Peña Montañesa

La Peña Montañesa des de la riba de l’embassament de Mediano

Ascensió a la Peña Montañesa (Sierra Ferrera, Sobrarbe, 2295m) per la Faixa Toro i retorn per la falda del Cerro de Canal Mayor.

L’itinerari no te passos tècnics (alguna grimpada com a màxim). La dificultat radica en una correcta localització de l’accés a la Faixa Toro. La faixa te un pas prou ample però molt aeri i exposat, desaconsellable a persones amb vertigen o fòbia a l’alçada, amb humitat, neu o glaç.

Recomano la lectura d’aquesta excel·lent ressenya de la pàgina Muntanya Viva

Data: 24 de juliol de 2011


Des de la Collada per la Canal d’A Feixeta i baixada al Pilar per la falda del Cerro de Canal Mayor

Distància 7 km
Desnivell acumulat +770 -1233 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 de juny de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Cotiella (1:25000)

Pujar a la Peña Montañesa per la Collada és més curt però no pas fàcil: la canal per on cal enfilar-se té un tram descompost de fort pendent, que fa feixuga la progressió. En diversos punts caldrà ajudar-nos de les mans per progressar. Desaconsellable en cas de mullena.
El retorn el fem per la falda del Cerro de Canal Mayor. Aquest camí, passades As Gotelleras, s’ajunta amb la ruta normal que puja del Pilar. Això obliga a disposar de transport a cada cap. Podem baixar pel mateix lloc, o fer-la en sentit contrari. Però cal tenir en compte el terreny que trobarem.

Accés.  D’A Espuña (Laspuña) pugem a Zeresa (Ceresa). Poc abans del petit nucli, a O Casal (El Casal), prenem una pista a mà dreta indicada com a Tozal de los Pozos i “La Collada por pista”.
Amb precaució és apta per a la majoria de vehicles, però millor que us informeu del seu estat a Espuña o Zeresa dons creua diverses torrenteres i els temporals la poden malmetre.
Al cap de pocs metres tenim una magnífica vista de la cara nord de la muntanya. Desprès de poc més de sis quilòmetres arribareu a la Collada on hi ha prou espai per deixar el vehicle.

A Collada (1550 m)
Entre la Peña Solano i la Montañesa. Font propera i diversos rètols indicadors d’itineraris. Entre ells el de la Peña Montañesa (dóna un temps de 2h 30’, que és el que vàrem trigar-hi).
Situada just a sota l’esperó que separa la cara nord de la llevantina, hi podem gaudir d’una bona perspectiva de les dues.
El camí, planer i ben fressat entremig de la pineda, marxa vers en SE per anar a buscar la vertical de la canal de la Feixeta. Quan l’abastem entrem a la tartera i comencem a pujar en fort pendent.
A la part baixa el camí és ben aposentat sobre el rocam però, a mesura que guanyem alçària, el pendent s’accentua i es va desdibuixant. Fites escadusseres ens guien pels millors passos. Esquivem tan com podem el centre la canal on la pedra és més esmicolada, progressant per les vores.
Passada la mola del Faixón, que deixem a mà esquerra, ja intuïm un collet a la dreta per on guanyarem la carena.
Al darrer tram ens calen grimpades fàcils per superar alguns passos.
Quan som al collet, entre el Cerro de Canal Mayor i la Peña, fem un gir de 90º a la dreta (NW) i, per camí ben fressat, ens enfilem al cim.

Peña Montañesa (2295 m)
Situada a l’extrem més occidental de la Serra Ferrera i prou separada del cordal pirinenc, la seva alçaria li dóna una prominència que li permet esdevenir una bona talaia.
Destaquen els massissos del Mont Perdut i del Posets, el Cotiella i el Turbó. Vers el sud la vall del Cinca, amb els embassaments de Mediano i Lo Grau. I més a ponent la Serra de Guara.
Retornem pel mateix camí que hem pujat però, un cop al collet continuem pel mateix vessant vers el SE i anem a passar per la falda del Cerro de Canal Mayor i la de la Tuca. Sempre per camí ben fressat i moderat pendent fins al gran planell inclinat d’Os Plans.
A la dreta i a més baixa cota podem albirar el camí habitual i la fondalada de la Canal Mayor.

Os Plans (1880 m)
Refugi pastoral metàl·lic i font.
Continuem pel centre de la plana fins a la graonada d’As Gotelleras que es davalla fàcilment excepte un únic pas on cal extremar la precaució per exposat, però amb bons agafadors.
Passada la graonada confluïm amb el camí habitual i, sempre en moderat pendent, passant pel collet de Puyuelo Arriba, abastem la carretera d’Oncins a San Beturián, prop de l’ermita del Pilar.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF