Serra de l’Obac. Puig-andreu.

De Mura al Puig-andreu pel Puig de la Balma i el Collet Roig. Retorn pels colls de Boix i Reixac

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 783 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 1 de desembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)

Volta circular per la Serra de l’Obac que, partint del bonic poble de Mura, ens permet visitar un antiquíssim i ben conservat mas medieval, enfilar-nos a un cim modest però de bones vistes, admirar les capricioses formes d’uns pins, passar per les coves de Mura, un forn de calç i dues fonts. Una d’elles, la del Foradot, dins d’una cova de tosca. En definitiva un itinerari molt variat i agradable.
Els camins son en bona part senyalitzats i fressats però, com arreu del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, l’itinerari conflueix amb molts altres pel que cal estar atent per no fer marrada.
No hi ha cap dificultat excepte una curta i fàcil grimpada per accedir al cim de Puig-andreu.

Accés
A Mura s’hi accedeix per un ramal de la BV-1221 entre Matadepera i Navarcles. Per sobre del nucli urbà, a l’esquerra de la carretera hi ha al Centre d’Informació amb una àmplia zona d’aparcament.

Centre d’Informació de Mura (466m)
Situat al nord del nucli urbà. Travessem el poble fins a l’extrem sud passant per davant de l’església de Sant Martí. Per una passarel·la creuem la riera de Nespres i prenem un camí a l’altre cap.
Trobem dues bifurcacions on anem a la dreta i, tot seguit, una tercera on prenem el camí enllosat a la Creu de la Vila i el Puig de la Balma (estaques indicadores), deixant a l’esquerra el de les Coves de Mura, per on retornarem.
Encara més amunt deixem mà dreta el camí a les fonts de la Coma i la Mascarosa. Passem per la Creu de la Vila i per l’obaga homònima baixem a creuar el Torrent dels Codolosos, mentre a l’altre riba ja podem albirar els masos de la Vila i del Puig de la Balma on ens adrecem per camí evident.

Puig de la Balma (540m)
O de la Bauma que és la forma com s’anomena en indrets com el Bages, un abric rocós, cavitat o cova no gaire profunda i generalment de forma allargada horitzontal en un cingle o vessant rocallós.
És un mas fortificat, documentat d’ençà el segle XIII bastit, com el seu nom indica, a l’abric d’una gran balma. Actualment acull un museu i una residència-casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions. Els propietaris actuals són descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas i conserven el cognom Puig.
Marxem (S) per la pista o camí carreter (1). A la primera bifurcació anem a la dreta i a la segona a l’esquerra.

  • (1) A mà dreta surt un corriol indicat a la Teuleria del Puig. Actualment és mig perdut. Per accedir a aquest indret, del que no n’hem pogut obtenir referències, és millor des del Puig de la Balma , per un camí paral·lel a la pista.

Collet Roig (655m)
Anem a l’esquerra en direcció a Rellinars (estaca indicadora).
Podem albirar la mola del Turó del Malpàs, Montserrat i el Puig-andreu.
A l’alçada d’una altra estaca indicadora, a mà esquerra de la pista i senyalitzat per una fita, surt un corriol que puja al Puig-andreu.
Guiats per fites ens enfilem pel llom rocallós del solell, revoltem la mola cimera pel vessant ponentí, on hi ha una balma obrada, fins a la cara nord. Una curta i fàcil grimpada ens deixa al cim.

Puig-andreu (753m)
També conegut com Puig Andreu. Malgrat la seva modesta alçària si albira una bona panoràmica, excepte vers sol ixent on els cim i carenes veïns ho priven.
Davallem pel vessant llevantí on anem a trobar una pista. En un collet entre el Puig-andreu i el Puigbó, deixem a mà esquerra un camí que mena a la Serrallonga i que ens permetria escurçar molt l’itinerari. Continuem per la pista que, en llaçades i en estat cada cop més precari, baixa a trobar-ne una altra que segueix pel Sot de l’Infern.
La seguim pocs metres a l’esquerra per deixar-la per un corriol poc definit a mà dreta (fita) que baixa a la llera. Seguim el torrent uns metres a mà dreta fins a localitzar un altre corriol (fita) que, al cap de pocs metres de seguir-lo, queda ben definit i fressat.
Ens enfilem en fort pendent i anem a passar per sota tres monòlits rocallosos característics. Quan el pendent es modera, ben aviat comencem a trobar exemplars de pi recargolats.

Pins cargolats (700m)
Coneguts com els pins cargolats de l’Era dels Enrics, son arbres amb soques de formes capricioses. De pins cargolats ni ha d’altres al parc, però aquests tenen uns trets característics especials: estan concentrats en una àrea petita, cadascú té una forma diferent i han pogut créixer molt més que la resta.
El més probable és que els boscaters de la zona es dediquessin a emmotllar-ne la soca fins a donar-li l’aspecte actual.
Continuem camí (S). A l’Era dels Enrics (planell sobre un turó) deixem a mà dreta el camí del Malpàs i més enllà, a mà esquerra, el que per la balma dels Debanadors ens permetria fer drecera, continuant sempre pel més fressat.

Coll de Boix (878m)
Important cruïlla de camins al bell mig de la carena de la Serra de la Pola, on hi conflueixen el del coll d’Estenalles (GR 5) o el que hi puja des de l’Alzina del Sal·lari i una pista que seguim vers el N, fent un gir de 90º.
Poc més enllà, a mà esquerra, hi ha l’Alzina del Vent, o Bonica, lleugerament apartada de la pista, des de on continuem per un camí paral·lel en direcció a Mura guiant-nos per les estaques indicadores.
Esquivem el Turó dels Ducs i el seu veí més al nord per la dreta, que també podríem carenejar, i continuem perdent alçària progressivament en aquella direcció.
En una bifurcació en Y anem a l’esquerra, en direcció a les Coves i el Centre d’Informació de Mura. El de la dreta és el camí del Castellot, que també ens retornaria al poble.
Al collet de Reixac ens apartem del camí (dreta, estaca indicadora) per visitar l’entrada a les Coves de Mura.
Seguint pel marge esquerre del Torrent de Reixac, retrobem el camí d’anada.
Fem una marrada (opcional però molt recomanable) visitem un forn de calç, el salt de la Blanquera i les fonts del Foradot i del Formatget.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF