Puig de Bassegoda

Per Sant Feliu el coll de Riu amb retorn pel de Principi i Sant Aniol d’Aguja. Opció d’escurçar la ruta retornant pel Caire de Comadells.

Distància 19 km (15 km baixant pel Caire de Comadells)
Desnivell acumulat 1500 m (1210 m pel Caire de Comadells)
Nivell de dificultat alta
Dates 14/07/2007 31/03/2011 29/01/2012
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25.000)

Itinerari circular tot recorrent les Valls de Riu, de la Comella i els engorjats de Sant Aniol d’Aguja. Visitarem dues esglésies romàniques i passarem pel costat de masos i hisendes que antany deurien ésser principals i avui solament en resten ruïnes entre la malesa. Racons curulls d’història i llegendes. Camins que, reculant en el temps, ens recorden el pas de bosquerols, carboners, traginers, militars, contrabandistes i bandolers, en una contrada abrupta marcada per la frontera: amb el Vallespir tant a prop, al nord, a l’altra banda de la Muga. Paratges d’una especial bellesa descrits acuradament per Marià Vayreda. Pot resultar doblement gratificant llegir la seva novel·la “La Punyalada” quina acció s’emmarca en aquestes contrades, desprès de fer-hi una visita.

Tan podem fer la ruta en el sentit de les busques del rellotge, com en el contrari (tal com descrivim a la ressenya). En aquest darrer cas retornar per la Riera de Sant Aniol i refrescar-nos –si s’escau– amb un bon bany als seus gorgs, serà un al·licient afegit que pot comportar l’inconvenient de que a l’estiu hi ha una munió d’excursionistes i banyistes que concorren per un corriol força estret, fent-nos alentir el pas.

Una alternativa al Coll de Riu és la del Caire de Comadells que també podem utilitzar com a itinerari de tornada escurçant la ruta.

La qualificació de dificultat alta ens la mereix la combinació entre desnivell, llargària i el darrer tram d’accés al cim on cal fer dues curtes grimpades ajudats per esglaons i cadenes. Sense ser difícil, aquest pas pot suposar un problema a qui tingui vertigen o fòbia a l’alçada.

El recorregut transita entre corriols ben fressats i pistes. És senyalitzat amb diversos tipus de marques (excepte entre Coll de Riu i el cim). A la major part de cruïlles hi ha rètols indicatius, alguns amb horaris estimats. Però no pas a totes i com que hi concorren altres senders i pistes i els senyals amb pintura son de distribució força irregular (sovint, poc evidents on caldria), cal estar ben atents i el mapa resulta imprescindible.

Tot el camí és molt ombrívol entre vegetació ufanosa. Al solell hi predomina el pi i el roure i a la baga el faig, el castanyer i el boix. Travessarem diverses torrenteres, però no cal refiar-se’n. Solament podrem abastar-nos d’aigua amb seguretat a la part baixa quan seguim pel costat de la riera de Sant Aniol.

Accés.  Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i desprès de 2,5 quilòmetres de pista , comencem a caminar a l’alçada del Pont d’en Valentí. Hi ha diversos espais habilitats per a deixar-hi el vehicle, però hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre, en aquest cas cal deixar el vehicle a Sadernes.

Pont de Valentí (340 m, rètol i corriol a l’esquerra que hi baixa). Bonic pont romànic ben restaurat. No cal baixar-hi. Poc més enllà, abans que la pista es bifurqui, prenem un corriol a mà dreta (rètol amb temps estimat de 3h 40’, senyals de pintura verd/taronja) en direcció al Bassegoda.

Emprenem el corriol ben fressat que puja fort entre l’alzinar fent llaçades vers el nord, guiats pels senyals de pintura verd/taronja.  Cruïlla en Y. Rebutgem un corriol a mà dreta (fita) que puja al cingle de les Cabres que queda sobre els nostres caps i seguim per l’esquerra fins a Sant Feliu.

Sant Feliu de Riu (530m) Reprenem camí vers llevant per una pista, en moderada pujada. És la continuació de la que puja a Sant Feliu paral·lela i a menys cota que el nostre corriol, tot passant per la Font de les Deus.

Pla de Riu (590m) Cruïlla indicada (a la dreta) vers la Mare de Déu de les Agulles i Bassegoda. Seguim recte (a la dreta) encara que fem marrada però val la pena passar prop del mas de la Plana fent poc desprès un gir de 90º a l’esquerra.

Mas de la Plana (637 m), a l’extrem ponentí del Pla de Riu (o de ca n’Agustí), ampli i verd, als peus del Martanyà. El travessem, fem una colzada de 90º a la dreta tot deixant el Mas de Ca l’Agustí al fons a l’esquerra. Entremig de la castanyera d’aquest mas recuperem la pista per la que podíem haver optat a la cruïlla de la de la Plana.

Cruïlla (700m). Deixem la pista que continua cap al Coll de Riu, per on també hem de passar, però que hi puja fent considerables marrades. Prenem un corriol a l’esquerra i pels collets de Vinardell i de la Caseta (ruïnes) abastem a l’ermita de les Agulles. Si tenim la intenció de baixar pel Caire de Comadells podem deixar la visita a les Agulles per a la tornada i, a l’alçada del collet de la Caseta, prendre un corriol que ens mena a la pista.

Mare de Déu de les Agulles. (870 m). Ermita d’origen romànic del segle XII. Vers el N surt el corriol del Cingle de Comadells. Vers el NE, segons el mapa, un corriol ens hauria de deixar ben aviat sobre una colzada de la pista que passa molt propera. Però el camí més evident i fressat marxa vers el ESE i també en poca estona ens deixa sobre l’esmentada pista però un parell de revolts abans, amb el que fem marrada. D’una forma o de l’altra continuem per la repetida pista fins al coll.

Coll de Riu (990m). Cruïlla de pistes i camins. Diversos indicadors però cap assenyala el Puig de Bassegoda. Un corriol poc fressat al començament, però aviat evident i clar, marxa de la cruïlla vers el nord. Aviat ens fa saber de quin pal va fen-nos grimpar. Desprès ens passeja per sobre unes codines de roca descomposta i més endavant ens espera amb trams de tartera. Sempre amb un pendent que fa perdre l’alè, obligant-nos de tant en tant a cercar la complicitat de l’escassa vegetació que subsisteix entre el rocam. Així fins a la base de la muralla rocallosa que envolta el cim a l’alçada de l’esvoranc que separa els dos cims.

Peu de l’esvoranc entre cims (1300m). La Taula d’en Gustí és el cim de l’esquerra i la d’en Sala el de la dreta (principal). Si volem baixar pel Caire de Comadells haurem de retornar aquí i seguir cap a l’esquerra per un poc evident corriol que més endavant va definint-se guiats per fites escadusseres. Marxem cap a la dreta voltejant aquesta cara de migdia en sentit contrari a les busques per anar a trobar el pas clau. Senyals amb pintura verda ens hi acompanyen i esglaons, ganxos i cadenes ens ajuden en dues curtes grimpades fins al cim.

Puig de Bassegoda (1.375 m) La descripció del paratge la recorda una placa del Centre Excursionista d’Olot, extreta del pròleg de La Punyalada de Marià Vayreda: “Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés pera confort del excursionista afadigat, hi hà un canapè de blaníssima herba i sòlit respatller de pedra, hont algont temps jo m’hi asseya sovint, contemplant sempre ab el mateix interés el grandiós panorama que s’extenía a mos peus”.

Davallem per un fressat corriol, perdent alçària ràpidament vers el nord, fins al Pla de la Bateria on una pista ens deixa al coll de Principi.

Coll de Principi (1128m, rètol indicador). Abastem el una altra pista (un ramal de la mateixa que hem deixat al coll de Riu) per on transcorre el GR 11 que ja no deixarem fins al coll del Molí, a la Riera de Sant Aniol. La seguim una estona en baixada tot girant a ponent. L’abandonem per prendre un corriol a l’esquerra que s’endinsa al bosc en fort pendent. Passades les ruïnes del Corral de Principi, abastem un bonic exemplar de roure.

Força més endavant, al llom d’un replec de la Serra de Banyadors, abastem les ruïnes del Mas de Can Pincipi i seguim en constant i ferma baixada, alternada amb alguns curts trams de pujada en superar les torrenteres. Deixem a la dreta el corriol a Sant Vicenç i arribem al Coll Roig.

Coll Roig (853 m.) que ens obre a la vall de la Comella. Fins aquí hem seguit pel solell, ara continuarem per la baga. Aviat el corriol enfila la tartera que cau per la cara nord del Martanyà. El pedregar és ben assentat i el camí hi passa ferm. Després baixem fent llaçades per dins del bosc fins a travessar la Riera de la Comella, ben propers al Coll del Molí.

El Prat, coll del Molí (428m). Diversos rètols indiquen una munió de destinacions. Tants aquí baix i pocs o cap allà on caldrien!

Tant si ja hi hem estat com si no, és obligada la visita a Sant Aniol d’Aguja i omplir la cantimplora a la font de deu generosa. Ens queda a un quart d’hora, seguint el GR vers el nord. I si anem amb prou de temps, podem arribar-nos fins al bonic Salt del Brull. Desprès refarem el camí fins al Coll del Molí i, vers migdia, anirem resseguint el ben fressat i senyalitzat corriol que alterna entre un marge i l’altre pel costat de la Riera de Sant Aniol. Aquest és probablement el tram més bonic del camí passant per racons de gran bellesa com la Gorja del Citró, el Goleró o la petita presa del Gomarell. I si el temps i les ganes acompanyen podem refer-nos del cansament de la jornada prenent un bany a les seves aigües cristallines.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari