Roca Mur, la Morella i les Fogueroses

Des del Marquet de les Roques retronant per la Canal i Font del Llor

Distància 7,8 km
Desnivell acumulat 611 m
Nivell de dificultat Mitjana
Data 27 de novembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)ICC (1:5000/10000)

Itinerari circular pel sector llevantí del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a la capçalera de la Vall d’Horta que ens permet enfilar-nos a dos cims ben atractius, la Roca Mur i la Morella del Daví, i admirar les capricioses formacions de les Fogueroses.
Les Fogueroses son un entramat de cingles i agulles entre la canal de l’Escaleta i la del Llor. Conformen una de les raconades més feréstegues i atractives del massís, on s’hi localitzen, com a icones més emblemàtiques, la Roca Encavalcada, l’Agulla Petita, les Coves Gran i Petita, el Paller o el Gegant.
És una ruta físicament poc exigent, amb un parell de grimpades (Roca Mur i la Morella) que podem estalviar-nos sense desmerèixer l’excursió. Els camins son ben fressats però, n’hi ha tants, que és fàcil errar i fer marrada. Cal bon sentit de l’orientació, bruíxola i mapa (malgrat que hi manquen alguns dels camins). El GPS és una bona ajuda, però a les canals i cingleres, poc podem refiar-nos-en.

Accés
Per la B-124 entre Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, entre els punts quilomètrics 17 i 18. Pel costat del pont que travessa la Riera de la Vall d’Horta, prenem la pista pavimentada (rètols indicadors), que s’endinsa fins al fons de la vall, a l’ampli aparcament que hi ha davant el Marquet de les Roques (1), a l’altre marge del Torrent de la Font del Llor.

El Marquet de les Roques (545 m)
Per una escaleta (estaca indicadora en direcció al forn de pega) pugem a la pista on, al cap de pocs metres, veiem a l’esquerra el forn.

Fon de Pega (555 m)
Protegit per barana i reixes. Amb diversos penells explicatius.
Retornem a la precària pista que aviat gira vers el S. En aquesta direcció ja podem albirar els objectius del dia: la punxent Roca Mur a l’esquerra, al centre la Morella tallada per una impressionant cinglera i les Fogueroses a la dreta.

Bifurcació (585 m)
Obviem un camí que, per la dreta (fites), marxa cap a la Canal de Tanca, als peus de les Fogueroses.

Torrent del Marquet (600 m)
Bifurcació. Cent metres més endavant de l’anterior bifurcació, obviem un altre corriol que, com aquella, marxa per la dreta en la mateixa direcció. Deixem la pista que retorna per l’altre marge del torrent, continuem recte per un corriol (fites) ben fressat i el travessem. Comencem a guanyar alçària vers el SE.

Coll Gavatx (680 m)
Un corriol s’enfila a la dreta (fites). Si no volem pujar a la Roca Mur, podem marxar per aquí fins a la bifurcació de la Canal de la Revella.
Uns metres més endavant albirem el camí carreter que baixa al mas del Daví.
A l’esquerra destaquen les tres moles de la Roca Mur. Prenem un corriol ben fressat en aquella direcció, enfilant-nos vers el NE. Sobre una codina, on el camí es desdibuixa, ens cal anar a l’esquerra (fites). Fortíssim pendent fins abastar una lleixa al peu de les timbes.

Roca Mur (780 m)
Revoltem la roca en el sentit de les busques, sense perdre alçària (curta grimpada), per continuar per la lleixa a la banda llevantina.
En una canaleta, una precària escala seguida d’esglaons tallats a la roca i una corda, ens ajuden a enfilar-nos a la mola que queda més a migdia de les tres. Les altres dues no semblen fàcilment accessibles.
Sobre la mola podem albirar una agullola cilíndrica. És la “xemeneia” de la “Màquina de Tren” el nom pel que també és coneguda la Roca Mur, per la seva peculiar silueta quan se l’albira des de la llunyania.
Gaudim d’una bona perspectiva de la Vall d’Horta, els cingles de Gallifa, el Montseny, la Pedra d’Àliga, la vall del Ripoll, la Mola, la Morella i les Fogueroses.
Al cantó llevantí podem observar tres paraments de murs, restes de l’antic castell de Rocamur (2)
Baixem, per diferent camí, seguint un corriol ben fressat que es despenja pel llarg contrafort SE, fins al camí carreter del Daví.

Camí del Daví (678 m)
Per l’esquerra carenejaríem cap al Puig Gavatx i la Pedra d’Àliga. El prenem a mà dreta en baixada, vers W, passant per sota del Coll Gavatx.

Bifurcació (675 m)
Deixem al camí carreter per un corriol que s’enfila a la dreta (fites) i el seguim 90 metres.

Canal de la Revella (695 m)
Bifurcació (fites). Un camí baixa vers W cap a la Canal del Tanca. Un altre retorna  pel NE al Coll Gavatx. Nosaltres prenem el que s’enfila vers el S (senyals de pintura verds i fites), pel marge hidrogràfic esquerre de la Canal de la Revella, ben arrapats a la base llevantina d’un esperó que es despenja des del Coll de Tanca, entre aquesta canal i la de Tanca. Ens hi endinsem guanyant alçària ràpidament.

Bifurcació (730 m)
Poc perceptible. Fites i senyals de pintura. Deixem el camí més evident que continua recte (3) per prendre’n un a mà dreta que marxa a frec de la paret. Costa de veure dins del bosc però, sobre els nostres caps, s’alça una cinglera vertical de més de cent metres.
Per poc que ens hi fixem, ens adonem que aquest no és un camí de fa quatre dies: curtes llaçades per salvar el fort desnivell, contraforts i claps de terrenys negrós que evidencien antigues carboneres. Continuem guiant-nos pels senyals verds i fites.

Avenc (830 m)
A l’esquerra del camí. Un pou de set metres dóna accés a un recorregut de 65 amb una profunditat màxima de -18. Alberga bones formacions (font: Espeleo Index). Continuem pujant.

Carena (885 m)
Sortim a la carena on abastem un camí transversal que, retornant de la Morella, agafarem en sentit contrari. Ara anem planerament a l’esquerra (E) per camí ben definit, uns metres per sota de la carena, pel vessant de migdia. Fins a un collet. El cim és ben evident en la direcció de la marxa. Perdem uns metres i enfilem cap al cim.

La Morella del Daví (875 m)
No veiem clar per on coronar-lo (4).
Albirem perspectives semblants a les de la Roca Mur, però ara en guanyem sobre la Mola, el Morral del Drac, la Cadireta i el Turó de les Nou Cabres.
Retornem pel mateix camí fins a la sortida de la canal de la Revella on recuperem els senyals de pintura verds i marxem vers W, uns 75 metres.

Bifurcació (895 m)
Deixem el camí i els senyals verds que, per l’esquerra, marxen cap a la Font Flàvia i els Òbits. Anem a la dreta, ens enfilem a la carena i marxem vers W.

Coll de Tanca (925 m)
Deixem el camí que, per la dreta (N), baixa a la canal (força brut de malesa) i el que per l’esquerra (S) ve dels Òbits i la Font Flàvia. Marxem de recte (W) i aviat fem un gir de 90º al N.

Bifurcació (972 m)
Fites. Rebutgem el camí que, per l’esquerra, s’enfila a la Carena del Pagès. Continuem recte vers el N en lleugera baixada.

Bifurcació (956 m)
Fites. Anem a la dreta. Desprès de visitar els miradors retornarem a aquest punt per marxar a l’esquerra.

Canal de l’Escaleta (957 m)
Bifurcació. Fites. Deixem el camí que, per l’esquerra, baixa per la Canal de l’Escaleta als peus de la Roca Encavalcada, l’Agulla Petita i continua fins el Paller. Anem a la dreta fins a sobre un parell d’esperons des de on tenim una magnífica perspectiva del sector meridional de les Fogueroses.
Tornem enrere fins a l’anterior bifurcació i avancem uns 60 metres vers el NE.

Bifurcació (967 m)
Rebutgem un altre camí que, per l’esquerra, també s’enfila a la Carena del Pagès, prop del Roure de Palau. Baixem a la dreta vers el N.

Bifurcació (962 m)
Fites. Obviem l’enèsima bifurcació a l’esquerra que (suposem) també puja a la Carena del Pagès. Anem a la dreta i caminem 125m vers el N.

Roca Encavalcada (950 m)
Per la dreta un corriol s’acosta al caire del cingle i, en pocs metres, ens deixa just davant de la Roca Encavalcada, que podem admirar des de sobre. Continuem ran del cingle per, poc més enllà, albirar l’Agulla Petita, coronada amb una creu de froja (5).
Sembla que el camí continuï en aquesta direcció, però és molt difós.
Retornem enrere i ens enfilem vers el W.

Bifurcació (970 m)
De nou hem de rebutjar un altre camí que, per variar, també puja a Carena del Pagès, prop del Roure de Palau. Quina disbauxa de camins que menen al mateix lloc!
Continuem vers el N pel llom d’un esperó i camí ben fressat. En aquesta direcció albirem les Agulles de Finestrelles, el Montcau i els Cingles del Marquet, amb la seva filera d’agulles que es despengen sobre la Canal del Senglar i que conformen el sector més septentrional de les Fogueroses. Després albirem la mola del Paller i, quan la tenim davant, davallem fins a la seva falda. Rebutgem una drecera que baixa fort a mà esquerra.

Falda del Paller (850 m)
Per la dreta s’ajunta el camí que ve de l’Escaleta pel peu de la Roca Encavalcada i l’Agulla Petita. Girem quasi 180º revoltant en sentit antihorari el Paller, i anem a trobar la Canal del Senglar.

Canal del Senglar (835 m)
Rebutgem a mà dreta un camí que baixa per la canal. Marxem vers el nord i anem a passar pels peus del Gegant i de les Fogueroses (Cingles del Marquet) que hem albirat abans des de la carena. Ara el bosc ens priva de veure-les.
Revoltem l’esperó que baixa del Coll d’Eres, entre la Canal del Senglar i la del Llor i ens entaforem en aquesta última.

Canal del Llor (812 m)
Bifurcació. El camí continua enfilant-se per la canal fins al Coll d’Eres. Cent metres més amunt trobaríem el trencall cap a la Cova Simanya i el Collet del Llor. Però nosaltres baixem per un camí a mà dreta, ben definit i fitat que, en curtes llaçades, salva el fort pendent. Sempre pel marge dret de la canal.

Bifurcació (600 m)
Rebutgem un camí a l’esquerra que creua el torrent i s’enfila. Continuem baixant i abastem la llera del torrent entremig d’un caos de blocs on el camí es desdibuixa. Girem a la dreta i atenyem, en un tres i no rés, la font del Llor.

Font del Llor (500 m)
Raja amb deu generosa sota una balma. Baixem per unes escales i travessem el torrent. A l’altre marge ens ajuntem al camí que baixa del coll de Llor, per on discorre el GR 5. El prenem a mà dreta en suau baixada (estaca indicadora).

Pont de la Font del Llor (560 m)
Bifurcació i pista. Deixem el ramal de l’esquerra que mena al Marquet de les Roques, anem a la dreta travessant de nou el torrent i retronem al punt de sortida.

  • (1)  Casal d’estil neoromàntic construït per l’arquitecte Juli Batllevell el 1895, sobre les restes de l’antic Mas Marquet, del segle XIII. En altres temps fou casa pairal i residència d’estiueig del poeta Joan Oliver (Pere IV). Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.
  • (2)  Castell roquer documentat d’ençà 1157, en el jurament de fidelitat d’Arbert de Petra, senyor dels castells de Pera i Rocamur, a Berenguer IV.
  • (3)  Aquest camí s’enfila a la Morella, revoltant-la en el sentit de les busques del rellotge. Però, pel que hem llegit, és molt envaït de malesa i té trams exposats.
  • (4)  No hem pogut esbrinar clarament quin és el camí que mena al cim. Sabem que s’hi pot accedir grimpant per un pas on hi ha una corda fixa. Tots les ressenyes i tracks localitzats, demostren que no s’ha fet cim, excepte un parell, però amb comentaris molt vagues. Suposem que cal pujar-hi l’E, revoltant la mola cimera per l’esquerra (vessant nord) amb un flanqueig certament exposat. O tal vegada, perdent uns metres per la canal d’aquest vessant, per remuntar per terreny menys rost (aquesta opció sembla factible vista des de lluny). Amb aquesta incertesa, quan encara ens resta molt de camí per fer, renunciem a seguir buscant.
  • (5)  En memòria d’en Miquel Grané que va patir-hi un accident mentre l’escalava.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari