Sant Pere de Casserres

Des de Fussimanya pel PR C-40

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 d’abril de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Paisatges del Ter (1:40000)

Fàcil i curt itinerari per visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, alçat en un enclavament privilegiat, a l’extrem de la carena sobre el meandre que dibuixa el Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se a les Guilleries.
Camí ben fressat, senyalitzat i evident.

Accés
Sortida 183 de la C-25 en direcció a Roda de Ter per la C-153. Al cap de poc la deixem per la BV-5213 en direcció a Tavèrnoles. Al km 7 prenem a mà esquerra la carretera de Fussimanya. Deixem al vehicle just abans de la bifurcació d’accés al restaurant.

Fussimanya nord (528m)
A la bifurcació anem a l’esquerra, en baixada, per un carrer pavimentat de la urbanització, seguint senyals dels PR C-40 i GR 210. Al cap de pocs metres rètol indicador en direcció (entre altres) al parador de Sau.
Continuem fins que s’acaba l’asfalt i prenem un corriol a mà esquerra (estaca indicadora) ben fressat, en fort pendent de baixada.
Travessem el Torrent de l’Infern i remuntem per l’altre marge fins a sortir a una pista.

Solell de Casserres (472m)
Nombrosos rètols indicadors. Tornarem per l’esquerra, però ara anem a la dreta en direcció al Coll de Terrades per una àmplia pista.

Coll de Terrades (532m)
Amplia collada a la carretera d’accés al parador de turisme. Bona perspectiva del Pantà de Sau i el Puig de la Força. Panells informatius de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del monestir de Sant Pere de Casserres. Rètols indicadors.
Anem a l’esquerra en direcció al parador, guiats pels senyals del PR C-40. Poc abans d’arribar-hi prenem a mà esquerra la carretera de Sant Pere i la deixem ben aviat per un camí a mà dreta (rètol indicador sobre una llosa).
Seguim el ben definit camí, paral·lel a la carretera, amb bones vistes i sovintejats miradors sobre el Ter i la Serra de Santa Cília, a l’altre riba.

Puig dels Moros (568m)
El camí continua per la dreta. Per l’esquerra un corriol, que seguirem de tornada, baixa a creuar la carretera. Prenem un evident camí esglaonat entre l’un i l’altre i ens enfilem al Puig dels Moros passant pels paraments dels murs de l’antic Castell de Casserres (1).
Seguim la carena del turó per camí poc definit, revoltem a l’esquerra per baixar a la carretera pel costat d’un altre tram de mur del castell.
Continuem 100 metres per la carretera i anem a l’esquerra a recuperar el camí que hem deixat per pujar al puig.
A partir d’aquest punt ja podem anar albirant el monestir, al fons de la carena de Casserres.
Passem pel costat de l’aparcament, travessem el centre d’acollida i atenyem el portal d’accés del monestir.

Sant Pere de Casserres (484m)
Fundat l’any 1005 és l’únic de l’orde benedictí a Osona. Va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau. S’interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, però després inicià un llarg periple de decadència.
El conjunt és d’estil romànic, amb alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV, l’abandonament de la vida monàstica i posterior ús per a feines agrícoles.
Fou restaurat el 1994.
Retornem pel mateix camí fins al Puig dels Moros on anem a la dreta. Travessem la carretera (rètols indicadors) i baixem per un camí costerut fins a una pista que seguim fins Solell de Casserres, on desfem el camí de l’anada.

  • (1) Documentat d’ençà el 898, fou destruït el segle XV arran de la primera Guerra dels Remences. Se’n conserven dos trams de murs. També s’hi poden apreciar les restes d’un cos d’edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d’entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d’opus spicatum.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF