Tossal de les Viudes

Serres de Valielles i dels Llengots, entre el cingle de Busa i l’Aigua de Valls

Distància 10,85 km
Desnivell acumulat 950 m
Nivell de dificultat Mitjana-alta
Data 19 de maig de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Lord (1:25000)

Feia temps que m’atreia la serra dels Llengots. L’observava de lluny pujant a Busa o des del Port del Comte. Em cridaven l’atenció aquell rosari de penyes punxents que, quan les mires des de la Creu de Codó, semblen talment el llom d’un enorme animal prehistòric que s’enfonsa al pantà de la Llosa, emergeix als Bastets i continua enllà cap als Llengots. Digueu-me exagerat o que tinc molta imaginació. Però aquest és l’efecte que em produeixen aquests serrats tan aspres.
Però ni hi havia anat mai. Així que quan la colla va proposar-ho me’n vaig alegrar. El primer intent va fer fallida: un dia plujós que no convidava gens a endinsar-se per terrenys abruptes i desconeguts. El segon però va resultar exitós.
No hi ha gaire ressenyes d’aquest indret. Aïllat pel pantà de la Llosa del Cavall i amb un veí tant atractiu com la serra de Busa, em fa l’efecte que pocs excursionistes s’hi aventuren.
Però entre la memòria d’en Lluís (que hi havia anat feia més de vint anys), una ressenya al bloc d’en Gatsaule (Joan de Berga), la pàgina de la Caminada Popular de la Vall de Lord i el nou mapa de l’Alpina, vàrem preparar un itinerari circular.
La ruta no és fàcil. La dificultat rau en la manca de camins fressats. I quan n’hi ha, no son senyalitzats. I també el desnivell: sense ésser exagerat, obliga a fer sovintejats canvis de cota, fent sifons per passar diversos collets.

Accés
A la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (LV-4241), entre els quilòmetres 23 i 24, poc abans del pont de Valls (en sentit Sant Llorenç), prenem a mà esquerra una pista pavimentada en alguns trams, indicada cap a Aiguaviva (casa de colònies al terme municipal de Guixers).

Aiguaviva (842 m)
Comencem a caminar passant per davant de la casa i prenent una antiga pista fins al costat d’un dipòsit. Allí comença un corriol que, vers migdia, en fort pendent i algunes llaçades, entremig d’una espessa obaga, ens mena al  Grauet de Valielles.

Grauet de Valielles (1.172 m, 45’)
Entre el Tossal Gran (a llevant) i els de les Viudes (a ponent). Fem un gir de 90º vers ponent, abandonant el camí fressat. Fites escadusseres i indicis de corriol ens ajuden a progressar per aquest terreny de conglomerat on ens cal ajudar-nos més d’un cop amb les mans.
Abastem el fil de la carena, amb una bona timba sota els nostres peus. Malgrat que el tram és aeri, és prou ampli per transitar-hi, això si: posant-hi molta atenció. A migdia l’imponent Cingle de Busa ens albira.

Tossal de les Viudes (1.379 m, 1h 35’)
El cim és bicèfal, amb un turó més baix (coronat per una senzilla creu) a garbí del principal. Hi gaudim d’una bona perspectiva d’aquesta part del Solsonès i de l’Alt Berguedà.
Retornem sobre els nostres passos fins al Grauet. Davallem vers xaloc (SE) per camí poc fressat però evident. Albirem els masos de Vilamala i Valielles de Busa. El nostre corriol ens aboca perpendicularment a un camí transversal.

Camí de Valielles de Busa (1.090 m, 2h 20’)
Ben fressat, el prenem a mà dreta, en moderat pendent de pujada. Passem als peus dels penyals del Tossal de les Viudes, fins al proper coll.

Coll de Vera (1.231 m, 3h)
Baixem fort, encara vers ponent, per enfilar-nos desprès vers mestral (NO) fins a un altre coll.

Coll de Maçana (1.208 m, 3h 20’)
A partir d’aquí seguim, encara vers ponent, una antiga pista o camí carreter. Molt precari i sovint pedregós. Fort pendent.
Cal estar atent al punt on abandonar la pista que, seguint-la, ens menaria a la carretera de la Llosa del Cavall. Fites poc visibles i restes d’un antic rètol, ens indiquen un corriol a mà dreta, poc evident i fressat al començament. Desprès és defineix més. Per entremig de la pineda ens enfilem, altra volta en fort pendent, al Grauet dels Llengots. Poc abans d’assolir-lo passem pel costat d’una balma.

Grauet dels Llengots (1.108 m, 3h 50’).
Si des del Grauet de Valielles havíem transitat pel solell de la Serra dels Llengots, per aquest coll passem a l’obaga. Per pendent més moderat i camí ben fresat baixem vers gregal (NE) fins a la riba del pantà de la Llosa del Cavall, a l’alçada de Cal Ballarà, antic mas del que a penes en resten alguns murs.

Cal Ballarà (820 m, 4h 30’)
Hi ha una font de mina. En aquest punt l’Aigua de Valls tributa al pantà. Continuem vers sol ixent, per camí més o menys fressat, pel marge esquerre de l’Aigua de Valls. En travessar la rasa de la Canal de la Vidarca (que baixa del Coll de Vera) perdem tot rastre de camí. Continuem vers sol ixent cercant el millors passos per enfilar-nos fins a un collet evident que tenim en aquella direcció.

Collada de la Mata (886 m, 4h 50’)
Davallem vers sol ixent on albirem un camí carreter que prendrem poc més enllà del mas rònec de Cal Teuleret. Ja per pista i bon camí, passarem pel costat de Cal Samarra i Cal Saragossa per retornar a la pista que mena a Aiguaviva (5h 15 de marxa efectiva).

Variant
Una possible variant que escurça molt l’itinerari és aquesta ressenya a Engarrista. Però, tal com adverteix l’autor, el camí no és fàcil de localitzar.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari