Vall de la Clusa

De Castell de l’Areny al la Roca del Catllaràs per Sant Romà de la Clusa

Distància 16 km
Desnivell acumulat 1157m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 de novembre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000) i ICC

La Vall de la Clusa, orientada a migdia, és com un embut envoltat d’alts serrats dels que s’escolen les torrenteres que conflueixen al Clot, on la Ribera de Castell s’ha d’obrir pas a l’engorjat de l’Escalell. Geogràficament es localitza al nord de Vilada i el Castell de l’Areny i al sud del Catllaràs, al Berguedà.
La ruta que us proposem ressegueix les carenes que l’envolten, però no us espereu grans perspectives dons és una zona molt arbrada. El punt més interessant és el llogaret de Sant Romà de la Clusa, al bell mig de la coma.
L’engorjat de l’Escalell és conegut pels afeccionats al descens de barrancs. Un altre punt d’interès és la Cresta de la Clusa, equipada fa poc.

Nota: hi ha abundants discrepàncies toponímiques entre els mapes consultats.

Castell de l’Areny (953m)
Pel costat de l’Ajuntament i la carretera de Vilada, prenem vers el NE el Camí ral de Castell de l’Areny a la Clusa (escales, rètols indicadors i mapa de senders del Berguedà). És un dels trams del tram del GR 4 (Montserrat-Puigcerdà).
Pugem en moderat pendent i camí molt fressat, per una baga fins al coll. Pi roig i boixeda.

Coll Jovell (1039m)
Abastem la pista que ve del Coll de la Coma. Tenim davant nostre la cinglera dels Rocs de Castell, per on haurem de pujar.
Rètols indicadors. Marxem a l’esquerra, vers el NW, seguint uns metres una pista precària deixant un xalet a mà dreta. Deixem la pista per un camí ben fressat i senyalitzat (GR).
El camí puja la cinglera esbiaixant-la de llevant a ponent. Salva el desnivell amb curtes llaçades, alguns trams esglaonats i un grau al cap de munt. El pendent és considerable però, com tots els camins antics que encara es conserven acceptablement, de bon fer. Roureda sobre terreny conglomerat.

Les Pilones (1360m)
Antic baixador de fusta a l’extrem occidental dels Rocs de Castell. Gaudim d’una bona panoràmica de la conca del Merdançol amb la Serra de Picancel i el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. A ponent dominen el Cap del Roig i el Sobrepuny.
Girem ben be 360º tot revoltant el Cap dels Rocs. Passem del solell a la baga. Marxem vers el NE. El camí, ben fressat i senyalitzat, no ofereix dubtes per entremig de la baga de Sant Romà. Primer entre pineda i boixeda però aviat el pi dóna pas al faig. En algun tram on el bosc s’esclarissa podem albirar els masos del Clot, el Rossinyol i Sant Romà.
Primer pugem, desprès baixem, sempre moderadament. Creuem un camí transversal i aviat comencem a baixar fins la llera del Rec de Clarent que travessem ja a tocar de Sant Romà.

Sant Romà de la Clusa (1360m)
Gran mas, ben conservat, amb casa, pallissa i corrals. Envoltat d’antigues feixes de conreu i prats de dall. A la vora del Rec de Sant Romà, pel que s’hi escorre un bon cabal malgrat la secada. Al costat hi ha l’ermita romànica i la rectoria.
És també punt d’encreuament dels GR 4 i 241 (de la Nou a Borredà). Rebutgem el GR 241 que puja per pista al Ras de Clarent. Nosaltres també hi anirem, però per camí diferent.
Prenem un corriol indicat per un rètol de fusta. Fites i senyals sovintejats de pintura blanca ens guien. Primer pel marge dret del Rec de Clarent, desprès per l’esquerra i algun tram per la llera. El camí, que discorre paral·lel a la pista per on passa el GR, és net de malesa. Però, si no fos pels senyals, la catifa de fulles de la fageda el farien fonedís.
Pugem moderadament vers l’E., més fort al darrer tram.

Ras de Clarent (1585m)
Sortim del bosc a una zona de prats, al caire de la cinglera del conglomerat dels Rocs de Castell. Tenim als nostres peus els masos de Camp-rubí, Soldevila, la Rota, Canal i el Solà. Podem albirar vers l’E. les muntanyes del Ripollès des del Puigmal i el Taga fins a les d’Osona i la Garrotxa com Cabrera i Aiats o Puigsacalm.
Aquest serà el darrer punt on podrem gaudir de perspectives àmplies i obertes.
Travessem la pista que puja de Sant Romà, per on transita el GR i ens enfilem per l’esquenall del Serrat dels Llamps.
El camí no és gens definit ni senyalitzat, seguim indicis de corriol o tal vegada tiranys del bestiar. Però la direcció és evident: sempre vers el N apartant-nos el mínim possible del llom carener. El bosc, poc espès, facilita el pas i trobem clarianes sovintejades.
Desprès d’enfilar-nos al Serrat del Llamp, baixem a Coll Pan on creuem el camí que careneja cap a Puig Lluent. Ens enfilem, amb les mateixes condicions que ho hem fet al Serrat dels Llamps, fins al Cap de la Baga Alta.

Cap de la Baga Alta (1755m)
L’espessa pineda no ens deixa albirar el paisatge. Girem 90º al NW. I baixem, també sense camí definit, seguin el cordal carener en direcció a la Collada d’Ardericó. A la baixada podem albirar el Pedraforca i el Cadí.
Ens podem estalviar perfectament pujar al Cap de la Baga si, un cop al Coll Pan, prenem el camí a l’esquerra fins a la Collada d’Ardericó.
En aquest coll trobem ja camí definit, fresat i senyalitzat (senyals grocs) que seguim vers el NW per enfilar-nos al Pedró.

El Pedró (o Serrat del Corró) (1765m)
Vèrtex geodèsic. Amb poques vistes però millors que les del seu veí. Seguint el fil carener i els senyals de pintura baixem a la Collada del Pla de l’Orri (rètols indicadors) on abastem una precària pista que seguim a mà dreta. És el camí ral de la Clusa a Falgars pel Pla de l’Orri.

Roca del Catllaràs (1675m)
Aïllada formació rocallosa entremig del Pla del Catllaràs. Cruïlla de camins (rètol indicador). Seguim per pista vers W. Rebutgem la que, provinent de Falgars (dreta) baixa al Pla de l’Orri (esquerra).
La deixem poc abans que s’acabi la pujada per una altra més precària a mà esquerra. Aquesta pista és més planera i  ens estalvia baixar al Collet Llebató i tornar a remuntar fins a la Collada de Sant Miquel.
Passem als peus del Serrat Negre que deixem a l’esquerra. És el punt més alt de la Clusa i el Catllaràs. Però no ens aportaria cap perspectiva de tant arbrat com és. Retornem sobre la pista que havíem deixat i la prenem a l’esquerra fins a la collada.

Collada de Sant Miquel (1693m)
Rètols indicadors. Deixem la pista en un revolt on fa un gir de 90º a l’esquerra i baixa cap a Sant Romà. La reprendrem més endavant. Prenem el corriol senyalitzat a la dreta en direcció a Malanyeu i la Nou (senyals grocs) enfilant-nos vers el W. cap al Roc de la Clusa.
Mentre pugem, algunes clarianes ens permeten albirar cap el nord: Tossa d’Alp, Puigllançada, Serra de Montgrony, Puigmal,… Sobre el Roc del Catllaràs solament tenim vistes vers migdia. Al nord cau a plom sobre la Vall de Malanyeu, però els arbres no ens deixen veure la formidable timba.
Davallem per camí fresat i senyalitzat vers el SW seguint per la carena del Serrat de Sant Miquel.

Collet de Can Serra o de la Font del Tudó (1645m)
Rètols indicadors. Deixem el camí que continua, carena enllà, cap al Cap de la Baga de Cabanelles. Tampoc prenem el camí que pel Grapissot baixa a la Collada del Tosquer.
Sense camí definit, baixem saltant marges i travessant feixes fins al mas de Can Serra. No prenem el camí carreter d’accés al mas sinó que continuem baixant entre les antigues feixes de conreu, avui ermes, fins a retrobar la pista del Coll de Sant Miquel, per on hi transita també el GR 4.
La prenem a mà dreta en baixada. A l’esquerra del camí hi ha la font de Cabanelles, mas enrunat que queda sobre nostre en aquella direcció.
Just abans de creuar el Rec de Cabanelles al Pas de l’Euga (rètols indicadors) rebutgem un ramal de la pista que a mà dreta marxa cap al coll de la Plana.
Força més endavant, a la dreta de la pista, trobem un mirador.

Mirador de Sant Romà (1395m)
Als peus del Serrat dels Ous, amb una glorieta i un mirador suspès sobre el rocam. Bancs, taules, diversos panells informatius i taula d’orientació completen el lloc.
Pista avall retornem a Sant Romà de la Clusa on desfem al camí de l’anada fins a  Castell de l’Areny.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari