Arxiu de la categoria: Raquetes de neu

Turó de Port Vell

Des de Sorteny

Polseu la imatge per accedir a l’Àlbum

Un recorregut per la bonica vall de Rialb als peus d’alterosos cims com el de la Font Blanca, el de Bourbonne o el Thoumasset. L’ideal és allargar una mica més el recorregut fins al veí Pic de Rialb (o d’Arial).

Itinerari sense especial dificultat. Amb mala neu, precaució a la primera rampa de pujada al port de Siguer.

A la imatge el Turó del Port Vell amb el Pic de Rialb al fons.

Distància 4,64km (anada)
Desnivell acumulat 748m
Nivell de dificultat moderada
Dates 09/03/2011
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40.000)

Accés. Al Principat d’Andorra, passat el Serrat, per la carretera General 3 en direcció a l’estació d’Ordino-Arcalís, poc més enllà del quilòmetre 18, prenem a mà dreta la CS370 que mena a Sorteny. Deixem el vehicle a la zona d’aparcament, al costat del punt d’informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Àrea d’informació de la Vall de Sorteny (1.771 m). Seguim un camí que marxa pel marge esquerre del Riu de Rialb senyalitzat amb pintura (punt grocs). Travessem una zona de lleure amb taules i fogons. Poc més enllà passem pel costat d’una casa i un mur. En suau pendent vers gregal primer i el nord desprès, anem endinsant-nos a la vall. El pendent no passa mai de moderat. Abastem la font Freda (rètol) a la dreta del camí i ben aviat el refugi.

Refugi de Rialb (1.987 m, 50’). Lliure i en bon estat, disposa de sis lliteres, taula i llar de foc. El camí passa a l’altre riba per un pont, però nosaltres continuem pel marge esquerre, a la falda del Pic del Port. Quan la vall s’obre a ponent atenyem els Planells de Rialb on hi ha un parell de cabanes. Continuem amunt deixant a l’esquerra la primera d’elles.

Un rètol ens indica que som a la cruïlla dels senders que menen per la dreta a l’estany de Solanet pel port de Banyell, i per l’esquerra a l’estany Blau pel port de Siguer, que queda ben evident sobre nostre vers gregal (NE). Seguint la línea de la carena, vers el nord destaquen clarament l’arrodonida cresta del Turó de Port Vell i, més punxent i alt, el Pic de Rialb. Vers ponent, al fons de la vall domina alterós el Pic de Font Blanca.

Amb fort pendent que ens obliga a fer alguna llaçada, emprenem la pujada al port. Aquest primer és el tram més costerut. Desprès, quan tenim ja a la vista la gran fita del coll, el pendent s’amoroseix.

Port de Siguer (2.395 m, 2h) anomenat així pel poblet occità assentat aigües avall de la vall del Peiragran, que és la clotada que albirem en guanyar el coll. Vers el nord domina la piràmide del Pic de Bourbonne. Se’ns fa difícil, tot i la seva grandària i tenir-lo ben proper, distingir entre la neu el llac Blau, guardat pel pic del mateix nom i, a sol, ixent pel de Thoumasset.

Seguint el fil de la carena marxem vers ponent per enfilar-nos al Turó del Port Vell que guanyem sense dificultat.

Turó del Port Vell (2.486m 2h 25’). Als peus del Pic de Rialb del que ens en separen dos-cents metres i escaig de desnivell i el coll del Port Vell [1]. Des del seu cim tenim una bona perspectiva de tota la vall de Rialb i del cordal entre el Pic de la Serrera i el Casamanya.

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 1h 50’ de temps efectiu.

[1] L’ideal és seguir la carena davallant fins al Port vell i enfilar-nos per un llom fàcil al Pic de Rialb.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de Casamanya

Des del Coll d’Ordino

Distància 3,75 (anada)
Desnivell acumulat 767 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 6 de març de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000)
POlseu la imatge per accedir a l’àlbum

Malgrat la seva modesta alçària, per la seva ubicació,  el Pic de Casamanya gaudeix d’una de les millors perspectives de les muntanyes andorranes. Te tres cims, el més alt és el nord i el més baix el del mig.

Una ruta molt habitual i fàcil, és la que us presentem que puja al cim sud des del Coll d’Ordino. Quan el risc d’allaus és alt, el seu recorregut carener ens estalvia ensurts.

A la imatge la gran fita cimera del pic.
Accés. Accedim al Port d’Ordino des d’Ordino per la CS340, o des de Canillo per la CS240, amb una distància semblant des de cada punt.

Port d’Ordino (1.980 m). [1] Hi ha força espai per aparcar el vehicles. Emprenem un corriol ben senyalitzat (rètol i punts grocs) en fort pendent i vers el nord, introduint-nos al bosc d’Airola. Aviat el pendent es modera mentre transitem per la pineda sota carena, pel cantó de sol ixent.

Collada de les Vaques (2.104 m, 30’) Abastem la carena que ja no deixarem fins al cim. Poc més amunt, a partir del Cap de l’Astrell (2.163 m) el bosc desapareix totalment. La carena és un llom franc i obert. Anem superant un seguit de contraforts[2] amb llargues pales on el pendent augmenta considerablement fins abastar el cim.

Pic de Casamanya (2.740 m, 3h 10’). Vers gregal (NE) segueix la carena cap als cims del mig i nord. Gaudim d’una vasta perspectiva de 360º que ens permet albirar els principals cims andorrans: De la Pica d’Estats al Pas de la Casa, del Thoumasset al Monturull.

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi dues hores.

[1]  Els darrers anys durant l’hivern la CS340 i la CS240 acostumen a tenir restriccions de trànsit. Informeu-vos-en al Servei de Mobilitat andorrà.

[2] Amb neu dura o glaçada, grampons aconsellables.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cap del Verd

El Cap del Verd és el punt més elevat de la serra homònima, situada al bell mig del triangle que formen el Pedraforca, el Port del Compte i la Serra d’Ensija. Poc visitada, s’hi puja tant per migdia, des de la Coma o coll de Port, com des del nord, per Gósol. Us presentem dues ressenyes d’itineraris que s’hi enfilen per cada vessant.

Des de la Coma pel Pujol del Racó i la Borda del Pujol. Opció pel Clot d’Infern.

Distància 16,5 km
Desnivell acumulat 1420m
Nivell de dificultat Moderat. Difícil pel Clot d’Infern.
Data 22 d’octubre de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Vall de Lord, Port del Comte, Serra del Verd, Serra de Busa (1:25000)

Itinerari per migdia de la Serra del Verd amb ascensió al Cap del Verd des de la Coma (La Coma i La Pedra, Solsonès) pel Pujol del Racó, la Borda i el colls Virolet i Veís. Davallant per la Collada dels Belitres i la Roca Mira.
Ressegueix un recorregut senyalitzat tal i com apareix al mapa de l’Editorial Alpina “Vall de Lord, Port de Comte, Serra del Verd, Serra de Busa”. A banda de la llargària i un apreciable desnivell, l’itinerari no presenta altra dificultat. Si be tot ell és prou interessant, jo destacaria el tram de la Coma a la Borda del Pujol.
Excursió realitzada en companyia dels meus germans Pep i Xevi. Es dóna la circumstància que una avantpassada nostre, Maria Pujol Cortina (1628~1709) era fadrina del Pujol del Racó.
A la imatge el Cap del Verd, el d’Urdet i la Roca Mira des del Plans de la Borda del Pujol.

La Coma (1.005 m). Aparcament al costat de la carretera, davant la fonda de cal Nin. Hi ha una font on podem aprovisionar-vos d’aigua.
Caminem uns metres carretera amunt i passat un rètol indicador prenem un carrer de pujada que desprès es converteix en pista. Desprès d’uns revolts porta a un dipòsit d’aigua. Poc abans d’abastar-lo prenem un corriol a l’esquerra (senyals de pintura grocs). Te trams empedrats i puja al Cap de les Ribes. Més endavant desemboca a un camí carreter.

El Pujol del Racó (1.150 m, 35’). Rètol indicador. Imponent i antiga masia, avui deshabitada i en estat precari, amb una cabalosa font ben a prop [1]. Prenem una pista vers el nord.
Deixem la pista per que hem sortit del Pujol i prenem un corriol a l’esquerra (senyals de pintura). Aquest és l’antic camí que pujava a la Borda del Pujol pel Grau de la Borda. La construcció de la pista el va malmetre en bona part. N’aprofitarem un parell de trams per fer drecera en sengles llaçades de la pista.

Borda del Pujol (1.443 m, 1h 20’). Situada al caire d’una balconada entre les Roques del Minguell i el Clot de l’Infern que domina la Ribereta del Pujol,. Vers el nord importants zones de pastura (Plans de la Borda). Deshabitada, es conserva encara en acceptable estat. Antigament depenia de la casa del Pujol que es dedicava principalment a la ramaderia.
Prenem una pista vers llevant, passem pel costat de la mina d’una font i -seguint la pista- anem girant vers el nord. Deixem una pista a mà dreta que marxa cap el Coll de Brulls i arribem a l’esplanada del Camp de la Creu.

Camp de la Creu (1.560 m, 1h 45’). Creuem el Camí de la Casa Nova del Pujol (ruïnes), un camí carreter en estat molt precari que puja per xaloc (SE) del Coll de Brulls i marxa vers ponent. Prenem un corriol ben fressat (fita i senyals de pintura grocs) que marxa vers llevant fins a creuar una antiga pista.

Pista (1.603 m). Pal amb rètols indicadors malmesos (a la data de la ressenya). El corriol pel que hem vingut, continua vers llevant en forta pujada. És el camí per on retornarem. Prenem la pista a l’esquerra. Fa l’efecte que es tracta d’un antic camí de treure llenya, per la dreta mena també al Coll de Brulls. No hi ha senyals de pintura però el camí és ben fressat. Puja amb suau pendent vers el nord i, desprès d’una torrentera, vers mestral (NO). Poc abans que acabi la pista prenem un corriol ben fressat a mà dreta (fita) que continua enfilant-se vers mestral (NO). Retrobem senyals de pintura grocs. Quan el camí es bifurca en Y, prenem el ramal de la dreta en direcció a l’evident coll que ja albirem fa estona.

Coll Virolet (1.843 m, 2h 45’), al Prat Major o de les Eugues, segons quina cartografia es consulti. Rètol indicador i un altre explicatiu de la regressió des les papallones (per exemple la Parnassius apollo) unida a la dels prats de muntanya. Rebutgem una pista que marxa per l’esquerra a l’altre cantó de la filferrada.
Orientats per alguna estaca i seguint senyals de pintura blaus, emprenem vers llevant un corriol, poc definit al començament, ben fressat desprès, que revolta per migdia, en sentit contrari a les busques del rellotge, el turó que tenim en aquella direcció.

Coll Veís (1.921 m). Rètol indicador i estaques. Continuem vers llevant guiats per senyals de color blau. El Cap del Verd queda en aquella direcció, però abans ens cal superar una llengua de tartera clapejada d’herbei. Fort pendent en terreny descompost que fa penosa la marxa. Superada la tartera, progressem per les Canals Males per terreny encara rost però més còmode.
Sortint de les Canals Males el pendent es modera i encetem l’altiplà de Prat Nabidal i el punt més alt de la ruta.

El Cap del Verd (2.282 m, 4h) no destaca gens al bell mig de la planúria. Bústia, taula d’orientació, senyera i termenal ens l’assenyalen. És partió dels termes de Gósol (Berguedà), La Pedra i La Coma (Solsonès) i Josa i Tuixén (Al Urgell). La millor perspectiva és vers ponent on s’albira fins al massís de la Maladeta. Vista poc habitual del Pedraforca. Bona perspectiva sobre el Cadí, La Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, Busa, la Llosa del Cavall i el Port del Comte.
Davallem vers llevant, sense camí fressat, guiats per estaques fins al Coll dels Belitres i girem a migdia per entremig del Prat d’Aubes, on el camí ja és ben definit i hi trobem senyals de pintura grocs, fins a la capçalera del Clot de la Cabanella.

Capçalera del Clot de la Cabanella (2.085 m, 4h 30’)[2]. Cruïlla a la font d’Urdet (rètol). A migdia del Cap d’Urdet (o de Prat d’Aubes). Continuant pel sender ens menaria al Prat de les Saleres on hi ha uns coms d’aigua procedent de la Font d’Urdet.
Nosaltres però girem a migdia per camí poc definit i absència de senyals de pintura i, seguint la llera de la torrentera (seca), baixem per una curta canalona herbada i d’escàs pendent, al capdavall de la qual trobem nombroses fites, sender fressat i, més endavant, senyals de pintura grocs. Fort pendent superat en llaçades.

Roca Mira (1.900 m, 4h 45’). Esperó rocallós de parets verticals sobre el Clot de la Cabanella que constitueix un bon mirador. Continuem davallant en fort pendent i entrem a la pineda. El camí fa tot l’efecte de tractar-se d’una cabanera[3] guardada per fil electrificat a banda i banda. Seguim baixant fins abastar la cruïlla amb pista procedent del Coll de Brulls (5h) punt a partir del que desfem el camí de l’anada fins retronar a la Coma (6h 25’).

  • (1) La font de la Ribera o Ribereta del Pujol, tributària del Mosoll que ho és alhora del Cardener. El nom de Pujol del Racó ve perquè antigament la contrada es coneixia com a Racó de Mosoll. El mas i la finca son actualment propietat de Nestlé Water Espanya que la va adquirir per reservar-ne els recursos hídrics.
  • (2) Anomenada Canal Fonda al mapa topogràfic de l’ICC, creiem que incorrectament. La Canal Fonda és més a ponent, a partir del Coll dels Belitres.
  • (3) Suposem que d’aquí deu venir el nom de Clot de la Cabanella.

VARIANT PEL CLOT D’INFERN

Aquesta alternativa no us farà guanyar temps, tot el contrari. Però és “entretinguda”.
Si aneu amb gent poc feta a trescar, un cordino us serà molt útil.

Poc abans del mas del Pujol del Racó, en un revolt de 90º de la pista a la dreta, l’abandonem per l’esquerra endinsant–nos cap a una torrentera. Indicis de corriol poc evidents que després és defineixen millor.
A mesura que progressem per la llera el barranc s’estreny i, en alguns punts, cal grimpar.
Trobem un primer pas equipat amb esglaons i passamà de cadena. Més amunt un parell d’esglaons ens ajuden a superar una roca llisa i esllomada. I encara més enllà un altre passamà de cadena. Entremig altres passos que superem grimpant, sovint ajudant-nos-hi amb les mans.
Abastem un punt on el torrent es bifurca (el Colader). Una solitària fita ens assenyala que hem de prendre el ramal de l’esquerra (rasa de la Casanova)
Sortim del barranc i anem a parar a unes feixes. Les travessem amb tendència a la dreta fins a atènyer un camí carreter que també prenem a mà dreta i que ens mena fins a la Borda del Pujol.


Powered by Wikiloc

Variant pel Clot d’Infern

Powered by Wikiloc
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Reportatge de Miquel Pitarque. Itinerari per la variant del Clot d’Infern.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Des de Gósol pel Coll de Mola

Distància 7 km (anada)
Desnivell acumulat +800 -60m
Nivell de dificultat Moderat.
Data 24 de febrer de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Vall de Lord, Port del Comte, Serra del Verd, Serra de Busa (1:25000) parcialment

A l’hivern, des de Gósol, per la seva orientació més obaga, és probable que ens calguin les raquetes, malgrat que a la carena -sovint ventada- en puguem prescindir. Si no ens apartem de l’itinerari, el risc d’allaus és baix. Però pot resultar una mica llarg dons, depenent del gruix de neu, haurem de començar a caminar des de Gósol mateix.  En aquest cas cal afegir 35’ a l’anada i 20’ a la tornada.
L’itinerari és lineal i es torna pel mateix camí que a l’anada. Pràcticament transcorre per pista i això fa que el pendent sigui, com a molt, moderat. Malgrat que amb neu la pista ens passarà desapercebuda alguns trams.

Accés. A la rotonda de l’entrada del Gósol (monument al Segador), prenem la pista que volta per migdia el Tossal del Castell i creua el torrent. Trobem un pal amb rètols indicadors de senders. Depenent de l’estat de la neu, és possible que ens calgui deixar el vehicle en aquest mateix punt i començar a caminar en direcció a l’ermita de Santa Margarida i el Coll de Mola, pel camí Ral de Tuixén, seguint el GR 150. Si n’hi ha poca, podem continuar per la pista, rebutjant el ramal que per l’esquerra va a Torrentsenta i prenent el de la dreta en direcció a Tuixén. És possible que puguem continuar fins a l’ermita o fins i tot més amunt, fins al coll.

Santa Margarida (1.540 m). La pista de Gósol a Tuixén hi passa ben a prop fent fortes llaçades fins al Coll de Mola, que el GR retalla considerablement. Seguim dons pel GR 150 fins al coll entre pineda esclarissada.

Coll de Mola (1.570 m, 1h). Creuat per una línea de MAT. Cruïlla de camins i partió de terme entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell). També d’aigües: a llevant cap al Cardener per l’Aigua de Valls i el Pont Cabradís. A ponent vers el Segre pel Riu de Mola i el de Lavansa. La pista per la que veníem (i el GR) baixa a Tuixén. Una altra, la del Verd, marxa fent una marrada vers llevant. Prenem el camí del mig i continuem pel llom fins a recuperar la del Verd a la cota 1.867 on, vers garbí (SO) i pel Clot de les Carboneres, ens anem atansant al Portell de l’Ós pel tram més obac i boscós del recorregut.

Portell de l’Ós (1.920 m, 1h 30’). Una barrera impedeix el pas de vehicles fora d’ús ramader o forestal. La pista, protegida per guarda vies, gira a migdia per sobre les cingleres de les Roques de les Feus. Podem albirar el massís del Port del Comte del que en destaca el Tossal d’Estivella, la carretera de Coll de Port i la que s’enfila al Refugi de l’Arp i les pistes d’esquí de fons. També la clotada del Riu de la Mola, sobre Tuixén.
Perdem alçària pel marge dret del Clot del Prat Salvatge. Rebutgem els ramals de pista que s’enfilen a mà dreta per continuar pel fons del torrent, encara vers migdia, fins a una clariana on hi ha una cleda amb bigues de fusta. Desprès, vers xaloc (SE) per moderat pendent i entre pineda, guanyem la carena.

Pla de la Font (2.002 m, 2h). A la carena del Verd. Continuem enfilant-nos vers migdia, per l’ampli esquenall de la carena, solament poblada per alguns pins esparsos aquí i allà. La pista que hem seguit fins ara (malgrat que segons el gruix de neu pot haver-nos passat ben desapercebuda) continua en aquesta direcció fins al Coll de Belitres. Nosaltres l’abandonem per enfilar-nos, carena amunt, pel Prat Nabiral, ara vers garbí en direcció a l’arrodonit turó amb que culmina el Cap del Verd. Encara ens caldrà marxa bona estona per l’ampli planell del cim fins abastar-ne el punt culminant.

Cap del Verd (2.282 m, 3h 20’). Bona panoràmica del Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca, l’Ensija i els Rasos de Peguera. Per ponent albirem fins al Cotiella i el Turbó.

Retornem pel mateix camí.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Torreneules

Des de l’Alberg del Niu de l’Àliga, pel Serrat de la Coma del Clot

Distància 9 km
Desnivell acumulat 890 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Núria-Ulldeter –hivern- (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ruta circular que permet enfilar-nos als cims més orientals de l’Olla de Núria: els dos Torreneules. O sigui el Cim de la Coma del Clot o Torreneules Gran i el Torreneules o Torreneules Petit.
El Torreneules és el cim que crida la nostra atenció pujant de Queralbs a Núria, penjat sobre les goges del Freser.
Com que és una hivernal està plantejada resseguint carenes. Si el risc d’allaus és marcat, cal evitar la pala a migdia del cim de la Coma del Clot, passat el Coll de Torreneules. I la baixada a la Coma de Fontnegra, cal fer-la resseguint el camí d’estiu. Malgrat tot, si el risc és molt marcat, millor retronar pel camí d’anada.
En la data d’aquesta sortida hi havia poca neu, desprès d’uns dies de sol i temperatures altes. Habitualment però, caldrà calçar-se les raquetes.
En qualsevol cas és un recorregut que ens ocuparà una matinal en el que gaudirem d’una bona perspectiva de tota la zona de Núria a Ulldeter.

Alberg del Pic de l’Àliga (2.121 m). (Rètol indicador) Marxem vers ponent seguint el camí d’estiu. Aviat trobem un altre rètol en una cruïlla. Per la dreta el camí baixa a la Coma del Clot i és el camí habitual al Coll de Torreneules. Per l’esquerra, fent llaçades, s’enfila al Pic de l’Àliga. Marxem per l’esquerra, vers el nord estalviant-nos les llaçades del camí, fins al cim. Fort pendent.

Pic de l’Àliga (2.422 m, 55’) Alçada més meridional de la Serra de Coma del Clot. Podem albirar vers gregal (NE) el Puig de Fontnegra i a llevant el Cim de la Coma del Clot (o Torreneules Gran). El Torreneules (petit) ens queda ocult. Resseguim la carena en moderat pendent fins al proper cim que abastem en poca estona.

Pic de la Pala ( 2.478 m, 1h 5’) Tenim una bona vista sobre tota la Coma de les Molleres. Carena enllà, vers gregal i en fort pendent, guanyem el següent cim.

Puig de Fontnegra (2.728 m, 1h 55’). Per la seva alçària i situació domina l’entorn, especialment tots els cims de l’Olla. Però també del sector d’Ulldeter. Davallem en moderat pendent vers xaloc (SE) fins al Collet de Fontnegra i ens enfilem al Cim de la Coma del Clot.

Cim de la Coma del Clot (2.739 m., 2h 25’). Sostre del recorregut. Les vistes son semblants a les del seu veí. Una mica millors cap a Ulldeter. Baixem en pendent entre moderat i fort a buscar el Coll de Torreneules (2.561 m) per on passa el camí que per ponent va a l’alberg del Pic de l’Àliga per la Coma del Clot i per llevant al refugi Manelic, per la Coma de Vaca.
Vers gregal comencem a enfilar-nos al Torreneules (petit). Pendent moderat al començament que s’accentua a mesura que guanyen alçària. El camí ressegueix la carena, decantant-nos els darrers metres per la banda de Coma de Vaca.

Torreneules (2.713 m, 3h 15’). És l’únic cim dels que hem pujat que disposa d’un senyal ben visible de cim (la resta estan coronats per modestes fites de pedres). Una perxa metàl·lica en honor a Sant Eudald. Bona vista del sector d’Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol,…), de la Serra del Catllar (Pastuira, Fontlletera,…) i sobre el Balandrau.
Retornem al coll on, seguint el camí d’estiu ens enfilem lleugerament marxant vers ponent per sota la pala a migdia del Cim de la Coma del Clot[1]. Desprès virem a garbí (SO) per enfilar-nos, quasi sense adonar-nos-en al Cim del Ras.

Cim del Ras (2.563 m, 3h 55’). Podem evitar-lo deixant-lo a mà esquerra. De fet el camí d’estiu en passa de llarg i descriu una gran marrada en el sentit de les busques del rellotge per baixar a la Coma del Clot. Segons l’estat de la neu, podem estalviar-nos aquesta marrada i baixar directament vers mestral (NO) a buscar el Torrent de Fontnegra, al fons de la coma.

Torrent de Fontnegra (2.195 m, 4h 25’). En moderat pendent ens enfilem vers garbí en direcció a una mena de collet on localitzem el camí de l’anada que resseguim fins al punt de partida (4h 50’)

  • [1] Molta atenció en aquest punt si el risc d’allaus és marcat. Si és molt marcat, millor retornar pel camí d’anada.



Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Taga

Des de Santa Magdalena de Puigsac (Pardines)

Aquest és un del itineraris més habituals per pujar al Taga, des de Pardines, al veïnat de Puigsac i seguint pel camí de Coll de Bac, el mateix que es fa servir sense neu.
Pot fer-se en una matinal que us resultarà molt plaent. Si no ens apartem de la ruta, el risc d’allaus és molt baix.
Segueix la descripció feta a Senderisme i Teca, d’en Justí i la Paula. Una pàgina molt ben documentada, d’excel·lent presentació. En podeu treure moltes idees i informació. Resultaria endebades fer-ne una ressenya que ja està perfectament descrita i documentada a l’esmentada pàgina. Us remetem a aquest lloc per conèixer tots el detalls.

Powered by Wikiloc

 

l’Esteve i en Lluís. En record de l’amic Esteve (EPD). Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Monturull

Des de Bescaran amb retorn per la Serra Airosa

Distància 21,4 km
Desnivell acumulat 1360 m
Nivell de dificultat difícil
Data 9 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-Puigpedrós –hivern- (1:25000)

Hivernal circular per l’Alt Urgell, a frec del Principat d’Andorra i la Cerdanya. El Monturull (o Torre dels Soldats) és termenal entre el Principat d’Andorra (Sant Julià de Lòria), l’Alt Urgell (Les Valls de Valira) i la Cerdanya (Lles).
Amb el seu veí Perafita (o Tossal de la Truita) son els cims que més destaquen del cerdà circ dels Estanys de la Pera i el separen del de Claror, al vessant andorrà.
A diferència de l’estiu, amb neu, no hi ha cap aproximació curta al Monturull, s’hi pugi per on s’hi pugi. Però la ruta que us presento,  treta d’un llibre d’en Manel Figuera, és de les llargues. La qualificació de difícil li he posat en consideració al desnivell acumulat afegit a la llargària. No pas per la dificultat tècnica: tal com vàrem trobar la neu nosaltres, solament va caldre piolet i grampons baixant del Monturull al Coll de Monturull, però això és tant variable… Vàrem renunciar a carregar les raquetes, però del Turó Punçó en avall, ens haguessin calgut.

Aproximació. A Bescaran prenem la pista de terra que mena a Arànser que, en un primer tram, és comú a la de Castellnou de Calcorze. És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. L’ideal és començar a caminar a l’alçada de la Barraca del Vaquer (1.927 m, 8 km.) però amb neu probablement haurem de deixar el vehicle al Corral de la Ingla (1.724 m, 5 km.) on surt la pista al Coll de Jovell, o fins i tot força abans[1]. Entre aquest dos punts surt un ramal a mà esquerra que creua el riu de Bescaran i, tot passant per les Bordes de Cintó, mena a la Rabassa pel Coll de Pimés i a Arcavell.

Barraca del Vaquer (1.927 m, 1h). Poc abans d’aquest punt hi ha l’aiguabarreig dels torrents de la Bassa i del de Port Negre, origen del Riu de Bescaran. Prenem el Camí de l’Orri de Pal, una pista que marxa vers mestral (NO) pel marge esquerre del torrent de Port Negre. L’abandonem precisament a l’Orri de Pal quan creua el torrent i s’enfila vers Calm Ramonet. Continuem, ja sense camí fressat, pel fons de la coma en direcció al coll evident. El pendent és tothora moderat, però llarg i constant.

Port Negre (2.615m, 3h 25’). Àmplia collada entre els pics Negre de Claror (esquerra en el sentit de la marxa) i Negre d’Urgell (dreta). El nom amb que han estat batejats queda ben evident, si la neu ho permet, pel color del terreny esquistós. Fins aquí arriba una pista procedent de la Massana per la Collada de Pimés i Calm Ramonet.
Seguint l’ampla carena[2] marxem vers xaloc (SE) enfilant-nos per pendent més fort al proper Pic Negre d’Urgell (2.700 m), davallant per emprendre desprès la pujada al Monturull.

Monturull o Torre dels Soldats (2.760 m, 4h15’). Cim planer i dilatat amb vèrtex geodèsic i fites termenals. Esquistós i rogenc. Gaudim d’una dilatada panoràmica. Vers el nord domina el Perafita o Tossal de la Truita, del que ens en separa el Coll de Claror[3]. Vers gregal els estanys de la Pera i el seu refugi a penes destaquen entre la neu, als peus de la Serra de Sirvent. Bona vista sobre les canals del Cadí.
Marxem del cim encara vers xaloc, seguint la carena, davallant primer al Coll de Monturull[4]. Desprès anem resseguint les suaus ondulacions de la Serra Airosa pujant, quasi imperceptiblement, als Pics Nord i del Coll de la Barra fins al Turó del Punçó on si que ens cal afrontar abans un curt però fort tram de pendent[5].

Turó Punçó (2.494 m, 5h 45’) Gaudim d’una bona perspectiva del camí recorregut i del que ens manca. Baixem vers garbí (SO) fins al Coll de les Fonts de Bescaran on localitzem la pista a Arànser que hem deixat a l’anada. La seguim a mà dreta revoltant per migdia, en el sentit de les busques del rellotge, el turó del Paluç fins a un refugi.

Refugi del Coll de Midós o de la Partida de la Múria (2.008 m, 6h 50’). Bon aspecte exterior. Font. Hem llegit que disposa de 45 places amb claus a la Pedania de Bescaran. En aquest punt se’ns ofereixen dues alternatives. La més curta i fàcil és continuar per la pista de Bescaran que, en poca estona i baixada, ens mena a l’alçada de la Barraca del Vaquer.
Nosaltres però marxem vers garbí (SO) emprenent la poc definida pista al Coll de Midós que ens mena a la del Coll de Jovell. Força més definida, la prenem a mà dreta en la mateixa direcció. Desprès d’un revolt molt pronunciat, marxa vers el nord fins a deixar-nos de nou a la de Bescaran a Arànser a l’alçada del Corral de la Ingla. Retrobem el punt d’inici a les 8h 5’ de marxa efectiva[6].

  • [1] En el nostre cas comencem a caminar abans de la Ingla, trigant 1 hora fins a la Barraca del Vaquer.
  • [2] Freqüents cornises que podem evitar fàcilment apartant-nos-en per l’ampli esquenall carener.
  • [3] S’endevina un itinerari delicat per a fer-lo amb neu o glaç.
  • [4] En aquest tram entre el cim i el coll –de fort pendent– ens cal calçar-nos els grampons i ens assegurem amb el piolet.
  • [5] Pot resultar una bona alternativa per escurçar considerablement la ruta baixar, o be des del Coll de Monturull, o be des del Coll de la Barra, a buscar el torrent de la Bassa i seguir-lo fins a la Barraca del Vaquer.
  • [6] Aquesta alternativa és poc recomanable per llarga i perdedora. La pista al Coll de Midós és força precària, poc definida i amb neu, difícil de seguir.


Powered by Wikiloc

 

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari relacionat: Tossal de la Truita i Monturull

Roca Colom

des de Valter 2000

Distància 5,4 km (anada)
Desnivell acumulat +438 -99 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 13 de març de 2009
Cartografia Alpina. Costabona/Alta Vall del Ter. Mapa (1:25.000)

A sol ixent del Bastiments i el Pic de la Dona, al mateix cordal carener, hi ha una colla de cims que ronden els 2.500 metres i acaben amb el Costabona. Un d’ells és la Roca Colom. Desprès del Costabona l’alçària minva.
La proximitat de l’estació d’esquí de Vallter 2000 (2.162 metres) que ens estalvia desnivell i un relleu poc accidentat, fan que siguin molt aptes per a les raquetes de neu, fins i tot per qualsevol persona que no hi estigui avesada. Tot i que, en el nostre cas, varen resultar més útils els grampons dons la neu era molt ventada i regelada. Solament ens varen caldre a la baixada. Si el perill d’allaus és marcat, cal parar atenció a un curt tram inicial (Clot de la Portella) i a la cornisa de la Portella de Concròs. Aquesta la podem esquivar fàcilment.
Amb una mica més de desnivell, també podem assolir-lo des del coll de Mentet, al Conflent. Sense neu el camí és ben senyalitzat (GR), però amb neu és fa difícil seguir-ne exactament la traça. En qualsevol cas la ruta és evident i solament la boira (força habitual) podria fer-nos despistar.

Itinerari

Entre el torrent i l’edifici més a llevant de l’estació de Vallter 2000, surt un camí senyalitzat com a GR (11-6 Ulldeter/Fembra Morta). S’enfila fort vers gregal (NE) pel Clot de la Portella de Mentet. A la cota 2.290 cal abandonar la ruta a Mentet i la direcció que portàvem fins ara, fent un gir de 90º vers xaloc (SE) guiats pels senyals del GR per encarar la ruta a la Portella de Morens. Fort pendent.

Més amunt quan el pendent es modera, trobem un pal indicador (amb el rètol «Roca Colom» en mal estat) i senyal del GR. A partir d’aquí girem a sol ixent, lleugerament decantats a gregal (ENE) per camí còmode i planer, per enfilar l’àmplia Portella de Morens (2.382 m, 1h)

Passada la collada que, com que és tan oberta no te un punt definit, el camí descriu un ampli arc en el sentit contrari a les busques del rellotge, tot resseguint planerament per la Coma Ermada, les bases dels pics de Coma Ermada, de la Llosa i de Roques Blanques. A mesura que hi avancem, ja podem albirar a sol ixent el cim de la Roca Colom. El camí senyalitzat volta el Pic de Roques Blanques pel nord. Però nosaltres, més o menys a l’alçada del Pic de la Llosa, ens en desviem vers sol ixent anant a buscar la carena i la resseguim vers gregal per enfilar-nos còmodament al pic de les Roques Blanques (2.456 m, 2h). Mentre hi anem pujant, podem veure a mà dreta el Circ de Concròs, a migdia de les Roques Blanques i la Roca Colom.

Solament ens cal davallar lleugerament a la Portella de Concròs (o de Callau) i enfilar-nos per un còmode llom a la Roca Colom. (2.505 m, 2h 45’). Gran fita coronada per un pessebre i un rètol amb un colom. Bona perspectiva de l’alta vall del Ter i el Canigó. Identifiquem com a punts més llunyans la Serra de Madres (al nord), el Montseny, la Serra de l’Obac i Montserrat (a migdia).

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi dues hores i mitja.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Àlbum d’imatges clicant a la foto
Itinerari relacionat: Roca Colom i Costabona