Arxiu de la categoria: Bages

Serra de l’Obac. Puig-andreu.

De Mura al Puig-andreu pel Puig de la Balma i el Collet Roig. Retorn pels colls de Boix i Reixac

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 783 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 1 de desembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Volta circular per la Serra de l’Obac que, partint del bonic poble de Mura, ens permet visitar un antiquíssim i ben conservat mas medieval, enfilar-nos a un cim modest però de bones vistes, admirar les capricioses formes d’uns pins, passar per les coves de Mura, un forn de calç i dues fonts. Una d’elles, la del Foradot, dins d’una cova de tosca. En definitiva un itinerari molt variat i agradable.
Els camins son en bona part senyalitzats i fressats però, com arreu del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, l’itinerari conflueix amb molts altres pel que cal estar atent per no fer marrada.
No hi ha cap dificultat excepte una curta i fàcil grimpada per accedir al cim de Puig-andreu.

Accés
A Mura s’hi accedeix per un ramal de la BV-1221 entre Matadepera i Navarcles. Per sobre del nucli urbà, a l’esquerra de la carretera hi ha al Centre d’Informació amb una àmplia zona d’aparcament.

Centre d’Informació de Mura (466m)
Situat al nord del nucli urbà. Travessem el poble fins a l’extrem sud passant per davant de l’església de Sant Martí. Per una passarel·la creuem la riera de Nespres i prenem un camí a l’altre cap.
Trobem dues bifurcacions on anem a la dreta i, tot seguit, una tercera on prenem el camí enllosat a la Creu de la Vila i el Puig de la Balma (estaques indicadores), deixant a l’esquerra el de les Coves de Mura, per on retornarem.
Encara més amunt deixem mà dreta el camí a les fonts de la Coma i la Mascarosa. Passem per la Creu de la Vila i per l’obaga homònima baixem a creuar el Torrent dels Codolosos, mentre a l’altre riba ja podem albirar els masos de la Vila i del Puig de la Balma on ens adrecem per camí evident.

Puig de la Balma (540m)
O de la Bauma que és la forma com s’anomena en indrets com el Bages, un abric rocós, cavitat o cova no gaire profunda i generalment de forma allargada horitzontal en un cingle o vessant rocallós.
És un mas fortificat, documentat d’ençà el segle XIII bastit, com el seu nom indica, a l’abric d’una gran balma. Actualment acull un museu i una residència-casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions. Els propietaris actuals són descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas i conserven el cognom Puig.
Marxem (S) per la pista o camí carreter (1). A la primera bifurcació anem a la dreta i a la segona a l’esquerra.

  • (1) A mà dreta surt un corriol indicat a la Teuleria del Puig. Actualment és mig perdut. Per accedir a aquest indret, del que no n’hem pogut obtenir referències, és millor des del Puig de la Balma , per un camí paral·lel a la pista.

Collet Roig (655m)
Anem a l’esquerra en direcció a Rellinars (estaca indicadora).
Podem albirar la mola del Turó del Malpàs, Montserrat i el Puig-andreu.
A l’alçada d’una altra estaca indicadora, a mà esquerra de la pista i senyalitzat per una fita, surt un corriol que puja al Puig-andreu.
Guiats per fites ens enfilem pel llom rocallós del solell, revoltem la mola cimera pel vessant ponentí, on hi ha una balma obrada, fins a la cara nord. Una curta i fàcil grimpada ens deixa al cim.

Puig-andreu (753m)
També conegut com Puig Andreu. Malgrat la seva modesta alçària si albira una bona panoràmica, excepte vers sol ixent on els cim i carenes veïns ho priven.
Davallem pel vessant llevantí on anem a trobar una pista. En un collet entre el Puig-andreu i el Puigbó, deixem a mà esquerra un camí que mena a la Serrallonga i que ens permetria escurçar molt l’itinerari. Continuem per la pista que, en llaçades i en estat cada cop més precari, baixa a trobar-ne una altra que segueix pel Sot de l’Infern.
La seguim pocs metres a l’esquerra per deixar-la per un corriol poc definit a mà dreta (fita) que baixa a la llera. Seguim el torrent uns metres a mà dreta fins a localitzar un altre corriol (fita) que, al cap de pocs metres de seguir-lo, queda ben definit i fressat.
Ens enfilem en fort pendent i anem a passar per sota tres monòlits rocallosos característics. Quan el pendent es modera, ben aviat comencem a trobar exemplars de pi recargolats.

Pins cargolats (700m)
Coneguts com els pins cargolats de l’Era dels Enrics, son arbres amb soques de formes capricioses. De pins cargolats ni ha d’altres al parc, però aquests tenen uns trets característics especials: estan concentrats en una àrea petita, cadascú té una forma diferent i han pogut créixer molt més que la resta.
El més probable és que els boscaters de la zona es dediquessin a emmotllar-ne la soca fins a donar-li l’aspecte actual.
Continuem camí (S). A l’Era dels Enrics (planell sobre un turó) deixem a mà dreta el camí del Malpàs i més enllà, a mà esquerra, el que per la balma dels Debanadors ens permetria fer drecera, continuant sempre pel més fressat.

Coll de Boix (878m)
Important cruïlla de camins al bell mig de la carena de la Serra de la Pola, on hi conflueixen el del coll d’Estenalles (GR 5) o el que hi puja des de l’Alzina del Sal·lari i una pista que seguim vers el N, fent un gir de 90º.
Poc més enllà, a mà esquerra, hi ha l’Alzina del Vent, o Bonica, lleugerament apartada de la pista, des de on continuem per un camí paral·lel en direcció a Mura guiant-nos per les estaques indicadores.
Esquivem el Turó dels Ducs i el seu veí més al nord per la dreta, que també podríem carenejar, i continuem perdent alçària progressivament en aquella direcció.
En una bifurcació en Y anem a l’esquerra, en direcció a les Coves i el Centre d’Informació de Mura. El de la dreta és el camí del Castellot, que també ens retornaria al poble.
Al collet de Reixac ens apartem del camí (dreta, estaca indicadora) per visitar l’entrada a les Coves de Mura.
Seguint pel marge esquerre del Torrent de Reixac, retrobem el camí d’anada.
Fem una marrada (opcional però molt recomanable) visitem un forn de calç, el salt de la Blanquera i les fonts del Foradot i del Formatget.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cogulló de cal Torre

Des de Rajadell

Distància 13,6 km
Desnivell acumulat 607 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 de març de 2015
Cartografia ICGC Bages, mapa comarcal (1:50000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

La prominència del Cogulló dóna, en dies clars, una àmplia panoràmica, molt més enllà de les comarques del Bages i l’Anoia.
Partió dels termes de Castellfollit del Boix i Rajadell, s’hi sol pujar a peu des de qualsevol d’aquests dos pobles i, en cotxe, per pista des de Castellfollit.
Cogulló (cim cònic, aïllat o a l’interior d’una serra) de cal Torre, pels masos que té a la falda. A migdia, cal Torre, al terme de Castellfollit. Al nord, cal Torra del Forn, de Rajadell.
Aquests itinerari s’hi enfila des de Rajadell, tot i que és més curt i menys desnivellat fer-ho per Castellfollit. És fàcil, la direcció evident i els camins, en general, ben fressats. Però, tot i que seguim diversos PR, la insuficient senyalització i la coincidència de diversos camins, no tots representats al mapa, fan que al pla ens calgui orientar-nos be per no fer marrada.
Com a negatiu destacar que els camins s’han malmès considerablement pel pas motoritzat i en alguns punts en llaurar feixes properes.

Accés
Accedim a Rajadell des de l’Eix Transversal C-25. Ens enfilem al nucli històric, aturonat al peu del castell, travessem la Plaça de l’Era i, després del carrer Major, anem a la dreta. A migdia del poble hi ha habilitada una bona zona d’aparcament.

Rajadell (375 m)
De l’aparcament marxem per la pista (SW) que deixem al cap d’uns 175 m.

Camí del Pujolar (389 m)
Prenem un corriol a mà dreta que segueix el marge dret (hidrogràfic) del Torrent del Daurell. Trobem un viver a mà dreta i anem a passar per una surgència, al costat de la que hi ha una font seca. Més enllà deixem un corriol a mà dreta que baixa a una balma i sortim a la pista, que seguim també a mà dreta. Passem pel costat del mas del Pujolar (deshabitat), el revoltem i baixem a trobar el torrent de cal Xic.

Torrent del Daurell (395 m)
Confluència dels de cal Xic i Valldòria i el camí (asfaltat) de les Casetes a cal Montfort.
Anem a l’esquerra (SW) per una pista que seguim després vers W. A la propera bifurcació (rètol indicador) seguim a l’esquerra fins a creuar el torrent.

Torrent de Valldòria (410 m)
El creuem i, tot deixant a mà esquerra una pista, seguim recte per un camí ample. Ben aviat creuem una altra pista on també seguim recte (fita). Ens enfilem fort per un camí ample, malmès i aixaragallat pel pas motoritzat.
Més amunt creuem un altre camí i sortim a una pista que prenem a mà dreta. Revoltem i, seguint la pista, travessem pel bell mig d’una feixa de conreu.

Dipòsit de Parcerisses (520m)
Al Pla de la Quiuxa, destinat al servei d’aigües, ben a prop d’un altre contra-incendis.
Continuem la pista (S primer, SW després), vorejant una feixa de conreu que, en llaurar-la, s’ha “menjat” el camí. A l’altre cap deixem la pista per un camí a l’esquerra. Poc metres enllà sortim a una altra pista i anem a l’esquerra.

Abeurador (565m)
A l’alçada d’un abeurador per la fauna, deixem la pista per prendre una drecera a l’esquerra. La retrobem poc més amunt i la seguim també a mà esquerra, vers el S, uns 260m fins passada una feixa a mà dreta.

Camí de la carena (620m)
Deixem la pista per un corriol molt evident que, a mà dreta, s’enfila en direcció a la propera carena.
Anem resseguint vers el S l’ampli i llarg esquenall de la Serra de Palomes amb bones vistes cap a sol ixent i nord.
Durant tot aquest tram, malgrat el temps transcorregut, son encara visibles les restes de l’incendi que va afectar la zona l’octubre de 1980 (1)
Al Portell de Cal Carlos obviem el camí que, per la dreta, baixa a aquest mas (ruïnes) i al de Palomes.
Passem pel mig d’unes antigues feixes, ara ermes, i ja albirem el cim.

Cogulló de cal Torre (881m)
Vèrtex geodèsic, pessebre, taula d’orientació i caseta de guaita forestal. Coronat per una gran senyera que es renova anualment per l’onze de setembre, en un aplec dels pobles de les rodalies.
Marxem per la pista de Castellfollit que deixem pocs metres més enllà baixant per un corriol molt costerut a mà esquerra. Revoltem per sota el cim anant a buscar la carena amb el Turó de les Tres Creus, per la que baixem en fort pendent. Tornem a trobar aquí el camí malmès i aixaragallat.

El Portell (690m)
Baixem a mà esquerra per un corriol poc definit i costerut, per entremig de la Baga de cal Torre fins atènyer una pista que prenem a mà esquerra.
Obviem una bifurcació a mà esquerra i, desprès d’unes llaçades, continuem recte fins al mas de cal Torre del Forn.

Cal Torre del Forn (536m)
Pagesia ben conservada. Edifici de planta quadrada i coberta a quatre aigües, del que destaquen el gran porxo i l’eixida, suportats per columnes a la façana de migdia.
Continuem vers el N pel camí d’accés a la casa i, a la bifurcació en Y, anem a la dreta.
Més endavant el camí és asfaltat. Albirem a l’esquerra cal Caseta, cal Montfort i cal Xic, amb el gran mas de Parcerisses al fons. Alçada a mà dreta la Batzuca. Uns 70 metres més enllà de l’accés a aquesta casa ens cal abandonar la pista.

Camí a ca l’Oliver (454m)
Deixem la pista asfaltada per una a mà dreta, accés a una feixa de conreu. La voregem per un corriol poc definit que, passant per entremig d’altres feixes, ens mena fins a unes arnes on girem a la dreta (E), a la vista ca l’Oliver, fins a atènyer la pista d’accés al mas, que seguim a mà dreta i deixem al cap de poc per una altra a l’esquerra (rètol indicador).
A la següent bifurcació en Y anem a l’esquerra i seguim bona estona la pista principal, obviant altres ramals, fins a una marcada colzada de 90º a esquerra, als Plans de cal Balard. En aquest punt prenem una drecera que ens fa passar per entremig de feixes.
Quan retrobem la pista, continuem recte (N), obviant els ramals a esquerra i dreta.
Deixem la casa de cal Balard sobre nostre a la dreta, i retrobem el camí d’anada que, en poca estona, ens retorna al punt d’inici.

  • (1) L’incendi de l’11 i 12 d’octubre de 1980 va començar al castell de Castellar, per la imprudència d’uns excursionistes, i va afectar masos, boscos i feixes dels termes d’Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i Rajadell. Dos excursionistes van morir atrapats al Cogulló.

Aquí trobareu una bona alternativa al camí de retorn.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Castellnou de Bages

Pels serrats del nord del terme

Distància 12 km
Desnivell acumulat 390 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 8 de febrer de 2015
Cartografia ICGC
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular que transcorre en la pràctica totalitat per pistes i camins carreters. Castellnou és un terme amb masos i feixes de conreu dispersos. Per aquesta raó a la ruta hi coincideixen nombrosos camins. Fer-ne una ressenya detallada resultaria pesat fins a l’avorriment. Si volem seguir-lo el millor es guiar-nos pel GPS dons, en bona part, la senyalització és inexistent.
En dies clars els punts elevats com la Torre o les Pinasses son una bona talaia del Prepirineu: des de l’Alt Urgell fins a l’Osona.
Seguirem un tram del GR 179 “Ruta dels Maquis”, visitarem una torre de gaita medieval i antigues pagesies avui enrunades.
És una zona molt afectada pels incendis, especialment el de 1994, però també el del 2005, on el pi blanc ha colonitzat pràcticament la massa forestal regenerada.

Accés
Des de Santpedor una carretera ben pavimentada però estreta ens mena fins al nucli de Castellnou. Amplia zona d’aparcament al costat de l’església.

Nucli de Castellnou (480 m)
Format per un grup d’antigues edificacions restaurades, l’ajuntament i la bonica església Sant Andreu (romànic llombard segle XI) a l’entorn d’una plaça de nova planta. Als baixos d’un dels edificis restaurats hi ha el Museu dels Maquis.
Retornem uns quatre-cents metres per la carretera que hem vingut fins que un rètol ens indica una camí carreter a mà dreta (GR, Sant Cugat del Racó, Ruta dels Maquis).
Guanyem alçària en moderat pendent deixant a l’esquerra per sobre, les cases de la urbanització de la Figuerola i a mà dreta la fondalada de Coma dels Cellers, capçalera del Riu d’Or que, passant per Santpedor i Sant Fruitós, desguassa al Llobregat prop de Sant Benet de Bages.

Carena dels Cellers (261 m)
El proper mas dels Cellers de Figuerola apadrina els topònims de la contrada. Nom directament relacionat amb la producció vinícola. Com anirem veient a altres punts de la ruta, la vinya i el vi a Castellnou, com a bona part de la comarca, tingueren una importància cabdal.
Atenyem una pista que prenem a mà esquerra en pujada. Passem per sota el Turó dels Cellers (611 m) on hi ha un bon mirador (1).
Sortim a la carretera (terra batuda) de Balsareny a Castellnou que seguim a mà dreta fins que l’abandonem per un camí carreter a mà dreta (rètol indicador) en direcció a la Torre.

Torre de Castellnou (624 m)
Popularment coneguda com Torre dels Moros. De planta circular, 12 metres d’alçària i murs de 2,5 metres d’amplada, és datada al s. XI. S’observa el basament d’alguna construcció annexa per allotjar probablement alguna guàrdia. Es considera que més que defensiva la seva funció, en una ubicació privilegiada al bell mig de la comarca, era la de guaita.
Al peu del turó de la Torre prenem un corriol ben fressat a mà esquerra (NE) que de seguida gira 90º a NW. Més enllà un nou gir ens deixa de nou sobre la carretera de Balsareny.
La seguim a la dreta 140 metres i per una de secundària a l’esquerra. Per un corriol ben fressat pugem a les Pinasses.

Les Pinasses (625 m)
Vèrtex geodèsic. És el segon punt més alt del terme. Podem albirar vers sol ixent el mas de Candàliga i la baga homònima. Antany ufanosa, va quedar arrasada per l’incendi del 94.
Continuem per la pista ver el W i a la propera cruïlla anem a la dreta. A l’esquerra, al fons de la coma albirem el mas de Casamitjana.

Bifurcació de Casamitjana (573 m)
Rètols indicadors. Retrobem la carretera de Balsareny però prenem un camí carreter empedrat vers el NNW que seguim fins a la Creu.

Creu del Perelló (575 m)
O la Creueta. Mas enrunat situat en un collet a la divisòria entre les feligresies d’Argençola i de Castellnou. (2)
Seguim una pista carenejant vers el SE, deixant diversos ramals a dreta i esquerra.
Podem albirar a la fondalada vers el N la carretera de les Vilaredes entre Balsareny i Súria i la riera d’Argençola. Escampats a banda i banda els masos de les Vilaredes, el Puig, les Cases i Argençola, entre altres. I a la carena Castelladral i Sant Cugat del Racó. Deixem a mà esquerra el Tossal de Serra Morena (3).

Bifurcació (564 m)
On hi conflueixen diverses pistes. Prenem la tercera en el sentit de les busques del rellotge, que aviat en bifurca en Y, on prenem el ramal de la dreta.

Colldeforn (583 m)
Un altre antic mas en estat ruïnós. Format per dos cossos d’edificis disposats en L amb una torre quadrangular a la part de migdia. Al darrera, a la part alta, hi havia les tines.
Marxem vers l’E, revoltant la capçalera d’un torrent i baixem carenejant primer i decididament després a buscar la llera de la riera. A l’esquerra podem albirar les ruïnes de Sant Pere de Castellnou i del mas del Graner.

Riera de Vallverd (444 m)
O de Bellver. Neix ben a prop, a la coma de Casamitjana i desguassa al marge esquerra del Cardener al terme de Callús. La creuem i ens enfilem per l’altre marge ver el S.

El Putxot (495 m)
Nucli de deu cases en estat ruïnós. Foren construïdes durant el segle XVIII per a l’explotació de la vinya. De característiques semblants estan alineades i orientades a xaloc. El 1930 ja no en quedava cap d’habitada.
A la part de migdia hi ha les tines, aprofitant el desnivell del terreny per extreure el vi per les boixes. Poc més enllà la gran barraca del Genyo habitada fins a mitjans del segle passat.
Passada la barraca i seguint la pista ens enfilem suaument vers el SE fins a superar la Serra de Cal Nofre on, pel costat del torrent homònim baixem decididament cap a la carretera de Santpedor a Castellnou.

Carretera (441 m)
Hi sortim pel costat d’un dipòsit d’aigua. La seguim dos-cents metres a l’esquerra i l’abandonem per l’antic camí de Castellnou, a mà dreta.
Passem pel costat de Cal Tatgeta i d’una antiga sínia i retornem al punt de sortida.

  • (1) Si volem enfilar-nos hi a la propera cruïlla haurem d’anar a l’esquerra uns tres-cents metres i després un altre cop a l’esquerra uns dos-cents. Però la vista que s’hi albira és semblant a la que gaudirem des de la Torre o les Pinasses.
  • (2) La nit del 6 al 7 d’agost de 1963, Ramon Vila “Caracremada” morí molt a prop d’aquesta masia en una emboscada que li parà la Guàrdia Civil. En aquest mateix lloc, uns quants anys abans, el dia 22 de febrer de 1945, també foren morts per la Guàrdia Civil els masovers de la casa (Domènec Rovira “el Mingo de la Creu” i Ramona Bessa) i dos guerrillers que allotjaven.
  • (3) És el “sostre” de Castellnou de Bages (627,5 m). Tot i que un antic camí hi puja, la pinassa que l’envaeix priva les vistes des del cim.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alta travessa de Frares Encantats i Agulles

Montserrat: de Can Maçana al Coll de Porc, Frares Encantats, Portell Estret, Agulles i retorn per la Portella

Distància 6,7 Km
Desnivell acumulat 511 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 16 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:10000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

L’Alta Travessa ressegueix pel vessant sud els peus de les Arestes Brucs dels Frares i Agulles més alts. També conegut per Camí dels Escaladors, al ser utilitzat pels primers oberturistes, permet albirar bona part de les agulles dels dos sectors més occidentals del massís.
És un itinerari complex, de constants pujades i baixades, grimpades i trams equipats. Fàcil per a muntanyencs experimentats però no pas adequat per a tota mena de senderistes.
La complexitat del terreny fa difícil fer-ne una ressenya detallada. Per la mateixa raó el GPS resulta poc fiable. El track s’ha editat i corregit en base a l’ortofotomapa, el mapa excursionista i la comparativa amb altres enregistrats anteriorment per nosaltres mateixos. Així hem pretès compensar les inevitables derives per tal que s’avingui el màxim possible amb la realitat. Les desviacions en cota però, son difícils de tractar i, en conseqüència, el desnivell acumulat pot tenir poc a veure amb la realitat. Per tant la seva fiabilitat és inevitablement baixa.
L’itinerari està realitzat en sentit horari, però pot realitzar-se perfectament al revés.
Una variant que ens aporta una perspectiva diferent consisteix en accedir o retornar de Coll de Port pel sud (PR C-78, refugi Viçenç Barbé i Pas del Príncep) per comptes de fer-ho pel nord (GR 172). També és factible escurçar-lo visitant solament un dels sectors accedint-hi, be sigui pel camí de les Agulles o pel de la Canal Ampla.
A tenir en compte: la canal equipada sobre Coll de Port és just al límit de regulació actual de l’escalada -que inclou el pas per canals- per al sector C-3 (restringit entre el 15 de febrer i el 31 de maig). Per més informació consulteu la pàgina del Patronat.

Accés. Al Coll de Can Maçana s’hi accedeix per la BP-1101 entre El Bruc i Salelles.

Coll de Can Maçana (715 m)
Marxem (E) per l’ampli camí de Santa Cecília, seguint el GR 172. Passada la taula d’orientació deixem a mà dreta el que s’enfila a Sant Pau de la Guàrdia.

Collet de Guirló (797 m)
Deixem a mà dreta el camí al refugi Vicenç Barbé per la Portella (PR C-78) per on retornarem. Anem recte i revoltem per sota la Cadireta (Morro de Gos) i la Roca Foradada.
Si fins aquí hem caminat als peus de les Agulles, a partir d’ara ho farem per la falda dels Frares Encantats.

Camí de Coll de Port (975 m)
O de Porc (segons la cartografia de l’Editorial Alpina). Anem a la dreta (SE), en pujada, abandonant el GR.

Camí de les Agulles (900 m)
Deixem a mà dreta el un corriol indicat que s’enfila al Portell Estret o Coll d’Agulles.
Als peus del Frare Amadeu trobem la Font de Coll de Port.

Coll de Port (1250 m)
Important cruïlla de camins ben senyalitzada. Anem a la dreta (NW) cap al Portell Estret, pel camí menys evident, i comencem a enfilar-nos fort en direcció a la canal entre l’Enclusa (esquerra) i el Frare Amadeu (dreta).
Fins al Portell Estret, durant tot el tram de Frares Encantats, ens guiarem per senyal de pintura blaus.

Escales (1000 m)
Primer pas, molt vertical, equipat amb ferros travessers, grapes i cadena. Un cop passat en trobem un altre pas on podem ajudar-nos de les arrels i rames per progressar. La vegetació serà sovint una bona ajuda per superar altres passos del camí.

Cadena (1030 m)
Segon tram equipat, amb una cadena, als peus de l’Enclusa.
Sota el Frare Gros, per una canal a mà dreta, podem albirar el Pla de Bages. Passem per un portell encaixonat i atenyem un collet des de on és fàcil grimpar a la Cristobalita. Hi gaudim d’una bona perspectiva del Frare Gros, la Monja i el Lloro, entre d’altres.
Comencem a baixar fort. Tot el camí és un puja i baixa constant.

Corda (1095 m)
Pas equipat amb una corda nuada, a migdia del Frare Gros.

Pas de la Finestra (1075 m)
Baixem per una obertura sota un bloc encastat, equipada amb una corda nuada.

Corda (1040 m)
Un altre pas equipat amb corda, encara que a la sortida les arrels en son de millor ajuda.

Camí al Pas del Príncep (1009 m)
Una grossa fita ens indica a mà esquerra un corriol que, pel Dit, baixa al camí entre el refugi i el Pas del Príncep. Anem a la dreta, virant 90º decididament vers el N.
Atenyem la canal del Lloro, llarga i costeruda, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Al capdamunt, per una canal entre el Lloro i la Miranda, podem albirar el Montcau, Sant Llorenç del Munt i el Montseny.

Collet d’en Xandri (1077 m)
Entre el Bisbe, el Lloro i la Monja. Flaquegem per la falda d’aquesta i ens apareix la bella estampa de la Nina i la Boleta Foradada amb les moles del Serrat del Centenar al darrere.
Travessem un portell i, més endavant, sortim sobre un collet on hi ha un pi de tres branques. Des d’aquí podem albirar una altra part del sector de Frares en el que destaquen la Tri-roca i, sobretot, la Torta (també anomenada Mà).
Perdem alçària en direcció a la Canal Ampla.

Canal Ampla (975 m)
Canal que es despenja des del Serrat del Centenar fins al refugi Vicenç Barbé. La recorre un dels camins més utilitzats per accedir a les vies d’escalada. El deixem a l’esquerra i tornem a virar al N, guanyant alçària.

Portell Estret (1007 m)
Un altre pas estratègic del massís i cruïlla de camins ben indicada. Aquí arriba el que hem rebutjat a l’anada tot pujant a Coll de Port.
També se l’anomena Coll de les Agulles, perquè és el partió entre el sector de Frares Encantats del que venim, i el d’Agulles al que ens adrecem.
En direcció al Coll de la Portella, tornem a enfilar-nos i anem a revoltar als peus de la gran mola de la Torta.
A partir del Portell Estret ens guiarem pels senyals de pintura vermells.

Miranda (1057 m)
Apartant-nos uns metres del camí, sortim sobre una miranda que ens dona una magnífica perspectiva dels Frares Encantats, però també de la dels Ecos.
La Boleta destaca sobre les altres agulles per la seva capriciosa forma. Vers el SW també podem albirar la Bola de la Partió, la Bitlla i la Reina.
Continuant camí creuem un estret portell entre la Petitona i la Tri-roca. Poc més enllà, per entremig d’una canal, podem veure la Cadireta.

Bifurcació (990 m)
Deixem a mà esquerra un corriol poc evident, paral·lel al de la Canal Ampla que, pel Setrill i la Màquina de Tren, també mena al refugi.

Miranda de les Bessones (1007 m)
Sortim sobre una ample codina des de la que tenim davant la paret llevantina de la Bessona Inferior i on també destaca l’aresta Bruc de l’Agulla de l’Arbret.

Arrels (990 m)
Ajudats per les arrels (abans també hi havia una corda fixa), desgrimpem un pas entre l’Agulla dels Ossos i la dels Set, passat el qual tornem a guanyar alçària.

Desviament a la carena (997 m)
Desprès de passar entre l’Agulla de l’Arbret i les Bessones, als peus de la Filigrana, abandonem el camí. Ens enfilem (N) i amb una curta grimpada ens plantem a la carena entre la Saca Gran i l’Agulla de l’Arbret.
Aquest punt resulta un esplèndid mirador sobre la Cadireta i la Roca Foradada. Però també de la Miranda dels Ossos, l’Agulla de l’Arbret, les Bessones, la Filigrana, la Saca Gran,… i ben avall Sant Pau Vell, el Castell de la Guàrdia, el coll de can Maçana i el Castell Ferran. I, com no, del Bages fins al Pirineu. Resseguint la carena vers el SW podrem albirar l’exòtica figura del Ninet.
Baixem per indicis de corriol a recuperar el camí.

Pas del Carbassó (990 m)
Superem l’estret pas del Carbassó ajudant-nos, al capdamunt, amb les soques d’uns arbres trencats.

Bifurcació (1005 m)
Deixem a mà dreta un altre camí que baixa al del refugi i atenyem el sector més occidental d’Agulles, a l’alçada de la Canal de la Figuereta, on virem 90º vers el S per anar perdent alçària paulatinament.
Aquest tram, molt carener, ens permetrà gaudir d’una panoràmica general de tot el sector d’Agulles del que en destaquen, per les seves formes, la Filigrana i la Roca de la Partió. Però també albirarem fins als Ecos, la Roca Plana dels Llamps i el Montgròs.

Pas dels Merlets (960 m)
Dos trams de corda, la primera com a passamà i la segona nuada ens permeten baixar una llesca de roca força inclinada.
Continuem carenant, baixant en direcció a les Roques Gran i Petita de la Portella.

La Portella (883 m)
Cruïlla amb el PR C-78. Deixem a mà esquerra el camí del refugi i baixem a la dreta per una canal entre la roques de la Portella, on a penes ens haurem d’ajudar amb les mans. Per un bon sender retronem al collet de Guirló.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tines de la Vall del Flequer

Itineraris per conèixer el patrimoni vinculat a l’antic conreu de la vinya a la comarca del Bages

Distància 6 (a) / 13,5 (b) km
Desnivell acumulat 125 / 641 m
Nivell de dificultat Fàcil / moderat
Data 22 de novembre / 29 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)
Recursos consultats
/ per saber-ne més
Les tines de Nèspola
Bages terra de vins (mapa)
Itinerari relacionat Tines de la Riera de Mura
 
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.
El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.
La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.
Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.
Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació. El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.
Podem escurçar o allargar l’itinerari al nostre gust, dues opcions:

  • (a) Curta que retorna un cop visitades les Tines del Ricardo.
  • (b) Llarga que inclou la visita a les tines de la Bauma Roja, a la vall de Santa Creu, la casa del Flequer i Sant Pere d’Oristrell. Tanmateix hi ha un tram que no recomanem (nota 3). Podem estalviar-nos-el perfectament.

Accés
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt quilomètric 4, prenem a mà dreta un pista (indicador Tines del Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobem un espai destinat a aparcament.

Aparcament (256 m)
Mapa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i penells explicatius de l’itinerari SL-C 52. Ens guiarem per les estaques indicadores d’aquest sender fins a les Tines del Ricardo.
Pugem pel camí del Flequer(S), deixant a mà esquerra el d’Oristrell (retorn) i poc més enllà el de la pedrera.
Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques. Deixem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.

Tines del Bleda (300 m)
Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent.
A la bifurcació anem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.

Tines del Tosques (287 m)
Tornem enrere i a la bifurcació prenem un corriol que gira a l’E per l’obaga de la Serra de Puig Gili. Passem pel costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases. Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió hídrica del terreny.
Baixem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja albirem les Tines de l’Escudelleta, prop del torrent.

Tines de l’Escudelleta (314 m)
Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins a la cruïlla.

Bifurcació (332 m)
Indicada. Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuem vers l’E, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.

Tines del Ricardo (338 m)

  • (a) Un cop visitades retornem a la bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge dret del torrent.  Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
  • (b) Seguim en pujada 150 metres pel camí del Flequer.

Tines del Camí del Flequer (350 m)
Nou grup de tines a banda i banda del camí. Retornem a les del Ricardo i, creuant altre cop el torrent, marxem per una pista vers l’ESE, en pujada.

Camí de les Grauetes (365 m)
A la bifurcació anem a la dreta, ignorem a mà esquerra el ramal (indicat) que mena a les Grauetes. Fem un gir de 180º per revoltar una torrentera i abandonem la pista.

Camí de la carena (396 m)
Just passada la torrentera deixem la pista per un corriol ben fressat a mà esquerra.
Ens enfilem entre llaçades primer i fort pendent desprès, per un camí molt aixaragallat pel pas de les trialeres (1) fins a la carena de la Serra de Puig Gili (2) que resseguim a l’esquerra (SE), pujant en moderat pendent, fins a la bifurcació.

Camí de la Bauma Roja (550 m)
Prenem a mà dreta una pista que baixa en fort pendent i llargues llaçades.

Bauma Roja (475 m)
On hi localitzem un altre grup de tines i edificacions troglodítiques. Retornem a la bifurcació (3) i prenem un corriol a mà dreta per continuar pujant i carenejant. Abastem la pista que també parteix de la bifurcació i la seguim.

Puig Gili (614 m)
Fi de pista. El cim pròpiament és poc més amunt però, arbrat com és, no gaudeix de visibilitat.
Vers el NE prenem un poc visible corriol que, poc metres més enllà va definint-se millor. Seguim senyals escadussers verds i vermells i fites esporàdiques. El corriol es va desdibuixant i es fa difícil de seguir, especialment al tram de baixada en direcció a la torrentera.

Camí transversal (510 m)
Atenyem un corriol transversal a l’alçada d’un bloc desprès on hi ha una fita i senyals de pintura. Anem a l’esquerra (NE) fins a un collet (Placeta de les Bruixes). Camí més definit que seguim per una carena (N). Trobem senyals de pintura carbassa i perdem els verds. Baixem fins a la llera del torrent de Colldat i, a l’altre marge, atenyem un antic camí carreter que seguim fins a una pista on anem a l’esquerra (W).
En aquesta direcció albirem el mas del Flequer.

Camí del Flequer (374 m)
Deixem la pista per un camí de bast a mà dreta (estaca indicadura del SL). Creuem el torrent i ens enfilem cap al mas.

El Flequer (423 m)
Mas compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós. (4)
Pel costat d’un viver marxem vers el NW seguint un corriol ben fressat, en fort pendent. Desprès virem 90º a W fins a una bifurcació de pistes, on agafem el ramal de la dreta.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra fins a la reixa d’accés a un mas, on continuem cap a l’esquerra (W).
Anem carenejant (NW). Passem pel costat d’una barraca amb estable i menjadora i continuem per una pista que més aviat sembla un tallafocs a la carena.
En aquesta direcció aviat albirem el campanar de l’ermita.
A la bifurcació, seguim per l’obaga fins a l’ermita.

Sant Pere d’Oristrell (410 m)
Petita església d’una sola nau i planta rectangular, encimbellada sobre un turonet. A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858. Culmina la façana principal un esvelt campanar quadrat.
Documentada d’ençà el segle XIII, ha sofert diverses modificacions que no permeten identificar els elements constructius de la primitiva església.
Continuem camí passant pel costat d’un dipòsit per a incendis i baixem, a mà esquerra, al nucli d’Oristrell.
El petit nucli d’Oristrell, antigament Ullastrell, apareix citat al segle X. Hi podrem observar també un grup de tines en bon estat de conservació.
Baixem pel camí pavimentat fins a retrobar el camí d’anada.

  • (1) Sort que és dins el Parc Natural!
  • (2) Puig Gili segons diverses fonts i el mapa topogràfic, Puig Gil segons l’excursionista i el del Parc. La referència més antiga en parla com Monte Virgilio.
  • (3) No recomanem aquest itinerari. El tram entre Puig Gili i la Placeta de les Bruixes és perdedor, per una zona rosta i no aporta res ni des del punt de vista paisatgístic ni patrimonial. En cas de voler visitar la Bauma Roja, és millor retornar sobre els nostres passos i anar al Flequer pel Camí de les Grauetes.
  • (4) A les darreries de la dècada dels 40 del segle passat aquest mas fou l’escenari d’un segrest perpetrat per un escamot antifeixista.

Opció (a) curta


Opció (b) llarga


Àlbum d’imatges a https://photos.app.goo.gl/1SGJpGcB3GZzfMy38

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montcau

Circular 360º al voltant del Montcau pels colls d’Estenalles i del Llor

Distància 9,5 km
Desnivell acumulat 681 m
Nivell de dificultat Alta
Data 22 de novembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)
ICC (1:5000/10000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

El Montcau, termenal entre el Bages i el Vallès Occidental, és un cim molt fàcil. Però la ruta que us proposem no ho és tant: Diverses grimpades, trams exposats, altres poc definits, poca senyalització i la confluència de nombrosos camins, exigeixen prudència, bon sentit de l’orientació i mapa. Renuncieu-hi en cas de pluja o mullena.
Hem seguit, amb l’afegitó dels Emprius, la ruta nº 13 ressenyada a la guia “El Bages a peu, 16 rutes per valls i muntanyes” (Farell Editors, col·lecció Llibre de Muntanya, ISBN 978-84-95695-84-0) de la que en son autors Marc Vilarmau i Jordi Planell. En Jordi, company de caminades, és bon coneixedor de la contrada. Li ve del seu pare qui, als vuitanta i escaig, encara es penja la motxilla a l’esquena.
Com a la resta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac transita per terreny conglomerat on predomina l’alzinar.
Un cim amb magnífica perspectiva, necròpolis, cingleres, roques de formes capricioses i coves, fan d’aquesta una ruta variada i entretinguda que, si cal, podeu escurçar al vostre gust.

Accés
Al Coll d’Estenalles s’hi accedeix per la BV-1221. Des del Bages (nord) per Navarcles i Talamanca. Des del Vallès Occidental (sud) per Matadepera.
A cent metres del coll hi ha una àmplia zona d’aparcament i, a l’antiga caseta de peons de camins, un centre d’informació del parc.

Coll d’Estenalles (868 m)
Del costat del Centre d’Informació marxem vers el NE per la pista pavimentada que mena al Coll d’Eres. L’abandonem al cap de munt de la pujada pel camí al Montcau, molt definit i ben arranjat (graons,…), que surt a mà esquerra (estaca senyalitzadora).
Continuem pujant suaument vers el NE per un ampli llom. La mola del Montcau és ben evident en aquesta direcció. A l’esquerra també podem albirar la dels Cortins, que visitarem de tornada. Separant un cim de l’altre, la fondalada de la Canal del Séc.
Quan abastem la falda del Montcau rebutgem a mà esquerra un corriol que marxa per la seva base ponentina en direcció a la canal. (1)
Augmenta el pendent mentre ens enfilem per l’ampli llom SE, fins al cim.

Montcau (1056 m)
Termenal entre el Bages i el Vallès Occidental. Magnífica panoràmica, especialment vers el nord. Al sud la Mola, més alta, l’hi retalla. Hi ha una taula d’orientació.
Per camí ben apariat baixem vers el SE.

Coll d’Eres (940 m)
Cruïlla de camins a l’ombra d’un alzinar. Estaques indicadores. Aquí hi conflueixen també la pista que be del Coll d’Estenalles, el camí del Collet del Llor (que desprès prendrem), el que va cap a la Mola i el del Coll d’Estenalles circumdant pel nord el Montcau.
Un monòlit commemora de la visita de Joan Maragall.
Marxem pel camí de la Mola i, al cap d’un 70 metres, prenem a l’esquerra un corriol no indicat que s’enfila fins a una clariana on podem albirar el vessant llevantí del Montcau.

Necròpolis del coll d’Eres (952 m)
Des de la clariana, a mà dreta, endinsant-nos a l’alzinar, podem observar algunes tombes en cista, en divers estat de conservació. Segons les ressenyes n’hi ha entre quatre i dotze, però son difícils de localitzar entremig del bosc. Datades entre els segles V al VIII i orientades d’oest a est.
Retornem al coll i baixem vers el NE pel camí del Collet del Llor. És un tram del GR 5 (Sitges-Canet de Mar) que seguirem fins aquest coll. Estaca de senyalització en direcció a la Font del Llor i el Marquet de les Roques.
Fort pendent a l’obaga pel marge dret del torrent de la Canal del Llor.

Bifurcació (892 m)
A l’esquerra (estaca indicadora “Cova de Simanya”). Creuem el torrent i marxem vers el N per camí ben fresat sobre una àmplia lleixa.
En una nova bifurcació a l’esquerra hi ha les dues primeres coves: la del Triangle i la de Simanya Petita (2). Retornem al camí i lleixa enllà podem albirar la boca de la cova de Simanya gran.

Cova de Simanya Gran (865m)
Hi accedim amb una fàcil grimpada.
Més enllà, quasi imperceptible al cap de munt d’una canalona hi ha la cova de Simanya Nova, o de la Canal. Cal grimpar de nou, ara més fort. La vegetació ens hi ajudarà.
Encara més enllà, en un replec d’un esperó i mig tapada per les alzines hi ha la cova de l’Àngel (o del Bellver) on cal tornar a grimpar per enfilar-s’hi.
Retornem al camí principal de la Canal del Llor i continuem baixant fins passar un gran bloc a l’esquerra del camí.

Bifurcació (845 m)
Estaca indicadora. El ramal de la dreta es bifurca cap al sector de les Fogueroses, abans de baixar a la Font del Llor. Prenem el de l’esquerra vers el N. En aquesta direcció podem veure les Agulles de Finestrelles i, a la dreta, la Roca Mur (coneguda com la Màquina de Tren). Al fons de la vall la casa del Marquet de les Roques.
Un cop depassades les Monges de Muntada, a l’esquerra sobre el camí, ens desviem a la dreta cap a una balconada on podem albirar tota la capçalera del Torrent del Llor per on hem baixat, la lleixa de les Coves de Simanya i les Monges de Muntada.

Bifurcació (801 m)
A l’esquerra del camí. Aquest punt ens ofereix diverses alternatives per escurçar l’itinerari.
Si no volem pujar a la carena dels Emprius (Finestrelles, Cau dels Emboscats i Queixal Corcat) prenem el camí a l’esquerra per anar en direcció a la Font de la Guineu.
Si volem retornar al Coll d’Eres per un camí diferent del que n’hem vingut, prenem el ramal de l’esquerra i desprès un altre a la mateixa mà (fites) que s’enfila cap al camí que circumval·la el Montcau. Un cop en aquest camí, podem optar per anar a la dreta i continuar l’itinerari cap a les Roques de la Coca i els Cortins, sense passar per la Font de la Guineu. O anar a l’esquerra i pujar al Coll d’Eres resseguint la falda llevantina del Montcau.

Collet del Llor (778 m)
Estaca indicadora. Uns metres abans d’aquest senyal surt un camí a l’esquerra que prendrem tornant dels Emprius per anar cap a la Font de la Guineu. Seguim recte vers el NE i deixem al GR que baixa a la dreta en direcció al Marquet de les Roques. Ens enfilem entre codines fins a un collet on les Agulles de Finestrelles ens queden a mà dreta.

Agulles de Finestrelles (860 m)
Pugem fins a la base per un corriol poc definit. Hem llegit que es poden circumval·lar malgrat algun pas molt fàcil però aeri. Ens podem enfilar a la que queda més al nord, lleugerament separada de la resta, amb una curta grimpada (IIIº?).
De nou al collet grimpem per darrera cap a les agulles de l’altra banda i abastem la carena marxant vers el N per un ampli llom amb timba a banda i banda.

Cau dels Emboscats (870 m)
Passats un dos-cents metres a la dreta del camí surt un ramal ben fressat en direcció al caire llevantí de l’estimball.
És una mena d’avenc que cau sobre una planta inclinada (dos esglaons metàl·lics). Després hi ha un ressalt (rústica però sòlida escala de fusta) que dóna a la galeria principal paral·lela al cingle on s’hi obre un gran finestral que forma una mena de sala lateral abocada al cingle.
La cavitat acaba en un colze i una saleta de reduïdes dimensions, on es poden observar petites formacions.

Queixal Corcat (850 m)
Uns 70 metres carena enllà s’observa a mà dreta una protuberància rocallosa lleugerament separada de la cinglera. Un corriol a la dreta del camí mena fins al collet entre el cingle i les roques on, abans d’arribar-hi cal superar un curt pas per una lleixa aèria amb quelcom d’exposició.
La roca està literalment corcada per diverses fissures. Per una d’elles (esglaó metàl·lic) podem accedir al sostre.
Retornem al Collet del Llor i prenem el camí a la dreta. Als peus del Cavall Bernat de la Vall deixem el que s’ajunta per l’esquerra (és el que ve de la bifurcació que hem trobat a l’anada, just abans del collet).
Marxem vers el NW en lleugera baixada. Som a l’antic camí entre Sant Llorenç Savall i Mura. Uns metres abans de creuar el torrent de la Guineu, on gira al nord, l’abandonem per un corriol a mà esquerra.

Font de la Guineu (753 m)
És un bassiol a la llera del torrent on hi brolla l’aigua irregularment.
Per un corriol molt costerut i poc definit ens enfilem pel marge hidrològic dret del torrent vers el S,  seguint fites sovintejades que acaben sobtadament més amunt sota un gran esperó rocallós on hi ha les dues entrades a la cova de Sant Esteve). (3)
Per una canaleta a la dreta ens enfilem sobre l’esperó on localitzem de nou fites que ens menen al camí que circumval·la el Montcau (Coll d’Estenalles a Coll d’Eres).

Camí del Coll d’Estenalles a Coll d’Eres (873 m)
En la direcció de la marxa, a la dreta (W, vers el Coll d’Estenalles) aquest camí no sembla tenir continuïtat: queda desdibuixat sobre una codina. Cal enfilar-nos a sobra aquesta codina en un pas delicat per aeri i a l’altre cap ja trobem camí ben definit per on revoltem la capçalera del Torrent de la Guineu.

Collet de les Roques de la Coca (880 m)
Deixem a mà esquerra el camí que s’enfila al Montcau (fites i algunes grimpades fàcils) i ens desviem del camí a mà dreta, pel llom del collet, fins a les properes Roques de la Coca.

Roques de la Coca (890 m)
Curiós crestall curt i estret. Tant que l’erosió hi ha perforat “finestres”. Ubicat sobre una mola separada de la falda del Montcau.
Per camí ben definit anem marxem vers el SW en direcció a la capçalera del Torrent de la Coca.

Torrent de la Coca (875 m)
Entre les moles dels Cortins (W), del Montcau  i les Roques de la Coca (E). Bifurcació. De recte, pel ramal de l’esquerra vers el S, passaríem pel collet entre el Montcau i els Cortins i, desprès d’un flanqueig amb algun tram aeri per sobre la Canal del Séc, aniríem a sortir al camí del Coll d’Estenalles al Montcau (1).
Prenem el ramal de la dreta, ben definit, travessem la llera i anem a passar per una gran balma a la base llevantina dels Cortins. Rebutgem un corriol a la dreta que, seguint el torrent, baixa a la carretera.

Camí dels Cortins (880 m)
Bifurcació. Per la dreta continua el camí al Coll d’Estenalles que prendrem desprès de pujar als Cortins. Ens enfilem per l’esquerra i tot seguit ens cal grimpar per un tram equipat amb esglaons i sirga. És dret, però l’equipament i la vegetació ens el fan fàcil.
Uns metres més amunt, a l’esquerra, una corda per la que als darrers metres cal pujar-hi a força de braços, ajuda a superar un tram de roca quasi vertical (4). Podem evitar aquest pas seguint pel camí que va revoltant, en sentit antihorari, la base ponentina dels Cortins. Caminem per una còmoda lleixa de trams embalmats, fins a l’extrem sud on ens enfilem al llom per les codines, ajudats per algun esglaó tallat a la roca.

Els Cortins (935 m)
Taula d’orientació. El cim, coronat per una capelleta, queda a uns 150 m. després de superar un desnivell de 20 m.
Retornem al tram equipat i baixem fins a la bifurcació. Continuem camí paral·lel, però a més baixa cota, del que hem fet per pujar als Cortins. Ben fressat. Quan es desdibuixa en travessar codines, les fites ens guien.
Amb el torrent d’Estenalles a la dreta (W) anem marxant vers el SSW. A l’altra banda de la clotada destaca, imponent, la Roca Falconera.
Travessem la llera de la Canal del Séc i en poca estona abastem la carretera a l’alçada del darrer revolt pronunciat abans del coll d’Estenalles.

  • (1)  És el mateix camí.
  • (2)  Hem vist el corriol però, per manca d’atenció a la ressenya, ens hem perdut la visita a aquestes dues primeres coves.
  • (3)  Hi ha una bifurcació a l’esquerra que s’allunya del torrent, passa per sota d’una balma i esquiva l’esperó rocallós per aquesta banda (en el sentit de la marxa). Després torna a la dreta i, per uns graons de pedra, surt del torrent i va a parar al mateix punt. Seguint les fites no ho hem advertit. Però, un cop fora del torrent, observem fites tant en la direcció d’on hem pujat com cap a aquest altre camí. És un tram emboscat i perdedor amb camins poc definits. Tant per un camí com per l’altre cal transitar sempre pel marge hidrològic dret del torrent.
  • (4)  Amb la roca molla hem preferit evitar aquest pas i continuar pel camí dons, una relliscada en aquest punt pot tenir conseqüències.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Collbaix i Torres de Fals

De Sant Joan de Vilatorrada a les Torres de Fals pel GR 3

Distància 16,7 km
Desnivell acumulat 610 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 10 de març de 2010
Cartografia ICC Mapa comarcal (1:50000)

Itinerari que passa pel cim del Collbaix, talaia del Pla de Bages, i les Torres de Fals, un dels monuments militars més significats de la comarca.
Les Torres son el que resta del Castell de Fals, vestigi de que aquesta fou durant anys terra de frontera, quan Catalunya acabava aquí. A l’ombra del castell es repoblà el terme creant nombrosos establiments. D’aquesta època daten els orígens d’alguns del masos que visitarem o albirarem pel camí. Alguns varen assolir una considerable preponderància, en bona part mercès a l’expansió de la vinya, que va tenir el seu punt culminant al segle XIX.
Podrem veure com tots els masos tenen un o més edificis annexos per encabir-hi tines. També trobarem tines i bancals dalt del Collbaix. I multitud de feixes al Pla de Fals, avui dedicades al conreu de secà o ermes, que havien estat plenes de ceps. Durant segles els propietaris dels masos pactaven, generalment pel tracte de la rabassa morta, amb pagesos sense terra, la rompuda de terres ermes o bosquines per establir noves vinyes a parceria. Era una forma d’assegurar-se a llarg termini uns ingressos regulars, sense gaire risc.
Fins que la fil·loxera va fer abandonar bona part de la terra que avui el bosc ha tornat a colonitzar. Aquest insecte no va acabar solament amb la vinya, sinó també amb tot el sistema socioeconòmic sobre el que es sustentava la pagesia. La revolució industrial va fer la resta. Sant Joan de Vilatorrada és un bon exemple: a ponent vinya fins a cim del Collbaix, a llevant, vora el riu, les fàbriques del Borràs, el Mig (Burés) i Cal Gallifa que donaven ocupació a pagesos amb pocs recursos -sobretot a les dones- i permetrien fer menys penós el tràngol que va suposar la nova situació.
Aquesta no és dons solament una fàcil matinal de baixa muntanya. És també un recorregut per una part de la història del Pla de Bages.

Recursos consultats:

  • Rutes i camins del Bages. El Pla de Bages a peu i en BTT. Ruta 4. Jordi Planell i Marc Vilarmau. Farell editors. Llibres de Muntanya (2). ISBN 84-95695-11-1
  • Fals, les cases. Ernest Molins Roca. Zenobita edicions. ISBN 978-84-92571-10-9
  • Revista Falchs. ACR de Fals (Fonollosa, Bages)

Accés. Al carrer Torrent del Canigó de Sant Joan de Vilatorrada hi ha el Mas Llobet. Antigament una important masia als afores del poble, actualment de propietat municipal, ha quedat engolida pel nucli urbà. Àmplia zona d’aparcament a la vora.

Mas Llobet (236 m) Per sobre el mas hi ha l’era enrajolada, una bona mostra dels espais per batre i ventar a les antigues cases de pagès. Envoltant l’era hi ha una palissa i tres grans tines. Ens enfilem vers ponent per un senderó guardat amb baranes de fusta i travessem l’alzinar. Aviat trobem rètols indicadors[1] que a cada cruïlla ens ajudaran a escollir el ramal correcte entre els diversos camins i corriols que travessen feixes i marges de conreu de secà[2]. Camí entre planer i de suau pendent.
Abastem una pista enquitranada. La seguim a mà dreta pocs metres i l’abandonem per un corriol a mà esquerra que travessa pel bell mig d’una feixa de conreu i s’enfila vers ponent, entre un clap de bosc i una altra feixa. La cruïlla, indicada per un rètol, és punt de pas del GR 3 que seguirem fins a les Torres de Fals[3].
Guiats pels senyals blancs i vermells, enfilem en fort pendent per salvar els dos-cents metres i escaig de desnivell que ens separen del cim. El camí –força axaragallat- es divideix de tant en tant en dos o més ramals, que sempre acaben confluint. Abastem una mena de collet a la carena on hi ha unes antigues tines[4] per girar desprès a migdia i encarar el darrer pendent fins el cim.

Collbaix (545 m, 45’). Vèrtex geodèsic (destruït) de segon ordre, gran senyera[5] i taula d’orientació. El cim és planer i boscós. Coronat per uns considerables blocs de conglomerat que l’han preservat precisament de l’erosió. Gaudim d’una bona perspectiva sobre llevant i migjorn de la comarca, especialment del Pla de Bages. El cim és termenal entre Sant Joan, Manresa i Fonollosa.
Marxem del cim vers mestral (ONO). Seguint el relleu de l’àmplia carena[6] que marxa per aquell cantó, davallem, ens tornem a enfilar i altre volta a davallar en fort pendent fins a un collet on hi arriba una pista per cada cantó. El ramal que puja de l’obaga de ca n’Oms, el prendrem a la tornada[7]. El que puja pel solell és el camí del pedregar, un altre dels habituals per pujar al Collbaix. Aquest punt és termenal entre Rajadell, Manresa i Fonallosa.
El GR segueix un corriol per la carena, però nosaltres continuem per la pista paral•lela que passa per l’obaga, en moderat pendent. Poc més enllà conflueixen. Rebutgem un ramal a mà esquerra i a la propera cruïlla (rètol indicador) continuem recte vers mestral. El ramal de mà dreta (barrat per un cadenat) mena a l’antiga casa de Collbaix. El de l’esquerra a la Torre[8].
Som al cap del Pla de Fals, al seu extrem més llevantí i encetem el Camí dels Plans[9]. Entremig de feixes de conreu anem marxant per un camí carreter vers mestral, rebutjant un ramal a mà esquerra, fins a la casa del Collet.

El Collet (455 m, 2h). Antic[10] mas totalment restaurat respectant l’estil i estructura originals. En surten dues pistes. Deixem la de l’esquerra i prenem en baixada, a mà dreta, la més precària. Vers mestral, rere la pineda de l’obaga de la Gabriela, ja podem albirar la silueta de les Torres de Fals. Desprès d’un revolt, la pista es divideix. El GR continua pel ramal de l’esquerra, els senyals grocs pel de la dreta[11]. Rebutgem tres ramals a mà esquerra. Vers el nord podem albirar la fondalada de la riera de Fals i a l’altre marge la gens afortunada urbanització de Canet de Fals[12].
Abandonem la pista fent drecera per un corriol a mà esquerra. La creuem i continuem pel corriol davallant entremig d’una espessa boixeda fins a la font dels Pins, senyalitzada per una estaca i que raja amb bona deu. Poc més enllà retrobem la pista.
Deixem un ramal a mà dreta (per on retornarem) i continuem vers mestral fins al mas de la Massana[13]. Marxem per un camí carreter, vers el nord, pel costat de la muralla que envolta el mas. Travessem el torrent de l’Infern fins a un berenador i abastem el conjunt de les Torres de Fals[14] (365 m, 3h).

El retorn el fem des de la Torre Nova, per un corriol que s’enfila fins a una casa a xaloc (SE) de les Torres i desprès per una pista que, del costat de la casa, marxa vers migdia. A la cruïlla prenem el ramal de ma dreta que ens deixa ben a prop de la Font dels Pins.
Desfem el camí d’anada fins a l’inici del Camí dels Plans (498 m, 4h 20’) i el coll de la carena ponentina del Collbaix on, a la cruïlla, prenem la pista de l’esquerra, la que puja per l’obaga de ca n’Oms.
Durant aquesta part del recorregut que transcorre a mitja alçada de la muntanya per les obagues de Ca n’Oms i de Can Server, podem albirar altres antics masos del terme de Fals: a la carena el de Collbaix i al fons de la vall Torreblanca, Ca n’Oms i Can Server (o Campserver), entre d’altres[15].
Davallem seguint els replecs de la muntanya, vers gregal (NE) en moderant pendent. La pista ens deixa a la cruïlla de camins dels Camps de l’Obaga (rètol indicador) on el Camí de la Sal (GR 3.1) continua cap a Súria. Nosaltres marxem en direcció contraria i, fent un gir de 90º, seguim vers xaloc (SE) anem a retrobar per la seva falda la cara llevantina del Collbaix i el camí de l’anada que desfem fins al Mas Llobet (5h 30’).

  • [1] Senders del Cardener (GR 3 i 3-1 Camí de la Sal). També estaques de l’itinerari naturalista Florenci.
  • [2] Bona part d’aquestes feixes constituïen la propietat del Mas Llobet que s’extenia al llarg de la falda de la muntanya de Collbaix, de tal manera que totes les barraques de vinya que encara podem observar (una vuitena) en aquesta zona eren de parcers que conreaven terres del mas. El mas apareix documentat el s. XVI.
  • [3] Per pujar a peu al Collbaix des de llevant hi ha dos camins tradicionals. Un és aquest. L’altre, més costerut, puja més a migdia (prop de la casa dels Balcells) i va a sortir sota els blocs de roca del cim.
  • [4] Aquestes tines i alguns marges de pedra son vestigis inequívocs que aquestes costes eren explotades intensivament en bancals dedicats a la vinya, fins l’arribada de la fil•loxera a les darreries del XIX.
  • [5] La senyera fou plantada per l’Alioth Parapent del CECB i la taula d’orientació fou instal·lada el 2005 pel mateix CECB amb motiu del seu centenari.
  • [6] Aquesta carena fa de termenal entre Manresa i Fals (Fonollosa)
  • [7] Aquest ramal de l’obaga està senyalitzat amb pintura groga corresponent a un itinerari que desconeixem. Els senyals ens acompanyaran fins poc més enllà del mas del Collet.
  • [8] La Torre és un mas amb una torre de guàrdia adossada. Situada al Pla de Fals, prop del terme de Rajadell, servia per comunicar el castell de Fals amb la resta de guàrdies del sector occidental, que per la situació del castell no podia albirar. La guàrdia de Fals apareix documentada des del 1033.
  • [9] El Pla de Fals és una vast altiplà (prop de cinc quilòmetres de llargària) dedicat al conreu de secà (antigament a la vinya) amb alguns claps de bosc, que s’alça de ponent a llevant amb alçàries sobre el nivell del mar que van de prop dels quatre-cents fins als cinc-cents metres. Vers el nord el pla queda tallar per la clotada de la riera de Fals i vers migdia per la de Rajadell.
  • [10] El Collet i les terres que l’envoltaven han estat durant segles una masoveria del veí mas Massana, però als orígens era un mas independent, conegut amb el nom de Mas de la Serra. Tant aquest nom com l’actual del Collet fan referència a la situació geogràfica del lloc on està enclavada la casa, al xaragall de la riera de Fals que talla l’altiplà en direcció est-oest (revista Falchs pàg. 343). El mas és documentat d’ençà el 1252.
  • [11] Per la dreta marxa l’antic camí ral de Fonallosa. Seguint-lo passaríem pel costat d’un oratori, un mas enrunat i també ens menaria a les Torres de Fals. Però faríem marrada i ens saltaríem la font dels Pins.
  • [12] Aquesta urbanització porta el nom del seu promotor, en Lluís Canet, un especulador immobiliari que va adquirir-ne els terrenys a Miquel Massana, del Mas Massana, el 1963.
  • [13] El mas de la Massana fou històricament la hisenda més important de Fals. Documentat d’ençà l’any 1039, s’anomenava La Sala. L’estructura actual de la casa data de la segona meitat del XIX quan s’hi va afegir un cos nou al cantó de migdia de l’antiga masia, amb una façana arrodonida on s’hi obriren grans finestrals amb persianes de propietari. Va ser obra de Salvador Massana que va fer grans inversions en reformes i millores de la propietat. En morir sense descendència, la propietat va entrar en decadència amb plets i litigis entre diversos hereus.
  • [14] El conjunt monumental de les Torres de Fals està format per la torre vella, de planta circular, encimbellada dalt d’un pujol. Al seu redós hi ha l’església de Sant Vicenç, la rectoria i el cementiri. A l’altra banda del torrent de l’Infern s’alça la torre nova, també circular i construïda probablement a les acaballes del XIII. Les torres son els elements de defensa que resten de l’antic castell de Fals, documentat d’ençà l’any 995, situat al camí ral entre Manresa i Cardona. Per això el castell i el seu terme foren durant segles un domini dels vescomtes de Cardona.
    Des del 1977 a les Torres de Fals s’hi representa amb gran èxit artístic i de públic un pessebre vivent organitzat pels veïns de Fals i Rajadell.
  • [15] La casa de Collbaix és la menys antiga i data del XVIII. De Can Server n’hi ha constància d’ençà el XVII. Ca n’Oms (abans Torreblanca) és la que hi ha notícies més reculades (1252) i pel que fa a Torreblanca (abans Solà) les referències escrites més antigues daten del 1313.



Powered by Wikiloc
Àlbum. Polseu la imatge per accedir-hi

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Travessa integral.

La travessa de la serralada de Montserrat ofereix múltiples alternatives. De ponent a llevant, hi ha qui començant a Can Maçana va fins La Salut, a Collbató. Altres al Monestir per Sant Miquel, o pel Pla dels Ocells. Podem escollir entre el vessant meridional o el nord. O de llevant a ponent. I encara, dins de les diverses opcions, podem triar trams fàcils o recorreguts amb fortes grimpades i passos equipats.
L’hem feta en tres ocasions. Dues acabant-la al Monestir i una arribant a la Salut de Collbató.
Els dos itineraris que descrivim son idèntics fins al coll de les Pinasses i van de ponent a llevant. Transiten per viaranys ben fressats i sovint senyalitzats. Sense passos aeris ni compromesos, si de cas algunes curtes i fàcils grimpades i desgrimpades que requereixen certa atenció així com el pas d’algunes codines. Podrien qualificar-se de fàcils però cal estar en bona forma si es volen fer gaire ràpid: cal tenir en compte que sovintegen els canvis de nivell per la complexa orografia de la zona, que ens mena baixar diversos cops al fons d’una canal per passar d’una carena a l’altra. Conèixer be la zona o estar ben atent del mapa o el GPS és bàsic per passar-ne via doncs és fàcil fer marrada prenent un camí equivocat per la coincidència de diversos viaranys i trencalls al llarg de l’itinerari. Per això l’hem qualificada com de dificultat mitjana. Qualsevol alternativa requereix disposar de mitjà de transport a la sortida i a l’arribada.
El Coll de Can Maçana és a la cruïlla de la carretera BP-1101 (del Bruc a Manresa) amb la BP-1103 (de Can Maçana a Montserrat). Pocs metres desprès del coll (venint de Manresa) hi ha un ampli espai habilitat per aparcament. Des d’aquí mateix emprenem el camí per una pista (barrada al pas de vehicles) vers sol ixent (direcció al sector de les Agulles) seguint el GR-172.
És difícil fer una bona ressenya dels itineraris per la complexa orografia de la zona i els nombrosos trencalls (amb els corresponents corriols) que hi coincideixen. Així dons ens limitarem a fer una descripció abreujada amb els punts de pas.

  • Coll de Can Maçana (708). Camí de la Roca Foradada pel GR 172.
  • Collet del Guirló (803). Abandonem el GR per seguir el PR-C 78. Fins aquí pujada moderada.
  • La Portella (883). Fàcil grimpada.
  • Refugi Vicens Barbé (890). Prenem el camí del Pas del Príncep baixant a passar el Torrent del Lloro i enfilar-nos de nou.
  • Pas del Príncep (971)
  • Coll de Porc (974)
  • Coll del Miracle (979). Prenem el camí del Coll de les Comes. Forta pujada al darrer tram.
  • Coll de les Comes (1.044). Tenim davant el Cilindre. Baixem fort fins al fons de la Coma del Naps. Forta i penosa pujada fins a la paret de ponent de la Roca Plana dels Llamps que revoltem per migdia en sentit antihorari. Creu de ferro. Fàcil desgrimpada i curta pujada.
  • Coll del Montgròs (1.107). El cim és ben a prop. Excel·lent vista si el temps acompanya.
  • Baixem pel camí del Montgròs tot travessant la canal de la Salamandra a la Canal de Migdia (1.038). Desgrimpades fàcils.
  • Canal de Migdia (974). Forta pujada inicial que després es modera per tornar a enfilar-se.
  • Camell de Sant Jeroni. El revoltem per migdia en sentit antihorari. Al coll (1.050) abandonem el PR-C 78 que marxa per la dreta vers migdia pel Camí dels Francesos. De nou pujada forta.

(A) De Can Maçana al Monestir

Distància 12,6 Km
Desnivell acumulat +950 -916 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 5 de febrer 2006 i 25 d’octubre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Rebutgem el corriol que ens menaria al camí nou de Sant Jeroni, seguint la carena fins al camí que puja a Sant Jeroni (més amunt de l’ermita i poc abans del mirador dedicat a Mossèn Cinto). Enfilem els 220 esglaons.
  • Miranda de Sant Jeroni (1.237)
  • Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres però l’abandonem per un corriol a l’esquerra a l’alçada del torrent de Santa Maria (1.067, cruïlla indicada) per seguir pel camí vell.
  • Pla del Ocells
  • Pas del Francesos (856)
  • Escales del Pobres
  • Monestir (718)


Powered by Wikiloc

(B) De Can Maçana a la Salut de Collbató

Distància 13,5 Km
Desnivell acumulat +1215 -1500 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de febrer 2008
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres fins a sobrepassar la Gorra Marinera (que deixem a mà dreta) i abans de l’estació superior del funicular, on l’abandonem (1.009) per prendre a la dreta un corriol poc evident que puja a un collet i davalla fins al Camí de Sant Joan.
  • Sant Joan (1.020). Poc abans d’arribar-hi encetem el camí vell de Collbató que abandonarem quasi al final per la drecera de Fra Garí (675). En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans.
  • La Salut (390)


Powered by Wikiloc
  1. Hi ha una inconsistència en el càlcul dels desnivells acumulats: no és lògic que sigui menor en l’opció (A) quan aquesta puja a la Miranda de Sant Jeroni. Les lectures dels receptor GPS son molt poc fiables, sobretot les referents a alçàries, quan la cobertura és pobre (canals, cingles,…)

Àlbums d’imatges. Polseu-les per accedir-hi
2006
2008
2009Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Camí de l’Arrel.

De Can Prat de Marganell al Monestir de Montserrat

Distància 8,1 Km
Desnivell acumulat +700 -322 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 7 de juny de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:25000)

Excursió realitzada amb motiu de la trobada de dansaires, ex dansaires i amics de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, a Montserrat, com un més dels actes commemoratius del 100 aniversari (1909-2009).

El camí de l’Arrel pròpiament va entre Santa Cecília i el Pla de la Trinitat. Nosaltres començàrem l’itinerari a Can Prat (Marganell). És una ruta fàcil, apte per a tothom amb un mínim de condició física.
De Can Prat (403 m.) i per pista, marxem vers migdia fins a l’alçada de Can Martorell, seguint el GR 4. Aquí abandonem la pista per un corriol ben fressat, emprenent la pujada vers xaloc (SE) i amb moderat pendent, fins a Santa Cecília i el refugi Bartomeu Puiggròs. Bon punt per descansar i esmorzar (679 m).

Travessem la carretera i prenem a mà esquerra el corriol, ben fressat i senyalitzat que marxa vers xaloc, més o menys paral·lel a la carretera, però a més alçària. Camí molt transitat on hi coincideixen els GR 4 i 172 i el PR C-19. Ombrívol i en pendent entre suau i moderat, va resseguint la falda de la muntanya als peus de les parets de Sant Jeroni, dels Diables i del Cavall Bernat, guanyant alçària progressivament.

Abastem el Pla de la Trinitat on tenim dues opcions: continuar pel GR o pel PR C-19. Tots dos camins giren a garbí (SO). El darrer passa més proper a Sant Benet que el GR. Desprès tornen a ajuntar-se. Ens enfilem una mica més encara, fins als peus de Sant Benet (962 m).

Desprès emprenem la davallada per camí sovint esglaonat fins a la Miranda dels Ermitans i anem a parar al camí de les escales, que puja del Monestir, o camí vell de Sant Jeroni. Pel Pas dels Francesos abastem el Monestir (745 m).


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Àlbum d’imatges. Polseu sobre la foto per accedir-hi