Arxiu de la categoria: Baix Camp

Cavall Bernat de Llaberia

Des de Pratdip (Baix Camp) per les Crestes de la Seda i el Mont-redon. Retorn pel Collet de la Terra Blanca i la Carabassa (PR-C 96)

Distància 12 km
Desnivell acumulat 790 m
Nivell de dificultat difícil
Data 24 de novembre de 2011
Cartografia Editorial Piolet. Llaberia (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Interessant ruta circular que ens permet endinsar-nos al moll de l’os del massís calcari de la Serra de Llaberia. Admet diverses variants: al Palau Robert podeu consultar-ne una de molt semblant: De Pratdip al Mont-redon.
De dificultat mitjana~alta, és desaconsellable a persones no fetes a muntanya, amb vertigen o fòbia a l’alçada. Els punts on cal parar més atenció son les Crestes de la Seda amb diversos passos de grimpada i a l’accés al cim del Cavall Bernat (II+ i III). Aquest darrers els podem esquivar, dons fixant-nos-hi be trobarem passos alternatius tècnicament menys difícils.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.
Pratdip (229 m)
Sortim de Pradip pel Carrer Nou per anar a creuar el torrent de la Dòvia i la carretera T-310/311. A la cruïlla (pal indicador) prenem una pista pavimentada (Camí del Canal) que aviat gira a la dreta. Poc més enllà l’abandonem a per una altra a mà esquerra, també pavimentada, deixant els senyals del GR 192 i seguim els blanc i groc del PR-C 96 Pratdip-Colldejou.
Just abans d’un mas on acaba la pista, prenem un camí a mà esquerra (antic camí a Falset pel coll de Guix) que ens deixarà a la pista del Camí de la Carabassa, que prenem a mà dreta.
Dos-cents metres més enllà abandonem la pista i el PR (a la tornada vindrem per aquest camí) per prendre un corriol a mà esquerra (pals indicadors i senyals de pintura blaus i groc-vermells) ens direcció a les Crestes de la Seda (pas aquipat) i el Mont-redon.
Crestes de la Seda (413 m)
Ben fressat, el corriol ens va encaminant vers el nord entre llaçades i vegetació arbustiva (fruit de diversos incendis a la zona) a les Crestes de la Seda, formació rocallosa que es despenja vers el SE des del Mont-redon. Aviat ens situem al fil de la cresta per on progressem amb molta cura, ajudant-nos sovint amb les mans.
Trobem un pas equipat amb sirga, deixem a l’esquerra un trencall que va a l’avenc de l’Estel i continuem vers el N passant pel costat del Pi de la Seda. Una altra grimpada ens situa en un mirador (taula d’orientació).
Per traçat més planer i fàcil continuem vers el N passant per un altre mirador (taula d’orientació). Podem albirar en aquella direcció el nostre destí: el Cavall Bernat.
El Morral de la Seda i el contrafort que la sustenta, semblen barrar el camí. Som al Pas dels Siscus (690 m)
Franqueja la cinglera per una escletxa equipada amb cadena. Podem evitar-lo seguint un corriol a l’esquerra que ens retorna al camí principal en un collet als peus del Morral.
En aquest collet podem fer una variant prenent un corriol a mà esquerra que mena al Portell de les Canals (grimpada, pas equipat amb cadenes i sirga), entre el Morral de la Seda i el barranc de la Dòvia, passant per la Font de Mont-redon i flanquejant el cim per ponent fins al Portell de Madrocs.
Sobre el collet amb una curta grimpada i una escletxa al rocam (Pas del Porc Senglar) deixem a mà dreta el Morral. Altre cop per camí més planer ens encaminem al cim ja molt proper, deixant a mà esquerra el camí a la font de Montredon (pal indicador).
Mont-redon (859 m)
Punt culminant de l’itinerari (859 m). Gaudim d’una bella perspectiva de la contrada, especialment de la Serra de Llaberia on el radar del Servei Meteorològic de Catalunya destaca sobre el pic de la Miranda. Albirem el Barranc de la Dòvia, la Mola de Colldejou, el Parc Eòlic de l’Argentera, la piràmide del Castell d’Escornalbou i l’airosa agulla del Cavall Bernat.
Continuem camí vers el N, davallant fins al Coll de Mont-redon on deixem momentàniament el camí per arribar-nos al proper Portell de Madrocs (creu de ferro) on gaudim d’una vista superba sobre el racó de la Dòvia i les verticals cingleres que l’envolten.
Continuant per aquest camí podríem, fent una mica de marrada per revoltar en el sentit de les busques del rellotge la Punta de Fornells, abastar el Cavall Bernat pel Portell de la Roca Mitjanera.
De nou al coll marxem vers el NE en baixada en direcció al Cavall Bernat. Una evident canal pel cantó ponentí separa l’agulla principal de la resta de la mola.
Enfilem aquesta canal dreta i descomposta fins a un collet. Una pas curt però aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament entre les lleixes de la dreta de la canal.
Desprès un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer ens deixa al planell del cim.
Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base de l’agulla. Tenim dues opcions: Retrocedir pel camí que hem vingut vers el Coll de Mont-redon i prendre a mà esquerra un camí senyalitzat amb pintura blava i fites que baixa ran de la cinglera llevantina del Mont-redon i passa prop de la Cova del Tabac.
Nosaltres però marxem en sentit contrari, vers sol ixent, resseguint en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits on comencem a davallar fins al Collet de la Terra Blanca. En aquest punt enllacem de nou amb el PR-C 96 que prenem a mà dreta. Encetem un tram de pineda amb abundants exemplars de margalló.
Pla dels Aladerns (442 m)
Cruïlla de camins i pal indicador. Per la dreta marxa el camí de la Cova del Tabac.
Per l’esquerra la pista del camí de la Massones. Continuem recte en direcció a Pratdip, seguint els senyals de PR. Poc més enllà de la Font de la Carabassa, trobem un altre mirador i taula d’orientació. El camí esdevé una precària pista que anem seguint fins que ens deixa a una altra més ample que prenem a mà dreta (pal indicador). Desprès de bona estona abastem l’inici del corriol on a l’anada hem pres el corriol cap a les Crestes de la Seda. Desfem el camí d’anada fins al poble.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pratdip, el seu castell i el nucli antic.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Avencs i gorgs de la Febró

La Mussara-Pla de l’Agustenc-Avencs de la Febró-La Febró-Masos d’en Galzeran-Barranc del Carcaix pel Grau del Gris-Molí de l’Esquirola-La Gorguina-El Gorg i el Gorguet-Mas dels Frares-Pla de l’Agustenc-La Mussara.

Bell recorregut que passa per cingles i punts tant interessants com els Avencs i els Grogs de la Febró. Realitzat tal i com està descrit al llibre “Les Muntanyes de Padres” (2ªedició) d’Ignasi Planas de Martí: 14 De la Mussara al riu de Siurana i el Gorg pels avencs de la Febró i el Grau del Gris. Ed. Cossetània, col·leció Azimut (22).

El camí pel Barranc del Carcaix, malgrat que ben senyalitzat, està molt envaït per la malesa.

Itineraris relacionats:

  • Avencs de la Febró  (De Vilaplana pel camí de les Tosques i el Grau dels Racons, retornant per la Mussara i el camí dels Garrigots)
  • D’Arbolí a Siurana (Pels graus del Vincabrer i la Trona i retorn pels gorgs i Gallicant)
La Gorguina. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.

Powered by Wikiloc

Mola d’Estat

De Farena a la Mola d’Estat i la Taula dels Quatre Batlles

Distància 14,1 km
Desnivell acumulat 761 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 26 de maig de 2010
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular per les Muntanyes de Prades que pot realitzar-se íntegrament en una matinal.
Partint de Farena, segueix bona estona la vall del riu Brugent per enfilar-se desprès a la Serra del Bosc de Poblet, careneja per la Mola d’Estat (la segona alçada d’aquestes contrades, desprès del Tossal de la Baltasana), la Taula dels Quatre Batlles i els Cogullons. Desprès retorna travessant el Riu Sec.
És un itinerari fàcil i molt ben senyalitzat la major part del recorregut. Però el tram inicial entre el Mas d’en Toni i el Coll de la Caldereta pot resultar perdedor. No és una ruta habitual: generalment s’acostuma a pujar per PR-C 20.2 (Vial de la Solana). Aquesta pot ésser una alternativa si volem escurçar la ruta i a més força interessant que passa per les cingleres del Mas Roquerol i la Mola de Roquerola.
Transcorre tothora pel solell. Cal tenir-ho en compte en èpoques de calor.

Farena (616 m).
Marxem per la carretera de la Cadeneta, que va a enllaçar amb la TV-7041 (Mont-ral~Capafons). La deixem just sortir del poble, quan fa un revolt de 90º a mà esquerra, per prendre un camí carreter vers ponent, pel costat d’un mur de pedra. (rètol indicador “Mas Antoni”, Mont-ral,…). Més endavant rebutgem a mà dreta el corriol que s’enfila als Cogullons per continuar recte vers ponent (rètols indicadors tant del PR-C 20.2 vers els Cogullons com del “Mas Antoni” que és la direcció que seguim).
Feixes ermes a mà dreta i conreus a l’esquerra. Trobem unes cavitats practicades al mur de pedra seca que servien per allotjar arnes. El camí esdevé més estret i es converteix definitivament en corriol en salvar una torrentera. Caminem ara entre bosquina[1].
El camí és ben fressat i planer pel marge esquerre del riu Brugent, que veiem ben a prop. A mà esquerra trobem (indicat) el corriol que baixa al Toll de l’Olla. Desprès de travessar una torrentera, abastem una camí carreter i, a l’esquerra, el Mas d’en Toni.

Mas d’en Toni (647 m, 45’).
Antic mas ben conservat, envoltat de feixes de conreu. Font i safareig a la part posterior de la casa. Marxem vers el nord pel camí carreter que es converteix aviat en corriol poc definit. Deixem a mà dreta un altre corriol que, pel Barranc de la Font Gran, puja al Coll de Viladecabres. Poc més amunt hem de girar a l’esquerra per anar a passar prop d’una feixa de conreu isolada que tenim en aquella direcció[2].
Més amunt passem clapes de bosc alternades amb tartera (esquist) on el camí hi és ben assentat. Amb moderat pendent abastem el coll.

Coll de la Caldereta (1.038 m, 1h 53’).
Per aquest punt hi passa el GR 171 (Pinós/Caro). Vers garbí albirem Capafons i darrere els Motllats. Rètol indicador: seguin l’adreça Mola d’Estats/Rojals, vers sol ixent, per un camí carreter que abandonem aviat per un corriol, guiats pels senyals del GR. Vers el nord s’estén el Bosc de Poblet i s’hi obre la vall de Castellfollit, al bell mig de la qual hi albirem el refugi forestal.
Aviat abastem la balma anomenada Cova Fumada i, desprès d’un grauet, la Mola d’Estat.

Mola d’Estat (1.124 m, 2h 15).
És un planell envoltat de cingleres per tots els costats excepte per llevant, amb una magnífica panoràmica de 360º. És de destacar la cisterna que hi ha aprofitant un gran bloc de pedra i el sistema per col·lectar l’aigua. En un racó al fil de la cinglera, hi ha tres creus en recordança d’unes víctimes de la guerra civil.
Sortim de la mola vers llevant, per camí carreter que desprès vira al nord, guiats pels senyals del GR i sovintejats rètols. Planerament passem per la Mola dels Quatre Termes on hi ha la Taula dels Quatre Batlles, dons aquest punt és termenal entre Prades (Baix Camp), Mont-ral (Alt Camp), Rojals i Vimbodí  (Conca de Barberà). Poc més enllà hi ha un vèrtex geodèsic enfilat dalt d’un piló.
Baixem al Clot del Llop, cruïlla important de camins de la zona. Seguint el GR virem a sol ixent fins a la vista del refugi dels Cogullons, encimellat. Trobem dues cruïlles, per la primera marxa una variant del GR. Per la segona el PR-C 20.2 que hem deixat just sortir de Farena.

Refugi dels Cogullons (1.047 m., 3h).
Encimellat dalt d’un turó. Desprès de visitar-lo seguim pel camí carreter vers sol ixent. Aviat esdevé corriol, quan comencem a davallar vers el Barranc del Pirro. A l’alçada de la propera font del Grèvol el GR marxa a mà esquerra. Nosaltres continuem pel PR-C 20 que ja no abandonarem fins a Farena. Més avall trobem la font Freda.
Baixem ara vers xaloc per una obaga força ombrívola amb molta diversitat d’espècies on hi veiem diversos exemplars de teix. Propers a la Bartra, el corriol ens aboca a una pista (Camí de la Baridana).

La Bartra (725 m, 3h 45’).
Antic convent, convertit en pagesia. Actualment hi ha una casa refugi i de turisme rural. Pertany al terme municipal de Montblanc. Marxem vers migdia per pista enquitranada que abandonem per la dreta en un pronunciat revolt (rètol). Enfilem un corriol ben fressat marxant pel marge esquerre del Riu Sec.
Aviat creuem el riu i, pel marge dret, ens enfilem en fort pendent fins a la propera carena. Desprès, ja en baixada i vers garbí, retornem a Farena (4h 30’).

  • [1] Molts pins caiguts pels voltants. Alguns barren el camí. Sembla que resultat de les darreres nevades.
  • [2] Des del final de la pista sobre el Mas d’en Toni fins a aquesta feixa el camí és molt poc definit i força ple de malesa. Transita entre antigues feixes de conreu avui colonitzades pel bosc. Trobem alguns senyals amb pintura blanca que ens poden ajudar. Tothora hem de conservar el rumb vers el nord. A partir d’aquesta feixa, el camí ja és ben definit i no ofereix dubtes.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

D’Arbolí a Siurana

Pels graus del Vincabrer i la Trona i retorn pels gorgs i Gallicant

Distància 17,2 km
Desnivell acumulat 930 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’abril 2010 i 7 de desembre 2012
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular pel sector més garbinenc de les Muntanyes de Prades, a frec de la Serra de Montsant.
Partint de l’Arbolí, bonic poble de costeruts carrers, transcorre per diversos graus que guanyen les alteroses cingleres de la contrada. Antics camins que, malgrat el pas del temps i l’abandonament encara conserven trams del seu empedrat. Segueix un tram del riu Siurana i del barranc del Gorg, on hi forma salts i gorgs deliciosos. Visita el llogaret abandonat de Gallicant i el ben conservat i encimellat nucli de Siurana.
És molt recomanable fer aquesta ruta a la primavera: els barrancs de la contrada son de règim molt estacional i els gorgs amb poca aigua perden bona part del seu encant. En aquest cas podem retallar la ruta pel grau del Bodro i allargar-lo, si ens sembla, cap a les Fontscaldes.

A Arbolí (735 m), bonic poble de cases apilades a l’entorn de l’església, emprenem la marxa des de la placeta amb safarejos i font, pels seus costeruts carrers fins la part alta, sortint pel de Sant Pau. Camí de ferradura entre marjades d’horts i avellaners. Deixem a mà dreta (rètol) el camí de Gallicant, per on retornarem i per on marxa el GR 7. Continuem pel camí empedrat i costerut que entre llaçades, ens mena a l’ermita de Sant Pau.

Ermita de Sant Pau (818 m 15’). Senzilla esglesiola amb habitatge annex, a mitja cinglera. Tenim una bona vista del poble. Guiats per un rètol indicador i senyals de pintura (triangles grocs) emprenem un corriol en direcció al Mas Salín i el Grau del Vincabrer. Vers el nord per corriol ben fressat, passem vora rònec Maset del Nadal (rètol), creuem diversos cops una pista precària fins a  sortir a la de les Obagues (rètol), que seguim a mà dreta una estona, passant prop del restaurat mas del Salín. Gaudim d’una bona vista del pantà, la vall del riu, el nucli habitat i la cinglera de Siurana. També de la Serra de Montsant, amb la Roca Corbatera i els pobles de la seva falda: Cornudella, Albarca, i la Morera. En un revolt (rètol) abandonem la pista[2] per emprendre el grau del Vincabrer.

Grau del Vincabrer (783 m, 45’). Ens endinsem per l’obaga al barranc del Grau, passant per trams embalmats als peus de la cinglera. El torrent hi fa alguns salts i tolls. Fort pendent vers el nord.
Un sender marxa a mà dreta (rètol) vers el Grau del Bodro[3]. Seguim per l’esquerra i aviat trobem una balma amb paret de pedra seca que ens podria servir d’aixopluc. Més avall passem vora una cabana habilitada com habitatge, isolada al bell mig del bosc i abastem la llera del riu de Siurana.

Molí paperer (530 m. 1h 25’). Del molí a penes en resta dreta una paret. Creuem el riu de Siurana a gual i atenyem, al marge dret, una pista que seguim a mà esquerra breument. Un rètol ens indica el Camí de la Trona i Siurana. És l’inici del grau de les Marrades[4].
Esbiaixadament, vers ponent, el grau de les Marrades salva l’alta i vertical cinglera a migdia de Siurana. Conserva bona part del seu empedrat original i els contraforts de pedra seca del camí. Primer creuem el cingle Roig. Desprès guanyem alçària ràpidament en curtes llaçades per les calcàries parets del cingle Blanc. Passat aquest tram continuem, ja més planerament, per una lleixa a mitja alçària del cingle: el camí de la Trona. Deixem a mà dreta el grau de la Tornera (rètol) per on ens hi enfilarem de retorn. Passem per sota la curiosa formació de la Trona i deixem a mà esquerra, separat de les parets, l’isolat Tossal del Franquet.

Siurana (681 m, 2h 20’). Visita obligada al ben conservat nucli de carrers empedrats, a les restes del castell i a l’església romànica de Santa Maria. Retornem sobre els nostre passos pel camí de la Trona fins al grau de la Tornera.

Grau de la Tornera (700 m, 2h 35’). Molt costerut i deteriorat. Quan l’hem guanyat sortim, a l’alçada del càmping, a la carretera de Siurana. La seguim bona estona a mà dreta, deixant-la per una pista també a mà dreta (PR C-7) que volta un mas. Poc més enllà un rètol de fusta ens indica el camí del grau.

Grau dels Masets (743 m, 2h 55’). Pel costat d’una vinya, un bon camí empedrat[5] baixa decididament la cinglera fins a la pista del marge dret del riu de Siurana, poc més amunt del Mas d’en Candi. La prenem a mà esquerra fins al Molí de l’Esquirola, on acaba.

Molí de l’Esquirola (558 m, 3h 30’). Creuem la llera del riu[6] fins a la riba esquerra (rètol) per emprendre el camí dels Gorgs. En un primer tram segueix pel marge esquerre del riu i és molt brut, envaït per la malesa. Desprès, quan atenyem el barranc del Gorg i el creuem, és més diàfan.

La Gorguina (633 m, 4h 05’). Creuem a gual al marge dret del Barranc del Gorg, per un punt on el riu s’obre pas entre el rocam calcari després d’un salt, llaurant capricioses formes i un gorg. Pel aquest marge anem guanyant alçària seguint un senderol ben marcat i fitat fins abastar el camí de Gallicant, per on baixa el GR 7. Entremig del bosc, és fàcil agafar el camí de Gallicant en sentit contrari, vers la Mussara. Cal estar atents per prendre’l a mà dreta, en baixada fins al Gorg.

El Gorg (732 m, 4h 25’). El torrent hi fa un salt formant-hi un toll considerable en un indret recollit i preciós. Una construcció de pedra hi fa de mirador, al punt on hi havia la bomba per fornir d’aigua a l’antic i proper complex militar dels Castillejos. Seguint camí, poc més amunt trobem el Gorguet, un altre toll on el torrent hi salta per una llengua de tosca. Abans però al torrent li cal obrir-se pas per un estret tall a la roca, el Barranquet de la Font Canaleta, que podem observar per sobre, seguint el camí.
Camí amunt abastem una pista que vers garbí (OSO) recorre la carena. La deixem fent drecera, guiats pels senyals del GR, per un corriol. En el sentit de la marxa destaca el Puig de Gallicant. La retrobem més endavant, prop de Gallicant.

Gallicant (859 m, 5h). Antic nucli rural de set cases encimellades sobre un turonet a la carena, envoltat d’antigues feixes de conreu, avui ermes. Abandonat definitivament a mitjans del segle passat, presenta un estat ruïnós. Hi gaudim d’una excel·lent panoràmica de tota la contrada.
Deixem Gallicant per un camí carreter que, en moderat pendent, va guanyant alçària. Prop del poble, separada del camí i dins d’una mina, hi ha la font. No hi manca mai l’aigua, fins i tot en anyades de secada. Poc abans del Collet dels Colls, on el camí carreter acaba, abastem el punt més alt del recorregut (880 m). Passat el coll, emprenem entre llaçades i moderat pendent la baixada a Arbolí, per l’antic camí de ferradura de Gallicant. Malgrat que conserva trams del seu antic empedrat, està força malmès.
Atenyem el poble a les 5 hores i 40’ de marxa efectiva.

  • [1] Al tram entre Arbolí i el riu Siurana, excel·lent senyalització (rètols) a cura de la Secció Excursionista del Reus Deportiu. També senyals de pintura (triangles grocs). A les cruïlles, rètols (sobretot de Turisme de Catalunya). Al camí dels Gorgs rètols, estaques i pintura (senyals grocs i blaus). A partir del Grogs, senyals del GR 7 i rètols.
  • [2] Seguint la pista ens menaria baixar al riu de Siurana, a l’alçada de l’antic Mas d’en Ribelles, prop del camí dels Gorgs, entre la Gorguina i el Gorg, per on passarem desprès.
  • [3] Passant per la cova Tosca. Seguint-lo podríem pujar a Gallicant escurçant molt la ruta.
  • [4] Seguint la pista aigües amunt, en poca estona ens plantaríem al Mas d’en Candi, al cap de vall del grau dels Masets, que és per on passarem més endavant tot baixant de Siurana.
  • [5] Hem llegit que aquest era el camí habitual dels masos de la zona per traginar als diversos molins que hi havia vora el riu. Si be n’hi ha arreu de la contrada, en aquest punt trobarem força concentració de vies d’escalada.
  • [6] En aquesta part la llera és un codolar: va sofrir un greu trasbals arran de les riuades del 1994.

Itinarari relacionat: Avencs i Gorgs de la Febró


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Avencs de la Febró

De Vilaplana pel camí de les Tosques i el Grau dels Racons, retornant per la Mussara i el camí dels Garrigots

Distància 19 km
Desnivell acumulat 950 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de febrer de 2010
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Circular, llarga i una mica exigent, amb un desnivell acumulat que ronda els mil metres. Si be els camins son ben fressats i la senyalització es abundosa, el mapa i el GPS resulten imprescindibles dons, al llarg del recorregut, conflueixen diverses pistes i corriols que poden fer-nos errar l’itinerari.
Tres son els camins principals que pugen de Vilaplana a la Mussara pels cingles. De ponent a llevant: El dels Garrigots, el de Campanilles i el de les Tosques. Nosaltres pujàrem pel darrer i baixàrem pel primer per visitar els avencs de la Febró i el poble abandonat de la Mussara, encimbellat dalt dels cingles.
Els cingles de la Mussara tenen un paisatge agrest i superb. La vista ran de cingle és privilegiada. Però no és fàcil encertar un dia net i clar dons aquesta és terra de boira, tal com canta la corranda recollida per Ignasi Planas i Martí a la seva guia de Les Muntanyes de Prades
“Mare, si marit em dau
No me’l dau de la Mussara
Que la boira sempre i jau
I és terra que no m’agrada”
Salts d’aigua, cingles, balmes, camins empedrats, graus, masos enrunats, talaies… conformen una ruta amena i variada on hom s’oblida de l’esforç per embadalir-se amb el que veu.

Accés. Deixem el vehicle a ponent de Vilaplana, al Camí dels Garrigots, a la riba dreta de la Riera de Maspujols (o de la Mussara) on, poc abans del pont, hi ha un petit espai per aparcament. Creuem el pont i anem cap a la part nord del nucli, vora la Font de les Creus, on hi ha un penell amb un mapa de diversos itineraris de senderisme.

Font de les Creus (366 m). D’aquí parteix el Camí de les Tosques, pista pavimentada al començament que desprès continua sobre terra.
Amb suau pendent, marxem vers el nord, en direcció al cingles, creuant el barranc de les Tosques. Ens guiem pels rètols indicadors a les cruïlles, estaques i senyals de PR (pintura groga i blanca). Marxem entre bancals d’avellaners. Albirem escampades arreu nombroses basses d’aigua [1].
Quan la pista acaba, continua per dins la pineda un camí de bast, ben net de malesa, que conserva en força bon estat el seu empedrat, guardat de tant en tant per parets de pedra seca, pel marge dret del barranc de les Tosques. Poc desprès de creuar a l’altra riba, trobem un bonic salt i el corresponent gorg. El nom de les Tosques els hi deu venir al barranc i al camí per la formació de pedra d’aquesta mena que prolifera en aquest tram.
Passat el salt, el camí gira a ponent entre llaçades per salvar un considerable pendent. Més endavant acaba l’empedrat i abastem una lleixa o replà on el camí es torna més planer i una bifurcació.

Mas de l’Adrià (790 m, 1h 20’). Rètols indicadors. Deixem a mà esquerra el corriol amb els senyals de PR que marxa vers mestral (NO) i que ens menaria a la carretera i al refugi de la Mussara, per prendre el de la dreta, vers gregal (NE) en direcció al Mas de Morenet (tot i que no hi arrivarem). Senyals triangulars de pintura groga. El camí és ben fressat però passa per una zona molt boscosa de força malesa al sotabosc.

Mas de les Tosques (747 m). Nova cruïlla de camins (i rètol indicador). Deixem el de la dreta que, pel Mas del Morenet, ens menaria al Camí Vell de Prades (GR 172) que puja del Coll de la Batalla. Prenem el de l’esquerra en direcció al Grau dels Racons i el Mas d’en Joan Pau. Ben aviat passem pel costat de les ruïnes del Mas de les Tosques, envaïdes per la vegetació.

Grau dels Racons (810 m) Vers el nord ens encarem al Grau dels Racons que supera el Barranc de l’Encens. És el tram més costerut de tot l’itinerari. A la part més pregona del barranc comença la via ferrada de la Trona. Més amunt, en una lleixa del cingle, a meitat del grau, hi ha la balma coneguda com l’Hospital dels Carlins [2]. Cal apartar-se una mica del camí per a visitar-lo, seguint ran de cingle, un corriol a mà dreta.

Mas de Joan Pau (900m) Superat el grau i per sobre d’antigues feixes amargenades, vers el nord, anem a buscar la carretera. Deixem a mà dreta les restes del que fou el mas.
Creuem la carretera pel punt on ho fa el GR 172 que seguim (N). Poc més amunt abastem una pista on coincideixen el GR 172 i el 7.

Cruïlla GR 7/172 (1.014 m, 2h 50’) (rètol indicador). Seguim la pista a mà esquerra (l’Arbolí), planerament vers ponent. Rebutgem un corriol a l’esquerra per on el GR 172 baixa al Refugi de la Mussara [3]. Nosaltres continuem per la pista vers ponent. Ben aviat abastem el punt més alt del recorregut (1.037 m) a la Serra del Pou de Glaç.

Pla de l’Agustenc (987 m). Cruïlla de camins al bell mig d’una clariana en un bosquet de pi roig. Diversos rètols indicadors. Deixem la pista i el GR 7 que marxen vers ponent en direcció al Mas dels Frares, el Grog, Gallicant i l’Arbolí. Rebutgem també el ramal que baixa vers el SE cap a la carretera i la Font del Prat (el prendrem de tornada). Marxem a la dreta seguint el PR-C 87 en direcció a la Febró, vers el nord. Aviat deixem la pista per un corriol ben fressat que, per entremig de la pineda amb un frondós sotabosc de boix, en poca estona, ens mena al costat de l’esvoranc dels avencs de la Febró.[4]

Avencs de la Febró (982 m, 3h 20’). Desprès de l’obligada visita als avencs retornem al Pla de l’Agustenc i continuem el PR C-87 en direcció a la Mussara. Per una pista marxem vers xaloc (SE) fins a tocar la carretera T-704, però la deixem a mà dreta per un camí paral·lel i anem a passar pel costat de la Font del Prat. Al Coll de la Negra tornem a la carretera per seguir-la un curt tram quan, seguint els senyals del GR 172, l’abandonarem per un corriol paral·lel que prenem a mà esquerra i que ens mena fins al Refugi i, poc més enllà, al poble abandonat de la Mussara.

Les Airasses (933 m, 4h 05’). Ben a prop i per sobre de l’antic nucli de la Mussara, vers migdia i ran de la cinglera s’hi alçà cap el 1926 un xalet-refugi del CEC. L’ indret constitueix una talaia magnífica amb una àmplia panoràmica (taula d’orientació) [5]. De sota mateix del penyal, indicat per un rètol, surt el camí de Campanilles que baixa a Vilaplana. Retornem al poble on, vora la bassa, surt un antic camí (rètol indicador cap als avencs) que ressegueix la cinglera vers mestral (NO). Te trams empedrats. Aviat passem pel costat d’un aljub, a mà dreta del camí. Desprès gira a ponent i, ja en fort pendent, entre llaçades, a migdia. Ens aboca a un camí carreter, el Camí del Masos que prenem a mà dreta, planerament. El seguim bona estona, vers garbí (SO).
Cal estar atent a una fita per prendre un corriol, poc evident i no gaire fressat, que per la mà esquerra marxa primer vers llevant i desprès, ja més definit, retorna a migdia fins a un mas semi-enrunat.

Mas del Pistol (790 m, 5h). Del costat ponentí del mas, surt un corriol molt envaït per la malesa, pel que cal estar atent per localitzar-lo. El prenem marxant vers garbí (SO) per la capçalera del barranc dels Garrigots, anant a buscar el marge dret del barranc, en direcció als peus de la cinglera que veiem en aquell cantó. Deixem un corriol a mà esquerra. Des d’aquest punt podem albirar perfectament diferenciades pel color del rocam, les dues cingleres principals que conformen el massís: a baix el Cingle Roig i sobre d’ell el Cingle Blanc. Poc més enllà deixem un altre corriol a mà dreta.[6]
El camí que seguim, amb trams empedrats, s’enfonsa al barranc pel seu marge dret. Anem a passar als peus de la cinglera, per un racó embalmat conegut com la Covota. Més avall (cota 730) el camí fa una llaçada en passar als peus del Mas de la Patinya. Encara més avall un corriol a mà esquerra ens menaria a la font de les Gaspes. Més endavant criden la nostra atenció unes petges gravades a la roca vermellosa [7]. Estem davallant el Grau Roig, del cingle homònim.
Desprès el corriol esdevé camí ample quan trobem els primers bancals conreats. En unes llaçades passem vora un petit mas i més avall albirem una bona filera de bancals a l’altre marge del barranc. Continuem per camí ample i empedrat vers xaloc (SE), en direcció evident a Vilaplana que ja fa estona que estem albirant. Abastem el punt de sortida a les 6 hores de marxa efectiva.

  • [1] Les comunitats de regants organitzen el repartiment de l’aigua i tenen cura del manteniment dels recs o sèquies. A Vilaplana hi han entre altres, la de la Bassa de la Vila, la de la Balandra i la de la Font del Sec. El repartiment entre els pagesos sol ser per hores i funciona en règim d’usdefruit que passa de pares a fills.
  • [2] Rep aquest nom perquè va utilitzar-se com a hospital durant les Guerres Carlines. Segons la tradició oral aquí hi morí el capitost carlí Isidre Pàmies (àlies Cercós) ferit a la batalla de Prades (1873), durant la tercera carlinada. Segons la mateixa font fou enterrat a la Mussara, sota la caixa d’una vella difunta feia poc. La llegenda continua amb una nota macabra: Els liberals com a revenja volgueren afusellar-lo ni que fos ja cadàver. Però amb les presses i la fosca haurien aclivellat el taüt de la vella.
  • [3] Si volem escurçar l’itinerari aquest és un bon punt per fer-ho, a costa però de renunciar a la visita dels avencs de la Febró.
  • [4] Els avencs de la Febró son unes enormes escletxes (diaclassa) obertes a la cinglera, a les que s’hi pot accedir a peu. Tenen una considerable fondària (entre 40 i 70 metres, segons quina ressenya consultem). El contrabandista Ignès de Vilaplana s’hi refugiava. I també el general Joan Prim, juntament amb altres significats polítics de Reus i del Camp de Tarragona, quan conspiraven contra Isabel II. Al fons s’obre una cavitat amb una sala principal i un parell de recorreguts. Contenia bones formacions d’estalactites i estalagmites, però foren espoliades per un industrial per al jardí de la seva torre.
  • [5] La guia citada d’Ignasi Planas diu textualment (pàg. 138). “Es gaudeix d’una panoràmica superba. A vol d’ocell es destrien infinitat de pobles que ocupen la plana del Camp, les grans ciutats de Reus i Tarragona, el cap de Salou i un llarg tram de la costa mediterrània. Una munió de serres en successius plans paral·lels s’estenen pel Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre. En dies clars d’hivern i a primera hora del matí diuen que també són visibles les muntanyes de l’illa de Mallorca “Les Mallorquines” tal com les havien batejat els mussarencs”.
  • [6] Hem estat seguint un tram del Camí de la Cingla que recorre de ponent a llevant el feixanc entre el Cingle Blanc i el Cingle Roig.
  • [7] Intuïm que es tracta de l’erosió provocada pels cascs dels animals de bast.

Itinerari relacionat: Avencs i gorgs de la Febró (La Mussara-Pla de l’Agustenc-Avencs de la Febró-La Febró-Masos d’en Galzeran-Barranc del Carcaix pel Grau del Gris-Molí de l’Esquirola-La Gorguina-El Gorg i el Gorguet-Mas dels Frares-Pla de l’Agustenc-La Mussara)


Powered by Wikiloc

Àlbum. Polseu la imatge per accedir-hi

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Capafonts

de la Font de la Llúdriga a la Foradada

Distància 9,4 km
Desnivell acumulat 430 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 2 de desembre de 2009
Cartografia Editorial Piolet (Mapa 1:25.000). Muntanyes de Prades.

Fàcil itinerari circular entre Capafonts i l’altiplà dels Motllats, a les Muntanyes de Prades, pels barrancs de l’Horta, la Font Nova i de la Pixera.
Recorre un paratge feréstec entre cingleres que ens mena a visitar indrets interessants i espectaculars: Les Tosques, la font de la Llúdriga, la Cova de les Gralles, el Pont de Goi, les balmes de l’Escudelleta i la Foradada de Capafonts.
Com dèiem és un recorregut fàcil, de camins fressats, senyalitzats i nets de bosquina. Tant solament un tram, el del barranc de la Font Nova, pot suposar algun problema (curtes grimpades), sobretot en cas d’èpoques humides. Però podeu estalviar-vos-el passant pel camí habitual.
L’excursió podeu realitzar-la en el que us resultarà una agradable matinal.

Accés. A la carretera TV-7041 d’Alcover a Capafonts, poc abans d’arribar al poble, per llevant, hi ha un revolt molt tancat a mà dreta (706 m). Just al mig del revolt, a l’esquerra en el sentit de la marxa, surt un camí cimentat (rètol indicador La Mussara per la Font de la Llúdriga), que baixa a buscar el torrent del Ribatell (706 m).

Comencem a caminar entre avellaners per aquest camí. Quan abastem la llera pavimentada del torrent, fem un gir de 90º a mà esquerra, marxant vers xaloc (SE). Mantenim aquest rumb sense abandonar la pista principal (Camí de la Llúdriga), que ens va encarant a la riba esquerra del Barranc de l’Horta, per entremig d’un alzinar. Desprès d’un revolt i contra revolt (el primer a l’esquerra) rebutgem una pista que marxa per la dreta. Poc més enllà prenem un corriol ben evident que baixa per l’esquerra a buscar la llera del torrent. Abans d’abastar-la en surt un altre a mà dreta. Ens apropen a les Tosques on el Barranc de l’Horta salta i s’entolla en cadolles. També hi ha una resclosa. Remuntem pel corriol a retrobar la pista que, poc abans de la font, acaba.
En tot aquest tram podem albirar sobre nostre les cingleres i balmes de la riba dreta (a la nostra esquerra en el sentit de la marxa). Sobresurt especialment el Puntal del Colomer. Per allí hi transita el camí de retorn.

Font de la Llúdriga (770 m). Una bona deu raja arran de terra, sota una alzinar molt tupit (1). Abans d’acabar la pista surt un corriol a mà dreta que s’enfila cap al Grauet, on s’ajunta amb el camí del Pont de Goi que parteix de la pista que hem rebutjat a la cruïlla de les Tosques. És la opció per continuar el camí. Però nosaltres ens proposem seguir la llera del barranc fins a la Cova de les Gralles.
Així dons, a partir de la font continuem barranc amunt. Aquesta opció és possible si no baixa gaire cabal (en el nostre cas era sec, tan solament algun toll de tan en quan). La llera del barranc és un indret feréstec, probablement trasbalsat per la riuada esmentada.
Ben aviat abastem l’aiguabarreig dels barrancs de la Pixera (a l’esquerra) amb el de la Font Nova(2) (a la dreta en el sentit de la marxa). Aquest dos barrancs formen el de l’Horta. El de la Pixera el passem quasi imperceptiblement i continuem guanyant alçària pel de la Font Nova. Superem successives graonades, algunes ben còmodes a mode d’escala, altres més complicades que ens obliguen a ajudar-nos-hi amb les mans.
Quan al fons del barranc apareix entre la bosquina una gran volta, ja som ben a prop de la Cova de les Gralles. Ens ajuntem a un corriol que, per la dreta, baixa del camí al Pont de Goi.

Cova de les Gralles (875 m). Indret impressionant. El barranc queda encaixonat a banda i banda entre parets de cingleres, tancades per una balma de volta altíssima, a mode d’absis. Per tot això i la reverberació que es produeix en els sons, fa l’efecte de trobar-se en una catedral de grans proporcions. L’aigua del torrent ha foradat la volta i s’hi despenja per entremig. En èpoques cabaloses l’espectacle és superb.
Com que la balma barra el fons del barranc, retrocedim sobre els nostres passos i prenem el corriol que hem trobat abans d’arribar a la cova. En moderat pendent ens eleva pel marge esquerre del barranc, fins abastar el Camí al Pont de Goi (856 m, rètol indicador) mes o menys al punt on baixa el camí cap a la font de la Llúdriga. El prenem a l’esquerra, en moderant pendent de pujada. Vers migdia primer i xaloc desprès.

Cruïlla a la Font Nova (919 m, rètol indicador). A pocs metres tenim el sostre de la Cova de les Gralles. Un camí marxa per l’esquerra cap a la Font Nova. Nosaltres també hi volem anar però prenent-lo ara, ens saltaríem el Pont de Goi. Per això marxem per la dreta, vers migdia. Pujada en moderat pendent. Aviat albirem l’ull del pont.

Pont de Goi (974 m). Peculiaritat geològica natural. En travessem l’ullal i per l’esquerra ens enfilem al pont des de on tenim una bona perspectiva de la clotada per la que hem vingut i el recorregut des de Capafonts fins aquí. Seguim el camí sobre el pont que ens aboca poc més enllà a una pista. La prenem a mà esquerra vers migdia. Més endavant ens deixa sobre una altra que passa transversalment. La prenem també a l’esquerra, ara vers xaloc (SE) fins que ens fa girar a migdia. Encara més enllà, una tercera cruïlla (1005 m, rètol indicador ‘Els Motllats’). Som al punt més alt de la ruta, l’altiplà dels Motllats. Una basta planúria solcada de pistes i camins que podrien desviar-nos de la nostra ruta si no fos pel mapa i la profusió de rètols indicadors. Per la dreta surt un corriol cap a la Creu Trencada. Tirant recte, vers migdia, mena als masos dels Motllats. Prenem el ramal de l’esquerra, vers llevant, en direcció a la Font Nova.

Font Nova (988 m). Queda una mica apartada, a la dreta de la pista en el sentit de la marxa. A la data de la nostra visita era seca. Continuem per la pista, amb algunes giragonses, vers gregal (ONO). Rebutgem una primera cruïlla a la dreta. A l’esquerra trobem un corriol (rètol). És el que puja de prop del sostre de la Cova de les Gralles que hem evitat per visitar el Pont de Goi. Desprès rebutgem encara un parell de pistes a mà dreta. La nostra fa un gir de 90º encarant-se vers el nord. Nova cruïlla en Y (rètol indicador). Prenem el ramal de l’esquerra vers Capafonts i la Cova del Grèvol.
Bon tros més enllà, nova cruïlla (975 m, rètol indicador ‘Els Motllats, Barranc de l’Abeurada’). Per la dreta indica el Portell de la Mariàngela i Mont-ral. Marxem per l’esquerra vers ponent, en direcció a la Cova del Grèvol i Capafonts. Encetem el camí de retorn. Deixem a mà dreta una petita cabana-refugi metàl·lica.
La pista esdevé corriol que, vers mestral (NO), ens va menant per una àmplia lleixa a mitja alçada de la cinglera, pel marge dret del Barranc de la Pixera. La part superior del cingle (anomenat de l’Escudelleta) és ben corcat per balmes i coves.
Durant aquest tram força planer, gaudim de vistes ‘a vol d’ocell’ del Barrancs de la Pixera i de l’Horta, amb Capafonts al fons. Passem primer per la Cova del Grèvol (rètol), la que sembla més profunda, amb profusió de boix, però no pas grèvol. I desprès per les Balmes de l’Escudelleta, on hi ha la font del mateix nomar).
Desprès el camí baixa per un grau al capdavall del qual, en un replà, trobem una cruïlla (rètol). Enfilant-nos pel ramal de la dreta ens menaria al Portell de la Mariàngela. Prenem el de l’esquerra, en forta baixada entre llaçades fins que, de sobte, ens apareix la Foradada de Capafonts.

La Foradada (874 m). És una gran obertura en una de les roques dels contraforts del Puntal del Colomer a través de la qual ens apareix Capafonts. Imatge de postal.
Continuem davallant entre llaçades del camí per superar el pendent. Més avall decreix i el camí ens mena rectes. Deixem una pista a mà esquerra. Ben aviat encetem un tram planer per un camí carreter. Altre cop davallem per corriol. Tallem per tres cops la pista que hem deixat abans. La baixada final ens deixa al costat de la carretera que seguim a mà esquerra. Creuem el pont sobre el riu Brugent i retornem, desprès del revolt, el punt de sortida.

  • (1)  Hem llegit que la riuada de 1994 va afectar profundament la contrada i aquest barranc.
  • (2)  A la cartografia de l’ICC se l’anomena com a Barranc de la Llúdriga o Llódriga.


Powered by Wikiloc

Variant de l’itinerari consistent en que del la Font de la Llúdriga a la Cova de les Gralles hi anem pel camí habitual per comptes de fer-ho per la llera del barranc.

Powered by Wikiloc

Albums. Polseu les imatges per accedir-hi
2009
2010

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF