Arxiu de la categoria: Baix Empordà

De Palamós a Calella de Palafrugell

Pels camins de ronda. Retorn pel Puig del Terme.

Distància 16 km
Desnivell acumulat 511 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 18 d’agost de 2020
Cartografia Editorial Piolet: l’Empordà en detall. 3/Begur-Palamós (1:25000)

Aquest itinerari ens permetrà recórrer a ran de mar la costa entre Palamós i Calella de Palafrugell. Amb dues excepcions que ens obligaran a separar-nos-en: cala Sanià i Cap Roig. Transitarem per un seguit de cales d’aigua cristal·lina i penya-segats amb llogarets encisadors, barraques de pescadors i indrets històrics, al costat d’una mar blava pinzellada de blanc pels embats als rosaris d’illots i niells que, en contrast amb la verdor de la pineda, li atorga una singular bellesa.
Uns paratges dons que conserven l’encant especial malgrat la reiterada pressió urbanística i l’ocupació privativa d’espais de domini públic sense respectar-ne la servitud de pas, salvats en part mercès a la ferma oposició de grups cívic-ecologistes i massa sovint a costa dels contribuents en virtut de llicències o qualificacions atorgades sota la sospita de connivència amb interessos privats. Recordem a tall d’exemple cassos com els de la Pineda d’en Gori, de s’Alguer, de la platja de Castell, del Crit, de Cap Roig o del Golfet.
És recomanable fer-lo fora de temporada turística, quan la pau i el silenci retornen a la contrada —la major part de l’any— i cal evitar-lo en episodis de temporal de gregal o llevantada.
Tots els camins són ben fressats, hi ha senyalització vertical i horitzontal i, en conjunt, l’itinerari resulta força evident. El tram on ens caldrà estar més a l’aguiat és el de la Foradada de Castell a cala Canyers, en concórrer-hi altres camins que ens poden despistar.
Pel retorn repetirem bona part del camí d’anada, excepte entre Cap Roig i la platja de Castell, on anirem per l’interior seguint el GR 92. Serà una forma de passar-ne via, a condició de renunciar als al·licients paisatgístics de l’anada.

La Fosca. Palamós (0m)
Seguim el GR pel camí de ronda vers sol ixent, en direcció a Castell i Cap Roig. Al final de la platja unes escales ens deixen al castell de Sant Esteve de Mar.

Sant Esteve de Mar (19m)
Fortificació documentada des de primeries del s. XI i assentada en un promontori sobre una antiga vila romana. Fou adquirit per Pere el Gran al s. XIII per disposar d’un port reial en aquesta zona de la costa. Actualment és de propietat municipal.
Més enllà fem una colzada per vorejar l’ampla rada de Castell. Passem per la bonica pineda d’en Gori, la cala del Polvorí i les seves barraques de pescador amb coberta de volta ceràmica i, tot seguit, per s’Alguer, un veïnat de pescadors ben conservat i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Pel còmode camí de ronda atenyem aviat la llarga platja de Castell, on abandonem el GR, pel que retornarem. Al bell mig hi ha una llacuna on desguassa la riera de l’Aubi. A l’altre cap prenem camí vers l’evident punta de Castell, on hi ha el poblat ibèric.

Poblat ibèric de Castell (16m)
Situat sobre un estratègic turó separat de la costa per un istme. Descobert l’any 1935, les excavacions a la dècada dels 40 varen permetre datar que fou habitat pels volts del s. VI aC. per la tribu dels indicets, ocupants del territori costaner de les Gavarres fins a l’Albera, el que actualment cobreixen les comarques de l’Empordà i la Selva, amb Ullastret com a cap i casal. El moment de màxima ocupació va ocórrer durant el s. III aC. quan, per salvar el desnivell del terreny, es construí un conjunt de terrasses esglaonades reforçades amb murs de contenció.
Per la seva situació estratègica, amb l’ocupació romana no va ser abandonat com la majoria d’assentaments ibers: es va ampliar i reforçar. Hom calcula que fou habitat fins al s. I dC. Al costat mateix del poblat, a la cala Cobertera, podem albirar-hi la Foradada de Castell.
A partir d’aquí comencem a guanyar alçària sobre la línia costanera i tornem a fer una colzada per salvar cala Senià. La finca que ocupa l’indret barra el pas de l’antic camí de ronda i ens obliga a recular fins a la pista d’accés a la zona.
Pel camí, al peu del Puig d’en Gener, hi trobem una cova. Alguns estudiosos li atribueixen la funció d’hipogeu neolític, hipòtesi que també s’ha adjudicat a altres properes com les de ses Falugues a Begur o sa Tuna de Solius.
Un cop a la pista la seguim un centenar de metres i prenem un camí senyalitzat a mà dreta, recuperem el camí de ronda, albirem cala Canyers i accedim al mirador de la punta, entre aquesta i cala Corbs. Tornem a davallar ran d’aigua.

Cala Estreta (2m)
Té forma d’embut i potser d’aquí li ve el nom. A l’entrada hi ha una barraca que havia servit com a refugi de pescadors. Després, durant anys, la gent s’hi aplegava a fer-hi trobades, àpats i cantades d’havaneres,… esdevenint una mena d’equipament comunitari del que els usuaris en tenien cura. Corrien altres temps, quan això era possible i els estadants provenien majoritàriament de l’entorn. Fa uns anys l’ajuntament de Palamós va restaurar-la. L’existència d’una edificació en aquest indret però, és documentada d’ençà el 1531 en un capbreu del castell de Vila-romà, on s’esmenta que un tal Bernat Simon, pescador de Palamós, la va construir per guarir els estris durant les jornades de pesca.
Tot seguit trobem les cales d’en Remendon, de Roca Bona i del Cap de Planes, on hi coincideixen en harmonia i mostra de civisme, banyistes nus i vestits. Si el temps acompanya és un bon lloc per parar, refrescar-nos i prendre el sol. Totes elles són un bon mirador de les illes Formigues, ubicades un quilòmetre mar endins. Especialment la darrera, la del Cap de Planes. A les Formigues s’hi lliurà una batalla naval el 1285, en el context del domini de Sicília per Pere el Gran. L’estol català a les ordres de Roger de Llúria, va derrotar la flota francesa de Felip III, dit l’Ardit. En aquest cap hi ha una altra barraca amb embarcador que fins no fa gaire disposava de porxada i que l’ha perdut potser per efecte d’algun temporal. És termenal entre Palamós i Mont-ras. Revoltant-lo passem per sobre la cala dels Termes i davallem al Crit per un tram rost on hi ha instal·lada una grapa per facilitar el pas.

El Crit (2m)
Cala partida en dues per un esperó rocallós, on travessem d’una a l’altra per una finestra natural coneguda com el Trau. La primera, també anomenada de la Font Morisca per l’existència d’una deu d’aigua actualment estroncada, és codolosa. La segona, amb dues senzilles edificacions, és més sorrenca. El nom ve d’un esdeveniment històric de data imprecisa —entre els segles XVI i XVII— quan hi va recalar un vaixell de pirates algerians. Amb diverses versions, s’ha conservat la memòria que els pirates van assaltar el proper mas Gall Peric, d’on van endur-se’n una filla arrossegant-la cap al vaixell. En l’aferrissada resistència, va mossegar el dit del capitost qui, irat, va degollar-la. El crit aterridor de la noia és el que dóna nom a l’indret.
A partir d’aquí comencem a separar-nos de la costa, pujant per unes escales al costat de les edificacions. Passem per sobre la pedregosa cala des Vedell on hi podem albirar una taula rodona amb banc de còdols, lloc de trobades de colles per celebrar-hi àpats amb les garoines, els musclos i fregides de peix acabats de pescar. El camí ens mena a la pista de Cap Roig.

Pista de Cap Roig (114m)
Sortim al punt d’on parteix el camí que baixa a la cala d’en Massoni, un indret paradisíac on hi ha la «banyera de la russa». De tornada la seguirem en sentit contrari, però ara la prenem a mà dreta.
El camí de ronda prou que hi era, però resta mig perdut i compromès per la tanca perimetral de la finca de Cap Roig, propietat de la fundació «la Caixa» successora de l’antiga de Caixa de Girona, a qui l’havia cedit Dorothy Webster, aristòcrata anglesa, coneguda com la russa —quin estil de vida liberal va fer parlar molt— i companya de Nicholas Woevodski, militar i arquitecte rus exiliat. Fou aquesta parella la que va alçar el complex de Cap Roig amb els seus jardins.
Passem pel costat de can Roquer traspassant del terme de Mont-ras al de Palafrugell. Baixem per l’avinguda de la Costa Brava que deixem a mà dreta davallant per les escales del carrer dels Castellets. Seguim uns metres pel carrer del cant dels Ocells i continuem pel de Cap de Planes, on tornem a baixar a mà dreta per més escales, que ens deixen finalment sobre el camí de ronda.

Camí de Ronda de Calella (10m)
El prenem a mà dreta per atansar-nos a la cala del Golfet, un dels indrets emblemàtics de Calella. Fa anys el camí de ronda passava per sobre la cala, però la inestabilitat del cingle va obligar a tancar-lo. Tot el sector està afectat per esllavissades com les dels primers mesos de 2020, on enormes blocs de roca van tallar-ne l’accés. I en bona part protegit per xarxes metàl·liques. Al calaix resta el projecte de donar continuïtat al camí de ronda i l’enllaç amb el de Cap Roig per un terreny d’orografia especialment complexa, amb una finca que ocupa fins al fil del cingle i sobre la que pesen diverses denúncies en matèria urbanística.
En sentit contrari, el camí de ronda de Calella és ample i ben condicionat amb escales, mines, passamans i murs de contenció. Recorre’l és un agradable i fàcil passeig fins a l’antic veïnat mariner de Palafrugell.
El retorn el fem pel mateix camí fins a l’alçada de Cap Roig on seguim pel GR vers les Roques d’Ase, al Puig del Terme, que rep el nom per ser partió entre Mont-ras i Palamós. D’aquí davallem i, tot esquivant la platja de Castell, retrobem el camí d’anada poc abans de s’Alguer.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


De Palamós a Calella de Palafrugell

De Tamariu a Aiguablava

Pel camí de ronda i ses Falugues

Distància 7,8 km
Desnivell acumulat 324 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 17 d’agost de 2020
Cartografia Editorial Piolet: l’Empordà en detall. 3/Begur-Palamós (1:25000)

Itinerari per un pedaç del litoral empordanès on, malgrat la disbauxa urbanística, encara atresora raconades bellíssimes. Si podem fer-lo fora de temporada turística, quan la pau i el silenci retornen a la contrada —que és la major part de l’any— el goig serà complet.
Caminarem pel que en resta del camí de ronda, aquell que antany, passant per Aigua Xelida i es Tramadiu, resseguia l’abrupta costa entre Tamariu i Aiguablava. El que servia per accedir a cales i barraques de pescador i recorrien carrabiners i guàrdia civil tot vetllant els contrabandistes.
El camí prou que hi era, però s’ha deixat perdre en bona part. Un desgavell que s’arrossega de fa anys i panys: deixadesa o connivència,  competències concurrents entre administracions local, autonòmica i estatal, manca de recursos… i sovint l’ocupació privada d’espais de domini públic sense respectar-ne la servitud de pas, passant-se per l’entrecuix totes les lleis hagudes i per haver. Els sàtrapes usurpadors solen sortir-ne impunes, compten amb prou cabals per pledejar on calgui i el temps que calgui, front a administracions o entitats cíviques que es proposin parar-los-hi els peus. No és pas un mal exclusiu de la zona: de cassos semblants en trobarem arreu del litoral i terra endins. L’autoritat, tant contundent amb els ocupes per necessitat i tant laxa amb xoriços i mafiosos: com més adinerats, més tova!
Per retornar, ens enfilarem a la muntanya de ses Falugues, el punt més enlairat de l’itinerari, per contemplar tota aquella costa que no podem seguir ran d’aigua.
Tots els camins són força fressats però no pas ben indicats, pel que el GPS ens anirà molt bé.

Accés
Comencem i acabarem a l’aparcament públic del carrer de la Riera de Tamariu. Seguint-lo de baixada arribem a la platja.

 Platja de Tamariu (0m)
Aquí mateix ja comprovem la impossibilitat de seguir el camí de ronda vers el nord a partir de la caleta d’Aiguadolça. Cal revoltar per l’interior tot el sector de sa Rúbia. Per fer-ho, pel carrer del Foraió anem a pujar pel dels Pescadors on, després d’unes escales, sortim al del Port de Malaespina, que fa llaçades. Fem drecera pujant a mà dreta per dos trams d’escales. El seguim uns metres més a l’esquerra i ens enfilem de nou per una altra graonada a mà dreta. Sortim al carrer de l’Illa Negra. El seguim bona estona a mà dreta baixant per la mateixa mà i una llarga escalinata al final del de l’Illa Blanca. Aquí més graons per davallar fins a l’alçada de s’Ajoc, on comença en tram recuperat del camí de ronda.

S’Ajoc (24m)
El primer que ens atrau són les roques dels Castellets. Passem per sa Bassa i atenyem la punta des Quart o d’Esguard, revoltant-la. Al Cap del Lleó ens fixem en el rocam de color negre-verdós incrustat a mode de filó entre el granit. Hem llegit que es tracta de lampròfirs. Continuem per sobre els espadats de l’Àvia Catalana, en memòria de Caterina Abrich, una popular tamariuenca. A l’alçada de cala Sorellera va haver-hi el fatal accident d’una jove palafrugellenca. Per aquest trist esdeveniment part del camí va estar tallat durant força anys.
Més endavant, per un tram esglaonat a partir del carrer del Puigsacalm, anem baixant cap a Aigua Xelida.

Aigua Xelida
Oficialment Aigua Xelida però també anomenada Aigua-xelida i Aigua-xellida.
Fa dues cales separades per l’esperó rocallós de sa Planassa i protegides de mar obert per l’illot de la Punta des Banc. La primera que trobem és la platja Gran on en una raconada hi brolla, segons l’època, una font. Hi ha un parell de barraques de pescador. Per unes escales accedim a la platja d’en Gotes, on hi ha una altra barraca. Si ens enfilem al rocam podem contemplar de nou els filons de lampròfirs i les cales Llarga i Ventosa. En aquesta darrera s’alça l’Agulla d’Aigua Xelida, un monòlit granític que albirem millor poc més amunt.
Ara cal apartar-nos lleugerament de l’aigua per visitar una altra curiositat natural.

Cavorca de sa Roncadora (14m)
Cova que s’obre pas per una estreta fissura de dues boques, una marina ran d’aigua i l’altra vint-i-cinc metres terra endins. Amb el mar en calma l’onatge hi origina una remor permanent, però és en episodis de temporal de gregal o llevantada quan el brogit augmenta i l’aigua surt impel·lida amunt, sovint polvoritzada i remullant tot l’entorn.
Camí amunt, ens acostem de nou al penya-segat per albirar cala Marquesa, amb el seu illot i el de la Catedral, separat de terra ferma per l’estret Rec dels Arbres o sa Claveguera. Per un corriol pugem al mirador.

Mirador d’Aigua Xelida (77m)
Situat sobre cala Cabres no ofereix un panorama especialment atractiu. Aquí tornem a perdre el camí de ronda i ens cal continuar per asfalt. Poc més enllà quatre luxoses finques de segona residència han ocupat l’espai per on transitava, malgrat l’oposició d’entitats cíviques i ecologistes.

Ens cal pujar pel carrer de sa Roncadora (1) fins a trobar un corriol que s’enfila fort a mà esquerra pel que sortim al de la Cova del Bisbe, termenal entre Palafrugell i Begur. El prenem a mà esquerra i baixem uns noranta metres pel carrer Selva. A mà dreta trobem un altre corriol que surt a una pista que voreja la zona urbanitzada. El seguim a mà esquerra fins on acaba la urbanització, on hi trobem el GR 92.

  • (1) Si continuem fins al final del carrer, pel costat de la darrera finca, surt el camí al mirador de la cova d’en Gispert.

Cruïlla del GR 92 (121m)
Seguint el GR podem optar per escurçar l’itinerari baixant a mà esquerra i retornar a Tamariu o allargar-lo fent-ho a mà dreta fins recuperar el carrer del Bisbe i, en menys d’un quilòmetre, plantar-nos a la platja d’Aiguablava. Per comptes d’una cosa o l’altra, continuem recte per un camí ben fressat, enfilant-nos a la muntanya de ses Falugues fins a un collet. Davallem a mà dreta en fort pendent buscant la base del rocam on hi localitzem unes petites cavitats que durant anys es van atribuir a sepultures hipogees del neolític, com la de sa Tuna a Santa Cristina d’Aro, malgrat que altres hipòtesi les consideren tafoni o taffoni producte de l’erosió. A les parets hi ha instal·lats ancoratges de vies d’escalada esportiva i pel camí hi trobem vestigis d’un incendi no pas recent.
De nou al collet guanyem la carena i atenyem el segon turó, el més alt.

Ses Falugues (178m)
Bon mirador de la contrada on podem atalaiar des de la Torre de Sant Sebastià a Llafranc, fins a les muntanyes i el cap de Begur. Especialment esplèndida la panoràmica sobre Fornells i Aiguablava.
Retornem al collet i davallem vers ponent fins a l’alçada del mas Llord, on recuperem el GR i visitem una alzina centenària. Baixem pel camí vell de Tamariu, pel que podríem retornar al punt de sortida però, a fi d’evitar l’asfalt, optem per anar a buscar-ne un de paral·lel que acabem deixant per un corriol rost i aixaragallat que ens deixa sobre el carrer de la Riera.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


De Tamariu a Aiguablava

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Pel Puig Gros, Sant Baldiri, Sant Grau i Cala Pola

Distància 20,4 km
Desnivell acumulat +756 -835m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Itinerari lineal pel massís de l’Ardenya, alternativa al GR 92, amb una distància semblant.
Passarem per un tram del camí romà entre Sant Feliu i Tossa. En una zona molt prolífica en monuments megalítics, en visitarem alguns. També (opcionalment) una cova i acabarem resseguint l’abrupta costa nord de Tossa pel camí de ronda. Aquella que Gaziel considerava verdaderament Costa Brava. Travessarem suredes, pinedes, sorrals, cales, sots i cims. Tal diversitat paisatgística no deixa indiferent al caminant.
Els camins son, en general, ben fressats i senyalitzats. Excepte un tram molt curt de drecera, tot baixant a Cala Pola, que podem esquivar baixant fins al coll del Sastre. Bona part va per pistes de terra batuda. De Sant Feliu a Sant Grau seguirem el PR-C 101. I d’aquí a Tossa per itineraris locals. Esporàdicament, coincidirem amb el GR 92.
Però a l’itinerari hi conflueixen molts altres camins. Si be hi ha senyalització a la majoria de cruïlles i bona part dels camins estan representats al mapa, no hi son pas totes. He procurat incloure-les perquè, fins i tot sense GPS, sigui factible seguir-la sen fer marrada.

Accés
A l’alçada del punt quilomètric 43 de la GI-682 entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa. Poc després a mà dreta (direcció Tossa), hi ha espai per a aparcament, on també podem incorporar-nos al camí directament.

Quatre Camins. Rètols indicadors del PR-C 101. Prenem camí en direcció a Coll de Portes i St. Grau d’Ardenya.

Coll de Portes. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Pla de ses Mòdegues, St. Benet i Vall de Mascanada)

Camí a la Vall de Mascanada. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Pla de ses Mòdegues, St. Benet i St. Grau d’Ardenya)

Pla de ses Mòdegues. Bifurcació indicada. Anem a la dreta (collet de la Mare de Déu, St. Benet i St. Grau d’Ardenya). Tot i que volem pujar al Puig Gros, per l’esquerra faríem marrada.

Camí Romà. Inici d’un tram que conserva l’empedrat.

Cova del Camí Romà. Atenyem un collet. Separada uns metres a la dreta i sota un gran bloc. Se li atribueix un enterrament megalític. A mà esquerre del collet s’enfila el camí al Puig Gros.

Puig Gros. Cim coronat per nombroses torres de telecomunicacions. Baixem pel mateix camí, tot i que resulta més pràctic fer-ho per un a ponent que mena directament al Collet de la Mare de Déu.

Collet de la Mare de Déu. Bifurcació indicada. Atenyem el camí que baixa del Puig Gros. A mà dreta surt un corriol al Mirador de l’Àliga. Continuem recte (St. Benet, coll de la Creu d’en Barraquer, St. Grau d’Ardenya)

Camí de la Casa Nova. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Benet, coll de la Creu d’en Barraquer). Cent-vint metres més enllà nova bifurcació en Y (no indicada) on anem a mà dreta.

Menhir del Camí de les Sorres. Tombat a la dreta del camí. A pocs metres nova bifurcació en Y. Continuem recte (dreta). A dos-cents metres ignorem un camí per la dreta i continuem recte.

Bifurcació en Y. El gir està ben senyalitzat. Anem a la dreta. Per l’esquerra faríem marrada.

Camí de la Casa Nova a Sant Benet. Atenyem una pista enquitranada que prenem i seguim a mà esquerra.

Sant Benet de la Muntanya. Mas i ermita enrunats. Deixem les edificacions a mà esquerra i anem a buscar la pista enquitranada que prenem a mà dreta (indicacions a Coll de la Creu d’en Barraquer, St. Baldiri i St. Grau d’Ardenya). A la bifurcació acaba l’enquitranat i continuem recte.

Font i abeurador. A l’esquerra del camí, al costat de la tanca d’un dipòsit.

Coll de la Creu d’en Barraquer. Bifurcació indicada. Seguim el GR 92 a mà dreta. Per l’esquerra faríem drecera baixant directament al coll de la Trencada.

Camí al Puig de les Cols. El deixem a mà dreta. Continuem recte.

Coll de l’Escorpí. Bifurcació indicada. Deixem el GR que marxa a mà dreta. A pocs metres hi ha el menhir del Terme Gros. Un cop l’hem visitat, continuem en direcció al Coll de St. Baldiri, St. Baldiri i St. Grau d’Ardenya)

Sureda Fonda. Sortim sobre una pista que prenem a mà esquerra. Cent metres més enllà obviem un camí a mà dreta. Passats uns altres cent metres més, nova bifurcació on continuem recte.

Coll de Sant Baldiri. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Baldiri, la Trencada i St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (S).

Sant Baldiri. Mas i ermita en estat ruïnós. Rètols indicadors. Continuem en direcció a la Trencada, Suro des Llop i St. Grau d’Ardenya.

Coll de la Trencada. Bifurcació indicada. Retrobem GR i el seguim a mà dreta (Tossa de Mar, Suro des Llop i St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (W)

Cova dels Lladres. Un corriol prou fressat (després es desdubuixa), surt a mà esquerra faldejant a migdia del Puig de l’Avi fins a la cova.

Camí de Montagut. Bifurcació indicada. Deixem el GR que, per l’esquerra, s’adreça a Tossa per Montagut. Continuem recte pel PR-C 101 (Suro des Llop, St. Grau d’Ardenya)

Suro des Llop. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (E)

Camí del Sot de Vallpresona. Bifurcació no indicada. Deixem la pista per una de més precària a mà dreta. Passem pel costat de les agulloles i la barraca dels Caputxins i continuem baixant fins a creuar la llera del torrent.

Sot de Vallpresona. Creuem el torrent deixant el ramal de pista que baixa a mà esquerra i a mà dreta enfilem per l’altre marge.

Sant Grau d’Ardenya. Gran edifici d’estil neorromànic, adossat a una construcció amb aparença de masia. Hi passa la carretera entre Llagostera i cala Salionç. Aquí acaba el PR-C 101. Creu de terme i bifurcació indicada. Seguim per un camí enquitranat que més endavant continua en terra batuda, en direcció a la Mare de Déu de Gràcia i Tossa de Mar, seguint ara senyals de pintura grocs.

El Federal. Poc més enllà del mas del Federal (en estat semi-ruïnós a la dreta del camí), bifurcació no indicada on anem a la dreta.

Creu de Fusta. Bifurcació indicada. Obviem un ramal per la dreta i continuem recte (Mare de Déu de Gràcia, Tossa de Mar). Poc més enllà, a l’esquerra i vora el camí, hi ha una creu de fusta. I tot seguit dos ramals, també a mà esquerra, que obviem. En una colzada trobem la font dels Ruixons (indicada). Més enllà encara deixem un altre ramal precari, també a mà esquerra.

Bifurcació. Indicació errònia. El ramal que surt esbiaixat a mà esquerra mena, efectivament, a la Font dels Ruixons per la Creu de Fusta, però fent una considerable marrada. El coll del Sastre però, és en sentit contrari. Continuem recte (Mare de Déu de Gràcia, Tossa Vila). Poc més avall retrobem el GR (bifurcació indicada a la dreta al puig de ses Cadiretes). Continuem esquerra.

Mare de Déu de Gràcia. Ruïnes consolidades d’una ermita romànica. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Tossa Vila). Poc més avall deixem dos ramals no indicats a mà esquerra.

Suro de la Custòdia. Bifurcació indicada. Seguint el GR a mà dreta arribaríem a Tossa pel coll de Sastre. Deixem el GR i prenem una pista a l’esquerra.

Canviem de pista. Cent-quaranta metres més avall, en un revolt tancat a l’esquerra, a l’alçada d’una estaca indicadora, deixem la pista per una d’antiga i precària, però fàcil de seguir, a mà dreta. Fent giragonses baixem fins atènyer la que ve del Coll de Sastre, que prenem a mà esquerra.

Torrent de Pola. Bifurcació indicada. Anem a la dreta (cales Pola, Bona i camí de Ronda). Travessem el càmping Pola (lliure accés a la platja per a vianants) seguint indicacions a Cala Pola i Camí de Ronda.

Cala Pola. Enfilem per unes escales i, per sota el mirador de la carretera, seguim el Camí de Ronda, guiats per senyals de pintura verds.

Cala Bona. Petita i bonica cala ocupada barroerament per un xiringuito.

Carretera de Sant Feliu a Tossa. Sortim a la carretera. La seguim a mà esquerra i, passat el mirador, la deixem per continuar el Camí de Ronda. Passem per sobre del Sot d’en Boada i de l’Infern d’en Caixa.

Tossa de Mar. El Camí de Ronda nord de Tossa parteix (acaba en el nostre cas) de la confluència entre els carrers de l’Infern d’en Caixa i el de la Mar Menuda on hi ha un parell d’indicadors.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

De Sant Feliu a Tossa

Els Carcaixells d’en Dalmau i el Montclar

Pel pas de la Miloca, pujant la Roca Rodona i retorn per la Plana Basarda

Distància 10,2 km
Desnivell acumulat 556 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Els Carcaixells d’en Dalmau és un conjunt de doms, crestes granítiques que, per l’acció erosiva, han adquirit una fisonomia peculiar.
Es localitzen a Solius, terme de Santa cristina d’Aro (Baix Empordà) a tocar del de Llagostera (Gironès). També els trobarem ressenyats com a Carcaixells d’en Cama. Com la veïna Roca Rodona d’en Cama, que també hem vista senyalada com Puig Agut i al mapa de l’ICGC, se l’anomena Roca del Sol. Can Dalmau i can Cama son dos masos propers.
Passarem pel menhir de can Llauradó, ens enfilarem a la Roca Rodona, recorrerem el crestall dels Carcaixells, pujarem al Montclar i retornarem per la carena de l’alzinar d’en Cama, tot visitant els vestigis del poblat ibèric de la Plana Basarda i la cova de Sa Tuna que podria tractar-se d’una sepultura hipogea. Finalment pel Camí dels Eucaliptus retornarem a can Llauradó. L’accés el farem pel GR 92, PR-C 102 i l’SL-C 32. El retorn no és senyalitzat, però no té pèrdua.
L’itinerari admet diverses variants. He procurat recollir les més coincidents.
La carena dels Carcaixells té una bona colla de trams equipats amb cadenes. Son passos fàcils (entre II i III). La Roca Rodona també ho havia estat d’equipada però, excepte un parell d’ancoratges a la cara ponentina, la resta d’equipament ja no hi és. El vessant llevantí exigeix una grimpada (II/III?). Tan a un lloc com a l’altre amb certa exposició.
L’instal·lador dels passos equipats, el pont i la via ferrada, així com d’altres equipaments propers (Gorges de Salenys, Cala del Molí,…), i de l’alçament del menhir de can Llauradó, és l’Albert Gironès.

Accés
Per la sortida 5 de la C-65, prenem la C-250 en direcció a Santa Cristina i la deixem tot seguit per la GI-6610 en direcció a Solius. Just abans del quilòmetre 1, al l’alçada del mas Pla, prenem una pista a mà esquerra. Dos-cents metres més enllà, passada la riera d’en Dalmau, trobarem un ampli espai per aparcament.
Podem apropar-nos encara més, continuant la pista per la dreta en direcció a can Llauradó i començar l’itinerari poc més enllà d’aquest mas.

Riera d’en Dalmau (48m)
Comencem a caminar per l’ampla pista, a mà dreta, seguint el GR en direcció a Sant Feliu de Guíxols i el Montclar. Anem a passar pel costat de can Llauradó des d’on tenim una bona panoràmica del Montclar, els Carcaixells i la Roca Rodona.
Poc més enllà, quan el GR gira a l’esquerra, seguim recte en direcció al coll de Ceps, el Montclar i els Carcaixells (senyalització vertical i horitzontal del PR-C 102).
Passem pel costat del menhir de can Llauradó. Cent quinze metres més enllà, en una bifurcació en Y, anem a la dreta (retornarem pel ramal de l’esquerra). A les dues properes bifurcacions anem a l’esquerra.
La pista, cada cop més precària, ha anat esdevenint un camí ample, de bon fer, pel marge dret de la riera de Penyella (o de Plana Basarda).

Pas de la Miloca (90m)
Cruïlla indicada. Hi ha un gran plafó informant que el pont i la via ferrada estan tancats per motius de seguretat (1).
Continuem recte (S) pel PR en direcció al coll de Ceps i el Montclar. En aquesta direcció ja podem albirar la Roca Rodona. Creuem la riera i, poc més amunt, nova bifurcació indicada. Recte (S) seguint el PR pujaríem al Coll de Ceps. El camí de la dreta (W) mena a la part meridional dels Carcaixells per la font de la Roca d’en Cama i el torrent de les Carboneres (2).
Seguint el PR uns pocs metres, un tirany poc perceptible a mà dreta (fita) s’enfila en fort pendent, entre curtes llaçades. Ens deixa sobre un contrafort des del que abordem el crestall pel vessant N, primer per una canalona, després per una marcada lleixa.
Del contrafort al cim ens cal grimpar: passos fàcils (II) on petits esglaons cavats al rocam ens ajuden, però no exempts d’exposició.

  • (1) El pont és obvi. Pel que fa a la ferrada ignoro si es refereix a la d’Agulles Rodones, els trams cadenats dels Carcaixells o a ambdós equipaments.
  • (2) Ens pot interessar tant una opció com l’altra si no volem retornar per la Plana Basarda, realitzant el recorregut del crestall en sentit S-N. Altrament és millor realitzar-lo en sentit N-S i anar-lo a buscar a partir del Pas de la Miloca.

Roca Rodona d’en Cama (236m)
És un bon mirador del Montclar i els Carcaixells. També de la carena per on transita el nostre camí de retorn. Hi ha un curiós rebaix practicat a la roca.
Desfem el camí fins al pas de la Miloca on, vers ponent i seguint els senyals de l’SL-C 32, creuem la riera per un pontarró i anem a guanyar l’extrem septentrional dels Carcaixells. A la bifurcació (indicada) amb l’accés a la via ferrada d’Agulles Rodones, anem a la dreta.

Carcaixells d’en Dalmau (215m)
El recorregut del crestall s’inicia al peu d’un oratori dedicat a Sant Francesc.
Un parell de passos equipats amb cadenes ens ajuden a coronar la primera de les agulles. Entre aquesta i la següent hi ha el pont penjat.
Desgrimpem fins al collet i ens enfilem a la segona agulla per un altre tram equipat amb cadena i alguns esglaons.
Dos passos equipats més i, sobre una roca, uns senyals de pintura blava ens indiquen un itinerari de baixada que, amb un tram equipat amb cadena i un altre amb corda, retorna al Pas de la Miloca pel Torrent de les Carboneres (1).
Anem a la dreta, seguint els senyals del SL. Amb dos trams equipats més baixem a un coll prou ample on un indicador senyala un altre camí al Pas de la Miloca per les Carboneres (1).
Després de superar un pas equipat amb corda, flanquejar una agulla baixant pel Pas de la Canaleta, equipat amb una altra corda que podem esquivar per la dreta, trobem una nova bifurcació: a mà esquerra baixa el camí del Pas de la Canaleta que també retorna al Pas de la Miloca pel Pla de la Figuereta (1). És senyalitzat com a SL.
Nosaltres anem a la dreta. Pugem fins al peu d’una línia d’alta tensió (senyalització vertical) on continuem per una pista en direcció al Montclar. La deixem al Collet de Montclar per un corriol a mà dreta que, després de superar un ressalt rocallós careneja fins al cim.

  • (1) Aquests tres camins conflueixen i van a passar per la Font de la Roca d’en Cama, on hi ha les ruïnes d’una antiga edificació de pedra i una taula amb bancs. Des del Pla de la Figuereta es pot pujar a la Roca Rodona d’en Cama, pel vessant ponentí però, com s’ha dit a la introducció, el pas està desequipat.

Montclar (401m)
Coronat per una senyera i un gran cúmul de pedres, s’hi gaudeix d’una bona panoràmica de l’entorn, fins al Montseny i el Pirineu, però altres veïns més alts, com el de Montagut, el priven d’albirar més enllà. Hi conflueixen dos camins més: un que ve de la veïna Roca de l’Esfinx i un altre del mateix collet de Montclar pel vessant de migdia.
Retornem a aquest collet i prenem la pista a mà dreta, seguint el PR-C 102, en direcció a Sant Feliu pel coll de Ceps, on anem a l’esquerra (bifurcació indicada).
Deixem el PR que retorni al Pas de la Miloca per un ramal a mà esquerra i, poc més enllà, un corriol a la mateixa mà que sembla talment una drecera al mateix lloc.
Encara més avall ignorem a mà dreta un altre ramal que marxa en direcció a Sant Baldiri.
La pista, molt precària, baixa en fort pendent: ens cal estar atents per no relliscar amb el sauló.
Més avall enfilem un corriol no senyalitzat a mà dreta que mena a la Plana Basarda on podem albirar una colla de sitges excavades al terra.

Plana Basarda (280m)
Sobre un turó enlairar amb bona vista sobre la Vall d’Aro, fou la ubicació d’un assentament iber on s’hi han localitzat peces de ceràmica, àmfores, nanses, destrals, puntes de llança, espàtules i monedes.
L’indret figura documentat al segle XVI com a «les planes d’en Basart», que posteriorment serien «les planes de na Basarda» i finalment n’ha resultat «Plana Basarda».
Retornem a la pista i la deixem en un tancat revolt a mà dreta, on continuem recte per un camí ben fressat. En tot aquest tram hi ha molts eucaliptus, d’aquí que el camí sigui conegut per aquest nom.
Bon tros avall, sense senyalitzar i separada uns deu metres a mà dreta del camí, hi ha la Cova de sa Tuna.

Cova de sa Tuna (106m)
Una petita obertura circular dóna pas a una cavitat practicada a la roca en forma d’olla, de tres metres de fondària per dos d’alçada.
Com les seves veïnes dels Moros, del Mas Rissec i Ses Felugues, se’ls hi atribueix la funció de sepultures hipogees datades a cavall dels mil·lennis III  i  II a. C., tot i que, pel que sembla, no s’hi ha trobat indicis que ho confirmin.
El camí surt a una pista i, uns dos-cents vint-i-cinc metres més avall, en una bifurcació, anem a l’esquerra. Ben aviat retrobem el camí d’anada.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Carcaixells d'en Dalmau i Montclar

De Calella a Tamariu

De Calella de Palafrugell a Tamariu pels camins de ronda, el Far de Sant Sebastià i el Puig dels Frares

Distància 7 Km
Desnivell acumulat 500 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de setembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet. Costa Brava 3 Begur-Palamós (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Fàcil itinerari seguint el GR 92 excepte al Puig dels Frares on passem pel vessant costaner per comptes de fer-ho per l’interior.
Tot i que transcorre per alguns paratges urbanitzats d’orografia complexa, és fàcil de seguir mercès a la senyalització.
La ruta, descrita de sud a nord, bé podria fer-se a l’inrevés.
La única dificultat rau en el tram fora de GR, per baixar a la torrentera sota el Puig d’en Gervasi i la de Cala Pedrosa, sota el Puig dels Frares. Degut al fort pendent i el terreny sorrenc, ens caldrà ajudar-nos amb les mans en més d’un punt. Però no hi ha exposició i sempre podeu optar per anar a Cala Pedrosa seguint el GR.
En resum: no cal fer cims per gaudir de la natura: a cota 0 trobem itineraris fantàstics.

Port Bo
Iniciem la caminada en aquesta bonica platja de Calella de Palafrugell. Vers l’E anem a passar per la del Canadell on, seguint els senyals del GR 92, prenem el camí de ronda que, per sota la Torre de Calella, ens mena a Llafranc.

Llafranc
La badia de Llafranc, a recer del Cap de Sant Sebastià, compta amb una llarga platja i un port esportiu.
Des costat del port surten unes escales per les que ens enfilem i seguim la carretera que, entremig de xalets i apartaments, puja a Sant Sebastià.

Sant Sebastià
Des del mirador, al costat de la carretera, hi gaudim d’una bona panoràmica sobre Cap Roig, Calella i Llafranc.
El turó de Sant Sebastià –cota més alta d’aquest itinerari– té una ubicació privilegiada que el converteix en magnífica talaia. Pel vessant costaner s’assenta sobre espadats que cauen a plom.
Fou ocupat des d’antic: podem visitar-hi les restes del poblat ibèric. També la Torre de Guaita, abocada al cingle. I hi ha un far.
Del costat de les restes arqueològiques, parteix un corriol per on transita el GR, per sobre els espadats, vers el nord.
El corriol ens deixa sobre una antiga pista –molt aixaragallada– que acaba desprès d’una marrada per perdre alçària, seguida per un camí que, vers el N, s’allunya de la costa. El GR va per aquest camí, però just en aquest punt on acaba la marrada, l’abandonem.

Bifurcació
Un corriol ben definit, però no senyalitzat, baixa en fort pendent vers l’E, a travessar la llera d’una torrentera, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts perquè el sòl sorrenc unit al pendent ho requereixen.
A l’altre marge un camí s’afegeix al nostre per l’esquerra (senyals de pintura grocs) i poc més enllà un altre corriol baixa decidit, per la dreta, en direcció a la bonica Cala de Gens que podem albirar a vista d’ocell.
El nostre camí, sempre ben definit i amb trams condicionats i esglaonats, va revoltant el Puig d’en Gervasi i el dels Frares després, amb una bona timba sobre la línia costanera a mà dreta.
Anem guanyant alçària fins que, propers al mas del Puig dels Frares –que deixem a mà esquerra– comencem a davallar. El camí és ben fressat però, si sorgeix algun dubte, els senyals i algunes fites ens l’esvaeixen.
Atenyem un mirador entre la pineda. Banc, taula i bústia amb llibre de registre. Bon lloc per fer-hi parada.
Després davallem amb fort pendent per anar a buscar la llera del torrent de la Pedrosa. Tant fort que, propers a la cala, hi ha instal·lades un parell de sirgues d’ajuda.

Cala Pedrosa
El seu nom no enganya: és un codolar, amb exemplars de bona mida. Un indret arrecerat i bellíssim envoltat de pineda. Hi ha un barraca de pescadors on ens serviran, si cal, refrescos i tiberi.
Aquí hi retrobem el GR, que hem abandonat passat Sant Sebastià, i el seguim. Sortim de la cala enfilant-nos per un corriol costerut, protegit amb baranes.
Superat l’esperó, a l’embarcador de l’Anglès, continuem per un camí carreter que ens mena per entremig de la deliciosa pineda de la Musclera. El deixem per continuar arran de costa, pel camí de ronda.
Entre la Cala d’en Roig i la Punta des Burro el camí desapareix i ens cal transitar entre el rocam. És una zona molt batuda per l’onatge.
Doblada la Punta des Burro, ja tenim a l’abast la platja i badia de Tamariu.

Tamariu
Corresponent al terme municipal de Palafrugell, però allunyada de la Vila, la platja de Tamariu fou relegada durant dècades a la consideració de la “platja dels pobres”. No pas per manca d’encant, sinó per mal comunicada. Res a veure amb l’actualitat.

Nota
Hi ha camí de ronda entre Tamariu i Aigua Xelida. Però està tallat per esllavissades en, com a mínim, dos punts.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Begur

De la Platja del Racó a la d’Aiguablava, per cales i camins de ronda

Distància 11 Km
Desnivell acumulat 750 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de setembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet. Costa Brava 3 Begur-Palamós (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

No cal fer cims per gaudir de la natura: a cota 0 trobem itineraris fantàstics. Llàstima que els camins de ronda estiguin com estan: trams com el Passeig de Gràcia, al costat d’altres impracticables.
Difícil fer una ressenya en detall d’aquest itinerari degut a que transcorre per paratges urbanitzats d’orografia complexa. Tot i que segueix senders locals, una variant del GR 92 i que als punts principals hi trobarem senyalització vertical, la de continuïtat és precària.
Com que el mapa excursionista no pot abastar en detall totes les circumstàncies, el GPS en serà de molta ajuda on, el sentit comú que empraríem a muntanya, no val per aquests tipus de situacions.
La ruta està descrita de nord a sud però be podria fer-se a l’inrevés.

Platja del Racó
Compartida amb Pals, la del Racó és la més septentrional del terme de Begur.
Salvat l’esperó de la Punta Espinuda el camí de ronda, ben condicionat, passa per la de l’Illa Roja on torna a enlairar-se per sobre de la Roca Negra per deixar-nos a la vista de Sa Riera.

Sa Riera
És una de les platges més grans de Begur i la més propera al nucli. El camí de ronda, com a tal camí arranjat, es perd passada la Punta d’en Toni. Però és fàcil de seguir arran de costa i es recupera poc més enllà. Acaba aviat, passat el Cap des Forn, on prenem un corriol que, travessant el Rec de sa Murtra s’enfila i, tot separant-nos de la línia costanera, ens mena a la urbanització d’Aiguafreda, on revoltem el Puig Rodó pel vessant ponentí.
Per asfalt, baixem de nou fins ran de mar on recuperem el camí de ronda.

Cala d’Aiguafreda
Rocallosa, petita i recollida. Resguardada pel Puig Rodó i protegida pel Cap sa Sal i la Punta des Plom, disposa d’un petit moll.
El camí de ronda, ben condicionat, mena a Sa Tuna.

Sa Tuna
Petita platja, a recer de la Punta des Plom, on es conserven antigues cases de pescadors ben reformades, que donen al paratge un aspecte encantador.
Aquí confluïm amb la variant costanera del GR 92 que seguirem. El camí de ronda continua fins a la propera cala de s’Eixugador, on un corriol ben fressat ens fa guanyar alçària fins al mirador de Sant Josep.

Mirador de Sant Josep
Monument que sustentava una creu per a protegir els pescadors quan sortien a feinejar. Gaudim d’una magnífica perspectiva de la costa nord.
Per camí ben definit continuem pujant fins a la urbanització de ses Falguerines. Encetem un tram, allunyant de la línia costanera, paisatgísticament prescindible.
Per un carrer asfalt, ens cal baixar fins a la llera del Rec de l’Aigua. Aquí, una precària pista, entre llaçades per superar el pendent, ens enfila a la del Cap de Begur (mirador poc interessant que deixem de banda). Més endavant atenyem una zona urbanitzada i, de nou trepitjant quitrà, anem guanyant alçària a ponent del Puig de sa Guàrdia.
Per fi, superat el Puig de sa Guardia, fem un gir de 90º i a l’indret conegut com “Els Italians” abandonem l’asfalt per atènyer el punt més alt de l’itinerari.

Mirador de sa Guàrdia (253 m)
Ens cal apartar-nos una metres del camí per enfilar-nos-hi. Hi gaudim d’una magnífica panoràmica albirant des del Cap de Creus pel nord, al de Sant Sebastià pel sud.
Després d’un tram planer el camí baixa decididament, tot salvant marges de pedra seca, que antany deurien guardar vinyes, fins a la Platja Fonda. Camí rost, però ben definit.

Platja Fonda
Apartada del camí, però ben indicada. Per accedir-hi ens cal baixar un bon tram d’esglaons. D’aquí el seu nom. És una espectacular cala de sorra grisenca.
Per camí de ronda ens adrecem a Fornells.

Fornells
El nucli de Fornells està repartit a l’entorn d’un port esportiu i diverses petites cales. El camí de ronda és el nexe d’unió entre elles. Al nord Cala n’Astàsia i més al sud el port des Orats , la cala d’en Malaret i més enllà el port d’Esclanyà.
Superat l’esperó de la Punta des Pi baixem a la Platja d’Aiguablava.

Aiguablava
Situada en un indret privilegiat, és tant bonica com saturada de visitants i embarcacions fondejades. Això i la ubicació del Parador sobre l’esperó de la Punta des Mut li fa perdre bona part de l’encant.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

De Cala Montgó al Castell del Mongrí

pel GR 92 i les cales Ferriol i Pedrosa

Distància 19,4 Km
Desnivell acumulat +1008 -961 m
Nivell de dificultat moderat
Data 29 d’abril de 2009
Cartografia Ed. Piolet. 2 L’Escala-Pals (1:25000)

Itinerari fàcil i agraït que segueix l’etapa 6 del GR 92 (L’Escala-Torroella de Montgrí) amb una petita variant en la que com a molt hi haurem de dedicar una hora i mitja. A canvi visitarem un parell de cales que valen molt la pena: Cala Ferriol i Cala Pedrosa.
Tot i el desnivell i la llargària, el camí és fàcil de fer, amb pendents que no passen de moderats. Solament cal tenir cura als punts on el sender passa proper al penya segat (sobretot al començament). Transita per corriols, però també per força trams de pista. És ben senyalitzat (senyals blancs i vermells del GR) però hi concorren altres corriols i pistes que poden despistar el caminant. Tot i que hi ha rètols a totes les cruïlles amb direccions, horaris estimats i rutes properes.
Si el temps acompanya, no oblideu de posar a la motxilla el banyador: serà un plaer afegit remullar-nos en alguna de les cales.
Una ruta d’aquelles que deixen un grat record i ganes de repetir-la. A la imatge Cala Montgó.

Accés. Per accedir-hi a Cala Montgó podem prendre la GI-632 en direcció a L’Escala i deixar-nos guiar pels nombrosos rètols que hi menen. Desprès de passar quilòmetres entre urbanitzacions (actualment la cala te poc a veure amb el «racó del més bell encís», el paratge idíl·lic que canta l’havanera d’en Ramon Carreras) arribem a Cala Montgó i cerquem l’aparcament que hi ha a la banda de garbí (SO).

Cala Montgó
El GR passa arran de platja. (Rètol indicador que dona 4h 45’ per Torroella). Ens enfilem per una pista que aviat esdevé corriol, entre la pineda, molt propers al penya segat. Davallem a una caleta tot salvant una torrentera i ens enfilem de nou, separant-nos de la línia de costa. A mà esquerra restes d’una fortificació costanera. El camí ens torna a acostar al penya-segat on podem albirar els espectaculars espadats de Punta Ventosa, a la que accedim en poca estona.

Punta Ventosa (89m).
Rètol indicador (4h 13’ per Torroella). En aquest punt hi hagué instal·lada una bateria de costa. Encara en resten els fossats dels canons i altres elements de fortificació. El paratge, al cap de munt del penya-segat, és de gran bellesa, malgrat els elements bèl·lics. La vista sobre el Golf de Roses i el Cap de Creus mereix dedicar-hi bona estona.
Seguim una pista de servei de la bateria de costa que marxa planera per una llarga recta, en direcció a garbí (SO) i després gira 90º vers xaloc. Poc abans del gir, l’abandonem per l’esquerra per un camí carreter, pedregós, ben fressat i senyalitzat i que també marxa paral·lelament en aquella direcció, també planer i recte. Retrobem la pista que seguim a l’esquerra i ben aviat passem per entremig de les instal·lacions, en estat ruïnós, d’una antiga base militar.
Continuem per una camí carreter en direcció a xaloc (SE). Tot de dret sense cap giravolt durant bona estona. Desprès gira a migdia i al cap de poc, en una cruïlla, trobem un rètol indicador. Dona 3h 27’ per Torroella. Seguim el camí carreter per l’esquerra que va virant de nou a xaloc.
Bona estona més enllà trobem una altra cruïlla amb el rètol indicador corresponent (1). Vers migdia continua el GR pel camí carreter que, en 3 hores, ens hauria de menar a Torroella. A l’esquerra vers sol ixent en segueix un altre cap a les cales. Prenem aquest darrer i aviat abastem un altre trencall. Per la dreta marxa un corriol cap a Cala Pedrosa i, per l’esquerra segueix el camí carreter cap a cala Ferriol. Senyals de SL en ambdues direccions. Prenem aquesta darrera que aviat gira a nord i va esdevenint un corriol pedregós que, amb algunes llaçades va perdent alçària entre la pineda per abastar una torrentera i arribar a Cala Ferriol

Cala Ferriol
Refem el camí en pujada i, a la cruïlla, i prenem el corriol a Cala Pedrosa que baixa vers xaloc. Quan s’apropa al penya segat, tenim una bonica vista de la Roca Foradada al Golf de la Morisca. Poc desprès abastem Cala Pedrosa.

Cala Pedrosa
En sortim pel fons d’una torrentera, guiats pels senyals d’un SL. Després ens enfilem fins a una nova cruïlla on hi ha el seu corresponent rètol indicador (43’ per l’Estartit). Prenem una pista en direcció a garbí (SE) que ens deixa (rètol indicador) en una altra d’enquitranada que prenem a mà dreta, vers mestral (NO). Desprès gira a ponent i retrobem al GR. Seguim breument la pista i en una nova cruïlla prenem el ramal de la dreta. Aviat l’abandonem per un camí carreter que surt per l’esquerra, vers ponent. (2)
Reprenem dons el camí de nou pel GR, que passa trams de pista i altres de corriol. Els senyals ens ajuden en tot moment a prendre la direcció correcta en les diverses cruïlles que anirem trobant. Marxem vers ponent, amb algunes llaçades, fins que abastem la urbanització de la Torre Vella que deixem a l’esquerra. Passem per un tram pavimentat i a la bifurcació prenem el ramal de la dreta. Som al sector de les Dunes on a finals segle XIX, es va fixar amb vegetació la formació de dunes que acumulava la tramuntana en aquest coll. Nou rètol indicador que dona 55’ pel castell i 1h 36’ per Torroella.
Seguim per l’asfalt vers ponent i ben aviat arribem a l’àrea d’esbarjo del Coll de les Sorres. Deixem la pista asfaltada que baixa a l’esquerra i un altre que marxa vers el nord, per prendre un corriol que ho fa vers ponent. A partir d’aquí comencen els pendents més importants de tota la ruta.
El camí, ben fressat i costerut, segueix la línia de la carena, amb un petit replà a mitja costa que ens dona un respir, per tornar a enfilar-se ferm. Sota el rocam del cim, que sembla difícil de salvar, el camí es desvia de la carena vers la dreta, anant-lo a cercar per la banda nord. El pendent decreix. En un collet deixem un camí que marxa a mà dreta i tornem a enfilar-nos fins a una caseta de guaita forestal.

El Montplà (317 m)
Fa honor al seu nom i el cim és un gran planell. Som al punt més alt del recorregut. No veiem encara el castell, ens cal recórrer uns metres vers garbí per albirar-lo al turó veí, més baix.
Baixem al coll que separa els dos turons on deixem un corriol que s’ajunta per l’esquerra i que puja de Torroella. Tornem a enfilar-nos fort entre el rocam seguint els senyals del GR per cercar els millors passos i abastem el Castell Montgrí, encimbellat al turó (3).
Tant el turó del castell com el Montplà constitueixen excel·lents miradors de l’alt i el baix Empordà. I tot el cordal carener, des de la veïna Muntanya d’Ullà fins a Roca Maura, sobre l’Estartit, confegeixen un perfil singular anomenat popularment «El bisbe adormit» o «La dona adormida»
Davallem del castell per un camí que marxa vers mestral fent llaçades fins al Coll de la Creu, entre la Muntanya d’Ullà i el Castell, on gira a xaloc i va atansant-nos a Torroella de Montgrí on hi arribem per un camí carreter.

  • (1) Entre les dues cruïlles, poc desprès de la primera, sembla que ha d’haver-hi un camí que baixa directament a la Cala Ferriol. Al mapa topogràfic hi figura i nosaltres ens va semblar veure’n el traç. Si és així estalvia força temps. Però ens vàrem saltar la cruïlla.
  • (2) Tota aquesta zona la creuen força pistes i corriols que ens poden induir a fer marrada. Cal estar ben atents als rètols i al mapa.
  • (3) El Castell de Montgrí va construir-se entre 1294 i 1301 amb motiu dels conflictes entre els Comtes d’Empúries, senyors de l’Alt Empordà i el Rosselló, i el Comte de Barcelona, Jaume II, que va ordenar-ne la construcció per controlar els moviments del rival. No va arribar a acabar-se mai i amb el temps perdé la seva importància estratègica, esdevenint un símbol. Josep Pla el batejà com el «boto de roda de l’Empordà».


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Àlbum d’imatges clicant a la foto