Arxiu de la categoria: Berguedà

El Pont Cabradís

El Pont Cabradís o Quebradís és una meravella geològica de primer ordre. El riu de Gósol s’engorja en travessar el congost entre les serres del Verd i d’Ensija. En la part més profunda i abrupte de l’afrau, passa per dins d’un llarg pont natural.
Envoltat d’altíssimes cingleres de conglomerat, salta i s’entolla ens un grogs on adquireix un to turquesa bellíssim. Pren el nom d’Aigua de Valls en entrar al terme d’aquest poble, un dels set que conformen el municipi de Guixers al Solsonès. Finalment desguassa al riu Cardener, al pantà de la Llosa del Cavall.
En aquestes contrades a cavall entre el Berguedà i el Solsonès, els rius s’anomenen pròpiament «aigua» —Aigua de la Corba, Aigua de Valls, Aigua de Llinars, que més endavant rep el nom d’Aigua d’Ora— els cingles «cints» i les feixes que els solquen «rues».
És un indret força concorregut, especialment a l’estiu. Tant podem accedir-hi des del sud pel Solsonès com des del nord pel Berguedà.
Des del Solsonès el més habitual és seguint el curs del riu, bé des del nucli  de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes, anant i tornant pel mateix camí o en un itinerari circular pel camí dels cints.
Des del Berguedà el camí més curt és des del Molí d’en Güell. Però tenim l’opció de començar a Feners en un itinerari circular retornant pel camí de les Fraus i, opcionalment, visitar Bonner.
Nota: hi ha força discrepàncies entre els topònims del mapa excursionista i el de l’ICGC, amb algun error conceptual en aquest darrer que, fins i tot, s’ha traslladat als penells explicatius d’algun itinerari (per exemple “cims” per “cints”).
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Des de Feners pel coll de Castellar. Retorn per Bonner i el camí de les Fraus.

Distància 10,6 km
Desnivell acumulat 550 m
Nivell de dificultat difícil
Data 21 d’agost de 2021
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera, Serra d’Ensija o Vall de Lord, Port de Comte (1:25000)

Aquesta opció és recomanable únicament a gent habituada a trescar. Si bé bona part del camí d’anada és per pista i el retorn pel deliciós camí de les Fraus, l’accés i eixida de l’afrau cal fer-lo per camins rosts on s’hi han equipat diversos trams amb cordes i trobarem passos de grimpada fàcils (màxim II). El conglomerat ofereix abundants preses de peus i mans. Malgrat tot és delicat, sobretot en cas de mullena.

Accés
A Faners hi accedim per la B-400 des de la C-16 en direcció a Gósol. Passat Saldes i el coll de la Trapa trobem el mirador de l’Espà. Del costat mateix en parteix una estreta pista pavimentada que baixa a Feners. Deixem l’accés al nucli i continuem uns tres-cents setanta metres fins a un pont. Poc més enllà, al costat d’una resclosa, hi ha prou espai per aparcar-hi diversos vehicles.

Feners-resclosa (1198m)
És la captació pel canal d’abastament de la central hidroelèctrica de la Collada, aigües avall del Molí d’en Güell. Prou més avall, passat el Pont Cabradís, a la Corriu, hi ha una altra central.
Continuem per la pista per on hem vingut seguint el GR 107.1. Davallem fins al pont del Malpàs i pugem al Túnel de l’Avi que forada el Corro Morro, partió entre Saldes i Gósol terme pel que transitem a partir d’aquí. La pista segueix bifurcant-se més endavant en direcció a Moripol o Vilacireres, però nosaltres la deixem per una altra a mà esquerra en direcció a Bonner. Davallem decididament fins a retrobar el riu al Molí d’en Güell.

Molí d’en Güell (1117m)
Ruïnes d’un molí fariner de finals del s. XVII o primeries del XVIII, propietat de la veïna masia de les Collades. Molt actiu durant tot el s. XIX i fins a primeries del XX. S’abandonà poc després de la Guerra Civil. De la mateixa època que el molí és el pont vell de l’antic camí ral de Gósol a Berga, substituït per la pista que hem seguit. Fou eixamplat adossant-li una part de formigó per permetre el pas de vehicles. Al peu d’un dels pilars hi raja una font de déu generosa.
Guanyem alçària allunyant-nos del riu per atènyer el coll de Castellar.

Coll de Castellar (1245m)
Deixem la pista per la que hem pujat i amb ella el GR i comencem a davallar per una altra precària a mà dreta que abandonem al cap d’uns cent-seixanta metres per un corriol que surt pel mateix costat. És un camí molt rost en el que ens cal ajudar-nos amb les mans en diversos punts. Quan s’aplana carenegem pel Serrat Llarg fins al morral on hi ha el primer tram equipat amb cordes. Trobem dos trams equipats més, rebutgem un corriol a mà dreta que baixa a la llera i més avall un altre a l’esquerra que puja a Bonner. Aviat atenyem la font que raja al peu de la soca d’un freixe. Aquí arriba el camí més habitual que hi mena des del nucli de Valls pel marge esquerre. Som a sobre del pont i continuem davallant per guanyar el marge dret. Una altra sirga protegeix un flanqueig. Un rètol a la roca ens senyala el camí dels cints que arriba per aquest marge i, poc més avall, un tram mixt de cadenes i corda ens deixa a la llera, just al costat de la sortida d’aigües del pont.

Pont Cabradís (1032m)
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastats entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’aigua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
Desfem el camí d’anada fins a la bifurcació anterior a la font. Ens enfilem per un corriol prou fressat, amb antics senyals de pintura verds i la mateixa tònica que el de baixada però amb la particularitat que al primer tram augmenta molt l’exposició: una caiguda d’un centenar de metres sobre la llera, mesurada des d’un flanqueig sobre una lleixa protegida amb corda i sirga (precaris) al darrer dels passos equipats de l’itinerari.
El corriol acaba sobre una pista de treure fusta. La mateixa que hem pres al coll de Castellar.

Pista (1235m)
Un antic camí parteix a mà dreta, en trobem indicis de tant en quan, però en perdem al rastre fàcilment i acabem fent el porc seglar entre herbei, boixedes i esbarzers per accedir al llogaret de Bonner que albirem sobre la carena. De forma que NO RECOMANEM AQUESTA OPCIÓ (1).

  • (1) Si volem visitar Bonner i retornar pel camí de les Fraus és millor continuar per la pista fins al coll de Castellar (sis-cents setanta metres sense a penes desnivell) i seguir a la dreta per la que hi hem pujat pel GR 107.1 (set-cents vuitanta metres fins al camí de les Fraus i dos-cents cinquanta més per Bonner). O retornar al coll pel camí de l’anada.

Bonner (1330m)
Ruïnes d’un petit nucli d’origen medieval −n’hi ha constància d’ençà el 1029− situat en una balconada sobre l’aiguabarreig del Torrent Fondo amb l’Aigua de Valls. És un lloc assolellat amb bones panoràmiques de l’engorjat i els entorns. L’esglesiola romànica dedicada a Santa Eulàlia i Sant Miquel, a finals del segle passat encara romania sencera.
En marxem per la pista que hi passa ben a prop i dos-cent cinquanta metres més enllà la deixem pel camí de les Fraus.

Camí de les Fraus (1313m)
Camí de bast de Bonner a Feners obert a mitja alçada del vessant ponentí entre la carena de la Roca del Saüquer i el Portet. Ben fressat i senyalitzat amb pintura groga. I en bona part ombrívol.
Guanyem alçària en suau pendent fins a la cota màxima de l’itinerari, per sobre l’esperó on s’alçava el Castell Fraumir. A partir d’aquí comencem a davallar i el camí s’eixampla fins a retornar-nos al punt d’inici.

 

Pel camí dels cints. Retorn pel marge de l’Aigua de Valls.

Distància 10 km
Desnivell acumulat 610 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 24 de juliol de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Lord/Port del Comte. (1:25000)

Des del Solsonès l’opció més habitual per accedir al Pont Cabradís és seguint el curs del riu, bé des del nucli  de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes, retornant pel mateix camí. Aquest itinerari, partint d’aquesta balma, hi arriba per la ruta dels cints i retorna pel riu.
L’itinerari és senyalitzat. Trobarem indicacions a les principals cruïlles i diversos penells explicatius sobre flora, fauna i orografia de l’entorn. Si bé el camí de pujada té trams pocs fressats i la senyalització de continuïtat, a base d’estaques, és més aviat escassa, les fites treuen de qualsevol dubte. A partir de la Torre de la Corriu el camí ja és molt fressat.
És un itinerari fàcil, tot i que en més d’un punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Però tots els passos que podrien resultar delicats, especialment en cas de mullena, estan protegits amb passamans. És també molt ombrívol, pel que es pot realitzar en ple estiu.
El proposem en el sentit de les busques. D’aquesta forma superem els pendents més forts, entre la Torre i el Pont Cabardís, de baixada. Tot i que es ben factible fer-lo a l’inrevés.

Accés
Entre els punts quilomètrics 20 i 21 de la LV-4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys, prenem la carretera que puja a Sisquer (Xisquer) i Montcalb (Montcaub). A la mateixa cruïlla ja trobem indicacions al Pont Cabradís. Al cap de sis quilòmetres, més amunt de Sisquer, la deixem per una pista a mà esquerra, apta per a tota mena de vehicles, en direcció al Molí de la Corriu i al Pont Cabradís, entre altres.
Als quatre quilòmetres i mig, quan fa un gir de 180º, som al costat de la resclosa de la Bauma de les Pintes.

Bauma de les Pintes (990m)
Hi ha una resclosa de captació per la central del Molí de la Corriu. La bauma pròpiament és uns metres més amunt. Ampli espai per aparcament.
Seguim la pista (S) pel marge esquerre del riu fins atènyer l’edifici de la central hidroelèctrica. Per un pontarró passem a l’altra riba, on hi ha el molí.

Molí de la Corriu (915m)
Edifici restaurat, habitat ocasionalment, després de passar uns anys abandonat. Anys ha, era el punt de confluència dels masos de la contrada. Té tres ulls, un per cada carcabà, amb dos rodets horitzontals i un de vertical.
Hi ha diversos pals indicadors.
Revoltem per sobre l’edifici on prenem un corriol (W) pel marge esquerre de la Rasa de l’Horta (o Torrent de la Corriu). Més amunt creuem a l’altre marge (senyalitzat per una estaca) i, camí enllà, sortim sobre una pista que seguim pocs metres, quan tornem a creuar el torrent i, a la bifurcació, anem a l’esquerra (senyalitzat per una altra estaca). Més amunt una gran fita ens assenyala el camí de la Torre, a mà dreta.
En tot aquest tram de pujada, molt ombrívol, hi predomina la pineda.

Torre de la Corriu (1195m)
Envoltades d’antigues feixes de conreu, al peu del cingle de l’Espluga, hi ha les ruïnes d’un gran casal. Ha perdut la coberta i solament conserva les parets laterals i un cobert annex.
L’antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d’un pagès acabalat cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar arran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitja, fins que es va reaprofitar al segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat. De l’antiga  construcció  es  conserva  només  els  murs de migjorn i ponent, a l’angle sud-oest de l’edifici modern.  L’alçada  de  l’antiga  edificació  deuria  ultrapassar els 10 metres. L’edifici modern, de tres plantes, és del segle XVIII.
Marxem per un camí carreter (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta (pal indicador) en baixada.

Mirador dels Cintells (1225m)
A mitja alçada del cingle que del Cap de Tolosa es despenja fins al riu, és una bona talaia sobre la vall. A migdia albirem les serres dels Tossals, de Valielles, dels Bastets i de Busa. I per l’altra banda la d’Ensija.
Som al punt més alt de l’itinerari, però això no vol pas dir que a partir d’aquí tot serà baixada. Ens cal baixar, sovint en fortíssim pendent, però també recuperar cota per salvar plecs del terreny i torrents com el de Vilacireres (o dels Cints) (1). El camí és ben fressat seguint les rues —lleixes— que tallen els cints. Passem per diverses baumes i un altre mirador. En aquest tram més solell, hi predomina l’alzinar, espurnejat de pi i boix.
Perdem alçària progressivament fins que la remor de l’aigua ens adverteix que som prop del riu. Encara ens cal flaquejar bona entona fins que, en creuar una torrentera, un indicador ens adverteix que cal davallar a l’objectiu principal de l’itinerari.
A mesura que ens hem anat engorjant el paisatge s’ha tornat més selvàtic i ombrívol. Aquí és la boixeda i el faig que prenen el relleu. També hi trobem exemplars de teix i grèvol.

Pont Cabradís (1050m)
Unes cadenes ens ajuden a baixar a la llera, on hi ha la sortida d’aigües.
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastas entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’agua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
En fort pendent remuntem la torrentera per la que hem baixat. Després flanquegem per enfilar-nos sobre el pont (pal indicador). Un doll d’aigua raja de la soca d’un gran freixe.
Vers el nord, surt el camí al Coll de Castellar, no indicat als rètols. Nosaltres marxem en sentit contrari, per un camí ombrívol i fressat pel marge esquerre del riu, entremig d’una boixeda amb exemplars considerables.
El pas d’algunes codines podria resultar delicat amb terreny humit, però està ben protegit amb cadenes i sirgues.

Aigües Juntes (1025m)
Baixem a la llera al punt on dos torrents desguassen al riu. El del marge esquerre és el Torrent Fondo (1). És un indret bellíssim on un torrent d’aigua cristallina, fent bo el seu nom, forma una gorja profunda, fosca i estreta. El creuem a gual remuntant fort a l’altra banda. Llavors baixem per un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

L’Escalars (1025m)
Una sòlida escala d’uns quatre metres, amb passamà, ens ajuda a baixar prop de la llera des d’una lleixa.
Poc més avall el camí s’eixampla i transcorre planer. Passem pel costat de la Font de la Fam, uns degotalls sobre una formació de tosca coberta de molsa. Ben aviat atenyem la Bauma de les Pintes.

  • (1) Aquests torrents estan equipats i s’hi practica el descens d’engorjats.


Sant Marc de Brocà

Des del Santuari de Paller per Sant Martí de Brocà i retorn per la Collada de Tarnes

Distància 9,7 km
Desnivell acumulat  844 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 8 d’agost de 2021
Cartografia Editorial Alpina: Moixeró-La Tosa (1:40000)
Recursos consultats Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 11/08/2021

Itinerari per uns paratges poc concorreguts, tant és així que els dos camins que hi menen (des de Terradelles o des de la carretera de la Pobla per cal Companyó, no són transitables per a qualsevol vehicle. Per accedir-hi a peu, el camí més curt és des del Santuari de Paller. Des de la llunyania la seva ubicació és ben recognoscible per les característiques roques de les Llosanques.
El recorregut que proposem no és el més habitual. Generalment el retorn es fa per la Collada Gran i Paller de Dalt. Aquest en canvi fa drecera per un camí que, tot i estar ben indicat i ressenyat al mapa, té un tram final perdedor. Sense cap altra dificultat que la de fer servir el sentit comú per acabar-lo.

Accés
Accedim al Santuari de Paller per una pista enquitranada d’un quilòmetre i mig que hi mena des de Bagà. Ben indicat dins de la població com a Hostal-Restaurant St. de Paller.

Santuari de Paller (993m)
Construït el 1748 en substitució del que hi havia al Paller de Dalt, on encara hi ha les ruïnes de l’església. Disposa d’hostal i l’àrea d’esbarjo del Paller de Baix amb font, taules i fogons.
Prenem un camí costerut (1), senyalitzat amb pintura vermella que s’enfila per la Baga de Claniàs. Sortim a la pista entre el Paller de Baix i el de Dalt on anem a la dreta, en baixada fins a la Collada del Joncar i la deixem per un camí a mà esquerra que surt al bell mig del revolt, just al termenal entre Bagà i Guardiola de Berguedà. Baixem decididament a creuar el Rec del Petroli i continuem pel Bac del Petroli (2) fins a sortir a la pista que, de Terradelles, puja al Camp de Dalt. La prenem a mà dreta però, a l’alçada de Clarà, continuem pel ramal que s’adreça a Sant Martí.

  • (1) L’alternativa és pujar per la pista a Paller de Dalt que parteix uns metres abans de Paller de Baix i que podem escurçar per una drecera.
  • (2) El nom li va perquè entre finals del s. XVIII i primeries del XIX s’hi van obrir mines per extreure’n margues bituminoses. Cal recordar que a escassa distància hi ha la de petroli de Riutort.

Sant Martí de Brocà (957m)
L’indret de Brocà ja és esmentat el s. IX com a alou depenent del monestir de Ripoll. Més endavant passà a mans de Sant Llorenç prop Bagà.
Església romànica consagrada el 1081 (o segons altres fonts el 1151). Tenia les funcions de parròquia d’un nucli rural de pagesies disseminades, la majoria actualment enrunades, que conformaven l’antic poble de Brocà. Hi ha rètols indicadors. Seguim una variant del PR C-158 que fa drecera al que puja al Camp de Dalt per pista. Passem pel costat de la Font de Serra en un tram de senyalització deficient i camí poc clar, desdibuixat pels viaranys del bestiar. Més amunt és defineix molt millor. En fort pendent (NE) atenyem la casa de Castell i continuem guanyant alçària (N) fins al Camp de Dalt.

Camp de Dalt (1311m)
Al davant, vers el N, s’alça Sant Marc de Brocà. Hi arriba una pista des de Sant Martí per on transcorre el PR. En un marge hi ha una antiga barraca que pot servir d’aixopluc en cas de necessitat. El camí es desdibuixa per l’herbei però els senyals dissipen qualsevol dubte. Flaquegem (NW) el turó i continuem camí, ara ja ben fressat, fent llaçades entremig d’una magnífica pineda. Sempre amb bon pendent fins atènyer la carena.

Sant Marc de Brocà (1611m)
Punt culminant d’una allargassada carena, coronat per les ruïnes d’una senzilla ermita romànica i un vèrtex geodèsic. Segons Mn. Serra i Vilaró al seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana, la primera referència documental és de 1320. A mitjans del segle passat encara conservava la coberta. El mateix autor recull que a Brocà hi havia quinze pagesies. I que en la vigila de Sant Marc hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastareny. Al dia següent es feia l’aplec amb una missa i el repartiment del panet on acudien en processó la gent de Bagà. Actualment l’aplec es celebra a Sant Martí.
Davallem del cim (NW) per una estreta pista de treure fusta, on fa un temps hi havia un corriol, que ens deixa sobre un coll.

Collada de Tarnes (1495m)
Hi ha rètols indicadors i una gran bassa. Hi arriba la pista des de Sant Martí pel Camp de Dalt. El PR C-158 la segueix vers la Collada Grossa, però nosaltres el deixem baixant a l’esquerra (W), tot seguint una torrentera, en direcció al Santuari de Paller.
Hi ha antics senyals de pintura vermella i alguna fita escadussera. Malgrat tot el camí és prou fressat i fa de bon seguir. Creuem el torrent de Claniàs. Prou més avall el camí es desdibuixa per sobre d’unes codines i en perdem el rastre, però per terreny franc i obert atenyem la pista de Paller de Dalt que prenem a l’esquerra (S) fins a retrobar el camí d’anada que desfem fins al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


La Roca Tallada

Gréixer-Collada de Lavaiol-Pas del Verdai-Collada de Coma Castellana-Pas de la Mona

Distància 7,3 km
Desnivell acumulat 700 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 27 de març de 2021
Cartografia Editorial Alpina. Moixeró-la Tosa (1:25000)

La Roca Tallada és un cim que mai m’havia cridat l’atenció, potser per la seva modesta cota, tot i haver fet força caminades pel seu entorn. Fou pel magnífic bloc https://www.engarrista.com/ que hi vaig parar esment.
El dia escollit per visitar-lo hi havia molta boira. Per això, si voleu veure bons reportatges de l’itinerari, us recomano aquests enllaços:
https://www.engarrista.com/node/472 (Sílvia i Marc)
https://goo.gl/photos/KAF9Xot6KjRbxqJG8 (Jordi Freixa)
El qualifico de difícil pel pas equipat. Pel tram entre el cim i el Pas de la Mona, ho consideraria moderat. La resta fàcil. Podem esquivar aquella dificultat pujant i baixant pel Pas de la Mona. Un cordino pot ajudar als insegurs. Hi ha instal·lació per rapelar-hi.

Accés
A Bagà (per la C-16) cal prendre la BV-4024 a Coll de Pal. En una colzada de la carretera, al pont de San Nazari, on parteix un dels accessos més utilitzats per pujar al refugi Sant Jordi, hi ha un petit espai d’aparcament.

Pont de San Nazari (1000m)
Pont medieval d’un sol ull, característic pel color vermellós de la seva pedra. Recolza damunt la roca mare en un indret on sobresurten unes llenques damunt la llera. N’hi ha notícia d’ençà el s. XIV. En data indeterminada fou eixamplat.
El de Sant Nazarí no és el pont més proper a l’aparcament. Aquest, fora de servei, correspon a l’antic traç de la carretera. És una mica més amunt i el travessarem de tornada. Tot i això és el que dóna nom al paratge.
Prenem al camí forestal que puja al Coll d’Escriu, per on transiten també el circuit Cavalls del Vent i el GR 107. Deixem Gréixer sobre nostre a la dreta i el camí al Moixeró per la Canal de la Serp. Prou més amunt passen per davall de l’Estanyet. Pendent entre moderat i fort. Al Clot d’en Pere deixem el GR per anar a l’esquerra fins a un collet.

Collada de Lavaiol (1359m)
Coll de l’Albiol segons el mapa topogràfic de l’ICGC. Encetem un tram comú d’anada i tornada. Fort pendent fins a la base de la primera graonada on s’alça un cingle de roca llisa i balmada. El superem fàcilment a l’esquerra pel Pas del Verdai, on disposem d’un bon mirador sobre la vall de Gréixer.
Aquest cingle fa de termenal entre Bagà i Gréixer, un enclavament de Guardiola de Berguedà. Un altre termenal el marca el carener de la Roca Tallada, els Empedrats i el veí Cap de la Boixassa. Una llengua que s’allargassa fins a la Roca de la Moixa correspon al terme de Bagà, interposant-se com una falca entre els de Gréixer al nord i Gisclareny a migdia.
Més planerament, fins i tot en lleugera davallada, anem a buscar el Torrent del Carrer d’en Torb on aquí acaba el tram comú d’anada i tornada. Ara pugem a mà dreta seguint la llera del torrent, en un altre empit fins la Collada de Coma Castellana.
La majoria de ressenyes consultades indiquen un sender a mig camí entre el Pas del Verdai i el torrent. Nosaltres l’hem buscat a consciència i, sigui perquè el paratge estava molt remogut pel porc o perquè és poc definit, no l’hem localitzat clarament. Tot i que, a dalt de la collada, hi arriba un sender que sembla provenir d’aquella direcció. Tanmateix el camí que seguim nosaltres és prou trepitjat i gens perdedor en transcórrer per la llera del torrent.

Collada de Coma Castellana (1530m)
Colzada de 90º a l’esquerra enfilant-nos pel llom que es despenja del cim. Atenyem la base d’una segona graonada que hem de superar per un pas equipat, allà on la paret presenta certa debilitat. A un primer tram inclinat equipat amb cadena, el segueix el més vertical amb grapes i cadena. Sense altra dificultat que el fort pendent, encarem els darrers metres pel cim.

Roca Tallada (1667m)
Malgrat la seva modesta alçària és una bona talaia de l’entorn: Pedraforca, Cap de Tancalaporta, la Muga, la Moixa, el Cap de la Boixassa, Moixeró i Penyes Altes. Per migdia, entre nosaltres i la serra de Gisclareny, la vall del Bastareny de la que en destaquem cal Cerdanyola i la Torre de la Faia (Santa Magdalena).
Davallem vers migdia, pel solell, paral·lels però lluny del carener, per terreny rocallós, descompost i rost, clapat de boixeda. Seguim senyals de pintura vermells que s’acaben sobtadament (o segueixen una direcció que no és la que ens cal). Continuem sense camí definit en direcció al pas més evident que ens permeti saltar a l’obaga, sota un turó prou prominent.

Pas de la Mona (1508m)
Quin nom! Indret on, per una bretxa al carener, podem saltar a l’obaga. La UEC de Bagà hi va instal·lar un llarga mànega de corrent de 4×10 amb funda que, a modus de sirga, ens permet baixar prou fàcilment per una canal empinada i boscosa. Quan s’acaba l’ajuda acabem de davallar per un corriol costerut i, tot seguit, comencem a recuperar cota, suaument, fins a retrobar el Torrent de Carrer d’en Torb on desfem el camí d’anada fins a la Collada de Lavaiol.
No retornem pel camí pel que hi hem arribat a l’anada: anem a la dreta fent drecera i davallant per un senderol fins al Pont de Sant Nazari.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca Tallada. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.

La Quar i la Portella

De Sant Maurici a Santa Maria de la Quar i Sant Pere de la Portella

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 625 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 26 de setembre de 2020
Cartografia Editorial Alpina: Lluçanès (1:30000)

Circular per visitar dos indrets emblemàtics del Berguedà: el santuari marià de la Quar i l’antiga abadia benedictina de la Portella. Retornarem pel Serrat de les Tombes, amb bones vistes sobre el mig i baix Berguedà.
Excepte un curt tram, els camins són ben fressats però no pas tots senyalitzats o la senyalització és deficient i, com que n’hi concorren molts altres, ens caldrà estar atents al mapa ─que els reprodueix fidelment─ o al GPS.
Solament hi ha un punt molt exposat: el de la pujada al santuari de la Quar pel morral de migdia, però el podem esquivar seguint l’accés habitual per la pista pavimentada.

Accés
Entre els punts quilomètrics 25 i 26 de la C-62, entre Prats de Lluçanès i Gironella, prenem la BV-4346 en direcció a Sant Maurici de la Quar on hi arribem en cinc quilòmetres.

Sant Maurici de la Quar (505m)
La Quar és un municipi de masos disseminats. «la Quar» malgrat que és l’oficial, és un cultisme: des de sempre se l’ha anomenat «la Cor».
A Sant Maurici hi ha l’església parroquial, la rectoria, el cementiri i l’hostal-ajuntament. Hi passa el GR 4 que seguirem fins a la Quar. La carretera per la que hem arribat continua fins a la Portella. La seguim dos-cents metres i la deixem al primer revolt per una pista a mà esquerra. Poc més enllà trobem una font. Cent-cinquanta metres més munt, quan gira a l’esquerra continuem recte per una de més precària fins a l’alçada d’un estanyol. A partir d’aquí segui una rasa rocallosa i ampla fins a Colltinyós, a tocar de la carretera. I continuant per un sender ben fressat, creuem el pavimentat camí d’accés a la Baumeta i, prou més amunt, després de faldejar pel Serrat de Sant Isidre, per un grau ens enfilem sobre un carener pel que hi discorre una pista. La seguim a mà dreta. Pel camí podem albirar el santuari de la Quar encimbellat dalt de la mola, així com el monestir de la Portella al fons de la vall, capçalera de la riera homònima. Justament la carena fa de partió d’aigües amb la de Merlès. La pista ens mena fins un coll.

Coll de Canes (970m)
Cruïlla de camins. Hi arriba una pista i en parteix un sender pel que baixaríem al Pla de la Quar. Continuem a l’esquerra, pel GR. Ben aviat atenyem Coll Jovell, on retrobem la carretera de la Portella, al peu de la mola del santuari. L’accés es fa per una pista pavimentada que la revolta per ponent. La seguim uns metres però la deixem per una altra de precària a mà dreta a partir de la qual anem a buscar la base del morral de migdia per on ens hi enfilem, fora de camí. És un tram rost, rocallós i descompost on ens cal afermar cada pas perquè la timba a banda i banda és considerable.

Santa Maria de la Quar (1062m)
Encinglerat dalt d’una mola rocallosa, el santuari marià de la Quar es una bona talaia sobre la vall de Merlès, el Berguedà i alguns cims pirinencs.
Documentat d’ençà el segle IX en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom «d’Illa Corre», tot i que la datació d’aquest document és objecte de controvèrsia entre els entesos. A partir del segle XI passà a dependre de Sant Pere de la Portella. Del primitiu edifici reedificat en època baix-romànica solament en resta algun vestigi.
Baixem pel camí habitual d’accés (NW). Al Collet de la Sorra, just abans d’un revolt, el deixem per un corriol, senyalitzat amb una fita, que baixa a mà dreta. El darrer tram fem drecera (fites) fins al coll (NNW).

Coll de Gavatx (964m)
No acabem d’arribar-hi ben bé. Uns metres abans sortim sobre una pista que prenem a mà esquerra davallant pel Bac dels Monjos, a mitja alçada entre els serrats de Gualter, Rodó i Llarg i el rec de Coll de Gavatx. Poc abans que s’acabi, la deixem a mà dreta per un corriol pel que baixem a una de paral·lela.
Per aquesta segona pista continuem davallant fins a la que parteix de Fuïves tot seguint la riera de la Portella, i la seguim a la dreta en baixada, per visitar la Font de l’Abat. Desfem el camí a la font i, pista amunt, sortim a la carretera de Sant Maurici per la que accedim al monestir.

Sant Pere de la Portella (802m)
Ruïnes d’una antiga abadia benedictina de la que solament es conserva en bon estat l’església originària del s. XI, refeta el XII. Inicialment fou coneguda com Sant Pere de Frontanyà. Guifré I i la seva mare Doda, de la nissaga «Saportella», precursors de la Baronia de la Portella, n’haurien sigut els impulsors sota la protecció d’Oliva, llavors comte de Berga i més tard abat. La primera notícia documental es troba en una donació efectuada per aquest l’any 997. L’època de bonança econòmica es va allargar fins la segona meitat del s. XIII. A partir d’aquí diverses vicissituds com la pesta negra i atacs de bandolers, delmaren i dispersaren la comunitat.
Seguint senyals grocs baixem a creuar el reg de la Fageda on, poc més amunt, comença el camí de retorn a Sant Maurici. Està indicat com a camí ral però, vist el seu traç, dubtem molt que sigui així. Probablement els trams finals poden correspondre a l’antic camí, però no pas els inicials. I ha senyals de pintura groga però, entre que s’ha tret fusta del bosc i que són antics, la senyalització perd continuïtat pel que ens cal refiar-nos del mapa, el GPS o el bon criteri. Els senyals ens serveixen per anar confirmant de tant en quan que anem per bon camí.
Pugem en pendent entre moderat i fort per un llarg contrafort del Serrat de migdia, a l’obaga del Serrat de les Tombes. Seguim el que, més que un camí, sembla una rasa i anem creuant o seguint uns pocs metres diverses pistes de treure llenya (SSE). Ja ben amunt girem (E) per superar una torrentera i revoltar (SE) la Roca del Capellà tot encarant el coll que atenyem després d’un altre tram de pista.

Coll dels Graus (1025m)
Cruïlla de camins. Entre el Serrat de Sant Isidre (E) i el Roc del Capellà (W). Hi hem arribat per una pista que ressegueix el Serrat dels Morts primer per l’obaga, després pel solell. Vers el SE baixa la de la Balmeta. I encara en parteix una tercera al Coll de Jovell que seguim uns pocs metres i la deixem per un sender a mà dreta. Més amunt es bifurca. Tots dos camins menen al cim. El de la dreta, més directe i costerut, fins i tot té un punt on ens cal ajudar-nos amb les mans. El de l’esquerra hi accedeix més planerament.

Serrat de Sant Isidre (1117m)
Hi ha una petita capella dedicada a aquell pagès castellà per qui ─segons la llegenda─ els bous llauraven mentre es dedicava a afers més espirituals. Amb aquestes credencials per força havien de nomenar-lo  patró  de Madrid. Una altra feta que se li atribueix és la d’ocupar el pedestal de Sant Galderic ─aquell altre pagès occità que es va distingir per defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors─ com a patró de la pagesia catalana. Però no pas fruit de cap miracle ni pel canvi de parer dels devots, sinó per la reial decisió, allà pel s. XVII, de substituir bisbes i abats de la terra per altres de Castella. L’extrem oriental és coronat per un vèrtex geodèsic.
Retornats al coll, baixem per la pista en direcció al mas de la Baumeta. Poc abans d’arribar-hi un rètol ens fa girar a mà dreta i, poc més enllà un altre, baixar per un tram esglaonat a mà esquerra. Sortim sobre unes feixes on perdem el rastre del camí. Hi ha algunes estaques amb senyals grocs, difícils de seguir entre l’herbei, que ens menen fer marrada per evitar el pas pel mas (1). Superat aquest tram atenyem una pista al punt on hi ha indicadors del sender però en sentit invers. Aquí prenem un camí a l’esquerra per comptes de seguir per la pista més evident a mà dreta, que ens deixa sobre una altra pista (la mateixa que hem seguit al començar l’itinerari) que abandonem en un revolt per una altra a mà dreta (hi ha un rètol informant que no té sortida) per la que retornem a Sant Maurici pel costat de la rectoria.

  • (1) Abans el camí passava per entremig del mas i així ho trobem encara a moltes ressenyes i al mateix mapa de referència. Per evitar-ho, fa cosa d’un parell d’anys, es va obrir aquest altre.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


La Quar i la Portella

Serra d’Ensija

21_Grauet_Ensija_DSC_0351 ICHN_L
Vessant meridional de la Serra d’Ensija vista des del Grauet de la Serra de Bastets. Autor: Josep Soler

Situada al Berguedà entre la Serra del Verd (ponent) i els Cingles de Vallcebre (llevant), el Cadí-Pedraforca (nord) i els Rasos de Peguera (migdia), és una clàssica obligatòria per a qualsevol excursionista.

S’hi pot pujar tot l’any per qualsevol dels seus diversos itineraris, entre els que destaquem:

Vessant meridional:

  • Del Coll de Fumanya al Serrat Voltor
  • Del Pla de la Creu de Fumanya a la Creu de Ferro
  • Del Pla de la Creu de Fumanya a la Roca Blanca pel Ferrús i la Canal Gran

Vessant nord:

  • De la Font Freda a la Roca Blanca pel Portell i la Rua de l’Orenella
  • De la Font Freda al Cap de la Gallina Pelada pel refugi
  • De la Font Freda al Serrat Voltor i la Creu de Ferro pel Torrent de les Llobateres.

En ressenyem quatre:

  • Cap de la Gallina Pelada pel barranc de les Llobateres
  • Cap de la Gallina Pelada pel Ferrús
  • Cap de la Gallina Pelada per la Font Freda (raquetes)
  • Serrat Voltor i Creu de Ferro per Fumanya

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFCap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) pel Barranc de les Llobateres i retorn pel Torrent de la Font Freda

Distància 10,85 km
Desnivell acumulat 812 m
Nivell de dificultat mitjana
Data 31 de maig de 2020
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Circular per recórrer la serra d’Ensija accedint-hi per un itinerari menys habitual que el de la Font Freda i que, pel nostre gust, és paisatgísticament més atractiu. Segueix en bona part el PR-C 79.
Els camins són ben fressats i senyalitzats. No té altre dificultat que un tram al peu de la Roca Roja on el barranc de les Llobateres s’engorja. En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans, trobarem la roca humida i, segons l’època glaç o alguna congesta.

Accés
Per la B-400 de Saldes cap Gósol, al Coll de la Trapa (entre p.k. 18 i 19) prenem una trencall a l’esquerra indicat cap a ‘Vallcebre-Pleta de la Vila-Serra d’Ensija-Refugi Delgado Ubeda’. El seguim fins passada la Pleta de la Vila/Parc de Palomera, on hi ha un parc lúdic, deixem el vehicle a l’alçada de la Font Freda, on la carretera fa una colzada de 90º a l’esquerra.

Font Freda (1680m)
Hi ha rètols indicadors de senderisme. Prenem un ample i fàcil camí paral·lel a la carretera en direcció (E) a “Gallina Pelada pel Serrat Voltor” i “Gallina Pelada pel Torrent d’Ensija” fins a l’alçada del barranc de les Llobateres.

Barranc de les Llobateres (1697m)
Tornem a trobar rètols indicadors. Girem 90º a mà dreta (S) seguint mateixa direcció inicial per una pista pel marge dret del barranc. Hi ha senyals grocs i grocs-i-blancs del PR. S’acaba la pista i canviem de marge. Seguim un sender ben fressat que guanya alçària pel marge esquerre apartant-se de la llera. La recuperem al peu de la Roca Roja a l’entrada d’un tram engorjat. Progressem pel llit pedregós fins a sortir sobre un planell més obert cobert de bons exemplars de pi negre. Després el terreny torna a tancar-se i poc més enllà atenyem el barranc d’Ensija.

Barranc d’Ensija (1996m)
Confluència de barrancs i camins. A banda del d’Ensija i el de les Llobateres, n’hi conflueix un tercer. Hi ha un rètol indicador en direcció al refugi que segueix el de més a la dreta, pel que podríem fer drecera. És una variant del PR . Seguim pel de més a l’esquerra rebutjant el del mig. Poc més enllà trobem una altra confluència de barrancs i, guiats pels senyals, continuem pel de l’esquerra. Fort pendent fins atènyer la carena que seguim a mà dreta (SW).

Pla d’Ensija (2190m)
Ample ras carener entre el Serrat Voltor i la Creu de Ferro. Hi ha un rètol indicador del camí que hem seguit i del que mena al coll de Fumanya pel Serrat Voltor. El turó de la Creu de Ferro queda ben evident (SW) per un còmode llom. Hi ha fites.

Creu de Ferro (2296m)
Arrodonit turó coronat per una creu. Davallem seguint l’ample llom carener fins a l’ampla collada del Pla de les Tores. Suposem que el nom li ve de la tora blava, tot i que a l’estiu no n’hem trobat exemplars en aquest pla però en abundància al torrent de les Pedregoses. Aquí coincidim amb el camins que pugen de la Creu de Fumanya pel Serrat del Pal i el torrent de les Pedregoses. Continuem (NW) pel fressat i evident camí, deixant el carener a l’esquerra, fins al refugi.

Refugi d’Ensija (2170m)
Propietat de la FEEC, guardat tot l’any, amb una part lliure. Un camí molt fressat continua vers ponent i amb algun tram de fort pendent va a recuperar el carener per accedir al cim se la serra.

Cap de la Gallina Pelada o de Llitzet (2320m)
Coronat per una creu, una imatge de la Mare de Déu de Queralt i bústia amb llibre de registre. En un dia clar la panoràmica és amplíssima. És termenal entre Fígols, Saldes i Gósol.
Retornem al refugi. Deixem el camí pel que hi hem arribat i anem pel de l’esquerra. Poc més endavant trobem un pal amb rètols indicadors, mal orientat i identificat com a Pla d’Ensija (?). Per la dreta surt el camí al barranc de Llobateres pel d’Ensija, nosaltres continuem (NE) vers una ampla collada força evident on comencem a davallar (N/NW) vers les Planelles i d’aquí continuem, sempre per camí molt marcat, a buscar la llera del torrent de la Font d’Ensija. Quan l’abastem trobem la llera i l’entorn molt afectats pel temporal “Glòria” del gener de 2020. Els treballs duts a terme pels guardes del refugi permeten seguir el camí sense problemes.
Pel costat de la font Freda, molt malmesa també pels efectes del temporal, retornem al punt d’inici.

Serrat Voltor i Creu de Ferro des del Pla de la Creu de Fumanya per la font dels Cóms i retorn pel Serrat del Pal

Distància 9,7 km
Desnivell acumulat 866 m
Nivell de dificultat mitjana
Data 15 de gener de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Circular per accedir als cims més orientals de la Serra d’Ensija. Comparat amb els seus veïns, el Serrat Voltor és el menys visitat, tot i que té prou de caràcter i una excel·lent perspectiva. Tal vegada perquè queda apartat de les rutes més habituals.
Partint del Pla de la Creu de Fumanya, ens hi enfilarem pel cantó llevantí i baixarem pel de migdia. Però, a diferència del que hem vist ressenyat sovint on s’acostuma a pujar o baixar del Pla de les Tores per una rasa, gens indicada en cas de pluja o neu (evident risc d’allaus), ho fem per un llom, directament des de la Creu de Ferro.
És un itinerari fàcil i podem escurçar-lo molt si el comencem a Fumanya. La cresta d’accés al cim comporta algunes grimpades també fàcils però amb certa exposició i amb neu, pot resultar delicada segons en quines condicions es trobi.

Accés
Des de la C-16/E-9 “Eix del Llobregat” a Cercs, entre els p. k. 107 i 108 a l’alçada de la central tèrmica prenem la BV-4025 que puja a Sant Corneli, Fígols i Fumanya,  resseguint el peu dels Cingles de Vallcebre. Deixem el vehicle al Pla de la Creu de Fumanya, a l’alçada del desviament a Peguera (esquerra), al paratge conegut com els Tres Camins (rètol indicador).

Els Tres Camins (1670m)
Marxem per la pista en direcció a Peguera però la deixem al cap de pocs metres per una altra a mà esquerra (rètol indicador) en direcció a Fumanya, seguint el PR-C 73 (Fígols a Peguera). Som a l’antic camí de Peguera a Vallcebre. Passem vora el mas de la Creu de Fumanya i anem trobant indicacions que ens guien a cada cruïlla. Atenyem la carretera BV-4025, la seguim uns 400 m, passant pel costat de la restaurada casa de Puelles, fins al jaciment paleontològic de Fumanya.

Fumanya (1547m)
Som a l’antiga explotació de carbó a cel obert de Fumanya, que va deixar al descobert una paret amb un conjunt de petjades de dinosaures amb una datació de 65 milions d’anys. Excavacions posteriors hi localitzaren altres elements d’interès científic com ous d’aquests rèptils.
Seguint senyals de pintura grocs, prenem a mà esquerra una pista que puja pel Torrent de la Font dels Cóms i gira 90º a mà dreta, anant a passar per sobre el jaciment paleontològic. Poc desprès l’abandonem enfilant-nos per un camí a mà esquerra vers el NW.
Entremig de la pineda, pugem per pendent entre fort i moderat per camí ben definit, senyalitzat i net de malesa. Quan sortim del bosc el camí ens atansa al torrent.

Font dels Cóms (2010m)
De déu irregular, sovint no raja. Flanquegem vers el S la falda llevantina del Serrat Voltor. Abandonem el camí més evident per, seguint els senyals de pintura i fites sovintejades, enfilar-nos a mà dreta vers el W.
A la vista del coll deixem el camí senyalitzat per prendre’n un altre a mà dreta que ens enfila al llom que hi ha en aquella direcció des de on guanyem la carena per terreny obert i suau pendent.
Carenegem vers el N anant a buscar la cresta però, en comptes d’escometre-la frontalment, ens desviem lleugerament pel cantó ponentí fins a localitzar una evident canalona on, amb una curta grimpada, ens hi enfilem.
Crestegem fins al cim ajudant-nos-hi en alguns punts amb les mans.

Serrat Voltor (2282m)
El que més atrau l’atenció és la paret sud del Pollegó Inferior del Pedraforca que, vista des d’aquí, impressiona amb el Cadí per teló de fons.
Baixem del cim per on ens hi hem enfilat i anem fins el Pla d’Ensija (rètol indicador), ampli coll entre el Serrat Voltor i la Creu de Ferro. Per suau pendent guanyem els 100 metres de desnivell que ens calen per accedir a aquest darrer.

Creu de Ferro (2297m)
Suau elevació poc prominent a la carena de la serra. Gaudeix d’una panoràmica menys dilatada que el Serrat Voltor.
Seguim uns metres per la carena però l’abandonem aviat per un llom molt evident a l’esquerra que baixa suaument vers el SE. El camí, sense abandonar mai l’esquenall, poc fressat al començament (1), va definint-se més a mesura que perdem alçària,. A mig llom trobem fites cada cop més sovintejades. Entre llaçades baixem en direcció a una clariana als peus del turó del Serrat del Pal, que esquivem per la dreta (SW).
Ens ajuntem al camí que, des del Pla de les Tores, baixa per la rasa que hem anat albirant a mà dreta. Atenyem la pista del Serrat del Pal, la seguim uns metres i l’abandonem per continuar el camí mà dreta (fites) vers el SSE.
En una cruïlla, senyalitzada amb una fita, marxem a la dreta pel ramal menys evident. Aviat retrobem la pista que hem creuat abans i que descriu una gran marrada. La tronem a creuar i reprenem a l’altra vorera el camí pel que veníem. En poca estona atenyem una altra pista (camí de Fumanya a la Font del Pi)  que prenem a mà esquerra i, ben aviat, retrobem el punt d’inici.

  • (1)    Aquest camí, ben definit al mapa topogràfic, no apareix a l’excursionista. Amb neu és fàcil evitar la cornisa que acostuma a formar-s´hi dons el llom arrenca just ran de carena.



Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) des dels Tres Camins (Pla de la Creu de Fumanya) pel Ferrús i la Canal Gran amb retorn pel refugi i el Pla de les Tores

Distància 11 km
Desnivell acumulat +930
Nivell de dificultat mitjana
Data 10 d’octubre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Dels diversos camins per enfilar-nos a la Serra d’Ensija aquest ho fa pel seu vessant meridional, més abrupte i rocallós que el nord.
Passarem als peus de la imponent Roca del Ferrús, per la Canal Gran ens enfilarem al cim més ponentí de la Serra, la Roca Blanca (2289m) i carenejarem cap al més alt, el Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet, 2317m). Desprès baixarem al refugi i retornarem, per una rasa.
L’itinerari és molt evident. Transcorre per pistes i camins ben fressats, senyalitzats a trams. En general fàcil si hi ha bones condicions meteorològiques i sense neu. Però cal tenir present algunes consideracions:

  • La pujada des de l’Estret a la Roca Blanca té algun pas fàcil però exposat. Evitem-lo en cas de mullena, neu o glaç.
  • La boira podria fer-nos despistar als amplis lloms careners.
  • La rasa que baixa des del Pla de les Tores és una zona batuda per les allaus. Tampoc és recomanable en cas de pluja. Alternativa: pujar a la Creu de Ferro i baixar vers el S pel un corriol pel llom.

És aconsellable allargar la excursió pujant a la Creu de Ferro (2294m) evitant la torrentera del Pla de les Tores i baixant per un corriol pel llom entre aquesta i la Rasa de les Tronques (més a l’E). Als peus del Serrat del Pal aquest corriol conflueix amb el nostre camí de retorn, més avall de la torrentera esmentada. La nostra intenció era fer aquesta ruta però la boira ens va fer canviar de plans. Mireu-vos la imatge on hi hem dibuixat aquesta variant. Trobareu el track a la ressenya del Serrat Voltor.

Aproximació
Des de la C-16/E-9 “Eix del Llobregat” a Cercs, entre els p. k. 107 i 108 a l’alçada de la central tèrmica prenem la BV-4025 que puja a Sant Corneli, Fígols i Fumanya, resseguint el peu dels Cingles de Vallcebre. Deixem el vehicle al Pla de la Creu de Fumanya, a l’alçada del desviament a Peguera (esquerra), al paratge conegut com els Tres Camins (rètol indicador).

Els Tres Camins (1670m)
Marxem vers el W. per una pista (camí de Fumanya a la Font del Pi) paral·lelament però per sobre la carretera. Parteix del mateix punt que la que mena a Peguera però en sentit contrari. Poc metres més enllà veiem un corriol que s’enfila a mà dreta, és por on retornarem. Rebutgem trencalls a dreta i esquerra, especialment el segon a mà dreta (1), fins abastar la pista per la que transcorre el GR 107 (Camí dels Bons Homes) a l’alçada de la Font de la Bruixa.

  • (1) Malgrat que al mapa de l’Ed. Alpina en aquest punt hi ha dibuixat un corriol que sembla fer drecera i que inicialment fa de bon seguir, acaba perdent-se entremig del bosc.

Font de la Bruixa (1645m)
Rètol indicador del GR 107. Prenem a mà dreta, vers el NW, el Camí Ral de Peguera a Feners inicialment per un camí carreter. La font raja dins d’un com.
Tenim davant els impressionants desploms de la Roca Gran del Ferrús.

El Ferrús (1636m)
Deixem el camí carreter, que mena al proper mas enrunat del Ferrús, pel camí ral marxant a mà dreta en pujada i anem a passar per darrera el mas.
A mesura que ens atansem al peu de la Roca Gran el pendent augmenta. Camí ben fressat i gens perdedor. Resseguim el peu de la roca i encarem la Canal Gran.
Tota la contrada forma l’alta conca de l’Aigua de Llinars que, en travessar la vall homònima, rep el nom d’Aigua d’Ora.

Canal Gran (1775m)
Ample esvoranc entre les Llosanques (esquerra) i les Roques del Ferrús (dreta). Anem seguint l’evident i costerut camí fins al coll.

L’Estret (1980m)
L’Estret és el coll entre les Llosanques (o Rua de la Guardiola) la i la Roca Blanca. Partió entre les conques de l’Aigua de Llinars i la de Valls (Pont Cabradís, …).
Abandonem el camí ral (GR 107) que baixa cap a Feners i l’Espà, per enfilar-nos a mà dreta (NE), guiats per fites i senyals de pintura vermells, a la Roca Blanca que s’alça evident davant nostre en aquesta direcció. Fort pendent per terreny rocallós amb alguns trams de camí fressat. Cal tenir cura en cas de terreny humit dons hi ha algun pas fàcil però amb exposició.
Quan abastem la carena a l’esquerra del cim, podem albirar Gósol als peus del Cadí, el Pedraforca i Saldes. Gaudim d’una perspectiva poc habitual del Pedraforca on destaca la monumental cara sud del Pollegó Inferior.

Roca Blanca (2289m)
És el cim més occidental de la Serra d’Ensija. Continuem camí vers l’ESE propers a l’ampli esquenall que l’uneix amb el veí Cap de la Gallina Pelada, que abastem ben aviat.

Cap de la Gallina Pelada o de Llitzet (2317m)
De formes arrodonides i suaus, és el sobirà de la serralada. Coronat per una imatge de la Mare de Déu de Queralt, bústia i creu del 25è aniversari de l’A. E. Alí-Bei (Navàs). En dies clars hi ha una panoràmica excel·lent.
Per camí còmode baixem suaument cap al refugi (senyals del PR-C 79).

Refugi de la Serra d’Ensija (2156m)
Situat en una àmplia coma, al costat d’una font. Part lliure accessible tot l’any per a resguardar-s’hi si cal.
Hi conflueixen diversos corriols i tiranys del bestiar. Evitem el que marxa cap a l’esquerra i baixa a la Font del Freda i el que va pel fons de la coma. Prenem el de més a la dreta que s’enfila en moderat pendent vers el SE seguint senyals del PR-C 79 i passa a mitja alçada del llom dels Amorriadors fins al Pla de les Tores.

Pla de les Tores (2239m)
Collada molt oberta a partir de la qual canvia abruptament el paisatge donant pas al vessant meridional. Deixem els senyals del PR que vers l’E. Menen a la Creu de Ferro (2) i encarem una rasa o torrentera evident baixant per pendent molt pronunciat. Camí fressat i obvi però relliscós vers el SE.
Passat el tram més pregon on s’hi amuntega brancam i troncs arrossegats per allaus i torrentades, el camí s’allunya de la llera i modera notablement el pendent. Abastem una pista de desemboscar.

  • (2) Opció especialment recomanable, sobretot en cas de neu o pluja: Per comptes de baixar per la rasa, allargar la ruta pujant a la Creu de Ferro (2294m) i baixar per un corriol pel llom entre aquella i la Rasa de les Tronques (més a l’E). Al peu del Serrat del Pal els dos itineraris conflueixen en el punt on creuem la pista. Mireu-vos-ho al mapa. Trobareu el track a la ressenya del Serrat Voltor.

Pista al Serrat del Pal (1878m)
La seguim uns metres. El camí continua a mà dreta (fites) en moderat pendent de baixada vers el SSE.

Cruïlla (1759m)
Senyalitzada amb una fita. Marxem a la dreta pel ramal menys evident. Aviat retrobem la pista que hem creuat abans i que descriu una gran marrada.

Pista al Serrat del Pal (1727m)
La tronem a creuar i reprenem a l’altra vorera el camí pel que veníem. En poca estona retrobem la pista per on hem marxat a l’anada que prenem a mà esquerra.


Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) des de la Font Freda amb raquetes de neu

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Al Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet), punt culminant de la Serra d’Ensija, és fàcil pujar-hi amb raquetes. Si el risc no és molt marcat i no ens apartem de l’itinerari el perill d’allaus és baix. Resulta dons una excursió ideal per a iniciar-se amb les raquetes de neu o començar la temporada.
L’itinerari que proposem, per la Font Freda i el refugi, és un dels més habituals. Si el temps acompanya però, és millor allargar la ruta pujant pel Torrent de Llobateres i baixant per la Font Freda (PR-C 79). La carena de la Serra d’Ensija ofereix àmplies perspectives que val la pena aprofitar. Atenció però a l’estat de la neu dons, el Torrent de Llobateres, te trams exposats i, de fet, s’hi han observat allaus.
Nosaltres en aquesta ocasió vàrem un dia rúfol vàrem pujar i baixar per la Font Freda.

Distància 4,6 km (anada)
Desnivell acumulat +789 -54 m
Nivell de dificultat baixa
Data 17 de gener de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Aproximació
Per la B-400 de Saldes cap Gósol, al Coll de la Trapa (entre p.k. 18 i 19) prenem una trencall a l’esquerra indicat cap a ‘Vallcebre-Pleta de la Vila-Serra d’Ensija-Refugi Delgado Ubeda’. El seguim un parell de quilòmetres fins a la Pleta de la Vila/Parc de Palomera, on hi ha un parc lúdic i ampli espai per aparcament.

Parc de Palomera (1.593 m).
Comencem a caminar per la pista (que al hivern és generalment tancada, sovint amb neu o glaç) en direcció a xaloc (SSE) i suau pendent, fins a la cruïlla de la Font Freda.

Font Freda (1.660 m, 35’) (diversos rètols indicadors). Deixem la pista i emprenem un corriol guiats pels senyals del PR-C 79. Pendent moderat dins del bosc, en direcció a ponent. Quan abastem la clotada del Torrent de la Font d’Ensija la vegetació s’esclarissa i girem a migdia. El pendent augmenta progressivament, sense passar de moderat. Desprès el camí vira a xaloc i assolim un llom ampli i obert: Les Planelles.
Continuem la pujada vers migdia mentre anem deixant enrere els darrers pins fins a una zona planera on ja veiem propera la carena.

Pla d’Ensija (2.180 m, 2h 10) (rètol indicador). No continuem cap a la carena sinó que virem a ponent i en suau pendent arribem al refugi.

Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda (2.166 m, 2h 20’). Continuem en la mateixa direcció anat a buscar la carena. Pendent moderat. Lleugerament separats del fil de la carena per evitar la molt probable cornisa, ens enfilem a un turó i davallem a un collet. La darrera rampa ens deixa al cim (2.321 m 3h).
En dies clars la panoràmica que s’hi albira és privilegiada: Port del Compte, serra del Verd, cims d’Andorra, serra del Cadí, Pedraforca, Moixeró, Tossa d’Alp, Puigmal, Montseny, Montserrat, Rasos de Peguera, serra dels Lladres, serra de Queralt,..

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2h

Alta vall de la Riera de Merlès

Gorgs i salts de les rieres del Molí, de la Riba i del Tubau

Distància 15,5 km
Desnivell acumulat 382 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 23 de maig de 2020
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs (1:25000)

La de Merlès és una riera de cabal regular que neix a migdia dels Rasos de Tubau, entre el Berguedà i el Ripollès, travessa els termes de Sant Jaume de Frontanyà, les Llosses, Borredà, la Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i desguassa al marge esquerre del Llobregat, poc després de l’antiga colònia fabril de cal Riera, a Puig-Reig.
En transcórrer per un entorn eminentment rural ha conservat la seva fisonomia amb paratges de gran bellesa. Això ha fet que al seu curs mig s’hi hagin instal·lat nombrosos allotjaments turístics i siguin munió els visitants i banyistes en època estival. Tant és així que els municipis s’han vist en l’obligació de regular-ne l’accés.
Oficialment neix al Pont de Moreta, a l’aiguabarreig de les rieres del Molí i de la Riba, que alhora es nodreixen d’una munió de recs i torrents com el de Tubau o el de Llentes.
L’objecte d’aquesta ressenya és recórrer part d’aquestes rieres a la capçalera de la de Merlès, visitant alguns dels nombrosos gorgs i salts que s’hi formen.
L’itinerari, fàcil, transcorre majoritàriament per pistes. La única dificultat serà localitzar alguns dels gorgs de la riera del Molí, atès que l’accés no és gens evident.

 Accés
Per la C-26 (Eix Prepirinenc) a l’alçada de Borredà prenem la BV-4656 que ens mena a Sant Jaume de Frontanyà i deixem el vehicle en algun dels espais habilitats. Després d’admirar la magnífica església romànica de primeries del segle XI, comencem el nostre itinerari.

 Sant Jaume de Frontanyà (1073m)
Pel costat de l’església, prenem el camí de Moreta, seguint el GR 241 (rètol indicador). L’abandonem tot seguit poc més enllà de creuar la carretera a la Pobla de Lillet on anem a la dreta, passant pel costat de l’antic hostal de la Casablanca i davallem per una pista fins a l’accés al Molí del Quirze, on el pas és barrat. Uns rètols ens adrecen al Molí de Moreta i els Gorgs per un corriol a l’esquerra, tot creuant la riera del Molí i remuntant pel seu marge esquerre. També hi ha senyals de color verd. Es tracta d’un corriol per evitar el pas per la finca del molí. Sortim a la pista entre Canemars i el Molí de Moreta, que prenem a mà esquerra, seguint la riera del Molí. Just abans d’un sobtat revolt de 90º a l’esquerra, en baixada, per salvar el torrent de Vila-rasa, la deixem per un imprecís camí a mà dreta, per visitar el primer dels grogs, el del Matxo.

Gorg del Matxo (961m)
Es el més petit dels que trobarem, però bé val la pena visitar-lo. Recuperem el camí de Moreta, no pas al mateix punt on l’hem deixat, sinó una mica més enllà a l’alçada d’una tanca (vailet) pel ramat. Entremig el nostre camí s’ha ajuntat amb un altre que també prové de Sant Jaume de Frontanyà pel que hi discorre el GR-241, malgrat que no hi ha cap mena de senyal que ho indiqui. Dos-cents metres i escaig més enllà ens cal estar atents a un poc definit baixador a mà dreta que mena al gorg de les Feixes.

Gorg de les Feixes (953m)
Un petit salt partit en dos dolls dóna lloc a un ample gorg. Reprenem el camí de Moreta. Després d’un parell de colzades, localitzem a mà dreta un baixador més evident. No podem accedir a la llera perquè la bosquina ens ho impedeix i ens cal observar el salt i el gorg des de sobre.

Esquerd de les Feixes (926m)
La riera s’ha obert camí entre el rocam excavant una bona esquerda. Cal suposar que el nom li ve d’això. Recuperem el camí, però no pas al mateix punt on l’hem deixat sinó més a prop dons la pista fa una llarga llaçada per perdre alçària. Uns cent setanta metres enllà, ben proper al camí, localitzem un altre gorg innominat. Ben aviat, quan la pista torna a fer una colzada, creuem a gual al marge dret. Si el cabal és abundós ens caldrà descalçar-nos dons les passeres són ben precàries. I tot seguit, sense cap mena de rastre ni camí, ens cal baixar a mà esquerra per localitzar el següent gorg.

Gorg Blau (896m)
Bonic salt i gorg que es forma en una colzada de la riera del Molí quan es barreja amb el torrent de l’Estany. Poc més avall trobem les ruïnes del molí de Moreta.
Prosseguim tot guanyant alçària respecte de la llera. El terreny rost del marge no sembla practicable, però si ens hi fixem bé, localitzarem un baixador a mà esquerra que continua amb un corriol mig perdut pel que, esbiaixadament salvem el pendent.

Gorg de Moreta (873m)
Recuperem el camí i, a la bifurcació anem a l’esquerra (1), en baixada fins a retrobar la llera de la riera.

  • (1) Si continuem una estona més per la pista principal, podrem visitar el salts i gorgs de la Cara de Boc, a tocar l’aiguabarreig de les rieres del Molí i de la Riba.

 Pont de Moreta (869m)
Tot i el nom, cal creuar de nou a gual. Uns pocs metres llera amunt ens permeten visitar el darrer grog de la riera del Molí: el del Pont de Moreta. Poc més enllà s’ajunta amb el Rec de la Riba, que ara seguirem pel marge dret. Aigües avall a partir d’aquest punt pren el nom de riera de Merlès. Continuem per una pista a l’altre marge, en pujada. A la dreta del camí localitzem un baixador que ens permet accedir al gorg del molí del Puig.

Gorgs del molí del Puig (877m)
El rec de la Riba és més cabalós que la riera del Molí, i els gorgs també són més grans. Aquest conserva part de l’antiga resclosa i, a l’altre marge, unes parets de pedra seca. Reprenem la pista, cada cop més precària, que s’acosta a la llera. Un camí continua a l’altra banda i, inevitablement, ens cal descalçar-nos per creuar-la. Seguint la riera, ara pel seu marge esquerre, fem una colzada i sortim sobre la pista pavimentada de la Riba, a l’alçada d’un pont. Aquesta pista prové de la C-26 i un dels seus ramals mena al veïnat de Viladonja en terme de les Llosses. La riera del Molí, el rec de la Riba i, més amunt, el rec de Tubau, fan de termenal entre Sant Jaume de Frontanyà i les Llosses i, per tant, entre el Berguedà i el Ripollès.
Pista amunt trobem tres altres baixadors a mà dreta, més fressats que els que ens ha calgut localitzar fins ara i que ens permeten accedir al gorgs Rodon, Negre i de la Riba. Prou més amunt atenyem el mas de la Riba.

Sant Esteve de la Riba (975m)
Església romànica de la que n’hi ha constància documental d’ençà el segle XI, tot i que l’estructura actual correspon al XII, amb importants reformes posteriors. Annexa a la important pairalia de la Riba. El conjunt però, és de titularitat privada i no s’hi permet l’accés. També és una cruïlla de camins i hi ha un rètol indicador de la Ruta de la Transhumància.
Nosaltres prenem la pista, ara ja de terra que, en baixada, segueix pel marge esquerre de la riera. Quan atenyem el rec de Llentes, just al punt on s’ajunta amb el de Tubau, ens cal creuar-lo a gual. Poc més amunt albirem el Molí de la Riba.
En una colzada, camí enllà, trobem a mà dreta una font i, ben aviat, una petita presa sobre el rec de Tubau. No ens caminar gaire més perquè el brogit de l’aigua ens adverteixi d’un altre salt.

Salt i gorg de Caselles (985m)
És el més alt dels que hem visitat. I també el darrer. Hi accedim per un costerut senderol a mà esquerra.
Continuem pel mateix camí fins que la pista ens mena creuar la riera per un pont passat el qual hi ha una bifurcació en T. Tant un ramal com l’altre ens menen al mateix lloc. El de la dreta seguint el torrent del Prat. Prenem el de l’esquerra, pujant en llargues llaçades per la baga de les Planes. Les podem escurçar fent drecera tot seguint els pals de la línia elèctrica.
Creuem per entremig del mas de les Planes i continuem vers ponent. Bona estona més enllà atenyem cal Cintet, amb una font adossada al mur perimetral, ran de camí. Just passada la casa sortim a la carretera de Sant Jaume a la Pobla que seguim uns tres-cents setanta metres a mà dreta, en pujada.

Coll de Sant Jaume (1156m)
Som al punt més alt de l’itinerari on hi passa l’antic camí ral de Castellar de n’Hug a Sant Jaume de Frontanyà. Baixem per aquest ombrívol sender, paral·lel a la carretera, fins a creuar el clot de la font de la Pobla, remuntem lleugerament tot passant pel costat de cal Vicenç i retornem al punt de partida.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alta vall de la Riera de Merlès

Cresta de Cabirols

Pedraforca: Pics dels Cabirols i Cim del Calderer

Distància 6,5 km
Desnivell acumulat 914 m
Nivell de dificultat difícil
Data 11 d’octubre de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

Activitat realitzada amb Cordada AEE. www.cordada.org

Itinerari d’aventura que estrictament no podríem qualificar d’escalada en cresta perquè la major part és caminada i grimpada fàcil. Això si, per terreny delicat, i sovint molt exposat. Un alpinista amb bon criteri el qualificaria de fàcil, però per realitzar-lo cal estar avesat a aquest tipus de terreny.

 Accés
Per la pista pavimentada que de Saldes puja al Mirador de Gresolet. Si és oberta, podem seguir un tros més per la del Collell on hi ha un altre accés al refugi.

Refugi Lluís Estasen (1668m)
Prenem el camí a l’Enforcadura per la Tartera de Saldes seguint el PR C-123.
Pugem bona estona per la tartera fins a la vertical del Pic dels Cabirols Inferior (1) on abandonem el camí per enfilar-nos (N) en aquella direcció. Fort pendent per terreny descompost però pas franc.
Propers a la base del cim flanquegem a la dreta per guanyar la carena esquivant el tram més pedregós. La resseguim per terreny fàcil fins que comença a dreçar-se, al peu d’una canal herbada.

  • (1) Altres ressenyes deixen el camí força abans. Però d’aquesta forma estalviem desnivell fora de camí amb el que l’accés a carena resulta menys penós.

Canal herbada (2210m)
Quan sortim de la canal (II) tenim sota els nostres peus la gran timba del vessant nord. Grimpem (II-III) fins al primer cim.

Pic dels Cabirols Inferior (2277m)(2)
De cim davallem a un collet pel costat d’un arbre mort i a l’enfilant-nos per l’altre costat trobem una agulla de doble cap, estilitzada i molt característica. Passos de II+ fins al cim veí.

  • (2) El mapa de l’Ed. Alpina situa aquest cim uns 55 metres al NE, just per sobre la canal herbada i a una cota de 2247m. Del mapa topogràfic de l’ICGC no cal refiar-se’n perquè excepte el Calderer, no en situa cap referència correctament.

Pic dels Cabirols Superior (2317m)
Davallem uns metres per un tram fàcil però afilat i amb pati important a banda i banda. Al nostres peus s’alça l’esvelta agulla del Gat. La instal·lació de ràpel, on hi cabem justes tres persones, és a base de diversos anells de cordino i una anella. Baixem, seguint el fil del crestall, els quasi 30 metres que ens separen de la bretxa on hi trobem dos claus, un d’ells amb anella.
Ara ens cal remuntar una curta fissura (IV) passada la qual flanquegem uns pocs metres pel vessant solell del Gat, sense altra dificultat que l’exposició, fins a trobar la segona instal·lació de ràpel, equipada amb doble parabolt anella i cadenat.
Aquest segon ràpel, de 25 metres, és encara més espectacular que el primer, amb un tram volat.

Collet del Gat (2282m)
Hi ha una reunió de dos parabolts amb anelles. És la sortida d’una variant de la via Homedes que no puja al Gat. A l’altre paret hi ha senyals de pintura vermella i fletxes en sentit descendent: des d’aquest collet podem retornar directament a la tartera de Saldes. Les seguim en sentit invers, pujant pel vessant nord (passos de II).

Collet de la Cova (2390m)
Hi acaba la via Pany. Hi ha un rètol pintat indicant la direcció al Calderer. Davallem uns metres per tot seguit continuar ascendint tot flanquejant encara pel vessant nord fins a guanyar un esquenall per quin llom atenyem el cim. Tot el tram és fàcil (II) excepte un curt pas de placa (IV-).

Cim del Calderer (2497m)
Davallem pel camí normal que mena al Pollegó Superior. Al primer tram de cadenes muntem un ràpel. El segon és menys vertical i no ens cal. Un cop al peu del segon tram equipat deixem el camí al Pollegó i baixem a la tartera per una descomposta canal que vindria a ser la continuació pel vessant sud del tall de la del Riambau.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pedraforca. Cresta de Cabirols

Rieres del Grau i de Clarà

Saltant del Grau, balma dels Forats i gorg del Molinot

Distància 10,4 km
Desnivell acumulat 387 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 d’abril de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera (1:25000)

A ponent de Berga, sobre Avià i l’Espunyola, tot davallant a la plana del Berguedà Jussà, la Rasa del Grau i la Riera de Clarà, salten i s’entollen formant raconades idíl·liques. Recullen les déus que s’escolen de les serres dels Lladres (o de la Tossa) i dels Tossals i de l’altiplà de la segona de les «les Tres Maries».
Podem visitar-les juntes o per separat, però la millor època per fer-ho és després d’un episodi de pluges. Els camins són fressats i de bon fer.
Una proposta alternativa més llarga i exigent a aquesta és la de «les Tres Maries».

Accés
Partim d’Avià, al punt quilomètric 142 de la C-26, entre Berga i Solsona, a l’alçada d’una fàbrica de filatura.

Els Arbres Blancs (711m)
Hi ha rètols indicadors. Sortim pel camí ral d’Avià a Capolat, un camí carreter pel costat d’un roure, un magnífic exemplar d’alzina i el mas dels Arbres Blancs. Prenem una drecera i sortim poc abans d’una bifurcació amb nous rètols on anem a la dreta, en direcció a Sant Salvador pel Grau. Retornarem pel ramal de l’esquerra.
Després d’un parell de llaçades entremig de les quals deixem a esquerra i dreta sengles ramals, atenyem una bifurcació en Y on ens cal anar a la dreta. Per l’esquerra escurçaríem el nostre itinerari sortint més amunt del Grau i ens perdríem la visita al salt homònim i a la Balma dels Forats.
Anem guanyant alçària (NW) en moderat pendent per la pista fins que, al capdamunt d’una rampa més forta, ens cal estar atents a un camí que baixa a mà dreta. Ens en fa estar a l’aguait el brogit de l’aigua que s’escola pel saltant, que trobem poc més enllà.

Saltant del Grau (880m)
Un bonic salt per sobre d’una balma per on passa el camí, de forma que podem veure’n la caiguda pel darrere.
Camí avall baixaríem a Avià, però tornem a la pista la seguim uns metres i la deixem per una de precària a mà dreta per la que anem a creuar a gual la Rasa del Grau. A l’altre marge el camí és poc fressat. Ens cal pujar esbiaixadament fins a trobar-ne un de ben definit que prenem a mà esquerra (1).
Camí amunt (NW) a la propera bifurcació, baixem a mà esquerra fins a la Balma dels Forats.

  • (1) Per la dreta aquest camí s’ajunta amb el que hem deixat al saltant i mena a Avià. És una bona opció si solament pretenem visitar la Rasa del Grau i retornar per un itinerari diferent al de l’anada.

Balma dels Forats o del Grau (896m)
Situada en una gorja ombrívola de la Rasa del Grau. Són dues balmes obrades i comunicades, d’uns quinze metres de llargària cada una per sis de fons, amb dues plantes.
Tant interessant com la balma són els salts i gorgs que fa la riera, amb grans i capricioses acumulacions de tosca.
En marxem pujant a un prat on el camí es perd. El voregem i creuem la riera per on ens resulti més fàcil, al peu del Grau, un mas del segle XVI actualment dedicat a turisme rural, que deixem a dalt a la dreta. Prenem una pista que puja (SSE) fins a una bifurcació on anem a la dreta (2).
La pista acaba en un camí ben fressat pel que continuem pujant per l’obaga. S’eixampla abans de situar-nos al marge d’uns prats sobre l’altiplà de la «segona Maria», que anem vorejant.

  • (2) Pel ramal de l’esquerra baixaríem a la bifurcació que hem trobat després de les dues llaçades, a poc d’haver començat.

Pla de Barons o de Rossinyol (1040m)
Acaba abruptament sobre la Costa de Serrapinyana. Hi ha una estació de vol amb parapent. Continuem propers al fil del cingle fins a l’altre cap. On comença l’arbrat trobem un camí ben definit pel que baixem a una pista que seguim a  mitja alçada del cingle.
Prou més endavant deixem la pista que puja a mà dreta al pla i continuem per un ample camí fins que, poc més enllà d’una balma, trobem una bifurcació on anem a la dreta, en pujada (3).
A la següent bifurcació baixem a l’esquerra i sortim al final d’una pista enquitranada on anem a l’esquerra fins a Cal Déu.

  • (3) Baixant a l’esquerra anem a parar al mateix indret. És per no repetir camí d’anada i tornada.

Cal Déu, el Molinot (990m)
Antic mas restaurat. Que havia estat un molí en dóna constància la bassa al darrera de l’edifici i la mina de desguàs. Desconeixem de quin tipus ni n’hem trobat cap referència. La riera de Clarà fa un bonic salt amb el corresponent gorg sota una balma.
Marxen per un camí (S) i poc més enllà ens desviem a la dreta per veure des de sobre un altre salt i gorg. Just després baixem per un corriol a mà dreta on sortim sobre un altre camí que seguim uns metres a mà dreta fins a trobar la riera.

Riera de Clarà (970m)
Salta formant una bona capa de tosca i un bell gorg. Si continuem camí creuant-la, podem atansar-nos, prou més amunt, al Morral de Sant Salvador la «tercera Maria».
Retornem pel mateix camí que seguim a la dreta i poc més enllà, a la bifurcació, continuem baixant a mà dreta, rebutjant-ne un d’esglaonat que puja a l’esquerra (4).
Seguim per un bon camí de bast, senyalitzat amb pintura groga, baixant per la costa de Serrapinyana, entremig d’un alzinar espurnejat de roure i pi. Creuem altres camins i trobem bifurcacions, fins i tot un parell que menen al mateix punt. Solament ens cal seguir els senyals o la direcció més evident per retrobar el camí d’anada.

  • (4) Per aquest pujaríem a la bifurcació (3) del camí d’anada.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Rieres del Grau i de Clarà

Les Tres Maries

Morrals de Sant Salvador, Sobrestrada i Pla de Barons

Distància 19,6 km
Desnivell acumulat 829 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 27 de març de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera (1:25000)

A ponent de Berga, sobre Avià i l’Espunyola, s’alcen uns tossals coneguts com «les Tres Maries». Són, de llevant a ponent, el Morral de Sobrestrada, el Pla de Barons i el Morral de Sant Salvador. Formen part d’una llarga successió de graonades entre la plana del Berguedà Jussà i el Prepirineu, l’Aigua d’Ora i el Llobregat. Són termenals entre els municipis d’Avià, Berga, Capolat i l’Espunyola.
La seva situació permet que des de les carenes puguem atalaiar una vasta extensió de terreny que s’allargassa fins a les comarques veïnes del Bages, el Solsonès, l’Osona i cimals del Ripollès i el Vallès.
Solcats per la Riera de Clarà i la Rasa del Grau, que salten i s’entollen formant raconades idíl·liques, la millor època per visitar-les és després d’un episodi de pluges.
Els camins són en general de bon fer, excepte el de baixada de Sobrestrada, de fortíssim pendent. Alguns trams però són poc fressats i a l’itinerari hi concorren molts altres camins i corriols. Afegit a una llargària i desnivell prou apreciables, ens fa considerar aquest itinerari de moderada dificultat. Tenim diverses opcions per escurçar-lo.
Cal dir que a la data que l’hem realitzat s’estaven fent treballs forestals al Pla de Torneula i a l’obaga entre el Pla de Barons i el Grau, amb troncs i brancam ocupant part dels camins.

Accés
Partim d’Avià, al punt quilomètric 142 de la C-26, entre Berga i Solsona, a l’alçada d’una fàbrica de filatura.

Els Arbres Blancs (711m)
Hi ha rètols indicadors. Sortim pel camí ral d’Avià a Capolat, un camí carreter pel costat d’un roure, un magnífic exemplar d’alzina i el mas dels Arbres Blancs. Prenem una drecera i sortim a una bifurcació amb nous rètols on anem a l’esquerra (SW) en direcció a Sant Salvador pel Molinot. Pel ramal que deixem a la dreta podríem retornar si decidíssim renunciar a la darrera de les «Maries».
Hi ha senyals grocs. El camí és planer i ben fressat, alternat amb algun tram de pista al peu de la Costa del Pou, entremig d’un alzinar amb sotabosc de boix. Sobre nostre s’alça el Pla de Barons, un dels nostres objectius.
A l’alçada del mas de Serrapinyana, que a panes podem veure entre l’arbrat, comencem a virar (NW) guanyant alçària en pendent que mai passa de moderat, esbiaixadament per la Costa de Serrapinyana. La pineda pren terreny a l’alzinar mentre anem apropant-nos a la Riera de Clarà que intuïm al fons a l’esquerra.
Quan, passada una balma deixem un corriol, i amb ell els senyals grocs, que puja a mà dreta al camí que farem de retorn a pocs metres per sobre nostre, ja som prop de la riera.

Riera de Clarà (970m)
La creuem per unes passeres al costat d’un gorg i un salt amb una bona capa de tosca. Ens enfilem entre llaçades i fort pendent, creuem una pista i sortim a un altre camí on hi ha més rètols indicadors.
Continuem en direcció a Sant Salvador, a l’esquerra (SSW), més planerament entremig d’una bona pineda. Aquest tram, senyalitzat com a SL (verd i blanc)  el repetirem de tornada. Prou més enllà trobem una altra bifurcació indicada als Concs de Marmons, per on retornarem.
Aviat, en creuar la Rasa Fonda, trobem una nova bifurcació amb el seus rètols indicadors. Per l’esquerra podríem baixar a Avià pel Grau de Clarà i els Porxos. Continuem (SSE) guanyant alçària per l’obaga fins atènyer el pla del tossal i sortir sobre una pista prèvia al cim.

Morral de Sant Salvador (1156m)
Coronat per un vèrtex geodèsic i una senyera. És la tercera de les «Maries». Al costat hi ha les ruïnes que durant anys van atribuir-se al monestir i església de Sant Salvador de Mata, d’època carolíngia. Investigacions posteriors demostraren que la ubicació real d’aquest cenobi era al costat de les ruïnes de la casa de Cots Vell, al peu de la muntanya, i que les del cim corresponen a l’antic mas de Torneula. Originalment podria haver sigut l’emplaçament d’una guàrdia, documentada el 899 com a Turrem Nebule «Torre de la Boira» (1).
Marxem del cim propers al fil del cingle ponentí del morral. Els treballs forestals han desdibuixat el camí. Cal baixar a mà esquerra fixant-nos en uns senyals vermells. Més endavant al camí ja és ben definit. Sortim a un ramal de la pista prèvia al cim i trobem una bifurcació on anem amunt a la dreta. El de l’esquerra, senyalitzat en groc, baixa a l’Espunyola. Poc més amunt trobem una nova bifurcació, aquesta indicada. Seguim pocs metres a l’esquerra fins a la Bòfia.

  • (1) Josep Camprubí i Ramon Martí. Acta historica et archælogica mediævalia. Núm. 28, 2008.

La Bòfia (1122m)
Per una estreta boca quadrada entre blocs de conglomerat s’accedeix ajupit a una gran sala de 22X13X4 metres, de sostre pla i amb una cadolla permanent a l’interior que n’ocupa les 3/4 parts. Després de fortes precipitacions, l’aigua sobreïx per la boca precipitant-se pel cingle. Es coneguda des d’antic: era aprofitada com a cisterna natural pel mas proper de Torneula. (2)
Camí enllà aniríem al pantà de l’Espunyola. Però retronem fins a la bifurcació anterior i pugem a una pista que seguim uns pocs metres a l’esquerra fins a una altra on prenem el ramal de la dreta.

Pla de Torneula (1152m)
Seguim una pista marxant, amb revolts, vers el NNW, tot deixant el mas de Torneula a mà dreta.
Actualment deshabitat, aquest mas, a banda dels l’hipotètic origen al Morral de Sant Salvador, és documentat d’ençà el 1341 quan Guillem de Sant Salvador de Torneula intervé com a testimoni d’un acte jurídic. (3)

  • (3) Josep Camprubí i Ramon Martí. Acta historica et archælogica mediævalia. Núm. 28, 2008.

Serrat de les Tombes (1194m)
Bifurcació de camins amb rètols indicadors. Som al punt més alt de l’itinerari. A cent metres i escaig s’hi va localitzar una cista neolítica on aparegueren les restes de dos individus i aixovar divers amb una datació d’entre 3500-2500 anys a. C.
Deixem la pista per un sender poc definit per baixar (NE) seguint abundants senyals grocs. Després de creuar una tanca filferrada, atenyem la font de Concs (o dels Cóms) de Marmons, on continuem baixant (SE) fins a retrobar al camí d’anada que desfem fins a la bifurcació sobre la Riera de Clarà. En aquest punt continuem recte cap a una pista, que prenem a mà dreta, per la que baixem a creuar la riera a l’alçada de l’antic molí de cal Déu.

Cal Déu, el Molinot (990m)
Antic mas restaurat. Que havia estat un molí en dóna constància la bassa al darrera de l’edifici i la mina de desguàs. Desconeixem de quin tipus ni n’hem trobat cap referència. La riera fa un altre bonic salt amb el corresponent gorg sota una balma.
Marxen per un camí (S) i poc més enllà ens desviem a la dreta per veure des de sobre un altre salt i gorg, pocs metres més amunt del que hem visitat a l’anada. Camí enllà deixem a mà dreta el que baixa al que hem fet d’anada i que ara resseguim en paral·lel a una cota més alta. Sortim sobre una pista que seguim fins que s’acaba on, per un corriol ens enfilem al pla del tossal.

Pla de Barons o de Rossinyol (1050m)
Segona «Maria». Acaba abruptament sobre la Costa de Serrapinyana. Hi ha una estació de vol amb parapent. Resseguim, propers al fil del cingle, fins a una bifurcació on prenem un corriol a mà esquerra que ens mena a una pista que seguim a mà dreta i per la que baixem per l’obaga fins al peu del Grau, un mas del segle XVI actualment dedicat a turisme rural.
Anem a creuar la riera, fem un gir de 180º i, pel prat, anem a buscar un camí a l’altre cap que baixa per marge esquerre a la Balma dels Forats.

Balma dels Forats o del Grau (896m)
Situada en una gorja ombrívola de la Rasa del Grau. Són dues balmes obrades i comunicades, d’uns quinze metres de llargària cada una per sis de fons, amb dues plantes.
Tant interessant com la balma són els salts i gorgs que fa la riera, amb grans i capricioses acumulacions de tosca.
Uns cent-vint-i-cint metres camí avall després de la balma, baixem a creuar la riera per sobre del Saltant del Grau. Al marge dret sortim a una pista i, pocs metres més enllà, prenem un camí que baixa a mà esquerra.
Si decidim escurçar l’itinerari, aquesta pista mena als Arbres Blancs.

Saltant del Grau (880m)
Un bonic salt per sobre d’una balma per on passa el camí, de forma que podem veure’n la caiguda pel darrere.
Camí avall atenyem dues bifurcacions una darrere l’altre. La primera és un camí que puja a l’esquerra i ignorem on mena. La segona tampoc és senyalitzada, però anem a l’esquerra a creuar la Rasa del Regatell. El de la dreta baixa a Avià (4).
Poc després de creuar la rasa tornem a trobar una altra bifurcació que per la dreta també mena a Avià. Comencem a guanyar alçària en fort pendent fins a una altra cruïlla de camins on anem a la dreta per camí més planer, revoltant el solell del Serrat Alt.

  • (4) Retornar per aquest camí és una bona opció havent vist la part més interessant de tot l’itinerari.

Morral de Sobrestrada (998m)
El nom li ve del mas que hi ha al peu. És la primera «Maria». S’alça a sobre el polígon de la Valldan i Avià. És una altra estació de vol amb parapent. La panoràmica és semblant a la de Sant Salvador.
Davallem en fortíssim pendent per un corriol ben fressat pel coster solell del morral fins a sortir sobre el camí entre el mas de Sobrestrada i l’hostal la Roda. No ens queda altre remei que seguir la carretera fins a Avià on hi continuem per carrers paral·lels fins a creuar de nou la Rasa del Grau per un pontarró i retornar al punt de sortida.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Les Tres Maries

Sant Sadurní de Rotgers

Des de Borredà i Vilada

Sant Sadurní de Rotgers és un temple romànic al terme municipal de Borredà. S’hi pot accedir en vehicle des d’aquesta darrera població per la carretera a Sant Jaume de Frontanyà. A peu des de Borredà, Vilada i Castell de l’Areny.
És ben factible enllaçar Borredà, Vilada i Sant Sadurní de Rotgers en un sol itinerari a peu d’uns 15,5 quilòmetres i 715 metres de desnivell (1). Aquesta era la intenció quan la meteorologia ens va fer reconsiderar-ho i vàrem tallar pel mig, retornant més endavant a fer el tram que restava.

  • (1) En aquest cas no cal passar per Capdevila, anat directament del Pati a el Pradell pel GR 241.

 Des de Borredà

Distància 10,4 km
Desnivell acumulat 370 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 22 de març de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000)

Fàcil i bonic itinerari per visitar un temple romànic resseguint el camí ral de Borredà a Castell de l’Areny entremig de pinedes i rouredes. Tots els camins són ben fressats i senyalitzats.

Accés
Partim de l’ample aparcament que hi ha a ponent del nucli urbà de Borredà, ben indicat des de l’entrada al poble.

Borredà (680m)
Sobre mateix de l’aparcament trobem els senyals del GR que seguim a mà esquerra fins a una bifurcació indicada. A mà dreta prenem el camí ral de Borredà al Castell de l’Areny seguint el GR 4. Per l’esquerra, per on retornarem, marxa el GR 241.
Ens anem allunyant del poble (NW) alternant trams de camí i pista seguint els senyals del GR. A la falda del puig de Sant Marc s’acaba un tram de pista i comencem a guanyar alçària en moderat pendent per un bon camí que conserva trams empedrats.
Sortim a una pista de treure llenya i la seguim una estona. La deixem per una altra a mà esquerra que també abandonem al cap de pocs metres per un camí a mà dreta pel que, amb llargues llaçades, anem baixant per la obaga fins al fons d’una rasa.

El Pontarró (918m)
Bifurcació indicada. Creuem el rec del Pontarró i sortim a una pista que seguim a mà dreta en pujada. De tornada continuarem per a l’esquerra en direcció a Santa Magdalena de Guardiolans. Si en algun temps hi havia un pont, no en resta cap evidència.

El Putxot (970m)
Bifurcació de camins al bell mig d’uns prats de pastura. Hi ha rètols indicadors. Hi arriba una pista pavimentada des de la carretera a Sant Jaume de Frontanyà i el camí de Vilada per la Casa de la Baga. A pocs metres sobre un turonet hi ha les ruïnes d’un mas. Continuem recte en direcció a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Rotgers (975m)
El lloc de Rotgers és documentat d’ençà el s. IX i provindria d’un tal Rodegari. L’església ho és d’ençà finals del X, però la construcció actual és més tardana. Petita, d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, conserva l’absis semicircular amb decoracions llombardes característiques del romànic del s. XI i el campanar de dos pisos del XII. També conserva la porta original i el perímetre de la sagrera.
Retornem al Pontarró i continuem pista avall seguint senyals blanc i blaus. A la Solana de Capdevila trobem una bifurcació a mà dreta passada la qual fa una colzada i continua. Just en aquesta colzada baixem, també a mà dreta, per una altra, més precària i pedregosa. Fem una colzada per salvar una rasa i més endavant passem pel costat d’un bassiol.

Capdevila (857m)
Bifurcació indicada. A mà dreta marxa el camí que mena a Vilada per Santa Magdalena de Guardiolans. Anem a l’esquerra i passem per sota de la casa. Pista avall atenyem el mas del Pati on arriba el GR 241 que prenem a mà esquerra. Baixem fort a creuar el rec del Pati i pugem per l’altre marge on sortim prop del mas de Canemars sobre el camí de Borredà a la Portella que seguim a mà esquerra fins a sortir al camí del Coll de Bas, enquitranat, que ja no deixem fins a retornar al punt de partida.

Powered by Wikiloc

Des de Vilada

Distància 12 km
Desnivell acumulat 437 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 d’octubre de 2018
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000)

Itinerari amb dues parts ben diferenciades. L’anada, per camins poc concorreguts, sense cap característica especial i monòtona. La tornada prou més interessant, també des del punt de vista paisatgístic.

Accés
Sortint de Vilada per la C-26 en direcció a Borredà hi ha el pont de cal Pei. Just abans un petit espai on deixar-hi el vehicle. Hi passa el GR 241 (Circular de Borredà).

Pont de cal Pei (680m)
Sobre la riera de Vilada. Seguint els senyals del GR, el creuem i a l’altre marge prenem a mà esquerra una pista que mena a la Casa de la Baga i el Putxot. La deixem tot seguit per prendre’n una altra a mà dreta, aixaragallada i precària, que puja (E) seguint una línia de mitja tensió fins a un coll.

Collet dels Pous (780m)
El GR baixa a mà dreta, camí pel que retornarem. Continuem uns metres per la pista a mà esquerra (NE) i la deixem per una drecera. Veiem unes pedres pintades de vermell: són les fites termenals. La pedra central sempre és la més gran, és el terme i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen filloles. L’orientació de les pedres indica la direcció que segueix el terme (font: Turisme del Berguedà). Hi ha senyals grocs, antics i descolorits, algun de blanc i verd de SL i algunes fites. De nou a la pista la seguim (N) fins que sortim a una altra que puja de Guardiolans pel Collet del Cinto i que seguim a mà esquerra, en pujada, fins a una tanca.

Coll de la Mola (855m)
Els senyals, si n’hi havia, s’han perdut i el camí és molt poc fressat. Pugem (NNE) pel costat de la tanca seguint indicis de camí. Aviat creuem una altra pista que també puja del Collet del Cinto i va a trobar la del Putxot. Continuem amunt (N) pel costat del filat d’una tanca pel bestiar. Senyals grocs antics i descolorits, algun tram més fressat i alguna fita de tan en quan, ens confirmen que anem per bon camí fins que sortim a una altra pista, probablement de treure llenya, i la seguim a mà esquerra mentre va virant a NE. Prou més endavant uns senyals grocs ens menen deixar-la per un camí a mà dreta que acaba sobre la pista del pont de cal Pei al Putxot.
Més enllà deixem a mà dreta el camí a les ruïnes de la Casa de la Baga i continuem bona estona (E) fins que sortim a uns prats que creuem per entremig d’uns bassiols (N).

El Putxot (970m)
Bifurcació de camins. I ha rètols indicadors. Hi arriba una pista pavimentada des de la carretera a Sant Jaume de Frontanyà. Hi passa el tram del GR 4 entre el Castell de l’Areny i Borredà. Anem a l’esquerra en direcció a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Rotgers (975m)
El lloc de Rotgers és documentat d’ençà el s. IX i provindria d’un tal Rodegari. L’església ho és d’ençà finals del X, però la construcció actual és més tardana. Petita, d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, conserva l’absis semicircular amb decoracions llombardes característiques del romànic del s. XI i el campanar de dos pisos del XII. També conserva la porta original i el perímetre de la sagrera.
Retornem al Putxot i, seguint el GR, baixem (SE) per una pista fins a trobar el Rec del Pontarró.

El Pontarró (918m)
Bifurcació indicada. Deixem el GR i el Camí Ral del Castell de l’Areny a Borredà que s’enfila a mà esquerra i continuem pista avall (SSE). Hi ha senyals blanc i blaus.
La seguim fins que a la Solana de Capdevila trobem una bifurcació a mà dreta (podem fer drecera prenent aquest ramal) passada la qual fa una colzada i continua. Just en aquesta colzada baixem, també a mà dreta, per una altra, més precària i pedregosa. Fem una colzada per salvar una rasa i més endavant passem pel costat d’un bassiol.

Capdevila (857m)
Bifurcació indicada. A mà esquerre marxa el camí que mena a Borredà. Anem a la dreta i passem per darrera de la casa de Capdevila fent un gir de 180º (N) i continuem dos-cents trenta metres. Ens cal estar atents perquè a mà esquerra, surt un camí. Hi ha senyals grocs força descolorits. Es el que baixa a la Plana del Boix, poc fressat però fàcil de seguir. Continua amb una pista molt aixaragallada que millora més avall.

Pradell (795m)
Bifurcació indicada. Sortim al Camí Ral de Borredà a Vilada, un ample camí carreter on retrobem el GR 241, que seguirem fins retornar al punt de partida. Poc més enllà, a l’esquerra, hi ha la masia de Pradell. Prenem aquest ample camí a mà dreta però el deixem aviat per un corriol que baixa a creuar una rasa i s’enfila al veïnat de Guardiolans passant entre la casa del Soler i l’església de Santa Magdalena.

Santa Magdalena de Guardiolans (810m)
Església romànica, amb importants modificacions posteriors, d’una sola nau, coberta amb volta de canó, sense absis i campanar de paret de dos ulls. Està documentada d’ençà el 903 i des del començament fou una sufragània de Sant Joan de Vilada.
El veïnat de Guardiolans o Gardilans agrupa a redós de l’església els masos de Pradell, Santpere, el Soler i les Eres. Ja és esmentat el 839 (Gardilane) i pertanyia a la jurisdicció del monestir de la Portella.
Continuem pel GR (NW) i sortim la pista que puja de les Eres. La seguim a mà dreta i la deixem al Collet del Cinto per retornar (W) per camí ben fressat i senyalitzat al Collet dels Pous.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Sant Sadurní de Rotgers