Arxiu de la categoria: Garrotxa

Serra del Corb

Les Preses-Sant Miquel i Sant Martí del Corb-Roca Lladre-Puig Rodó-Xenacs

Distància  11,11 km
Desnivell acumulat  625 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 de novembre de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Garrotxa Zona Volcànica (1:25000)

Clàssic itinerari per la Zona Volcànica de la Garrotxa especialment interessant a la primavera i tardor quan la varietat cromàtica entre la roureda, l’alzinar i la fageda, és una pura delícia visual. A més de visitar un parell d’esglesioles romàniques i pujar a dos cims molt panoràmics.
La del Corb o de Marboleny —no hem pogut escatir-ne la diferència— és una serra que juntament amb la de Finestres són el partió entre les conques del Fluvià, al nord i el Ter, a migdia.
Els camins hi són ben fressats i senyalitzats, excepte en un tram puntual del Pujant d’en Camps que tampoc és recomanable fer-lo amb terreny humit.

Accés
Partim de l’aparcament del carrer del Camp del Prat, a la Zona Esportiva de les Preses, ben indicada dins de la població.

Les Preses (473m)
N’hi ha constància documental d’ençà el 922 quan Elienard testà l’alou de les Preses i el Corb a favor de la seva esposa Ricarda i feu constar que l’havia obtingut per aprisió (1). Aquí hi ha una hipòtesi de l’origen del nom. Ricarda es casà en segones núpcies amb el noble Sal·la i foren els fundadors de Sant Benet de Bages. El 960 en va fer donació al cenobi benedictí.
L’església parroquial és dedicada a Sant Pere i se’n té notícia des de l’any 1019. L’actual, d’estil neoclàssic, data de finals del XVIII i en destaquen els dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.
Seguint els senyals del GR 2 i grocs d’Itinerànnia anem a buscar el camí de Sant Miquel del Corb i el Puig Rodó, passant entre les piscines i el camp de futbol. Per camí ben fressat i en moderat pendent (NE) atenyem el collet de la Cantina i anem virant a nord entremig de la fageda del Clot.

  • (1) Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.

Volcà del Racó o Camp Fondo (614m)
La forma arrodonida i enclotada recorda el cràter de l’antic volcà, ara ocupat per una feixa de conreu. Pugem a la dreta (E) en direcció, entre altres, a Santa Pau i les ermites de Sant Miquel i Sant Martí. A la vista del mas del Racó deixem a mà dreta el camí que, per unes escales de pedra, s’enfila a l’àrea recreativa de Xenacs.
Revoltem per sota el mas (S) i planerament ens endinsem a la fageda de l’obaga del Solé. Al feréstega clotada de les Grípies hi trobem la font del Racó, seca, i virem 90º (E). Més endavant el camí esdevé una pista que anem seguint.

Sant Miquel del Corb (606m)
Se li atribueix ser una de les més antigues de la Garrotxa. D’origen possiblement preromànic, l’actual fàbrica és d’època romànica amb remodelacions del segle XVIII. Consta d’una sola nau coberta amb volta de canó. La porta d’accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent i protegida per una porxada. El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants que substituí un d’anterior d’espadanya de dos ulls. A finals de setembre, coincidint amb la diada del sant, s’hi celebra un aplec.
Entre alzines i vers el S parteix el camí del Pujant d’en Curós que, en fort pendent al seu darrer tram, mena al Collet de Puig Rodó. (2) Nosaltres però continuem per la pista, ara en molt bon estat, passant pel costat de les ruïnes del Curós i el mas de l’Antiga.

  • (2) No apareix al mapes: fou senyalitzat i ben condicionat per «Els Enfilats-Centre Cultural les Preses» per a la «Marxa dels Llenyataires» del 2016.

Sant Martí del Corb (581m)
Petita església romànica d’una sola nau i absis semicircular, situada en una raconada ombrívola. S’hi accedeix per una escalinata. Una porxada sostinguda per pilastres amb teulada a dues aigües resguarda el portal a cada costat del qual hi ha sengles finestrals amb reixa de ferro forjat. El campanar és d’espadanya d’un sol ull alçat sobre el frontispici. Al costat hi ha una font.
La pista, per la que hi hem arribat, continua fins a la carretera de les Preses al Pla de Sant Miquel pel mas del Camps i és la manera d’accedir a les dues esglésies en vehicle. Per aquí també marxa el GR 2 en direcció a Santa Pau.
Seguint els senyals grocs (estaca) pugem per un sender que ens deixa sobre una pista precària. A la bifurcació continuem pujant a l’esquerra en fort pendent fins a sobre d’un esquenall on l’abandonem a mà dreta pel sender del Pujant d’en Camps. En algun tram el camí es fa perdedor i ens cal estar ben atents als senyals i rastres de camí. El pendent és entre fort i molt fort, especialment al tram final quan enfilem per una canal per la que atenyem el coll.

Collet del Pujant d’en Camps (847m)
Hi ha rètols indicadors i hi passa el camí entre Colltort i Xenacs (3). Nosaltres però en prenem un de ben fressat i no senyalitzat que, en moderat pendent, ens enfila carenejant (NE) al Serrat de Roca Lladre.

  • (3) Tot i estar-ne assabentats ens passa l’oportunitat de veure-hi una sútia, nom que rep a la contrada el clot per fer carbonet. Té un metre de diàmetre i 60 cm de profunditat.

Serrat de Roca Lladre o Penya d’en Vidal (907m)
Hi ha un vèrtex geodèsic. Tallat al vessant nord per l’impressionant cingle d’en Vidal, resulta un excel·lent mirador sobre la Plana d’Olot, la Fageda d’en Jordà, el Bosc de Tosca i la Zona Volcànica de la que destaquem vers el NE els cons del Croscat i de Santa Margarida. Però també atalaiem el Pirineu i Prepirineu més orientals: el Puigsacalm, Puig Cubell, la Serra de la Freixineda, Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra, Bassegoda, el Mont i Sant Julià del Mont, per esmentar solament els més prominents. És termenal entre les Preses (NW), Santa Pau (NE) i Sant Feliu de Pallerols (S).
En davallem pel carener oposat. Atenyem un collet on, per l’esquerra hi arriba el Pas d’en Vidal, un pujador tant o més rost que el d’en Camps. Hi retrobem els senyals grocs que ara seguim a mà dreta, per camí entre planer i de moderat pendent, pel solell. Abans de desviar-nos (rètol indicador) uns setanta metres (S) a visitar la Cova de Rocalladre, podem albirar vers el SW els cingles del Far, Aiats i Cabrera.

Cova de Rocalladre (818m)
Petita cavitat de 55 m. de recorregut constituïda per una única galeria a la qual es pot accedir per dues boques que incideixen lateralment amb la galeria principal. La boca inferior presenta una curta rampa descendent que desemboca al bell mig de la galeria, cap a la dreta acaba ràpidament en dos conductes impenetrables i cap a l’esquerra porta a la base d’un pou de 5 m. que és la boca superior. (4)
Continuem camí (WNW) retornant al Collet del Pujant d’en Camps i, carena enllà (W) per un bonic alzinar, deixem a mà esquerra el camí al Coll de Bas. Més endavant abandonem el camí carener per un altre a mà dreta, per l’obaga dels Cingles del Corb. Poc abans de la font dels Cingles, trobem un avenc que no hem vist ressenyat enlloc.
Poc més enllà atenyem el Collet de Puig Rodó on, a banda del nostre, hi conflueixen altres camins: el que mena al cim, un itinerari naturalístic, el que baixa a Sant Miquel del Corb —que hem esmentat abans—, i el que pel Clot de la Grípies mena a l’àrea de Xenacs.

  • (4) Font: Espeleoíndex.

Puig Rodó (909m)
O Puig Rodon, segons el mapa de l’Alpina. Coronat per un mirador amb una taula d’orientació circular molt detallada i una senyera. És una talaia tant o més bona que la de Roca Lladre.
Baixem al Clot de les Grípies. Pel camí anem trobant estaques amb explicacions de la flora de l’entorn. Hi ha un parell d’avencs i uns penells explicatius sobre l’elaboració de carbó vegetal.

Àrea recreativa de Xenacs (838m)
De titularitat municipal, hi ha un restaurant i hi arriba una pista des de la C-152. Oberts solament els caps de setmana (5).
També hi conflueixen el camí al Racó —el de les escales de pedra comentat anteriorment— i el de les Preses. Prenem aquest darrer, senyalitzat amb estaques i senyals grocs. Aviat es ramifica i deixem a mà esquerra el dels Bous pel que també podríem retornar a les Preses fent més volta i a mà dreta un que hi va pel Volcà del Racó (camí de les escales) continuem recte pel de les Barrincoles pel Clot de Xenacs.
Sortim sobre Can Talaia. A partir d’aquí seguim per pista pavimentada. Passem pel costat dels masos del Pujol i el Pinell i, passat el Torrent de Sant Sebastià, entrem al poble pel carrer de la Rectoria. Aprofitem per visitar la Plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere i la pairalia de Can Mata.

  • (5) Podeu informar-vos de l’horari al restaurant «Quinze Ous» 689620131, situat al costat de la Zona Esportiva on hem començat l’itinerari.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra del Corb

Fageda de la Grevolosa i Puigsacalm

Des del Molí de Bracons pel camí dels Tossells. Retorn per les fonts Tornadissa i de la Tosquera.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 748 m
Nivell de dificultat moderat
Data 24 de novembre de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

A la finca de la Grevolosa, propietat de la Generalitat de Catalunya, hi ha una de les fagedes més majestuoses de Catalunya. També exemplars centenaris de roure.
El Puigsacalm o Puigsacau és l’elevació més prominent del conjunt que forma amb el Puig dels Llops, el Puig Corneli, les Agulles i els Castellets. Aquest grup presenta una abrupta i encinglerada cara meridional, produïda per una falla geològica, que la fa especialment vistosa des de la Vall d’en Bas. Per l’altre vessant el cordal s’allarga fins a la Collada de Bracons amb els cims del Puigsacalm Petit, el de les Civaderes, els Tossells i la Roca de Corb. Des de tots els punts cardinals, diversos camins hi menen. En aquesta ocasió en seguirem un parell que parteixen de la Collada de Bracons a fi d’enllaçar fàcilment l’ascensió amb la visita a la fageda.
Els camins, excepte el curt tram del Rec de Bracons, els camins són ben fressats i senyalitzats. L’hem qualificat de moderada pel camí equipat dels Tossells on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Cal dir però que està molt ben equipat i que fins no fa pas gaire no hi havia cap ajuda. No ha de suposar cap problema per a senderistes habituals, excepte amb terreny humit.

 Accés
A partir de la C-37, per la carretera de la Collada de Bracons, bé des de la Vola (Sant Pere de Torelló), bé des de Joanetes (la Vall d’en Bas).
Poc abans —o després segons per on hi accedim— de la collada, a l’alçada del mas de Bracons trobem diversos espais que ens permeten aparcar al costat de la carretera. Partir d’aquest punt ens permet esquivar les aglomeracions que solen formar-se —sobretot els caps de setmana de tardor— a la collada o als aparcaments de la fageda.

Bracons (983m)
Prenem una pista indicada al Molí de Bracons. A la bifurcació deixem el ramal de l’esquerra que hi mena i creuant la Riera de Bracons, anem a la dreta (S) per un antic camí carreter pel marge esquerre.
Al Collet de la Paia el deixem per un camí ben fressat a mà esquerre (E). Bon tros més enllà en deixem un altre a la mateixa mà pel que podem fer drecera si no volem visitar Sant Nazari.

Sant Nazari (933m)
Ermita que hom creu que data del segle XIV. Restaurada en diverses ocasions, la darrera entre 2008 i 2011.
De la part posterior (banc i taula) surt una pista que seguim en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.

Collet dels Gamarussos (970 m)
Rètol indicador. Deixem la pista que gira a la dreta. És la que mena al segon aparcament de la fageda. Continuem per un sender vers el N en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers. Observem que el faig ha anat guanyant terreny al roure.
Obviem a mà esquerra el camí (estaca) al Coll de la Paia i entrem a la part més interessant de la fageda on s’hi localitzen tres fajos monumentals. De fet, hi trobem nombrosos exemplars de proporcions considerables.
A l’alçada de la font deixem a mà dreta el camí al Coll de Llancers i continuem vers la collada de Bracons, se suposa que seguint el GR 151.1, però els senyals d’aquest són ben escassos. També n’hi ha de grocs d’Itinerànnia. Sortim sobre una pista que prenem a l’esquerra fins la collada.

Collada de Bracons (1132m)
A l’altre marge ens enfilem per un talús rocallós i emprenem un camí ben fressat en direcció a la Font Tornadissa i el Puigsacalm. El deixem aviat per un altre menys definit a mà dreta indicat com Camí dels Tossells.
En fort pendent guanyem la carena que a partir d’ara anirem resseguint fins al cim i que fa de partió d’aigües entre el Ter i el Fluvià, termenal entre Sant Pere de Torelló i la Vall d’en Bas i límit comarcal entre Osona i la Garrotxa.
Ens encarem al primer ressalt rocallós que superem ajudats per esglaons de fusta, metàl·lics i sòlides cadenes.

Roca del Corb (1323m)
Cimet de poca visibilitat. Continuem en fort pendent grimpant, també ajudats pels mateixos elements, vers el Tossell Petit molt més obert que el seu antecessor. Un curt tram, ja sense cap dificultat, ens separa del següent cim.

Tossell Gros (1462m)
Coronat per una senyera, llibre de registre i un original pessebre fet de coberteria. Molt més panoràmic que els precedents ja ens permet albirar el Pirineu, sobretot a la baixada vers la Collada Fonda.
Esquivem el Puig de les Civaderes i sortim sobre una pista ramadera resseguint (NE) per damunt d’uns rasos on la vista s’eixampla atalaiant bona part del Pirineu Oriental.

Els Clivillers (1418m)
Hi ha un rètol que resa «Ras de les Civaderes» i un portell que creuem tot anant a mà dreta (E). Al collet dels Clivillers (rètol indicador) continuem recte en direcció a Santa Magdalena pel Puig dels Llops, deixant a mà dreta el camí que baixa a buscar el Pas dels Burros. Poc més enllà deixem a mà esquerra el camí de Sant Privat per enfilar-nos al cim.

Puigsacalm o Puigsacau (1514m)
Vèrtex geodèsic, creu i llibre de registre. Fent honor al seu nom és planer (-calm, altiplanicie, plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya, el que en altres contrades s’anomena tossa o tossal). Encara que bé podria referir-se als extensos rasos propers, com el de Manter.
L’aglutinació  de l’article salat sa(ça) dins del nom és força corrent a la toponímia catalana, especialment en aquestes contrades (Sacomella, Puigsacreu, Puisallança, Collsacabra, etc.) així com la terminació amb el mot –calm (Sant Martí i Sant Hilari Sacalm) alhora propi de la llengua occitana.
També coneixem prou toponímia on és freqüent la vocalització de la «ela» en «u» (baumes-balmes, aubereda-albereda, baucells-balcells, aubert-albert, cau-calm,…). Tal vegada per això la muntanya era anomenada localment com Puigsacau. I és així com la trobem ressenyada a diferents publicacions de finals del XIX (Diccionari Aguiló, butlletins excursionistes, Jocs Florals,…). Però no pas de forma generalitzada: autors contemporanis prou arrelats i coneixedors de la comarca com Marià Vayreda l’anomenaven Puigsacalm.
El cim en dies clars, és una talaia extraordinària. Així, seguint el sentit de les busques del rellotge,  albirem ben propers la carena dels Tossells, la Serra de Curull i el Santuari de Bellmunt i tenim a l’horitzó Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Taga, Puigmal i tota l’olla de Núria, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra, Bassegoda, Mont, Plana d’Olot, Sant Julià del Mont, volcans Croscat i Santa Margarida, Puigsallança. Del Collsacabra hi destaquem l’Agullola de Rupit i, més propers, Aiats i Cabrera. Seguint albirem Agudes, Matagalls i, per acabar-ho d’arrodonir, darrera la Collada de Bracons, la Plana de Vic amb Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. És tan cert que les muntanyes no es mesuren solament per la seva alçària com que al pot petit hi ha la bona confitura.
Desfem els nostres passos fins els Clivillers on anem a la dreta fins al proper Collet del Ferrer. Uns indicadors ens senyalen que som sobre el Ras de Manter. Baixem (W) pel llom herbat fins a fer un gir de 90º i continuem davallant a mà esquerra per una comella molt evident.

Font Tornadissa (1296m)
Surgència on afloren les aigües que recullen els rasos que tenim a sobre, en una bella raconada. Continuem per camí ben fressat, amb senyals grocs i trams molt obacs deixant al cap de poc a mà dreta el camí (indicat) a Vidrà per Sant Bartomeu de Covildases, punt on retrobem el GR 151.1.

Collada de Sant Bartomeu (1249m)
No estan indicats però en surten tres camins: un que baixa a Sant Bartomeu, un altre que careneja per la Serra de Curull i el que seguim (S) vers la Collada de Bracons. Poc més avall ens cal estar atents perquè a mà dreta surt un camí, tampoc indicat, que ens cal prendre.

Camí del Rec de Bracons (1230m)
Prou definit al començament, aviat es desdibuixa i costa de seguir per la fullaraca. Hi ha alguna fita i senyal de pintura, però el que més ens ajuda és que havia estat esporgat fa uns anys i podem anar-ne seguint el rastre: el pas és franc i els troncs escapçats ens l’assenyalen.
Aviat baixem a una torrentera i la seguim. Més avall el brogit de l’aigua ens alerta d’una surgència.

Font de la Tosquera (1100m)
Surgència del torrent que hem seguit. Al costat hi ha una bona formació de tosca, d’on deu venir-li el nom. És el naixement del Torrent de Bracons, que fornia el molí.
Hi arriba una pista precària que seguim a mà dreta (1) fins la carretera per la que anem a recuperar el punt de sortida tot albirant a l’altre marge del torrent la casa de Bracons i, al fons, el molí i la seva bassa.

  • (1) Per l’esquerra aquesta pista, paral·lela a la carretera, acaba a un centenar de metres del camí de la Collada de Bracons a la Font Tornadissa.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Fageda de la Grevalosa i Puigsacalm

Itineraris relacionats
Fageda de la Grevolosa i Serra de Llancers
Puigsacalm i Puig dels Llops

Santuari de Cabrera i Pla d’Aiats

La Serra de Cabrera i el Pla d’Aiats, envoltats de cingles especialment alts als vessants ponentí i meridional, separats entre sí pel pregon coll del Bram i coronats amb allargassats altiplans, formen un perfil característic fàcilment recognoscible des de la llunyania.
Són el sostre de la comarca natural a la que Cabrera dóna nom: el Collsacabra o Cabrerès, de morfologia caracteritzada per aquest tipus de relleus tabulars, coronats per planells —calms— tallats abruptament per cingles. Fan de termenal entre la Vall d’en Bas (Garrotxa) i Cantonigròs (Osona).
A les obagues hi predomina la fageda i al solell la roureda de roure martinenc. Per això és molt recomanable visitar-los a la tardor, per la vistositat amb que s’engalanen els boscos. Camí d’Aiats també hi trobarem una bona boixeda amb alguns bons exemplars de grèvol.
Malgrat l’abruptesa de la contrada, diversos camins hi pugen des de tots els vessants, superant curts però sobtats pendents. Segueixen dos itineraris que recorren alguns d’aquests camins.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Des de Falgars d’en Bas per la Faja i retorn pel coll Sabastida

Distància 11 km
Desnivell acumulat 654 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 de gener de 2019
Cartografia Ed. Alpina. La Vall d’en Bas i les Preses (1:15000)

Aquest itinerari circular hi accedeix pel vessant llevantí. A banda de la dificultat foel fort pendent, cal tenir en compte que bona part de l’itinerari no és senyalitzat, especialment a la baixada. Els camins estan perfectament representats al mapa, però a la zona n’hi conflueixen diversos i algunes entrades no són prou evidents.

Accés
A Falgars d’en Bas s’hi accedeix per una estreta carretera enquitranada de 9 quilòmetres que parteix just del punt quilomètric 34 de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Hi ha una pista que parteix de prop dels Hostalets d’en Bas però és privada i tancada.

Falgars d’en Bas (945m)
Nucli del terme de la Vall d’en Bas, situat al caire d’un altiplà, envoltat de cingles que s’alcen sobre els Hostalets d’en Bas, amb un desnivell de prop de cinc-cents metres.
Hi ha una església romànica dedicada a Sant Pere que, tot i les posteriors modificacions, conserva la seva estructura original. Consta com a parròquia al segle XI. Es diu que va patir els efectes del terratrèmol de la Candelera de 1428, però bé podria haver-se vist afectat pels de l’any abans, amb epicentres a Olot i Amer.
Al costat de l’església hi ha el mas de la Coromina, dedicat a la ramaderia i l’agroturisme.
Prenem un camí poc definit per davant de l’església vers ponent (W) on hi ha un indicador vers «Cabrera». Més endavant ja resulta més evident, hi ha un parell d’indicadors més i sobretot fites que ens acompanyaran fins als Plans de la Faja.

Plans de la Faja (1102m)
Creuem la pista entre la Freixeneda i el Coll del Bram i enfilem per un camí ben fressat i senyalitzat amb puntura groga, serpentejant per entremig de la Baga de la Faja. Fortíssim pendent que ens obligarà a ajudar-nos amb les mans per salva alguna graonada. Ja ben amunt creuem dos camins travessers i atenyem el carener que prenem a l’esquerra per enfilar-nos al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Documentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.
Magnífica talaia que forneix una panoràmica de 360º. En dies clars s’hi pot albirar des de l’Albera al Port del Comte i des del Pirineu a Montserrat.

Santuari de Cabrera (1296m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posteriorment. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana. Per sota el santuari prenem el camí que s’adreça (S) al cairell del cingle meridional i baixem per les escales que salven un desnivell d’un centenar de metres.

Coll del Bram (1170m)
Cruïlla de camins amb diversos indicadors. Al mapa excursionista s’anomena Collet de Cabrera. Prenem direcció al Pla d’Aiats, per l’obaga. Travessem un pas protegit amb una sirga i atenyem el coll d’Aiats (coll de Bram al mapa excursionista). Hi ha un petit rètol en un arbre. Prenem el camí de l’esquerra deixant el de Cantonigròs i comencem a enfilar-nos en moderat pendent per un antic i bell camí entremig d’una magnífica boixeda que ens mena a la carena.

Pla d’Aiats (1270m)
Altiplà més gran que el seu veí de Cabrera (amida 920m per 250 al punt més ample). Envoltat de pineda i recobert de falgueres. El travessem (SE) fins al Pla Xic, al caire del cingle meridional que és on podem gaudir d’una bona perspectiva.
Continuem camí resseguint el cairell del cingle (NE i N) fins que comencem a davallar (NNW) en fort pendent fins al coll Sabastida, al peu del puig homònim, on continuem baixant a mà dreta, en fortíssim pendent, fins atènyer una pista sobre la cabana de Santcrist, a la que ens adrecem fent drecera, fora de camí.
Per una pista baixem (NE) al Pla de les Soques. Per corriol, continuem en la mateixa direcció fins al torrent de la Codina, on sortim sobre una pista que ens mena a la carretera d’accés a Falgars, que prenem a mà esquerra prop d’un espectacular salt d’aigua.

Mirador del Sallent de la Coromina (925m)
Espectacular salt per on salva el cingle, amb un desnivell de 130 metres, el torrent de la Faja, una de les fonts que nodreixen la capçalera del Fluvià.

Powered by Wikiloc

Cabrera i Aiats

Des de Sant Julià de Cabrera per la Serrica i retorn pel Collet de cal Vidrier

Distància 7,2 km
Desnivell acumulat 428 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 15 de novembre de 2012
Cartografia Ed. Alpina. La Vall d’en Bas i les Preses (1:15000)

Aquest altre itinerari circular, més curt que l’anterior, solament puja a Cabrera. Ho fa pel vessant ponentí amb alguns passos equipats que, malgrat això i el fort pendent, no és pas dificultós. Davalla pel vessant llevantí i és senyalitzat en bona part.

Accés
A Sant Julià de Cabrera s’hi accedeix des de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Poc més enllà del punt quilomètric 21 (abans de Cantonigròs, en direcció a la Vall d’en Bas) i just després d’un revolt i un pont, es pren un camí (indicat) pavimentat a mà esquerra, durant tres quilòmetres.

Sant Julià de Cabrera (945m)
Nucli central d’un veïnat disseminat, situat al peu de la Serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que havia sigut la seva parròquia.
Hi ha un rètol “A Cabrera—pel Coll de Bram—per la Serrica, arriscat” (1). Prenem aquest darrer camí que, vers el nord, aviat s’encara al cingle. És rost i té passos equipats amb grapes que ens ajuden a superar-los. Però no el considerem pas difícil. Hi ha senyals de pintura.
Sobre un esquenall atenyem una bifurcació (rètol). Per l’esquerra surt el camí que, pel Mal Pas i la Baga de la Faja, revolta la serra a mitja alçada. Anem a la dreta pujant encara fort fins al Pla del Prat on el pendent s’acaba i baixem a buscar el pas de l’Osca.

  • (1) Per la dreta aniríem al coll de Bram (collet de Cabrera al mapa excursionista) on el camí de les Escales, protegit amb baranes, mena al santuari guanyant el cingle meridional. És el pas més habitual per accedir-hi.

L’Osca (1296m)
Osca, en una de les accepcions del mot, és un pas estret i acinglerat en una serra. I l’indret és talment així: un grau protegit amb passamans, a l’estret pas que uneix l’esperó a la resta de la serra.
Un camí a mà esquerra puja al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Dcumentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.

Santuari de Cabrera (1300m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posteriorment. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana.
Baixem pel camí de les Marrades, empedrat i esglaonat, que davalla pel vessant llevantí. Creuem el que circumval·la el cingle a mitja alçada, entre el Mal Pas i les Escales.
A partir d’aquí el pendent és molt fort per entremig de la Baga de la Faja. Està senyalitzat amb pintura groga.

Plans de la Faja (1093m)
Sortim sobre uns plans dedicats al pasturatge, on hi passa una pista que prenem a mà esquerra, per revoltar la serra en sentit contrari a les busques.
Al coll de Freixeneda entrem a la baga i caminem bona estona per dins la fageda, fins al coll de can Vidrier (rètols indicadors i panell) des de on, ben aviat, retornem al punt de sortida.

Cabrera i la Foradada

Escletxes de Freixeneda i Salt de Sallent

Del Pla d’en Xurri pel camí del Salt de Bot i retorn pel dels Matxos

Distància 12 km
Desnivell acumulat 858 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 14 de setembre 2018
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)
Recursos consultats Espeleoindex. www.espeleoindex.com Les Correjades
  Les Correjades. Ferran Cardona (Exploracions 16, 1993)
  ICHN (Notícies 177, 2015)

Les Escletxes de Freixeneda són un conjunt de grans esquerdes al bell mig d’una esponerosa fageda, a l’obaga del Serrat de les Bores de la Serra de Freixeneda. Entre el Vidranès a ponent, la Vall d’en Bas a llevant, el Puigsacalm a migdia i la Serra de Santa Magdalena al nord.
Conegudes també com a clapisses, bores, cavorques o correjades de Freixeneda, pel mas proper a quin voral s’hi localitzen freixes de fulla gran, amb algun exemplar monumental. O de l’Euga pel fet, segons la tradició, d’haver-se’n-hi esbalçat una.
Situades a l’anticlinal de Sant Privat, tallat sobtadament per la falla d’Amer o del Brugent, són formades per capes de gresos marins fracturats, esberlats pel lliscament (diàclasi) sobre altres de margues. Roques sedimentàries alçades pels plegaments tectònics de l’Eocè (40~50 milions d’anys). El lliscament tant pot produir-se de forma lenta i progressiva com brusca, per fenòmens com l’erosió o moviments tel·lúrics. En aquest darrer cas els terratrèmols de 1427 i 1428, els més importants enregistrats a Catalunya i originats per la falla d’Amer, podrien estar-hi relacionats.
D’altra banda, el Salt de Sallent, per on es precipita la riera homònima, és una altra mostra prou eloqüent de la falla d’Amer, amb un desnivell sobtat de cinc-cents metres sobre la plana.
La forma més fàcil i ràpida per accedir-hi és per ponent, des de Collfred. Però l’itinerari que us proposem ho fa per llevant i té els al·licients afegits de visitar algunes gorgues de la riera de Gorners, salvar el cingle i visitar el Salt de Sallent.
No és un itinerari difícil, a excepció de la zona de les Escletxes, on cal dedicar-hi especial atenció: la irregular distribució i la ubicació entremig d’una densa fageda, ens obliga a esmerçar-hi bones dosis d’orientació. Així com a realitzar curtes grimpades si pretenem visitar-les íntegrament. Especial atenció quan transitem per la part superior on les esquerdes poden tenir una profunditat de deu o més metres. D’altra banda, la confluència de multitud de camins —no tots ressenyats als mapes ni senyalitzats— ens farà estar pendents del GPS per estalviar marrades.
Com a nota complementària destacar la presència massiva, fins aproximadament la cota 1200, de l’arna Cydalima perspectalis, una espècie invasora que afecta greument el boix, que d’ençà el 2014 s’ha detectat a la Garrotxa.

Accés
Des de les Preses, per la GIP-5226 en adrecem a Sant Privat d’en Bas i seguim les indicacions a Puigsacalm i Salt del Sallent, entre altres. A l’alçada d’un transformador anem a l’esquerra fins a la zona de lleure del Pla d’en Xurri o dels Pins. Deixem a mà dreta l’accés a l’àrea i continuem uns tres-cents metres per la pista on, abans d’una barrera, hi ha una zona prou àmplia d’aparcament.

Els Pins o Pla d’en Xurri (640m)
Continuem per la pista que discorre pel marge dret hidrogràfic del Gurn i, a uns cinquanta metres, deixem a mà esquerra el camí al Salt de Sallent pel dels Matxos (rètol indicador), per on retornarem, tot creuant el Torrent de les Olletes. Més enllà deixem a la mateixa mà la pista forestal de les Olletes i, tot seguit a l’altre cantó, un camí a ca l’Amat (tot i que podríem fer drecera prenent-lo).
Just abans de creuar a gual la riera de Sallent, deixem a mà esquerra el camí de les Escales, que baixa directament del Salt i tot seguit baixem a creuar, també a gual, la de Gorners (o de Collfred). L’aiguabarreig d’ambdues rieres dóna pas al riu Gurn, tributari del Fluvià.

Gorgues de ca l’Amat (690m)
La pista creua la riera al punt on forma un bonic gorg. Aigües amunt en trobarem més, que val la pena visitar camí enllà. El una colzada poc més amunt retrobem el camí que hem obviat abans. A la següent colzada deixem la pista, que mena a l’Amat, per un camí ben fressat, pel marge esquerre hidrogràfic (NNE) i un paratge ombrívol on predomina el roure. Trobem un camí a mà dreta que també va a la casa i, prou més enllà, atenyem la Gorga Blava on creuem al marge dret.

Serrat del Pont (755m)
Dos-cents quaranta metres més amunt de la gorga (N) el camí es bifurca. Per l’esquerra s’enfila el del Salt de Bot, que haurem de prendre. Però val la pena continuar recte uns quants metres per l’altre, anomenat dels Pescadors, per albirar de ben a prop una altra bonica gorga.
Si fins ara hem fet una plàcida passejada de suau o, com a molt, moderat pendent, ara ens toca guanyar el cingle de la falla d’Amer pel punt més dèbil del Salt de Bot, seguint el curs d’una torrentera seca. Aviat deixem a mà esquerra un camí paral·lel al nostre i continuem enfilant-nos (ENE) entre llaçades que ens ajuden a superar el pendent. A mesura que guanyem alçària la fageda va prenent presència a la roureda. Per fi sortim a un camí carreter que, seguint-lo a mà esquerra, ens mena al mas Freixeneda.

Freixeneda (1175m)
Mas compost de dos edificis. El principal amb coberta a dues aigües, mig esfondrada, i un altre dedicat a estable, també en estat precari.
Al voltant de la casa hi albirem diversos exemplars de freixe de fulla gran. Un d’ells, a la part de darrera, de considerables proporcions.
Continuem (W) pel camí carreter deixant a mà esquerra el principal d’accés al mas, que prové de la Creu de Freixeneda. Transitem per entremig d’antigues feixes de conreu o prats de dall, fins a punt on, després de creuar una rasa, el camí fa una doble colzada dins d’un clap boscós, abans d’obrir-se a uns plans.

Plans de la Correjada (1232m)
En aquest punt podem prendre una pista a mà esquerra que puja als Rasos de Freixeneda i ens apropa a les Escletxes pel cantó més oriental. En acabar-hi la visita en seguirem un tram d’aquest camí.
Continuem dons i creuem els Plans pel bell mig. Just a l’altre cap, quan entrem a la fageda, surt esbiaixadament a l’esquerra un corriol prou evident, marcat amb senyals vermells. Un gran i vetust faig pot servir-nos de referència. Però a l’igual que l’anterior, mena a sector oriental. Continuem dons per la pista.

Cabana forestal (1255m)
Una gran i precària cabana de fusta, és el punt on abandonem la pista per un camí a mà esquerra senyalitzat amb pintura groga. No és gaire fressat, però solament ens cal pujar seguint els senyals per accedir a les Escletxes.

Escletxes, Clapisses o Bores de Freixeneda o de l’Euga (1275m)
El que segueix és un resum extret de www.espeleoindex.com, per saber-ne més visiteu el lloc i cerqueu Correjades.
Es poden distingir tres conjunts d’esquerdes, segons la cota que estan situats. El superior és el més llarg i continu, però també ample i obert.
El central és el més espectacular i de configuració més complexa, sobretot a la part del mig, formant un conjunt d’esquerdes de diferents direccions i fondàries, comunicades entre si. N’hi ha d’estretes i ombrívoles, altres amb tram soterrat i algun pou entremig. A l’extrem oriental hi ha esquerdes separades de la resta.
El conjunt inferior té el tram occidental molt obert i la resta més tancat.
A banda d’aquests conjunts hi ha alguna esquerda aïllada a més baixa cota.
Sortim de les Escletxes pel sector oriental on hi ha el camí que puja dels Plans de la Correjada i el seguim a mà dreta (S). Sortim a una pista que acaba als Rasos de Freixeneda. Els creuem (ESE) sense camí fressat fins on comença de nou el bosc. Poc més amunt una fita senyala un camí a mà esquerra pel que davallem en fort pendent.

Creu de Freixeneda (1280m)
Hi arriba la pista que, provinent de Ciuret, s’adreça al mas Freixeneda. Però no la seguim: prenem un camí (S) senyalitzat amb pintura groga i aviat comencem a davallar decididament en direcció al cingle. Deixem els senyals grocs que segueixen un camí a mà dreta vers el mas de Sallent i continuem pel fil del cingle de la Balma Roja.

Camí de les Escales (1047m)
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Per l’esquerra, passant una tanca, surt el camí de les Escales que davalla el cingle en fortíssim pendent. Per la dreta el que pel mas de Sallent i el coll de Ciuret mena a Vidrà. Nosaltres continuem recte en direcció a Sant Privat pel dels Matxos.

Salt de Sallent (1015m)
Impressionant salt de 125 metres, distància entre el caire del cingle i el Grog del Diable, per on s’escola la riera homònima. Poc més enllà, hi ha una bona balconada per albirar-lo a pleret.
Tan podem continuar per un corriol ran de cingle com per la pista paral·lela, que és el camí de Sallent a Santa Magdalena. Pel corriol sortim a la pista, anem a l’esquerra i la deixem pocs metres més enllà.

Camí dels Matxos (1039m)
Bifurcació indicada. Prenem a l’esquerra el que, a jutjar pel nom, era un antic camí de bast. Encara conserva algun tram empedrat i altres de prou malmesos. Trobarem a banda i banda diverses bifurcacions així com corriols del Vertikalm (quilòmetre vertical). Cal seguir sempre pel més fressat i ample. Especial atenció però quan atenyem el Torrent de les Olletes, on cal baixar propers al torrent, altrament aniríem a parar, prou més enllà, al camí homònim. El camí ens deixa a pocs metres del punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Escletxes de Freixeneda

La Salut

De Sant Feliu de Pallerols al Santuari de la Salut pel Coll d’Úria

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 598 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 de setembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Garrotxa. Zona Volcànica (1:25000)

Fàcil circular a la vall d’Hostoles, a la zona volcànica de la Garrotxa, que transcorre la major part per l’extrem oriental del PEIN Guilleries i Collsacabra. Variada i entretinguda, visitarem la riera, molins, fonts, un estany, un arbre monumental i el santuari tot creuant fagedes, castanyedes i prats de pastura.
Llevat del tram carener l’itinerari és molt ombrívol, el que ens permet realitzar-lo en qualsevol època de l’any.
Els camins són fressats i fàcils de fer. Per la pujada seguirem bàsicament l’itinerari 28 dels que tenen editats l’ajuntament i el parc natural (pàgina web i plànol d’itineraris), desviant-nos-en un curt tram pel 23, per visitar la Font Grossa i la castanyeda de Sant Miquel. Pel retorn utilitzarem l’itinerari 20.
Tot i que hi concorren molts altres camins, no tots representats al mapa, resultaria farragós identificar-los exhaustivament i endebades atesa la bona senyalització. Ens limitarem a ressenyar aquells que poden merèixer interès excursionista. Val a dir que d’aquests camins, si bé no els coneixem de primera mà, n’hem localitzat informació prou fiable.
Trobarem rètols indicadors a la majoria de les cruïlles i senyals grocs de continuïtat.

Accés
A Sant Feliu anem a creuar el riu pel costat de l’Estació (oficina de turisme) i el carrer del Riu Brugent. Circumval·lem els Arbres d’en Casals pujant fins a la Carretera de la Fàbrega on podem aparcar.

Carretera de la Fàbrega (477m)
Comencem a caminar (NW). Aviat travessem el torrent Saverneda que, fent honor al seu nom, és vorejat de verns. Atenyem la Creu de la Fàbrega on la llegenda diu que els santfeliuencs guanyaren la batalla als moros, feta que es representa per la Festa Major en el ball dels Cavallets, Gegants i la Mulassa.
Amb la gran pagesia de la Fàbrega davant nostre, trobem els primers indicadors al Santuari de la Salut pel Coll d’Úria (itinerari 28).
Pel bell mig de de les fileres de xiprers i, pel costat del mas, atenyem la font de la Fàbrega, a mà esquerra. Poc més enllà creuen la riera homònima per un pontarró. A l’altre marge anem a la dreta.

Molí de Can Campaneta (503m)
Des de l’edat mitjana a Sant Feliu de Pallerols van funcionar-hi diversos molins fariners i drapers al costat del riu Brugent i de la riera de Sant Iscle. Però és aquí al veïnat de la Fàbrega i la seva riera on van establir-s’hi la majoria.
Anem a l’esquerra (rètol indicador i senyals grocs). Deixem a l’esquerra l’accés al Molí Nou, on hi ha una font, i prenem un antic camí carreter, deteriorat i pedregós que puja al mas Rebrugent. El deixem aviat, i amb ell els senyals grocs, per baixar a mà esquerra a retrobar la riera de la Fàbrega (1) a l’alçada del molí de can Mates.
Unes passeres ens ajuden a creuar la riera. A l’altre marge trobem les ruïnes del molí de can Saderra.
Continuem pel marge dret, entremig d’una clotada ombrívola, d’esponerosa vegetació, on la riera hi fa alguns salts i tolls ben bonics, fins a la surgència de la Font Grossa.
Torrent amunt l’aigua corre soterrada i solament aflora en època de pluges. Part del cabal es canalitza per abastir el poble.
Després de superar una graonada, ajudats per un tram esglaonat, atenyem la mina.

  • (1) Segons altres fonts (com el mapa de l’Alpina) rep el nom de clot o torrent de Rebrugent.

Mina de la Font Grossa (650m)
Podem escoltar la remor de l’aigua escolant-se pel seu interior.
És també una cruïlla de camins i hi ha un rètol indicador. Per l’esquerra surt el camí del Bac de la Fàbrega que, pels antics masos de la Rovirola i el Ballac (o Vallac), mena al cingle de Rocalba tot creuant el camí de Sant Feliu a la Salut. Ben aviat aquest camí es bifurca i, per la dreta, en surt un viarany mig perdut que creua la carretera i mena directament a la Salut.
Nosaltres però anem a la dreta creuant la llera. En un planell hi ha la castanyeda de Sant Miquel amb un exemplar centenari (1).
Davallem ara pel marge esquerre fins a sortir a la pista de Rebrugent que seguim per la mateixa mà fins al coll.

  • (1) Rep aquest nom perquè donava el fruït als voltants del dia d’aquest sant, a finals de setembre.

Coll d’Úria (675m)
És termenal entre Sant Feliu i la Vall d’en Bas. Hi passa la carretera C-153 de Sant Esteve a Vic pel coll de Condreu, i un parell de camins a Sant Esteve i els Hostalets d’en Bas. Hi ha rètols indicadors.
Creuem la carretera. A l’altre marge prenem al camí de la dreta. Pel de l’esquerra faríem drecera per la Feixassa i Roca-roja.
Guanyem alçada (E) entremig de la Castanyeda del Carbonell. Virem 90º (S) i sortim sobre Pla de Gratallops. A la bifurcació (indicada) anem a mà dreta. En tot aquest tram el camí és molt aixaragallat.

Camí del Rei (846m)
Per la dreta atenyem el Camí del Rei (o de Trafa, de Tarafa i també de Tràfec, segons quina font es consulti). Aquest antic camí, que puja de la Vall d’en Bas pel marge dret del Clot o Torrent de la Teuleria, fou construït per explotar la fusta del Vescomtat de Bas. Poc abans de la bifurcació, s’ajunta amb el que prové de la Pixanera dels Matxos, al Camí Ral d’Olot a Vic.
Per l’esquerra continua la pista per la que veníem que, revoltant per sol ixent la Serra del Bruc, ens menaria a l’Estany del Coll.
Seguint el Camí del Rei, continuem recte (S) i anem a creuar el Clot de la Teuleria per la Bauma dels Murris. Després d’unes marrades per salvar el pendent, atenyem la carena de la Serra del Bruc.

Serra del Bruc (1000m)
En sortir a la carena, passem de l’obaga al solell, del bosc als prats. Prenem una pista a mà dreta (rètol indicador).
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (E) deixant el ramal que s’atansa als masos del Torrent i del Coll. Les Roques Estretes delimiten els termes de Sant Feliu de Pallerols i de Rupit i Pruit.
Seguim la pista vers sol ixent pel Serrat de l’Estany, envoltats de prats de pastura.

Estany del Coll (1020m)
Antigament era el punt d’aigua més important pel bestiar dels masos de la contrada, però s’havia anat enrubinant fins que es va restaurar.
Continuem vers son ixent fins al Collet de l’Arç, el punt més alt de l’itinerari. Termenal entre el municipis de Rupit i Pruit, Susqueda, les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Hi arriben també els camins de la Salut i el del Coll de Condreu per les roques encantades.
Anem a l’esquerra. Entre llaçades comencem a perdre alçària i ben aviat atenyem el santuari.

Santuari de la Salut (1028m)
Santuari marià del segle XVII, erigit al costat d’una font de propietats curatives. El temple actual, d’estil neoclàssic data de 1862. Des de la terrassa de l’hostatgeria annexa, on hi ha una taula d’orientació, es pot albirar tota la Vall d’Hostoles i es gaudeix d’una bona panoràmica: el Canigó, l’Alta Garrotxa i les serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba.
Davallem per la frondosa costa de la Salut, per camí còmode d’amples llaçades, seguint l’itinerari 20. Just abans de travessar la carretera hi ha la font del Vern. A partir d’aquí el camí és més costerut.
A mà esquerra trobem una bifurcació indicada a la font Grossa i el coll d’Úria (1). Poc més avall, passada la font de Ram Berga, que ens queda a la dreta, surt també a mà esquerra el camí que pel Ballac (o Vallac) i la Rovirola mena al mateix lloc (1).
Encara més avall, a l’alçada del Turó de l’Omverd, trobem a mà dreta el camí a la font de Rocalba, indicat amb un rètol.
Fem marrada girant a mà dreta a l’alçada del dipòsit d’aigua de l’Omverd, tot i que podem fer drecera (2). Més avall deixem a mà dreta el camí dels Estadats que mena al coll de Condreu i els volcans de Sant Marc i Puig Roig. Tot seguit per l’esquerra prenem el carrer de la Terrablanca i, creuant el torrent de l’Omverd que passa soterrat, retornem al punt d’inici.

  • (1) Sense haver-ho pogut constatar, creiem que aquests dos camins s’ajunten.
  • (2) Continuant per la pista i passant per la casa de l’Omverd.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


La Salut

Serra de Finestres

El Puigsallança és el sostre de la Serra de Finestres que separa la conca del Ter (Llémena) de la del Fluvià (Ser).
El punt més emblemàtic de la serra, és el santuari marià de Finestres, encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. Ben a prop, sobre uns espadats infranquejables hi ha les restes del castell que ens ofereixen una magnífica panoràmica.
Hi ha tres itineraris clàssics: el que hi puja per migdia des de Sant Aniol, el que ho fa per vessant nord, des de Santa Pau i per llevant des de Mieres. Ressenyem els dos primers que, al tenir un tram compartit, permeten fer-ne combinacions entre sí.

Santuari i castell de Finestres des de Sant Aniol per Raspats i retorn per la Lleixa del Favar

Distància 9,2 km
Desnivell acumulat 697 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 d’octubre de 2015
Cartografia Ed. Alpina: Garrotxa, zona volcànica (1:25000)

L’anada la fem pel camí més habitual pel torrent del clot de la font de la Becada i el mas de Raspats. Un cop al santuari aprofitem per enfilar-nos al puig del castell, on gaudim d’una magnífica panoràmica.
Retornem per un camí menys concorregut: el de la lleixa del Favar i els cingles de Costabella. Abans de baixar per la lleixa, ens desviem lleugerament per seguir breument el camí del mas de can Barretina, que és una altra opció de retorn, i visitem un mirador al fil del cingle sobre la lleixa.
Els camins estan ben indicats i en bona part senyalitzats. La única dificultat rau en que el de baixada, poc transitat, té curts trams envaïts per la malesa. Però és fàcil de seguir.

Accés
Des de la C-63, a les Planes d’Hostoles, prenem la GI-531 en direcció a Sant Aniol de Finestres i, entre altres, Sant Esteve de Llémena. Després de vuit quilòmetres ens en desviem a mà esquerra per la GI-530 fins a Sant Aniol.
Deixem can Tura a mà dreta i continuem de recte pel pla fins a creuar la riera de Llémena per un pont on, just després, surt una pista a mà esquerra i hi ha un petit espai per aparcament.

Pont de Llémena (380m)
La pista on deixem el vehicle, per on retornarem, la retrobarem en un parell d’ocasions al camí d’anada. Hi ha un pal amb indicadors d’Itinerànnia. Però com és habitual en aquestes senyalitzacions, no es fa referència a un punt tant destacable com el santuari tot i que el camí hi passa.
Al costat mateix uns esglaons senyalen l’inici d’un camí ben fressat, esporgat i senyalitzat (groc) que marxa vers el N, pel marge dret del torrent de la Font de la Bacada, en moderat pendent, sovint sobre llargs trams de codines.
Als Quintans de Raspats passem a tocar la pista i poc més amunt, ja als peus del santuari, la seguim breument i la deixem (continua fins a Mieres pel coll de la Palomera) per un camí carreter a mà esquerra que surt a l’era del mas de Raspats.
Un rètol de fusta ens indica el camí, enllosat al començament, al santuari i el Puigsallança. El pendent augmenta considerablement.
Més amunt una bifurcació també indicada: per l’esquerra al Puigsallança, per la dreta, més fressat, al santuari. Es tracta de dos camins paral·lels, el de l’esquerra a més baixa cota, que s’ajunten al Portell o Forat de l’Ovella.
Per la dreta i en fort pendent, en poca estona més ens plantem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem al santuari i continuem camí. Deixem a mà esquerra un corriol que enllaça amb el camí paral·lel i seguim fins a l’oratori on deixem a mà dreta el que ho fa amb els de Santa Pau i Mieres. Anem l’esquerra pel llom d’un esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell.

El Portell o Forat de l’Ovella (m)
Rètols indicadors. Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, el camí paral·lel al nostre, que hem deixat més amunt de Raspats.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Continuem guiant-nos per senyals grocs. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Deixem a mà esquerra el camí del Pujant dels Bous (indicat) i continuem recte en direcció al Puigsallança. Setanta-cinc metres més enllà trobem indicat a mà esquerra el camí de Costabella per la lleixa del Favar, per on retornarem.
Ara però seguim recte, pujant una estona més fins a una bifurcació poc perceptible si no fos indicada. Des d’aquest punt, per completar un itinerari circular, tenim dues opcions: Continuar per la dreta en direcció al Puigsallança i el Faig Rodó, on podrem optar de nou a baixar pel mas de can Barretina (ruïnes) i Costabella o bé per les Medes. Anar per l’esquerra que ens dóna les mateixes opcions fent drecera, sense pujar ni al Puigsallança ni al Faig Rodó.
Com que la nostra intenció és visitar un mirador sobre la lleixa del Favar, prenem el camí de l’esquerra, indicat com a “Sant Aniol de Finestres per les Medes”. Les fites ens ajuden a seguir un corriol desdibuixat per la fullaraca, que es defineix millor quan som a la carena, on el deixem per seguir a l’esquerra (indicador) fins al mirador al fil de la cinglera, on gaudim d’una perspectiva ponentina del santuari i el castell.
Sobre els nostres passos, retornem a l’encreuament amb el camí de la lleixa.

Camí de la lleixa del Favar (888m)
El camí, no gaire fressat i envaït per la fullaraca, seria difícil de seguir si no fos pels senyals de pintura vermells i fites sovintejades.
Un cop al solell baixem propers al fil del cingle, amb considerable timba a la nostra esquerra, revoltant en el sentit de les busques pel peu del puig de can Barretina. L’espessa vegetació ens estalvia la sensació de buit.
Poc abans d’abastar la llera del torrent, trobem a mà dreta i indicat per una fita i pintura vermella, el camí al mas de can Barretina, continuació del que hem seguit breument per accedir al mirador.
Creuem el torrent i, fent una colzada de 90º, continuem baixant (S) a mitja alçada del cingles de Costabella.
De la cruïlla de can Barretina fins a Costabella, hi ha curts trams envaïts per la malesa però, tot i que ja no hi ha senyals de pintura, el camí és molt evident i fàcil de seguir.
Sortim darrera el mas de Costabella, passem pel costat del pou i el viver, fins a la façana principal. Per la dreta d’un cobert anem a buscar un camí que, vorejant les feixes fins fa poc encara conreades i propers al marge dret del torrent, ens deixa sobre la pista d’accés al mas, al costat de la riera de Llémena, on a l’altra riba hi ha la planta embotelladora i poc més enllà la gorga de Monar.
Aquest tram de camí des del mas està molt perdut, però si ens oferís dubtes, sempre podem fer marrada retornant per la pista d’accés.
Ara, per retornar al pont on hem iniciat l’itinerari, solament ens cal continuar pista enllà.


Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Santuari, castell de Finestres i Puigsallança des de Santa Pau pel Sot de la Salgueda i retorn pel Coll de Maria

Distància 13 km
Desnivell acumulat 826 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 22 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Garrotxa, zona volcànica (1:25000)

Camins ben definits, en bona part senyalitzats, que no ofereixen dubtes d’orientació.
Una bona època per a aquest itinerari és la primavera i, especialment, la tardor (generalment a partir de la primera desena de novembre).

Accés
A Santa Pau s’hi arriba per la GI-524 entre Banyoles i Olot. Travessem el nucli i deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha just després del pont.

Santa Pau (483 m)
Pel carrer del Pont pugem a la Plaça de Baix i, vers l’E, sortim del nucli. Baixem per les escales de sota el cementiri i anem a buscar una pista que marxa vers el S.
Ens guiem per senyals grocs, que seguirem tothora fins al Pla del Grau.
Deixem a l’esquerra can Polier i a la dreta Malitrau.

Collet de Can Gordi (515 m)
La pista es bifurca i l’abandonem per un corriol entremig que ens mena passar pel costat de la Ginebreda. Encetem un tram de camí empedrat, pel costat de la tanca d’una finca. Passem vora la casa del Cargol i atenyem un camí pavimentat que seguim fins a la Coma on hi ha un cobert i corral amb era enllosada.
Ens enfilem per un corriol que ens deixa sobre un camí de bast. Seguint-lo vers el S ens anem encarant al Sot de la Salgueda.

Sot de la Salgueda (610 m)
Bifurcació de camins i font (1). El camí de bast marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem per un corriol que s’enfila en fort pendent pel marge esquerre del torrent, entremig d’una frondosa fageda.
Creuem el torrent i, al coll de Puigsafont, atenyem la pista que puja del de la Palomera. La seguim uns pocs metres i la deixem per un bon camí de bast a mà esquerra que ens enfila al collet on hi ha el pedró-oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni (2). Per camí planer arribem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem a l’oratori on anem a l’esquerra (3) seguint pel llom de l’esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell o Forat de l’Ovella (rètols indicadors, cruïlla de camins).
Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, un camí que mena a prop del mas de Raspats, sense passar pel santuari.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Rebutjarem a mà esquerra tres camins, tots indicats, que baixen a Sant Aniol de Finestres: el del Pujant dels Bous, el de la lleixa del Favar i el de les Medes.
Fort pendent per una clotada on domina la fageda fins atènyer la carena que resseguim fins al cim.

Puigsallança (1026 m)
Sostre de la Serra de Finestres i vèrtex geodèsic al fil d’un un cingle altíssim sobre el Sot de la Salgueda. De tant arbrat que és, no gaudeix de visibilitat excepte vers el N i l’E.
Baixem del cim fins atènyer una pista que seguim 130 m a l’esquerra (W), en pujada.

Faig Rodó (1021 m)
Un turó a penes destacaria si no fos per un parell d’exemplars monumentals. Retornem a la cruïlla i anem a l’esquerra (N) baixant en direcció a la Collada del Grau (rètol indicador).
Virem a NW carenejant fins al Pla del Grau.

Pla del Grau (867 m)
Antigues feixes de conreu a l’entorn de les ruïnes del mas homònim. Deixem el camí senyalitzat (i amb ell les marques de color groc) que baixa a Santa Pau fent marrada per la Font Pobra. Prenem un corriol senyalitzat per una fita. Ben fressat descriu una bona marrada i baixa fent llaçades entre la fageda pel paratge anomenat, com no podia ser altrament, de les Marrades (4).

Pista (727 m)
Transversal que creuem reprenent el camí poc més avall. Carenejant entremig de l’alzinar baixem (N) fins al coll de Maria on creuem un altre camí transversal i ens enfilem, tot carenejant encara, vers el N.
Davallem de nou i sortim del bosc sobre unes antigues feixes de conreu.

Can Barraca (560 m)
Ruïnes que deixem a mà dreta. Creuem les feixes i quan atenyem una filera d’arbres fruiters (castanyers, noguers,…) anem a la dreta seguin un rastre de camí fins a l’alçada de la casa d’Escolls. La passem pel costat fins al seu camí d’accés, a la façana nord.
A mà dreta baixem a la pista pavimentada i la seguim, revoltant en sentit contrari a les busques, per la falda del Volcà d’en Simón.
Entrem a Santa Pau per la Plaça de Baix.

  • (1) Malgrat estar indicada als mapes no l’hem pogut localitzar.
  • (2) Poc abans rètols indicadors d’Itinerannia amb profusió de destins, sense esmentar els més destacables i propers.
  • (3) Si no desitgem pujar al Puigsallança, podem retornar per la dreta al coll de Puigsafont on prendrem la pista a mà esquerra i resseguirem la capçalera del Clot de Salgueda, paral·lels a la carena però a més baixa cota, fins al Pla del Grau.
  • (4) Continuant pel camí, uns 275 metres més a ponent, hi ha la Collada del Grau on comença una pista. El mapa indica un corriol que, baixant per l’Escaler, s’ajunta amb el de les Marrades. També està ressenyat al llibre “A peu per la Garrotxa” d’en Josep Mauri (Cossetània). No n’hem trobat cap altra referència i la resta de ressenyes consultades baixen per les Marrades.


Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

El Ferran

Situat entre les valls d’Hortmoier (a ponent) i la de Sant Aniol (a sol ixent) per a l’excursionista hi ha dues formes de pujar-hi: per migdia, pel Coll de Terres i pel nord pel de Talaixà.
Al coll de Terres podem accedir-hi des de la Riera d’Oix i la Mare de Déu d’Escales (ponent) o des de Sadernes pel grau Sadidorta (son ixent). Al de Talaixà, per ponent pel Bac del Baquer i des de la Palanca del Samsó pel GR 11. I per sol ixent també pel GR 11 pel Salt de la Núvia o pel camí de Talaixà.
Tot i que és un cim de baixa cota, amb tantes opcions per anar-hi i situat entremig d’una zona paisatgísticament interessant, no és estrany que sigui molt visitat. La opció per la cara nord supera al tram final un fort desnivell de més de dos-cents metres que resulta un bon tirapit.
Us presentem un parell d’itineraris, amb algunes variants, que reuneixen bona part d’aquestes opcions. L’únic que presenta certa dificultat és el del Grau Sadidorta, amb un parell de passos equipats. El que puja per ponent no el tenim ressenyat i solament en mostrem l’itinerari.

Per sol ixent: de l’Hort d’en Roca al Ferran pel Grau de Sadidorta amb retorn pel Gomarell

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 826 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 23 de gener de 2015
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Accés
Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i, desprès de 2,5 quilòmetres de pista, comencem a caminar des de l’Hort d’en Roca, la tercera i última zona habilitada per aparcament. Atenció: hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.

Hort d’en Roca (300 m)
Continuem pista amunt fins a l’alçada del Pont de Valentí, bonic pont romànic ben conservat (rètols indicadors) que creuem. A l’altra riba prenem a mà dreta (N) el camí de Sant Aniol, fressat i senyalitzat (senyals de pintura grocs i verd/taronja)

Bifurcació a Sadidorta (325 m)
Malgrat que és l’opció més curta, deixem a mà esquerra el corriol que puja directament al Grau de Sadidorta (a).

Camí de Talaixà (340 m)
Deixem el camí planer a Sant Aniol (i els senyals de pintura) per enfilar-nos (NW) en moderat pendent, per un altre a mà esquerra (rètol indicador) també fressat i ben arranjat: s’ha esglaonat per evitar-ne l’erosió i les bifurcacions amb antics corriols o indicis de corriol s’han senyalitzat amb fileres de rocs.
Hi trobarem alguns fons de carboneres. L’aprofitament dels alzinars per fer-ne carbó fou una de les principals fonts d’ingressos de la contrada.
Creuem la pista que puja a la Quera en dues ocasions. El segon cop, poc més amunt i sobre un fons de carbonera localitzem a l’esquerra el camí al Grau de Sadidorta (b).

Carbonera (500 m)
A l’esquerra, senyalitzat per una fita, surt un tirany de prou bon seguir malgrat que, en creuar la tartera es desdibuixa. Marxem planerament sense guanyar gaire cota, flanquejant al peu de l’esperó que baixa del cim. Ben atents a les fites que, tot i que son escadusseres, ens guien fins al grau.

Grau Sadidorta (523 m) (c)
Supera una graonada vertical al bell mig d’una canal entre el Puig de Plansesserres i el Ferran.
Grimpem un primer tram vertical amb bons agafadors i flanquegem a la dreta. Està equipat amb argolles i una sòlida sirga que ens aporten seguretat. Poc més amunt un segon pas, més curt i menys exposat però atlètic, també està equipat amb argolles i cinta.
Uns esglaons ens deixen sobre un tram descompost on transitem amb cura, sobretot si som un grup nombrós, per la inestabilitat del rocam.
Esquivem la tartera per la dreta (sentit de la marxa) i bon tros més amunt la creuem (esquerra) fins a l’altre marge on continuem per un tirany poc definit.
Alguns senyals de pintura vermella i fites ens ajuden a seguir un camí perdedor amb tendència a ponent (W) fins al coll.

Coll de Terres (750 m)
Abastem el camí que puja des d’Escales. Ben apariat i definit, vers el N i en generoses llaçades, ens deixa a la carena on, fent un gir de 90º la seguim a mà esquerra (WNW) fins al cim.

Ferran (983 m)
Punt culminant d’un llarg crestall, sobretot per ponent, no hi gaudim de gran panoràmica. A migdia l’hi priva la vegetació i al nord el proper Puig de Sant Marc. A ponent però, podem albirar del Puigsacalm al Comanegra, amb el Taga i tot el cordal Núria-Costabona a l’horitzó i les valls d’Oix i Hortmoier als nostres peus. A llevant albirem fins al massís de les Salines, tot i que el Puig Salarsa, el Bassegoda i Freixenet acaparen l’horitzó.
Per un ben definit i rost camí, on caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts, baixem decididament vers el N fins a Talaixà.

Talaixà (755 m)
Petit nucli dispers de població, habitat ocasionalment (que no pas abandonat) a l’entorn de l’església de Sant Martí. El coll de Talaixà, partió de la vall d’Hortmoier/Beget (W) i la de Sant Aniol (E), és cruïlla de camins (rètols senyalitzadors) i hi passa el GR 11.
Hi ha un refugi del C.E. Olot restaurat no fa gaire. Per utilitzar-lo cal demanar-ne la clau. Disposa de font d’aigua (dipòsit) i Can Torner, un refugi lliure ben condicionat (2 places en llitera).
Marxem baixant pel GR 11 vers el NE (d).
Passem pel costat de la Quera (de quer, roca), antany una gran pagesia fortificada i ermita adossada, que avui resten en estat ruïnós.
Més avall deixem a mà esquerra el camí que puja al Coll Joell i, poc més enllà, el de la feixa Closa (e).
El que seguim és l’antic camí de bast entre Sant Aniol i Talaixà. Hi trobem encara trams empedrats, contraforts i arcs que l’apuntalen.

Salt de la Núvia (550 m)
O Malpàs de la Quera. Rètol indicador i camí que baixa a mà dreta.
Si continuem uns 80 metres més pel GR, al cairell entre el Clot de Talaixà i la Vall de Sant Aniol, sota els cingle de la Faixa Closa, hi ha aquest mirador des de on podem atalaiar bona part de la vall (1).
Seguint els senyals verd/taronja que ja no deixarem, baixem en direcció SW per camí ben fressat i costerut, amb els darrers trams molt aixaragallats.

El Gomarell (360 m)
Presa d’aigua a la riera de Sant Aniol. Rètols indicadors. Travessem a l’altre riba (hidrogràfica esquerra) (f) i prenem a mà dreta el camí de Sant Aniol a Sadernes. Creuem la riera a gual i sortim a la pista de la Muntada que prenem a mà esquerra (S) fins que, passat el Molí de Riu (ruïnes) l’abandonem per un camí paral·lel que s’enfila a la dreta per uns esglaons. Creuem la pista de la Quera, retrobem els camins de Talaixà i Sadidorta i, creuant de nou el Pont de Valentí, retronem a l’Hort d’en Roca.

  • (1) Com tantes altres, aquesta contrada també té la seva llegenda. Una versió diu que va estimbar-s’hi una núvia quan les galejades (trets de trabuc) del seguici del nuvi varen espaordir la seva cavalcadura. Altres que s’hi va abocar abans de casar-se a desgrat.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Variants de l’itinerari. Podeu obtenir-ne el track aquí.

  • (a) Camí de Sadidorta. És el que mena més directament al grau. Està força embardissat.Fa uns anys la construcció de la pista de la Quera va tallar-lo de mala manera i obliga a enfilar-se per un terraplè força descompost. Un cop a la pista cal seguir-la uns cent metres i reprendre el camí a l’esquerra. Al darrer tram flanqueja per un pedregar sota el cingle de Plansesserres on fites i senyals de pintura vermella ens ajuden a seguir el camí.
  • (b) Si no volem passar pel grau Sadidorta, podem continuar camí fins a Talaixà i enfilar-nos al Ferran des d’allí.
  • (c) Una altra opció anar al grau Sadidorta, és pujar per la pista de la Quera que s’agafa des de poc més enllà del gual del de la Muntada. En creuar la canal ens hi enfilem per terreny inestable, deixant un gran bloc desprès a mà dreta, fins al grau (algunes fites).
  • (d) Podem escurçar l’itinerari baixant pel camí de Talaixà.
  • (e) La Feixa Closa és un relleix al cap de munt del cingle, foradat per una curta cova, baixa de sostre, per la que cal passar-hi a quatre grapes. Surt a l’altra banda al bell mig d’un espadat. És magnífica balconada sobre el Torrent del Bac de can Barrufa, amb vistes al Salt de la Capa i del Brull, el Puig d’en Coll i sobre Sant Aniol d’Aguja. Salvem els 130 metres de desnivell en vint minuts per camí rost però ben fressat.
  • (f) Podem continuar per la pista de la Muntada, al marge dret hidrogràfic de la Riera de Sant Aniol. Passem a l’altre riba per les Passeres de la Farga i, sempre per pista, abastem l’aparcament de l’Hort d’en Roca.

Itinerari (blau) i variants sobre mapa de l’Ed. Alpina (Alta Garrotxa)

Per ponent: des del Pont Trencat per la Mare de Déu d’Escales i retorn per la Palanca del Samsó

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 920 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 7 d’octubre de 2011
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Accés
Al Pont Trencat s’hi accedeix per una pista que surt a ma dreta de la carretera que mena d’Oix a Beget i passa ran de Cal Pei, seguint la Riera d’Oix. Poc més enllà del Pla de les Guillasses la pista esdevé impracticable si no es disposa de tot terreny. En aquest cas cal començar a caminar poc abans del Pla de les Guillasses on, a ma esquerra, hi ha un espai prou ampli per deixar-hi els vehicles.

Itinerari
Pont Trencat – Mare de Déu d’Escales – Coll de la Bassa – Coll de Terres – Ferran – Talaixà – El Vaquer – Palanca del Samsó
Opcionalment podem visitar la Vall d’Hortmoier des de la Palanca del Samsó.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de Sant Marc

Del Pont de Valentí al Puig de Sant Marc per Talaixà i les Balmes d’Uja amb retorn per Sant Aniol d’Aguja

Distància 15,4 km
Desnivell acumulat 1285 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de juny de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)
Balmes d’Uja. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.

Un itinerari molt ombrívol per l’Alta Garrotxa que podeu fer fins i tot a l’estiu. En aquest cas amb recompensa opcional de bany als gorgs de la Riera de Sant Aniol.
Els camins son ben fressats, alguns senyalitzats. Però hi ha diverses bifurcacions en les que cal estar atent. No hi ha passos complicats, però en algun punt caldrà ajudar-nos amb les mans.
Opcionalment podeu escurçar-lo baixant de Talaixà a Sant Aniol per la Quera o renunciant a fer cim un cop a les Balmes d’Uja. O allargar-lo. Algunes opcions: a Talaixà pujar al Ferran, al Puig de Sant Marc continuar fins al de les Bruixes, a Sant Aniol fins al Salt del Brull.

Observacions
Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les gorges sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels tracks poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de minimitzar el marge d’error.

Accés.  Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i desprès de 2,5 quilòmetres de pista, comencem a caminar des de la tercera i última zona habilitada per aparcament. Atenció: hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.

Darrer aparcament (300 m)
Continuem pista amunt fins a l’alçada del Pont de Valentí, bonic pont romànic ben conservat (rètols indicadors) que creuem. A l’altra riba prenem a mà dreta (N) el camí de Sant Aniol, fressat i senyalitzat (senyals de pintura grocs i verd/taronja)

Bifurcació a Sadidorta (325 m)
Obviem a mà esquerra el corriol que puja al Grau de Sadidorta. També podem pujar per aquí i, per comptes de passar el grau, anar a mà dreta (N) fins al camí de Talaixà. Però farem marrada.

Camí de Talaixà (350 m)
Deixem el camí planer a Sant Aniol (i els senyals de pintura) per enfilar-nos (NW) en moderat pendent, per un altre a mà esquerra (rètol indicador) també fressat i ben arranjat: s’ha esglaonat per evitar-ne l’erosió i les bifurcacions amb antics corriols o indicis de corriol s’han senyalitzat amb fileres de rocs.
Hi trobarem alguns fons de carboneres. L’aprofitament dels alzinars per fer-ne carbó fou una de les principals fonts d’ingressos de la contrada.

Pista (370 m)
Que puja fins prop de la Quera. La creuem en dues ocasions continuant pel corriol a l’altre marge (rètols). Poc més amunt del segon cop, deixem a mà esquerra (poc definit) el camí del Grau de Sadidorta.

Talaixà (755 m)
Petit nucli dispers de població, habitat ocasionalment (que no pas abandonat) a l’entorn de l’església de Sant Martí. El coll de Talaixà, partió de la vall d’Hortmoier/Beget (W) i la de Sant Aniol (E), és cruïlla de diversos camins (rètols senyalitzadors) i hi transcorre el GR 11.
Hi ha un refugi del C.E. Olot restaurat no fa gaire. Disposa de font d’aigua (dipòsit), una part lliure ben condicionada (2 places en llitera) i una altra tancada.
Anem fins a l’església i la revoltem per la dreta (sentit de la marxa).

Sant Martí (790 m)
De sobre una feixa surt un corriol indicat amb una estaca (senyals de pintura grocs) que s’enfila fort (NW). És el camí al Comanegra pel Pujant del Llop i el Pla d’en Quera i també mena, de passada, al Puig de Sant Marc pel vessant de migdia i al de les Bruixes.
Deixem a mà dreta les restes de la torre medieval, encimbellades sobre un pujol i engolides per la vegetació.

Bifurcació (934 m)
Rètols indicadors. Abandonem el camí fent un gir de 90º (NE). Deixem els senyals grocs per altres de verds, en direcció al Camp del Roc i les Balmes d’Uja.

Coll de la Balmeta (1093 m)
Deixem el solell de la Dolceia, sobre l’enrunat mas de la Quera per endinsar-nos al Bac de Can Barrufa, a mitja falda de la Creu de les Marietes. Canviem l’alzinar per la fageda.
De rastre poc precís els primers metres, cal cercar el camí fent un altre gir de 90º a l’esquerra (NW). Perdem alçària i aviat passem als peus de la Balmeta.
Revoltem un contrafort al bell mig del qual tenim un bon mirador.

Mirador (1060 m)
Hi podem albirar la clotada de Can Barrufa amb Sant Aniol d’Aguja al bell mig, als peus del Puig d’en Coll i del Sanoguera. I la Serra de Banyadors, el Martanyà i el Bassegoda com a teló de fons.
Entre planerament i en baixada revoltem una barranquera i ens plantem a les balmes.

Balmes d’Uja (975 m)
Sota el cim del Puig de Sant Marc i a la capçalera del Torrent de Can Barrufa. Hi aflora una surgència perenne, amb bona deu, que s’engoleix torrent avall.
Continuem camí resseguint el peu del cingle. Poc més enllà (70 m) obviem una bifurcació a mà dreta (1) i ben aviat abandonem el camí pel del Puig de Sant Marc, girant 90º a mà esquerra (W)

Camí al Puig de Sant Marc (990 m)
Senyalitzat amb fites i ben fressat, no ofereix dubtes: pendent entre fort i molt fort. En un parell de punts ens caldrà ajudar-nos de les mans. És aquí on pren tot el sentit la definició de “camins de mala petja”.
Sortim a un collet on el camí es bifurca.

Bifurcació (1115 m)
Per la dreta s’ajunta un dels camins que mena al Camp del Roc, senyalitzat amb pintura groga. El seguim en sentit contrari (esquerra, W) i, en fort pendent, ens enfilen al Coll de Sant Marc on fem un gir de 90º a l’esquerra (S), obviant el camí que en sentit contrari mena al Puig de les Bruixes i al Comanegra.

Puig de Sant Marc (1327 m)
Eixamplem la perspectiva ajuntant-hi el Bestracà, la Vall d’Hormoier i els veïns cims de Comanegra i les Bruixes.
Baixem del cim retornant a la bifurcació passades del balmes, on anem a l’esquerra (NE) revoltant ,en el sentit de les busques, la capçalera del torrent.
Deixem a mà esquerra el camí que puja al Camp del Roc i comencem a davallar pel marge esquerre del torrent. Fort pendent.

Escaler del Joc (870 m)
O passant del Joc, és un grau que ens atansa a la llera. Continuem però pel mateix marge vers l’E.

Bifurcació (805 m)
Deixem a mà dreta el corriol que, creuant la torrentera, puja al Coll Joell pel bac. Continuem baixant pel solell del marge esquerre (E) per camí ben fressat i evident.

Can Barrufa (550 m)
Mas format per tres edificis separats, en diferent estat de conservació. Continuem camí avall fins a Sant Aniol.

Sant Aniol d’Aguja (445m)
Dit també Sant Aniol d’Uja. Esglesiola romànica del s. XI, a l’indret on hi havia un monestir benedictí documentat ja al s. IX. Davant de l’església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, fins fa poc abandonada i en ruïnes (2). També hi ha una generosa font.
Des de temps ben reculats, cada any per Pasqua Granada, s’hi celebra l’aplec de Sant Aniol (o dels Francesos) que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir.
De Sant Aniol retornem a Sadernes seguint la riera. Resulta balder fer una descripció d’aquest bonic itinerari ben senyalitzat (senyals grocs i verd/taronja), fressat i concorregut.

  • (1)  No apareix al mapa excursionista ni al topogràfic. Malgrat que no l’hem seguit i tampoc n’hem localitzat l’encreuament, suposem que baixa pel marge esquerre del torrent i s’ajunta amb el camí de l’Escaler del Joc.
  • (2)  Actualment en fase de reconstrucció a cura dels Amics de Sant Aniol que volen tornar-hi a bastir un refugi.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de les Bruixes i Comanegra

Envoltant el torrent de Bellestil: del Collet del Sunyer pel Coll de Terrers i retornant per la Carena de Ricolta.

Distància 18 km
Desnivell acumulat 1300 m
Nivell de dificultat Mijana
Data 11 de desembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)
Polseu la imatges per accedir a l’àlbum

Itinerari de descoberta per camins poc transitats on el GPS serà molt útil. Sense grimpades ni passos compromesos, cal tenir en compte la llargada i el desnivell que acumula.
Podem escurçar-lo molt pujant en vehicle fins a prop de la bassa de Monars, com es fa habitualment.
És quasi obligat aprofitar l’estada a la contrada per visitar Beget i Rocabruna.

Accés
A Beget prenem la carretera d’Oix i, passat el Pont d’en Llobet, una pista a mà esquerra, apte per a turismes, que puja al Sunyer (rètols, allotjament rural i restaurant). Deixem el vehicle poc més amunt, en una collada ampla i evident.

Collet del Sunyer (676 m)
Vers els NE tenim la clotada del Torrent de Bellestil. A la carena de la dreta sobresurt el Puig del Morro pel que passarem ben a prop. Al centre el Comanegra i a l’esquerra els Cingles de la Gralla per on retornarem.
Marxem per la pista en baixada, guiant-nos per senyals de pintura grocs (Itinerànnia) que seguirem fins al Puig Ferriol. A l’esquerra, en una torrentera, trobem la font del Aiguerols i poc més endavant un mas. Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge. Deixem a mà esquerra l’accés al mas del Bac de Bellestil (rètols indicadors) (1) i continuem amunt per la pista fins al coll.

Collet de la Figuera (867 m)
Deixem la pista per un camí carreter a l’esquerra i atenyem les ruïnes del mas de la Figuera. Continuem per un corriol que, desprès d’un grauet, s’enfila per pendent entre fort i molt fort, entremig de l’alzinar.
Quan passem pel peu del Puig del Morro el pendent es modera.

Coll de Terrers (1092 m)
Vers el NE destaquen el Puig Ferriol i el Puig de Comanegra. Marxem planerament vers l’E. Primer per entremig d’un bosc mixt de roure i alzina, després per antigues feixes de conreu.

Camp de l’Argelaguer (1142 m)
O Coll Ferriol de Baix. Cal estar atent als senyals dons, el més fàcil és continuar recte pel camí més definit que ens menaria a Monars. Els senyals ens indiquen girar a l’esquerra (N), sense camí fressat, atents als senyals als arbres. Desprès, quan ja resulta més fressat, vers el NW fins al Coll Ferriol.
Al coll tenim davant nostre el Puig Ferriol. Hi pugem pel vessant llevantí (dreta en el sentit de la marxa). Primer per camí planer vers el NE, després virem a W i, per fortíssim pendent, assolim el cim.

Puig Ferriol (1315 m)
Planer pel cantó N en contrast amb el vessant pel que hem pujat. Dilatada panoràmica vers el S i W. Podem resseguir el camí que hem fet i el que ens resta.
Baixem fins a la propera Bassa de Monars i ens enfilem a la pista que hi puja des de prop de Rocabruna. La seguim a la dreta fins al Collet de l’Orri on acaba i emprenem un corriol ben fressat i senyalitzat (rètols i senyals de pintura verd-taronja).
Rebutgem a mà dreta un camí que també puja al Puig de la Bruixes pel Coll de Sant Marc i ens enfilem a la carena, marxant per moderat pendent vers el NE.
Al Pla de la Serra virem a SE i, tot carenejant o propers a la carena, ara pel solell, desprès per l’obaga, seguim per camí ben definit fins al Puig de les Bruixes.

Puig de les Bruixes (1391 m)
El seu nom deu venir, com altres, d’un suposat lloc de culte i bruixeria. Format per una llarga carena fàcil però afilada que s’allargassa de N a S. Coronat per un pessebre que es renova cada any.
Té una bona panoràmica solament retallada pel Comanegra. Però molt millor que la d’aquest. Especialment sobre l’Alta Garrotxa, el Vallespir i el Pirineu Occidental del que destaca el massís del Canigó.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pla de la Serra.

Pla de la Serra (1371 m)
Deixem a l’esquerra el camí pel que hem vingut i emprenem un poc definit corriol (senyals verd-taronja escadussers) que careneja primerament, se’n aparta per enfilar-se fort per la fageda de l’obaga i la recupera fins al cim.

Puig de Comanegra (1557 m)
Vèrtex geodèsic al punt més alt però de nul·la prominència sobre una llarga carena que s’estén de llevant a ponent. La fageda, que per la cara nord arriba fins a la carena, impedeix albirar el paisatge per aquell cantó i contrasta amb els rasos del vessant meridional.
Sostre comarcal de la Garrotxa és partió de terme entre Montagut i Oix (Garrotxa), la Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
Baixem carenejant vers el W per camí fàcil i evident fins a la Collada Fonda on girem al S i travessem el Pla de la Primavera.
Fora de camí (2), esquivem ginebrons i altres arbusts, creuem un corriol transversal (que no hem de seguir) i, pel costat d’una font i abeurador, anem a buscar la pista de la Bassa de Monars que prenem a mà dreta fins al proper revolt.

Coll del Boix (1195 m)
Quan la pista fa un marcat revolt és just el punt on l’abandonem per seguir a l’esquerra, pel llom de la carena, fins a localitzar indicis d’un corriol gens fressat, pràcticament perdut i que solament es fa evident en curts trams. Ens mena propers a la carena, vers el SW, pel vessant ponentí dons al llevantí (esquerra) hi tenim l’espadat dels cingles de la Gralla.
Quan recuperem la carena el camí es defineix més i trobem senyals de pintura verds (3) que seguim fins al collet.

Collet del Clotic (975 m)
Cruïlla de camins en una clariana (4). Baixem vers el SE per camí ben definit al començament que acaba desdibuixant-se dins de l’alzinar. Revoltem cap a W per entremig de marjades de pedra i de nou vers el SW. Sempre dins d’un espès alzinar.
Atenyem un camí molt més definit on recuperem els senyals que hem deixat al collet (5). Contraforts, marjades i restes de construccions de pedra seca evidencien un antic camí.
Passem als peus dels Cingles de Migdia i en poca estona més ens plantem al Collet del Sunyer.

  • (1)  La pista és apte per a turismes fins poc més enllà d’aquest mas.
  • (2)  Malgrat que és dibuixat al mapa. Resulta molt més pràctic baixar directament del cim a la Bassa de Monars per algun dels corriols dels Triadets.
  • (3)  Es tracta de la confluència, poc evident des d’on venim, amb el camí del Pla de les Falgueres (o de Falguers) que haguéssim pogut prendre, fent marrada, uns set-cents metres pista enllà. Els senyals verds son antics i sovint es confonen amb líquens a les pedres o a l’escorça de l’alzina.
  • (4)  Tres camins: El descrit a la ressenya, poc clar. El que baixa pel Clot del Trull, sota Can França (N). El senyalitzat (pintura verda) i que baixa al Collet del Sunyer pel vessant ponentí de la Carena de Ricolta (dibuixat parcialment al mapa).
  • (5)  Creiem, sense haver-ho comprovat, que es tracta de la confluència amb un corriol d’enllaç entre aquest i el que baixa pel vessant ponentí des del Collet de Clotic.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puigsacalm i Puig dels Llops

Des de Joanetes per Sa Carena i el Camí Nou (també conegut com del Barret, dels Ganxos Nous o de la Canal Fosca) amb retorn pel Pas dels Burros, els Ganxos Vells i el Mas Poc.

Distància 11,00 km
Desnivell acumulat 1075 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacaml-Bellmunt (1:25000)
Puigsacalm i Puig dels Llops.
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

 El Puigsacalm o Puigsacau és l’elevació més prominent del conjunt que forma amb el Puig dels Llops, el Puig Corneli, les Agulles i els Castellets. Aquest grup presenta una abrupta i encinglerada cara meridional, produïda per una falla geològica, que la fa especialment vistosa des de la Vall d’en Bas.

Des de tots els punts cardinals, diversos camins hi menen. Però en aquesta ocasió volíem enfilar-nos-hi resseguint l’alterosa cinglera que, aparentment inexpugnable, també te els seus punts dèbils on hom hi ha instal·lat ganxos (camins equipats, vies ferrades) per fer-la accessible a peu.

Si be els camins, ben fressats i senyalitzats, no son perdedors, el desnivell en una distància més aviat curta, amb passos on sovint cal ajudar-se de les mans, malgrat que l’exposició no sigui molt alta, no fan que sigui una ruta fàcil. Gens indicada amb el terreny moll i per aquells que tinguin fòbia a l’alçada.

Joanetes (610m) Accedim al punt de partida entre els punts quilomètrics 3 i 4 de la GIV-5273 (de la Vall d’en Bas al Coll de Bracons) desviant-nos a la dreta per l’accés W de Joanetes (terme municipal de la Vall d’en Bas). Al cap de pocs metres en direcció al nucli urbà, prenem un camí a mà esquerra (senyals grocs i rètols indicadors a Santa Magdalena i les Olletes pel Barret).

En aquest primer tram, que com la resta de la ruta és ben fressat i senyalitzat, seguirem els senyals de pintura grocs i a quasi totes les cruïlles hi trobarem estaques i rètols.

El nostre destí queda ben palès vers el NW on s’alcen les verticals i abruptes parets de la falla meridional del Puigsacalm. D’esquerra a dreta destaquem el Puigsacalm, el punxent Puig dels Llops,  el Coll de Joanetes on, amagada en un replec, hi ha la canal dels Ganxos Vells per on retronarem, l’allargassat Puig Corneli, coronat per una antena de telecomunicacions, on just per sota s’enfila la Canal Fosca o dels Ganxos nous per on pujarem, el Coll d’Agulles, les Agulles, els Castellets i ben a llevant el Coll del Forn.

Aviat deixem enrere les cases dels afores de Joanetes, travessem una tanca (rètol) i emprenem un corriol. Rebutgem a mà dreta l’opció (rètol) de Santa Magdalena pel Mas Poc, que serà el nostre camí de retorn. Anem a l’esquerra per Sa Carena.

Fort i mantingut pendent per entremig d’un bosc mixt on predomina el roure i l’alzina. Les graonades rocalloses ens obliguen a superar-les ajudant-nos-hi amb les mans. Curtes i fàcils grimpades, però sovintejades.

Desprès de superar en poc tros més de 400 metres de desnivell, accedim a la carena on el pendent es modera.

Puig del Soi (1023m) És un turó a penes destacat del llom que baixa des de la falda del Puig Corneli vers els SE, però gaudeix d’una bona vista sobre la Vall d’en Bas. Seguim camí, ara menys costerut, per la carena d’aquest llom.

Una fita senyala a mà dreta un corriol que baixa per aquesta banda cap al N. Serà el nostre camí de retorn i que ens estalviarà desfer de baixada el fort pendent i les graonades.

El camí pel carener del llom torna a enfilar-se de valent mentre ens anem apropant a peu de cingle. Un enorme pintada (tan gran com baldera) a la pedra ens indica el camí “El Barret”.

Camí Nou o dels Ganxos Nous (1125m)               Pocs metres més amunt de la roca amb la indicació del Barret, sorprenentment sense senyalitzar, surt a mà esquerra un corriol vers l’W resseguint el peu de la cinglera del Puig Corneli. És el camí als Ganxos Vells, per on retornarem. Continuem recte, per la dreta i tot seguit trobem els primer pas ferrat: una passarel·la, passada la qual trobem una placa en record dels primers equipadors.

Revoltem un esperó i ens anem entaforant a la canal Fosca on, una successió de passarel·les, passamans i esglaons fixats a la roca, ens ajuden allà on no hi a prou cantells per superar-la. També escarpes i planxes formant esglaons per afermar el terreny i ajudar-nos a progressar-hi.

A la dreta, sobre una estreta cornisa als peus del Barret hi ha una campaneta. Amb una bona timba als nostres peus, el lloc resulta un bonic balcó obert a la vall.

Continuem ajudats per un llarg passamà per la part més estreta i pregona de la canal fins a un collet des de on podem enfilar-nos sobre el Barret. A l’altre costat el darrer tram equipat ens deixa sobre el corriol que mena a Santa Magdalena del Mont. Si ens desviem momentàniament a l’esquerra podem sortir directament a la carena des de on gaudirem d’una magnífica perspectiva.

Seguint camí travessem una tanca (rètol indicador).

Puig Corneli (1300m) El camí baixa a mà dreta a la propera ermita de Santa Magdalena del Mont on també hi ha el refugi Emili Triadú. L’ermita, d’origen romànic, és documentada d’ençà el segle X. Primitivament havia estat dedicada a Sant Corneli. Per a utilitzar el refugi cal demanar-ho a l’ajuntament de la Vall d’en Bas. Des de Santa Magdalena podem baixar a Sant Privat pel santuari de la Verge de les Olletes o continuar camí cap al coll de Joanetes.

Nosaltres però, optem per enfilar-nos a la carena prop del repetidor de telecomunicacions. Desprès, per sota l’enorme estel nadalenc, anem a buscar el camí del cingle, protegit inicialment per una barana, que seguim vers el SW ran de la timba. Podríem haver passat més amunt, per la carena, però les vistes no serien pas millors que les que gaudim des de prop de la cinglera.

Quan el camí vira a la dreta, el Puig dels Llops ens mostra el seu vessant més rost i altiu. Perdem alçària mentre revoltem la fondalada a la capçalera de la canal dels Ganxos Vells on un corriol, senyalitzat per una fita, surt esbiaixat a mà esquerra. El prendrem de tornada. Ara però continuem recte fins al proper coll.

Coll de Joanetes (1290m) Rètol indicador. S’hi ajunten quatre camins: el que hem vingut des del cingle de Puig Corneli (SE), el provinent de Santa Magdalena del Mont (NE), el que pel solell ve del Pas dels Burros (SW, tornarem per aquí) i el que per l’obaga puja al Puig dels Llops i al Puigsacalm (NW). Prenem aquest darrer entrant a la fageda. Una cadena protegeix el pas d’una torrentera. Anem guanyant alçària gradualment, amb pendent entre moderat i fort. Els fajos a penes ens deixen veure Santa Magdalena i, darrera seu, la vall i la ciutat d’Olot.

Atenyem de nou la carena (1467m) al punt on, a mà esquerra, un suau llom ens permet enfilar-nos al Puig dels Llops. Quin contrast amb el seu vessant oposat!

Puig dels Llops (1485m) Senyera i llibre de registre. Magnífica perspectiva vers el N, l’E i el S. No pas vers l’W on el Puigsacalm ens ho priva. Balcó panoràmic del Pirineu, la Garrotxa, les Guilleries i el Collsacabra.

Retornem a recuperar el camí que seguim, propers a la cinglera, vers el SW en suau pendent que solament s’accentua els darrers metres abans del cim del Puigsacalm.

Puigsacalm o Puigsacau (1514m) Vèrtex geodèsic, creu i llibre de registre. Fent honor al seu nom és planer (-calm, altiplanicie, plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya, el que en altres contrades s’anomena tossa o tossal). Encara que be podria referir-se als extensos rasos propers, com el de Manter.

L’aglutinació  de l’article salat sa(ça) dins del nom és força corrent a la toponímia catalana, especialment en aquestes contrades (Sacomella, Puigsacreu, Puisallança, Collsacabra, etc.) així com la terminació amb el mot –calm (Sant Martí i Sant Hilari Sacalm) alhora propi de la llengua occitana.

També coneixem prou toponímia on és freqüent la vocalització de la “ela” en “u” (baumes-balmes, aubereda-albereda, baucells-balcells, aubert-albert, cau-calm,…). Tal vegada per això la muntanya era anomenada localment com Puigsacau. I és així com la trobem ressenyada a diferents publicacions de finals del XIX (Diccionari Aguiló, butlletins excursionistes, Jocs Florals,…). Però no pas de forma generalitzada: autors contemporanis prou arrelats i coneixedors de la comarca com Marià Vayreda l’anomenaven Puigsacalm.

La panoràmica des del cim en un dia clar millora la del Puig dels Llops, ampliant-la pel cantó ponentí. Així, seguint el sentit de les busques del rellotge,  albirem ben propera la Serra de Curull i el Santuari de Bellmunt i tenim a l’horitzó Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Taga, Puigmal i tota l’olla de Núria, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra, Bassegoda, Mont, Plana d’Olot, Sant Julià del Mont, volcans Croscat i Santa Margarida, Puigsallança. Del Collsacabra hi destaquem l’Agullola de Rupit i, més propers, Aiats i Cabrera. Seguint albirem Agudes, Matagalls i, per acabar-ho d’arrodonir, darrera la Collada de Bracons, la Plana de Vic amb Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. És tan cert que les muntanyes no es mesuren solament per la seva alçària com que al pot petit hi ha la bona confitura.

Mirant el veí Puig dels Llops distingim clarament al seu vessant meridional tres faixes. Per la més inferior de les quals s’hi endevina el camí de retorn al Coll de Joanetes pel Pas dels Burros. Davallem del cim pel suau llom carener vers ponent fins al coll amb els Rasos de Manter.

Coll (1430m) Rètol indicador. Hi conflueixen els camins de pugen de Santa Magdalena pel Puig dels Llops, el que segueix cap als Rasos de Manter on es trifurca cap a la Collada de Bracons, Vidrà o el Pla Taver i el que prenem nosaltres cap al Pas dels Burros que, amb un gir de 90º baixa decidit vers el S.

El camí és fressat i senyalitzat com a PR (senyals grocs i blancs). En poca estona ens fa perdre força alçària amb passos on sovint cal ajudar-nos amb les mans, un d’ells equipat amb una sirga. Tenim a la vista, la carretera que puja al Coll de Bracons. Sembla propera i abastable. Falsa observació dons el pati que ens trobaríem és molt considerable. Desprès, ja més suau, anem revoltant en sentit contrari a les busques el Puigsacalm Xic.

Seguim per successives sifonades salvant replecs i torrenteres de l’abrupta cara meridional del cim fins que, passat el Clot de Sacomella, encarem la faixa a la falda del Puig dels Llops que havíem albirat des del cim i que ens deixa al Pas del Burros.

Pas dels Burros (1313m) Sobre un ampli contrafort del Puig dels Llops. Perdem alçària, trobem un pas de roca protegit amb una sirga que ens deixa encarats al coll de Joanetes, on retornem sobre els nostres passos fins al camí de baixada als Ganxos Vells.

Ganxos Vells (1300m) Una fita assenyala el corriol que baixa esbiaixat a mà dreta. No és senyalitzat, però no ofereix cap dubte: entaforant-nos a la pregona i pedregosa llera de la canal que conforma la capçalera del Torrent de la Roqueta. Aviat trobem un primer pas equipat amb tres esglaons metàl·lics. Desprès, bona estona de pendent amb algunes desgrimpades fàcils fins a trobar el segon tram equipat amb esglaons i una sirga.

Els tercer és el més llarg: un sòlid passamà metàl·lic amb esglaons a banda i banda ens ajuda a baixar un llis de bona adherència. Encara poc més avall un parell de trams amb cadenes ens auxilien per terreny menys sòlid. Finalment, un sisè i darrer tram amb passamà i esglaons ens deixa sobre el corriol que gira decididament a l’E, allunyant-nos del torrent per anar a resseguir el peu de la cinglera sota el Puig Corneli, fins a retrobar el camí de la carena que desfem fins al Puig del Soi.

Camí al Mas Poc (1021m) Una fita assenyala un corriol que, a mà esquerra, baixa vers el N en moderat pendent pel bosc del Mas Poc. Desprès d’una colzada el corriol esdevé una antiga pista de desemboscar, força malmesa. Abastem una cruïlla (rètols indicadors) on recuperem els senyals de pintura grocs.

Mas Poc (820m) Rètol indicador. El ramal que marxa amunt a l’esquerra mena ala Mare de Déu de les Olletes per Fontanilles. Nosaltres baixem per la dreta seguint un camí carreter fins al proper Mas Poc, abandonat però que encara conserva les parets ben dretes i que deixem a mà dreta. Passat el mas continuem davallant pel mateix camí resseguint el marge dret del Torrent de Boïcs. Bona estona més enllà deixem a mà dreta un altre mas, el de Sant-romà i, poc més enllà, un parell de cases de les Feixes.

Ben aviat albirem les primeres cases del nucli de Joanetes i retornem al punt de sortida.


Itinerari relacionat: Fageda de la Grevolosa i Puigsacalm

Variant per la Baga de les Olletes i el Serrat de Fontanills

Aquesta és una alternativa si, a l’anada o a la tornada, volem esquivar els ganxos. A base però de fer una considerable marrada de 4,5km. Senyals de pintura grocs i rètol indicadors a les cruïlles.

Coll de Joanetes (1290m) Rètol indicador. Marxem vers el NE en direcció a Santa Magdalena del Mont fins a la propera cruïlla a l’esquerra.

Cruïlla (1280m). Rètol indicador (Joanetes per Fontanills 2h 10’). Deixem el camí a Santa Magdalena i prenem un corriol ben fresat a l’esquerra i baixem fort per la fageda.

Mare de Déu de les Olletes (1072m) Gran capella construïda dins d’una balma a finals del segle XIX, protegida per una reixa de forja. Continuem pel sender baixant fort per la baga fins a la propera cruïlla.

Baga de les Olletes (990m). Cruïlla. Rètol indicador (Sant Privat 1h 10’, Joanetes 1h 40’). Deixem el camí pel que veníem i que continua cap a Sant Privat d’en Bas, per un altre a mà esquerra, ben definit. Aviat acaba al final d’una pista sota el Coll del Forn.

Pista (990m) La seguim revoltant en el sentit de les busques del rellotge la falda del Pla Safalguera.

Fontanills (915m) Mas rònec que trobem a mà esquerra. Deixem la pista per la que veníem i que baixa cap a Puigpardines per una altra més precària vers el S. fins que acaba derivant en un corriol.

Serrat de Fontanills (915m). Cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra i continuem pel corriol, ben fressat, vers el W. Desprès de revoltar la capçalera del Clot de Mas Roure (o Torrent dels Boïcs) el corriol en aboca a la pista que baixa del Puig del Soi. La prenem a mà esquerra fins al proper Mas Poc.

Mas Poc (820m). Continuem pista avall fins a Joanetes.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF