Arxiu de la categoria: Matarranya

Penyagalera

Des del Toll del Vidre. Pel crestall de les Feixes del Faralló. 

Distància 8,4 km
Desnivell acumulat 500 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 10 de març de 2019

Un dels itineraris habituals per pujar a aquest emblemàtic cim dels Ports, amb una petita variant —que podem fer tant d’anada com de tornada— abandonant el PR per resseguir un ample crestall a la paret meridional del cim.
Els camins són ben fressats i de bon fer. Solament cal parar atenció a les fites i senyals per l’accés al crestall on farem una fàcil desgrimpada, desaconsellable amb terreny és humit.

 Accés
Des d’Arnes, seguim les indicacions al Toll del Vidre, prenent un camí pavimentat vers el sud. Al coll de la Creu s’acaba el paviment i continua en terra. Passat el mas de Canyís (maset i ampla feixa a la dreta del camí) hi ha un revolt en pendent que pot comportar problemes a vehicles turisme baixos. Si és el cas podem aparcar en aquest punt quan resta poc menys d’un quilòmetre pel Toll del Vidre.

Toll del Vidre (560m)
Bonic gorg que podem visitar de tornada i donar-nos-hi una remullada si la climatologia ho permet. És l’únic lloc del riu d’Algars on es permet el bany. Hi ha una font. El riu fa de termenal entre Beseit i Arnes i, dons, entre les comarques del Matarranya i la Terra Alta.
Continuem per la pista per on hem arribat en direcció als masos de Damià i de Pau. Creuem un parell de voltes el riu i a la segona abandonem la pista pel camí de ròssec de la Mulera, a mà dreta, endinsant-nos al barranc de la Cova, entre el Serrall de les Clapisses i Penyagalera. La cova és una balma al peu del cingle de les Clapisses que havia servit de cleda. El camí és ample i de bon fer. Més amunt s’estreny i continua com a sendera. El pendent no passa de moderat. Quan atenyem les ruïnes del mas de Pitarch, ja som al coll.

Coll de Pelele (894m)
O de Pitarch. Hi arriba el camí a Penyagalera des de l’Ulldemó pel mas de Quatre i la Costa d’Arrancapets. Hi ha senyalització vertical i de continuïtat del PR-TE 151 que seguim en direcció al cim. Pocs metres més enllà deixem a mà dreta la sendera per la que retornarem. Baixem a creuar un barranc i remuntem fins al cim. Poc abans hem trobat a mà esquerra un altre dels camins habituals d’accés: el que hi mena des de la Pesquera d’Ulldemó.

Cim sud de Penyagalera (1034m)
Coronat per un vèrtex geodèsic. Punt més alt d’un gran sinclinal quin perfil ha motivat el nom del tossal. L’extrem nord s’anomena Punta del Barco. És una bona talaia sobre el vessant ponentí dels Ports i especialment de les planúries del Matarranya i la Terra Alta. Són nombroses les viles i pobles que hi podem albirar a ull nu.
Desfem el camí de pujada però l’abandonem aviat per una sendera poc definida a mà esquerra. Hi ha fites i senyals de pintura blancs. Baixem fins a situar-nos sobre una estreta feixa sota el cim que seguim a mà esquerra en lleugera pujada (NE). L’abandonem quan la continuïtat és fa més difícil desgrimpant uns metres per anar a revoltar, en el sentit de les busques, un evident esperó rocallós o faralló que ens per sortir sobre l’ample crestall de les Feixes del Faralló que resseguim (SW) amb el cingle sobre el barranc de la Cova a la nostra esquerra, on la sendera hi és prou definida i ens retrona al coll de Pelele.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Penyagalera

Periganyol i la Caixa

Itinerari per la serra de l’Arca des de Beseit

Distància 11 km
Desnivell acumulat 580 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 9 de març de 2019

Itinerari carener per la serra de l’Arca per guanyar el punt més alt, el Periganyol i el més emblemàtic, el tossal de la Caixa.
Fàcil en general però cal tenir en compte que s’accedeix al peneplà de la Caixa per una canal vertical equipada amb sòlides cadenes i pot presentar dificultat a persones poc avesades. Un cordino resultarà útil en aquests cassos dons hi ha possibilitat d’assegurar fàcilment. Recomanable dur l’equip adequat per a aquest tipus d’instal·lacions.

Accés
Partim de l’explanada de la bàscula, a l’entrada de Beseit, on hi ha un ampli aparcament i l’oficina d’informació municipal.

Beseit. Explanada de la bàscula (550m)
Ens adrecem a l’ermita de Santa Anna, just abans del Pont de Pedra, on girem a mà dreta seguint indicacions a l’embassament de Pena i «PR la Caixa». Sortim de la vila pel camí dels Olivars (SW), un camí rural pavimentat que mena a l’embassament i pel que hi discorre el GR 8.
Deixem el camí dels Olivars al segon desviament a mà dreta, seguint una línia de corrent en direcció a unes antenes de telecomunicacions que podem albirar sobre nostre. És un camí pavimentat per al servei d’aquelles instal·lacions. Passem pel costat d’una granja. A mà dreta podem albirar una gran i antiga tremuja. Es tracta d’un carregador de la mina «Maria Dolores» de la que se n’extreia terra refractària per a la fabricació de ceràmica y rajoles. Fort pendent per marge d’un barranc, per la Solana de l’Arca.

Repetidors de telecomunicacions (820m)
Podem albirar-hi nombrosos estols de voltors. Molt a prop, en terme de Vall-de-roures, hi ha el mas de Bunyol dedicat a observatori i menjador d’aquestes aus.
Des de darrere les instal·lacions prenem una sendera, fressada i senyalitzada amb fites sovintejades, que ens mena a la carena de la serra.

Carena de la Serra de l’Arca (930m)
El vessant nord és tallat per un cingle vertical. Destaca la vila de Vall-de-roures enmig de la plana. La carena és termenal entre aquesta població i Beseit.
Virem 90º (W) resseguint el carener, lleugerament separats del fil del cingle pel vessant del solell. Superat un segon turó ja podem albirar el cim.

Periganyol (1033m)
Al cim hi ha una cabana de pedra, un vetust observatori forestal i un vèrtex geodèsic. És una bona talaia sobre el vessant ponentí dels Ports i especialment de les planúries del Matarranya i la Terra Alta. Són nombroses les viles i pobles que hi podem albirar a ull nu.
Hi arriba el PR-TE 152. Davallem (S) per una sendera ample i fressada fins que sortim a una bifurcació senyalitzada on anem a la dreta, en direcció a la Caixa, que hem pogut anar albirant des del cim. Recuperem la carena i la seguim (SW) fins al peu del tossal que resseguim per vessant obac, arrapats a les parets verticals, fins a l’extrem ponentí on localitzem una graonada que dóna accés a una canal equipada amb cadenes. Superat el pas sortim el peneplà cimer.

La Caixa (1014m)
En alguns mapes se l’anomena «Peña de Aznar Lagaya», castellanització de «Pena d’Asnarlagaia» tal com era anomenat a l’edat mitjana el terme de Vall-de-roures i que donà nom al riu Pena.
És un tossal perfecte, amb un vast planell somital de dos-cents quaranta metres de llargària per seixanta-cinc d’amplària màxima. Completament pelat i de sol rocallós on hi malviuen un parell de grups d’alzines.
La panoràmica és molt semblant a la del veí Periganyol. Al peu hi ha l’embassament de Pena, sobre el riu homònim, tributari del Matarranya. Construït a primeries del segle XX, és destinat a l’aprofitament agrícola.
Retornem a la bifurcació i continuem davallant (S) per una bona sendera per sobre d’un llom. Més avall però, en travessar una zona de rascler, es difumina i els senyals són poc sovintejats. Ens cal estar atents per no perdre’n el rastre.
La sendera acaba sobre un camí carreter al mas de Felip, pel que atenyem el camí dels Olivars que ens retorna a Beseit entremig de feixes d’ametllers i oliveres.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Periganyol i la Caixa

El Parrissal i les Moletes d’Arany

Pel Pas del Romeret

Distància 15,3 km
Desnivell acumulat 1050 m
Nivell de dificultat difícil
Data 26 de maig de 2012
Cartografia Ed. Piolet. El Port (1:30000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Clàssic itinerari pels Ports que ens permet albirar les capricioses formacions calcàries a l’entorn de la gorja del Parrissal per baix i per dalt, i resseguir la capçalera del riu Matarranya per camins equipats. Imprescindible. El tram de la gorja és molt concorregut.
El camí del Pas del Romeret, ben equipat amb grapes i cadenes, no ha de suposar cap problema per a gent avesada a trescar. Però un cordino pot aportar confiança a aquells que pateixin fòbia a les alçades.

Accés
Des de Beseit un estret camí forestal, ben indicat i asfaltat parcialment, ens mena en sis quilòmetres a l’aparcament de la Fenellosa.
Atenció: cal abonar una taxa per la utilització de l’aparcament (2016 8€ per vehicle)

Aparcament de la Fenellassa (650m)
O de la Fenellosa, dons apareix amb les dues formes a diverses fonts. Sota les parets del Salt de Lluvia, a la riba dreta del riu Matarranya, que dóna nom a la comarca. Neix poc més amunt i desguassa a l’Ebre, a l’embassament de Riba-roja. Comencem a caminar continuant pel camí forestal per on hem arribat, per l’estret de la Fenellassa, passant per una curta mina al peu d’una agulla.

Pla de la Mina (665m)
Àrea de lleure on acaba el camí ample. En aquest punt arribaven les vagonetes de la mina Maruja, situada més amunt a l’altre marge, de la que se n’extreien lignits.
Un plafó i rètols senyalen la sendera per la que retornarem. Puja a mà esquerra a la Balanguera i les Moletes d’Arany.
Riu amunt, per sender molt fressat i transitat, ens endinsem a la gorja, ara per un marge, ara per l’altre, travessant la llera a gual. Passeres clavades a la roca ens permeten salvar les badines. Algunes, com la Negra, ben profundes.
Aquestes passeres foren instal·lades els anys 60 quan es va cimentar el llit del riu per facilitar l’arrossegament de troncs. Ara serveixen per als excursionistes. Però de tant en quan les torrentades les malmeten i cal tornar a apariar-les.(1)

  • (1) Muntanya CEC nº 769 juny 1990. Camins dels Ports de Beseit. 1 El Camí del Romeret (K. Carreté).

Gúbies del Parrissal (760m)
A la part més estreta de l’engorjat, allà on gairebé s’ajunten les altes parets de cada marge i on l’aigua s’entolla. Als Ports aquest estret congost rep el nom de gúbia (Vallfiguera, Regatxol).
Les del Parrissal tenen una llargària d’uns dos-cents metres i cal esperar èpoques de sequera per creuar-les sense mullar-nos. Son tant estretes que, en algun tram, amb els braços estesos abastem les dues parets.

Pas del Romeret (750m)
Reculem pel mateix camí uns cent-trenta metres. Al costat d’una formació de tosca, que solament regalima si ha plogut, comença el Pas del Romeret. Hi ha una inscripció a la roca i traces de pintura.
Es tracta d’un antic camí, que s’enfila pel marge hidrogràfic dret del riu, utilitzat pels bosquerols de Beseit per accedir a la capçalera del Matarranya. Fou re-descobert per Kildo Carreté a partir de les indicacions d’un pastor. L’Antoni Tejedor i el CE Àliga varen equipar els trams més difícils amb cadenes i grapes (1).
Com s’ho deurien fer aquells bosquerols per superar aquests passos difícils? Probablement mitjançant escarrissons, llargs troncs d’arbre esglaonats.
Al cap de munt del pas és possible continuar pujant, per una senda molt poc definida i rosta, i accedir a les Moletes d’Arany. Nosaltres però flanquegem a la dreta per anar a buscar altres passos equipats pels que baixem de nou al riu.
El Pas del Romeret ens deixa a l’altre costat de les Gúbies, on continuem riu amunt per camí fàcil, guiats pels senyals blaus de la travessa Estels del Sud.

  • (1) Fonts: Grimpant pel Massís del Port. 34 itineraris (J. Tirón) i Excursions escollides des de la Costa Daurada: 24 itineraris a peu (A. Cabé). Ed. Cossetània. Muntanya CEC nº 769 juny 1990. Camins dels Ports de Beseit. 1 El Camí del Romeret (K. Carreté).

Pont de la Guimerana (840m)
Pas estret que alguns mapes assenyalen com a Pas de l’Aüt. Es considera el naixement del Matarranya, a la confluència dels barrancs de la Coscollosa (abans del pas), de Millers i d’Espada. És també termenal entre la Sènia (Montsià) i Beseit (Matarranya).
A mà dreta surt el sender que, reculant fins al barranc de la Coscollosa, mena al refugi de Font Ferrera. Per allí marxa l’itinerari dels Estels del Sud (estaca indicadora).
Dos-cents cinquanta metres llera amunt, prop de la pista del Caro a Fredes, unes fites senyalen un corriol a mà esquerra. El seguim en fort pendent, pel marge esquerre del Barranc d’Espada.
El Clot de Maçana és la fondalada prèvia a les antigues feixes de conreu que envolten les ruïnes del mas homònim. Hi passem pel bell mig i seguim un planer camí carreter (WNW), per la carena.

Pouet de Borràs (1215m)
Sota un caramull de pedres, protegida per un estret portell, aflora aquesta surgència a l’esquerra del camí.
Aquest tram carener fa de partió entre els termes de Tortosa (Baix Ebre, N) i la Sènia (Montsià, S) i Beseit (Matarranya, W)
Confluïm breument, per la dreta, amb el GR 8, que obviem. Anem a l’esquerra seguint un bona senda carenera per entremig de rojalets, senyalitzada com a PR-TE 153.
Atenyem les Moletes d’Arany, a la vertical del Pas del Romeret i les Gúbies del Parrissal, travessades pel Forat d’Arany, un bon pont natural.

L’Arany (1220m)
Al fil del cingle, separat a l’esquerra del camí, un vèrtex geodèsic senyala el punt més alt de l’itinerari.
Camí enllà, passem pel peu de la Roca Morera i pel costat de les ruïnes d’un altre mas, fins al Coll de la Balanguera on girem 90º a l’esquerra  i baixem a retrobar el camí d’anada a l’alçada del Pla de la Mina.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF