Arxiu de la categoria: Osona

La Foradada de Cantonigròs

Les escorrenties d’Aiats i Cabrera —al Cabrerès o Collsacabra— nodreixen la riera de la Rotllada. Al peu de Cantonigròs serpenteja, salta i s’engorja entre cingles, en una raconada de gran bellesa coneguda com la Foradada. El nom li ve de l’esvoranc obert, com un enorme finestral, en una de les parets que l’envolten. A partir d’aquí pren el nom de riera de la Gorga, o de les Gorges, i són nombrosos els salts i gorgs del seu curs passant per l’Esquirol fins a tributar al Ter a l’alçada del meandre de Sant Pere de Casserres.
La forma més ràpida d’accedir-hi és per Cantonigròs. Però també podem fer-ho des de l’Esquirol per tres camins diferents, més llargs, remuntant el curs de la riera. Proposem dos itineraris un pel camí ral de Vic a Olot, pel marge hidrogràfic esquerre i l’altre pel solell pel marge dret, amb retorn comú pel camí del Campàs.
Cal remarcar que el cabal de la riera és força irregular, marcat pel règim pluviomètric, amb èpoques que resulta ben minso. Llavors l’espectacle del salt i el gorg perd vistositat.

Accés comú als dos itineraris
Per la C-153, entre Roda de Ter i la Vall d’en Bas, a l’alçada de l’Esquirol prenem la BV-5207 en direcció a Tavertet. Creuem l’Esquirol, sortim del nucli urbà i, un cop hem passat el tercer pont, trobem a mà esquerra el camí del Campàs on hi ha indicadors de senderisme. Podem aparcar aquí mateix, tot i que  l’espai és molt reduït, o uns metres més enllà, al cap de munt del carrer del Pont.

De l’Esquirol a la Foradada pel camí ral i retorn pel Campàs

Camí ral de Vic a Olot
Distància 8 km
Desnivell acumulat 277 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 de juliol de 2020
Cartografia Editorial Alpina: Collsacabra/Vall de Sau o Puigsacalm/Bellmunt (1:25000)
Recursos consultats Ajuntament de l’Esquirol www.lesquirol.cat

L’itinerari que proposem segueix els dos camins més fàcils pel marge esquerre.

L’Esquirol. Carrer del Pont (690m)
El nom li ve del pont de la Gorga, d’origen medieval, al camí ral entre Vic i Olot. La població va créixer a l’entorn de l’hostal de l’Esquirol (actualment «mas el Perai») molt freqüentat pels traginers. Al segle XVIII va prendre el nom de Santa Maria de Corcó, en traslladar-hi la parròquia homònima. Fa sis anys, per un procés de participació ciutadana, va recuperar el primigeni.
Som dons sobre el camí ral. Hi ha indicadors de senderisme. Prenem direcció al Dolmen de Puigsespedres i Cantonigròs pujant unes escales.  Ben aviat caminem (E) per un ample camí ben enllosat aprofitant l’aflorament de roca mare.

Dolmen de Puigsespedres (732m)
Indicat, a pocs metres a la dreta del camí. És una construcció megalítica amb un corredor d’entrada a la part de migdia. Al costat est queden amuntegades les pedres del túmul que deuria fer uns set metres de diàmetre, del que solament en resten dues dempeus. Prosseguim per un ample carener fins que, bona estoma més enllà, una fita a mà esquerra ens assenyala un corriol (NE).
Fem una bona marrada en sentit antihorari creuant uns quants recs a la capçalera del sot de la Comellassa, o de les Fontiques, fins a situar-nos a la conca de la Gorga, a l’obaga. Uns cinquanta metres per sota i en paral·lel al nostre, discorre el camí pel que retornarem. Rebutgem un corriol a mà esquerra que baixa a trobar-lo a l’alçada de l’Era dels Cavallers (al mapa ressenyat com «Iera dels Cavallers»).
Anem guanyant alçària (E) per l’esponerosa obaga fins a situar-nos al punt més alt de l’itinerari (850m). Cantonigròs ens queda a llevant, uns vuitanta metres per sobre nostre. Cal dir que aquest poble també va bastir-se a l’entorn del camí ral: el nucli original va ser un hostal creat pel gascó Antoni Prat, «Toni Gros», per acollir els viatgers. Per la seva alçària durant molt temps va ser recomanat com a lloc de convalescència.
Davallem decididament fins atènyer una torrentera on trobem una bifurcació amb un rètol de ferro forjat.

Camí de la Foradada (833m)
Baixem a la dreta (NW). El de l’esquerra (per on discorre GR 151) el és el nostre camí de retorn. Poc més enllà, al Solell de la Foradada, torbem un encreuament de camins, amb rètols indicadors. Per l’esquerra baixa al camí a la Foradada. Per la dreta, seguint el GR, marxa el de Cantonigròs. Nosaltres prenem el del mig, que no és senyalitzat. És el de la Serra de Corcó, un mas a l’altre marge de la riera. El deixem aviat, per anar a l’esquerra, en baixada, fins al cap d’un turó que resulta un bon mirador de la gorja, el salt i la Foradada.
Retornem a l’encreuament del solell i baixem al peu del salt.

Foradada de Cantonigròs (770m)
La riera de la Rotllada es despenja del cingle salvant un desnivell d’uns vint-i-cinc metres, en dos salts. Si hi ha prou cabal desplega una bonica cua de cavall que cau sobre un ample gorg. Al marge dret, foradant un allargassat esperó, s’obre la finestra natural que li dóna el nom.
La proximitat de Cantonigròs fa que a l’estiu sigui un espai molt concorregut per banyistes. Si volem gaudir-ne amb tranquil·litat cal cercar altres èpoques de l’any.
Al marge esquerre hi ha les restes d’un antic molí fariner. A dins hi brolla una font. En algun document de primeries del segle XX ja figurava com enrunat i va acabar de malmetre’l l’aiguat d’octubre de 1940.
Retornem al camí de la Foradada, on hi ha el rètol de ferro forjat i ara seguim a la dreta (SW). És ample i ombrívol, més proper a la gorja que el d’anada. Quan ja n’hem fet ben bé més de dos terços, atenyem a mà dreta la font de les Fontiques, ben senyalitzada, que brolla (amb déu irregular) en un marge per sota del camí. I poc més enllà en trobem una altra a mà esquerra.
Quan albirem el mas del Campàs, ja som ben a prop del punt d’inici.

De l’Esquirol a la Foradada pel solell i retorn pel Campàs

Riera de la Rotllada
Distància 7,6 km
Desnivell acumulat 292 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 7 de juliol de 2020
Cartografia Editorial Alpina: Collsacabra/Vall de Sau o Puigsacalm/Bellmunt (1:25000)
Recursos consultats Ajuntament de l’Esquirol www.lesquirol.cat

L’itinerari que proposem hi accedeix pel camí menys habitual, pel marge hidrogràfic dret i retorna pel més fàcil, el del Campàs, per l’esquerre.
La qualificació de dificultat moderada obeeix a que al tram final de l’anada és per la llera de la riera i un antic camí poc definit. Hi ha possibilitat d’una variant, que qualificaríem de difícil i que expliquem més endavant. En tots dos cassos implica entrar a la riera i mullar-se més o menys, depenent del cabal.

L’Esquirol. Carrer del Pont (690m)
El nom li ve del pont de la Gorga, d’origen medieval, al camí ral entre Vic i Olot. La població va créixer a l’entorn de l’hostal de l’Esquirol (actualment «mas el Perai») molt freqüentat pels traginers. Al segle XVIII va prendre el nom de Santa Maria de Corcó, en traslladar-hi la parròquia homònima. Fa sis anys, per un procés de participatiu, va recuperar el primigeni.
Tirem enrere per la carretera fins al darrer pont, sobre la riera de la Gorga. Just al costat, al marge hidrogràfic dret surt a mà dreta un corriol poc definit, però fitat. El seguim (NE) i anem a creuar el rec de Filaborres. Ara el camí és més definit (E). Fem una colzada de 90º (S) per revoltar el Serrat de la Matavera i prosseguim (NE-N) fins a una gran bassa.

Bassa de la Matavera (755m)
Passem un tram exposat amb bona timba sobre la gorja, on el camí és difumina entre codines i herbei. Atenció en cas de mullena! Però les fites sovintegen. Més endavant, en entrar de nou a l’alzinar torna definir-se.

Bifurcació (795m)
Som pràcticament sobre la gorja. Davant nostre un gran bloc planer, marca l’inici d’un allargassat esperó que flaqueja el marge dret de la gorja. Per accedir-hi podem fer-ho per sobre el bloc, però l’esquivem per una faixeta a l’esquerra. En resseguim l’ample llom, abocant-nos per albirar el salt i el gorg. Passem literalment per sobre de la Foradada, extremant la precaució dons la timba és considerable a banda i banda.
Retornats a la bifurcació tenim dues opcions. Per la dreta baixa un camí equipat amb cadena i escala metàl·lica o dos trams de sirgues (en estat precari) on també podem ajudar-nos amb les arrels i és menys exposat que l’anterior. Un cop a baix podem optar per creuar la Foradada i el gorg o bé revoltar l’esperó (1). Aquest tram el considerem de dificultat alta. Per comptes d’aquesta opció anem a l’esquerra per un corriol ben definit inicialment, pel que baixem a la llera.

  • (1) A la data de la nostra visita aquesta opció estava prohibida per despreniments.

Riera de la Gorga (785m)
Hi observem uns forats practicats a la roca que deurien servir per sustentar algun tipus d’estructura. Just a l’altra banda del turó que tenim a la dreta en se’n localitzen més. Seguim els curs serpentejant de la riera a contracorrent fins que l’acumulació de brancam ens aconsella separar-nos-en i caminar pel marge. Trobem indicis d’un antic camí i, a l’altre riba, la seva continuació que mena al mas de la Serra del Corcó, però és força perdut per poc transitat. Pugem a la dreta, apartant-nos de la llera. Més amunt, quan el camí planeja i ja és més definit ens en desviem baixant a mà dreta fins a un cap de turó que resulta un bon mirador de la gorja, el salt i la Foradada. Reprenem el camí i poc més enllà atenyem una bifurcació.

Solell de la Foradada (825m)
Hi ha rètols indicadors. Hi passa el GR 151. Per l’esquerra marxa el camí de Cantonigròs (2), per la dreta el de l’Esquirol que seguirem de tornada. Per la dreta també baixa el camí a la Foradada que seguim.

  • (2) A ressenyar que aquest poble també va bastir-se a l’entorn del camí ral: el nucli original va ser un hostal creat pel gascó Antoni Prat, «Toni Gros», per acollir els viatgers. Per la seva alçària durant molt temps va ser recomanat com a lloc de convalescència.

Foradada de Cantonigròs (770m)
La riera de la Rotllada es despenja del cingle salvant un desnivell d’uns vint-i-cinc metres, en dos salts. Si hi ha prou cabal desplega una bonica cua de cavall que cau sobre un ample gorg. Al marge dret, foradant un allargassat esperó, s’obre la finestra natural que li dóna el nom.
La proximitat de Cantonigròs fa que a l’estiu sigui un espai molt concorregut per banyistes. Si volem gaudir-ne amb tranquil·litat cal cercar altres èpoques de l’any.
Al marge esquerre hi ha les restes d’un antic molí fariner. A dins hi brolla una font. En algun document de primeries del segle XX ja figurava com enrunat i va acabar de malmetre’l l’aiguat d’octubre de 1940.
Retornem al Solell i prenem a mà dreta el camí de l’Esquirol. Sortim a una bifurcació amb una indicació de ferro forjat on anem a la dreta. El de l’esquerra és un camí paral·lel pel que podríem accedir al camí ral. El nostre camí és ample i ombrívol. Quan ja n’hem fet ben bé més de dos terços, atenyem a mà dreta la font de les Fontiques, ben senyalitzada, que brolla (amb déu irregular) en un marge per sota del camí. I poc més enllà en trobem una altra a mà esquerra.
Quan albirem el mas del Campàs, ja som ben a prop del punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Foradada de Cantonigròs

Cingles de Tavertet

Us presentem dos itineraris circulars pels cingles llevantins de Tavertet que es complementen per tal d’admirar el formidable relleu tabular —característic del Collsacabra (o Cabrerès) i part de les Guilleries— determinat per un conjunt d’estrats horitzontals resistents a l’erosió i limitat, total o parcialment, per cornises i cingles abruptes.
Aquests estrats, d’origen sedimentari, són fàcilment recognoscibles a l’entorn de Tavertet. A l’inferior, format per conglomerats i gresos de tonalitat vermellosa, s’hi sobreposen una capa més prima de gresos i sorres consolidades, que ha permès la formació lleixes amb nombroses balmes, i el cingle blanc, calcari, anomenat pedra de Girona, amb la que s’han construït edificis singulars com la catedral d’aquella ciutat. I encara una coberta superior de margues, erma i aixaragallada —els terrers— formació de roca tova i erosionable de color gris blavós.
Els itineraris que segueixen, tot i que tenen en comú el poble i els cingles i salts de l’Avenc difereixen força: mentre un transcorre entre el peu i el caire del cingle, l’altre ho fa pel peneplà superior. El primer parteix de prop de l’embassament de Sau i el segon del poble, per això els accessos també són ben diferents.
Si voleu tenir una experiència més completa de la contrada us recomanem aquest altre al Sot de Balà i Puig de la Força, pels cingles ponentins.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

SALTS DE L’AVENC

De la Riba a Tavertet pel camí de Cabrera i als salts de l’Avenc pel de Sota-roca

Distància 12,8 km
Desnivell acumulat 604 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 12 de juny de 2020
Cartografia Editorial Alpina. Collsacabra/Vall de Sau (1:25000)
  Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)

Un dels punts d’interès dels cingles de Tavertet és el del Salts de l’Avenc, al peu del mas homònim, on els torrents de l’Avellanosa i dels Abeuradors s’esbalcen sobre un desnivell de dos-cents quinze metres en dos trams verticals que corresponen justament als cingles blanc i vermell.
Tot i que recorrerem bona part del camí per cingleres, és un itinerari fàcil i gens exposat, per amples lleixes on predomina l’alzinar, solcades per antics camins, fressats i de bon fer. Especialment interessant el de Sau a Cabrera per guanyar el cingle Moltorer, tot i que a la seva part baixa és força aixaragallat, és un camí de bast que al tram superior conserva bona part d’empedrat. Resultarà ineludible dedicar bona estona a visitar Tavertet, on a banda del ben conservat nucli urbà, acostant-nos al fil del cingle podrem atalaiar la vall de Sau, les Guilleries i fins al massís del Montseny. L’únic inconvenient és que la tronada la farem íntegrament trepitjant el pavimentat camí de Rupit a Sau.

 Accés
Des de la sortida 187 de la C-25, prenem la N-141d passant per Folgueroles i Vilanova de Sau. Després d’uns quinze quilòmetres de revoltada carretera creuem per sobre de la presa del pantà de Sau i continuem poc menys d’un parell fins a l’Hostal de la Riba on, pocs metres abans, trobem bon espai per aparcament.

La Riba (484m)
Hi ha rètols indicadors. Seguint el GR 2 comencem a caminar per la carretera per la que hem vingut en direcció a l’àrea d’esplai del pantà de Sau (NW). La deixem aviat, al Solell del Masnou, per una pista a mà dreta indicada vers el cingle Moltorer pel camí de Sau a Cabrera (NW/N). Al peu dels cingles del Pla de Dalt, deixem a l’esquerra el camí del Grau del Castell (NE). Més endavant obviem una bifurcació a mà dreta. Al Coll del Bosc creuem una pista precària (N), just després del primer tram empedrat de camí.
Anem encarant-nos al cingle Moltorer. Després d’una balconada sobre el torrent de Cal Sastre, deixem el cingle vermell i, per la lleixa de les Gotes, encetem el blanc. Tot i que el camí és ample, tenim bones timbes tant sobre el nostre cap com als peus. Unes darreres colzades ens deixen sobre el camí al Pla del Castell, que prenem a mà dreta en direcció a Tavertet, propers al cingle. Pel carrer de Sau, la plaça de les Guilleries i el carrer de Dalt atenyem la plaça Major on hi ha l’església.

Tavertet. Església de Sant Cristòfol (860m)
El lloc de Tavertet i la seva església estan documentats d’ençà el segle XI en una infeudació atorgada pels vescomtes d’Osona-Cardona Ramon Folc i Ermessenda. Retornem a la plaça de les Guilleries on, al costat d’un mirador, hi ha unes escales d’accés al Sender de les Lleixes que, com el seu nom indica, recorre un conjunt de feixancs a la paret del cingle, pocs metres per sota del carener. A l’alçada de l’absis de Sant Cristòfol comencem a davallar fins a creuar un torrent on hi ha una curta passarel·la. A l’altre marge deixem el camí que torna a enfilar-se per un a mà dreta.

Camí de Sota-roca (816m)
Creuem el torrent del Roure i flaquegem pel cingle de Coll Savenc (SE). Al bell mig trobem una bifurcació a mà dreta que baixa al mas de Vilaspinosa. Hi ha uns rètols clavats en una alzina. Continuem a l’esquerra (NE) endinsant-nos als cingles de l’Avenc i, prou més enllà, atenyem una pista que seguim a mà esquerra (N). Bona estona abans ja podem albirar els salts.

Salts de l’Avenc (745m)
Els torrents de l’Avellanosa i dels Abeuradors s’esbalcen sobre un desnivell de dos-cents quinze metres en dos trams verticals. Al peu s’ha format un petit gorg on s’hi barregen els cabals. A partir d’aquí pren el nom de torrent de les Aigües. Continuem per la pista que, en baixada i passant pel costat del mas de Surroca ens deixa sobre el camí de Rupit a Sau.

Camí de Rupit a Sau (671m)
Prové de Rupit per Sant Joan de Fàbregues. Som a poc més de mig camí, ens resten sis quilòmetres de paviment per retornar a la Riba.

Cingles de Tavertet: salts de l'Avenc
ROCA LLARGA I CINGLES DE L’AVENC

De Tavertet a Rajols per la Roca Llarga i retorn pels Cingles de l’Avenc

Distància 13 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de juny de 2020
Cartografia Editorial Alpina. Collsacabra/Vall de Sau (1:25000)
  Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)

A diferencia de l’anterior en aquest itinerari partirem de Tavertet i recorrerem la part alta del cingles, bona estona pel fil, admirarem el mas de l’Avenc, exemple notable del gòtic rural català, ens enfilarem a la Roca Llarga, una excel·lent talaia sobre la contrada i visitarem els Salts de l’Avenc, on els torrents de l’Avellanosa i dels Abeuradors s’esbalcen sobre un desnivell de dos-cents quinze metres en dos trams verticals que corresponen justament als cingles blanc i vermell.
És un itinerari fàcil però, atès que sovint ens aproparem al cairell del cingle, haurem de prendre les degudes precaucions. L’únic inconvenient és que transitarem bona estona per camí pavimentat.

 Accés
Arribem a Tavertet per la B-5207 des de l’Esquirol, entre els punts quilomètrics 16 i 17 de la C-153 (antiga Vic-Olot per Roda de Ter). Per aquesta mateixa carretera, però a partir de Cantonigròs, també podem accedir a la B-5207.
A l’entrada del poble —la circulació hi és restringida— hi ha un ampli aparcament (cost 2€ a juny de 2020).

Tavertet (484m)
Sortint de l’aparcament prenem a mà dreta el carrer de Jaume Balmes i, passant per davant de la zona esportiva municipal, anem a parar a la pista que mena al Pla i Turó del Castell. La creuem i trobem l’accés al sender de les Lleixes.

Sender de les Lleixes de Tavertet (857m)
Tal com delata el seu nom, recorre un conjunt de feixancs a la paret del cingle, pocs metres per sota del carener. Baixem fins a ran de cingle al morral rocallós conegut com Senyor Pere, que resulta un bon mirador. A l’alçada de l’absis de Sant Cristòfol comencem a davallar fins a creuar un torrent on hi ha una curta passarel·la. A l’altre marge deixem a mà dreta el camí de Sota-roca i recuperem alçària fins a sortir al camí de Rupit.

Camí de Tavertet a Rupit (869m)
És un tram dels GR 2 i 151 i pavimentat. El seguim vers sol ixent. En atènyer el pla sobre el cingle de Coll Savenc la pista fa una marrada per acostant-se al cairell. El GR continua recte per una torrentera. Anem per la pista (la tronada la farem per la drecera). Al Coll Savenc comença el tram de cingles conegut com de l’Avenc. Més enllà deixem a mà dreta l’accés als Salts de l’Avenc, per on passarem de tornada. Prou més enllà, després de creuar els torrents de l’Avellanosa i dels Abeuradors, atenyem el mas de l’Avenc.

L’Avenc (1046m)
L’edifici original i bloc central del conjunt arquitectònic actual, és un exemple notable del gòtic rural català declarat bé cultural d’interès nacional. Segons Artur Osona (1840-1901), eminent excursionista, comerciant i escriptor, l’Avenc primitiu data del segle XIII i la part nova del 1559, suposadament construïda per picapedrers gascons. Algunes de les portes són adovellades, d’altres, a la sala gòtico-renaixentista, són esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades. El casal va ser habitat fins a mitjans del segle XX, moment en el que només es feia servir per guardar bestiar.
La família Abey-Parris va adquirir-lo l’any 1997 i, després de restaurar-lo, l’ha dedicat al turisme rural.
Deixem el paviment i, per darrera les edificacions del mas, prenem el sender de Monteis i la Roca Llarga, per una pista costeruda i aixaragallada que deixem darrera el Puig de la Creu (coronat per un aero-generador) per un corriol que ens mena a la carena on virem (NE), ja propers al cim.

La Roca Llarga (1186m)
Gran bloc petri que sobresurt del carener, coronat per un vèrtex geodèsic. Resulta una excel·lent talaia sobre la contrada: la vall de Sau amb els envasaments de Susqueda i Sau, emmarcada pels cims de Sant Gregori, Sant Miquel de les Formigues i el Montseny.
Continuem carenejant i, passat el coll del Vent, atenyem les baumes de Cortils.

Baumes de Cortils (1190m)
Dues balmes, la dels Cortils i la d’Arles. A la dreta del camí i ben indicades. Camí enllà passem pel Puig de Cortils, sostre de l’itinerari (1196m), cim arrodonit que ens passa desapercebut com a tal per l’arbreda que l’envolta. Aquí, seguint el carener, fem un gir de 90º (NW) per continuar carenejant fins al coll.

Collet de Rajols (1159m)
Prenem una pista engravada que baixa a mà dreta. Fem drecera esquivant algunes llaçades fins a sortir sobre el mas Rajols on retrobem la pista pavimentada que hem deixat a l’Avenc. Rajols és una cruïlla de camins: per una banda el GR baixa a Rupit i la pista continua fins a la C-153. Anem a la dreta, seguint la pista fins al Pla Boixer, on podem albirar la Roca Llarga des de baix. Just passat el pla, en un marcat revolt per esquivar la canal del Teix, abandonem la pista per un camí a l’esquerra, seguint propers al cairell del cingle.

Salts de l’Avenc
Atenyem els torrents dels Abeuradors i de l’Avellanosa, per aquest ordre. Ens acostem al cairell del cingle on, amb pocs metres de distància l’un de l’altre, s’esbalcen sobre un desnivell de dos-cents quinze metres en dos trams verticals. Però la natura del terreny i la vegetació que els envolta, no ens permeten copsar aquesta magnífica caiguda. Per albirar-la ens cal accedir al peu del cingle bé pel camí de Sota-roca, bé per la pista del mas Surroca.
Camí enllà retrobem la pista pavimentada que ens retorna a Tavertet.

Cingles de Tavertet: Roca Llarga i cingles de l'Avenc

Fageda de la Grevolosa i Puigsacalm

Des del Molí de Bracons pel camí dels Tossells. Retorn per les fonts Tornadissa i de la Tosquera.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 748 m
Nivell de dificultat moderat
Data 24 de novembre de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

A la finca de la Grevolosa, propietat de la Generalitat de Catalunya, hi ha una de les fagedes més majestuoses de Catalunya. També exemplars centenaris de roure.
El Puigsacalm o Puigsacau és l’elevació més prominent del conjunt que forma amb el Puig dels Llops, el Puig Corneli, les Agulles i els Castellets. Aquest grup presenta una abrupta i encinglerada cara meridional, produïda per una falla geològica, que la fa especialment vistosa des de la Vall d’en Bas. Per l’altre vessant el cordal s’allarga fins a la Collada de Bracons amb els cims del Puigsacalm Petit, el de les Civaderes, els Tossells i la Roca de Corb. Des de tots els punts cardinals, diversos camins hi menen. En aquesta ocasió en seguirem un parell que parteixen de la Collada de Bracons a fi d’enllaçar fàcilment l’ascensió amb la visita a la fageda.
Els camins, excepte el curt tram del Rec de Bracons, els camins són ben fressats i senyalitzats. L’hem qualificat de moderada pel camí equipat dels Tossells on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Cal dir però que està molt ben equipat i que fins no fa pas gaire no hi havia cap ajuda. No ha de suposar cap problema per a senderistes habituals, excepte amb terreny humit.

 Accés
A partir de la C-37, per la carretera de la Collada de Bracons, bé des de la Vola (Sant Pere de Torelló), bé des de Joanetes (la Vall d’en Bas).
Poc abans —o després segons per on hi accedim— de la collada, a l’alçada del mas de Bracons trobem diversos espais que ens permeten aparcar al costat de la carretera. Partir d’aquest punt ens permet esquivar les aglomeracions que solen formar-se —sobretot els caps de setmana de tardor— a la collada o als aparcaments de la fageda.

Bracons (983m)
Prenem una pista indicada al Molí de Bracons. A la bifurcació deixem el ramal de l’esquerra que hi mena i creuant la Riera de Bracons, anem a la dreta (S) per un antic camí carreter pel marge esquerre.
Al Collet de la Paia el deixem per un camí ben fressat a mà esquerre (E). Bon tros més enllà en deixem un altre a la mateixa mà pel que podem fer drecera si no volem visitar Sant Nazari.

Sant Nazari (933m)
Ermita que hom creu que data del segle XIV. Restaurada en diverses ocasions, la darrera entre 2008 i 2011.
De la part posterior (banc i taula) surt una pista que seguim en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.

Collet dels Gamarussos (970 m)
Rètol indicador. Deixem la pista que gira a la dreta. És la que mena al segon aparcament de la fageda. Continuem per un sender vers el N en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers. Observem que el faig ha anat guanyant terreny al roure.
Obviem a mà esquerra el camí (estaca) al Coll de la Paia i entrem a la part més interessant de la fageda on s’hi localitzen tres fajos monumentals. De fet, hi trobem nombrosos exemplars de proporcions considerables.
A l’alçada de la font deixem a mà dreta el camí al Coll de Llancers i continuem vers la collada de Bracons, se suposa que seguint el GR 151.1, però els senyals d’aquest són ben escassos. També n’hi ha de grocs d’Itinerànnia. Sortim sobre una pista que prenem a l’esquerra fins la collada.

Collada de Bracons (1132m)
A l’altre marge ens enfilem per un talús rocallós i emprenem un camí ben fressat en direcció a la Font Tornadissa i el Puigsacalm. El deixem aviat per un altre menys definit a mà dreta indicat com Camí dels Tossells.
En fort pendent guanyem la carena que a partir d’ara anirem resseguint fins al cim i que fa de partió d’aigües entre el Ter i el Fluvià, termenal entre Sant Pere de Torelló i la Vall d’en Bas i límit comarcal entre Osona i la Garrotxa.
Ens encarem al primer ressalt rocallós que superem ajudats per esglaons de fusta, metàl·lics i sòlides cadenes.

Roca del Corb (1323m)
Cimet de poca visibilitat. Continuem en fort pendent grimpant, també ajudats pels mateixos elements, vers el Tossell Petit molt més obert que el seu antecessor. Un curt tram, ja sense cap dificultat, ens separa del següent cim.

Tossell Gros (1462m)
Coronat per una senyera, llibre de registre i un original pessebre fet de coberteria. Molt més panoràmic que els precedents ja ens permet albirar el Pirineu, sobretot a la baixada vers la Collada Fonda.
Esquivem el Puig de les Civaderes i sortim sobre una pista ramadera resseguint (NE) per damunt d’uns rasos on la vista s’eixampla atalaiant bona part del Pirineu Oriental.

Els Clivillers (1418m)
Hi ha un rètol que resa «Ras de les Civaderes» i un portell que creuem tot anant a mà dreta (E). Al collet dels Clivillers (rètol indicador) continuem recte en direcció a Santa Magdalena pel Puig dels Llops, deixant a mà dreta el camí que baixa a buscar el Pas dels Burros. Poc més enllà deixem a mà esquerra el camí de Sant Privat per enfilar-nos al cim.

Puigsacalm o Puigsacau (1514m)
Vèrtex geodèsic, creu i llibre de registre. Fent honor al seu nom és planer (-calm, altiplanicie, plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya, el que en altres contrades s’anomena tossa o tossal). Encara que bé podria referir-se als extensos rasos propers, com el de Manter.
L’aglutinació  de l’article salat sa(ça) dins del nom és força corrent a la toponímia catalana, especialment en aquestes contrades (Sacomella, Puigsacreu, Puisallança, Collsacabra, etc.) així com la terminació amb el mot –calm (Sant Martí i Sant Hilari Sacalm) alhora propi de la llengua occitana.
També coneixem prou toponímia on és freqüent la vocalització de la «ela» en «u» (baumes-balmes, aubereda-albereda, baucells-balcells, aubert-albert, cau-calm,…). Tal vegada per això la muntanya era anomenada localment com Puigsacau. I és així com la trobem ressenyada a diferents publicacions de finals del XIX (Diccionari Aguiló, butlletins excursionistes, Jocs Florals,…). Però no pas de forma generalitzada: autors contemporanis prou arrelats i coneixedors de la comarca com Marià Vayreda l’anomenaven Puigsacalm.
El cim en dies clars, és una talaia extraordinària. Així, seguint el sentit de les busques del rellotge,  albirem ben propers la carena dels Tossells, la Serra de Curull i el Santuari de Bellmunt i tenim a l’horitzó Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Taga, Puigmal i tota l’olla de Núria, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra, Bassegoda, Mont, Plana d’Olot, Sant Julià del Mont, volcans Croscat i Santa Margarida, Puigsallança. Del Collsacabra hi destaquem l’Agullola de Rupit i, més propers, Aiats i Cabrera. Seguint albirem Agudes, Matagalls i, per acabar-ho d’arrodonir, darrera la Collada de Bracons, la Plana de Vic amb Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. És tan cert que les muntanyes no es mesuren solament per la seva alçària com que al pot petit hi ha la bona confitura.
Desfem els nostres passos fins els Clivillers on anem a la dreta fins al proper Collet del Ferrer. Uns indicadors ens senyalen que som sobre el Ras de Manter. Baixem (W) pel llom herbat fins a fer un gir de 90º i continuem davallant a mà esquerra per una comella molt evident.

Font Tornadissa (1296m)
Surgència on afloren les aigües que recullen els rasos que tenim a sobre, en una bella raconada. Continuem per camí ben fressat, amb senyals grocs i trams molt obacs deixant al cap de poc a mà dreta el camí (indicat) a Vidrà per Sant Bartomeu de Covildases, punt on retrobem el GR 151.1.

Collada de Sant Bartomeu (1249m)
No estan indicats però en surten tres camins: un que baixa a Sant Bartomeu, un altre que careneja per la Serra de Curull i el que seguim (S) vers la Collada de Bracons. Poc més avall ens cal estar atents perquè a mà dreta surt un camí, tampoc indicat, que ens cal prendre.

Camí del Rec de Bracons (1230m)
Prou definit al començament, aviat es desdibuixa i costa de seguir per la fullaraca. Hi ha alguna fita i senyal de pintura, però el que més ens ajuda és que havia estat esporgat fa uns anys i podem anar-ne seguint el rastre: el pas és franc i els troncs escapçats ens l’assenyalen.
Aviat baixem a una torrentera i la seguim. Més avall el brogit de l’aigua ens alerta d’una surgència.

Font de la Tosquera (1100m)
Surgència del torrent que hem seguit. Al costat hi ha una bona formació de tosca, d’on deu venir-li el nom. És el naixement del Torrent de Bracons, que fornia el molí.
Hi arriba una pista precària que seguim a mà dreta (1) fins la carretera per la que anem a recuperar el punt de sortida tot albirant a l’altre marge del torrent la casa de Bracons i, al fons, el molí i la seva bassa.

  • (1) Per l’esquerra aquesta pista, paral·lela a la carretera, acaba a un centenar de metres del camí de la Collada de Bracons a la Font Tornadissa.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Fageda de la Grevalosa i Puigsacalm

Itineraris relacionats
Fageda de la Grevolosa i Serra de Llancers
Puigsacalm i Puig dels Llops

Bufadors de Beví

Des de Montesquiu pel coll de Beví i retorn per Sant Moí

Distància 15,4 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 19 de juny de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Lluçanès o Puigsacalm (1:25000)

A cavall entre l’Osona i el Ripollès, a la comarca natural del Bisaura, s’alça la Serra dels Bufadors. Li ve el nom d’un fenomen geològic ben interessant: els Bufadors de Beví. Es tracta d’una gran esquerda principal al crestall, flanquejada per dues de laterals més petites. N’és l’origen l’alternança d’estrats de margues (roques més toves) i gresos (més consistents). La forta inclinació ha produït que els gresos s’esberlessin i llisquessin sobre les margues. En espeleologia s’anomenen aquest tipus de cavitats  «gravitacionals» en considerar la gravetat el factor clau de la seva formació. Tanmateix no es descarta que els terratrèmols de 1427 i 1428 en fossin l’origen o hi contribuïssin.
L’interior de les esquerdes està corcat de cavitats i fissures, bona part connectades entre sí, el que produeix el fenomen dels «bufadors». L’aire que circula per l’interior manté una temperatura constant al voltant dels 14ºc.  La diferència amb l’ambiental fa que a l’estiu l’aire fred —més pesant— surti per les cavitats inferiors. En canvi a l’hivern, aquest aire més calent i humit de l’interior, i menys dens que l’ambiental, surt pels de les cotes més altes, provocant l’aparició de gebre en tota la contrada. No sempre totes les boques dels bufadors estan actives i, en determinades condicions, aquesta eixida d’aire s’acompanya de xiulets. Dins dels Bufadors hi regeix un microclima especial diferent al de l’entorn. Així hi trobarem grans blocs coberts de molsa i alguns tipus de falguera. En bona part perquè estan situats a l’obaga de la serra.
Els espeleòlegs han topografiat totes les cavitats, algunes de poca entitat. Altres, com la nº 8 té una profunditat de 52 metres i un recorregut de 400, amb sis boques.
L’itinerari que proposem parteix del Castell de Montesquiu, transcorre bona part per pistes seguint el PR-C 214. Podem escurçar-lo recorrent únicament el tram més interessant paisatgísticament, partint del Coll de Beví, vegeu-ho en aquesta pàgina. Tot i partir de Montesquiu, la major part de l’itinerari és dins del terme de Santa Maria de Besora.
No té cap dificultat especial, excepte un curt tram a la carena de la serra on puntualment ens haurem d’ajudar amb les mans i transitarem amb un bon «pati» als nostres peus que requerirà extremar la precaució. Les bifurcacions estan ben indicades amb senyalització vertical.

Accés
Partim de l’aparcament del Castell de Montesquiu, perfectament indicat pel que no calen explicacions addicionals.

Castell de Montesquiu (652m)
Documentat d’ençà darreries del segle XIII, fou palau-residència dels senyors de Besora. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona per desig del seu darrer propietari, Emili Juncadella, muntanyenc, viatger, caçador i fotògraf, pertanyent a l’alta burgesia barcelonina, assassinat el juliol de 1936.
Prenem les indicacions del PR vers la Serra de Bufadors fins la Riera de la Solana.

Riera de la Solana (626m)
El PR marxa per la dreta, nosaltres ho fem per una pista paral·lela a l’esquerra i el retrobem al Coll dels Tres Pals. A l’alçada de les ruïnes del mas del Beví Gros (pal indicador) fem drecera deixant la pista per un camí poc definit a mà esquerra, fins a la Collada de Beví Gros on gaudim d’una bona vista del cingle meridional de la serra. El PR marxa a l’esquerra per accedir als Bufadors per ponent. Nosaltres anem a la dreta (E) en direcció al «camí rural» que atenyem bona estona més enllà.
Es tracta del camí rural —pavimentat— entre Santa Maria de Besora i Vallfogona per Llaés. El seguim uns metres en direcció a Ripoll (esquerra) fins al coll.

Coll de Beví (917m)
Aquest és el punt indicat per iniciar l’itinerari que fèiem referència a la introducció.
En parteixen dos camins. El de l’esquerra va per la carena. Nosaltres anem pel de la dreta (W), per l’obaga, i retrobarem el carener més endavant. Poc més enllà anem a l’esquerra, pel solell, per superar un turó. Hi ha un pas estret força exposat. És preferible i més fàcil fer-ho per la dreta, per l’obaga.
Abans i després del Turó dels Bufadors, punt més prominent (1006m) de la serra, trobarem bons miradors sobre la contrada, especialment de Santa Maria de Besora i el turó del seu castell. Davallem fins al collet on per l’esquerra puja un corriol que parteix de prop de la Collada de Beví Gros. Continuem davallant fins a l’entrada dels Bufadors.

Bufadors de Beví (925m)
El recorregut per la gran esquerda no té pèrdua. Flanquejada per altes parets verticals, té un parell de ramificacions a dreta i esquerra. Una d’elles torna a comunicar-se amb la principal per una estreta fissura.
A l’interior podrem anar trobant fissures, balmes i boques en les que copsarem fàcilment la sortida de l’aire. Fem tot el recorregut de llevant a ponent. En acabar sortim sobre un camí on anem a l’esquerra fins a l’encreuament amb una pista que prenem a mà dreta, seguint de nou el PR en direcció a Sant Moí.

Sant Moí (675m)
Ermita veïna del mas homònim, coneguda també com Esglesiola de Sant Moí (o Sant Mus). Petita construcció preromànica —tal vegada un romànic primitiu—probablement edificada a finals del segle X, composta d’una nau rectangular, coberta amb cabirons de fusta i teula àrab. Al mur on s’obre l’absis, de forma semicircular, s’alça el campanar d’espadanya d’un sol ull. Es troba restaurada i en bon estat de conservació.
Sant Moí és un personatge llegendari a qui la tradició atorga el paper d’ermità que es dedicava a fer esclops i envolta la seva mort de fets sobrenaturals.
Al costat de l’ermita hi ha col·locada una placa en record de quatre membres dels GRAPO, morts el juny de 1981 en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. Tanmateix les cròniques més fiables de l’època senyalen la mort de dos d’ells al quarter de la Farga Bevié i dels altres dos una mica més al nord, a la Fogonella, on hauria acampat el grup.
De Sant Moí, seguint el PR prenem direcció al castell i, per una boixeda desforestada per l’arna Cydalima Perspectalis, baixem a creuar el torrent de les Dous on prenem el camí de les Planeses passant davant del mas homònim.

Collada de les Planeses (700m)
Seguint el PR anem a la dreta, però a la següent bifurcació el deixem per fer drecera pel ramal de l’esquerra. Més avall deixem la pista per un corriol a mà dreta per sortir de nou sobre la pista i el PR, poc abans del pont sobre la Riera de la Solana on prenem el camí de retorn al castell.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Bufadors de Beví

Santuari de Cabrera i Pla d’Aiats

La Serra de Cabrera i el Pla d’Aiats, envoltats de cingles especialment alts als vessants ponentí i meridional, separats entre sí pel pregon coll del Bram i coronats amb allargassats altiplans, formen un perfil característic fàcilment recognoscible des de la llunyania.
Són el sostre de la comarca natural a la que Cabrera dóna nom: el Collsacabra o Cabrerès, de morfologia caracteritzada per aquest tipus de relleus tabulars, coronats per planells —calms— tallats abruptament per cingles. Fan de termenal entre la Vall d’en Bas (Garrotxa) i Cantonigròs (Osona).
A les obagues hi predomina la fageda i al solell la roureda de roure martinenc. Per això és molt recomanable visitar-los a la tardor, per la vistositat amb que s’engalanen els boscos. Camí d’Aiats també hi trobarem una bona boixeda amb alguns bons exemplars de grèvol.
Malgrat l’abruptesa de la contrada, diversos camins hi pugen des de tots els vessants, superant curts però sobtats pendents. Segueixen dos itineraris que recorren alguns d’aquests camins.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Des de Falgars d’en Bas per la Faja i retorn pel coll Sabastida

Distància 11 km
Desnivell acumulat 654 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 de gener de 2019
Cartografia Ed. Alpina. La Vall d’en Bas i les Preses (1:15000)

Aquest itinerari circular hi accedeix pel vessant llevantí. A banda de la dificultat foel fort pendent, cal tenir en compte que bona part de l’itinerari no és senyalitzat, especialment a la baixada. Els camins estan perfectament representats al mapa, però a la zona n’hi conflueixen diversos i algunes entrades no són prou evidents.

Accés
A Falgars d’en Bas s’hi accedeix per una estreta carretera enquitranada de 9 quilòmetres que parteix just del punt quilomètric 34 de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Hi ha una pista que parteix de prop dels Hostalets d’en Bas però és privada i tancada.

Falgars d’en Bas (945m)
Nucli del terme de la Vall d’en Bas, situat al caire d’un altiplà, envoltat de cingles que s’alcen sobre els Hostalets d’en Bas, amb un desnivell de prop de cinc-cents metres.
Hi ha una església romànica dedicada a Sant Pere que, tot i les posteriors modificacions, conserva la seva estructura original. Consta com a parròquia al segle XI. Es diu que va patir els efectes del terratrèmol de la Candelera de 1428, però bé podria haver-se vist afectat pels de l’any abans, amb epicentres a Olot i Amer.
Al costat de l’església hi ha el mas de la Coromina, dedicat a la ramaderia i l’agroturisme.
Prenem un camí poc definit per davant de l’església vers ponent (W) on hi ha un indicador vers «Cabrera». Més endavant ja resulta més evident, hi ha un parell d’indicadors més i sobretot fites que ens acompanyaran fins als Plans de la Faja.

Plans de la Faja (1102m)
Creuem la pista entre la Freixeneda i el Coll del Bram i enfilem per un camí ben fressat i senyalitzat amb puntura groga, serpentejant per entremig de la Baga de la Faja. Fortíssim pendent que ens obligarà a ajudar-nos amb les mans per salva alguna graonada. Ja ben amunt creuem dos camins travessers i atenyem el carener que prenem a l’esquerra per enfilar-nos al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Documentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.
Magnífica talaia que forneix una panoràmica de 360º. En dies clars s’hi pot albirar des de l’Albera al Port del Comte i des del Pirineu a Montserrat.

Santuari de Cabrera (1296m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posteriorment. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana. Per sota el santuari prenem el camí que s’adreça (S) al cairell del cingle meridional i baixem per les escales que salven un desnivell d’un centenar de metres.

Coll del Bram (1170m)
Cruïlla de camins amb diversos indicadors. Al mapa excursionista s’anomena Collet de Cabrera. Prenem direcció al Pla d’Aiats, per l’obaga. Travessem un pas protegit amb una sirga i atenyem el coll d’Aiats (coll de Bram al mapa excursionista). Hi ha un petit rètol en un arbre. Prenem el camí de l’esquerra deixant el de Cantonigròs i comencem a enfilar-nos en moderat pendent per un antic i bell camí entremig d’una magnífica boixeda que ens mena a la carena.

Pla d’Aiats (1270m)
Altiplà més gran que el seu veí de Cabrera (amida 920m per 250 al punt més ample). Envoltat de pineda i recobert de falgueres. El travessem (SE) fins al Pla Xic, al caire del cingle meridional que és on podem gaudir d’una bona perspectiva.
Continuem camí resseguint el cairell del cingle (NE i N) fins que comencem a davallar (NNW) en fort pendent fins al coll Sabastida, al peu del puig homònim, on continuem baixant a mà dreta, en fortíssim pendent, fins atènyer una pista sobre la cabana de Santcrist, a la que ens adrecem fent drecera, fora de camí.
Per una pista baixem (NE) al Pla de les Soques. Per corriol, continuem en la mateixa direcció fins al torrent de la Codina, on sortim sobre una pista que ens mena a la carretera d’accés a Falgars, que prenem a mà esquerra prop d’un espectacular salt d’aigua.

Mirador del Sallent de la Coromina (925m)
Espectacular salt per on salva el cingle, amb un desnivell de 130 metres, el torrent de la Faja, una de les fonts que nodreixen la capçalera del Fluvià.

Powered by Wikiloc

Cabrera i Aiats

Des de Sant Julià de Cabrera per la Serrica i retorn pel Collet de cal Vidrier

Distància 7,2 km
Desnivell acumulat 428 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 15 de novembre de 2012
Cartografia Ed. Alpina. La Vall d’en Bas i les Preses (1:15000)

Aquest altre itinerari circular, més curt que l’anterior, solament puja a Cabrera. Ho fa pel vessant ponentí amb alguns passos equipats que, malgrat això i el fort pendent, no és pas dificultós. Davalla pel vessant llevantí i és senyalitzat en bona part.

Accés
A Sant Julià de Cabrera s’hi accedeix des de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Poc més enllà del punt quilomètric 21 (abans de Cantonigròs, en direcció a la Vall d’en Bas) i just després d’un revolt i un pont, es pren un camí (indicat) pavimentat a mà esquerra, durant tres quilòmetres.

Sant Julià de Cabrera (945m)
Nucli central d’un veïnat disseminat, situat al peu de la Serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que havia sigut la seva parròquia.
Hi ha un rètol “A Cabrera—pel Coll de Bram—per la Serrica, arriscat” (1). Prenem aquest darrer camí que, vers el nord, aviat s’encara al cingle. És rost i té passos equipats amb grapes que ens ajuden a superar-los. Però no el considerem pas difícil. Hi ha senyals de pintura.
Sobre un esquenall atenyem una bifurcació (rètol). Per l’esquerra surt el camí que, pel Mal Pas i la Baga de la Faja, revolta la serra a mitja alçada. Anem a la dreta pujant encara fort fins al Pla del Prat on el pendent s’acaba i baixem a buscar el pas de l’Osca.

  • (1) Per la dreta aniríem al coll de Bram (collet de Cabrera al mapa excursionista) on el camí de les Escales, protegit amb baranes, mena al santuari guanyant el cingle meridional. És el pas més habitual per accedir-hi.

L’Osca (1296m)
Osca, en una de les accepcions del mot, és un pas estret i acinglerat en una serra. I l’indret és talment així: un grau protegit amb passamans, a l’estret pas que uneix l’esperó a la resta de la serra.
Un camí a mà esquerra puja al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Dcumentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.

Santuari de Cabrera (1300m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posteriorment. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana.
Baixem pel camí de les Marrades, empedrat i esglaonat, que davalla pel vessant llevantí. Creuem el que circumval·la el cingle a mitja alçada, entre el Mal Pas i les Escales.
A partir d’aquí el pendent és molt fort per entremig de la Baga de la Faja. Està senyalitzat amb pintura groga.

Plans de la Faja (1093m)
Sortim sobre uns plans dedicats al pasturatge, on hi passa una pista que prenem a mà esquerra, per revoltar la serra en sentit contrari a les busques.
Al coll de Freixeneda entrem a la baga i caminem bona estona per dins la fageda, fins al coll de can Vidrier (rètols indicadors i panell) des de on, ben aviat, retornem al punt de sortida.

Cabrera i la Foradada

Bellmunt, l’ermita al cel suspesa

De Vidrà a Bellmunt pel coll de Vidrà i retorn pel camí de Salgueda

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 590 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de setembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

La serra de Bellmunt, al bell mig del Bisaura, partió de les conques del Fluvià i del Ter, és la més occidental d’una cadena que s’allargassa vers gregal fins al Puigsacalm.
Al punt més alt és coronada per un antic santuari marià, encimbellat sobre un penyal, que li confereix un perfil característic que inspirà a mossèn Cinto Verdaguer a anomenar-la ‘ermita al cel suspesa’ als seus versos de l’Emigrant.
Diversos son els camins que hi menen des de tots els punts cardinals. El d’aquesta ressenya ho fa pel nord, des de Vidrà. El retorn és per la vall del riu Ges, que la separa de la veïna serra de Curull.
L’itinerari transcorre per rouredes i fagedes pel que és molt indicat realitzar-lo a la tardor. I en èpoques humides i prou fredes, el pas per la Tosca de Degollats i el Salt del Molí ens aportarà imatges espectaculars.
Recorregut curt, de poc desnivell, per camins molts fressats que podem realitzar en una agradable matinal.

Accés
Vidrà és a 13 quilòmetres de Sant Quirze de Besora (al costat de la C-17) per la BV-5227.

Vidrà (973m)
De la Plaça Marià Vila d’Abadal reculem uns 750 metres per la carretera d’accés fins al coll de Vidrà on, a mà esquerra, prenem la pista del camí de Bellmunt (rètol indicador).
Rebutgem els ramals secundaris a banda i banda, continuant pel més trepitjat. Per si ens queda algun dubte, els senyals de GR ens guien.
Al coll d’Hi-era-de-massa (rètols indicadors), deixem la pista per on continua el GR, i prenem un curt ramal a l’esquerra, en baixada, fins a una nova bifurcació (més rètols indicadors) on un fressat camí ens enfila, serpentejant per la fageda del bosc de la Mare de Déu, fins al santuari.

Santuari de Bellmunt (1244m)
Hi ha documentat un castell d’ençà el segle XI i el santuari ja s’esmenta el 1240.
En sobresurten dos cims. El més alt, coronat per una gran creu de ferro i un pedró dedicat a la Mare de Déu de les Alades, és també vèrtex geodèsic. A l’altre s’hi assenta sobre roca viva, un edifici d’un sol cos que allotja el santuari, l’hostatgeria i un mirador.
Malgrat la seva modesta alçària, en dies clars, s’atalaia del Pirineu a Montserrat. Diversos plafons ceràmics identifiquen indrets i cims que s’hi albiren.
Retornem al coll d’Hi-era-de-massa i prenem una pista a mà dreta en direcció a la Tosca de Degollats (rètol indicador) que baixa per la Baga de Canemàs. Cada cop més precària, acaba en el que deuria ser l’antic camí original.
Deixem a l’esquerra un corriol que ens permetria fer drecera i, sortint al solell, revoltem en sentit antihorari el turó del Turu.

Tosca de Degollats (811m)
Cruïlla de camins indicada en la que conflueixen, al marge dret del Ges, el de Sant Pere de Torelló a Vidrà amb el de Bellmunt.
A pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló, hi ha una formació de tosca que rep el nom del proper mas Degollats (ruïnes). En èpoques humides s’hi poden observar els degotalls que han anat formant la tosca i, a l’hivern, és habitual veure-hi caramells.
Seguim camí a l’esquerra, en direcció a Vidrà (PR C-47), riu Ges amunt però a força alçària respecte del curs de l’aigua. Atenyem la pista de Salgueda i continuem en la mateixa direcció fins que, en una colzada, la deixem per un corriol indicat a mà dreta que ens mena baixar sobtadament a la llera.

Salt del Molí (815m)
Conegut també com a salt de Salgueda, és un bell racó on el riu Ges, tributari del marge esquerre del Ter, salta una graonada d’uns quinze metres.
Creuem el riu i ens desviem a l’esquerra del camí senyalitzat, pujant per entremig de les restes de l’antic molí que dóna nom al lloc, fins la part superior del salt.
Encara més amunt confluïm amb el camí de Salgueda que seguim a l’esquerra i ben aviat atenyem el pont romànic pel que tornem a canviar de riba.
A l’altre marge continuem per camí ben fressat, anant a l’esquerra en totes les bifurcacions, fins poc abans de la depuradora d’aigües, on sortim a la mateixa pista que hem deixat per baixar al Salt del Molí, i la seguim a la dreta, en pujada.
Passem per entremig del mas del Cavaller de Baix, on també anem a la dreta fins al camí de Ciuret i, ja sobre asfalt, anem a l’esquerra passant per davant del bonic casal del Cavaller, fins al punt de sortida.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sant Pere de Casserres

Des de Fussimanya pel PR C-40

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 d’abril de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Paisatges del Ter (1:40000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Fàcil i curt itinerari per visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, alçat en un enclavament privilegiat, a l’extrem de la carena sobre el meandre que dibuixa el Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se a les Guilleries.
Camí ben fressat, senyalitzat i evident.

Accés
Sortida 183 de la C-25 en direcció a Roda de Ter per la C-153. Al cap de poc la deixem per la BV-5213 en direcció a Tavèrnoles. Al km 7 prenem a mà esquerra la carretera de Fussimanya. Deixem al vehicle just abans de la bifurcació d’accés al restaurant.

Fussimanya nord (528m)
A la bifurcació anem a l’esquerra, en baixada, per un carrer pavimentat de la urbanització, seguint senyals dels PR C-40 i GR 210. Al cap de pocs metres rètol indicador en direcció (entre altres) al parador de Sau.
Continuem fins que s’acaba l’asfalt i prenem un corriol a mà esquerra (estaca indicadora) ben fressat, en fort pendent de baixada.
Travessem el Torrent de l’Infern i remuntem per l’altre marge fins a sortir a una pista.

Solell de Casserres (472m)
Nombrosos rètols indicadors. Tornarem per l’esquerra, però ara anem a la dreta en direcció al Coll de Terrades per una àmplia pista.

Coll de Terrades (532m)
Amplia collada a la carretera d’accés al parador de turisme. Bona perspectiva del Pantà de Sau i el Puig de la Força. Panells informatius de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del monestir de Sant Pere de Casserres. Rètols indicadors.
Anem a l’esquerra en direcció al parador, guiats pels senyals del PR C-40. Poc abans d’arribar-hi prenem a mà esquerra la carretera de Sant Pere i la deixem ben aviat per un camí a mà dreta (rètol indicador sobre una llosa).
Seguim el ben definit camí, paral·lel a la carretera, amb bones vistes i sovintejats miradors sobre el Ter i la Serra de Santa Cília, a l’altre riba.

Puig dels Moros (568m)
El camí continua per la dreta. Per l’esquerra un corriol, que seguirem de tornada, baixa a creuar la carretera. Prenem un evident camí esglaonat entre l’un i l’altre i ens enfilem al Puig dels Moros passant pels paraments dels murs de l’antic Castell de Casserres (1).
Seguim la carena del turó per camí poc definit, revoltem a l’esquerra per baixar a la carretera pel costat d’un altre tram de mur del castell.
Continuem 100 metres per la carretera i anem a l’esquerra a recuperar el camí que hem deixat per pujar al puig.
A partir d’aquest punt ja podem anar albirant el monestir, al fons de la carena de Casserres.
Passem pel costat de l’aparcament, travessem el centre d’acollida i atenyem el portal d’accés del monestir.

Sant Pere de Casserres (484m)
Fundat l’any 1005 és l’únic de l’orde benedictí a Osona. Va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau. S’interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, però després inicià un llarg periple de decadència.
El conjunt és d’estil romànic, amb alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV, l’abandonament de la vida monàstica i posterior ús per a feines agrícoles.
Fou restaurat el 1994.
Retornem pel mateix camí fins al Puig dels Moros on anem a la dreta. Travessem la carretera (rètols indicadors) i baixem per un camí costerut fins a una pista que seguim fins Solell de Casserres, on desfem el camí de l’anada.

  • (1) Documentat d’ençà el 898, fou destruït el segle XV arran de la primera Guerra dels Remences. Se’n conserven dos trams de murs. També s’hi poden apreciar les restes d’un cos d’edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d’entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d’opus spicatum.


Cingles de Rupit

Salt de Sallent i cingles de Pujolràs, Castellet i Casadevall, pels graus de la Donada i de Casadevall. Retorn per Sant Joan de Fàbregues i els Bassis

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 650 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 26 de març de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ruta circular que podem escurçar renunciant al tram dels cingles i seguirà sent un itinerari molt interessant.
La riera de Rupit és de cabal irregular. La millor època per realitzar-la és després d’un episodi de pluges, malgrat que això ens obligui a descalçar-nos per travessar-la. Segons al cabal, també podem tenir alguna dificultat en creuar, tant per dalt com per baix, el torrent del Gravet.
Tot l’itinerari és senyalitzat excepte el tram a peu de cingle, entre els graus de la Donada i de Casadevall.

Accés
A la C-153 entre Roda de Ter i Sant Esteve d’en Bas, entre el punts quilomètrics 31 i 32, prenem la carretera d’accés a Rupit. Ampli espai d’aparcament a l’entrada del poble.

Plaça de l’Era Nova (842m)
Travessem la riera de Rupit pel pont, anem a l’esquerra, baixem unes escales i la tornem a creuar pel Pont Penjat. Pugem les escales i anem a la dreta. Passem per carrer de l’Església i, abans de la Plaça Major, anem a l’esquerra (rètols indicadors Salt de Sallent i Ermita).

Escales sota la Plaça Major (820m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent. Baixem unes escales i prenem un sender que ressegueix el peu del cingle, amb la riera a mà dreta. Baixem més esglaons i travessem la riera a gual per unes passeres. Continuem pel marge esquerre per un camí ben condicionat.
Desviant-nos lleugerament del camí trobarem el saltant del Rodor, la font de la Pomareda i el saltant de Sabaters.
Riera avall el camí s’eixampla i sortim a una pista.

Salt de Sallent (745m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al sender ran de cinglera. Ens separem de la pista per acostar-nos al ben condicionat mirador del salt.
Tornem enrere però no seguim la pista (per on retornarem) sinó que prenem un camí a mà dreta (estaca indicadora) que ens mena al grau de la Donada.
Baixem pel grau que salva el cingle de Pujolràs per una estreta canal. Obviem a mà dreta (fita) el corriol que baixa al gorg del peu del salt de Sallent. Poc més enllà deixem, també a mà dreta, el camí que continua fins a l’antic mas de la Donada. Anem a l’esquerra, enfilant-nos fins al peu del cingle, per camí ben fressat.
Resseguim el peu del cingle (E) i travessem a gual el Torrent del Gravet.
A l’altre marge el camí es desdibuixa. Aviat localitzem una antiga pista (probablement de treure fusta) ampla però molt deteriorada i pedregosa. Obviem un ramal que baixa a mà dreta i continuem (E) sempre propers al peu del cingle.
Travessem el Torrent del Ripol que salta la cinglera per sobre dels nostres caps.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra, en pujada, fins que unes fites per la mateixa mà ens indiquen el camí del grau.
Si continuem pocs metres més enllà sortirem sobre una codina de roca rogenca, bon mirador de l’entorn.

Grau de Casadevall (729m)
Camí poc definit entre l’alzinar que fa de mal seguir i obliga a fixar-nos-hi be. Senyals de pintura i fites escadussers. Fort pendent.
Just abans d’entaforar-nos a la canal atenyem un camí empedrat que puja per la nostra dreta des la Vall de Fornils. El seguim i, en amables llaçades per marge dret, ens deixa al fil de cingle.

Camí del Far a Cabrera (928m)
Rètol indicador. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent, per una ampla pista que ressegueix la cinglera per dalt.
Albirem a mà dreta el mas de Casadevall, travessem de nou el torrent de Ripol i, a l’alçada de can Miquel, anem a l’esquerra (rètol indicador) en direcció al Salt de Sallent.
Al Pla de Castellet el camí esdevé corriol i fem una gran marrada per salvar el torrent del Gravet que travessem a gual.
Continuem a l’altre marge per pista fins que retrobem el camí de l’anada.
Travessem a gual la Riera de Rupit i continuem per l’altre marge (rètols indicadors) en direcció a Sant Joan de Fàbregues. Podem fer-ho per la pista (molt aixaragallada) però és aconsellable seguir un corriol paral·lel, més proper al fil del cingle, que ens proporcionarà noves vistes del salt.

Grau de Sant Joan (797m)
Anem a la dreta en direcció a Sant Joan. La pista ara és pavimentada. A la propera cruïlla (indicada) anem a l’esquerra i, en tres-cents metres, ens plantem a Sant Joan de Fàbregues.

Sant Joan de Fàbregues (823m)
Església romànica d’una sola nau i tres absis disposats en trèvol, damunt dels quals s’eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Tot i que és documentada d’ençà l’any 961, per les característiques arquitectòniques correspon al romànic llombard (segle XI). Molt afectada pels terratrèmols del 1427 i la guerra civil, fou reconstruïda el 1976.
A la façana ponentina hi ha adossada la rectoria i a la llevantina, al peu de l’absis, hi ha taules i bancs ben disposats.
Retornem al camí de Rupit a Sant Joan i, poc més enllà, trobem un corriol a mà esquerra.

Camí dels Bassis (822m)
Rètol indicador. Ens enfilem per l’obaga per un corriol ben fressat. Travessem la torrentera i sortim sobre una codina (rètol) on localitzem un parell de tombes antropomòrfiques datades possiblement el segle X.
Continuem camí (senyal de pintura blava) per enfilar-nos al mirador.

Mirador dels Bassis (935m)
Cota màxima de l’itinerari al fil d’un cingle on gaudim d’una magnífica perspectiva de tot l’entorn i on podem resseguir bona part del camí que hem fet.
Continuem camí i, a la propera bifurcació (rètols), anem a la dreta, malgrat que les indicacions en guiïn a Rupit per l’esquerra.
Davallem fins a atènyer la carretera de Rupit a Sant Joan que prenem a mà esquerra bona estona, fins que l’abandonem per un ampli camí a mà dreta que en pocs metres ens deixa a Santa Magdalena.

Santa Magdalena (853m)
Senzilla església barroca del segle XVII, d’una sola nau coronada per campanar d’espadanya.
Situada sobre un promontori en una colzada de la riera, ens dóna una vista panoràmica de Rupit.
Baixem a creuar la riera pel pont de can Badaire i retornem al poble per un camí empedrat.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Matagalls

Dos itineraris per enfilar-nos al cim del Matagalls. Tots dos pel vessant nord. El primer més exigent i llarg. El segon un dels més fàcils i curts.

des de Viladrau per Sant Segimon

Distància 18,7 Km
Desnivell acumulat 1160 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 4 de novembre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montseny (1:25000)
Torrent de l’Oratori. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.

Itinerari circular que s’enfila al cim del Matagalls des de Viladrau pel vessant nord. Podem fer-la tot l’any, fins i tot a l’estiu dons, excepte les carenes del Matagalls, la resta és molt ombrívola. Però és especialment recomanable a la tardor. Amb neu o glaç, la baixada pel fort pendent a la falda del Turó Gros del Pujol, pot resultar imprudent sense equipament i experiència. En el nostre cas les fortes ventades havien deixat una gran catifa de fulles, tant bonica com traïdora, que ens va procurar relliscades generals.
No té dificultats tècniques ni passos exposats, però cal saber orientar-se be. L’ús del GPS resulta quasi imprescindible, especialment al tram de retorn a partir del Pujol, on hi concorren nombroses pistes i corriols que poden fer-nos fer marrades innecessàries. Amb boira les carenes del Matagalls son perdedores: encertar el camí de baixada pot resultar difícil.
Per totes aquestes consideracions, la manca de senyalització, la llargària del recorregut i el desnivell, considerem que no és una ruta fàcil.
L’esforç però, pagarà la pena: Pujarem al cim del Matagalls seguint un antic camí que s’endinsa per una castanyeda centenària on hi descobrirem notables exemplars, per frondoses fagedes i vora els salts del torrent. Visitarem dues ermites i passarem prop del Santuari roquer de Sant Segimon. A la tornada, entre faigs i castanyers, en visitarem un de monumental: el Castanyer de les Nou Branques. Al llarg de recorregut passarem prop de grans masos envoltats pel bosc.
Podem escurçar i fer menys intricat el camí de retorn si, un cop al Pla de Malataup, retronem pel Coll d’Àligues a l’Erola (a costa però de perdre la visita al Castanyer de les Nou Branques).

Accés. Al punt quilomètric 1,5 de la GI-520 entre Viladrau i Seva, hi ha el restaurant La Solana (ressenyat als mapes com a Garatge dels Molins). A l’altre cantó de la carretera hi ha un ampli espai d’aparcament.

Camí dels Molins (726 m)
Prenem una pista (Camí dels Molins) que baixa vers xaloc a travessar la Riera Major. La pista gira a ponent i fa una llarga marrada vers el nord (Revolt de la Paella). L’evitem per un corriol a mà esquerra. De nou a la pista (que ara continua cap a Can Gat), l’abandonem més endavant per una altra a mà esquerra, fins a Can Bosc.

Can Bosc (830 m)
Gran masia composta per diversos edificis i un viver. Hi ha una font de doble brollador. Continuem vers migdia per un camí de bast que va a travessar el torrent de l’Erola. És el camí antic de Viladrau a Sant Segimon. Per un tram empedrat, encetem la pujada.

L’Erola (871 m)
Ermita d’acollidora porxada, amb un rellotge de sol a la cantonada. Vers garbí (SO) i en pendent moderat continuem pel camí de bast endinsant-nos a la castanyeda Gran de Can Gat (als mapes de l’ICC ressenyada com d’en Farigola), on localitzem exemplars de notable envergadura. Passem pel costat de la Font de l’Or, que raja amb deu minsa, i encetem la fageda. Trams empedrats de camí pel Sot de la Figuera on, superat un grau, abastem l’oratori.

Oratori de Sant Camil de Lelis (1.000 m)
Situat als peus d’un turó. A garbí, molt per sobre dels nostre caps, sobresurt Sant Segimon. Reprenem el camí vers xaloc (SO) i desprès a migjorn, atansant-nos a la clotada on el torrent de l’Oratori fa diversos salts. El creuem i marxant vers ponent, encetem un tram molt costerut que salvem fent llaçades (Les Marrades), fins al Collet de l’Estornell. Bona perspectiva de la vall per on hem vingut. Albirem can Bosc i, més a ponent, vers el nord, La Sala (mas on nasqué Joan Sala ‘Serrallonga’).
Continuem vers garbí, encara per considerable pendent entre la fageda, passant sota els murs de Sant Segimon, que deixem a mà esquerra, fins atènyer la pista de Coll Formic a Sant Segimon (restricció de pas a aquest antic santuari roquer). La prenem a mà dreta fins al proper coll.

Collet de les Tres Creus (1.218 m)
Seguim pocs metres per la pista fins que un rètol ens assenyala el camí per pujar a Sant Miquel. Ben apariat amb alguns esglaons que ens ajuden a superar el transit pel rocam, en fort pendent, vers sol ixent. Guanyem el turó als peus del qual, sobresurt l’ermita de Sant Miquel.

Sant Miquel de Barretons (1.295 m)
Encimbellada sobre la cinglera, desafia la gravetat i un lamentable estat d’abandonament. Gaudim d’una molt bona perspectiva de la contrada. Vista a vol d’ocell de Sant Segimon, als nostres peus, cinglera avall.
Encetem la pujada final que, en moderat però constant pendent, ens menarà al cim deixant a mà esquerra el Turó de Collsaprunera (o de Sant Segimon), travessant el Coll de Saprunera, el Pla de Ginebres, el Collet de la Font i el Pla de les Saleres Velles (o del Vent).

Matagalls (1.696 m)
Coronat per la gran creu i l’altar. Vèrtex geodèsic. En bones condicions climatològiques, privilegiada talaia d’àmplia perspectiva.
Comencem el retorn marxant vers mestral (NNO) per la carena del Serrat de la Creu de Matagalls, en suau pendent. Passem pel Prat Llis i els Ginebrars, en direcció al Turó Gros del Pujol. El camí te trams poc fressats. Abans d’abastar el turó, encetem la baixada prenen a mà dreta un poc definit corriol, guiats pel algunes fites i antics senyals de pintura vermella, vers gregal (NE). En fort pendent anem endinsant-nos a la fageda i passem pel costat d’una bauma. El camí va definint-se malgrat que a la tardor, resta cobert per la catifa de fulles. Continuem fins a un ressalt rocallós (la Goitadora) on gaudim d’una bona perspectiva sobre la Baga Gran i Viladrau. En llaçades per esquivar el fort pendent, entremig de la fageda, guiats per fites i senyals de pintura, anem resseguint la falda del contrafort llevantí del turó, fins al Pla de Malataup.

Pla de Malataup (1.155 m)
Des d’aquest punt podríem retornar a l’Erola pel Coll d’Àligues. Però nosaltres marxem vers llevant, virant al cap de poc a gregal. Deixem a mà dreta el Corral d’en Pujol i més avall atenyem el Pujol de Muntanya, petit nucli rural que passem pel mig(1). Ja per pista més àmplia, anem fins a l’Aremany, mas que deixem a mà esquerra. Desprès continuem vers el nord, en direcció a la Vila. En una cruïlla del camí trobem els senyals del SL C-81, Sender del Castanyar de les Nou Branques. Seguint-lo a mà esquerra ens mena als peus d’aquest monumental arbre.

Castanyer de les Nou Branques (848 m)
Desprès d’admirar la seva insòlita alçària i capçada, continuem guiats pels senyals del SL que, vers el nord, ens menen al Camí de la Vila. Encetem un tram asfaltat entremig de cuidades parcel·les i residències d’estiueig. A l’alçada d’un pedró, homenatge a Guerau de Liost, virem a ponent pel Passeig d’en Ramon Bofill. Per una pista i encara vers ponent, abandonem la zona urbanitzada, resseguint la Serra de Rosquelles, a migdia de Viladrau. Passem pel costat d’una planta embotelladora d’aigua i per un corriol baixem al Molí de Baix. Creuem al marge esquerre de la Riera Major per un pontarró. De nou per pista i en la mateixa direcció, atenyem el camí dels Molins que seguim a mà dreta fins al punt on hem deixat el vehicle, que abastem a les 6h 20’ de marxa efectiva.

  • (1) A partir d’aquest punt és difícil confeccionar una ressenya detalladament fiable per la coincidència de nombrosos vials (pistes, camins i corriols) en tota aquesta zona a migdia de Viladrau. Ens limitem dons a reflectir els punts de pas més significatius.


des del Coll de Bordoriol

Distància 10,8 Km
Desnivell acumulat 686 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 11 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Montseny (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Un altre itinerari al Matagalls pel vessant nord. Un dels més fàcils i agraïts. Especialment pel tram d’anada que hi puja seguint una bona pista fins a coll Pregon.
La tornada per la Baga de Coll Pregon te un tram de camí molt costerut on caldrà estar atent en cas de mullena.
Durant el recorregut es travessen moixeres, alzinars, rouredes, fagedes i prats que permet contemplar una extensa mostra de la vegetació existent al massís. A més passarem per quatre fonts.

Accés
Al punt quilomètric 3 de la GIV-5201 entre Viladrau i Sant Marçal de Montseny hi ha el mirador del Coll de Bordoriol, amb una àmplia zona d’aparcament.

Coll de Bordoriol (1090 m)
Termenal entre l’Osona (Viladrau) i la Selva (Arbúcies). Mirador amb taules d’orientació i penells informatius de l’itinerari. Des d’aquí s’albiren les Agudes, el Matagalls, la plana de Vic i molts cims del Pirineu oriental.
Marxem (SE) per una pista seguint els senyals del SL-C 82 (estaques) que ens guiaran fins al Coll Pregon.
A banda i banda trobem moixeres. Passada la Font dels Pastors, a la bifurcació rebutgem el ramal de la dreta i anem a passar pel costat del Corral de la Vila.

Coll de Joan (1137 m)
Oratori dedicat a Sant Francesc d’Assís. Anem a l’esquerra. El ramal de la dreta (Font de Mosquits) és el camí de retorn.
Desprès d’una llarga llaçada atenyem el Coll de Sabènia de Baix (bon mirador) i continuem amunt rebutjant a dreta i esquerra els ramals de la pista, guiats per les estaques del SL. A partir del Coll de Sabènia de Dalt ens endinsem de ple a la fageda.

Baga de Coll Pregón (1493 m)
La pista fa in gir de 180º a l’esquerra. A mà dreta baixa el camí a la Font del Llop, per on retronarem. Hi ha una antiga poua on s’emmagatzemava gel.
Anem al S en fort pendent fins al coll.

Coll Pregon (1534 m)
Pradell en una gran clariana al bell mig de la fageda. Cruïlla de camins. Al bell mig hi ha un monòlit dedicat a Pau Casals.
Seguim el GR 5.2 en direcció al Matagalls (W) per un camí molt fressat i de fort pendent per la fageda, fent llaçades fins al Collet de l’Home Mort on s’acaba el bosc i atenyem la carena, que seguim per camí evident (NW) fins al cim.

Matagalls (1696 m)
Coronat amb una gran creu. Hi ha constància documental de la seva existència d’ençà 1614 i s’ha anat renovant amb el temps.
Tercer cim en alçària del massís, hi gaudim d’una esplèndida panoràmica de 360º.
Retornem a Coll Pregon i ens desviem (SW) fins a la font homònima.

Font de Coll Pregon (1520 m)
Adornada per ceràmica amb versos de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates). Retornem al coll i baixem fins a la pista de la baga de Coll Pregon on baixem pel costerut camí de la Font del Llop, ben fressat però envaït de fullaraca. Fites sovintejades.

Font de Mosquits (1335 m)
Lleugerament apartada del camí (esquerra). Continuem camí i aviat atenyem una bifurcació.

Bifurcació (1330 m)
Anem a l’esquerra, en baixada. Per la dreta retornaríem a la pista de pujada. Continuem en fort pendent, creuem una carbonera i sortim sobre una pista transversal.

Pista (1200 m)
Indicador de pujada al Matagalls. Anem a la dreta.

Font de Llops (1150 m)
A la dreta del camí. Seguim la pista (dreta) fins al Coll de Joan on desfem el camí d’anada.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Fageda de la Grevolosa i Serra dels Llancers

De Sant Nazari al Coll dels Llancers per la Collada de Bracons

Distància 9,1 km
Desnivell acumulat 621 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Puigsacalm i Bellmunt (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

A la finca de la Grevolosa, propietat de la Generalitat de Catalunya, hi ha una de les fagedes més majestuoses de Catalunya. També exemplars centenaris de roure.
Seguim, fent una variant a la tornada, l’itinerari llarg proposat als plafons de la finca, que ens mena recórrer bona part de la Serra dels Llancers, a l’extrem nord-oriental de la comarca d’Osona, termenejant amb la Garrotxa.
Itinerari molt ombrívol que pot fer-se en qualsevol època de l’any. Òbviament, molt millor a la tardor. Els camins son fressats, esporgats i, en bona part, senyalitzats. Diversos plafons informatius ens il·lustraran el primer tram del recorregut.

Accés
Per la C-37 entre Torelló i Joanetes (1), passat el túnel de la Rierola i abans d’entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola, en direcció a la BV-5224 (Collada de Bracons) i al Veïnat de Dalt.
Deixem la carretera per una pista a mà dreta, indicada com Camí de Cabrera. És apta per a tota mena de vehicles, amb curts trams pavimentats.
Després de 2,3 quilòmetres, l’abandonem per una altra a mà esquerra en direcció a Sant Nazari (plafó informatiu).
Quatre-cents cinquanta metres de pista pavimentada ens deixen al segon aparcament. Just abans surt a mà dreta una pista, barrada al pas, per on acabarem la caminada.

Segon Aparcament (862 m)
Plafó informatiu de la finca i l’itinerari. Marxem per un camí en direcció a Sant Nazari (N) passant pel costat de la recreació d’una carbonera. Bosc mixt amb predomini del roure.
Creuem el torrent per un pontarró i, poc més enllà, deixem a mà dreta un corriol que mena a la pista per la que volem retornar.

Sant Nazari (933 m)
Ermita datada del segle XIV i restaurada recentment. En parteixen un parell de camins al Collet de la Paia.
De la part posterior (bancs i taules) surt una pista que seguim en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.

Collet dels Gamarussos (970 m)
Rètol indicador. Deixem la pista que gira a la dreta. És la mateixa que, 250 m més enllà, prendrem a la tornada i que mena al segon aparcament. Continuem per un sender vers el N en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.
El faig ha anat guanyant terreny al roure.
Obviem a mà esquerra un camí (estaca) al Coll de la Paia i entrem a la part més interessant de la fageda on s’hi localitzen tres fajos monumentals. De fet, hi trobem nombrosos exemplars de proporcions considerables.

Font de la Grevolosa (1050 m)
Rètol indicador. El sentit recomanat per accedir al Coll dels Llancers va per la dreta, seguint una pista (2). Però nosaltres pensem que és millor anar a l’esquerra, en direcció a la Collada de Bracons.
Creuem una tanca i seguim un corriol mig dissimulat entre la fullaraca, encara vers el N, fins que atenyem una pista.

Collet de la Grevolosa (1140 m)
Estaca indicadora. Seguim la pista a mà dreta (NE) fins poc abans de la Collada de Bracons.

Collada de Bracons (1148 m)
Cent metres abans de la carretera, deixem la pista per un corriol ben fressat a mà dreta (estaca) senyalitzat amb pintura groga (Itinerànnia) i ens enfilem en sentit contrari (S). Sobre el cim de la Pastera virem a SE.

Collet dels Rabadans (1188 m)
Estaca indicadora. En aquest punt ens separem uns metres del camí principal per enfilar-nos a un petit promontori, des d’on podem albirar bona part de la comarca. Amb la Serra de Curull a una banda i la de Cabrera a l’altra, abastem fins al Montseny i Montserrat.
Gir de 90º a l’esquerra (E). El camí, ben definit i senyalitzat, ens mena resseguir les suaus ondulacions de la Costa Llisa, per una clara fageda d’escàs sotabosc. Caminem pel solell de la Serra dels Llancers, propers a la carena.

Mirador de la Vall d’en Bas (1210 m)
Arbrat com és, no resulta un bon mirador. Però val la pena pujar-hi per albirar els cingles meridionals de la serralada del Puigsacalm.
Perdem alçària travessant algun clap de roure i pi.

Coll dels Llancers (1167 m)
Estaca indicadora. Deixem el camí senyalitzat en groc, que continua en direcció (E) a Sant Miquel de Castelló i fem un gir de 90º (S), baixant en fortíssim pendent. Sembla que es tracta d’un tram nou que s’ha obert per enllaçar amb un camí més antic.
Quan el pendent es modera, fem un gir de 90º a la dreta i, planerament, marxem vers ponent. Als possibles desviaments, la direcció principal està senyalitzada per estaques.
El camí de retorn que seguim és pràcticament paral·lel al d’anada, uns 175 metres per sota. A aquesta cota la vegetació ha canviat: bosc mixt de faig i roure, amb un sotabosc atapeït de boix. Hi ha molts exemplars de roure parasitats per l’heura.

Mirador del Collsacabra (1034 m)
Rètol indicador. Ens separem a mà esquerra 50 metres del camí, per enfilar-nos sobre una codina on gaudim de bona vista. Semblant però més escapçada que la que hem tingut al Collet dels Rabadans. (3)
Retornem al camí principal que més enllà s’eixampla, talment com una antiga pista de treure llenya i, perdent alçària, desprès d’un parell de marrades sota el Serrat de la Punxa, atenyem una altra pista.

Bifurcació (980 m)
El ramal de la dreta ens retornaria a la Font de la Grevolosa. Anem a l’esquerra.

Pla de Reposades (950 m)
Just abans del Pla de Reposades surt, sense senyalitzar, un corriol esbiaixat vers el NW. És fressat però una mica embardissat.
El prenem fins a travessar la torrentera on, a l’altre marge, passa la pista que, pel Collet dels Gamarussos, mena a Sant Nazari.
Anem a l’esquerra i la seguim fins al punt de partida (4).

  • (1) En sentit contrari no hi ha accés.
  • (2) Si volem escurçar l’excursió podem retornar per aquesta pista, ara que ja hem visitat la part més interessant de la fageda.
  • (3) D’aquest punt parteix un camí ben definit vers el SW. Segons algun mapa s’adreça al Prat de la Vola per sota del Turó de l’Alzina i la Roca Llarga.
  • (4) A mig camí trobem a mà esquerra el corriol del Collet de la Cometa. És una alternativa de distància semblant al que hem pres al Pla de Reposades.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFItinerari relacionat Fageda de la Grevolosa i Puigsacalm