Arxiu de la categoria: Ripollès

Alta vall de la Riera de Merlès

Gorgs i salts de les rieres del Molí, de la Riba i del Tubau

Distància 15,5 km
Desnivell acumulat 382 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 23 de maig de 2020
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs (1:25000)

La de Merlès és una riera de cabal regular que neix a migdia dels Rasos de Tubau, entre el Berguedà i el Ripollès, travessa els termes de Sant Jaume de Frontanyà, les Llosses, Borredà, la Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i desguassa al marge esquerre del Llobregat, poc després de l’antiga colònia fabril de cal Riera, a Puig-Reig.
En transcórrer per un entorn eminentment rural ha conservat la seva fisonomia amb paratges de gran bellesa. Això ha fet que al seu curs mig s’hi hagin instal·lat nombrosos allotjaments turístics i siguin munió els visitants i banyistes en època estival. Tant és així que els municipis s’han vist en l’obligació de regular-ne l’accés.
Oficialment neix al Pont de Moreta, a l’aiguabarreig de les rieres del Molí i de la Riba, que alhora es nodreixen d’una munió de recs i torrents com el de Tubau o el de Llentes.
L’objecte d’aquesta ressenya és recórrer part d’aquestes rieres a la capçalera de la de Merlès, visitant alguns dels nombrosos gorgs i salts que s’hi formen.
L’itinerari, fàcil, transcorre majoritàriament per pistes. La única dificultat serà localitzar alguns dels gorgs de la riera del Molí, atès que l’accés no és gens evident.

 Accés
Per la C-26 (Eix Prepirinenc) a l’alçada de Borredà prenem la BV-4656 que ens mena a Sant Jaume de Frontanyà i deixem el vehicle en algun dels espais habilitats. Després d’admirar la magnífica església romànica de primeries del segle XI, comencem el nostre itinerari.

 Sant Jaume de Frontanyà (1073m)
Pel costat de l’església, prenem el camí de Moreta, seguint el GR 241 (rètol indicador). L’abandonem tot seguit poc més enllà de creuar la carretera a la Pobla de Lillet on anem a la dreta, passant pel costat de l’antic hostal de la Casablanca i davallem per una pista fins a l’accés al Molí del Quirze, on el pas és barrat. Uns rètols ens adrecen al Molí de Moreta i els Gorgs per un corriol a l’esquerra, tot creuant la riera del Molí i remuntant pel seu marge esquerre. També hi ha senyals de color verd. Es tracta d’un corriol per evitar el pas per la finca del molí. Sortim a la pista entre Canemars i el Molí de Moreta, que prenem a mà esquerra, seguint la riera del Molí. Just abans d’un sobtat revolt de 90º a l’esquerra, en baixada, per salvar el torrent de Vila-rasa, la deixem per un imprecís camí a mà dreta, per visitar el primer dels grogs, el del Matxo.

Gorg del Matxo (961m)
Es el més petit dels que trobarem, però bé val la pena visitar-lo. Recuperem el camí de Moreta, no pas al mateix punt on l’hem deixat, sinó una mica més enllà a l’alçada d’una tanca (vailet) pel ramat. Entremig el nostre camí s’ha ajuntat amb un altre que també prové de Sant Jaume de Frontanyà pel que hi discorre el GR-241, malgrat que no hi ha cap mena de senyal que ho indiqui. Dos-cents metres i escaig més enllà ens cal estar atents a un poc definit baixador a mà dreta que mena al gorg de les Feixes.

Gorg de les Feixes (953m)
Un petit salt partit en dos dolls dóna lloc a un ample gorg. Reprenem el camí de Moreta. Després d’un parell de colzades, localitzem a mà dreta un baixador més evident. No podem accedir a la llera perquè la bosquina ens ho impedeix i ens cal observar el salt i el gorg des de sobre.

Esquerd de les Feixes (926m)
La riera s’ha obert camí entre el rocam excavant una bona esquerda. Cal suposar que el nom li ve d’això. Recuperem el camí, però no pas al mateix punt on l’hem deixat sinó més a prop dons la pista fa una llarga llaçada per perdre alçària. Uns cent setanta metres enllà, ben proper al camí, localitzem un altre gorg innominat. Ben aviat, quan la pista torna a fer una colzada, creuem a gual al marge dret. Si el cabal és abundós ens caldrà descalçar-nos dons les passeres són ben precàries. I tot seguit, sense cap mena de rastre ni camí, ens cal baixar a mà esquerra per localitzar el següent gorg.

Gorg Blau (896m)
Bonic salt i gorg que es forma en una colzada de la riera del Molí quan es barreja amb el torrent de l’Estany. Poc més avall trobem les ruïnes del molí de Moreta.
Prosseguim tot guanyant alçària respecte de la llera. El terreny rost del marge no sembla practicable, però si ens hi fixem bé, localitzarem un baixador a mà esquerra que continua amb un corriol mig perdut pel que, esbiaixadament salvem el pendent.

Gorg de Moreta (873m)
Recuperem el camí i, a la bifurcació anem a l’esquerra (1), en baixada fins a retrobar la llera de la riera.

  • (1) Si continuem una estona més per la pista principal, podrem visitar el salts i gorgs de la Cara de Boc, a tocar l’aiguabarreig de les rieres del Molí i de la Riba.

 Pont de Moreta (869m)
Tot i el nom, cal creuar de nou a gual. Uns pocs metres llera amunt ens permeten visitar el darrer grog de la riera del Molí: el del Pont de Moreta. Poc més enllà s’ajunta amb el Rec de la Riba, que ara seguirem pel marge dret. Aigües avall a partir d’aquest punt pren el nom de riera de Merlès. Continuem per una pista a l’altre marge, en pujada. A la dreta del camí localitzem un baixador que ens permet accedir al gorg del molí del Puig.

Gorgs del molí del Puig (877m)
El rec de la Riba és més cabalós que la riera del Molí, i els gorgs també són més grans. Aquest conserva part de l’antiga resclosa i, a l’altre marge, unes parets de pedra seca. Reprenem la pista, cada cop més precària, que s’acosta a la llera. Un camí continua a l’altra banda i, inevitablement, ens cal descalçar-nos per creuar-la. Seguint la riera, ara pel seu marge esquerre, fem una colzada i sortim sobre la pista pavimentada de la Riba, a l’alçada d’un pont. Aquesta pista prové de la C-26 i un dels seus ramals mena al veïnat de Viladonja en terme de les Llosses. La riera del Molí, el rec de la Riba i, més amunt, el rec de Tubau, fan de termenal entre Sant Jaume de Frontanyà i les Llosses i, per tant, entre el Berguedà i el Ripollès.
Pista amunt trobem tres altres baixadors a mà dreta, més fressats que els que ens ha calgut localitzar fins ara i que ens permeten accedir al gorgs Rodon, Negre i de la Riba. Prou més amunt atenyem el mas de la Riba.

Sant Esteve de la Riba (975m)
Església romànica de la que n’hi ha constància documental d’ençà el segle XI, tot i que l’estructura actual correspon al XII, amb importants reformes posteriors. Annexa a la important pairalia de la Riba. El conjunt però, és de titularitat privada i no s’hi permet l’accés. També és una cruïlla de camins i hi ha un rètol indicador de la Ruta de la Transhumància.
Nosaltres prenem la pista, ara ja de terra que, en baixada, segueix pel marge esquerre de la riera. Quan atenyem el rec de Llentes, just al punt on s’ajunta amb el de Tubau, ens cal creuar-lo a gual. Poc més amunt albirem el Molí de la Riba.
En una colzada, camí enllà, trobem a mà dreta una font i, ben aviat, una petita presa sobre el rec de Tubau. No ens caminar gaire més perquè el brogit de l’aigua ens adverteixi d’un altre salt.

Salt i gorg de Caselles (985m)
És el més alt dels que hem visitat. I també el darrer. Hi accedim per un costerut senderol a mà esquerra.
Continuem pel mateix camí fins que la pista ens mena creuar la riera per un pont passat el qual hi ha una bifurcació en T. Tant un ramal com l’altre ens menen al mateix lloc. El de la dreta seguint el torrent del Prat. Prenem el de l’esquerra, pujant en llargues llaçades per la baga de les Planes. Les podem escurçar fent drecera tot seguint els pals de la línia elèctrica.
Creuem per entremig del mas de les Planes i continuem vers ponent. Bona estona més enllà atenyem cal Cintet, amb una font adossada al mur perimetral, ran de camí. Just passada la casa sortim a la carretera de Sant Jaume a la Pobla que seguim uns tres-cents setanta metres a mà dreta, en pujada.

Coll de Sant Jaume (1156m)
Som al punt més alt de l’itinerari on hi passa l’antic camí ral de Castellar de n’Hug a Sant Jaume de Frontanyà. Baixem per aquest ombrívol sender, paral·lel a la carretera, fins a creuar el clot de la font de la Pobla, remuntem lleugerament tot passant pel costat de cal Vicenç i retornem al punt de partida.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alta vall de la Riera de Merlès

Santuari de Núria

Des de Daió per les Collades i retorn pel camí vell de Queralbs

Distància 13,4 km
Desnivell acumulat 1015 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 22 de setembre de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Capçaleres del Ter i del Freser (1:25000)
Punts per a GPS         https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santuari-de-nuria-42105257
   

Una bona forma de visitar el Santuari tot gaudint dels magnífics paisatges del seu entorn.

Accés
Des de Ribes de Fresser, poc abans de Queralbs, en un tancat revolt, abandonem la carretera per la dreta a l’alçada del trencall que puja a Fustanyà i Serrat. En aquest punt seguim a mà esquerra una estreta pista formigonada que ens deixa al marge esquerre del Freser, prop de la central hidroelèctrica de Daió de Baix. Aparcament possible però en limitat espai. També podem deixar el vehicle en una explanada uns dos-cents metres abans.

Pont de Daió (1182m).
Confluència dels rius de Núria i Freser. La central és a l’altra riba. Passem el riu per un sòlid pont de fusta, deixem a l’esquerra el corriol que enllaça amb el Camí de Núria (pel que retornarem) i ens enfilem en moderat pendent (NE), pel marge dret del Freser, paulatinament més enfonsat a la dreta. Molta vegetació, especialment exuberant a l’obaga de l’altra riba. Bosc molt variat amb predomini del pi, el boix, el freixe i l’avellaner.
El camí, molt fressat, evident i concorregut, té trams empedrats i és net de malesa i brancam. Hi ha senyals de pintura (punts vermells i ratlles grogues).

Salt del Grill (1289m).
A l’esquerra del camí. El Torrent dels Fossos fa un espectacular salt poc abans d’ajuntar-se al Freser. Un cop passat, encetem un grau guanyat a la roca amb un considerable estimball sobre el riu. Als 30’ trobem un corriol que surt a mà esquerra (hi ha un rètol indicant perill per helicòpters amb càrrega sospesa).

Camí de les Collades (1385m)
Deixem el camí pel que veníem per enfilar-nos (NW) fins a un collet que es veu força evident.

Les Collades (1578m)
Un parell de colls sobre el Torrent dels Fossos darrera el que s’alcen les Roques de Totlomón. Continuem en la mateixa direcció (NW) a buscar el Canal del Fresser, molt evident tallant horitzontalment tota la contrada.

Canal del Freser (1646m)
Fet amb pedres lligades amb ciment i cobert amb taulons. Aquest tram es nodreix del riu Freser i, després de recórrer uns 4 km, baixa per una canonada a la central hidroelèctrica del Freser Superior on s’ajunta amb el que ve del Riu de Núria des del Salt del Sastre, per alimentar la central de Daió.
Som a la capçalera del Torrent dels Fossos, el mateix del Salt del Grill. A partir d’aquí el camí té trams poc definits i ens cal estar atents per no perdre’n el rastre. Continuem en direcció NW, amb una llarga marrada a l’esquerra fins atènyer la Jaça de Pedrisses (o Curtó del Mig).

Jaça de Pedrisses (1908m)
On perdem definitivament el camí fressat. Però hi ha fites. Continuem vers el NW i aviat albirem sobre nostre les parets de la cabana.

Cabana de Pedrisses (2050m)
Creuem un camí transversal que per la dreta marxa paral·lel, fins que s’hi ajunta, al Camí dels Enginyers. Per l’esquerra acaba sobre l’estimball de les Gorges de Núria.
Ens enfilem sense camí definit, però per terreny franc i obert fins a la carena.

Serrat de les Pedrisses (2098m)
Sortim sobre el Camí dels Enginyers (GR 11.7) entre Núria i Coma de Vaca. Poc més enllà marxa per la dreta el que mena a l’alberg del Pic de l’Àliga. Seguim el dels Enginyers a mà esquerra, creuem el Torrent de Font Negra i baixem al Santuari de Núria seguint el Viacrucis monumental.

Santuari de Núria (1959m)
La llegenda atorga la fundació del santuari a l’ermità Sant Gil que hi bastí una capella i esculpí la imatge de la Mare de Déu. Feia sonar la campana convocant els pastors per evangelitzar-los davant la creu que ell mateix havia fet. També els distribuïa menjar que cuinava en una olla. Va haver de fugir deixant amagats imatge, creu, campana i olla, que foren descoberts per un pelegrí anomenat Amadeu. Una altra versió atribueix la troballa a un brau tot colpejant una paret.
És documentat que l’any 1162 hi havia en el terme un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb una capella dedicada a Santa Maria: Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, destruïts el 1428 pel terratrèmol de la Candelera (que ensems derruí totalment Queralbs). Al cap de pocs anys ja s’havia reconstruït i s’hi varen fer successives ampliacions i reformes en segles posteriors. L’església actual data de 1911. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta de noguera policromada, datada del segle XII.
Ha perdurat fins els nostres dies la creença ancestral que ficant el cap dins l’olla i tocant la campana de Sant Gil s’assegura la fertilitat. Si s’obté descendència i és femella cal anomenar-la Núria, però si és mascle Gil.
Pugem a la Creu d’en Riba tot passant entre l’estany i l’ermita de Sant Gil.

Creu d’en Riba (1983m)
En parteix el camí a la Collada de Fontalba. Però nosaltres prenem el de Queralbs, en baixada (S). És l’antic camí de ferradura, únic accés al santuari fins que el 1931 va inaugurar-se el Cremallera. Hi transita el GR 11.
Molt ben apariat, amb trams empedrats, segueix pel marge dret del Riu de Núria. A l’alçada del Torrent de Gombrèn s’apropa a la riba i podem observar-hi un bonic salt. Al Pla de Sallent camí i Cremallera canvien de marge: passem per sota la via del Cremallera i continuem per l’esquerre.
Aviat trobem un altre bonic salt, el de la Cua de Cavall, a l’alçada de la Balma de Sant Pere, que ens pot servir d’aixopluc en cas de necessitat.
Més avall atenyem al Salt del Sastre on el camí baixa fent llaçades (Marrades del Salt del Sastre) per salvar el desnivell. A l’altre riba podem albirar el Salt de Fontalba, on el torrent homònim es despenja fins al riu de Núria. En aquell marge hi ha la captació d’un dels trams del Canal del Freser, que creuem entremig de les llaçades. Just en acabar-les trobem el camí a Queralbs pel Roc del Dui, que deixem a mà dreta.
Abans d’atènyer el Pont de Cremal, que haurem pogut albirar des de dalt del Salt del Sastre, passem per la balma de Sant Rafael, un altre aixopluc.

Pont de Cremal (1500m)
El camí continua vers Queralbs per l’altre marge, paral·lel al del Roc del Dui. Però nosaltres anem a l’esquerra (E), en direcció a Daió flanquejant pdl peu de les Roques de Totlomón. No tant transitat com el que hem deixat, és també ben arranjat, amb trams que podrien resultar exposats protegits per sirga i barana i senyalitzat amb pintura groga.

Marrades de Totlomón (1500m)
Salvada una tartera, amb la central hidroelèctrica del Freser Superior a la vista, on s’ajunten els dos trams del canal, comencem a davallar de nou entre llaçades (SSE). Quan trobem la canonada que baixa de la central superior ja som a tocar del Pont de Daió.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Santuari de Núria

Roca Colom i Costabona

Pel Pla dels Estanys i retorn pel Serrat de la Balmeta

Distància 13 km
Desnivell acumulat 1034 m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 de juliol de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (1:25000)

Ascensió a dos cims emblemàtics del Pirineu Oriental, termenals entre el Ripollès i el Vallespir. Separats dels cordals principals, ofereixen àmplies perspectives.
Les dificultats d’aquest itinerari es concreten en l’accés a la Roca Colom des del Pla dels Estanys pujant per la via més directa que implica una curta i fàcil grimpada prèvia al cim. Podem esquivar-la fent-ho per la Portella de Concròs (o del Callau). L’altra dificultat és que alguns dels camins són poc o gens fressats i, en bona part, no senyalitzats. Fins i tot allà on hi ha senyalització amb fites cal estar ben atent per no perdre’n la continuïtat.
A banda d’això ens resultarà una ruta molt plaent on, a banda de les bones vistes, gaudirem d’un paisatge ben variat.

Accés
Per la carretera que puja de Setcases a Vallter 2000, prenem a mà dreta la pista forestal que mena a Espinavell. No és pavimentada però apta per a tota mena de vehicles. Més enllà d’un pas canadenc, quan la pista fa una colzada per salvar uns torrents, trobem prou espai per aparcar-hi diversos vehicles.

Clot de la Baga de Ventaiola (1597m)
Sense cap indicació ni senyal. No cal confondre amb el Torrent de Concròs que creua la pista uns metres abans. Prenem un corriol poc fressat pel marge dret hidrogràfic del torrent (N). Més amunt el torrent és sec i puntualment passem al marge esquerra per retornar a l’altre. Prou més amunt comencem a veure alguna fita i, poc més enllà, una de ben gran sobre una roca ens senyala que cal abandonar la llera per l’esquerra. Ens enfilem, ara per camí fressat i fitat, fins a una clariana.

Pla de Concròs (1833m)
Ample planell entremig de la pineda on es perd el rastre del camí. A l’extrem nord unes fites ens n’assenyalen la continuïtat (N). Anem lleugerament a l’esquerra i creuem un camí transversal poc definit, senyalitzat com a PR (1). També apareixen senyals vermells que seguim a partir d’aquí (N, dreta amunt). Atenyem el Torrent de Concròs que anem seguint propers al seu marge esquerre hidrogràfic, mentre anem guanyant alçària. Els punts vermells desapareixen però continuem per rastres de camí i pel mateix marge.

  • (1) Els mapes no senyalen de quin es tracta. Com que l’havíem seguit, sabem que per la dreta mena al Camí de la Balmeta.

Font dels Estanys (2168m)
Surgència arran de terra, orígen del torrent de Concròs. Pugem per un corriol fins al bell mig del circ.

Pla dels Estanys (2241m)
Antic circ lacustre entre les Roques Blanques i la Roca Colom. Actualment dels estanyols solament en resten mulleres. Anem a la dreta (ENE) i enfilem per una llarga pala entre pedregosa i herbada, sense camí definit i fort pendent, fins a la base d’una canal molt evident. A mitja pujada creuem un corriol transversal que ignorem on va ni d’on ve dons no apareix ressenyat als mapes.
Enfilem per la canal on en algun punt haurem d’ajudar-nos amb les mans, especialment a la sortida per tal de superar un curt crestall. Després d’aquest pas tenim el cim a tocar.

Roca Colom (2506m)
És el punt més alt de la llarga carena entre la Portella de Mentet, sobre Ulldeter, i el Pla Guillem, a tocar el massís del Canigó. Entre aquesta carena i el Costabona que ressalta ben evident al SE, formen la Coma del Tec, capçalera del riu homònim que creua al Vallespir i el Rosselló en el seu curs vers la Mediterrània al terme d’Elna.
El camí al Costabona és ben evident revoltant en sentit antihorari la capçalera d’aquesta coma. Baixem suaument fins al Coll de Pal flanquejant fora de camí fins a trobar el que puja de la coma, a l’alçada del monument al Meridià Verd, que seguim fins al cim en moderat pendent.

Costabona (2465m)
Coronat per una taula d’orientació. Cal accedir-hi en un dia molt clar per poder albirar tot el que s’hi descriu. El que més sobresurt és el cordal Núria-Ulldeter i el massís del Canigó. Més llunyans també podem albirar-hi el Carlit i els Peric.
Retornem al Coll de Pal. A l’alçada del Monument al Meridià Verd fem drecera per l’esquerra fins a trobar el GR que seguim breument per deixar-lo per un camí ben fressat a l’esquerra que revolta la coma del Torrent de Mascarell. N’hi ha un parell més de paral·lels, a més baixa cota. El que prenem nosaltres és el més alt.
El camí és ben fressat mentre flanquegem (SE) però quan comencem a davallar pel llom del Serrat de la Balmeta (S), se’n perd el rastre entre la pineda i l’herbei dels prats de pastura. Hi ha grans fites, però a les Collades de Dalt, cal estar atent per no perdre’n la continuïtat. Resseguim tot el llom del serrat fins al coll.

Collada de la Balmeta (1975m)
Deixem a baix a l’esquerra el refugi forestal i anem a buscar la pista que seguim pocs metres per prendre un camí poc definit a mà esquerra, senyalitzat amb pintura carbassa (W). Perdem alçària per entremig de prats de pastura fins que entrar a una avetosa on el camí ja és ben definit. Sortim a la carretera de Setcases a Espinavell que seguim un quilòmetre i mig a mà dreta per retornar al punt de partida.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Roca Colom i Costabona

Itinerari relacionat: Roca Colom des de Vallter 2000

Gra de Fajol

Des del Pla de la Molina pel Pas de l’Isard i retorn per la Coma de l’Orri

Distància 11,8 km
Desnivell acumulat 1284 m
Nivell de dificultat moderat
Data 26 d’agost de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigmal ó Costabona (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

El Gra de Fajol forma un llarg crestall entre les altes conques del Freser (ponent) i el Ter (llevant), a cavall dels termes de Queralbs i Setcases, amb dos cim destacats: el Gra de Fajol (o Gran) i el Gra de Fajol de Baix (o Petit).
L’itinerari més habitual i fàcil per accedir-hi és des d’Ulldeter pel Coll de la Marrana. Us en proposem un altre, menys concorregut, però tant o més interessant.
A bona part del camí la única senyalització que trobarem son fites. La pujada des d’Ulldeter pel Pas de l’Isard busca el camí més lògic i, malgrat semblar difícil, si no perdem les fites, ens menaran al coll sense haver-nos d’ajudar amb les mans en cap punt. El camí de baixada per la Coma de l’Orri és molt evident i fressat i, allà on no ho és, hi ha fites sovintejades.

Accés
Des de Setcases per la C-771 en direcció a l’estació d’esquí de Vallter. Al bell mig del primer revolt pronunciat a mà dreta hi ha un petit espai per aparcament.

Pla de la Molina (1587m)
Prenem una pista barrada per un cadenat, en direcció N, pel marge esquerre del Ter. Pocs metres enllà deixem a mà esquerra el ramal indicat a la Coma de l’Orri, per on retornarem.
Pendent entre suau i moderat fins a l’aparcament inferior de l’estació d’esquí de Vallter on, per darrere del telecadira, pugem per la pista “El Xalet”. A l’alçada del refugi d’Ulldeter, l’abandonem per l’esquerra fins a un estanyol.

Estany dels Infants (2225m)
Petit estanyol situat a dos-cents metres al WSW del refugi.
Emprenem un corriol poc definit (fites) pel marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa) d’una torrentera. La creuem poc més amunt i sortim sobre un caos de blocs.
Tenim davant el Gra de Fajol i en direcció a la seva falda, on s’obre l’esvoranc de la canal Central, un llom, entre la tartera (esquerra) i la rasa de desguàs de la canal (dreta).
Guiats per fites, enfilem pel llom (SW) fins a la base de la canal on anem a l’esquerra (SE), ran de paret.
Flanquegem per la part alta de la tartera, perdem una mica d’alçària i continuem enfilant-nos en la mateixa direcció (SE) per terreny rocallós, on ens cal parar atenció a les fites, per trobar la millor manera de progressar fins al Pas de l’Isard. Nom que rep l’ampla collada entre els dos cims del Gra de Fajol.
Anem a l’esquerra i, per camí ben fressat, guanyem el cim oriental per la suau carena.

Gra de Fajol de Baix (2566m)
O Gra de Fajol Petit. Vers ponent i el nord, els seus veïns més alts ens priven de veure-hi més enllà que alguns cims de l’Olla de Núria, el Gra de Fajol, el Pic de la Dona,… però és una bona talaia cap a la resta de l’arc i hi albirem el massís del Canigó, els sostres de l’Alta Garrotxa: Comanegra, Bassegoda, Bestrecà, Mont,… i a migdia fins al Montseny.
Retornem al Pas de l’Isard i enfilem en direcció al germà gran. Un corriol ben fressat ens hi mena. Salvem un primer esperó per l’esquerra (S) i progressem lleugerament allunyats de la carena, tallada per l’abrupta cinglera de la cara nord-oriental.

Gra de Fajol (2712m)
O Gra de Fajol Gran i també dit de Dalt. Coronat per una creu. Té una panoràmica semblant al seu germà xic, millorada cap a ponent sobre alguns cims de l’Olla de Núria i la Coma de Fresser.
Marxem (SW) pel un ben definit camí però, quan aquest abandona l’ampli crestall en direcció al Coll de la Marrana, continuem recte baixant còmodament, seguint indicis de corriol i algunes fites, fins a l’ampla collada que tenim en aquella direcció.

Coll de la Coma de l’Orri (2492m)
Baixem (SE) per l’ampla coma entre el Gra de Fajol i el Puig de les Borregues. Molt herbada al començament, el camí s’hi desdibuixa, però es defineix aviat i les fites ens ajuden a no perdre’l.
Perdem alçària per les jaces de Dalt i del Mig, salvant graonades, mentre la coma s’apregona i diverses surgències van acabalant el torrent.
Entrem al bosc, creuem el torrent i atenyem una antiga pista. La deixem per un corriol a mà esquerra i ens anem separant de la coma, tot remuntant pel marge dret del Ter fins a creuar-lo per un pontarró de fusta.
A l’altre riba retrobem el camí de l’anada i en poca estona més retronem al punt de partida.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra de Milany

Santa Magdalena de Cambrils i Castell de Milany des de Vallfogona

Distància 16,5 Km
Desnivell acumulat 1000 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 18 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Taga (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular pel vessant nord de la serres de Santa Magdalena i Milany. Dividit en tres trams de semblant llargària ben diferenciats: pujada, carener i retorn. El de pujada és el més costerut, especialment els trams entre la Bauma i Puigvassall i l’accés final a Santa Magdalena. El carener és planer i el de baixada va bona estona per pista.
Sempre per camins i pistes, no té altra dificultat que el fort pendent. Fins al castell seguirem el PR-C 59 i a partir de Plana Vidala el GR 3. La senyalització, força deficient, obliga a dedicar-hi atenció.
No és recomanable realitzar-lo amb mullena. Hi ha trams, especialment entre la Creu de l’Espinau i el castell, que son un autèntic fangar. També part de la baixada entre el castell a la pista.
En un dia clar des de la miranda del castell pot albirar-se una vasta panoràmica.

Accés. A Vallfogona de Ripollès s’hi va per la N-260 entre Olot i Ripoll. Accedim al nucli urbà pel carrer del Prat de l’Om, girem a l’esquerra pel de Puig Estela i aparquem a la Plaça de la Salut, prop de l’església i l’Ajuntament.

Vallfogona de Ripollès (940 m)
Marxem en direcció a Santa Magdalena i el Castell de Milany (indicador vertical) seguint senyals del PR-C 59.2 per un camí pavimentat (E), deixant a mà esquerra el cementiri i l’església de Sant Julià.

Pas llis del Trull (904 m)
Quan el camí creua la riera de Vallfogona l’abandonem per un corriol a mà esquerra en direcció a Santa Magdalena (senyalització vertical) pel marge dret hidrogràfic.
Més enllà creuem la llera a gual, anem a passar pel costat del mas Ciutadia i sortim a una pista que prenem a mà dreta fins a una zona d’esbarjo (esquerra) on, a l’altre cap, el Torrent de la Bauma salta i s’entolla.
Creuem un pontarró, seguim per un camí ben fressat i ens enfilem fins atènyer la pista pavimentada al mas de la Bauma, a l’alçada d’una font.

Font dels Burros (965 m)
Anem a la dreta pel camí de la Bauma.

Càmping-masia la Bauma (985 m)
No cal arribar-hi (1). Pocs metres abans fem un gir de 90º a l’esquerra per un corriol que s’enfila i va a passar pel costat del tancat de les parcel·les del càmping. A la propera bifurcació (camins paral·lels), prenem el de l’esquerra.
Desprès ens enfilem en fort pendent dins d’una esponerosa fageda, per camí ben definit, vers el SE. Antigues feixes i prats de dall ens indiquen la presència d’un mas. A l’altra banda del torrent podem albirar el de Llastanosa.

Puigvassall (1250 m)
Antiga pagesia avui deshabitada. Seguim (SE) pel camí carreter d’accés.

Pla de Puigvassall (1274 m)
Cruïlla de camins. Anem a la dreta per una pista que deixem ben aviat per un corriol a mà esquerra.
Sortim de nou a la pista, la creuem i, quan la retrobem, la seguim a mà dreta durant 300 metres, per deixar-la a l’alçada d’una bifurcació, altre cop pel corriol.
De nou creuem la pista i continuem a l’altre marge pujant en fortíssim pendent.

Santa Magdalena de Cambrils (1547 m)
Senzilla ermita de petita nau única i rectangular, amb volta de canó. Hi havia un atri a la part davantera que es va esfondrar fa uns anys.
N’hi ha referències des del segle XVI. S’hi celebra anualment un aplec, el primer diumenge d’agost.
Punt més alt de l’itinerari i cruïlla de camins (senyalització vertical).

Marxem (SW) en direcció al Castell de Milany seguint el PR-C 59.1 pel camí que, ara per un vessant, ara per l’altre o pel bell mig, va resseguin la carena de la serra, termenal entre Vidrà i Vallfogona i, per tant, entre l’Osona i el Ripollès.
Tot i ser carener, el camí ens ofereix poques vistes per l’abundant vegetació que l’envolta.

Creu de l’Espinau (1414 m)
Punt més baix de la carena i cruïlla de camins (rètol). Per la dreta podríem escurçar l’itinerari retronant a Vallfogona per la pista que baixa a Llastanosa.
Creuem la pista i a l’altre cap continuem pel corriol. Ara per una banda, ara pel l’altra anem vorejant una llarga filferrada. El camí descriu un ampli gir de 90º a la dreta (NW)

Plana Vidala (1506 m)
Cruïlla de camins indicada on coincidim amb el GR 3/GR 151. Seguim recte.
Atenyem un ampli planell que revoltem a l’esquerra, propers a l’arbrat (esquerra de la tanca filferrada).

Pla de la Bronza (1512 m)
Quan tornem a entrar al bosc, amb el castell de Milany a la vista, a la cruïlla deixem momentàniament el GR i anem a la dreta pel que, de fet, és una drecera. Sortim a la pista que puja de la casa de Milany.

Coll de Milany (1480 m)
Cruïlla de camins indicada. En tornar del castell, baixarem pel camí de la dreta.

Castell de Milany (1529 m)
Ruïnes d’un castell roquer documentat d’ençà l’any 962. S’han afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda. Vèrtex geodèsic i taules d’orientació.
En un dia clar es pot albirar fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat vers migdia. Per l’altra banda la Serra d’Ensija, Cadí, Puigmal, Bastiments i el Canigó.
Retornem al coll i, seguint el GR 3, baixem a l’esquerra per un camí molt dret pel marge esquerre del Torrent de Can Cucut. Quatre cops creuem la pista fins que, quan la retrobem per cinquena vegada, la prenem a mà dreta, travessem el torrent i la seguim bona estona, en baixada, fins a les envistes de Vallfogona.

Camí de Vallfogona (1082 m)
Rètols indicadors. Deixem la pista per un corriol a mà esquerra que baixa en direcció al poble per entremig de prats, antigues feixes i claps boscosos, perdent alçària fins atènyer la riera de Vallfogona que creuem pel pont.

Pont medieval (889 m)
Ben conservat, data del segle XIV. Continuem a l’altre marge per un camí empedrat que ens enfila fins a les primeres cases. Entrem al nucli medieval per la Plaça de la Vila i, per unes escales, anem a passar pel costat del campanar de l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpul.

Castell o la Sala (954 m)
De planta rectangular amb una torre de set pisos d’alçada.
Pel carrer de Puig d’Estela retronem al punt de sortida.

  • (1) Cal estar atents dons la precària senyalització indueix a seguir fins a l’edifici del mas, situat al peu d’una balma.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de les Bruixes i Comanegra

Envoltant el torrent de Bellestil: del Collet del Sunyer pel Coll de Terrers i retornant per la Carena de Ricolta.

Distància 18 km
Desnivell acumulat 1300 m
Nivell de dificultat Mijana
Data 11 de desembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)
Polseu la imatges per accedir a l’àlbum

Itinerari de descoberta per camins poc transitats on el GPS serà molt útil. Sense grimpades ni passos compromesos, cal tenir en compte la llargada i el desnivell que acumula.
Podem escurçar-lo molt pujant en vehicle fins a prop de la bassa de Monars, com es fa habitualment.
És quasi obligat aprofitar l’estada a la contrada per visitar Beget i Rocabruna.

Accés
A Beget prenem la carretera d’Oix i, passat el Pont d’en Llobet, una pista a mà esquerra, apte per a turismes, que puja al Sunyer (rètols, allotjament rural i restaurant). Deixem el vehicle poc més amunt, en una collada ampla i evident.

Collet del Sunyer (676 m)
Vers els NE tenim la clotada del Torrent de Bellestil. A la carena de la dreta sobresurt el Puig del Morro pel que passarem ben a prop. Al centre el Comanegra i a l’esquerra els Cingles de la Gralla per on retornarem.
Marxem per la pista en baixada, guiant-nos per senyals de pintura grocs (Itinerànnia) que seguirem fins al Puig Ferriol. A l’esquerra, en una torrentera, trobem la font del Aiguerols i poc més endavant un mas. Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge. Deixem a mà esquerra l’accés al mas del Bac de Bellestil (rètols indicadors) (1) i continuem amunt per la pista fins al coll.

Collet de la Figuera (867 m)
Deixem la pista per un camí carreter a l’esquerra i atenyem les ruïnes del mas de la Figuera. Continuem per un corriol que, desprès d’un grauet, s’enfila per pendent entre fort i molt fort, entremig de l’alzinar.
Quan passem pel peu del Puig del Morro el pendent es modera.

Coll de Terrers (1092 m)
Vers el NE destaquen el Puig Ferriol i el Puig de Comanegra. Marxem planerament vers l’E. Primer per entremig d’un bosc mixt de roure i alzina, després per antigues feixes de conreu.

Camp de l’Argelaguer (1142 m)
O Coll Ferriol de Baix. Cal estar atent als senyals dons, el més fàcil és continuar recte pel camí més definit que ens menaria a Monars. Els senyals ens indiquen girar a l’esquerra (N), sense camí fressat, atents als senyals als arbres. Desprès, quan ja resulta més fressat, vers el NW fins al Coll Ferriol.
Al coll tenim davant nostre el Puig Ferriol. Hi pugem pel vessant llevantí (dreta en el sentit de la marxa). Primer per camí planer vers el NE, després virem a W i, per fortíssim pendent, assolim el cim.

Puig Ferriol (1315 m)
Planer pel cantó N en contrast amb el vessant pel que hem pujat. Dilatada panoràmica vers el S i W. Podem resseguir el camí que hem fet i el que ens resta.
Baixem fins a la propera Bassa de Monars i ens enfilem a la pista que hi puja des de prop de Rocabruna. La seguim a la dreta fins al Collet de l’Orri on acaba i emprenem un corriol ben fressat i senyalitzat (rètols i senyals de pintura verd-taronja).
Rebutgem a mà dreta un camí que també puja al Puig de la Bruixes pel Coll de Sant Marc i ens enfilem a la carena, marxant per moderat pendent vers el NE.
Al Pla de la Serra virem a SE i, tot carenejant o propers a la carena, ara pel solell, desprès per l’obaga, seguim per camí ben definit fins al Puig de les Bruixes.

Puig de les Bruixes (1391 m)
El seu nom deu venir, com altres, d’un suposat lloc de culte i bruixeria. Format per una llarga carena fàcil però afilada que s’allargassa de N a S. Coronat per un pessebre que es renova cada any.
Té una bona panoràmica solament retallada pel Comanegra. Però molt millor que la d’aquest. Especialment sobre l’Alta Garrotxa, el Vallespir i el Pirineu Occidental del que destaca el massís del Canigó.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pla de la Serra.

Pla de la Serra (1371 m)
Deixem a l’esquerra el camí pel que hem vingut i emprenem un poc definit corriol (senyals verd-taronja escadussers) que careneja primerament, se’n aparta per enfilar-se fort per la fageda de l’obaga i la recupera fins al cim.

Puig de Comanegra (1557 m)
Vèrtex geodèsic al punt més alt però de nul·la prominència sobre una llarga carena que s’estén de llevant a ponent. La fageda, que per la cara nord arriba fins a la carena, impedeix albirar el paisatge per aquell cantó i contrasta amb els rasos del vessant meridional.
Sostre comarcal de la Garrotxa és partió de terme entre Montagut i Oix (Garrotxa), la Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
Baixem carenejant vers el W per camí fàcil i evident fins a la Collada Fonda on girem al S i travessem el Pla de la Primavera.
Fora de camí (2), esquivem ginebrons i altres arbusts, creuem un corriol transversal (que no hem de seguir) i, pel costat d’una font i abeurador, anem a buscar la pista de la Bassa de Monars que prenem a mà dreta fins al proper revolt.

Coll del Boix (1195 m)
Quan la pista fa un marcat revolt és just el punt on l’abandonem per seguir a l’esquerra, pel llom de la carena, fins a localitzar indicis d’un corriol gens fressat, pràcticament perdut i que solament es fa evident en curts trams. Ens mena propers a la carena, vers el SW, pel vessant ponentí dons al llevantí (esquerra) hi tenim l’espadat dels cingles de la Gralla.
Quan recuperem la carena el camí es defineix més i trobem senyals de pintura verds (3) que seguim fins al collet.

Collet del Clotic (975 m)
Cruïlla de camins en una clariana (4). Baixem vers el SE per camí ben definit al començament que acaba desdibuixant-se dins de l’alzinar. Revoltem cap a W per entremig de marjades de pedra i de nou vers el SW. Sempre dins d’un espès alzinar.
Atenyem un camí molt més definit on recuperem els senyals que hem deixat al collet (5). Contraforts, marjades i restes de construccions de pedra seca evidencien un antic camí.
Passem als peus dels Cingles de Migdia i en poca estona més ens plantem al Collet del Sunyer.

  • (1)  La pista és apte per a turismes fins poc més enllà d’aquest mas.
  • (2)  Malgrat que és dibuixat al mapa. Resulta molt més pràctic baixar directament del cim a la Bassa de Monars per algun dels corriols dels Triadets.
  • (3)  Es tracta de la confluència, poc evident des d’on venim, amb el camí del Pla de les Falgueres (o de Falguers) que haguéssim pogut prendre, fent marrada, uns set-cents metres pista enllà. Els senyals verds son antics i sovint es confonen amb líquens a les pedres o a l’escorça de l’alzina.
  • (4)  Tres camins: El descrit a la ressenya, poc clar. El que baixa pel Clot del Trull, sota Can França (N). El senyalitzat (pintura verda) i que baixa al Collet del Sunyer pel vessant ponentí de la Carena de Ricolta (dibuixat parcialment al mapa).
  • (5)  Creiem, sense haver-ho comprovat, que es tracta de la confluència amb un corriol d’enllaç entre aquest i el que baixa pel vessant ponentí des del Collet de Clotic.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de l’Infern

Des d’Ulldeter, pel cordal entre el de Bastiments i el de Freser

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 1127 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 d’octubre de 2011
Cartografia Ed. Alpina. Puigmal i Ulldeter (1:25.000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Una altra clàssica, imprescindible per a qualsevol muntanyenc. Itinerari circular que transita bona part per carenes que ens procuraran àmplies perspectives. Albirar a vista de pardal els estanys superiors del Circ de Carançà, la Coma de Bacivers, la de Freser… és un regal per a l’amant de la muntanya. Trepitjarem tres cims: el del Pic de Bastiments, el del de Freser i el de l’Infern, passant de l’un a l’altre pel cordal carener. Desprès, pel Coll de la Marrana, retornarem al Refugi d’Ulldeter. Opcionalment podem pujar al Gra de Fajol. Aquesta era la nostra intenció inicial però tot i que vàrem gaudir d’un matí esplèndid, la boira va anar guanyant terreny a partir de migdia i vàrem passar-hi de llarg.

Carretera a Vallter 2000

Deixem el vehicle al darrer revolt de la sèrie de vuit que trobarem a la carretera que de Setcases mena a l’estació d’esquí de Vallter 2000 un cop passat l’aparcament del Pla dels Hospitalets. Rètol indicador del refugi d’Ulldeter. En moderat pendent un camí ben fressat i senyalitzat (GR 11) ens mena vers ponent pel marge esquerre de l’incipient Riu Ter. Quan passem a l’altre marge per una passarel•la augmenta el pendent i ja tenim el refugi a la vista.

Refugi d’Ulldeter

Continuem pel GR vers W en moderat pendent i camí ben fressat fins que abastem una pista. Quan fa un gir el camí la creua i marxa cap al Coll de la Marrana. Nosaltres seguim la pista a mà dreta vers NW deixant en aquesta mà les ruïnes de l’antic refugi fins abastar l’estació superior del remuntador del Pla de la Regalissia.

Estació sup. remuntador Pla de la Regalissia.

Per darrere l’edifici albirem unes fites que ens menen enfilar-nos sense camí fressat (indicis de corriol) vers NE en direcció a un esquenall que baixa de la carena. Un cop depassat l’esquenall girem a N i abastem el camí que puja de l’estació d’esquí. En llaçades i ja per camí més definit abastem el coll.

Coll de la Geganta

Per camí ben definit i en fort pendent marxem vers WSW seguint el llom de la carena (Esquena de l’Ase). Quan abastem la creu el pendent es modera i s’aplana mentre continuem per l’allargassada carena passant pel costat del vèrtex geodèsic i, finalment abastem el cim.

Pic de Bastiments

Del cim continuem cap al del Pic de Freser que destaca clarament a W. Sempre per camí ben definit davallem fort vers W a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar-nos a enfilar vers SW fins al cim.

Pic de Freser

Del cim albirem fàcilment vers WNW el seu veí el Pic de l’Infern. Perdem alçària baixant vers W tot seguint el fil de la carena fins a un pas rocallós i aeri amb unes llastres inclinades pel vessant S que, amb cura, es passa sense dificultat. Si ens fa basarda podem esquivar-lo per baix decantant-nos més al S. Continuem grimpant (en algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans) pel vessant S fins al Portell dels Gorgs, un collet al peu d’una roca vermellosa. Un cop al vessant N continuem per un corriol ben definit que, vers el NW, ens menarà al cim.

Pic de l’Infern

Del cim retornem fins al Portell del Gorgs deixant a mà dreta el corriol que puja del Coll de la Vaca. Al Portell passem al vessant S i baixem per la Coma de l’Infern per fort pendent i sense camí definit vers SE. Al fons de la coma veiem força definidament el camí per on discorre el GR 11 i que, a partir del Coll de la Vaca, ha abandonat el cordal carener. Ens hi adrecem. Quan el pendent es modera albirem algunes fites que seguim i que ens menen fins al camí. Als Aigols Podrits on les torrenteres conformen un incipient Riu Freser a la capçalera de la coma homònima, ens enfilem de nou, ja sempre per camí fresat vers E i en moderat però sostingut pendent fins al coll.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Coma de Vaca

L’escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic.

Hi ha diversos itineraris per accedir a la Coma de Vaca. Presentem aquest que hi mena des del Santuari de Núria per l’espectacular i panoràmic Camí dels Enginyers i retorna pel no menys interessant camí de les Gorges del Freser.

El refugi de Coma de Vaca amb la Coma de Fresser al fons. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.