Arxiu de la categoria: Ripollès

Santuari de Núria

Des de Daió per les Collades i retorn pel camí vell de Queralbs

Distància 13,4 km
Desnivell acumulat 1015 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 22 de setembre de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Capçaleres del Ter i del Freser (1:25000)
Punts per a GPS         https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santuari-de-nuria-42105257
   

Una bona forma de visitar el Santuari tot gaudint dels magnífics paisatges del seu entorn.

Accés
Des de Ribes de Fresser, poc abans de Queralbs, en un tancat revolt, abandonem la carretera per la dreta a l’alçada del trencall que puja a Fustanyà i Serrat. En aquest punt seguim a mà esquerra una estreta pista formigonada que ens deixa al marge esquerre del Freser, prop de la central hidroelèctrica de Daió de Baix. Aparcament possible però en limitat espai. També podem deixar el vehicle en una explanada uns dos-cents metres abans.

Pont de Daió (1182m).
Confluència dels rius de Núria i Freser. La central és a l’altra riba. Passem el riu per un sòlid pont de fusta, deixem a l’esquerra el corriol que enllaça amb el Camí de Núria (pel que retornarem) i ens enfilem en moderat pendent (NE), pel marge dret del Freser, paulatinament més enfonsat a la dreta. Molta vegetació, especialment exuberant a l’obaga de l’altra riba. Bosc molt variat amb predomini del pi, el boix, el freixe i l’avellaner.
El camí, molt fressat, evident i concorregut, té trams empedrats i és net de malesa i brancam. Hi ha senyals de pintura (punts vermells i ratlles grogues).

Salt del Grill (1289m).
A l’esquerra del camí. El Torrent dels Fossos fa un espectacular salt poc abans d’ajuntar-se al Freser. Un cop passat, encetem un grau guanyat a la roca amb un considerable estimball sobre el riu. Als 30’ trobem un corriol que surt a mà esquerra (hi ha un rètol indicant perill per helicòpters amb càrrega sospesa).

Camí de les Collades (1385m)
Deixem el camí pel que veníem per enfilar-nos (NW) fins a un collet que es veu força evident.

Les Collades (1578m)
Un parell de colls sobre el Torrent dels Fossos darrera el que s’alcen les Roques de Totlomón. Continuem en la mateixa direcció (NW) a buscar el Canal del Fresser, molt evident tallant horitzontalment tota la contrada.

Canal del Freser (1646m)
Fet amb pedres lligades amb ciment i cobert amb taulons. Aquest tram es nodreix del riu Freser i, després de recórrer uns 4 km, baixa per una canonada a la central hidroelèctrica del Freser Superior on s’ajunta amb el que ve del Riu de Núria des del Salt del Sastre, per alimentar la central de Daió.
Som a la capçalera del Torrent dels Fossos, el mateix del Salt del Grill. A partir d’aquí el camí té trams poc definits i ens cal estar atents per no perdre’n el rastre. Continuem en direcció NW, amb una llarga marrada a l’esquerra fins atènyer la Jaça de Pedrisses (o Curtó del Mig).

Jaça de Pedrisses (1908m)
On perdem definitivament el camí fressat. Però hi ha fites. Continuem vers el NW i aviat albirem sobre nostre les parets de la cabana.

Cabana de Pedrisses (2050m)
Creuem un camí transversal que per la dreta marxa paral·lel, fins que s’hi ajunta, al Camí dels Enginyers. Per l’esquerra acaba sobre l’estimball de les Gorges de Núria.
Ens enfilem sense camí definit, però per terreny franc i obert fins a la carena.

Serrat de les Pedrisses (2098m)
Sortim sobre el Camí dels Enginyers (GR 11.7) entre Núria i Coma de Vaca. Poc més enllà marxa per la dreta el que mena a l’alberg del Pic de l’Àliga. Seguim el dels Enginyers a mà esquerra, creuem el Torrent de Font Negra i baixem al Santuari de Núria seguint el Viacrucis monumental.

Santuari de Núria (1959m)
La llegenda atorga la fundació del santuari a l’ermità Sant Gil que hi bastí una capella i esculpí la imatge de la Mare de Déu. Feia sonar la campana convocant els pastors per evangelitzar-los davant la creu que ell mateix havia fet. També els distribuïa menjar que cuinava en una olla. Va haver de fugir deixant amagats imatge, creu, campana i olla, que foren descoberts per un pelegrí anomenat Amadeu. Una altra versió atribueix la troballa a un brau tot colpejant una paret.
És documentat que l’any 1162 hi havia en el terme un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb una capella dedicada a Santa Maria: Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, destruïts el 1428 pel terratrèmol de la Candelera (que ensems derruí totalment Queralbs). Al cap de pocs anys ja s’havia reconstruït i s’hi varen fer successives ampliacions i reformes en segles posteriors. L’església actual data de 1911. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta de noguera policromada, datada del segle XII.
Ha perdurat fins els nostres dies la creença ancestral que ficant el cap dins l’olla i tocant la campana de Sant Gil s’assegura la fertilitat. Si s’obté descendència i és femella cal anomenar-la Núria, però si és mascle Gil.
Pugem a la Creu d’en Riba tot passant entre l’estany i l’ermita de Sant Gil.

Creu d’en Riba (1983m)
En parteix el camí a la Collada de Fontalba. Però nosaltres prenem el de Queralbs, en baixada (S). És l’antic camí de ferradura, únic accés al santuari fins que el 1931 va inaugurar-se el Cremallera. Hi transita el GR 11.
Molt ben apariat, amb trams empedrats, segueix pel marge dret del Riu de Núria. A l’alçada del Torrent de Gombrèn s’apropa a la riba i podem observar-hi un bonic salt. Al Pla de Sallent camí i Cremallera canvien de marge: passem per sota la via del Cremallera i continuem per l’esquerre.
Aviat trobem un altre bonic salt, el de la Cua de Cavall, a l’alçada de la Balma de Sant Pere, que ens pot servir d’aixopluc en cas de necessitat.
Més avall atenyem al Salt del Sastre on el camí baixa fent llaçades (Marrades del Salt del Sastre) per salvar el desnivell. A l’altre riba podem albirar el Salt de Fontalba, on el torrent homònim es despenja fins al riu de Núria. En aquell marge hi ha la captació d’un dels trams del Canal del Freser, que creuem entremig de les llaçades. Just en acabar-les trobem el camí a Queralbs pel Roc del Dui, que deixem a mà dreta.
Abans d’atènyer el Pont de Cremal, que haurem pogut albirar des de dalt del Salt del Sastre, passem per la balma de Sant Rafael, un altre aixopluc.

Pont de Cremal (1500m)
El camí continua vers Queralbs per l’altre marge, paral·lel al del Roc del Dui. Però nosaltres anem a l’esquerra (E), en direcció a Daió flanquejant pdl peu de les Roques de Totlomón. No tant transitat com el que hem deixat, és també ben arranjat, amb trams que podrien resultar exposats protegits per sirga i barana i senyalitzat amb pintura groga.

Marrades de Totlomón (1500m)
Salvada una tartera, amb la central hidroelèctrica del Freser Superior a la vista, on s’ajunten els dos trams del canal, comencem a davallar de nou entre llaçades (SSE). Quan trobem la canonada que baixa de la central superior ja som a tocar del Pont de Daió.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Santuari de Núria

Roca Colom i Costabona

Pel Pla dels Estanys i retorn pel Serrat de la Balmeta

Distància 13 km
Desnivell acumulat 1034 m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 de juliol de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (1:25000)

Ascensió a dos cims emblemàtics del Pirineu Oriental, termenals entre el Ripollès i el Vallespir. Separats dels cordals principals, ofereixen àmplies perspectives.
Les dificultats d’aquest itinerari es concreten en l’accés a la Roca Colom des del Pla dels Estanys pujant per la via més directa que implica una curta i fàcil grimpada prèvia al cim. Podem esquivar-la fent-ho per la Portella de Concròs (o del Callau). L’altra dificultat és que alguns dels camins són poc o gens fressats i, en bona part, no senyalitzats. Fins i tot allà on hi ha senyalització amb fites cal estar ben atent per no perdre’n la continuïtat.
A banda d’això ens resultarà una ruta molt plaent on, a banda de les bones vistes, gaudirem d’un paisatge ben variat.

Accés
Per la carretera que puja de Setcases a Vallter 2000, prenem a mà dreta la pista forestal que mena a Espinavell. No és pavimentada però apta per a tota mena de vehicles. Més enllà d’un pas canadenc, quan la pista fa una colzada per salvar uns torrents, trobem prou espai per aparcar-hi diversos vehicles.

Clot de la Baga de Ventaiola (1597m)
Sense cap indicació ni senyal. No cal confondre amb el Torrent de Concròs que creua la pista uns metres abans. Prenem un corriol poc fressat pel marge dret hidrogràfic del torrent (N). Més amunt el torrent és sec i puntualment passem al marge esquerra per retornar a l’altre. Prou més amunt comencem a veure alguna fita i, poc més enllà, una de ben gran sobre una roca ens senyala que cal abandonar la llera per l’esquerra. Ens enfilem, ara per camí fressat i fitat, fins a una clariana.

Pla de Concròs (1833m)
Ample planell entremig de la pineda on es perd el rastre del camí. A l’extrem nord unes fites ens n’assenyalen la continuïtat (N). Anem lleugerament a l’esquerra i creuem un camí transversal poc definit, senyalitzat com a PR (1). També apareixen senyals vermells que seguim a partir d’aquí (N, dreta amunt). Atenyem el Torrent de Concròs que anem seguint propers al seu marge esquerre hidrogràfic, mentre anem guanyant alçària. Els punts vermells desapareixen però continuem per rastres de camí i pel mateix marge.

  • (1) Els mapes no senyalen de quin es tracta. Com que l’havíem seguit, sabem que per la dreta mena al Camí de la Balmeta.

Font dels Estanys (2168m)
Surgència arran de terra, orígen del torrent de Concròs. Pugem per un corriol fins al bell mig del circ.

Pla dels Estanys (2241m)
Antic circ lacustre entre les Roques Blanques i la Roca Colom. Actualment dels estanyols solament en resten mulleres. Anem a la dreta (ENE) i enfilem per una llarga pala entre pedregosa i herbada, sense camí definit i fort pendent, fins a la base d’una canal molt evident. A mitja pujada creuem un corriol transversal que ignorem on va ni d’on ve dons no apareix ressenyat als mapes.
Enfilem per la canal on en algun punt haurem d’ajudar-nos amb les mans, especialment a la sortida per tal de superar un curt crestall. Després d’aquest pas tenim el cim a tocar.

Roca Colom (2506m)
És el punt més alt de la llarga carena entre la Portella de Mentet, sobre Ulldeter, i el Pla Guillem, a tocar el massís del Canigó. Entre aquesta carena i el Costabona que ressalta ben evident al SE, formen la Coma del Tec, capçalera del riu homònim que creua al Vallespir i el Rosselló en el seu curs vers la Mediterrània al terme d’Elna.
El camí al Costabona és ben evident revoltant en sentit antihorari la capçalera d’aquesta coma. Baixem suaument fins al Coll de Pal flanquejant fora de camí fins a trobar el que puja de la coma, a l’alçada del monument al Meridià Verd, que seguim fins al cim en moderat pendent.

Costabona (2465m)
Coronat per una taula d’orientació. Cal accedir-hi en un dia molt clar per poder albirar tot el que s’hi descriu. El que més sobresurt és el cordal Núria-Ulldeter i el massís del Canigó. Més llunyans també podem albirar-hi el Carlit i els Peric.
Retornem al Coll de Pal. A l’alçada del Monument al Meridià Verd fem drecera per l’esquerra fins a trobar el GR que seguim breument per deixar-lo per un camí ben fressat a l’esquerra que revolta la coma del Torrent de Mascarell. N’hi ha un parell més de paral·lels, a més baixa cota. El que prenem nosaltres és el més alt.
El camí és ben fressat mentre flanquegem (SE) però quan comencem a davallar pel llom del Serrat de la Balmeta (S), se’n perd el rastre entre la pineda i l’herbei dels prats de pastura. Hi ha grans fites, però a les Collades de Dalt, cal estar atent per no perdre’n la continuïtat. Resseguim tot el llom del serrat fins al coll.

Collada de la Balmeta (1975m)
Deixem a baix a l’esquerra el refugi forestal i anem a buscar la pista que seguim pocs metres per prendre un camí poc definit a mà esquerra, senyalitzat amb pintura carbassa (W). Perdem alçària per entremig de prats de pastura fins que entrar a una avetosa on el camí ja és ben definit. Sortim a la carretera de Setcases a Espinavell que seguim un quilòmetre i mig a mà dreta per retornar al punt de partida.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Roca Colom i Costabona

Itinerari relacionat: Roca Colom des de Vallter 2000

Gra de Fajol

Des del Pla de la Molina pel Pas de l’Isard i retorn per la Coma de l’Orri

Distància 11,8 km
Desnivell acumulat 1284 m
Nivell de dificultat moderat
Data 26 d’agost de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigmal ó Costabona (1:25000)

El Gra de Fajol forma un llarg crestall entre les altes conques del Freser (ponent) i el Ter (llevant), a cavall dels termes de Queralbs i Setcases, amb dos cim destacats: el Gra de Fajol (o Gran) i el Gra de Fajol de Baix (o Petit).
L’itinerari més habitual i fàcil per accedir-hi és des d’Ulldeter pel Coll de la Marrana. Us en proposem un altre, menys concorregut, però tant o més interessant.
A bona part del camí la única senyalització que trobarem son fites. La pujada des d’Ulldeter pel Pas de l’Isard busca el camí més lògic i, malgrat semblar difícil, si no perdem les fites, ens menaran al coll sense haver-nos d’ajudar amb les mans en cap punt. El camí de baixada per la Coma de l’Orri és molt evident i fressat i, allà on no ho és, hi ha fites sovintejades.

Accés
Des de Setcases per la C-771 en direcció a l’estació d’esquí de Vallter. Al bell mig del primer revolt pronunciat a mà dreta hi ha un petit espai per aparcament.

Pla de la Molina (1587m)
Prenem una pista barrada per un cadenat, en direcció N, pel marge esquerre del Ter. Pocs metres enllà deixem a mà esquerra el ramal indicat a la Coma de l’Orri, per on retornarem.
Pendent entre suau i moderat fins a l’aparcament inferior de l’estació d’esquí de Vallter on, per darrere del telecadira, pugem per la pista “El Xalet”. A l’alçada del refugi d’Ulldeter, l’abandonem per l’esquerra fins a un estanyol.

Estany dels Infants (2225m)
Petit estanyol situat a dos-cents metres al WSW del refugi.
Emprenem un corriol poc definit (fites) pel marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa) d’una torrentera. La creuem poc més amunt i sortim sobre un caos de blocs.
Tenim davant el Gra de Fajol i en direcció a la seva falda, on s’obre l’esvoranc de la canal Central, un llom, entre la tartera (esquerra) i la rasa de desguàs de la canal (dreta).
Guiats per fites, enfilem pel llom (SW) fins a la base de la canal on anem a l’esquerra (SE), ran de paret.
Flanquegem per la part alta de la tartera, perdem una mica d’alçària i continuem enfilant-nos en la mateixa direcció (SE) per terreny rocallós, on ens cal parar atenció a les fites, per trobar la millor manera de progressar fins al Pas de l’Isard. Nom que rep l’ampla collada entre els dos cims del Gra de Fajol.
Anem a l’esquerra i, per camí ben fressat, guanyem el cim oriental per la suau carena.

Gra de Fajol de Baix (2566m)
O Gra de Fajol Petit. Vers ponent i el nord, els seus veïns més alts ens priven de veure-hi més enllà que alguns cims de l’Olla de Núria, el Gra de Fajol, el Pic de la Dona,… però és una bona talaia cap a la resta de l’arc i hi albirem el massís del Canigó, els sostres de l’Alta Garrotxa: Comanegra, Bassegoda, Bestrecà, Mont,… i a migdia fins al Montseny.
Retornem al Pas de l’Isard i enfilem en direcció al germà gran. Un corriol ben fressat ens hi mena. Salvem un primer esperó per l’esquerra (S) i progressem lleugerament allunyats de la carena, tallada per l’abrupta cinglera de la cara nord-oriental.

Gra de Fajol (2712m)
O Gra de Fajol Gran i també dit de Dalt. Coronat per una creu. Té una panoràmica semblant al seu germà xic, millorada cap a ponent sobre alguns cims de l’Olla de Núria i la Coma de Fresser.
Marxem (SW) pel un ben definit camí però, quan aquest abandona l’ampli crestall en direcció al Coll de la Marrana, continuem recte baixant còmodament, seguint indicis de corriol i algunes fites, fins a l’ampla collada que tenim en aquella direcció.

Coll de la Coma de l’Orri (2492m)
Baixem (SE) per l’ampla coma entre el Gra de Fajol i el Puig de les Borregues. Molt herbada al començament, el camí s’hi desdibuixa, però es defineix aviat i les fites ens ajuden a no perdre’l.
Perdem alçària per les jaces de Dalt i del Mig, salvant graonades, mentre la coma s’apregona i diverses surgències van acabalant el torrent.
Entrem al bosc, creuem el torrent i atenyem una antiga pista. La deixem per un corriol a mà esquerra i ens anem separant de la coma, tot remuntant pel marge dret del Ter fins a creuar-lo per un pontarró de fusta.
A l’altre riba retrobem el camí de l’anada i en poca estona més retronem al punt de partida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra de Milany

Santa Magdalena de Cambrils i Castell de Milany des de Vallfogona

Distància 16,5 Km
Desnivell acumulat 1000 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 18 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Taga (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular pel vessant nord de la serres de Santa Magdalena i Milany. Dividit en tres trams de semblant llargària ben diferenciats: pujada, carener i retorn. El de pujada és el més costerut, especialment els trams entre la Bauma i Puigvassall i l’accés final a Santa Magdalena. El carener és planer i el de baixada va bona estona per pista.
Sempre per camins i pistes, no té altra dificultat que el fort pendent. Fins al castell seguirem el PR-C 59 i a partir de Plana Vidala el GR 3. La senyalització, força deficient, obliga a dedicar-hi atenció.
No és recomanable realitzar-lo amb mullena. Hi ha trams, especialment entre la Creu de l’Espinau i el castell, que son un autèntic fangar. També part de la baixada entre el castell a la pista.
En un dia clar des de la miranda del castell pot albirar-se una vasta panoràmica.

Accés. A Vallfogona de Ripollès s’hi va per la N-260 entre Olot i Ripoll. Accedim al nucli urbà pel carrer del Prat de l’Om, girem a l’esquerra pel de Puig Estela i aparquem a la Plaça de la Salut, prop de l’església i l’Ajuntament.

Vallfogona de Ripollès (940 m)
Marxem en direcció a Santa Magdalena i el Castell de Milany (indicador vertical) seguint senyals del PR-C 59.2 per un camí pavimentat (E), deixant a mà esquerra el cementiri i l’església de Sant Julià.

Pas llis del Trull (904 m)
Quan el camí creua la riera de Vallfogona l’abandonem per un corriol a mà esquerra en direcció a Santa Magdalena (senyalització vertical) pel marge dret hidrogràfic.
Més enllà creuem la llera a gual, anem a passar pel costat del mas Ciutadia i sortim a una pista que prenem a mà dreta fins a una zona d’esbarjo (esquerra) on, a l’altre cap, el Torrent de la Bauma salta i s’entolla.
Creuem un pontarró, seguim per un camí ben fressat i ens enfilem fins atènyer la pista pavimentada al mas de la Bauma, a l’alçada d’una font.

Font dels Burros (965 m)
Anem a la dreta pel camí de la Bauma.

Càmping-masia la Bauma (985 m)
No cal arribar-hi (1). Pocs metres abans fem un gir de 90º a l’esquerra per un corriol que s’enfila i va a passar pel costat del tancat de les parcel·les del càmping. A la propera bifurcació (camins paral·lels), prenem el de l’esquerra.
Desprès ens enfilem en fort pendent dins d’una esponerosa fageda, per camí ben definit, vers el SE. Antigues feixes i prats de dall ens indiquen la presència d’un mas. A l’altra banda del torrent podem albirar el de Llastanosa.

Puigvassall (1250 m)
Antiga pagesia avui deshabitada. Seguim (SE) pel camí carreter d’accés.

Pla de Puigvassall (1274 m)
Cruïlla de camins. Anem a la dreta per una pista que deixem ben aviat per un corriol a mà esquerra.
Sortim de nou a la pista, la creuem i, quan la retrobem, la seguim a mà dreta durant 300 metres, per deixar-la a l’alçada d’una bifurcació, altre cop pel corriol.
De nou creuem la pista i continuem a l’altre marge pujant en fortíssim pendent.

Santa Magdalena de Cambrils (1547 m)
Senzilla ermita de petita nau única i rectangular, amb volta de canó. Hi havia un atri a la part davantera que es va esfondrar fa uns anys.
N’hi ha referències des del segle XVI. S’hi celebra anualment un aplec, el primer diumenge d’agost.
Punt més alt de l’itinerari i cruïlla de camins (senyalització vertical).

Marxem (SW) en direcció al Castell de Milany seguint el PR-C 59.1 pel camí que, ara per un vessant, ara per l’altre o pel bell mig, va resseguin la carena de la serra, termenal entre Vidrà i Vallfogona i, per tant, entre l’Osona i el Ripollès.
Tot i ser carener, el camí ens ofereix poques vistes per l’abundant vegetació que l’envolta.

Creu de l’Espinau (1414 m)
Punt més baix de la carena i cruïlla de camins (rètol). Per la dreta podríem escurçar l’itinerari retronant a Vallfogona per la pista que baixa a Llastanosa.
Creuem la pista i a l’altre cap continuem pel corriol. Ara per una banda, ara pel l’altra anem vorejant una llarga filferrada. El camí descriu un ampli gir de 90º a la dreta (NW)

Plana Vidala (1506 m)
Cruïlla de camins indicada on coincidim amb el GR 3/GR 151. Seguim recte.
Atenyem un ampli planell que revoltem a l’esquerra, propers a l’arbrat (esquerra de la tanca filferrada).

Pla de la Bronza (1512 m)
Quan tornem a entrar al bosc, amb el castell de Milany a la vista, a la cruïlla deixem momentàniament el GR i anem a la dreta pel que, de fet, és una drecera. Sortim a la pista que puja de la casa de Milany.

Coll de Milany (1480 m)
Cruïlla de camins indicada. En tornar del castell, baixarem pel camí de la dreta.

Castell de Milany (1529 m)
Ruïnes d’un castell roquer documentat d’ençà l’any 962. S’han afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda. Vèrtex geodèsic i taules d’orientació.
En un dia clar es pot albirar fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat vers migdia. Per l’altra banda la Serra d’Ensija, Cadí, Puigmal, Bastiments i el Canigó.
Retornem al coll i, seguint el GR 3, baixem a l’esquerra per un camí molt dret pel marge esquerre del Torrent de Can Cucut. Quatre cops creuem la pista fins que, quan la retrobem per cinquena vegada, la prenem a mà dreta, travessem el torrent i la seguim bona estona, en baixada, fins a les envistes de Vallfogona.

Camí de Vallfogona (1082 m)
Rètols indicadors. Deixem la pista per un corriol a mà esquerra que baixa en direcció al poble per entremig de prats, antigues feixes i claps boscosos, perdent alçària fins atènyer la riera de Vallfogona que creuem pel pont.

Pont medieval (889 m)
Ben conservat, data del segle XIV. Continuem a l’altre marge per un camí empedrat que ens enfila fins a les primeres cases. Entrem al nucli medieval per la Plaça de la Vila i, per unes escales, anem a passar pel costat del campanar de l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpul.

Castell o la Sala (954 m)
De planta rectangular amb una torre de set pisos d’alçada.
Pel carrer de Puig d’Estela retronem al punt de sortida.

  • (1) Cal estar atents dons la precària senyalització indueix a seguir fins a l’edifici del mas, situat al peu d’una balma.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de les Bruixes i Comanegra

Envoltant el torrent de Bellestil: del Collet del Sunyer pel Coll de Terrers i retornant per la Carena de Ricolta.

Distància 18 km
Desnivell acumulat 1300 m
Nivell de dificultat Mijana
Data 11 de desembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)
Polseu la imatges per accedir a l’àlbum

Itinerari de descoberta per camins poc transitats on el GPS serà molt útil. Sense grimpades ni passos compromesos, cal tenir en compte la llargada i el desnivell que acumula.
Podem escurçar-lo molt pujant en vehicle fins a prop de la bassa de Monars, com es fa habitualment.
És quasi obligat aprofitar l’estada a la contrada per visitar Beget i Rocabruna.

Accés
A Beget prenem la carretera d’Oix i, passat el Pont d’en Llobet, una pista a mà esquerra, apte per a turismes, que puja al Sunyer (rètols, allotjament rural i restaurant). Deixem el vehicle poc més amunt, en una collada ampla i evident.

Collet del Sunyer (676 m)
Vers els NE tenim la clotada del Torrent de Bellestil. A la carena de la dreta sobresurt el Puig del Morro pel que passarem ben a prop. Al centre el Comanegra i a l’esquerra els Cingles de la Gralla per on retornarem.
Marxem per la pista en baixada, guiant-nos per senyals de pintura grocs (Itinerànnia) que seguirem fins al Puig Ferriol. A l’esquerra, en una torrentera, trobem la font del Aiguerols i poc més endavant un mas. Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge. Deixem a mà esquerra l’accés al mas del Bac de Bellestil (rètols indicadors) (1) i continuem amunt per la pista fins al coll.

Collet de la Figuera (867 m)
Deixem la pista per un camí carreter a l’esquerra i atenyem les ruïnes del mas de la Figuera. Continuem per un corriol que, desprès d’un grauet, s’enfila per pendent entre fort i molt fort, entremig de l’alzinar.
Quan passem pel peu del Puig del Morro el pendent es modera.

Coll de Terrers (1092 m)
Vers el NE destaquen el Puig Ferriol i el Puig de Comanegra. Marxem planerament vers l’E. Primer per entremig d’un bosc mixt de roure i alzina, després per antigues feixes de conreu.

Camp de l’Argelaguer (1142 m)
O Coll Ferriol de Baix. Cal estar atent als senyals dons, el més fàcil és continuar recte pel camí més definit que ens menaria a Monars. Els senyals ens indiquen girar a l’esquerra (N), sense camí fressat, atents als senyals als arbres. Desprès, quan ja resulta més fressat, vers el NW fins al Coll Ferriol.
Al coll tenim davant nostre el Puig Ferriol. Hi pugem pel vessant llevantí (dreta en el sentit de la marxa). Primer per camí planer vers el NE, després virem a W i, per fortíssim pendent, assolim el cim.

Puig Ferriol (1315 m)
Planer pel cantó N en contrast amb el vessant pel que hem pujat. Dilatada panoràmica vers el S i W. Podem resseguir el camí que hem fet i el que ens resta.
Baixem fins a la propera Bassa de Monars i ens enfilem a la pista que hi puja des de prop de Rocabruna. La seguim a la dreta fins al Collet de l’Orri on acaba i emprenem un corriol ben fressat i senyalitzat (rètols i senyals de pintura verd-taronja).
Rebutgem a mà dreta un camí que també puja al Puig de la Bruixes pel Coll de Sant Marc i ens enfilem a la carena, marxant per moderat pendent vers el NE.
Al Pla de la Serra virem a SE i, tot carenejant o propers a la carena, ara pel solell, desprès per l’obaga, seguim per camí ben definit fins al Puig de les Bruixes.

Puig de les Bruixes (1391 m)
El seu nom deu venir, com altres, d’un suposat lloc de culte i bruixeria. Format per una llarga carena fàcil però afilada que s’allargassa de N a S. Coronat per un pessebre que es renova cada any.
Té una bona panoràmica solament retallada pel Comanegra. Però molt millor que la d’aquest. Especialment sobre l’Alta Garrotxa, el Vallespir i el Pirineu Occidental del que destaca el massís del Canigó.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pla de la Serra.

Pla de la Serra (1371 m)
Deixem a l’esquerra el camí pel que hem vingut i emprenem un poc definit corriol (senyals verd-taronja escadussers) que careneja primerament, se’n aparta per enfilar-se fort per la fageda de l’obaga i la recupera fins al cim.

Puig de Comanegra (1557 m)
Vèrtex geodèsic al punt més alt però de nul·la prominència sobre una llarga carena que s’estén de llevant a ponent. La fageda, que per la cara nord arriba fins a la carena, impedeix albirar el paisatge per aquell cantó i contrasta amb els rasos del vessant meridional.
Sostre comarcal de la Garrotxa és partió de terme entre Montagut i Oix (Garrotxa), la Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
Baixem carenejant vers el W per camí fàcil i evident fins a la Collada Fonda on girem al S i travessem el Pla de la Primavera.
Fora de camí (2), esquivem ginebrons i altres arbusts, creuem un corriol transversal (que no hem de seguir) i, pel costat d’una font i abeurador, anem a buscar la pista de la Bassa de Monars que prenem a mà dreta fins al proper revolt.

Coll del Boix (1195 m)
Quan la pista fa un marcat revolt és just el punt on l’abandonem per seguir a l’esquerra, pel llom de la carena, fins a localitzar indicis d’un corriol gens fressat, pràcticament perdut i que solament es fa evident en curts trams. Ens mena propers a la carena, vers el SW, pel vessant ponentí dons al llevantí (esquerra) hi tenim l’espadat dels cingles de la Gralla.
Quan recuperem la carena el camí es defineix més i trobem senyals de pintura verds (3) que seguim fins al collet.

Collet del Clotic (975 m)
Cruïlla de camins en una clariana (4). Baixem vers el SE per camí ben definit al començament que acaba desdibuixant-se dins de l’alzinar. Revoltem cap a W per entremig de marjades de pedra i de nou vers el SW. Sempre dins d’un espès alzinar.
Atenyem un camí molt més definit on recuperem els senyals que hem deixat al collet (5). Contraforts, marjades i restes de construccions de pedra seca evidencien un antic camí.
Passem als peus dels Cingles de Migdia i en poca estona més ens plantem al Collet del Sunyer.

  • (1)  La pista és apte per a turismes fins poc més enllà d’aquest mas.
  • (2)  Malgrat que és dibuixat al mapa. Resulta molt més pràctic baixar directament del cim a la Bassa de Monars per algun dels corriols dels Triadets.
  • (3)  Es tracta de la confluència, poc evident des d’on venim, amb el camí del Pla de les Falgueres (o de Falguers) que haguéssim pogut prendre, fent marrada, uns set-cents metres pista enllà. Els senyals verds son antics i sovint es confonen amb líquens a les pedres o a l’escorça de l’alzina.
  • (4)  Tres camins: El descrit a la ressenya, poc clar. El que baixa pel Clot del Trull, sota Can França (N). El senyalitzat (pintura verda) i que baixa al Collet del Sunyer pel vessant ponentí de la Carena de Ricolta (dibuixat parcialment al mapa).
  • (5)  Creiem, sense haver-ho comprovat, que es tracta de la confluència amb un corriol d’enllaç entre aquest i el que baixa pel vessant ponentí des del Collet de Clotic.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de l’Infern

Des d’Ulldeter, pel cordal entre el de Bastiments i el de Freser

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 1127 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 d’octubre de 2011
Cartografia Ed. Alpina. Puigmal i Ulldeter (1:25.000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Una altra clàssica, imprescindible per a qualsevol muntanyenc. Itinerari circular que transita bona part per carenes que ens procuraran àmplies perspectives. Albirar a vista de pardal els estanys superiors del Circ de Carançà, la Coma de Bacivers, la de Freser… és un regal per a l’amant de la muntanya. Trepitjarem tres cims: el del Pic de Bastiments, el del de Freser i el de l’Infern, passant de l’un a l’altre pel cordal carener. Desprès, pel Coll de la Marrana, retornarem al Refugi d’Ulldeter. Opcionalment podem pujar al Gra de Fajol. Aquesta era la nostra intenció inicial però tot i que vàrem gaudir d’un matí esplèndid, la boira va anar guanyant terreny a partir de migdia i vàrem passar-hi de llarg.

Carretera a Vallter 2000

Deixem el vehicle al darrer revolt de la sèrie de vuit que trobarem a la carretera que de Setcases mena a l’estació d’esquí de Vallter 2000 un cop passat l’aparcament del Pla dels Hospitalets. Rètol indicador del refugi d’Ulldeter. En moderat pendent un camí ben fressat i senyalitzat (GR 11) ens mena vers ponent pel marge esquerre de l’incipient Riu Ter. Quan passem a l’altre marge per una passarel•la augmenta el pendent i ja tenim el refugi a la vista.

Refugi d’Ulldeter

Continuem pel GR vers W en moderat pendent i camí ben fressat fins que abastem una pista. Quan fa un gir el camí la creua i marxa cap al Coll de la Marrana. Nosaltres seguim la pista a mà dreta vers NW deixant en aquesta mà les ruïnes de l’antic refugi fins abastar l’estació superior del remuntador del Pla de la Regalissia.

Estació sup. remuntador Pla de la Regalissia.

Per darrere l’edifici albirem unes fites que ens menen enfilar-nos sense camí fressat (indicis de corriol) vers NE en direcció a un esquenall que baixa de la carena. Un cop depassat l’esquenall girem a N i abastem el camí que puja de l’estació d’esquí. En llaçades i ja per camí més definit abastem el coll.

Coll de la Geganta

Per camí ben definit i en fort pendent marxem vers WSW seguint el llom de la carena (Esquena de l’Ase). Quan abastem la creu el pendent es modera i s’aplana mentre continuem per l’allargassada carena passant pel costat del vèrtex geodèsic i, finalment abastem el cim.

Pic de Bastiments

Del cim continuem cap al del Pic de Freser que destaca clarament a W. Sempre per camí ben definit davallem fort vers W a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar-nos a enfilar vers SW fins al cim.

Pic de Freser

Del cim albirem fàcilment vers WNW el seu veí el Pic de l’Infern. Perdem alçària baixant vers W tot seguint el fil de la carena fins a un pas rocallós i aeri amb unes llastres inclinades pel vessant S que, amb cura, es passa sense dificultat. Si ens fa basarda podem esquivar-lo per baix decantant-nos més al S. Continuem grimpant (en algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans) pel vessant S fins al Portell dels Gorgs, un collet al peu d’una roca vermellosa. Un cop al vessant N continuem per un corriol ben definit que, vers el NW, ens menarà al cim.

Pic de l’Infern

Del cim retornem fins al Portell del Gorgs deixant a mà dreta el corriol que puja del Coll de la Vaca. Al Portell passem al vessant S i baixem per la Coma de l’Infern per fort pendent i sense camí definit vers SE. Al fons de la coma veiem força definidament el camí per on discorre el GR 11 i que, a partir del Coll de la Vaca, ha abandonat el cordal carener. Ens hi adrecem. Quan el pendent es modera albirem algunes fites que seguim i que ens menen fins al camí. Als Aigols Podrits on les torrenteres conformen un incipient Riu Freser a la capçalera de la coma homònima, ens enfilem de nou, ja sempre per camí fresat vers E i en moderat però sostingut pendent fins al coll.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Coma de Vaca

L’escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic.

Hi ha diversos itineraris per accedir a la Coma de Vaca. Presentem aquest que hi mena des del Santuari de Núria per l’espectacular i panoràmic Camí dels Enginyers i retorna pel no menys interessant camí de les Gorges del Freser.

El refugi de Coma de Vaca amb la Coma de Fresser al fons. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.


Torreneules

Des de l’Alberg del Niu de l’Àliga, pel Serrat de la Coma del Clot

Distància 9 km
Desnivell acumulat 890 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Núria-Ulldeter –hivern- (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ruta circular que permet enfilar-nos als cims més orientals de l’Olla de Núria: els dos Torreneules. O sigui el Cim de la Coma del Clot o Torreneules Gran i el Torreneules o Torreneules Petit.
El Torreneules és el cim que crida la nostra atenció pujant de Queralbs a Núria, penjat sobre les goges del Freser.
Com que és una hivernal està plantejada resseguint carenes. Si el risc d’allaus és marcat, cal evitar la pala a migdia del cim de la Coma del Clot, passat el Coll de Torreneules. I la baixada a la Coma de Fontnegra, cal fer-la resseguint el camí d’estiu. Malgrat tot, si el risc és molt marcat, millor retronar pel camí d’anada.
En la data d’aquesta sortida hi havia poca neu, desprès d’uns dies de sol i temperatures altes. Habitualment però, caldrà calçar-se les raquetes.
En qualsevol cas és un recorregut que ens ocuparà una matinal en el que gaudirem d’una bona perspectiva de tota la zona de Núria a Ulldeter.

Alberg del Pic de l’Àliga (2.121 m). (Rètol indicador) Marxem vers ponent seguint el camí d’estiu. Aviat trobem un altre rètol en una cruïlla. Per la dreta el camí baixa a la Coma del Clot i és el camí habitual al Coll de Torreneules. Per l’esquerra, fent llaçades, s’enfila al Pic de l’Àliga. Marxem per l’esquerra, vers el nord estalviant-nos les llaçades del camí, fins al cim. Fort pendent.

Pic de l’Àliga (2.422 m, 55’) Alçada més meridional de la Serra de Coma del Clot. Podem albirar vers gregal (NE) el Puig de Fontnegra i a llevant el Cim de la Coma del Clot (o Torreneules Gran). El Torreneules (petit) ens queda ocult. Resseguim la carena en moderat pendent fins al proper cim que abastem en poca estona.

Pic de la Pala ( 2.478 m, 1h 5’) Tenim una bona vista sobre tota la Coma de les Molleres. Carena enllà, vers gregal i en fort pendent, guanyem el següent cim.

Puig de Fontnegra (2.728 m, 1h 55’). Per la seva alçària i situació domina l’entorn, especialment tots els cims de l’Olla. Però també del sector d’Ulldeter. Davallem en moderat pendent vers xaloc (SE) fins al Collet de Fontnegra i ens enfilem al Cim de la Coma del Clot.

Cim de la Coma del Clot (2.739 m., 2h 25’). Sostre del recorregut. Les vistes son semblants a les del seu veí. Una mica millors cap a Ulldeter. Baixem en pendent entre moderat i fort a buscar el Coll de Torreneules (2.561 m) per on passa el camí que per ponent va a l’alberg del Pic de l’Àliga per la Coma del Clot i per llevant al refugi Manelic, per la Coma de Vaca.
Vers gregal comencem a enfilar-nos al Torreneules (petit). Pendent moderat al començament que s’accentua a mesura que guanyen alçària. El camí ressegueix la carena, decantant-nos els darrers metres per la banda de Coma de Vaca.

Torreneules (2.713 m, 3h 15’). És l’únic cim dels que hem pujat que disposa d’un senyal ben visible de cim (la resta estan coronats per modestes fites de pedres). Una perxa metàl·lica en honor a Sant Eudald. Bona vista del sector d’Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol,…), de la Serra del Catllar (Pastuira, Fontlletera,…) i sobre el Balandrau.
Retornem al coll on, seguint el camí d’estiu ens enfilem lleugerament marxant vers ponent per sota la pala a migdia del Cim de la Coma del Clot[1]. Desprès virem a garbí (SO) per enfilar-nos, quasi sense adonar-nos-en al Cim del Ras.

Cim del Ras (2.563 m, 3h 55’). Podem evitar-lo deixant-lo a mà esquerra. De fet el camí d’estiu en passa de llarg i descriu una gran marrada en el sentit de les busques del rellotge per baixar a la Coma del Clot. Segons l’estat de la neu, podem estalviar-nos aquesta marrada i baixar directament vers mestral (NO) a buscar el Torrent de Fontnegra, al fons de la coma.

Torrent de Fontnegra (2.195 m, 4h 25’). En moderat pendent ens enfilem vers garbí en direcció a una mena de collet on localitzem el camí de l’anada que resseguim fins al punt de partida (4h 50’)

  • [1] Molta atenció en aquest punt si el risc d’allaus és marcat. Si és molt marcat, millor retornar pel camí d’anada.



Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF