Arxiu de la categoria: Ripollès

Torreneules

Des de l’Alberg del Niu de l’Àliga, pel Serrat de la Coma del Clot

Distància 9 km
Desnivell acumulat 890 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Núria-Ulldeter –hivern- (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ruta circular que permet enfilar-nos als cims més orientals de l’Olla de Núria: els dos Torreneules. O sigui el Cim de la Coma del Clot o Torreneules Gran i el Torreneules o Torreneules Petit.
El Torreneules és el cim que crida la nostra atenció pujant de Queralbs a Núria, penjat sobre les goges del Freser.
Com que és una hivernal està plantejada resseguint carenes. Si el risc d’allaus és marcat, cal evitar la pala a migdia del cim de la Coma del Clot, passat el Coll de Torreneules. I la baixada a la Coma de Fontnegra, cal fer-la resseguint el camí d’estiu. Malgrat tot, si el risc és molt marcat, millor retronar pel camí d’anada.
En la data d’aquesta sortida hi havia poca neu, desprès d’uns dies de sol i temperatures altes. Habitualment però, caldrà calçar-se les raquetes.
En qualsevol cas és un recorregut que ens ocuparà una matinal en el que gaudirem d’una bona perspectiva de tota la zona de Núria a Ulldeter.

Alberg del Pic de l’Àliga (2.121 m). (Rètol indicador) Marxem vers ponent seguint el camí d’estiu. Aviat trobem un altre rètol en una cruïlla. Per la dreta el camí baixa a la Coma del Clot i és el camí habitual al Coll de Torreneules. Per l’esquerra, fent llaçades, s’enfila al Pic de l’Àliga. Marxem per l’esquerra, vers el nord estalviant-nos les llaçades del camí, fins al cim. Fort pendent.

Pic de l’Àliga (2.422 m, 55’) Alçada més meridional de la Serra de Coma del Clot. Podem albirar vers gregal (NE) el Puig de Fontnegra i a llevant el Cim de la Coma del Clot (o Torreneules Gran). El Torreneules (petit) ens queda ocult. Resseguim la carena en moderat pendent fins al proper cim que abastem en poca estona.

Pic de la Pala ( 2.478 m, 1h 5’) Tenim una bona vista sobre tota la Coma de les Molleres. Carena enllà, vers gregal i en fort pendent, guanyem el següent cim.

Puig de Fontnegra (2.728 m, 1h 55’). Per la seva alçària i situació domina l’entorn, especialment tots els cims de l’Olla. Però també del sector d’Ulldeter. Davallem en moderat pendent vers xaloc (SE) fins al Collet de Fontnegra i ens enfilem al Cim de la Coma del Clot.

Cim de la Coma del Clot (2.739 m., 2h 25’). Sostre del recorregut. Les vistes son semblants a les del seu veí. Una mica millors cap a Ulldeter. Baixem en pendent entre moderat i fort a buscar el Coll de Torreneules (2.561 m) per on passa el camí que per ponent va a l’alberg del Pic de l’Àliga per la Coma del Clot i per llevant al refugi Manelic, per la Coma de Vaca.
Vers gregal comencem a enfilar-nos al Torreneules (petit). Pendent moderat al començament que s’accentua a mesura que guanyen alçària. El camí ressegueix la carena, decantant-nos els darrers metres per la banda de Coma de Vaca.

Torreneules (2.713 m, 3h 15’). És l’únic cim dels que hem pujat que disposa d’un senyal ben visible de cim (la resta estan coronats per modestes fites de pedres). Una perxa metàl·lica en honor a Sant Eudald. Bona vista del sector d’Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol,…), de la Serra del Catllar (Pastuira, Fontlletera,…) i sobre el Balandrau.
Retornem al coll on, seguint el camí d’estiu ens enfilem lleugerament marxant vers ponent per sota la pala a migdia del Cim de la Coma del Clot[1]. Desprès virem a garbí (SO) per enfilar-nos, quasi sense adonar-nos-en al Cim del Ras.

Cim del Ras (2.563 m, 3h 55’). Podem evitar-lo deixant-lo a mà esquerra. De fet el camí d’estiu en passa de llarg i descriu una gran marrada en el sentit de les busques del rellotge per baixar a la Coma del Clot. Segons l’estat de la neu, podem estalviar-nos aquesta marrada i baixar directament vers mestral (NO) a buscar el Torrent de Fontnegra, al fons de la coma.

Torrent de Fontnegra (2.195 m, 4h 25’). En moderat pendent ens enfilem vers garbí en direcció a una mena de collet on localitzem el camí de l’anada que resseguim fins al punt de partida (4h 50’)

  • [1] Molta atenció en aquest punt si el risc d’allaus és marcat. Si és molt marcat, millor retornar pel camí d’anada.



Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Taga

Des de Santa Magdalena de Puigsac (Pardines)

Aquest és un del itineraris més habituals per pujar al Taga, des de Pardines, al veïnat de Puigsac i seguint pel camí de Coll de Bac, el mateix que es fa servir sense neu.
Pot fer-se en una matinal que us resultarà molt plaent. Si no ens apartem de la ruta, el risc d’allaus és molt baix.
Segueix la descripció feta a Senderisme i Teca, d’en Justí i la Paula. Una pàgina molt ben documentada, d’excel·lent presentació. En podeu treure moltes idees i informació. Resultaria endebades fer-ne una ressenya que ja està perfectament descrita i documentada a l’esmentada pàgina. Us remetem a aquest lloc per conèixer tots el detalls.

Powered by Wikiloc

 

l’Esteve i en Lluís. En record de l’amic Esteve (EPD). Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Via romana del Capsacosta

De Sant Salvador de Bianya a Sant Pau de Segúries

Distància 9,4 km
Desnivell acumulat 569 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Els arqueòlegs consideren probable que la calçada empedrada que uneix Sant Salvador de Bianya amb Sant Pau de Segúries sigui d’origen romà. Podria tractar-se d’un ramal secundari de la via Augusta que, procedent del Vallespir i passant pel Coll d’Ares, anava a buscar la vall del Fluvià. Altres, sense cap fonament seriós, la vinculen a la Via Annia i les hipòtesis més fantasioses, troben aquí l’origen toponímic de la Vall de Bianya. Malgrat que la datació constructiva és incerta, te molts elements comuns a altres vies atribuïdes fonamentadament a l’època romana.
En qualsevol cas és una antiga via que fins fa relativament poc (primeries del segle XX) va servir de nexe entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Es troba documentada –malgrat que parcialment- des del segle X. Posteriorment va formar part del camí ral d’Olot a Camprodon. Amb la construcció de la carretera (actual C-153) els anys 1926-27, va caure en desús, relegada únicament a camí ramader i deteriorant-se progressivament.
Arran de la construcció dels túnels de Capsacosta (1992-94) la concessionària de l’obra (Dragados y Construcciones SA) per llei, va haver d’invertir l’1% del pressupost en accions culturals. Part d’aquests fons es destinarien, sota la tutela de la Generalitat, a consolidar i restaurar alguns trams de la via.
Actualment la Via del Capsacosta és ben senyalitzada i ofereix al visitant un recorregut museïtzat. Fou declarada Be Cultural d’Interès Nacional, però els recursos destinats son clarament insuficients i resta molt per fer-hi. A tall d’exemple hem pogut constatar com l’erosió continua malmetent-la.
La visita és un agradable i fàcil recorregut que podem fer en poc més de tres hores. Tant podem començar-lo des del Ripollès, a Sant Pau de Segúries, com des de la Garrotxa, a Sant Salvador de Bianya. El tram més interessant però es troba al sector llevantí, entre Sant Salvador i la Collada de Capsacosta. Hem pogut comprovar que és molt visitada.

Accés. Al km 214 de la C-26 ens desviem cap a Sant Salvador de Bianya per la C-153a. Passat el llogaret de Sant Salvador continuem en direcció a Sant Pau de Segúries. Poc més enllà, al punt quilomètric 74,5 trobem a mà dreta el un monòlit informatiu de la via. Just a l’esquerra hi ha un petit espai per aparcament.

Cal Ferrer (583 m). Ruïnes d’un edifici del segle XVII que havia estat hostal i posteriorment ferreria. El monòlit de l’altra banda de la carretera te uns visors amb diapositives que ens il·lustren sobre diversos aspectes de les vies romanes.[1]
Comencem a caminar seguint la via, ben senyalitzada i evident. Trobem sovint estaques metàl·liques amb il·lustracions explicatives dels diferents elements constructius: contraforts, cunetes, trenca-aigües, clavegueres, pilons guarda-rodes, plataformes giratòries, etc. També d’altres construccions pròpies d’un camí ral com un antic hostal (Cal Sargantana) o una antiga pedrera.
La via te diverses variants, més planeres i, pel que sembla, de característiques constructives ben diferents (corbes de punt rodó, etc.). Son, probablement de datació més tardana. Estan senyalitzades. Podem optar per anar íntegrament per la via i retornar seguint aquestes variants. A mitja pujada ens cal creuar la carretera que hem deixat a Cal Ferrer.
En alguns trams la via salva el pendent serpentejant en curts trams rectes sostinguts per plataformes quadrades i murs de contenció de grans blocs de pedra seca. En general el pendent no passa de suau o moderat (10%~20%). La calçada està construïda a base de dues fileres de carreus quadrats o rectangulars. L’amplada oscil·la entre els 3 i els 5 metres i escaig.

Collada de Capsacosta (982 m, 1h 15’), punt més alt del recorregut, termenal comarcal entra la Garrotxa i el Ripollès. Un plafó ens fa adonar de la diferència entre un vessant i l’altre. Fins ara ens hem trobat sobretot pi i alzina. A partir d’aquí anirem davallant cap a Sant Pau de Segúries, quines primeres cases ja s’albiren al fons. Trobarem freixes, roures i prats dedicats al pasturatge.
Prenent una variant passarem per la font de l’Arç (942 m, 1h 25’), lloc ben arranjat i obac que a l’estiu deu fer bo parar-s’hi una estona. Disposa de fogons i taula.
Més avall deixem a mà dreta les primeres cases del poble (Cab Barramba) i trobem un monòlit informatiu (889 m, 1h 35’), semblant al de Cal Ferrer. A partir d’aquí encetem un tram pavimentat. Passem pel costat de Can Catiu, Can Cels, l’Hostal de Dalt i retrobem la carretera. A l’altra banda hi ha Sant Pau Vell (883 m, 1h 45’).

Retornem pel mateix camí, prenent les variants allí on havíem seguit per la via o a l’inrevés. Hi esmercem 1h 15’.

  • [1] La part visitable de la via comença realment força més avall, al Pas dels Traginers, tot seguint la riera de Sant Salvador fins al pont de la Coromina.


Powered by Wikiloc

Àlbum. Polseu la imatge per accedir-hi

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca Colom

des de Valter 2000

Distància 5,4 km (anada)
Desnivell acumulat +438 -99 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 13 de març de 2009
Cartografia Alpina. Costabona/Alta Vall del Ter. Mapa (1:25.000)

A sol ixent del Bastiments i el Pic de la Dona, al mateix cordal carener, hi ha una colla de cims que ronden els 2.500 metres i acaben amb el Costabona. Un d’ells és la Roca Colom. Desprès del Costabona l’alçària minva.
La proximitat de l’estació d’esquí de Vallter 2000 (2.162 metres) que ens estalvia desnivell i un relleu poc accidentat, fan que siguin molt aptes per a les raquetes de neu, fins i tot per qualsevol persona que no hi estigui avesada. Tot i que, en el nostre cas, varen resultar més útils els grampons dons la neu era molt ventada i regelada. Solament ens varen caldre a la baixada. Si el perill d’allaus és marcat, cal parar atenció a un curt tram inicial (Clot de la Portella) i a la cornisa de la Portella de Concròs. Aquesta la podem esquivar fàcilment.
Amb una mica més de desnivell, també podem assolir-lo des del coll de Mentet, al Conflent. Sense neu el camí és ben senyalitzat (GR), però amb neu és fa difícil seguir-ne exactament la traça. En qualsevol cas la ruta és evident i solament la boira (força habitual) podria fer-nos despistar.

Itinerari

Entre el torrent i l’edifici més a llevant de l’estació de Vallter 2000, surt un camí senyalitzat com a GR (11-6 Ulldeter/Fembra Morta). S’enfila fort vers gregal (NE) pel Clot de la Portella de Mentet. A la cota 2.290 cal abandonar la ruta a Mentet i la direcció que portàvem fins ara, fent un gir de 90º vers xaloc (SE) guiats pels senyals del GR per encarar la ruta a la Portella de Morens. Fort pendent.

Més amunt quan el pendent es modera, trobem un pal indicador (amb el rètol «Roca Colom» en mal estat) i senyal del GR. A partir d’aquí girem a sol ixent, lleugerament decantats a gregal (ENE) per camí còmode i planer, per enfilar l’àmplia Portella de Morens (2.382 m, 1h)

Passada la collada que, com que és tan oberta no te un punt definit, el camí descriu un ampli arc en el sentit contrari a les busques del rellotge, tot resseguint planerament per la Coma Ermada, les bases dels pics de Coma Ermada, de la Llosa i de Roques Blanques. A mesura que hi avancem, ja podem albirar a sol ixent el cim de la Roca Colom. El camí senyalitzat volta el Pic de Roques Blanques pel nord. Però nosaltres, més o menys a l’alçada del Pic de la Llosa, ens en desviem vers sol ixent anant a buscar la carena i la resseguim vers gregal per enfilar-nos còmodament al pic de les Roques Blanques (2.456 m, 2h). Mentre hi anem pujant, podem veure a mà dreta el Circ de Concròs, a migdia de les Roques Blanques i la Roca Colom.

Solament ens cal davallar lleugerament a la Portella de Concròs (o de Callau) i enfilar-nos per un còmode llom a la Roca Colom. (2.505 m, 2h 45’). Gran fita coronada per un pessebre i un rètol amb un colom. Bona perspectiva de l’alta vall del Ter i el Canigó. Identifiquem com a punts més llunyans la Serra de Madres (al nord), el Montseny, la Serra de l’Obac i Montserrat (a migdia).

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi dues hores i mitja.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Àlbum d’imatges clicant a la foto
Itinerari relacionat: Roca Colom i Costabona

Balandrau

Des del Pont de Daió per les Gorges del Freser

Distància 9 Km (anada)
Desnivell acumulat +1587 -202m
Nivell de dificultat moderat
Data 29 d’agost de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Puigmal (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

El riu Freser neix a migdia dels pics de Freser i Bastiments i transcorre per la deliciosa Coma del Freser. A partir de la Jaça de les Eugues, on hi ha el refugi de Coma de Vaca, entre els pics de Torreneules al nord i del Balandrau a migdia, s’engorja i baixa fins ajuntar-se al de Núria a Daió (Queralbs), en un tram conegut per les Gorges del Freser que és un d’aquells punts «imprescindibles» per a qualsevol excursionista.
El Balandrau, de relleu arrodonit, és el que els excursionistes en diem un «cim de vaques». Malgrat això és molt concorregut perquè la seva situació el converteix en un balcó, excel·lent mirador de tot el cordal de cims entre Núria i Ulldeter.
Quan hi ha neu, la seva ascensió per la banda de migdia és ideal per a l’esquí i les raquetes. Però a l’estiu, amb pistes fins ben a prop del cim, perd al·licient. En canvi, pel nord, a través de les Gorges del Freser resulta una excursió deliciosa.
Sense neu, la ruta és fàcil i exempta de dificultat tècnica, malgrat que supera un considerable desnivell i que te un tram poc fressat. Una bona opció és anar per les gorges i retornar pel Camí dels Enginyers (variant 7 del GR 11) que també ressegueix l’engorjar però a més alçària. Hi ha un camí que de les Pedrisses baixa a travessar el Canal del Freser i per la Canal Fonda va a buscar el de les gorges. Era la que preteníem nosaltres però el temps no estava per floritures i hi varem renunciar. Una altra opció, esmentada en una de les ressenyes de l’itinerari, és baixar per Serrat. El de les Gorges és un dels accessos al refugi «Manelic» de Coma de Vaca.
Una bona època per anar-hi és a finals de primavera quan el riu i els torrents baixen grassos, amb una gran floració i la vegetació més ufanosa. A la tardor la varietat d’espècies al bosc també la deu fer molt atractiva (però no hi hem estat). A l’hivern i començaments de primavera cal prendre precaucions o cercar una ruta alternativa: amb neu hi ha trams molt exposats als allaus.
Nosaltres l’hem feta en dues ocasions. A la primera però, la boira ens va fer enrere abans d’abastar el Coll dels Tres Pics. Quan passem per aquesta collada i mirem vers migdia la Coma de Fontlletera, és obligat retre homenatge als set muntanyencs que a finals de l’any 2000, hi varen perdre la vida per un sobtat canvi de temps. I recordar que totes les muntanyes, fins i tot les aparentment més dòcils podem mostrar-nos, en qualsevol moment, la seva cara més punyent.

Accés. Des de Ribes de Fresser, poc abans de Queralbs, en un tancat revolt, abandonem per la dreta la carretera a l’alçada del trencall que puja a Fustanyà i Serrat. En aquest punt seguim a mà esquerra una estreta pista formigonada que ens deixa al marge esquerra del Freser, prop de la central hidroelèctrica de Daió de Baix. Aparcament possible però en limitat espai.

Pont de Daió. (1.180 m). Confluència dels rius de Núria i Freser. La central és a l’altra riba. Passem el riu per un sòlid pont de fusta, deixem a l’esquerra el corriol que enllaça amb el Camí de Núria i ens enfilem en moderat pendent vers gregal (n.e.), pel marge dret del Freser, paulatinament més enfonsat a la dreta. Molta vegetació, especialment exuberant a l’obaga de l’altra riba. Bosc molt variat amb predomini del pi, el boix, el freixe i l’avellaner.
El camí, molt fressat, evident i concorregut, te trams empedrats i és net de malesa i brancam. Hi ha senyals de pintura (punts vermells i ratlles grogues). Per tant ens podem despreocupar de perdre’ns i dedicar la nostra atenció al paisatge (ei! compte amb les ensopegades que hi ha punts amb salts considerables).

Salt del Grill (1.300m). A l’esquerra del camí. El Torrent dels Fossos fa un espectacular salt poc abans d’ajuntar-se al Freser. Un cop passat, encetem un grau guanyat a la roca amb un considerable estimball sobre el riu. Un parell de plaques recorden un muntanyenc banyolí que hi va perdre la vida. Als 30’ deixem un corriol que surt a mà esquerra (hi ha un rètol indicant perill per helicòpters amb càrrega sospesa). Enllaça amb el Camí dels Enginyers (variant 7 del GR 11) a les Pedrisses. Ben aviat deixem un altre trencall a mà dreta (rètol indicador) a l’alçada del pont de les Ribes. Continuem vers gregal en moderat pendent pel mateix marge. Avellaners a banda i banda del camí.
El bosc s’esclarissa i la gorga s’obre. Trobem restes d’antics conreus i cledes entre parets de pedra seca. A força alçària per sobre nostre, podem albirar com els murs del Canal del Freser, construït entre 1900 i 1902 i que alimenta el salt de la central de Daió, sortegen les cingleres als peus del Torreneules. El camí ens apropa altre cop vora la llera del riu.

Palanca de Font de Costa Rubí (1.554m). Un altre rètol indicador de perill per helicòpters amb càrrega sospesa. Per una palanca passem a la riba esquerra. Els mapes i les ressenyes indiquen que hi ha la font de Costa Rubí o de les Marrades, però no hem sabut veure-la. A partir d’aquí comença el tram més costerut: El camí –sempre vers gregal- ens encara a les Marrades i, com el seu nom indica, amables llaçades ens ajuden a superar el fort desnivell de 500 metres que tenim per davant.
La vegetació, cada cop més escassa, ara és bàsicament per pi negre i neret. Restes evidents d’allaus. A mesura que pugem, podem albirar la captació d’aigua del canal. Travessem alguns pedregars on el camí s’hi assenta sòlidament. Més enllà de mitja pujada, a mà esquerra, una balma (Jaça de Pedreguer, 1.885 m) pot servir d’aixopluc per a cinc o sis excursionistes en cas de necessitat. El riu, a l’esquerra del camí i molt per sota dels nostres peus, salta brogent el roquissar. Desprès d’una llarga tartera, abastem el punt més alt de la pujada. (2.054 m). Ara el camí planeja i fins i tot baixa. Aviat podem albirar les plaques solars que nodreixen el refugi de Coma de Vaca. I, a l’altre vessant, resseguir el Camí dels Enginyers quan enfila el Coll dels Homes.

Torrent de Bogadé (2.047m). El camí davalla i fa un gir de 90º vers xaloc (s.e.) per anar a passar el Torrent de Bogadé, on hi ha un rètol que indica el camí al Refugi i al Balandrau. Però no cal arribar-hi.(1) A mà dreta, una antic rètol i estaca metàl·lics, ens assenyalen un imprecís corriol o tirany. El prenem i, sense perdre alçada, anem a buscar la llera del torrent de Bogadé a l’aiguabarreig amb el de la Font de Mantinell (2.073 m).
En aquest punt tenim dues opcions: si per la dreta seguíssim el torrent de Bogadé coma amunt, sense camí definit i en pendent entre moderat i fort vers migdia, abastaríem el collet entre els Tres Pics i el Balandrau. És l’opció més curta.
Nosaltres optem per seguir pel la comella de l’esquerra, vers xaloc (s.e.) enfilant-nos a un llom herbat en direcció a l’evident Coll dels Tres Pics que tenim davant nostre. En aquella direcció hi podem veure –més amunt- la pista (en precari estat) continuació de la que, provinent de Tregurà i per la Collada de Fontlletera passa pel Coll dels Tres Pics. Quan l’abastem la prenem a la dreta i en poca estona som al coll.

  • (1) S’ha traçat un nou camí que s’enfila pel marge dret del Torrent de Bogadé. S’inicia al rètol indicador i més amunt passa pel costat d’una gran fita. Però els senyals de pintura grocs son escadussers i, com que el camí no és encara fressat (agost 2008), és fa difícil seguir-ne el rastre.

Coll dels Tres Pics (2.408m). Entre aquests i el Puig de Fontlletera. Resseguim el camí que s’enfila en moderat pendent vers garbí (s.o.) i va a passar per sota i a gregal (n.o.) dels successius turons que s’anomenen els Tres Pics. Desprès del darrer, una curta pujada ens deixa al cim del Balandrau.

Balandrau (2.584m). Vèrtex geodèsic i taula d’orientació (relleu de guix deteriorat pel pas de temps). Bon mirador del cordal de Núria a Ulldeter.

Retornem pel mateix camí.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF