Arxiu de la categoria: Terra Alta

Serra de Cavalls

Indrets de la Batalla de l’Ebre: Mola d’Irto, Serra de Cavalls i Cim de la Mort

Distància 14 km
Desnivell acumulat 541 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 4 de desembre de 2018
Cartografia Ed. Piolet: Serres de Pàndols i Cavalls (1:25000)
Recursos consultats La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa.
Lluís M. Mezquida. Diputació Provincial de Tarragona.
  Centre d’interpretació 115 Dies (Corbera d’Ebre)
Itinerari relacionat Serra de Pàndols

La nit de Sant Jaume de 1938, més cent mil homes de l’Exèrcit Popular de la República creuaven l’Ebre per diversos punts i aconseguien recuperar el terreny entre Mequinensa i el riu Matarranya i a l’arc que fa el riu des d’aquí fins a Benifallet. Durant 115 dies, més de tres-cents mil homes, esmerçant una ingent quantitat de maquinària bèl·lica, van enfrontar-se en la Batalla de l’Ebre, la darrera i més cruenta de la Guerra Civil. La destrucció fou immensa a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. L’exèrcit feixista aconseguí fer recular el republicà que, vençut, el 16 de novembre, el que restava de les seves unitats, retornà a la riba esquerra.
Juntament amb la veïna serra de Pàndols, la de Cavalls, sobre Corbera, i la del Pebrer sobre Gandesa, foren punts on els enfrontaments resultaren especialment acarnissats. L’itinerari que proposem puja a la Mola d’Irto i recorre les serres de Cavalls i del Pebrer on s’alça el dissortadament cèlebre Cim de la Mort. L’ofensiva del republicans va quedar deturada a les portes de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa i Prat de Comte. A partir d’aquí van perdre la iniciativa i foren obligats a recular progressivament. Es van atrinxerar al que els restava de la Serra de Pàndols, a la Mola d’Irto i a tota la Serra de Cavalls i hi van resistir fins al primers dies de novembre.
L’itinerari és fàcil, la senyalització, testimonial, tot i que els camins, en general, són ben fressats.

Accés
Poc més enllà del punt quilomètric 12 de la C-43 entre Gandesa i Pinell de Brai, trobem el Coll de la Font on parteixen dues pistes la primera a mà esquerra i tot seguit una altra a la dreta. En aquesta hi trobarem un petit espai suficient per aparcar-hi un parell de vehicles.

Coll de la Font (425m)
En aquest punt hi passa el camí de Gandesa a la Fonteta i en surt el del cim de la Mort, per on retornarem. És paral·lel a la carretera i hi discorren el GR 171-3 i el de St. Jaume de l’Ebre. Als mapes militars antics és ressenyat com a «Coll del Niño» i a primeries d’agost del 1938 hi havia instal·lat un del lloc de comandament de l’exèrcit feixista dons la línia del front era ben a prop.
Comencem a caminar seguint el GR en direcció a la Fonteta (SE), sempre paral·lels a la carretera.

La Fonteta (375m)
Àrea de lleure amb font, taules i graelles, al costat de la C-43. Seguint el GR hem de sortir a la carretera i seguir-la tres-cents trenta metres. Davant nostre en el sentit de la marxa, s’alça la Mola d’Irto. El GR se’n separa a mà dreta per un camí paral·lel. Nosaltres la seguim uns metres més i prenem el primer trencall a mà esquerra, a l’alçada d’una granja de blanques parets: és el camí de les Carruves que s’endinsa a la vall homònima.
El seguim (NE) bona estona obviant tots els ramals que, a dreta i esquerra, accedeixen a olivars, ametllerars i vinyes. La de les Carruves és una vall plana i fèrtil, conreada bàsicament amb aquestes espècies.
Uns metres abans que la pista faci un gir de 90º a l’esquerra, l’abandonem per una altra a mà dreta que baixa (SE) a passar pel costat d’unes vinyes. S’acaba al final  d’una feixa d’ametllers, on trobem un camí pel que discorre el tram entre la Serra de Cavalls i la Fontcalda del GR 171. Nosaltres el prenem a mà dreta, en direcció a la Fontcalda, per tal de visitar la Mola d’Irto, però desprès retornarem aquí per enfilar-nos a la Serra de Cavalls.
Seguim aquest camí (SE) fins a un collet on hi ha una torre d’alta tensió. Deixem el GR i en prenem un que puja a mà dreta (SW). És ben fressat i esporgat, però quan baixa a creuar la torrentera, resta força envaït de bosquina, però es deixa seguir bé i hi ha fites.
En fort pendent, superem un grau sota el morral llevantí de la mola i sortim a les ruïnes de l’ermita de Sant Marc. Continuem pujant fins atènyer el cim de la mola.

Mola d’Irto (538m)
Al cim podem comprendre la importància estratègica d’aquest enclavament, entre les serres de Pàndols i Cavalls, dominant la carretera de Gandesa a Pinell de Brai, des d’on s’albiren Gandesa, Corbera d’Ebre i el Puig Cavaller. Militarment era identificat com a «Vértice San Marcos» o «Cota 504». Els republicans l’havien re-batejat irònicament com a «Ermita de Sant Marx». El nucli de suport per aquesta zona des de la rereguarda republicana era el Pinell de Brai.
Davant la dificultat de recuperar Sant Marc, les posicions republicanes a Pàndols (Santa Magdalena i cota 666) i la Serra de Cavalls, a primers de setembre els feixistes orientaren la contraofensiva vers Corbera d’Ebre i les Camposines. El 30 d’octubre els ocupants de la mola varen patir un càstig artiller i de l’aviació duríssim, com a preparació de l’assalt del dia següent, quan en foren foragitats.
Retornem a la feixa d’ametllers i comencem a enfilar-nos (E) a la serra de Cavalls. El darrer incendi que ha arrasat aquesta zona fou el juny de 2012 i va començar al costat de la carretera C-43 enfilant-se cap a Cavalls. Els vestigis encara són ben evidents. Tot i que a la postguerra es va recuperar moltíssim material i ferralla, encara resta força artefactes per localitzar (1). Així que els bombers hagueren d’actuar amb moltíssima precaució.
Pugem (NE) entremig de marges d’antigues feixes de conreu fins a tocar una carena avançada de la serra on hi localitzem túnels de les defenses republicanes.
Després d’una marrada (SE) revoltant a la falda de la Carabassa, ens apartem del camí per visitar un altre refugi excavat a la roca. A partir de la Carabassa, el camí segueix la carena (NE), pràcticament al fil del cingle, on localitzem, de tant en quan, vestigis de trinxeres, posts de tir i nius de metralladora.
Superada una graonada on hi ha una cadena d’ajuda, ja podem albirar el sostre de la serra.

Punta Redona (659m)
Coronada per un vèrtex geodèsic i una creu metàl·lica. Al voltant del cim s’hi localitzen pous de tirador i restes de trinxeres. Militarment era identificada com a «Vértice Caballs». Els republicans havien fortificat tota la serralada i s’hi van fer forts fins a primers de novembre quan, sota un allau de foc artiller i d’aviació com mai s’havia vist en tota la guerra (1), varen ser-ne foragitats. La pèrdua de Cavalls i Pàndols suposà el final de la Batalla de l’Ebre: el 16 de novembre les darreres unitats republicanes retornaren a la riba esquerra del riu per Flix.
Hi gaudim d’una amplia panoràmica de 360º de la que destaquen el massís de lo Port, les serres Cardó, del Montsant, de Llaberia i la Mola de Colldejou.
Seguim camí carenejant en la mateixa direcció. Prop del cim hi ha una làpida en record de Roland Giné (2) i una bústia. Aviat localitzem el camí de baixada.

  • (1) Algunes fonts asseguren que per doblegar la resistència de Pàndols i Cavalls l’exercit feixista va esmerçar-hi 9.000 tones de projectils d’artilleria i 8.000 de bombes d’aviació.
  • (2) Habitualment també hi ha un bust d’aquest alpinista benissanetà, però en aquestes dates s’havia retirat per restaurar-lo.

Fita de Cavalls (627m)
Rètols indicadors i una gran fita senyalen el camí que baixa a Pinell de Brai i el de l’obaga, que seguirem.
La cota que tenim just a sobre és partió de tres termes: Pinell de Brai, Gandesa i Benissanet. La Vall de les Carruves una falca gandesana entre Corbera d’Ebre i Pinell de Brai. De forma que el camí serpentejant camí de fort pendent pel que baixem correspon a la comarca de la Ribera d’Ebre. Ja ben avall rebutgem un camí a mà dreta i tot seguit sortim sobre una pista que prenem a mà esquerra en baixada. A la següent bifurcació anem a l’esquerra recuperant el camí de les Carroves pel que travessem tota la vall fins a ben pocs metres del punt on l’hem deixat a l’anada.

Camí a la Serra del Pebrer (402m)
Just al bell mig de la colzada de 90º que el camí de les Carruves fa a l’esquerra, el deixem per un altre a mà dreta que s’adreça a un maset. Pocs metres abans d’aquesta construcció prenem un corriol a mà dreta que aviat es bifurca. No seguim el ramal de la dreta, que passa pel costat d’unes arnes. Anem a l’esquerra i, pel marge d’una feixa, sortim a un camí carreter que seguim a mà dreta, entre un marge de pedra seca i una feixa d’ametllers (NW). Quan es bifurca a l’alçada d’un olivar, anem a l’esquerra. Poc més enllà pugem pel costat d’una filera d’oliveres fins atènyer un corriol que s’enfila entremig de la pineda (W).
Poc després de creuar el tallafocs d’una línia d’alta tensió, una fita ens assenyala un poc definit corriol a mà esquerra que puja al Puig de l’Àliga.
Un cop visitat el cim, coronat per una estela en memòria d’uns brigadistes internacionals, retornem al camí i seguim propers a la carena de la Serra del Pebrer pel vessant de migdia  (SW), per acabar enfilant-nos-hi. Deixem a mà dreta el camí que baixa a Gandesa i atenyem el cim de la Mort.

Cim de la Mort (482m)
L’ofensiva republicana va quedar deturada davant Gandesa i el front establert a la línia que uneix Coll dels Gironesos, Collet de les Forques, Cim de la Mort (3) i les cotes a migdia d’aquest fins a la Vallada d’en Torner, al peu del Puig Cavaller.
La República havia aconseguit recuperar Corbera, però no Gandesa, el que li hagués permès encerclar Bot, principal punt de subministrament dels feixistes. Així que la defensa de la ciutat resultà estratègica (4) i els combats també foren molt acarnissats en aquest front.
Abans de la Batalla de l’Ebre, aquest era un cim intranscendent. Els brigadistes internacionals que lluitaven amb l’Exercit Popular el batejaren com a «The Pimple» (el gra). Els feixistes l’anomenaren «Cerro de las Viudas» i «Pico de la Muerte» i axí es coneix des de llavors. Els republicans varen aconseguir retenir-lo fins al 3 de setembre quan varen haver de retirar-se’n perdent Corbera d’Ebre.
Baixem del cim continuant en la mateixa direcció que hi hem arribat i aviat sortim sobre una pista que seguim a mà dreta fins al Coll de la Font.

  • (3) En les cròniques sovint es confon el cim de la Mort amb el veí Puig de l’Àliga, d’alçàries semblants, identificant-lo com a «Cota 481»
  • (4) Hom creu que Gandesa era el primer gran objectiu de l’ofensiva i hi ha opinions per a tots els gustos sobre les raons per les que va deturar-se donant temps als feixistes a rebre reforços.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Serra de Cavalls

Els Montsagres

Els Montsagres són les serres més septentrionals dels Ports. El d’Orta (Horta de Sant Joan) al vessant ponentí i el de Paüls al llevantí. S’hi pot accedir des de totes bandes. Des d’Orta, pel pas de la Mala Dona o pel Pujador d’en Valero. Des de Paüls pel Coll de l’Avenc, o pel Barranc de les Fonts. També des de per Prat de Comte. N’hi ha més, aquestes són les més habitual, no en va és territori aprofitat des d’antic per al pasturatge, el conreu i l’explotació dels boscos.
Però, quina és l’etimologia d’aquest topònim tant particular? Basant-se en l’Ora marítima de Ruf Fest Aviè (segle IV), que parteix del Periple massaliota, un text hel·lènic del segle VI aC., hi ha la hipòtesi que antigament els Ports s’anomenaven genèricament Montsagres. Aquell manual per a navegants i comerciants, descrivia geogràficament el territori des de la costa i donava el nom de Mons Sacer al massís que avui coneixem com els Ports. Segons això el topònim Montsagres provindria de l’antic nom que els marsellesos haurien recollit dels naturals de la zona, els ilercavons.
Els que segueixen són tres itineraris circulars que pugen als cims més alts i recorren part de la serra, tant per un vessant com per l’altre.
Els que segueixen són tres itineraris circulars que pugen als cims més alts i recorren part de la serra, tant per un vessant com per l’altre.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFDe Paüls a la Punta de l’Aigua i el Tossal d’Engrilló
Pel Coll de l’Avenc i retorn pel Barranc de les Fonts

Distància 14 km
Desnivell acumulat 1143 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de maig de 2012
Cartografia Ed. Piolet. El Port. (1:30000)

Circular que, partint de Paüls, s’enfila als sostres dels Montsagres, la Punta de l’Aigua i el Tossal d’Engrilló, passant per les dues fonts més conegudes de la serra. Les senderes són fàcils i senyalitzades.

Accés
Entre els punts quilomètrics 30 i 31 de la C-12, prenem l’accés a Xerta i, a la rotonda, la TV-3541 en direcció a Paüls. Deixem el vehicle a la part alta del poble, al carrer de Montsagre, prop de l’església antiga, el castell i el cementiri.

Paüls (375m)
Marxem per una pista deixant el cementiri a l’esquerra. Al darrere hi ha una cruïlla indicada. El ramal de la dreta és per on tornarem. Prenem un camí carreter a mà esquerra en direcció a Horta de Sant Joan (W). A l’alçada de l’àrea recreativa de la Fonteta, on el camí fa un revolt a l’esquerra, el deixem per una sendera-drecera a mà dreta i creuem les feixes del maset del Serafí.
Retrobem el camí carreter i el seguim a mà dreta, fent drecera en un revolt fins a la Bassa del Pubill (gran viver a mà esquerra). Hi ha un pal indicador. Per l’esquerra marxa la sendera a Sant Roc. Anem a la dreta en direcció a la Cova del Llop per un corriol fitat, que seguim fins un indicador de la cova, a mà dreta.

Cova del Llop (730m)
Balma protegida amb paret de pedra seca. Hi ha una cisterna i una font.
Retornem a la sendera i continuem en fort pendent entre llaçades. Al Pla de l’Hedera (heura) bifurcació on anem a la dreta deixant el camí al Coll de les Canals. Tornem a pujar fort.

Coll de l’Avenc (940m)
L’avenc queda a l’esquerra del camí. És termenal entre Paüls (Ribera d’Ebre) i Orta (Terra Alta). Baixem fins a un pla.

El Vacarissal (900m)
Bifurcació de camins amb pal indicador. Deixem el camí ral que s’adreça a Orta (Horta de Sant Joan) pel Mas de les Creuetes (o Crevetes) de Lloà i el Coll de l’Ereta, i anem a la dreta. (1)
Comencem a guanyar alçada fins a un collet on deixem la sendera per enfilar-nos per un esquenall a mà dreta (fites) que, en fort pendent ens mena al cim.

  • (1) Entre aquest punt i la Font del Montsagre de Paüls trobem senyals de PR que corresponent a l’antic PR C-9, actual PR C-185 (creiem)

Punta de l’Aigua (1090m)
És el sostre de la zona, amb una dilatada panoràmica sobre el sector més septentrional dels Ports.
Recuperem el camí i davallem fins al Coll de la Gilaberta.

Coll de la Gilaberta (925m)
Important cruïlla de camins ben indicada. Podem escurçar l’itinerari baixant directament a Paüls pel camí del Barranc de l’Escudelleta. Vers ponent baixa un altre sendera al Mas de les Creutes de Lloà.
Continuem (WNW) en direcció al Montsagre d’Orta, enfilant-nos de bell nou, ara fins el Coll dels Atans on el camí vira (NE) i comencem a baixar per una ombrívola sendera fins a la font.

Font del Montsagre d’Orta (940m)
De déu irregular amb un bon grup de cóms alineats.
Bifurcació indicada. Si no volem pujar al Tossal d’Engrilló podem prendre una sendera que ens menaria directament a la font del Montsagre de Paüls.
Prenem el camí d’Orta de Sant Joan, pel Pujador d’en Valero. Però el deixem tot seguit per un altre a mà dreta que s’enfila (NE) pel Pla de Ravanals, fins a sortir a una pista des de la que acabem d’enfilar-nos al cim del tossal.

Tossal d’Engrilló (1072m)
El vessant ponentí del Montsagre d’Orta, solcat per diverses faixes, cau abruptament sobre la plana amb més de quatre-cents metres de desnivell.
El Tossal d’Engrilló és el punt més alt i s’alça ran de cingle. Això el converteix en una talaia sobre la vasta planúria que conforma la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Matarranya i comarques veïnes. És coronat per un vèrtex geodèsic. Poc més avall hi ha una caseta per al servei de telecomunicacions. És termenal entre Orta i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre). Fent drecera per un corriol, baixem al Coll Roig per la pista de servei.
Nota: per desconeixement no visitem el teix monumental que hi ha prop del cim, uns metres per sobre el camí de baixada. És fàcil localitzar-lo dons és un gran exemplar solitari.

Coll Roig (910m)
Anomenat així pel color rogenc del terreny. Al peu de la Mola Grossa, on hi ha la Bassa de la Refoia, un estanyol on s’hi abeura el bestiar. Hi passa el tram entre Prat de Comte i Paüls del GR 171. El seguim a mà dreta, pel costat de la bassa, en baixada.

Font del Montsagre de Paüls (845m)
Al bell mig d’un pla, entre la Mola Grossa i la Punta de Llambrars. Al capdavall de la coma entre els Montsagres d’Orta i de Paüls, a la capçalera del Barranc de les Fonts.
Seguint el GR 171, comencem a baixar pel barranc. El camí, ben fressat, ens mena seguir trams ben bonics a peu de cingle, com lo Tormassal on, quan ha plogut, s’hi despenja el Barranc de l’Escudelleta.
Per camí evident i senyalitzat, retornem a Paüls.

Powered by Wikiloc

Punta de l'Aigua i Tossal d'Engrilló

De Paüls al Forat de la Finella i la Mola Grossa
Pel Barranc de les Fonts i retorn pel Coll de l’Avenc

Distància 16,2 km
Desnivell acumulat 1125 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de maig de 2017
Cartografia Ed. Piolet. El Port. (1:30000)

 Circular partint de Paüls. Pujarem pel Barranc de les Fonts, llarg i costerut camí on l’esforç es veu compensat per la bellesa dels abruptes paratges, fins atènyer la font del Montsagre de Paüls. Ens enfilarem a la Mola Grossa pel forat de la Finella, un caprici orogràfic que forada la cresta. Anirem fins a la font del Motsagre d’Orta i retornarem pels colls de la Gilaberta i de l’Avenc.
Itinerari força semblant a l’anterior però en sentit invers.

Accés
Entre els punts quilomètrics 30 i 31 de la C-12, prenem l’accés a Xerta i, a la rotonda, la TV-3541 en direcció a Paüls. Deixem el vehicle a la part alta del poble, al carrer de Montsagre, prop del cementiri o bé en un espai entre aquest i el dipòsits d’aigües.

Paüls (375m)
Deixant el cementiri a l’esquerra, on al darrere hi ha una cruïlla amb pal indicador, anem a la dreta. A la següent bifurcació indicada tornem a anar a la dreta en direcció a les Coves Roges, lo Tormassal i el Montsagre de Paüls pel GR 171.
En fort i mantingut pendent (NNW), passem per la balma del cingle de lo Tormassal on quan ha plogut s’hi despenja el Barranc de l’Escudelleta. La sendera és ben fressada i té algun tram empedrat.

Font del Montsagre de Paüls (842m)
En un bell i planer paratge entre la Punta dels Llambrars i la Mola Grossa. Continuem en direcció al Coll Roig seguint el GR (NE), però el deixem aviat per una sendera prou evident i fressada a mà dreta (E). Ens enfilem al peu del cingle, ajudant-nos amb les mans en algun punt, i ens encarem al Forat de la Finella, un grau que aprofita una estreta escletxa per creuar la carena d’un vessant a l’altre.
Continuem (NNE) propers a la carena per guanyar el Mola Grossa.

Mola Grossa (1044m)
Continuem carenejant (NE) fins a l’alçada de la Moleta Garí, que no assolim, a l’alçada de la qual, comencem a davallar (NNW) fins a la pista on, poc més avall s’ajunten els ramals de Paüls i Prat de Comte. La prenem a mà esquerra i hi pugem fins al Coll Roig i la Bassa de la Refoia, per baixar de nou a la Font del Montsagre de Paüls.
Prenem la sendera (SW) que puja entremig d’una bonica pineda per l’ampla coma entre les puntes dels Raus i dels Llambrars, per una banda, i el Tossal d’Engrilló per l’altra, que delimiten els termes entre Paüls (Baix Ebre) i Orta (Terra Alta).

Font del Montsagre d’Orta (939m)
A la capçalera d’un barranc, de déu irregular, amb un bon grup de cóms alineats. Continuem pujant per camí ben definit fins al Coll dels Atans, on ens cal davallar al de la Gilaberta per tornar a guanyar alçària passant a la falda de la Punta de l’Aigua. Una curta baixada ens deixa al Vacarissal on remuntem fins al Coll de l’Avenc.

Coll de l’Avenc (950m)
L’avenc queda a la dreta del camí. Baixem i aviat deixem a mà dreta el camí al Coll de les Canals per continuar per l’esquerra fins a desviar-nos (rètol indicador) a la Cova del Llop, balma protegida amb paret de pedra seca on hi ha una cisterna i una font. Continuem per sendera ben fressada.
A l’alçada de la Bassa del Pubill (gran viver a mà dreta) deixem el camí (indicat) a Sant Roc i seguim per un camí carreter que deixem, en una bifurcació per una sendera fins a la caseta del Serafí. Aquí baixem a l’esquerra (N) per un corriol fins a la pista del Morellà per la que retornem al punt d’inici.

Powered by Wikiloc

El Forat de la Finella i la Mola Grossa

El Montsagre d’Orta
Pel Pas de la Mala Dona i retorn pel Pujador d’en Valero

Distància 11,6 km
Desnivell acumulat 697 m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 de desembre de 2018
Cartografia Ed. Piolet. El Port. (1:30000)
Recursos consultats Grimpant pel Massís del Port. Joan J. Tiron Ferré
  Ed. Cossetània. Col·lecció Azimut-63

Clàssica circular  que ens permet accedir als Montsagres pel vessant d’Orta (Horta de Sant Joan). Amb poca estona més, sense desviar-nos massa de l’itinerari, podem optar a pujar bé a la Punta de l’Aigua, bé al Tossal d’Engrilló.
La major part de l’itinerari transcorre per la zona afectada pel gran incendi de juliol de 2009 on van perdre-hi la vida per atrapament cinc bombers del GRAF de Lleida, i en va resultar greument ferit un sisè en un paratge proper a les ruïnes del mas de Rufalandín, al peu dels cingles de la Mola dels Atans. Provocat al Barranc dels Cubars, va descontrolar-se desbordant els serveis d’extinció amb nombroses revifalles atiades per les condicions meteorològiques i l’abruptesa del terreny, arribant a tres quilòmetres i escaig de Prat de Comte i a menys d’un del nucli urbà d’Orta. A més de posar en greu perill altres grups de bombers, va afectar nombrosos masos, conreus i boscos. Els vestigis encara són ben visibles.
La senyalització es testimonial, especialment a la part baixa, i el mapa excursionista no ressenya correctament tots els camins i senderes, malgrat que són ben fressades. En coincidir amb moltes altres, ens caldrà bones dosis d’orientació o guiar-nos pel GPS per no fer marrada. Puntualment ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

Accés
A la T-333 entre Prat de Comte i Arnes, poc més enllà de l’accés a Orta, prenem a mà esquerra la carretera als Ports. La deixem a la primera cruïlla, també a l’esquerra. Hi ha rètols indicant el Salt de Sotorres i el Ventador. És una pista de terra batuda, apta per a turismes. Guiats més per la lògica que pels indicadors, baixem a creuar per un pontarró el riu Canaletes i ens enfilem per l’altre marge fins a les Planes dels Reguers on, al costat d’una bifurcació de pistes i d’una rètols indicadors, hi ha l’espai just per a un parell de vehicles sense ocupar el vial.
Alternativament podem continuar mig quilòmetre més fins al barranc dels Cubars on hi ha un maset i prou més espai d’aparcament.

Planes dels Reguers (440m)
Comencem a caminar (SW) continuant per la pista que hem arribat. Poc més enllà trobem una bifurcació on anem a la dreta i una altra d’immediata on ho fem a l’esquerra. Al cap de pocs metres hi ha una font a l’esquerra del camí. Creuem a gual el Barranc dels Cubars i deixem la pista que mena al mas i molí de Sotorres per una altra, més precària, a mà esquerra. Fem un parell de marrades (1), passem pel marge d’unes feixes d’oliveres del mas de Lloà, fins que acaba al mig d’un clap boscós, on hi ha un indicador pel Ventador. Pugem (SE) per la sendera fins al següent indicador on deixem el camí que hi mena per continuar enfilant-nos (NE) a mà esquerra per un llom rocallós, on el camí es difumina. Gaudim de bones vistes vers la Mola dels Atans, la Punta de l’Aigua, les Roques de Benet, la Serra d’en Cardona i la plana. Revoltem el morral de les Roques Cambretes, conglomerat de curiós relleu. Les revoltem i atenyem el Coll de l’Ereta on hi arriba la sendera del Coll de la Barca i el Ventador. Davant nostre tenim la Moleta i el Pas de la Mala Dona.

  • (1) Al mig de la primera marrada hi ha una drecera indicada com a «Ventado» que ens estalvia la segona.

Pas de la Mala Dona (692m)
És un grau que, aprofitant un estreta lleixa, guanya esbiaixadament el cingle. Hi ha una sirga d’acer al tram superior. És un pas fàcil amb terreny sec, però no exempt de certa exposició.
Amb un nom així, a l’indret no podia mancar-hi la seva llegenda: conten a Orta que quan un matrimoni mal avingut baixava el pas, la dona va empentar el marit. Creient-lo mort, s’apressa a donar la mala notícia que s’hi havia estimbat. Quan hi arribaren varen trobar-lo sa i estalvi penjat en un faixó.
Superat el pas iniciem un llarg flanqueig (E), primer per l’obaga a la falda de la Moleta, sobre el Barranc dels Cubars i més endavant pel solell de la carena entre aquest i el la vall del riu Canaleta, sobre l’Estret del Boter, on trobem i deixem a mà dreta la sendera que hi baixa pels masos de Fandos i del Capellà i per on discorre l’itinerari «Estels del Sud». En tot aquest tram gaudim d’espectaculars vistes de les faixes i cingles a la falda de la Mola dels Atans, la Punta de l’Aigua i, entremig, el coll de la Gilaberta que trepitjarem més endavant. Ben aviat atenyem les ruïnes d’un mas.

Mas de les Crevetes de Lloà (828m)
També l’hem vist anomenat com de les «Creuetes». Ruïnes d’un mas en una cruïlla de camins que antigament deuria ser prou transitada. Per la dreta marxa una sendera al Vacarissal, sota el Coll de l’Avenc. Nosaltres baixem (NE) a la fondalada on hi ha el Pouet de Lloà, a la capçalera del Barranc dels Cubars i continuem en el mateix sentit per enfilar-nos al Coll de la Gilaberta.
Aquí tenim l’opció, pujant en direcció al Vacarissal, d’enfilar-nos a la Punta de l’Aigua. Prenem direcció contrària (NW) per guanyar el Coll dels Atans i comencem a davallar atalaiant la plana de la Terra Alta i el Matarranya i més endavant el Tossal d’Engrilló. Per dins d’una magnífica pineda atenyem (NE) a la font del Montsagre d’Orta.

Font del Montsagre d’Horta (939m)
De déu irregular, reté l’aigua en una filera de cóms. Hi ha un pal indicador. Prenem direcció a Orta (N) seguint la torrentera on brolla la font, que és la capçalera del Barranc del Closet. Seixanta metres més enllà surt una sendera a mà dreta per la que podem enfilar-nos al Tossal d’Engrilló. Passem pel costat d’una antiga cleda i travessem el Pla dels Ravanals fins al fil del cingle on localitzem una ampla feixa per la que baixem a mà dreta fins al pas.

Pujador d’en Valero (911m)
És grau que aprofita ingeniosament les debilitats del cingle per superar-lo, apuntalant alguns trams amb contraforts de pedra seca, i que ens permet baixar-lo sense ni ajudar-nos amb les mans.
Superat el pas flanquegem per l’obaga, anem a passar entre dos esperons i baixem (NW) decididament fins a les ruïnes de la Corralissa del Mas d’Andill. Un tram més de sendera seguit de pistes precàries ens deixen a la principal que prendrem a l’esquerra (SW), caminant bona estona planerament fins a recuperar el punt de partida.

Powered by Wikiloc

El Montsagre d'Orta

Serra de Pàndols

Indrets de la Batalla de l’Ebre: Puig Cavaller, Punta Alta (cota 705) i Cota 666.

Distància

11,3 km

Desnivell acumulat

606 m

Nivell de dificultat

Moderat

Data

1 de desembre de 2018

Cartografia

Ed. Piolet: Serres de Pàndols i Cavalls (1:25000)

Recursos consultats

La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa. Lluís M. Mezquida. Diputació Provincial de Tarragona.

 

Centre d’interpretació 115 Dies (Corbera d’Ebre)

Itinerari relacionat

Serra de Cavalls

La nit de Sant Jaume de 1938, més cent mil homes de l’Exèrcit Popular de la República creuaven l’Ebre per diversos punts i aconseguien recuperar el terreny entre Mequinensa i el riu Matarranya i el de l’arc que a partir d’aquí fa el riu fins a Benifallet. Durant 115 dies, més de tres-cents mil homes, esmerçant una ingent quantitat de maquinària bèl·lica, van enfrontar-se en la Batalla de l’Ebre, la darrera i més cruenta de la Guerra Civil. La destrucció fou immensa a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. L’exèrcit feixista aconseguí fer recular el republicà que, vençut, el 16 de novembre, el que restava de les seves unitats retornà a la riba esquerra.

Juntament amb la veïna serra de Cavalls, la de Pàndols, sobre Gandesa, fou un dels punts on els enfrontaments resultaren especialment acarnissats. L’itinerari que proposem recorre bona part de la serra i visita alguns dels indrets tristament emblemàtics.

L’ofensiva republicana va quedar deturada a les portes de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa i Prat de Comte. A partir d’aquí va perdre la iniciativa i foren obligats a recular progressivament. Dominant parcialment la Serra de Pàndols, s’hi van atrinxerar i hi van resistir fins al primers dies de novembre.

L’itinerari és fàcil, la senyalització deficient tot i que els camins, en general, són ben fressats llevat d’alguns trams poc definits.

Accés

Poc més enllà del punt quilomètric 12 de la C-43 entre Gandesa i Pinell de Brai, trobem el Coll de la Font on parteixen dues pistes la primera a mà esquerra i tot seguit una altra a la dreta. En aquesta hi trobarem un petit espai suficient per aparcar-hi un parell de vehicles.

Coll de la Font (425m)

En aquest punt hi passa el camí de Gandesa a la Fonteta, per on retornarem. És paral·lel a la carretera i hi discorren el GR 171-3 i el de St. Jaume de l’Ebre. També en surt el camí de la Serra de Pebrer on hi ha el Pic de la Mort. Als mapes militars antics és ressenyat com a «Coll del Niño» i a primeries d’agost del 1938 hi havia instal·lat un del lloc de comandament de l’exèrcit feixista dons la línia del front era poc més avall.

Comencem a caminar en direcció a Gandesa i, cent-cinquanta metres més amunt, pel costat d’una estació potabilitzadora, prenem a mà esquerra el camí del Mas d’en Sunyer (SW) per la Valleta de l’Esquirol, una pista ampla. Quan es bifurca, pugem a la dreta, per un tram pavimentat. És el ramal que mena al repetidor de Puig Cavaller. Poc abans de que faci una marcada colzada a l’esquerra, en un tram planer, l’abandonem per la dreta. Els primers metres el corriol no és definit (hi ha algunes fites), poc més enllà ja es perfila millor i, malgrat no ser gaire fressat, és fàcil de seguir (NW). Al cap d’uns dos-cents metre sortim sobre el camí de Gandesa al Puig Cavaller, ben fressat, per on discorre el PR C-27, que seguim a mà esquerra (S) tot pujant per la carena del llom que es despenja del cim. Els senyals del PR són escadussers. La pista va paral·lela a més baixa cota.

Túnels (555m)

A mà dreta, per sota del camí, trobem un parell de túnels que foraden la carena. Corresponen a posicions de l’exèrcit sollevat. El Puig Cavaller, l’alçada més important dels rodals, va restar en poder dels feixistes durant tota la batalla.

Continuem en la mateixa direcció fins a sortir de nou a la pista que seguim fins al peu del repetidor.

Pel costat de l’edifici s’enfila un corriol ben definit en direcció al cim. Ens cal ajudar-nos amb les mans en algun punt. Apareixen senyals blaves en forma de ferradura. Corresponen a la marxa senderista dels «Espantarrucs» que organitza el CEG Terra Alta. N’anirem retrobant esporàdicament bona part de l’itinerari.

El camí ens decanta pel vessant llevantí, seguint una llarga lleixa balmada al peu de la mola, on en un curt tram hi ha una cadena com a passamà, fins al peu del morral de migdia. Ara continuem uns metres per un corriol entre la roca i la pineda fins a localitzar un pujador on, ajudant-nos amb les mans, guanyem el cim del tossal.

Puig Cavaller (706m)

Coronat per un vèrtex geodèsic, és una bona talaia. Com ja s’ha dit durant tota la batalla va restar ens mans dels feixistes que la varen utilitzar com a observatori perquè des d’aquí és dominava perfectament tot l’escenari del front.

El puig està unit a les Crestes de Volendins per una carena que recorrem (SE-S) seguint un camí prou definit fins a un collet on comencem a flaquejar (NE) pel vessant obac de les Crestes fins a localitzar un grau on travessar-les. Continuem flaquejant, ara pel vessant solell, fins que el camí fa un gir de 90º i baixem decididament (ESE) a la vall on trobem primer el Mas d’en Torner i, poc més enllà el coll homònim.

Coll d’en Torner (478m)

Entre la Vallada d’en Torner al nord, una llarga i planera llesca ocupada per feixes de conreu, al peu de la Serra de Pàndols, que continua més enllà de la Fonteta amb la Vall de les Carruves al peu de la Serra de Cavalls. I la Vall del Frare, a migdia, engorjada entre les Crestes de Volendins i les serres de Pàndols i del Crestall. Per aquest coll i les dues valls hi passa l’estreta i revoltada carretera que baixa de la Fonteta a la Fontcalda, a la riba del Canaletes. La del Frare deu el nom a l’agulla vertical i isolada que haurem pogut albirar tot baixant de Volendins.

Des de la Fontcalda i per la Vall del Frare varen ascendir les unitats feixistes el 10 d’agost de 1938 per atacar les posicions republicanes a la Serra de Pàndols.

Des d’aquest punt parteix una pista, apta per a turismes, que puja a l’ermita de Santa Magdalena i a la Punta Alta (cota 705) que és on ens adrecem, però no la seguirem: per darrera dels rètols indicadors, entre la pista i la carretera, pugem (S) per un corriol, seguint un tallafoc obert sobre un esquenall.

En aquest tram de fort pendent gaudim d’una magnífica perspectiva de la Muntanya de Santa Bàrbara, dels cims que s’alcen sobre Bot (Migdia, la Plana i l’Agulla) i del cingle que cau de les Crestes de Volendins, així com del camí que hem fet des del Puig Cavaller.

Superada una graonada rocallosa sortim sobre una pista que prenem a mà esquerra fent un gir de 90º (E). La seguim uns dos-cents cinquanta metres i la deixem per un corriol paral·lel a mà dreta (senyals de PR) pel que, superada una altra graonada, guanyem la carena i prosseguim (E-NE) per un tallafocs.

Cota 698 (700m)

Aquesta posició carenera fou molt disputada entre els dos exèrcits del 10 al 14 d’agost de 1938, canviant diversos cops de mà. Finalment els feixistes assoliren dominar-la.

Continuem pel tallafocs i, poc més enllà, sortim a una pista que prenem a mà dreta seguint-la uns dos-cents seixanta metres fins a una ampla clariana on hi conflueixen diversos camins. Hi ha rètols indicadors i plafons dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Prenem el ramal que puja a Punta Alta que, poc més enllà, és pavimentat.

Monument a la Pau (701m)

Erigit per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó i inaugurat l’any 1989. L’acompanyen un memorial amb làpides commemoratives i un gran mirador amb plafons explicatius. És situat al costat mateix de la Punta Alta, coneguda des de la Batalla de l’Ebre com «Cota 705», el punt més enlairat de la serra de Pàndols. Els republicans varen perdre aquesta posició el mateix dia que la Cota 698, el 14 d’agost. Retornem a la cruïlla on continuem per la pista del Coll d’en Torner (NW). Deixem a mà dreta el ramal que baixa a l’ermita de Santa Magdalena però prenem el següent, també a la dreta, en direcció al repetidor radioelèctric que s’alça sobre la carena. Darrera del repetidor hi ha un observatori geològic amb penells explicatius. Continuem carenejant (NE) per la pista que aviat esdevé un corriol poc definit.

Cota 666 (666m)

La carena que recorrem és una llarga graonada avançada de la serra, separada d’aquesta pel Barranc de Pàndols. Domina tota la Vallada d’en Torner. Els republicans conservaren aquesta estratègica posició juntament amb la de l’ermita de Santa Magdalena a la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls. Davant la dificultat de recuperar-les, els feixistes orientaren la contraofensiva vers a Corbera i la Venda de Camposines.

Els republicans es van fer forts en aquestes posicions fins a primers de novembre quan, sota un allau de foc artiller i d’aviació com mai s’havia vist en tota la guerra, varen perdre-les. Això suposà el final de la Batalla de l’Ebre: el 16 de novembre les darreres unitats republicanes retornaren a la riba esquerra del riu per Flix.

El camí carener no és gens fressat ni senyalitzat, però el pas hi és franc. Avancem propers al fil del cingle a localitzar el pas amb senyals de PR i fites pel que baixem a mà esquerra. Davallem en fort pendent, obac i humit, en direcció al Mas de Tomaset que hem pogut albirar des de la carena. El camí aquí és més fressat tot i que té trams prou indefinits en els que ens guiem per les fites. Ens cal mantenir l’ull viu en tota la baixada. Quan passem pel costat del mas, en un tres-i-no-res som a la Fonteta.

La Fonteta (375m)

Àrea de lleure amb font, taules i graelles al costat de la C-43. Hi passa el GR 171-3 que seguirem, sempre paral·lels a la carretera, fins a retrobar el Coll de la Font.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Serra de Pàndols

La Falconera i els Estrets d’Arnes

Del mas de Lliberós a les Moles del Don i la Falconera per la canal del Magí i retorn pel coll del Xato

Distància 8,3 km
Desnivell acumulat 485 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 23 de maig de 2013
Cartografia Ed. Piolet: El Port (1:25000)

Circular per una contrada bellíssima. Aprofitant l’equipament de la Canal del Magí, a les Moles del Don (1), resseguim la carena fins a la Falconera envoltats de moles amb timbes espectaculars.
Un itinerari curt que no ens ocuparà més de mitja jornada, ideal per combinar, per exemple, amb la pujada a les veïnes Roques de Benet. O, senzillament, deixant escolar el temps embadalits contemplant els gorgs del Riu dels Estrets.
No és un itinerari fàcil. El trànsit per la carena amb un estimball considerable requereix atenció, saber-se moure per terreny agrest fora de camí definit i cercar els millors passos. La Canal del Magí és fàcil si un està avesat a vies equipades, ferrades,… No cal corda, però si dissipadora i casc (especialment si el grup és nombrós).

Accés
Des de la T-330, a l’alçada d’Horta de Sant Joan, seguim un indicador a ‘Els Ports’, pel camí asfaltat que mena a l’àrea de la Franqueta, durant 7 quilòmetres. Baixant a mà dreta accedim a la zona d’aparcament del mas de Lliberós. Pel camí haurem deixat a l’esquerra la Font de la Pineda, on podem aprovisionar-nos.

Mas de Lliberós (526 m)
Àmplia zona d’aparcament, propera a les ruïnes del mes, amb plafons informatius. Marxem (W) per una pista, creuem un pontarró i atenyem un camí molt fressat que ens apropa al Riu dels Estrets i que seguim pel marge dret (hidrològic i en el sentit de la marxa).
Camí planer per un congost obert, envoltat d’altíssimes moles de conglomerat on el riu salta i s’entolla.
Continuem fins que , al peu de les Moles de Biarnets, el congost s’obre.

Pontet de Cantavella (480 m)
Retornem pel mateix camí fins poc més enllà d’un pronunciat meandre de 90º, a l’alçada d’una canal molt evident de les Moles del Don, amb un bloc encastat al bell mig (canal del Patxi). Baixem a la llera i creuem a gual entre un toll (esquerra) i uns blocs (dreta). Segons el cabal és possible que calgui descalçar-nos.
Ens enfilem per l’altra riba (indicis de corriol) esbiaixant a la dreta fins a peu de cingle, on trobem camí més definit que seguim a la dreta, revoltant la mola per una lleixa i entaforant-nos a una canal.

Canal del Magí (540 m)
Molt encaixonada. Equipada l’any 2012 per Jordi Vallvé ‘Skapat’ per facilitar l’accés a tres canals veïnes (Patxi, Skapat i del Vent). Al primer tram, més vertical, hi trobem grapes i línia de vida. Desprès el pendent decreix i solament ens caldrà ajudar-nos amb les mans en un parell de punts.
Sortim de la canal, anem a l’esquerra (SW). Pugem a buscant el fil del cingle i després girem per revoltar l’embut de la canal del Patxi (W).

Canal del Patxi (657 m)
A partir d’aquí crestegem sense camí definit, amb algun tram de terreny descompost, buscant els millors passos. De tant en quan ens cal apartar-nos de la carena per esquivar obstacles. Sempre pel vessant ponentí, dons pel llevantí l’estimball és considerable.

La Falconera (798 m)
Punt més prominent d’una estreta carena, coronat per una senzilla fita.
Davallem per un llom proper a la timba. Esquivem el següent esperó per la dreta, en una zona arbrada i anem perdent alçària en direcció a la Ballestera i l’evident collada on, poc abans d’arribar-hi, trobem fites i indicis d’un camí que s’ajunta per la dreta i que seguim.

Coll del Xato (664 m)
Hi passa la pista dels Pradets. Anem a l’esquerra. Però no pas per la pista, sinó per un camí ben fressat i ombrívol entre la pineda, que baixa seguint segueix el torrent del Torrero, per la falda llevantina de la Falconera.
Deixem a mà dreta les ruïnes del mas del Torrero i de nou creuem a gual el Riu dels Estrets per retornar al punt de sortida.

  • (1) Hem llegit que el nom ve del qui fou propietari d’aquests paratges, un acabalat veí d’Arnes, Antoni de Salvador, conegut com ‘el Don’.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

El Carrer Ample i l’Espina

Circular al cim de l’Espina des de l’Àrea recreativa de la Franqueta pel barranc de Carrer Ample i el Mas de Maraco. Retorn per les Rases del Maraco i les Clotes.

Distància 18,5 km
Desnivell acumulat 980 m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 de gener 2012
Cartografia Editorial Piolet. El Port (1:30.000)

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

El principal atractiu d’aquest itinerari no és el cim, sinó el camí, per la diversitat de paratges i contrastos. Pujar a l’Espina és un afegitó més a la ruta que, si anem curts de temps, podem obviar.

El Barranc de Carrer Ample te dos trams ben diferenciats: el primer humit, verd i pregon. El segon, a la part alta, més obert però quasi nu de vegetació on uns pocs exemplars s’aferren a un terreny inhòspit. Aquí la sorprenent morfologia del paratge ens aportarà molts al·licients.

Al retorn per les Rases del Maraco ens trobarem amb quelcom semblant. Un primer tram carener, obert i despullat, exposat a les ventades, on hi gaudirem d’àmplies perspectives i on podrem albirar a vista de pardal el camí d’anada. Desprès ens endinsarem pel bosc ufanós i ombrívol.

És un itinerari fàcil que no ofereix dubtes d’orientació, i allà on puguin aparèixer hi trobarem fites o senyals. No te cap pas compromès i com a molt ens haurem d’ajudar amb les mans en algun punt del barranc. Ara be, cal tenir en compte la seva llargària, desnivell i, sobretot, la meteorologia: cal renunciar-hi en cas d’amenaça de tempesta ―no cal oblidar que caminarem per un barranc― i el trànsit per les Rases del Maraco pot resultar impossible en una zona de ventades considerables.

Àrea recreativa de la Franqueta (550m)

Aproximació: Des d’Horta de Sant Joan anem en direcció a Arnes. Un cop a la T-333, seguim un indicador cap a l’esquerra vers “Els Ports”. Sense deixar el camí asfaltat, després de 9,5 km arribem a l’àrea recreativa de la Franqueta.

Pel marge dret hidrològic del riu dels Estrets marxem per la pista que, pel Coll de les Saleres, puja a la Vall d’Uixó.

Ben aviat atenyem el desguàs del Riu Sec on deixem la pista per un ampli camí a l’esquerra (pal indicador Àrea d’Interpretació la Marbrera), ben condicionat, guardat amb passamà i estaques, fins a la propera marbrera.

Marbrera (567m)

L’extracció del material (a cel obert) que conforma les parets del barranc de Carrer Ample és remunta a 1966. Gràcies a les accions de protesta empreses per la gent del territori, l’explotació d’aquesta marbrera, anomenada Renacimiento, mai es va completar. Gairebé 50 anys després s’ha assolit la seva restauració. L’objectiu és per una banda recuperar l’espai i per una altra explicar la importància dels valors naturals que van justificar aquesta defensa (font: El Penjoll. Art de paraula).

Tot l’espai ha estat preparat per visitar-lo amb escales, baranes i penells informatius.

A partir de la marbrera continuem per la llera pedregosa del riu Sec i encetem el Barranc de Carrer Ample en un tram estret i engorjat, que no fa honor al seu nom. Flanquejat d’altes parets rocalloses amb algunes agulles, balmes i formacions capricioses producte de l’erosió, característiques i comunes dels terrenys calcaris.

La ruta resulta d’allò més evident dons marxa tothora per la llera principal,

rebutjant torrenteres subsidiàries. Per si ens queda cap dubte, hi ha fites que ens orienten oportunament. El camí alterna trams rocallosos on cal anar esquivant els obstacles amb altres de camí fressat i planer.

La vegetació és abundosa, hi ha pi, carrasca, boix i moltes espècies arbustives. Llevat d’èpoques plujoses o de tempesta el barranc és sec, amb algunes surgències i tolls esporàdics de poca entitat que podem esquivar per corriols laterals.

Hi ha dos trams ben diferenciats. És en aquest primer on hi trobarem més aigua i vegetació.

Passat un pont natural de pedra (per sobre nostre a l’esquerra del camí) cal estar atent i rebutjar el barranc del riu Sec de Baix, continuant per la dreta. Poc més enllà trobem a l’esquerra la font de les Baranes, que recull l’aigua en una cisterna.

Quan el pendent augmenta i les parets del torrent s’estrenyen, entrem a l’Estret de les Palanquetes.

Estret de les Palanquetes (671m)

El travessem entremig d’altes parets. Desprès travessem una clapa boscosa i quan en sortim la llera s’obre i s’eixampla. La vegetació quasi desapareix i la fisonomia del paisatge canvia radicalment: La roca nua deixa al descobert els estrats sedimentaris perfectament paral·lels que, rebregats pels moviments tectònics, confereixen un paratge sorprenent i corprenedor.

El barranc és pròpiament un plec sinclinal pel fons del qual transita el camí.

Cova de la Rambla (869m)

L’hem vista anomenada com cova de la Rambla de Dins, del Llop i també del Pastor. És al la confluència amb el barranc homònim (també anomenat com del Pouet de l’Errà). De poca fondària, presenta una gran sala amb la boca protegida per parets de pedra seca.

A l’interior hi ha dibuixos rupestres falsos, executats però amb força gràcia.

Continuem camí pel marge esquerre del barranc enfilant-nos a l’ampli llom carener.

Confluència amb el GR 7 (1.020m)

Al llom carener confluïm amb el GR 7 (i els senyals blaus de la ruta Estels del Sud) que seguim a l’esquerra, pujant en suau pendent. Anem a passar pel costat del Mas de Maraco fins abastar la capçalera del Barranc de la Rambla, al Coll d’Alfara (1.135m), entre la punta del Bassiol al SE i l’Espina al NW (opcionalment, passat el mas, podem desviar-nos per un llom més a l’E per coronar abans aquest cim i baixar al coll).

Sense camí definit (algunes fites ens poden ajudar) ens enfilem per terreny fàcil fins a l’Espina.

L’Espina (1180m)

Coronat per un vèrtex geodèsic. Excepte vers ponent i el nord te la perspectiva retallada per les muntanyes veïnes (Punta de l’Enrajolada, Punta del Bassiol i el Caro). Però hem llegit que en dies clars pot albirar-s’hi fins als Pirineus. Destaquen especialment vers el NW les roques de Benet.

Retornem sobre els nostres passos fins a la confluència amb el camí del Carrer Ample on, a l’esquerra, continuem pel GR per encetar el tram carener de les Rases del Maraco. Fins al refugi de les Clotes marxarem en direcció SW, per la carena o ben propers a ella.

A la dreta, al nostres peus, podem albirar la fondalada del Carrer Ample i resseguir bona part del segon tram de l’anada.

A l’alçada de la Punta de Marranya passem un collet que els aboca al vessant llevantí i gaudim d’una bona vista sobre Alfara de Carles i el Barranc de la Conca. Al Clot de Dalt podem abocar-nos de nou a la cinglera per observar a vista de pardal l’Estret de les Palanquetes.

Més enllà, al coll del Eriçons entrem al bosc que ens acompanyarà fins al refugi.

Refugi de les Clotes (988m)

Lliure, però ben condicionat i amb la coberta nova. Retornem sobre els nostres passos uns 250 metres per localitzar un camí a mà esquerra (fita).

 

Cruïlla (983m)

Primer per dins el bosc i desprès per terreny més aspre, anem resseguint un antic camí de muntanya que marxa vers ponent per la falda meridional de la Punta de la Serena.

Quan albirem la pista encara no hi baixem sinó que hi seguim paral·lels fins poc més enllà del coll.

Coll de les Saleres (888 m)

Pista de la Franqueta a la Vall d’Uixó pel Coll de les Saleres. Salva el pendent fent grans llaçades entre dos barrancs. En 4 quilòmetres i escaig ens retorna al punt d’inici.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF