Arxiu de la categoria: Vallès Oriental

El Turó de l’Home i les Agudes

Des de la Plana del Coll pel Pla del Saüquet i retorn pel camí dels pous de neu.

Distància 11,6 km
Desnivell acumulat 839 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 28 de juny de 2020
Cartografia Editorial Alpina: Montseny (1:25000)
Recursos consultats «Els pous de neu i de glaç del Montseny, inventari per a una preservació» Joan López i Cortijo. «Monografies del Montseny» (visitada el juny 2020)

Un itinerari més, d’entre les diverses opcions, per accedir als dos sostres orientals del Massís del Montseny. En aquesta ocasió pel vessant de migdia. Fàcil, per camins ben fressats i, en bona part, senyalitzats seguint el GR 5.2, excepte curts trams per camins evidents i fitats. A banda de coronar el Turó de l’Home i les Agudes, l’interès rau en visitar els pous de neu a l’obaga del Serrat dels Pous, carener entre els dos cims.
De l’aprofitament de la neu n’hi ha constància des de l’antigor arreu del món. Als Països Catalans des de mitjans del segle XVI fins a les acaballes del XIX es va  desenvolupar una verdadera indústria frigorífica, basada en el comerç de la neu i el glaç naturals, afavorida per unes condicions climàtiques propícies: el període conegut com la Petita Edat de Gel. En resten vestigis en forma de pous de glaç, de neu i poues —més pròpiament anomenades congestes— escampats pel territori. La toponímia relacionada és abundosa. Especialment a les serralades on, per raons obvies, era més fàcil d’obtenir i conservar. Com la del Montseny que, a més, tenia l’avantatge de la proximitat a grans ciutats i al port de Barcelona. Per això se’n conserven restes repartides per tot el massís, però és el sector NW del serrat de les Agudes el que alberga el complex de pous i congestes més gran. Al tram comprés entre el coll de les Agudes i la Gronxadora, en Joan López n’ha arribat a inventariar, entre congestes i pous, vint-i-sis. Orogràficament és un enclavament idoni: per sobre els 1300 metres i obac. La majoria es localitzen als anomenats emprius de les Agudes. Probablement aquest règim d’explotació comunal deuria influir en la seva profusió.
La tipologia constructiva varia molt: des senzills clots al terra amb un mur al llavi exterior —les congestes— fins a elements ben desenvolupats arquitectònicament. Als pous de glaç s’hi emmagatzemaven els blocs prèviament obtinguts per congelació en basses. Als de neu i a les congestes s’hi conservava la neu premsada. A les Agudes no s’hi localitzen pous de glaç, hi ha congestes, de forma cònica, i pous de neu cilíndrics amb parets de pedra seca. La neu es compactava en motlles i els blocs obtinguts era el que s’empouava.
Els tipus d’explotació del negoci variava molt d’un lloc a l’altre. Hi havia pous de propietat privada i empreses mercantils que els explotaven. Els dels emprius de les Agudes, almenys durant el segle XIX, eren explotats per companyies formades per pagesos del Veïnat de França de Fogars de Montclús, del Veïnat d’Amunt i de Vila-seca de Montseny. Al capdavant hi figurava l’amo de can Cervera (Montseny) com a encarregat de passar comptes i anotar meticulosament els jornals emprats per cada soci. En aquest mas es conserva abundant documentació relacionada.
L’ofici de nevater era temporer: els pagesos dels masos de la contrada, aprofitant les temporades de baixa activitat agrícola, es dedicaven aplegar, empouar i transportar la neu. Per exemple en la campanya de 1818 si arribaren a aplegar 23 homes.
La irrupció del procés d’obtenció glaç artificial apariat al canvi climàtic van anar convertint l’explotació nevatera en residual, fins a desaparèixer a la primera meitat del segle XX. Si som bons observadors, pel mateix camí dels pous localitzarem diverses places de carboner, un altre dels oficis desapareguts. De tal forma que la producció de refrigeració i calefacció varen conviure durant centúries en aquestes contrades.

Accés
Per la BV-5114/GIV-5201 entre Sant Celoni i Viladrau, a l’alçada del pantà de Santa Fe, entre els punts quilomètrics 20 i 21, prenem la BV-5119 en direcció a la Costa de Montseny, el Turó de l’Home i Fontmartina. Podem aparcar a l’àrea d’esplai de la Plana del Coll, encara que aquest itinerari parteix d’una mica més amunt, passada la Font del Senglar.

 La Font del Senglar (977m)
Seguint el GR 5.2, que ja no deixarem fins al cim, emprenem la pista que mena al Baiés de la Costa i ca l’Agnès. Aviat creuem el Sot de Garralps on deixem la pista per una de més precària a mà dreta, en pujada. Poc més amunt l’abandonem per un sender a mà dreta. Bastant més enllà sortim a una altra pista —ramal de la del Baiés— tancada per un cadenat, que seguim. Des d’aquí ja podem albirar el Turó de l’Home i el seu veí Puig Sesolles, fàcilment identificables per l’antic observatori i l’antena de telecomunicacions.
Poc més amunt, en un tancat revolt a mà dreta, rebutgem un sender a mà esquerra. Es tracta d’un camí marçaler, un dels utilitzats pels habitants d’aquest vessant del Montseny per adreçar-se al coll de Sant Marçal. La pista fineix al Corral del Deumal.

Corral del Deumal (1193m)
Pocs metres a la dreta del camí hi ha les ruïnes del que, a jutjar pel nom, hauria estat una construcció per guardar el ramat. Continuem per un sender ben fressat. A l’alçada d’una estaca indicadora del GR, surt a mà esquerra un caminet mig engolit pel falguerar. És el dels Matxos, pel que retornarem.
Entrem al Pla del Saüquet, cobert per un dens falguerar. Atenyem un clap de fageda on virem 90º a mà dreta (E) deixant a l’esquerra un camí que baixa al dels Matxos. Poc més enllà hauríem de trobar la font del Pla del Saüquet i, més endavant, les restes del primer pou de neu, el d’en Deumal però, probablement per l’espessor de la vegetació arbustiva, som incapaços de localitzar-los. Després d’una marrada i colzada prosseguim vers el N fins atènyer el coll.

Coll Sesbasses (1643m)
Hi ha qui creu, sense que s’hagi pogut documentar, que el nom podria tenir relació amb l’embassament per la producció de glaç. De fet hi havia uns clots que varen desaparèixer amb la construcció de la carretera a l’antiga base militar del Puig Sesolles. El camí al cim del Turó de l’Home és ben evident a mà dreta (SE).

Turó de l’Home (1706m)
Coronat per un vèrtex geodèsic, és considerat el sostre del Vallès Oriental. Hi ha l’edifici del que fou un observatori-refugi ideat per Artur Osona i l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) precursora del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i que es començà a construir el 1881. Els imprevistos varen ajornar-ne l’obertura fins al 1932 de la mà d’un altre soci del CEC, el Dr. Eduard Fontserè. L’observatori va estar en funcionament fins l’any 2001.
Retornem al coll on, per accedir al veí cim de les Agudes podem fer-ho continuant pel GR 5.2, però preferim carenejar pel Serrat dels Pous (NE), termenal entre els municipis de Fogars de Monclús i Montseny. Seguim un camí ben fressat i fitat que ens mena passar pel costat del Turó del Catiu d’Or i pel de l’Home Mort, superat el qual retrobem el GR i el coll Sacarbassa. Esquivem el puig homònim, atenyem el Coll de les Agudes i enfilem els darrers metres del segon objectiu.

Les Agudes (1706m)
Coronat per una creu. A banda de termenejar entre Fogars i Montseny (Vallès Oriental), també ho fa amb Arbúcies, de forma que és el sostre comarcal de la Selva. Retornem al coll.

 Coll de les Agudes (1647m)
Cruïlla de camins. Per ponent hi arriba el del Coll Sesbasses i pel nord el de Sant Marçal. Per aquests dos hi discorre el GR 5.2. Per migdia ho fa el de la font de Passavets per la de Briançó. No prenem cap dels tres, sinó un entremig del de Sant Marçal i del de Sesbasses. No és senyalitzat, però ben fitat i fressat. El seguim baixant per l’obaga (SW).
El primer que localitzarem són cavitats còniques corresponents a les poues o congestes que més endavant s’alternaran amb els pous (els únics que hem identificat amb el corresponent waypoint). N’hi ha de restaurats i altres que no. Alguns queden apartats del camí, especialment els dos darrers coneguts com d’en Cervera. A partir d’aquí sortim sobre una pista que deixem aviat pel camí dels Matxos a mà esquerra. De seguir-la, ens menaria, amb bones llaçades, al Veïnat de França per la font de Gallina.
El camí dels Matxos és fàcil de seguir entre la fageda, però després sortim sobre un altre falguerar on la dificultat rau en saber on posem els peus, no pas perquè el camí no sigui fressat, sinó per la frondositat dels matolls.

Itinerari relacionat
Les Agudes i el Turó de l’Home pels Castellets

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

El Turó de l'Home i les Agudes

Les Agudes i el Turó de l’Home

Del Coll Sesferreres a les Agudes i el Turó de l’Home pels Castellets, retornant per la Font de Briançó i el Sot de Pont Gran

Distància 9,3 km
Desnivell acumulat 682 m
Nivell de dificultat Alta
Data 30 de novembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Montseny, parc natural (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular pel Parc Natural del Montseny amb ascensió als dos sobirans del massís, les Agudes i el Turó de l’Home, per la cresta dels Castellets.
La dels Castellets és una de les rutes habituals, no pas la més fàcil. Al nostre parer la més atrevida i agraïda de la contrada. El trànsit per la cresta exigeix grimpar sovint i travessar trams molt aeris que, si be no han de representar un problema per a gent avesada a muntanya, cal tenir-ho en consideració.
El retorn pel Sot de Briançó i el Sot de Pont Gran l’hem fet, amb una lleugera variant, seguint el track de l’usuari d’aquest portal “el Porquet de Sant Antoni” (gràcies!). Tot i que és prou interessant, hi ha diverses alternatives com expliquem més avall.

Accés
Des de Viladrau per la GI-543 i la GIV-5201 fins a Sant Marçal on passa a denominar-se BV-5114. Passat el Coll de Sesferreres, entre els punts quilomètrics 27 i 26, hi ha un ampli aparcament a mà esquerra (Àrea de les Ferreres).
Des de Sant Celoni per la BV-5144, per Campins i Santa Fe de Montseny.

Coll Sesferreres (1188 m)
Davant mateix de l’aparcament, a l’altre marge de la carretera, comencem enfilant-nos, en moderat pendent i vers el SE, per un ben fressat corriol. Seguim senyals de pintura vermells per entremig del bosc.
Aviat, en una clariana, podem albirar vers el S la magnífica talaia de les Agudes.
Creuem una pista que seguim pocs metres tot reprenent el nostre camí a mà dreta (senyals i fites). Prenent-la a l’esquerra ens retornaria a la carretera.
Al Pla d’en Jep Xic podem apartar-nos lleugerament del camí per observar el Matagalls, el Coll Pregon i Sant Marçal.

Coll Sa-siureda (1404 m)
Per l’esquerra puja un corriol des del Sot de Pont Gran, pel que retornarem. Vers el S destaquen les Agudes i el primer turó del crestall dels Castellets.
Aviat comencem a grimpar pel vessant ponentí (W) esquivant blocs granítics. Seguint els senyals ens enfilem a l’ampli crestall per on continuem.

Pas de la cadena (1445 m)
Dues opcions, continuar crestejant (senyals de pintura grocs) o perdre uns metres pel vessant ponentí (W, dreta en el sentit de la marxa) i encarar el pas de la cadena. Optem per aquesta darrera seguint per una lleixa. En el punt més estret i amb força “pati” hi ha instal·lat un passamà de cadena.
Ens enfilem de nou a la carena, recuperem els senyals de pintura grocs i crestegem fins al coll.

Coll de Castellets (1488 m)
Evident i molt pronunciat que ens obliga a perdre uns metres. Ens enfilem pels Llisos, entre rocam descompost i herbei. Aviat tornem a grimpar per superar unes graonades.
Observem el canvi en la morfologia del rocam: al coll Sa-ciureda era granit, a partir del de Castellets, esquist.
Resseguim les sifonades de la cresta amb sovintejats passos de grimpada fins que atenyem un avant-cim des del que ja podem albirar el de les Agudes i, més enllà, el del Turó de l’Home.

Les Agudes (1706 m)
Sostre comarcal de la Selva. Termenal entre Arbúcies (la Selva), Montseny i Fogars de Monclús (Vallès Oriental). Coronat per una gran creu, bústia i un rellotge de sol.
És un cim planer, que s’allargassa vers el SW per un ampli llom carener en direcció al Turó de l’Home i que contrasta amb l’abruptesa dels altres vessants.
Ens dies clars la panoràmica és superba.
Baixem per camí evident i fàcil fins a la collada.

Collada Sesagudes (1647 m)
O Coll de les Agudes. Cruïlla de camins (senyalitzada amb estaques). Podem optar per escurçar l’itinerari baixant per un vessant o l’altre (vegeu variants).
Continuem carenejant per camí fàcil i planer resseguint els successius turons fins al Coll Sesbasses des de on, en poca estona, ens enfilem al Turó de l’Home.

Turó de l’Home (1706 m)
Vèrtex geodèsic i edifici del que fou l’observatori-refugi del Servei Meteorològic de Catalunya, inaugurat l’estiu de 1932.
Al veí cim de Puigsesolles hi hagué durant anys un destacament militar per a les instal·lacions de telecomunicacions. Amb aquest fi es va habilitar una carretera que hi puja tot passant pel Turó de l’Home.
Retornem al Coll Sesbasses.

Coll Sesbasses (1644 m)
Prenem a l’esquerra el PR-C 208 (estaca indicadora) baixant vers el NE.

Font de Briançó (1495 m)
Ben arranjada, raja amb deu perenne. Prenem a l’esquerra la pista que puja del Pla de l’Espinalt en direcció al Sot del Mal Pas.

Sot del Mal Pas (1470 m)
Sot, a moltes contrades com a la Selva i el Vallès, és la forma d’anomenar un barranc o una vall petita i fonda.
Deixem el PR-C 208 que baixa a mà dreta i continuem per la pista que, progressivament, mostra més mal estat envaïda per malesa, fajos novells i herbei. Virem al NW paral·lels, però a més baixa cota, a la cresta dels Castellets que s’alça a l’esquerra, dos-cents metres per sobre els nostres caps, malgrat que el bosc no ens deixa albirar-la.
La precària pista dóna pas a un corriol.

Sot de Pont Gran (1390 m)
Extremem les precaucions revoltant la clotada per terreny aeri i rost. Recuperem alçada per camí ben definit fins a retrobar el coll Sa-ciureda on desfem el camí de l’anada.



Itinerari relacionat
El Turó de l’Home i les Agudes  Des de la Plana del Coll pel Pla del Saüquet i retorn pel camí dels pous de neu.

Variants
Algunes de les possible variants per anar, tornar, escurçar l’itinerari o esquivar el pas pels Castellets. Excepte la darrera, estan descrites en sentit descendent i tenen com a punt d’origen la Collada Sesagudes (Coll de les Agudes al mapa excursionista) al SW de les Agudes, a la carena entre aquest cim i el del Turó de l’Home.

Pel GR 5.2
A la Collada Sesagudes baixem vers el NW seguint el GR 5.2 (estaca indicadora) per la tartera del Serrat Llarg. Desprès d’una gran marrada atenyem la pista del Puig que continua en la mateixa direcció. L’abandonem en una bifurcació en Y per una altra a mà dreta que s’acosta a la carretera entre Santa Fe i Sant Marçal. Hi baixem per on ens sembli més evident i la prenem a mà dreta fins a l’aparcament de Sesferreres (570 m)

Per la Barraca d’en Codony
És una variant de l’anterior. Deixem el GR, just abans que descrigui una gran marrada, per un corriol a mà dreta fins al refugi de la Barrada d’en Codony on prenem una pista per la que marxem vers el NW fins a prop de la carretera.

Per la Font de Briançó
A la Collada Sesagudes baixem vers el S fins a la Font de Briançó (estaca indicadora) on trobem el PR-C 208 que agafem a l’esquerra (E) seguint la pista que puja del Pla de l’Espinalt en direcció al Sot del Mal Pas. Poc abans de creuar-lo la deixem per una drecera a mà dreta, per retrobar-la poc més avall. Continuem pel GR fins a la font de Passavets (aparcament, punt quilomètric 22,1 de la BV-5114)

Des de la Font de Passavets
Des de l’aparcament de la Font de Passavets (1206 m) comencem a caminar per una antiga pista que, en amplies llaçades va guanyant alçada per dins d’una fageda i també per una avetosa (hem llegit que és la més meridional d’Europa). El camí, senyalitzat amb biguetes de ferro, pot resultar monòton. Defugiu els ramals que concorren a la pista, tant pel la dreta com per l’esquerra. Podem escurçar-lo fent drecera tot tallant algunes de les llargues llaçades.
Quan el bosc acaba albirem el Turó de l’Home, coronat per l’edifici de l’observatori meteorològic. Ens hi enfilem, per bon camí, des del Coll Pregon on ens deixa la pista.
Retornem pel PR-C 208 i la font de Briançó, des de la collada Sesagudes o la de Sesbasses.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF