Arxiu de la categoria: Alt Arièja

Pic dels Pedrons

des de la duana francesa del Pas de la Casa

Distància 4,2 km (anada)
Desnivell acumulat 808 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 12 de febrer 2006 i 15 de novembre 2008
Cartografia IGN. Bourg-Madame (Col de Puymorens, Pic Carlit) Mapa 2249 OT (1:25.000)

Situat a la Serra de l’Orri de la Vinyola, a la capçalera del Riu Arièja, el Pic dels Pedrons (2.715 m), malgrat estar ben a prop del Pas de la Casa, és plenament en territori occità.

Hi ha diverses alternatives per anar-hi. Una de força habitual (tal vegada la més fàcil) és per ponent, des del Pas de la Casa, seguint l’ARP. Però també pel vessant nord des de la carretera N22, entre el Coll de Pimorent i el Pas de la Casa. Hi ha qui comença la caminada a l’alçada del rec del Baladrar (per darrera l’edifici de la duana). O pel rec del Bac d’en Morer. Nosaltres escollirem un punt intermedi. Totes les opcions menen enfilar-s’hi pel llarg llom que, en sentit nord, es desprèn de la carena del cim.
Al cim gaudim d’una bona perspectiva, excepte vers migdia. Aquest vessant, en contrapartida, ens ofereix una vista impressionant de les abruptes parets i canals nord dels Pics de Fontnegra.
La fàcil aproximació pel llom, fa que esdevingui una excursió agradable i assequible tant amb esquís com amb raquetes. Alguns esquiadors hi pugen amb elles i la planxa de neu a l’esquena. I es despengen desprès per qualsevol dels seus vessants (excepte pel de migdia, massa abrupte). Per això a l’hivern és força concorregut.
El darrer tram, per enfilar-se la la piràmide cimera, pot resultar una mica delicat i requerir l’ús de grampons, segons l’estat de la neu. La carena del cim és una estreta cresta que s’allargassa en direcció sud, perpendicular a la de Fontnegra, en la que hom hi ha instal·lat un cable de seguretat. Per això, difícilment l’assolirem amb raquetes.
En les dues ocasions que hi hem pujat, a banda de gaudir d’uns dies «de luxe», hem trobat bona neu i no ens ha calgut calçar-nos els grampons. En la darrera, era excepcional l’estat del mantell nival, per tractar-se de començaments de temporada (novembre).

Accés. En vehicle, sortim del Coll de Pimorent en direcció a l’Espitalet (L’Hospitalet-pres-l’Andorre) i Fois (Foix) per la N 320. Passats 3 km, prenem a l’esquerra la N 22 en direcció a Andorra i el Pas de la Casa. Passem la duana i, pocs metres més enllà, trobem una petita zona d’aparcament tant a mà dreta com a l’esquerra. Del costat d’aquesta darrera surt, en direcció a ponent, un camí o pista (1.906 m).

Itinerari

Prenem aquell camí que aviat abandonarem per enfilar-nos, segons el nostre millor criteri, al llom que es despenja del Pic dels Pedrons (que encara no podem veure). Som a l’extrem més septentrional d’aquest llom. Pugem en moderat pendent vers migdia. Si no ha nevat fa poc, és fàcil trobar-hi traces.

Ja al damunt del llom, abastem uns filats pel bestiar. Continuem ara vers garbí (SO) en direcció a unes fites metàl·liques. A l’esquerra, a l’altra banda del rec del Baladrar, podem albirar la llarga carena del Pic de la Mina, paral·lela a la que estem seguint, i els edificis de l’antiga explotació minera, avui abandonada, dedicats a l’extracció de mineral de ferro i que donaren nom a aquell cim.

A la cota 2.086 abastem les fites metàl·liques i ja podem albirar vers migdia la Coma de Pedrons, envoltada per llevant pel Pic de la Mina, per migdia per la cresta dels Pics de Fontnegra i per ponent pel Pic dels Pedrons. També se’ns mostra ben clara tota la llargària del llom que estem seguint i els diferents relleixos o turons que haurem d’anar abastant fins al cim.

El pendent és entre planer i moderat, amb alguns trams més forts, per anar assolint els diferents relleixos o turons del llom. Els guanyen fent llaçades. A la cota 2.680 som al peus de la piràmide cimera. Cal emprendre aquest darrer tram per l’esquerra (en el sentit de la marxa; costat llevantí) pujant a l’esbiaix, fins assolir la carena. Segons l’estat de la neu, ens caldrà deixar la raquetes i calçar-nos els grampons.

Un cop a la carena, en resseguim l’afilat perfil vers migdia, durant unes desenes de metres, per assolir-ne el punt culminant. (2.715 m., 2h 45′).

Bona perspectiva de les muntanyes andorranes, occitanes i nord-catalanes que abraça des del Pic Negre d’Envalira fins al Carlit. A migdia però els Pics de Fontnegra ens la priven. En contrapartida però, gaudim de l’abruptesa de les parets i canals de la seva cara nord.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFÀlbum d’imatges clicant a la foto

Puig Pedrós de Lanós i Coma d’Or

Del refugi de Vésines per la Portella de Lanós i retorn per la Coma d’Or

Distància 12,5 km
Desnivell acumulat 1168 m
Nivell de dificultat moderat
Data 26 d’agost de 2006
Cartografia Editorial Alpina. Cerdanya (1:40000)

IGN. 2249OT. Bourg-Madame (1:25000)

Puigs de Coma d'Or i Pedrós de Lanós des de la Portella de LanósRecorregut circular per dos cims i carenes comuns entre l’Alta Cerdanya i l’Arièja que son partió d’aigües de conques ben diferents: A migdia i sol ixent pel Querol tributen al Segre. Al nord i ponent pel Vésines ho fan a l’Arièja. Podria fer-se en una sola jornada però suposaria unes 10 hores de marxa efectiva i, en aquest cas, seria recomanable començar al Coll de Pimorent i baixar per la Coma d’Engràcies. Es preferible fer nit al refugi de les Vésines, que s’hi pot arribar des de l’Espitalet, seguint el GR-107. Situat estratègicament a la confluència de dos senders GR 10 i GR 107, en un racó privilegiat, aquest refugi és una moderna, ben equipada i acollidora instal·lació del FFCAM, molt freqüentada pels senderistes. Si hom vol prescindir dels seus serveis pot acampar-hi al costat (demanant permís) o a un parell de lliures situats al costat de l’estany: la Cabana de les Vésines i el de Berger o de la Jasse. Tot dos en bon estat.
La dificultat de l’itinerari rau en que hi ha alguns trams sense camí ni fites de referència i passos aeris o exposats a la carena d’ambdós cims (que hom pot estalviar-se perfectament sense deslluir ni l’excursió ni les perspectives). El Puig Pedrós no és tant concorregut com el Coma d’Or on molts excursionistes hi pugen, hivern i estiu, des del Coll de Pimorent per la Coma d’Engràcies.

Atenció! Aquesta ressenya té més de 10 anys. Alguns elements com l’estat dels camins i la senyalització poden haver cambiat.

Itinerari relacionat: Puig de Coma d’Or per la coma d’Engràcies

Accés.
Al refugi de Vésines podem accedir-hi pel GR107C des de un tancat revolt de la N20 per sobre de l’Espitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre) en unes 3 hores, o des del Coll de Pimorent. Descarregueu-vos el track

Refugi de Vésines (2.104m)
Prenem el GR 10 davallant fins a trobar el riu de Coma d’Anyell que seguim en direcció nord-est per la riba dreta. La Portella de Llanós, que és la que ens cal abastar primerament, és ben evident: el punt més baix de la carena que tenim a llevant és un coll amb un petit turó punxegut al mig. Nosaltres haurem de passar per la dreta d’aquest turó. Al cap de 15’ de suau pujada trobem un cartell indicador que ens mena a la Portella de Lanós. Deixem el GR prenent un corriol a ma dreta amb senyals de pintura vermells (1) i travessem el riu marxant ara en direcció sud-est. En suau pujada tresquem per un camí a vegades no molt fressat però amb senyals molt freqüents i algunes fites. Als 45’ albirem l’estany Molsut (2.229 m) que deixem a la nostra dreta, canviant el rumb ara vers sol ixent, encarant-nos directament cap al coll. Seguim en moderada pujada i amb algun tram pla. A 1h de camí atenyem un petit estany sense nom al mapa. Travessem el seu desguàs i emprenem la pujada al coll per una llarga llesca herbada evitant la tartera que, per la nostra esquerra, baixa de la falda del Puig de Bacivelles. Ara el camí és més costerut i menys fressat però evident. I els senyals ens ajuden a progressar. Després de passar un curt tram de tartera, amb 1h 30’ de camí, abastem el coll.

  • (1) Ressenyes recents (2016) indiquen que actualment la senyalització és en groc.

Portella de Lanós (2.490 m)
No cal confondre aquesta amb l’homònima, situada més al sud entre el Pic de Cortal Rossó i el de Font Viva.
Hi ha un altre cartell indicador. A l’altra banda el gran Estany de Lanós i el massís del Carlit. En direcció a migdia la llarga carena que ens caldrà passar: a ponent queda tot el circ coronat pel Puig Pedrós.
De la Portella, fent un gir de 90º vers migdia, ens enfilem per un roquissar i encetem la carena. Procurarem passar-la separats de la cresta, rocallosa i aèria en alguns trams, marxant una mica per sota, per la banda de Lanós. Un corriol a penes fressat però ben evident i algunes fites ens ajudaran a seguir el camí correcte que va descrivint un cercle, en direcció sud-oest a mesura que ens acostem a la falda del Puig Pedrós. Un turó rocallós i molt aeri per la banda de Vésines, s’interposa davant nostre: el passarem per l’esquerra, força per sota de la cresta i sense problemes. Un cop superat s’obre davant nostre una vasta plana herbada (2.615 m) amb un suau turonet entremig, tallada obliquament a ponent pel gran, llis i molt inclinat llom del pic. Per aquest llom ens caldrà pujar. Portem 2h 15’ de camí. Al fons del pla, la Portella Roja talla les verticals crestes dels dos cims, el Coma d’Or és el de l’esquerra. Al fons de la vall, a llevant, la paret de la presa del Lanós ja és ben visible. I per sobre, omnipresent, el Carlit.
Comencem enfilant-nos pel llom sense camí fressat ni fites de referència, amb curtes llaçades, cercant les clapes herbades i evitant els llesques de tartera. A banda de la inclinació la pujada, no té altre problema que el pendent que ens obliga a esbufegar de tant en tant.

Puig Pedrós de Lanós o Pic Pedrós
La del Puig Pedrós és una carena amb tres puntes. Ens adrecem al coll per pujar primer al cim nord (2.831 m) que abastem a les 3h de marxa efectiva. Tresquem una mica per la carena vers el nord (força aèria i amb algun pas exposat). Davallem lleugerament per sota el coll, de la banda de Lanós i enfilem, en 15’ més el cim sud (2.842 m), coronat per una senzilla estaca de fusta. Ara la nostra següent fita és el Coma d’Or. Per abastar-la no podem fer-ho per la carena doncs exigeix tècniques d’escalada en cresta. Baixarem en diagonal vers un parell d’estanys (2.595 m), quasi secs a aquestes alçades de l’estiu, que veiem sota mateix de la Portella Roja. Hi arribem a les 4h. Passem per entremig deixant el més proper a Lanós a la nostra esquerra.
A partir d’aquí comencem a pujar de nou per encarar-nos al Coma d’Or que presenta un llarg llom que cau vers Lanós. Més llarg que el del seu veí, però també menys inclinat. Pugem obliquament en direcció sud-oest anat a cercar la carena del Cortal Rossó. Quan l’abastem la seguim en direcció ponent i creuem el corriol (marcat amb senyals grogues) que puja de Lanós i que s’adreça al pic per entremig de la tartera. Nosaltres preferim seguir carenejant, fins al coll, deixant a l’esquerra el Pic de Cortal Rossó. Un cop a la carena trobem el camí de puja de la Coma d’Engràcies i l’Estany de Coma d’Or, el seguim i, a les 4h 45’ de marxa efectiva, abastem el cim sud.

Puig de Coma d’Or (2.826 m)
Per trepitjar el cim nord ens cal fer unes desenes de metres amb algun pas una mica exposat.
El dia és fresc i assolellat i la visibilitat excel·lent. Per ponent atalaiem bona part dels cims andorrans fins a la Pica d’Estats. Per llevant la vista és superba amb l’estany de Lanós i el massís del Carlit, però queda limitada per l’alçària dels seus cims. Pel nord albirem fins a la muntanya de Taba. A gregal destaquem els cims que envolten la Vall d’Orlú i el Puig Peric. A migdia atalaiem el Puigllançada, la Tosa d’Alp i el Moixeró. L’esquena d’ase que forma la carena amb el Pic de Cortal Rossó ens amaguen les muntanyes de Núria-Ulldeter.
Emprenem la baixada vers la Portella de Cortal Rossó i l’Estany de Coma d’Or seguint un camí ben fressat i transitat per força excursionistes (a diferència del Puig Pedrós on solament ens hem creuat amb una parella a la baixada).

Portella de Cortal Rossó (2.500m)
A l’alçada de l’estany deixen el camí i ens anem desviant a la dreta, donant la volta al Roc Gros que deixem també a mà dreta, per anar a buscar la capçalera de la Coma d’Or, que s’obre per sota nostre en direcció nord-est. Quan l’abastem veiem al fons de la vall el Refugi de Vésines. Ens servirà de referència dons el camí davalla per la coma, en suau baixada, sempre en aquella direcció. El camí és evident, però poc fressat, les fites ens ajuden a no perdre’l. A la dreta, per sobre nostre, anem deixant el Roc Gros. Abastem un prat i el Riu de Coma d’Or, que seguim una estona pel marge esquerre, desprès ens cal travessar-lo. Ben aviat fa un petit i bonic salt al lloc senyalat com Clot dels Pujols (2.210 m). Aquí ens cal anar a la dreta separant-nos-en. Continuem davallant per sota la falda del Puig Pedrós i anem a sortir al camí d’anada poc després d’abandonar el GR a l’alçada del riu de Coma d’Anyell.
Atenyem el refugi a les 7 hores de marxa efectiva, havent-hi esmerçat un total de 9h 30’.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Puig Pedrós de Lanos i Coma d'Or