Arxiu de la categoria: Cadí-Pedraforca-Moixerò-la Tosa

Travessa del Cadí

de Querforadat a Prat d’Aguiló

Distància 16,6 Km
Desnivell acumulat +1588 -1126 m
Nivell de dificultat moderat
Data 12 de setembre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

Ruta lineal per la Serra del Cadí que comença al poble de Queforadat i acaba al refugi de Prat d’Aguiló. Per tant cal disposar de mitjà de transport a cada cap.
És un itinerari llarg (16,6 km) però sobretot amb molt desnivell acumulat (1.736 m). A banda d’això l’única dificultat és la feixuga pujada per la Canal Baridana.
La idea inicial era partir d’Ansovell, pujar per la canal de l’Orri a la Torreta de Cadí i fer un itinerari semblant al que presento, però resseguint la carena que paisatgísticament resulta molt millor. El mal temps però va aconsellar escurçar-la pujant per la Canal Baridana i seguint el GR. Tot i així no em vaig escapar de la pluja que em va acompanyar bona part de la ruta. Per aquesta raó també el reportatge gràfic que acompanyo és molt migrat. Us recomano veure la ressenya i els reportatges gràfics d’en Xavier Romero, als enllaços de l’itinerari.
Aquesta circumstància serà una bona excusa per a fer una ruta que fa temps que em balla pel cap i que és fer una circular de dos dies resseguint la serralada de ponent a llevant fins al Pas dels Gosolans, fent nit a Prat d’Aguiló i retronant pel camí que passa a mitja falda de la cara nord.
A la imatge de l’esquerra la Canal Baridana.

Accés. Per anar a Querforadat cal agafar una estreta carretera que parteix de la N-260 entre Martinet i El Pont de Bar, en direcció a Bar, Toloriu i finalment Querforadat.

Querforadat (1.400 m)
Prenem una pista que marxa per sobre el poble, vers migdia, fins a l’accés a una finca on la pista continua per l’esquerra (senyals del GR 150). L’abandonem i emprenem un corriol per la dreta, seguint els senyals del GR, tot passant pel costat de la tanca de la finca, per la banda de ponent. Deixem aviat el GR que puja al Coll d’Oruga, per un corriol que surt a mà esquerra, pel marge dret del Torrent Vidal. És un camí que segueix la canonada d’aigua provinent d’un dipòsit (l’identifiquem per les tapes metàl·liques de registre). Quan arribem a un prat girem a mà esquerra i en enfilem a un collet on hi ha un dipòsit circular on trobem una altra pista.

Dipòsit circular (1.538 m)
Marxem vers migdia per aquella pista que aviat descriu una àmplia llaçada vers ponent. Quan retorna a llevant, cal abandonar-la per prendre una altra de desemboscar, que surt a mà dreta (1.622 m, fites).
El pendent augmenta considerablement per aquest camí que marxa vers xaloc (SE) fins que abastem un petit replà on acaba i des de on podem identificar fàcilment el coll superior de Josana. A partir d’aquí continuem vers garbí (SO) per un corriol ben fressat (fites) en moderat pendent, fins a la Collada Jussana (o de Josana).

Collada Jussana o de Josana (1.760 m)
Monòlit del CMSC en memòria d’un jove muntanyenc. Bona perspectiva de la cara nord d’aquesta part de la Serra del Cadí i de la Canal Baridana. Enfilem vers migdia seguint fites per un corriol ben definit al començament que es desdibuixa progressivament, cap a l’evident coll superior que queda sobre nostre en aquella direcció. Fort pendent (1).

Coll Superior de Josana (1.885 m)
Continuem per un corriol ben fressat vers garbí (2), pel vessant ponentí del contrafort que baixa del Vulturó, en suau pendent. Trobem la font de les Planes (deu molt minsa en aquesta època de l’any). Desprès, ja vers migdia, el pendent augmenta. Sortim del bosc i abastem la tartera. Les fites ens guien entre el pedregar i desapareixen quan el terreny es torna més descompost. El fort pendent i la descomposició del terreny fan molt penosa la pujada, malgrat les llaçades. Quan abastem el coll de l’embut procurem avançar enganxats a la paret de ponent on el sòl és més estable (dreta en el sentit de la marxa). Arribem al collet de la canal.

Coll de la Canal Baridana (2.505 m)
Trobem el GR 150.1. El seguim a l’esquerra fent un gir de 90º vers sol ixent. Per moderat pendent ens enfilem per la carena. Ens en desviem marxant cap a la dreta per enfilar-nos al Puig de la Canal Baridana o Vulturó.

Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.653 m)
En dies clars espectacular vista panoràmica de les serres més properes (Pedraforca, Verd, Ensija i Port del Comte). També la Cerdanya i els Pirineus, des del Canigó fins al massís de la Maladeta.
La resta de l’itinerari el fem seguint el GR que ressegueix la serralada vers llevant, una mica per sota de la carena, per la banda de migdia: Canal del Quer, Canal del Cristall, Pas del Cabirol i Cortal dels Cortils. El camí és ben fressat i senyalitzat.

Cabana-refugi del Cortals dels Cortils (2.232 m)
Refugi bivac en bon estat (3). Reprenem el camí i, per sota la Punta Aguda, ens plantem al Pas dels Gosolans.

Pas dels Gosolans (2.430 m)
Abandonem el GR i seguint el PR C-124, baixem en còmodes i amplies llaçades vers el nord fins a Prat d’Aguiló. El camí s’ha arranjat recentment, també s’ha repintat i lliurat de malesa.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.983 m)
Si decidim continuar a peu ens resten uns 8 ó 9 quilòmetres per pista fins a Montellà.

  • (1) Vers ponent marxa un corriol ben fressat i fitat que desconeixem on mena.
  • (2) Un corriol poc definit baixa vers sol ixent i, malgrat que no l’hem seguit, hem trobat ressenyes (Palau Robert) i traços per a GPS que ens permeten afirmar que mena a Prat de Cadí. Algunes ressenyes indiquen que aquest camí ressegueix a mitja alçària la cara nord del Cadí des de Prat d’Aguiló fins a l’antiga mina d’or, sota les Tres Canaletes. Podem afirmar que és així entre Prat d’Aguiló i la Collada Superior, però no hem pogut localitzar la continuació vers ponent des d’aquest punt.
  • (3) Segons les darreres notícies (setembre 2014) es conserva en bon estat però brut.


Powered by Wikiloc

Àlbum. Polseu la imatge per accedir-hi
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tosa d’Alp

Des de Rebost pel Coll de Jou i retorn per Comafloriu

Distància 16,7 km
Desnivell acumulat 1360 m
Nivell de dificultat moderat
Data 30 de maig de 2009
Cartografia Editorial Alpina: Moixeró-La Tosa. (1:25.000)

Itinerari circular entre els refugis de Rebost i el del Niu de l’Àliga, a la Tosa d’Alp, pel Coll de Jou i Comafloriu. Sense neu no té altre dificultat que el considerable desnivell. Segons la quantitat i estat de la neu el tram entre Coll de Jou i el cim de la Tosa pot esdevenir molt difícil, especialment al vessant cerdà.
El camí és ben fresat, senyalitzat i no ofereix dubtes d’orientació. Tant solament amb molta boira podem despistar-nos a la carena del Serrat Gran.
Hi ha qui fa la ruta en sentit antihorari dons, per aquest cantó, el perfil de la pujada és més suau. També podem partir l’etapa en dues, pernoctant al Niu de l’Àliga. Fent-ho així podem allargar l’excursió i enfilar-nos a Penyes Altes de Moixeró, sense que esdevingui feixuga. Una altra opció és començar-la a l’Hospitalet de Roca-sança, preveient transport al Coll del Forn o més amunt.
En qualsevol cas resulta una ruta molt agradable i plena de contrastos paisatgístics: el bosc de la baga del Claper, el bonic camí de Roca-sança, les dilatades vistes de la Tosa i el Serrat Gran i les pastures de Pla Bagà.
Dos camins rals passaven a banda i banda de la Serra del Moixeró, per unir el Berguedà i la Cerdanya: el de Coll de Pendís a ponent i el de Coll de Jou a sol ixent. Encara hi havia una altre via de comunicació: el Pas dels Gosolans, que travessa el Cadí.

Accés. Des de Bagà ens cal seguir el rètols que, ja dins la vila, menen a Coll de Pal per la BV-4024. Passat el quilòmetre 13, al Coll del Forn (1.713 m), surt per l’esquerra una pista (indicador al Refugi de Rebost). Podem deixar el vehicle aquí mateix o uns metres més endavant, on hi ha un petit espai habilitat com a aparcament del refugi.

Coll del Forn (1713m)
Baixem per la pista, rebutjant un trencall que puja a mà dreta. Poc més enllà atenyem una cruïlla: el camí de la dreta és per on retornarem, el de l’esquerra baixa al refugi (rètol) que tenim a la vista.
Continuem per la pista guiats pels senyals de PR C-126 (Rebost-Urús), sempre en baixada i direcció nord, amb algunes giragonses. Al coll de la Gavarra (1.612 m) la pista fa un gir de 180º que podem estalviar-nos per una drecera.  De nou a la pista gaudim d’una bona perspectiva del Claper, la Roca-sança i el Coll de Jou, el camí que ens caldrà enfilar ben aviat. Passem per entremig d’un frondós bosc mixt de faig, pi negre i moixeres. Rebutgem una pista a mà dreta (pas barrat al trànsit) i abandonem la que veníem per un corriol a mà esquerra, endinsant-nos a la fageda, on hi trobem algun exemplar de considerables proporcions. Retrobem la pista i la seguim a mà dreta, fins a creuar el Riu de l’Hospitalet

Riu de l’Hospitalet (1433m)
És tributari del de Gréixer. Som al punt més baix de l’itinerari.
Passat el torrent deixem la pista segueix fins a l’Hospitalet de Roca-sança, antigament refugi de viatgers i bèsties que feien el Camí Ral del Berguedà a la Cerdanya pel coll de Jou. S’hi conserva la imatge de la Mare de Déu de Roca-sança. La llegenda diu que fou trobada als peus de la roca del mateix nom.
Prenem un corriol a mà dreta en moderat pendent i direcció a ponent fins abastar una font i abeurador al costat de la casa enrunada del Claper.

El Claper (1457m).
Rètol indicador amb rutes i horaris estimats. Hem llegit que havia estat habitada fins als anys cinquanta i que, poc després de quedar deshabitada, un roc provinent de les vessants de Roca-sança va esfondrar l’edifici.
A partir d’aquí comença la pujada al Coll de Jou. El camí, ben fresat, és senyalitzat amb pintura del PR i algunes estaques. Fort pendent alleujat per llaçades. Comença marxant vers mestral (NW) fins al prat del Camp del Teixó. Després pren direcció al nord anant a passar pel peu de la cinglera de la Roca-sança. En aquest punt val la pena parar-nos a observar les nombroses creus que hi ha gravades a la roca. El camí té trams força ombrívols i altres que encara conserven l’empedrat.
Atenyem el collet de Deugràcies (no sabem si el nom prové de l’exclamació que profereix el caminant en veure la fi de la pujada…). Val la pena parar-se a contemplar la vall i la canal per on hem pujat. Passat el coll el camí ens mena vers mestral i, en poca estona i suau pendent, al coll.

Coll de Jou (2021m).
Rètol indicador amb rutes i horaris estimats.
Vers el nord continua el camí ral i el PR que, per la Fontllebrera i el Coll de Jovell, menen a Urús. Vers ponent, en poc més d’una hora, podem arribar-nos fins a Penyes Altes de Moixeró.
Nosaltres marxarem vers gregal (NE), guiats ara pels senyals del GR 150.1 i els de l’itinerari de Cavalls del Vent (punts taronja) que ressegueixen de prop el fil carener, termenal entre Berguedà i Cerdanya, per vessant cerdà. Per camí ben fresat i pendent entre moderat i fort, revoltem per la falda de la Roca del Llamp. Carenegem a la Pleta del Llamp, sortim del bosc i ens enfilem fort vers gregal per camí pedregós fins abastar el Puig de la Canal Freda. Ja podem albirar el cim de la Tosa amb el refugi, l’enorme parallamps i, al peu, algunes boques de mina. (1) (2)
Davallem desprès fins al Coll de la Vall. Voltem el Puig de la Mena (suposem que el nom li ve dels jaciments de ferro) i tornem a enfilar-nos fort fins abastar un camí de servei de l’explotació minera que travessem, per continuar enfilant-nos fins al refugi.

  • (1) L’antic repetidor de telecomunicacions del cim fou desplaçat fa anys a una cota més baixa per l’alta exposició de la zona a descàrregues de llamps. Posteriorment, mitjançant un conveni entre la UPC, el Servei Meteorològic de Catalunya i altres organismes, es va transformar la seva torre en un enorme parallamps capaç de mesurar les característiques elèctriques dels llamps que hi caiguin. Inaugurada l’any 2007, aquesta torre és la cinquena de les seves característiques que existeix al món.
  • (2) Al cim de la Tosa existien petites explotacions de ferro i posteriorment manganès, de les que encara se’n poden observar boques de mina i alguna construcció mig enrunada.

Niu de l’Àliga (2520m).
Com indica el seu nom, el cim de la Tosa és un ampli planell del que en sobresurten dos turons al nord (el més alt) i a migdia, amb el refugi del Niu de l’Àliga entremig. Si la climatologia ho permet s’hi gaudeix d’una dilatada panoràmica. També se’l coneix com el Pedró dels Quatre Batlles: és termenal dels municipis cerdans d’Alp, Das i Urús i de Bagà al Berguedà (1).
Comencem la davallada i el retorn vers xaloc (SE) resseguint pels Rasos de Comabella la carena del Serrat Gran. Ens guiem encara pels senyals del GR i de Cavalls del Vent però, en aquest tram força rocallós, ens orientaran millor les grans fites que voregen el camí. Sense deixar la carena i en suau davallada, abastarem el Puig de Comabella. Després baixem més fort a la collada homònima per enfilar-nos per breu i fort pendent al Cap del Serrat Gran, molt rocallós.
Davallant del Serrat Gran passem per una zona de bòfies (karst) a partir del qual el pedregar va donant pas a l’herbei.
Atenyem una cruïlla on el GR marxa per l’esquerra fins a Coll de Pal. Nosaltres prenem el corriol de la dreta que ens orienta a garbí (SW). En aquest tram ens haurem de guiar sobretot per estaques pintades de color taronja. Continuem baixant, cada cop amb pendent més pronunciat, fins a la Collada de Comafloriu.

  • (1) Però no cal confondre’l amb el del Port del Comte.

Collada de Comafloriu (2180m).
Cruïlla de camins. Deixem el que, per la dreta, marxa vers el nord descrivint un gran semicercle per sota la carena del Serrat Gran, fins als peus del Puig de la Mena, on s’hi albira un edifici enrunat. I el que per l’esquerra mena al Coll de Pal.
Nosaltres continuem recte davallant vers garbí i comencem a trobar els primers pins i terreny més rocallós. El pendent es modera i fins i tot esdevé planer. A l’alçada del Roc Negre o Rocs de la Barita, formació calcària que deixem a mà esquerra, travessem una pista (rètol indicador) (1) i encetem el Pla Bagà, àmplia zona de pastures. Ens ajudaran a no perdre el camí les estaques de la Ruta del Trencapinyes. Passem a frec de la carretera de Coll de Pal per una zona amb nombrosos pins tallats. Foren trencats i arrencats per la una forta ventada o esclafit el gener del 2009. Mes enllà, sota la font Ramon Espel, de déu irregular, retrobem la pista per la que hem iniciat la ruta i la cruïlla al refugi de Rebost.

  • (1) A pocs metres, seguint la pista a mà dreta que mena a Coll de Pal, hi ha l’antiga mina de barita de la Bòfia.

Refugi de Rebost (1640m)
Poc abans del refugi hi ha una font de déu generosa, construïda per Icona.
El refugi fou inaugurat l’any 1955 per la UEC de Bagà, en una antiga casa de pagès. Amb les reformes i ampliacions posteriors, té capacitat per 50 places i és obert tot l’any.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum. Des de l’Hospitalet de Roca-sança (novembre 2011). Polseu sobre la imatge per accedir-hi

Des de Rebost (març i maig 2009). Polseu sobre la imatge per accedir-hi