Arxiu de la categoria: Cardó-Montsià-Irta

Cardó. Tossal o Creu de Santos

Pel Barranc de Sant Roc i els Martells. Retorn pel camí de Tivenys.

Distància 9,4 km
Desnivell acumulat 674 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 30 de desembre de 2020
Cartografia Serra de Cardó Nord (1:20000). Editorial Piolet.
Recursos consultats López-Monné, Rafael «Per la Serra de Cardó». A peu 12. Col·lecció «de ferradura». Arola Editors 2017.

Ascensió al sostre de la Serra de Cardó per un dels diversos itineraris possibles. El que proposem inclou el pas per tres indrets molt interessants: la Cova Lluminosa, la Roca Foradada o Arc de Cardó i els Martells, a banda de la visita a algunes de les catorze ermites del desert de Cardó on, a primeries del s. XVII, s’hi establí una comunitat de frares carmelites fundant el convent de Sant Hilari, subsistint fins a la primera meitat del XVIII. Després de l’exclaustració i desamortització s’hi va instal·lar un balneari en funcionament fins a mitjans del segle passat i posteriorment una planta embotelladora actualment tancada.
La tradició diu que Cardó era un indret on l’aigua brollava arreu però cal dir que al dia de la nostra visita totes les fonts eren seques.

Accés
A Rasquera, on accedim per la TV-3022 des del Perelló o bé per la C-12, prenem la TV-3021 que, en deu quilòmetres de revoltada carretera, ens mena a l’antic  convent carmelità de Cardó, posteriorment balneari i planta embotelladora.
Aparquem al final de la carretera, a la plaça d’accés a l’antic balneari i a la planta embotelladora.

Antic convent i balneari de Cardó (509m)
Prenem el camí de Tivenys, una pista ampla que marxa pel marge esquerre del Barranc de la Columna. La deixem per una sendera a l’esquerra que creua el barranc i, pel peu de l’agulla sobre la que s’alça l’ermita de Sant Simeó, anem a buscar el Barranc de Sant Roc que seguim pel marge esquerre. Passem per la font de l’Avellana i, poc més enllà, una bona escalinata de pedra ens permet accedir a les ruïnes de l’ermita de Sant Josep. També té una font, seca com la de l’Avellana i com totes les que trobarem al llarg de l’itinerari, com la del Prior, poc més amunt de l’ermita de Sant Josep.

Ermita de Sant Roc (611m)
També disposa de font i, pel que hem llegit, l’aigua arsenical que hi brollava tenia propietats curatives per afeccions cutànies com la tinya o la sarna. Com que hi passava el lligallo, els pastors feien banyar a la seva bassa les ovelles que havien emmalaltit de sarna per guarir-les. El camí continua amunt, i podríem fer drecera, però no ho recomanem pas. En canvi baixem a l’esquerra, a creuar el torrent i passem a frec del cingle que s’alça al marge dret. Guanyem alçària fins a la propera ermita.

Santa Agnès (594m)
Encimbellada en una balconada panoràmica. Enfilem per un llom on el camí es desdibuixa i que ens mena per l’obaga a la base dels cingles que es despengen de la Punta de les Ortigues, on atenyem la sendera que puja del Portell de Cosp que seguim a mà dreta.

Cova Lluminosa (725m)
Gran balma que forada el rocam. Bons murs i contraforts de pedra seca sustenten el camí pel que accedim a la part superior, on hi ha una altra bona balconada panoràmica.
Davallem i flanquegem pel solell de la Punta de les Ortigues. Quan la sendera va virant a migdia, trobem a l’esquerra la que s’enfila a la Roca Foradada.

Roca Foradada o Arc de Cardó (723m)
Pont natural imponent. Anem davallant a retrobar el Barranc de Sant Roc, poc més amunt de l’ermita. No prenem pas la sendera que baixa a mà dreta seguint-lo: continuem recte guanyant alçària, passant per un antic forn de quitrà, per guanyar la carena ponentina. Al darrer tram el camí es fa fonedís.

Els Martells (757m)
Capricioses formacions fruit de l’erosió. Continuem guanyant alçària, ara per camí més definit, passant per la Cassola del Diable (1) fins a guanyar la carena llevantina, al fil del cingle sobre el Barranc de la Fou, on atenyem la sendera que hi puja des del Portell del Bou, per la que seguim carenejant a mà dreta i davallant a la capçalera del Barranc de la Columna, prop de la font dels Teixets. Aquí deixem el camí que segueix el barranc per enfilar-nos a l’esquerra.

  • (1) Algunes ressenyes situen aquest indret entre el forn de quitrà i els martells. Seguim els indicadors metàl·lics instal·lats per la UEC vers Xàquera. Tot i que aquest nom ha fet fortuna i no pocs l’identifiquen amb el cim, sembla que no és pas la denominació tradicional.

Grau del Portell (786m)
Contraforts de pedra seca sustenten un costerut grauet on, ajudats per un tram de sirga, guanyem un feixó superior pel que continuem pujant fins a la bifurcació de l’Estisora on retornarem després de fer cim. Ara però anem a l’esquerra fent una bona ziga-zaga per atènyer la carena al Collet de Santos, on passem al vessant meridional del tossal.

Tossal o Creu de Santos (942/943m)
Dos cims amb una diferència d’un metre d’alçada coronen el sostre de la serra. L’occidental és vèrtex geodèsic, hi ha la creu que li dóna nom, un pessebre i una bústia. A l’oriental també hi ha una creu metàl·lica. És una magnífica talaia, amb una amplíssima panoràmica de 360º.
Retornem a l’Estisora, però ara continuem recte (esquerra) fins a la font de l’Oliver on comencem a fer curtes llaçades per perdre cota ràpidament. Prou més avall sortim al Camí de Tivenys, una bona pista que seguim a mà dreta i per la que passem pel costat de l’ermita de Sant Joan i prop de la de Sant Jeroni.
Poc abans de retornar al punt de partida un estratègic mirador ens permet albirar la contrada i resseguir bona part del camí fet.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tossal de Santos. Polseu la imatge per accedir a l'àlbum.

Cardó. Itinerari dels Portells.

Portells de Cosp, del Bou i de Cardó. Teixeda de Cosp.

Distància 6,7 km
Desnivell acumulat 457 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 29 de desembre de 2020
Cartografia Serra de Cardó Nord (1:20000). Editorial Piolet.
Recursos consultats López-Monné, Rafael «Per la Serra de Cardó». A peu 12. Col·lecció «de ferradura». Arola Editors 2017.

Una de les fites de l’itinerari és visitar algunes de les catorze ermites del desert de Cardó on, a primeries del s. XVII, s’hi establí una comunitat de frares carmelites fundant el convent de Sant Hilari, subsistint fins a la primera meitat del XVIII. Després de l’exclaustració i desamortització s’hi va instal·lar un balneari que va funcionar fins a mitjans del segle passat i posteriorment una planta embotelladora actualment tancada.
Però, ermites a banda, resulta encara més interessant recórrer uns paratges impressionants d’entre els que destaquem la Teixeda de Cosp, la més monumental de Catalunya.
Cal dir que era el segon intent de pujar al Tossal de Santos. Per circumstàncies que no venen al cas al primer no havia passat de la font. I en aquesta ocasió tampoc vaig assolir-lo: la mestralada em va fer-ne desistir. Però l’endemà −cabut de mena− potser amb pitjors condicions i diferent itinerari no se’m va escapar. Així en dues jornades vaig poder gaudir d’una visió més completa de la contrada.
Resumint: és factible i recomanable pujar a la Creu de Santos en aquest fàcil i plaent itinerari.

 Accés
A Rasquera, on accedim per la TV-3022 des del Perelló o bé per la C-12, prenem la TV-3021 que, en deu quilòmetres de revoltada carretera, ens mena a l’antic  convent carmelità de Cardó, posteriorment balneari i planta embotelladora.
Aparquem poc abans de l’accés, al costat de la carretera vora la casa anomenada la Pallissa.

 La Pallissa. Camí dels Frares (500m)
Prenem el camí de bast conegut com dels Frares. Passem per entremig de l’ermita de la Santíssima Trinitat i, prou més amunt, atenyem la del Sant Àngel, un dels accessos al recinte eremític. La muralla que el cloïa encara es manté dempeus. Continuem camí en fort pendent.

Portell de Cosp (636m)
Hi ha un rètol indicador. Per la dreta s’enfila el camí a la Cova Lluminosa i la Foradada. Seguim recte i comencem a davallar arrapats al cingle de la Punta de les Ortigues. Aviat deixem a mà esquerra el camí del Frares que baixa a Rasquera pel Cosp de Múrria (PR C-80).
En aquesta obaga es manté la teixeda de Cosp, la més monumental de Catalunya. S’hi ha intervingut per preservar-la fent-hi replantacions i bancals de pedra seca a fi d’evitar l’erosió, en aquest indret tant penjat a peu de cingle. Hi ha exemplars centenaris de «taxus baccata» però també bones pinasses.
Passem pel refugi lliure de la Font del Teix, petit i ben condicionat, i enfilem cap a la font.

Font del Teix (641m)
Brolla al peu d’un exemplar mil·lenari conegut com a Faig Pare. Ben condicionada i amb un bon enfilall de bassis metàl·lics.
Revoltem per sortir al vessant llevantí. Aviat, una mica separada, trobem a mà dreta la Cova Llòbrega. Antigament es feia servir per resguardar-hi ramats. Superem un petit grau i, planerament, anem flanquejant aquest vessant molt castigat pels incendis on a penes hi subsisteixen alguns exemplars aïllats de pi i el camí es desdibuixa de tant en tant. Ben avall, a l’esquerra, albirem el Pla del Burgar. Ens cal girar de sobte a mà dreta per començar a guanyar cota.

Portell del Bou (772m)
Carenegem propers al cairell del cingle sobre el Barranc de la Fou, guanyant encara alçada. Deixem a mà dreta el camí que, pels Martells, mena a Sant Roc i la Foradada. I poc després comencem a davallar separant-nos del cairell. Vers migdia podem albirar el cim de la Creu o Tossal de Santos (1).

  • (1) Tot i que el nom de Xàquera ha fet fortuna i no pocs identifiquen el cim amb aquest nom, sembla que no és pas la denominació tradicional.

Portell de Cardó (765m)
Un grauet ens encara a la Font dels Teixets i el Barranc de la Columna. El camí per assolir el cim pel Grau del Portell parteix a mà esquerra. El Portell pròpiament no és aquí sinó més amunt, un pas entre les roques del crestall sobre el Povet de Xàquera.
Baixem pel camí del barranc, trobem una desviació a la Cova dels Porcs, on s’hi guardava bestiar. Continuant per aquest camí podem visitar l’ermita de Sant Onofre (2). Prou més avall prenem un camí a mà dreta que, en poca estona, ens deixa al peu de la de Sant Simeó l’Estilista, o de la Columna, un dels indrets emblemàtics de la serra.
Després de visitar la Columna sols ens resta acabar de baixar a la pista de Tivenys, seguir-la fins a l’accés a l’antic balneari i planta embotelladora i retornar al punt de partida per un curt tram de carretera.

  • (2) Opció molt recomanable i que nosaltres no vàrem fer per estar més pendents del GPS que del mapa.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Teixeda de Cosp. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.

Les Moles i el Morral de Cabrafeixet

Des de la Bassa de les Collades per la Foradada del Pradet

Distància 10,9 km
Desnivell acumulat 594 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 29 de desembre de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Serra de Cardó (1:20000)
Recursos consultats A peu per la Serra de Cardó. Rafael López-Monné. Arola Editors. Col·lecció de ferradura, 18.

En l’itinerari que ressenyem hi conflueixen elements que el fan doblement interessant. D’una banda el factor humà, amb una balma habitada des del Paleolític, les pintures rupestres datades al Neolític i, molt més proper però no menys interessant, el passat ramader de la zona del que en són testimoni les diverses basses i bona part dels camins «lligallos» que recorrerem. I de l’altra el factor paisatgístic: paratges trencats i abruptes amb foradades, coves i morrals.
Les senderes són en general ben fressades i fàcils i, excepte en un curt tram, no presenten cap dificultat especial.

 Accés
Per la TV-3022 del Perelló a Rasquera. Entre els punts quilomètrics 7 i 8 prenem a mà esquerra la pista de la Fullola, enquitranada i senyalitzada per a l’Abric de Cabrafeixet. Deixem a mà dreta l’accés a l’aparcament de les pintures rupestres i seguim vers la Bassa de les Collades, en una bifurcació ben senyalitzada. Just abans de la Bassa deixem a mà esquerra l’accés al parc eòlic de les Calobres. Davant la Bassa disposem d’un bon espai per aparcament.

Bassa de les Collades (400m)
Comencem a caminar (W) prosseguint per la pista que hem arribat en direcció a la Torre de la Fullola i el Coll de la Mola. Deixem un parell de trencalls a mà dreta per prendre el tercer. Aviat trobem a mà dreta, i una mica apartada, la Bassa del Coscoll. Més enllà passem a tocar del maset del Fartall fins que la pista s’acaba i emprenem una sendera ben fressada que puja fort a la Collada de la Bassa d’Audí. Anem a l’esquerra per visitar la bassa, també coneguda com del Cacouero. Queda apartada tant de la vista com del camí: ens cal deixar-lo i anar una mica a la dreta. Reprenem la sendera principal i prosseguim, ara pujant (NW) per l’ample llom carener.
Davant nostre la Punta d’Audí, que esquivem per l’esquerra. Poc més enllà trobem la foradada.

Foradada del Pradet (638m)
Considerable pont natural a l’esperó ponentí de la Punta d’Audí. Continuem (NW) per l’ample llom carener en direcció al Morral de les Nines, alterós davant nostre. Deixem la carena davallant a l’esquerra i fent un gir de 90º (SW) per flaquejar el morral, a la capçalera del Barranc de la Xirimia. Recuperem alçària enfilant pel grau de l’Escaleta i prosseguim vers ponent.

Punta de les Moles (757m)
La flanquegem pel vessant nord per un tram de camí poc definit, força descompost i exposat on ens cal extremar la precaució. Som al punt més alt de l’itinerari. Aviat trobem senyals del GR 192 i continuem revoltant, en el sentit de les busques (N), la capçalera del Barranc de les Nines, ara de nou pel tram carener que el separa del de la Buinaca. Aviat ens cal abandonar la carena per baixar a l’esquerra, al vessant ponentí, per una canal pedregosa i rosta. En sortim flaquejant fins a recuperar el carener.
Passem per la Portella de la Buinaca i per sota la Punta homònima, termenal entre El Perelló, Tivenys i Tortosa. Davallem de nou vers el vessant ponentí i, per entremig d’un tram amb exemplars de pinassa, supervivents de l’incendi que el 2012 devorà bona part de la Serra de Cardó i del Boix, anem a guanyar un collet que ens retornarà a l’altre, vorejant la Roca de Migdia. A l’esquerra hem deixat les verticals cingleres que envolten el morral on hi ha una altra foradada ben coneguda de la contrada.
Passem prop de l’Avenc de la Punta de les Moles i poc més enllà, arran de camí, per una boca tal vegada secundària del mateix sistema (1).
Amb el Morral de Cabrafeixet ben a la vista sortim a una collada on a mà dreta marxa el camí que baixa al Barranc de les Nines i que prendrem després de visitar el cim. Seguim recte (NE) i en poca estona l’atenyem.

  • (1) Per desconeixença de la situació exacte ens vàrem perdre l’accés a la boca principal. No hem localitzat cap ressenya espeleològica d’aquesta cavitat de la que n’hi ha escasses referències.

Morral de Cabrafeixet (754m)
En dia clar resulta una magnífica talaia de 360º sobre la serralada, la vall de l’Ebre, el Delta i el mar.
Retornem a la collada i davallem (SE) pel camí (GR) que mena al Barranc de les Nines. Deixem a mà esquerra el camí a la Bassa de Falcó. Quan atenyem la llera del barranc, poc més enllà de les runes de la Caseta del Xocolato que queda a l’altre marge, deixem el GR per un altre camí a mà esquerra, seguint (NW) pel marge dret d’un barranc, que ens mena a la Cova de la Mallada.

Cova de la Mallada (416m)
És una balma. Rep aquest nom perquè s’havia utilitzat secularment per arreplegar el bestiar. Les excavacions dutes a terme els anys 1953-54, amb troballa de nombroses peces de sílex, determinaren que havia estat habitada durant el Paleolític Superior, amb una antiguitat d’uns 14000 anys.
Continuem camí revoltant la capçalera del barranc on localitzem curioses formacions geològiques i altres balmes amb pintures d’injustificable intenció. Ens desviem per tal de pujar a visitar-ne una que atreu la nostra atenció des que hem entrat a la contrada. Poc més enllà trobem l’Abric de Cabrafeixet.

Abric de Cabrafeixet (426m)
Protegit per una reixa, la balma acull pintures rupestres representant escenes de caça, catalogades dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, datades al Neolític, i per tant posteriors a les troballes de la Mallada.
Un ben apariat camí ens retorna al GR i poc més enllà atenyem l’aparcament de l’abric. Però no seguim la pista d’accés, sinó que en prenem una altra, més precària, a mà dreta. Passem pel costat de les runes de la Caseta del Gos i prou més enllà sortim a la pista de la Fullola. Ens cal seguir-la un bon tram per retornar a la Bassa de les Collades.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Les Moles i el Morral de Cabrafeixet

Torreta del Montsià

Del Cocó de Jordi a la Torreta pel Barranc dels Coloms i la Foradada. Retorn pel Mas de Comú, lo Portell i el Burgar

Distància 12,6 km
Desnivell acumulat 834 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 17 de desembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Delta de l’Ebre
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

La del Montsià és una serralada calcària paral·lela al litoral mediterrani, entre els rius Ebre i de la Sènia. Relativament alta i propera a la línia costanera, és una privilegiada talaia de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat i Ports. La Torreta és el seu punt culminant.
Travessada per nombrosos camins, son moltes les opcions que tenim per visitar-la. La que ressenyem recorre l’ampla carena entre la Foradada i la Torreta. No és un camí difícil, tan solament caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
No recomanable si bufa el mestral. En aquest cas és millor canviar la carena pel PR i la Sendera de les Faixes, arrecerada del vent.

Accés
A l’alçada de Sant Carles de la Ràpita, entre els punts quilomètrics 1073 i 1072 de la N-340, direcció a Castelló, prenem a la dreta una pista asfaltada. Rètols indicadors del camí de Mata-redona, àrea interpretativa del bosc del Burgar i la Foradada. La seguim fins a l’aparcament del Cocó de Jordi, on acaba l’asfalt.

Cocó de Jordi (248 m)
Panell informatiu. Seguim la pista uns metres més, fent una marrada per salvar el barranc.

Cruïlla (261 m)
A mà esquerra s’alça lo Castell (o Moleta de Fredes) i hi baixa el Barranc de Fredes. Al capdamunt destaca el penyal de la Foradada.
La pista, en estat precari, continua a mà dreta senyalitzada per un rètol indicador, entre d’altres, del PR C-83, Font del Burgar, Mata-redona, GR-92,… per aquí retornarem. Pel mig puja el camí de la Rueda. Anem a l’esquerra (SW) en direcció a la falda de lo Castell, pel senderol menys evident en lleugera baixada, passant pel costat de les restes d’una antiga construcció.

Bifurcació (253 m)
Anem a la dreta, deixant el camí que baixa al Corral del Maret, per revoltar (S) l’esquenall que es despenja de lo Castell.

Barranc del Coloms (346 m)
Poc més enllà de creuar el barranc, deixem un corriol que baixa l’esquerra i ens enfilem a un crestall que es despenja directament de la foradada, on atenyem un camí transversal. Ben a prop podem abocar-nos a un mirador on albirem el Delta i la Banya.

Mirador (374 m)
Prenem el camí a la dreta, enfilant-nos per l’ampli crestall, en fort pendent. En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Passem pel costat d’una petita foradada.
A l’esquerra podem albirar les faixes que esglaonen el vessant llevantí de la serra i a la dreta les esveltes torres de lo Castell, coronat per una senyera.
Per una estreta lleixa, amb el barranc de Fredes als peus, revoltem el penyal de la Foradada pel seu vessant nord.

La Foradada (679 m)
Gran arc a la roca del crestall, amb un bloc encastat. Talment com un finestral obert al Delta. Bona perspectiva de tota la contrada i del cordal carener de la que n’és el punt elevat més septentrional.
Al vessant nord rebutgem el camí que baixa (indicador i senyals del PR C-83) en direcció, entre altres, al mas de Mata-redona i el que vers ponent (W) ho fa al Portell. Creuem al vessant sud i anem a buscar la carena.

Bifurcació (668 m)
Deixem els ramals que baixen a dreta i esquerra. Respectivament, al Portell i la Sendera de les Faixes (PR C-83), per continuar carenejant per un corriol poc definit, però ben fitat.

La Trencada (732 m)
Següent elevació del cordal carener. Baixem a un collet i ens enfilem a la Tenda.

La Tenda (732 m)
El nom li ve d’una tenda amb estris que hi va plantar Pierre Méchain mentre prenia mesures per determinar el meridià de Greenwich (1). Des d’aquí ja albirem la Torreta, però ens caldrà superar encara un altre turó i davallar a un portell o collet. També albirem el Mas de Comú per on passarem després. Baixant al collet, ran de cingle, localitzem uns ancoratges per rapelar. És el primer tram de la sèrie de les Faixes Tancades.

Portell de la Font del Teix (711 m)
A mà dreta baixa el camí al Mas de Comú que prendrem tornant de la Torreta.

Torreta del Montsià (763 m)
Vèrtex geodèsic al cim culminant de la serra. És una formidable talaia. El que més crida l’atenció és el Delta, que podem albirar en tota la seva extensió des del Golf de Sant Jordi fins al Port dels Alfacs. També les Columbretes, Peníscola, la Serra d’Irta, Penyagolosa… més propers els Ports i les serres de Godall, del Boix i de Cardó.
Reculem fins al Portell de la Font del Teix on prenem a mà esquerra un corriol que baixa (N) en direcció al mas de Comú.

Mas de Comú (545 m)
Rep el seu nom per ubicar-se en antics terrenys comunals. Habitat fins als anys 60 del passat segle, resta mig enrunat: solament conserva un edifici amb coberta. Hi passa la cabanera, o lligallo reial, quin traçat aprofita el GR 92 entre Amposta i Ulldecona. Estem en terra de pasturatge tradicional de bous.

Font del Mas de Comú (505 m)
Poc més avall del mas hi ha la font, amb uns cóms tallats a la pedra i un antic viver-safareig. Hi ha una taula de fusta i bancs en bon estat.
Retornem a la cabanera i seguim el GR pujant en direcció al mas de Mata-redona (NE, rètol indicador).

Barranc de l’Astor (590 m)
Deixem el camí de l’esquerra que, pel coll i barranc de l’Astor i el refugi Enric Aguadé, ens menaria a les Ventalles. 70 metres més enllà tornem a trobar una bifurcació (rètol indicador) al mateix camí.

Lo Portell (645 m)
Si volem allargar una mica l’itinerari podem seguir el GR per l’esquerra cap a Mata-rodona. Pugem per la dreta fins a retrobar la Foradada, on davallem seguint el PR (NNW) per abandonar-lo al cap d’uns 170 m.

Bifurcació (607 m)
Rètol indicador. Podem fer drecera per la dreta (la Rueda, Font de Burgar, Cocó de Jordi). Anem a l’esquerra. Quan ben aviat el camí es bifurca, prenem el ramal de la dreta (l’esquerre enllaça amb el GR).

Font de Fontanelles (549 m)
Surgència en una mina. Hi conflueixen dos camins. El de l’esquerra (sentit de la marxa) puja al GR, i el de la dreta segueix pel mateix marge del torrent. Anem a la dreta.

Bifurcació (542 m)
Podem fer drecera prenent el camí que s’enfila a la dreta. Continuem recte.

Barranc de la Font (477 m)
Per l’esquerra retrobem el GR que baixa de Mata-redona. El prenem a mà dreta tot seguint la torrentera.

Font de Burgar (400 m)
Surgència ran de terra amb deu generosa i perenne, situada en un racó ombrívol i arrecerat.
Continuem pel GR uns 350 m i el deixem a mà dreta, seguint el PR que ens retorna a l’aparcament del Cocó de Jordi.

  • (1) A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Cossetània. Col. Azimut 31.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF