Arxiu de la categoria: La Mata, la Mola i l’Obac

La Mola per camins penjats

De Can Robert a Sant Llorenç del Munt per la Roca Petanta, la Canal dels Micos i el mal pas de superior de Can Pobla. Retorn pel Torrent del Rajant

Distància 8,1 km
Desnivell acumulat 579 m
Nivell de dificultat difícil
Data 21 de gener de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

N’hi ha tants de camins per la Mola! I un bon grapat d’encinglerats, penjats sobre l’estimball.
La idea d’aquest itinerari l’hem tret del molt recomanable bloc Engarrista i la pujada seguint la ressenya d’en Jordi, Grimpant per la Mola. Entre tanta xavalla que corre per la xarxa, son d’agrair ressenyes tan curosament explicades i documentades com aquestes.
Passos exposats, grimpades sovintejades i, per reblar-ho, descens per un barranc, fan que aquesta sigui una ruta que exigeix experiència, bona condició física i ambiental. Si es donen aquestes condicions, gaudireu molt realitzant-la.

Accés. A Matadepera seguim les indicacions per pujar a Can Marcet i Cavall Bernat i, a partir d’aquí, Can Robert. Ja pràcticament fora de la urbanització, al carrer de Boixaderes, prenem una pista de terra fins a l’aparcament de Can Robert.

Can Robert (630 m). Seguim, fent alguna drecera, la pista vers W. Un cop passat el torrent de Can Garrigosa seguim, a la dreta vers el N, la pista que mena a aquest mas. Hi passem per davant (deixant-lo a mà dreta) i continuem pista encara cap el N fins que, desprès d’un marcat revol a la dreta, unes fites ens indiquen l’inici d’un corriol.

Corriol (680 m). Seguim per entremig del bosc un marcat corriol que, en moderat pendent s’enfila per un llom fins al peu del Morralet de la Mare de Déu. L’esquivem grimpant per l’esquerra.

Morralet de la Mare de Déu (830 m). Progressem per camí ben fressat pel marge dret hidrològic de la Canal de l’Abella. Aviat albirem l’esvelt morro de la Roca Petanta i atenyem el primer contrafort que esquivem per la dreta (E) (1). Tot seguit deixem el camí (2) a l’alçada d’una canal arbrada a mà esquerra per on grimpem fins al llom, ajudant-nos-hi d’arrels i soques.

Roca Petanta (912 m). Al peu de la Roca Petanta voregem la paret per la dreta (E) enfilant-nos a una lleixa, tant marcada com estreta, amb considerable estimball, fins a passar per darrera un clap de vegetació, després del qual s’eixampla progressivament fent menys delicat el tram. Passem sota una alzina fermament arrelada al rocam i al peu d’algunes vies d’escalada.

Balmes de Sescorts (937 m). També conegudes com els Estables. És un conjunt de set cavitats que havien servit per guardar bestiar.
Per camí ben fressat revoltem la capçalera de la Canal de l’Abella fins atènyer, vora el Morral del Drac, el camí que ve del Coll d’Eres.

Morral del Drac (965 m) (3). Vers el S prenem el camí que puja a la Mola, però el deixem aviat per un corriol a l’esquerra (senyalitzat amb una fita) en direcció a la Canal dels Micos.

Canal dels Micos (990 m) Grimpem cap a la Cova dels Boixos (o de la Canal dels Boixos) que travessem. A l’altre cap uns esglaons metàl·lics i alguna alzina ens ajuden a superar un tram vertical. Desprès ens entaforem en una estreta escletxa d’on sortim amb l’ajuda de més esglaons i arrels.
Atenyem una replà on retrobem el camí de la Mola i on gaudim d’una bona perspectiva de la Canal de l’Abella i bona part del que hem fet fins aquí. Prenem el camí a mà dreta, de baixada, i en un revolt l’abandonem per un corriol a mà esquerra que marxa per una lleixa a mitja alçada del cingle.

Balma de la Llosa (1030 m). Una gran llosa despresa, permet el pas per una estreta escletxa. A l’altre cap continuem progressant per la lleixa, protegits de l’estimball per la vegetació.
Arribem a un punt on una canal (4) s’enfila per l’esquerra. A la roca hi ha pintats un 3 i una fletxa de color blau. El camí més evident continua cap a una exposada llesca rocallosa. Aquest camí mena al sector d’escalada dels Melindros. Nosaltres però baixem mà dreta, perdent uns metres per camí poc evident, fins a localitzar les cadenes de protegeixen el mal pas.

Mal pas (superior) de Can Pobla (990 m). És una estreta i exposada lleixa horitzontal quin pas s’ha protegit amb un sòlid passamà de cadenes (5). Continuem per la lleixa, revoltem en sentit antihorari la Miranda dels Cavalls i, per una canal arbrada entre la Miranda i el Salt dels Cavalls (6), ens enfilem al fil del cingle.
Davallem uns metres fins al Coll dels Cavalls i grimpem (ajudats per arrels) per l’altre costat fins a sortir al camí planer i evident que ens mena al monestir.

Sant Llorenç del Munt (1103 m). Desprès de l’obligada parada per gaudir de la magnífica panoràmica que s’albira des del cim i reposar forces, baixem per l’amable Camí dels Monjos.
L’abandonem per un corriol ben fressat a mà dreta i anem a passar (W) pel costat de la Foradada de Can Pobla, una roca amb forma de bolet.

Foradada de Can Pobla (945 m). Continuem baixant vers W. Rebutgem una pista a mà esquerra i al cap de poc, ja ben a prop de Can Pobla, ens plantem sobre una cruïlla de pistes on seguim 90 metres a mà dreta (N) el ramal inferior. L’abandonem per fer drecera a mà esquerra fins a sobre el pont que salva el Torrent del Rajant.

Torrent del Rajant (810 m). Comencem a baixar-lo des del mateix ull del pont. Hi ha sis salts d’entre 2 i 20 metres equipats amb ancoratges per a repelar-los. Alguns es poden desgrimpar. També hi ha trams equipats per a fer-lo en sentit ascendent. Podem obtenir-ne la topografia en aquesta pàgina de barranquismo.net
Sortim del barranc a l’alçada del carrer del Rajant, que prenem a mà dreta fins al carrer de la Carossa i el de les Boixaderes, per on hem accedit a Can Robert.

  • (1)  A la cara de migdia del contrafort hi ha una canal que havia estat equipada amb una cadena.
  • (2)  El camí segueix i, pel que hem llegit, és una alternativa al delicat pas per la lleixa de la Roca Petanta.
  • (3)  La llegenda del Drac de Sant Llorenç situa el cau de la bèstia a la propera Cova de Santa Agnès.
  • (4)  Canal del Malpàs o dels Melindros, segons quina ressenya es consulti.
  • (5)  S’anomena “superior” per diferenciar-lo del camí paral·lel que passa a més baixa cota. El tram equipat havia sigut més llarg (cadenes dels Melindros). Unia el camí inferior amb el superior i prosseguia fins la carena.
  • (6) Seguint la llegenda del Drac de Sant Llorenç, és on van esbalçar-se els cavalls dels almogàvers en la seva primera escomesa contra la fera.




Documentant la ressenya he trobat aquest vídeo de jamMADTEAM, excel·lentment editat, que explica el mateix itinerari:

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Itineraris relacionats:

Roca Mur, la Morella i les Fogueroses

Des del Marquet de les Roques retronant per la Canal i Font del Llor

Distància 7,8 km
Desnivell acumulat 611 m
Nivell de dificultat Mitjana
Data 27 de novembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)ICC (1:5000/10000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular pel sector llevantí del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a la capçalera de la Vall d’Horta que ens permet enfilar-nos a dos cims ben atractius, la Roca Mur i la Morella del Daví, i admirar les capricioses formacions de les Fogueroses.
Les Fogueroses son un entramat de cingles i agulles entre la canal de l’Escaleta i la del Llor. Conformen una de les raconades més feréstegues i atractives del massís, on s’hi localitzen, com a icones més emblemàtiques, la Roca Encavalcada, l’Agulla Petita, les Coves Gran i Petita, el Paller o el Gegant.
És una ruta físicament poc exigent, amb un parell de grimpades (Roca Mur i la Morella) que podem estalviar-nos sense desmerèixer l’excursió. Els camins son ben fressats però, n’hi ha tants, que és fàcil errar i fer marrada. Cal bon sentit de l’orientació, bruíxola i mapa (malgrat que hi manquen alguns dels camins). El GPS és una bona ajuda, però a les canals i cingleres, poc podem refiar-nos-en.

Accés
Per la B-124 entre Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, entre els punts quilomètrics 17 i 18. Pel costat del pont que travessa la Riera de la Vall d’Horta, prenem la pista pavimentada (rètols indicadors), que s’endinsa fins al fons de la vall, a l’ampli aparcament que hi ha davant el Marquet de les Roques (1), a l’altre marge del Torrent de la Font del Llor.

El Marquet de les Roques (545 m)
Per una escaleta (estaca indicadora en direcció al forn de pega) pugem a la pista on, al cap de pocs metres, veiem a l’esquerra el forn.

Fon de Pega (555 m)
Protegit per barana i reixes. Amb diversos penells explicatius.
Retornem a la precària pista que aviat gira vers el S. En aquesta direcció ja podem albirar els objectius del dia: la punxent Roca Mur a l’esquerra, al centre la Morella tallada per una impressionant cinglera i les Fogueroses a la dreta.

Bifurcació (585 m)
Obviem un camí que, per la dreta (fites), marxa cap a la Canal de Tanca, als peus de les Fogueroses.

Torrent del Marquet (600 m)
Bifurcació. Cent metres més endavant de l’anterior bifurcació, obviem un altre corriol que, com aquella, marxa per la dreta en la mateixa direcció. Deixem la pista que retorna per l’altre marge del torrent, continuem recte per un corriol (fites) ben fressat i el travessem. Comencem a guanyar alçària vers el SE.

Coll Gavatx (680 m)
Un corriol s’enfila a la dreta (fites). Si no volem pujar a la Roca Mur, podem marxar per aquí fins a la bifurcació de la Canal de la Revella.
Uns metres més endavant albirem el camí carreter que baixa al mas del Daví.
A l’esquerra destaquen les tres moles de la Roca Mur. Prenem un corriol ben fressat en aquella direcció, enfilant-nos vers el NE. Sobre una codina, on el camí es desdibuixa, ens cal anar a l’esquerra (fites). Fortíssim pendent fins abastar una lleixa al peu de les timbes.

Roca Mur (780 m)
Revoltem la roca en el sentit de les busques, sense perdre alçària (curta grimpada), per continuar per la lleixa a la banda llevantina.
En una canaleta, una precària escala seguida d’esglaons tallats a la roca i una corda, ens ajuden a enfilar-nos a la mola que queda més a migdia de les tres. Les altres dues no semblen fàcilment accessibles.
Sobre la mola podem albirar una agullola cilíndrica. És la “xemeneia” de la “Màquina de Tren” el nom pel que també és coneguda la Roca Mur, per la seva peculiar silueta quan se l’albira des de la llunyania.
Gaudim d’una bona perspectiva de la Vall d’Horta, els cingles de Gallifa, el Montseny, la Pedra d’Àliga, la vall del Ripoll, la Mola, la Morella i les Fogueroses.
Al cantó llevantí podem observar tres paraments de murs, restes de l’antic castell de Rocamur (2)
Baixem, per diferent camí, seguint un corriol ben fressat que es despenja pel llarg contrafort SE, fins al camí carreter del Daví.

Camí del Daví (678 m)
Per l’esquerra carenejaríem cap al Puig Gavatx i la Pedra d’Àliga. El prenem a mà dreta en baixada, vers W, passant per sota del Coll Gavatx.

Bifurcació (675 m)
Deixem al camí carreter per un corriol que s’enfila a la dreta (fites) i el seguim 90 metres.

Canal de la Revella (695 m)
Bifurcació (fites). Un camí baixa vers W cap a la Canal del Tanca. Un altre retorna  pel NE al Coll Gavatx. Nosaltres prenem el que s’enfila vers el S (senyals de pintura verds i fites), pel marge hidrogràfic esquerre de la Canal de la Revella, ben arrapats a la base llevantina d’un esperó que es despenja des del Coll de Tanca, entre aquesta canal i la de Tanca. Ens hi endinsem guanyant alçària ràpidament.

Bifurcació (730 m)
Poc perceptible. Fites i senyals de pintura. Deixem el camí més evident que continua recte (3) per prendre’n un a mà dreta que marxa a frec de la paret. Costa de veure dins del bosc però, sobre els nostres caps, s’alça una cinglera vertical de més de cent metres.
Per poc que ens hi fixem, ens adonem que aquest no és un camí de fa quatre dies: curtes llaçades per salvar el fort desnivell, contraforts i claps de terrenys negrós que evidencien antigues carboneres. Continuem guiant-nos pels senyals verds i fites.

Avenc (830 m)
A l’esquerra del camí. Un pou de set metres dóna accés a un recorregut de 65 amb una profunditat màxima de -18. Alberga bones formacions (font: Espeleo Index). Continuem pujant.

Carena (885 m)
Sortim a la carena on abastem un camí transversal que, retornant de la Morella, agafarem en sentit contrari. Ara anem planerament a l’esquerra (E) per camí ben definit, uns metres per sota de la carena, pel vessant de migdia. Fins a un collet. El cim és ben evident en la direcció de la marxa. Perdem uns metres i enfilem cap al cim.

La Morella del Daví (875 m)
No veiem clar per on coronar-lo (4).
Albirem perspectives semblants a les de la Roca Mur, però ara en guanyem sobre la Mola, el Morral del Drac, la Cadireta i el Turó de les Nou Cabres.
Retornem pel mateix camí fins a la sortida de la canal de la Revella on recuperem els senyals de pintura verds i marxem vers W, uns 75 metres.

Bifurcació (895 m)
Deixem el camí i els senyals verds que, per l’esquerra, marxen cap a la Font Flàvia i els Òbits. Anem a la dreta, ens enfilem a la carena i marxem vers W.

Coll de Tanca (925 m)
Deixem el camí que, per la dreta (N), baixa a la canal (força brut de malesa) i el que per l’esquerra (S) ve dels Òbits i la Font Flàvia. Marxem de recte (W) i aviat fem un gir de 90º al N.

Bifurcació (972 m)
Fites. Rebutgem el camí que, per l’esquerra, s’enfila a la Carena del Pagès. Continuem recte vers el N en lleugera baixada.

Bifurcació (956 m)
Fites. Anem a la dreta. Desprès de visitar els miradors retornarem a aquest punt per marxar a l’esquerra.

Canal de l’Escaleta (957 m)
Bifurcació. Fites. Deixem el camí que, per l’esquerra, baixa per la Canal de l’Escaleta als peus de la Roca Encavalcada, l’Agulla Petita i continua fins el Paller. Anem a la dreta fins a sobre un parell d’esperons des de on tenim una magnífica perspectiva del sector meridional de les Fogueroses.
Tornem enrere fins a l’anterior bifurcació i avancem uns 60 metres vers el NE.

Bifurcació (967 m)
Rebutgem un altre camí que, per l’esquerra, també s’enfila a la Carena del Pagès, prop del Roure de Palau. Baixem a la dreta vers el N.

Bifurcació (962 m)
Fites. Obviem l’enèsima bifurcació a l’esquerra que (suposem) també puja a la Carena del Pagès. Anem a la dreta i caminem 125m vers el N.

Roca Encavalcada (950 m)
Per la dreta un corriol s’acosta al caire del cingle i, en pocs metres, ens deixa just davant de la Roca Encavalcada, que podem admirar des de sobre. Continuem ran del cingle per, poc més enllà, albirar l’Agulla Petita, coronada amb una creu de froja (5).
Sembla que el camí continuï en aquesta direcció, però és molt difós.
Retornem enrere i ens enfilem vers el W.

Bifurcació (970 m)
De nou hem de rebutjar un altre camí que, per variar, també puja a Carena del Pagès, prop del Roure de Palau. Quina disbauxa de camins que menen al mateix lloc!
Continuem vers el N pel llom d’un esperó i camí ben fressat. En aquesta direcció albirem les Agulles de Finestrelles, el Montcau i els Cingles del Marquet, amb la seva filera d’agulles que es despengen sobre la Canal del Senglar i que conformen el sector més septentrional de les Fogueroses. Després albirem la mola del Paller i, quan la tenim davant, davallem fins a la seva falda. Rebutgem una drecera que baixa fort a mà esquerra.

Falda del Paller (850 m)
Per la dreta s’ajunta el camí que ve de l’Escaleta pel peu de la Roca Encavalcada i l’Agulla Petita. Girem quasi 180º revoltant en sentit antihorari el Paller, i anem a trobar la Canal del Senglar.

Canal del Senglar (835 m)
Rebutgem a mà dreta un camí que baixa per la canal. Marxem vers el nord i anem a passar pels peus del Gegant i de les Fogueroses (Cingles del Marquet) que hem albirat abans des de la carena. Ara el bosc ens priva de veure-les.
Revoltem l’esperó que baixa del Coll d’Eres, entre la Canal del Senglar i la del Llor i ens entaforem en aquesta última.

Canal del Llor (812 m)
Bifurcació. El camí continua enfilant-se per la canal fins al Coll d’Eres. Cent metres més amunt trobaríem el trencall cap a la Cova Simanya i el Collet del Llor. Però nosaltres baixem per un camí a mà dreta, ben definit i fitat que, en curtes llaçades, salva el fort pendent. Sempre pel marge dret de la canal.

Bifurcació (600 m)
Rebutgem un camí a l’esquerra que creua el torrent i s’enfila. Continuem baixant i abastem la llera del torrent entremig d’un caos de blocs on el camí es desdibuixa. Girem a la dreta i atenyem, en un tres i no rés, la font del Llor.

Font del Llor (500 m)
Raja amb deu generosa sota una balma. Baixem per unes escales i travessem el torrent. A l’altre marge ens ajuntem al camí que baixa del coll de Llor, per on discorre el GR 5. El prenem a mà dreta en suau baixada (estaca indicadora).

Pont de la Font del Llor (560 m)
Bifurcació i pista. Deixem el ramal de l’esquerra que mena al Marquet de les Roques, anem a la dreta travessant de nou el torrent i retronem al punt de sortida.

  • (1)  Casal d’estil neoromàntic construït per l’arquitecte Juli Batllevell el 1895, sobre les restes de l’antic Mas Marquet, del segle XIII. En altres temps fou casa pairal i residència d’estiueig del poeta Joan Oliver (Pere IV). Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.
  • (2)  Castell roquer documentat d’ençà 1157, en el jurament de fidelitat d’Arbert de Petra, senyor dels castells de Pera i Rocamur, a Berenguer IV.
  • (3)  Aquest camí s’enfila a la Morella, revoltant-la en el sentit de les busques del rellotge. Però, pel que hem llegit, és molt envaït de malesa i té trams exposats.
  • (4)  No hem pogut esbrinar clarament quin és el camí que mena al cim. Sabem que s’hi pot accedir grimpant per un pas on hi ha una corda fixa. Tots les ressenyes i tracks localitzats, demostren que no s’ha fet cim, excepte un parell, però amb comentaris molt vagues. Suposem que cal pujar-hi l’E, revoltant la mola cimera per l’esquerra (vessant nord) amb un flanqueig certament exposat. O tal vegada, perdent uns metres per la canal d’aquest vessant, per remuntar per terreny menys rost (aquesta opció sembla factible vista des de lluny). Amb aquesta incertesa, quan encara ens resta molt de camí per fer, renunciem a seguir buscant.
  • (5)  En memòria d’en Miquel Grané que va patir-hi un accident mentre l’escalava.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montcau

Circular 360º al voltant del Montcau pels colls d’Estenalles i del Llor

Distància 9,5 km
Desnivell acumulat 681 m
Nivell de dificultat Alta
Data 22 de novembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)
ICC (1:5000/10000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

El Montcau, termenal entre el Bages i el Vallès Occidental, és un cim molt fàcil. Però la ruta que us proposem no ho és tant: Diverses grimpades, trams exposats, altres poc definits, poca senyalització i la confluència de nombrosos camins, exigeixen prudència, bon sentit de l’orientació i mapa. Renuncieu-hi en cas de pluja o mullena.
Hem seguit, amb l’afegitó dels Emprius, la ruta nº 13 ressenyada a la guia “El Bages a peu, 16 rutes per valls i muntanyes” (Farell Editors, col·lecció Llibre de Muntanya, ISBN 978-84-95695-84-0) de la que en son autors Marc Vilarmau i Jordi Planell. En Jordi, company de caminades, és bon coneixedor de la contrada. Li ve del seu pare qui, als vuitanta i escaig, encara es penja la motxilla a l’esquena.
Com a la resta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac transita per terreny conglomerat on predomina l’alzinar.
Un cim amb magnífica perspectiva, necròpolis, cingleres, roques de formes capricioses i coves, fan d’aquesta una ruta variada i entretinguda que, si cal, podeu escurçar al vostre gust.

Accés
Al Coll d’Estenalles s’hi accedeix per la BV-1221. Des del Bages (nord) per Navarcles i Talamanca. Des del Vallès Occidental (sud) per Matadepera.
A cent metres del coll hi ha una àmplia zona d’aparcament i, a l’antiga caseta de peons de camins, un centre d’informació del parc.

Coll d’Estenalles (868 m)
Del costat del Centre d’Informació marxem vers el NE per la pista pavimentada que mena al Coll d’Eres. L’abandonem al cap de munt de la pujada pel camí al Montcau, molt definit i ben arranjat (graons,…), que surt a mà esquerra (estaca senyalitzadora).
Continuem pujant suaument vers el NE per un ampli llom. La mola del Montcau és ben evident en aquesta direcció. A l’esquerra també podem albirar la dels Cortins, que visitarem de tornada. Separant un cim de l’altre, la fondalada de la Canal del Séc.
Quan abastem la falda del Montcau rebutgem a mà esquerra un corriol que marxa per la seva base ponentina en direcció a la canal. (1)
Augmenta el pendent mentre ens enfilem per l’ampli llom SE, fins al cim.

Montcau (1056 m)
Termenal entre el Bages i el Vallès Occidental. Magnífica panoràmica, especialment vers el nord. Al sud la Mola, més alta, l’hi retalla. Hi ha una taula d’orientació.
Per camí ben apariat baixem vers el SE.

Coll d’Eres (940 m)
Cruïlla de camins a l’ombra d’un alzinar. Estaques indicadores. Aquí hi conflueixen també la pista que be del Coll d’Estenalles, el camí del Collet del Llor (que desprès prendrem), el que va cap a la Mola i el del Coll d’Estenalles circumdant pel nord el Montcau.
Un monòlit commemora de la visita de Joan Maragall.
Marxem pel camí de la Mola i, al cap d’un 70 metres, prenem a l’esquerra un corriol no indicat que s’enfila fins a una clariana on podem albirar el vessant llevantí del Montcau.

Necròpolis del coll d’Eres (952 m)
Des de la clariana, a mà dreta, endinsant-nos a l’alzinar, podem observar algunes tombes en cista, en divers estat de conservació. Segons les ressenyes n’hi ha entre quatre i dotze, però son difícils de localitzar entremig del bosc. Datades entre els segles V al VIII i orientades d’oest a est.
Retornem al coll i baixem vers el NE pel camí del Collet del Llor. És un tram del GR 5 (Sitges-Canet de Mar) que seguirem fins aquest coll. Estaca de senyalització en direcció a la Font del Llor i el Marquet de les Roques.
Fort pendent a l’obaga pel marge dret del torrent de la Canal del Llor.

Bifurcació (892 m)
A l’esquerra (estaca indicadora “Cova de Simanya”). Creuem el torrent i marxem vers el N per camí ben fresat sobre una àmplia lleixa.
En una nova bifurcació a l’esquerra hi ha les dues primeres coves: la del Triangle i la de Simanya Petita (2). Retornem al camí i lleixa enllà podem albirar la boca de la cova de Simanya gran.

Cova de Simanya Gran (865m)
Hi accedim amb una fàcil grimpada.
Més enllà, quasi imperceptible al cap de munt d’una canalona hi ha la cova de Simanya Nova, o de la Canal. Cal grimpar de nou, ara més fort. La vegetació ens hi ajudarà.
Encara més enllà, en un replec d’un esperó i mig tapada per les alzines hi ha la cova de l’Àngel (o del Bellver) on cal tornar a grimpar per enfilar-s’hi.
Retornem al camí principal de la Canal del Llor i continuem baixant fins passar un gran bloc a l’esquerra del camí.

Bifurcació (845 m)
Estaca indicadora. El ramal de la dreta es bifurca cap al sector de les Fogueroses, abans de baixar a la Font del Llor. Prenem el de l’esquerra vers el N. En aquesta direcció podem veure les Agulles de Finestrelles i, a la dreta, la Roca Mur (coneguda com la Màquina de Tren). Al fons de la vall la casa del Marquet de les Roques.
Un cop depassades les Monges de Muntada, a l’esquerra sobre el camí, ens desviem a la dreta cap a una balconada on podem albirar tota la capçalera del Torrent del Llor per on hem baixat, la lleixa de les Coves de Simanya i les Monges de Muntada.

Bifurcació (801 m)
A l’esquerra del camí. Aquest punt ens ofereix diverses alternatives per escurçar l’itinerari.
Si no volem pujar a la carena dels Emprius (Finestrelles, Cau dels Emboscats i Queixal Corcat) prenem el camí a l’esquerra per anar en direcció a la Font de la Guineu.
Si volem retornar al Coll d’Eres per un camí diferent del que n’hem vingut, prenem el ramal de l’esquerra i desprès un altre a la mateixa mà (fites) que s’enfila cap al camí que circumval·la el Montcau. Un cop en aquest camí, podem optar per anar a la dreta i continuar l’itinerari cap a les Roques de la Coca i els Cortins, sense passar per la Font de la Guineu. O anar a l’esquerra i pujar al Coll d’Eres resseguint la falda llevantina del Montcau.

Collet del Llor (778 m)
Estaca indicadora. Uns metres abans d’aquest senyal surt un camí a l’esquerra que prendrem tornant dels Emprius per anar cap a la Font de la Guineu. Seguim recte vers el NE i deixem al GR que baixa a la dreta en direcció al Marquet de les Roques. Ens enfilem entre codines fins a un collet on les Agulles de Finestrelles ens queden a mà dreta.

Agulles de Finestrelles (860 m)
Pugem fins a la base per un corriol poc definit. Hem llegit que es poden circumval·lar malgrat algun pas molt fàcil però aeri. Ens podem enfilar a la que queda més al nord, lleugerament separada de la resta, amb una curta grimpada (IIIº?).
De nou al collet grimpem per darrera cap a les agulles de l’altra banda i abastem la carena marxant vers el N per un ampli llom amb timba a banda i banda.

Cau dels Emboscats (870 m)
Passats un dos-cents metres a la dreta del camí surt un ramal ben fressat en direcció al caire llevantí de l’estimball.
És una mena d’avenc que cau sobre una planta inclinada (dos esglaons metàl·lics). Després hi ha un ressalt (rústica però sòlida escala de fusta) que dóna a la galeria principal paral·lela al cingle on s’hi obre un gran finestral que forma una mena de sala lateral abocada al cingle.
La cavitat acaba en un colze i una saleta de reduïdes dimensions, on es poden observar petites formacions.

Queixal Corcat (850 m)
Uns 70 metres carena enllà s’observa a mà dreta una protuberància rocallosa lleugerament separada de la cinglera. Un corriol a la dreta del camí mena fins al collet entre el cingle i les roques on, abans d’arribar-hi cal superar un curt pas per una lleixa aèria amb quelcom d’exposició.
La roca està literalment corcada per diverses fissures. Per una d’elles (esglaó metàl·lic) podem accedir al sostre.
Retornem al Collet del Llor i prenem el camí a la dreta. Als peus del Cavall Bernat de la Vall deixem el que s’ajunta per l’esquerra (és el que ve de la bifurcació que hem trobat a l’anada, just abans del collet).
Marxem vers el NW en lleugera baixada. Som a l’antic camí entre Sant Llorenç Savall i Mura. Uns metres abans de creuar el torrent de la Guineu, on gira al nord, l’abandonem per un corriol a mà esquerra.

Font de la Guineu (753 m)
És un bassiol a la llera del torrent on hi brolla l’aigua irregularment.
Per un corriol molt costerut i poc definit ens enfilem pel marge hidrològic dret del torrent vers el S,  seguint fites sovintejades que acaben sobtadament més amunt sota un gran esperó rocallós on hi ha les dues entrades a la cova de Sant Esteve). (3)
Per una canaleta a la dreta ens enfilem sobre l’esperó on localitzem de nou fites que ens menen al camí que circumval·la el Montcau (Coll d’Estenalles a Coll d’Eres).

Camí del Coll d’Estenalles a Coll d’Eres (873 m)
En la direcció de la marxa, a la dreta (W, vers el Coll d’Estenalles) aquest camí no sembla tenir continuïtat: queda desdibuixat sobre una codina. Cal enfilar-nos a sobra aquesta codina en un pas delicat per aeri i a l’altre cap ja trobem camí ben definit per on revoltem la capçalera del Torrent de la Guineu.

Collet de les Roques de la Coca (880 m)
Deixem a mà esquerra el camí que s’enfila al Montcau (fites i algunes grimpades fàcils) i ens desviem del camí a mà dreta, pel llom del collet, fins a les properes Roques de la Coca.

Roques de la Coca (890 m)
Curiós crestall curt i estret. Tant que l’erosió hi ha perforat “finestres”. Ubicat sobre una mola separada de la falda del Montcau.
Per camí ben definit anem marxem vers el SW en direcció a la capçalera del Torrent de la Coca.

Torrent de la Coca (875 m)
Entre les moles dels Cortins (W), del Montcau  i les Roques de la Coca (E). Bifurcació. De recte, pel ramal de l’esquerra vers el S, passaríem pel collet entre el Montcau i els Cortins i, desprès d’un flanqueig amb algun tram aeri per sobre la Canal del Séc, aniríem a sortir al camí del Coll d’Estenalles al Montcau (1).
Prenem el ramal de la dreta, ben definit, travessem la llera i anem a passar per una gran balma a la base llevantina dels Cortins. Rebutgem un corriol a la dreta que, seguint el torrent, baixa a la carretera.

Camí dels Cortins (880 m)
Bifurcació. Per la dreta continua el camí al Coll d’Estenalles que prendrem desprès de pujar als Cortins. Ens enfilem per l’esquerra i tot seguit ens cal grimpar per un tram equipat amb esglaons i sirga. És dret, però l’equipament i la vegetació ens el fan fàcil.
Uns metres més amunt, a l’esquerra, una corda per la que als darrers metres cal pujar-hi a força de braços, ajuda a superar un tram de roca quasi vertical (4). Podem evitar aquest pas seguint pel camí que va revoltant, en sentit antihorari, la base ponentina dels Cortins. Caminem per una còmoda lleixa de trams embalmats, fins a l’extrem sud on ens enfilem al llom per les codines, ajudats per algun esglaó tallat a la roca.

Els Cortins (935 m)
Taula d’orientació. El cim, coronat per una capelleta, queda a uns 150 m. després de superar un desnivell de 20 m.
Retornem al tram equipat i baixem fins a la bifurcació. Continuem camí paral·lel, però a més baixa cota, del que hem fet per pujar als Cortins. Ben fressat. Quan es desdibuixa en travessar codines, les fites ens guien.
Amb el torrent d’Estenalles a la dreta (W) anem marxant vers el SSW. A l’altra banda de la clotada destaca, imponent, la Roca Falconera.
Travessem la llera de la Canal del Séc i en poca estona abastem la carretera a l’alçada del darrer revolt pronunciat abans del coll d’Estenalles.

  • (1)  És el mateix camí.
  • (2)  Hem vist el corriol però, per manca d’atenció a la ressenya, ens hem perdut la visita a aquestes dues primeres coves.
  • (3)  Hi ha una bifurcació a l’esquerra que s’allunya del torrent, passa per sota d’una balma i esquiva l’esperó rocallós per aquesta banda (en el sentit de la marxa). Després torna a la dreta i, per uns graons de pedra, surt del torrent i va a parar al mateix punt. Seguint les fites no ho hem advertit. Però, un cop fora del torrent, observem fites tant en la direcció d’on hem pujat com cap a aquest altre camí. És un tram emboscat i perdedor amb camins poc definits. Tant per un camí com per l’altre cal transitar sempre pel marge hidrològic dret del torrent.
  • (4)  Amb la roca molla hem preferit evitar aquest pas i continuar pel camí dons, una relliscada en aquest punt pot tenir conseqüències.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF