Arxiu de la categoria: Montgrony-Catllaràs-Picancel

Sant Sadurní de Rotgers

Des de Borredà i Vilada

Sant Sadurní de Rotgers és un temple romànic al terme municipal de Borredà. S’hi pot accedir en vehicle des d’aquesta darrera població per la carretera a Sant Jaume de Frontanyà. A peu des de Borredà, Vilada i Castell de l’Areny.
És ben factible enllaçar Borredà, Vilada i Sant Sadurní de Rotgers en un sol itinerari a peu d’uns 15,5 quilòmetres i 715 metres de desnivell (1). Aquesta era la intenció quan la meteorologia ens va fer reconsiderar-ho i vàrem tallar pel mig, retornant més endavant a fer el tram que restava.

  • (1) En aquest cas no cal passar per Capdevila, anat directament del Pati a el Pradell pel GR 241.

 Des de Borredà

Distància 10,4 km
Desnivell acumulat 370 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 22 de març de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000)

Fàcil i bonic itinerari per visitar un temple romànic resseguint el camí ral de Borredà a Castell de l’Areny entremig de pinedes i rouredes. Tots els camins són ben fressats i senyalitzats.

Accés
Partim de l’ample aparcament que hi ha a ponent del nucli urbà de Borredà, ben indicat des de l’entrada al poble.

Borredà (680m)
Sobre mateix de l’aparcament trobem els senyals del GR que seguim a mà esquerra fins a una bifurcació indicada. A mà dreta prenem el camí ral de Borredà al Castell de l’Areny seguint el GR 4. Per l’esquerra, per on retornarem, marxa el GR 241.
Ens anem allunyant del poble (NW) alternant trams de camí i pista seguint els senyals del GR. A la falda del puig de Sant Marc s’acaba un tram de pista i comencem a guanyar alçària en moderat pendent per un bon camí que conserva trams empedrats.
Sortim a una pista de treure llenya i la seguim una estona. La deixem per una altra a mà esquerra que també abandonem al cap de pocs metres per un camí a mà dreta pel que, amb llargues llaçades, anem baixant per la obaga fins al fons d’una rasa.

El Pontarró (918m)
Bifurcació indicada. Creuem el rec del Pontarró i sortim a una pista que seguim a mà dreta en pujada. De tornada continuarem per a l’esquerra en direcció a Santa Magdalena de Guardiolans. Si en algun temps hi havia un pont, no en resta cap evidència.

El Putxot (970m)
Bifurcació de camins al bell mig d’uns prats de pastura. Hi ha rètols indicadors. Hi arriba una pista pavimentada des de la carretera a Sant Jaume de Frontanyà i el camí de Vilada per la Casa de la Baga. A pocs metres sobre un turonet hi ha les ruïnes d’un mas. Continuem recte en direcció a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Rotgers (975m)
El lloc de Rotgers és documentat d’ençà el s. IX i provindria d’un tal Rodegari. L’església ho és d’ençà finals del X, però la construcció actual és més tardana. Petita, d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, conserva l’absis semicircular amb decoracions llombardes característiques del romànic del s. XI i el campanar de dos pisos del XII. També conserva la porta original i el perímetre de la sagrera.
Retornem al Pontarró i continuem pista avall seguint senyals blanc i blaus. A la Solana de Capdevila trobem una bifurcació a mà dreta passada la qual fa una colzada i continua. Just en aquesta colzada baixem, també a mà dreta, per una altra, més precària i pedregosa. Fem una colzada per salvar una rasa i més endavant passem pel costat d’un bassiol.

Capdevila (857m)
Bifurcació indicada. A mà dreta marxa el camí que mena a Vilada per Santa Magdalena de Guardiolans. Anem a l’esquerra i passem per sota de la casa. Pista avall atenyem el mas del Pati on arriba el GR 241 que prenem a mà esquerra. Baixem fort a creuar el rec del Pati i pugem per l’altre marge on sortim prop del mas de Canemars sobre el camí de Borredà a la Portella que seguim a mà esquerra fins a sortir al camí del Coll de Bas, enquitranat, que ja no deixem fins a retornar al punt de partida.

Powered by Wikiloc

Des de Vilada

Distància 12 km
Desnivell acumulat 437 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 d’octubre de 2018
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000)

Itinerari amb dues parts ben diferenciades. L’anada, per camins poc concorreguts, sense cap característica especial i monòtona. La tornada prou més interessant, també des del punt de vista paisatgístic.

Accés
Sortint de Vilada per la C-26 en direcció a Borredà hi ha el pont de cal Pei. Just abans un petit espai on deixar-hi el vehicle. Hi passa el GR 241 (Circular de Borredà).

Pont de cal Pei (680m)
Sobre la riera de Vilada. Seguint els senyals del GR, el creuem i a l’altre marge prenem a mà esquerra una pista que mena a la Casa de la Baga i el Putxot. La deixem tot seguit per prendre’n una altra a mà dreta, aixaragallada i precària, que puja (E) seguint una línia de mitja tensió fins a un coll.

Collet dels Pous (780m)
El GR baixa a mà dreta, camí pel que retornarem. Continuem uns metres per la pista a mà esquerra (NE) i la deixem per una drecera. Veiem unes pedres pintades de vermell: són les fites termenals. La pedra central sempre és la més gran, és el terme i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen filloles. L’orientació de les pedres indica la direcció que segueix el terme (font: Turisme del Berguedà). Hi ha senyals grocs, antics i descolorits, algun de blanc i verd de SL i algunes fites. De nou a la pista la seguim (N) fins que sortim a una altra que puja de Guardiolans pel Collet del Cinto i que seguim a mà esquerra, en pujada, fins a una tanca.

Coll de la Mola (855m)
Els senyals, si n’hi havia, s’han perdut i el camí és molt poc fressat. Pugem (NNE) pel costat de la tanca seguint indicis de camí. Aviat creuem una altra pista que també puja del Collet del Cinto i va a trobar la del Putxot. Continuem amunt (N) pel costat del filat d’una tanca pel bestiar. Senyals grocs antics i descolorits, algun tram més fressat i alguna fita de tan en quan, ens confirmen que anem per bon camí fins que sortim a una altra pista, probablement de treure llenya, i la seguim a mà esquerra mentre va virant a NE. Prou més endavant uns senyals grocs ens menen deixar-la per un camí a mà dreta que acaba sobre la pista del pont de cal Pei al Putxot.
Més enllà deixem a mà dreta el camí a les ruïnes de la Casa de la Baga i continuem bona estona (E) fins que sortim a uns prats que creuem per entremig d’uns bassiols (N).

El Putxot (970m)
Bifurcació de camins. I ha rètols indicadors. Hi arriba una pista pavimentada des de la carretera a Sant Jaume de Frontanyà. Hi passa el tram del GR 4 entre el Castell de l’Areny i Borredà. Anem a l’esquerra en direcció a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Rotgers (975m)
El lloc de Rotgers és documentat d’ençà el s. IX i provindria d’un tal Rodegari. L’església ho és d’ençà finals del X, però la construcció actual és més tardana. Petita, d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, conserva l’absis semicircular amb decoracions llombardes característiques del romànic del s. XI i el campanar de dos pisos del XII. També conserva la porta original i el perímetre de la sagrera.
Retornem al Putxot i, seguint el GR, baixem (SE) per una pista fins a trobar el Rec del Pontarró.

El Pontarró (918m)
Bifurcació indicada. Deixem el GR i el Camí Ral del Castell de l’Areny a Borredà que s’enfila a mà esquerra i continuem pista avall (SSE). Hi ha senyals blanc i blaus.
La seguim fins que a la Solana de Capdevila trobem una bifurcació a mà dreta (podem fer drecera prenent aquest ramal) passada la qual fa una colzada i continua. Just en aquesta colzada baixem, també a mà dreta, per una altra, més precària i pedregosa. Fem una colzada per salvar una rasa i més endavant passem pel costat d’un bassiol.

Capdevila (857m)
Bifurcació indicada. A mà esquerre marxa el camí que mena a Borredà. Anem a la dreta i passem per darrera de la casa de Capdevila fent un gir de 180º (N) i continuem dos-cents trenta metres. Ens cal estar atents perquè a mà esquerra, surt un camí. Hi ha senyals grocs força descolorits. Es el que baixa a la Plana del Boix, poc fressat però fàcil de seguir. Continua amb una pista molt aixaragallada que millora més avall.

Pradell (795m)
Bifurcació indicada. Sortim al Camí Ral de Borredà a Vilada, un ample camí carreter on retrobem el GR 241, que seguirem fins retornar al punt de partida. Poc més enllà, a l’esquerra, hi ha la masia de Pradell. Prenem aquest ample camí a mà dreta però el deixem aviat per un corriol que baixa a creuar una rasa i s’enfila al veïnat de Guardiolans passant entre la casa del Soler i l’església de Santa Magdalena.

Santa Magdalena de Guardiolans (810m)
Església romànica, amb importants modificacions posteriors, d’una sola nau, coberta amb volta de canó, sense absis i campanar de paret de dos ulls. Està documentada d’ençà el 903 i des del començament fou una sufragània de Sant Joan de Vilada.
El veïnat de Guardiolans o Gardilans agrupa a redós de l’església els masos de Pradell, Santpere, el Soler i les Eres. Ja és esmentat el 839 (Gardilane) i pertanyia a la jurisdicció del monestir de la Portella.
Continuem pel GR (NW) i sortim la pista que puja de les Eres. La seguim a mà dreta i la deixem al Collet del Cinto per retornar (W) per camí ben fressat i senyalitzat al Collet dels Pous.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Sant Sadurní de Rotgers

Salga Aguda

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel. De roca conglomerada, si bé els penyals no prenen l’altivesa d’altres indrets, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen canals com les de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos i nivells i visitar racons com Pedret, la Portella o la Quar i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent. El sostre de la serra és el Salga Aguda (o Saldaguda o Serrat de Salga). Prefereixo anomenar-lo «Salga Aguda» perquè des de menut l’havia sentit anomenar així, és l’oficial i ben a prop hi ha altres topònims de la mateixa arrel (Creu de Salga, runes del mas de Salga). Com passa sovint, també aquí hi ha diferents variants per anomenar el mateix indret. Així per exemple el coll del Tell (til·ler) també se’l coneix per «del Tei» o al Merdançol, Mergançol.
Segueixen tres itineraris, un pel vessant solell i dos pel l’obac.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Salga Aguda des de la Portella per la Quar i retorn pel coll del Tell 

Distància 10,8 km
Desnivell acumulat 720 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 23 de febrer de 2019
Cartografia Ed. Alpina. Lluçanès (1:30000)

En aquest itinerari accedim al cim per la carena llevantina. Ni és molt llarg ni té un gran desnivell, trets que poden induir a creure’l fàcil. Cal tenir en compte però que és un «puja-baixa» constant, sovint en fort pendent, especialment al tram carener, que hi ha diversos passos on caldrà ajudar-nos amb les mans i trams on el camí és poc definit.

Accés
Entre els punts quilomètrics 25 i 26 de la C-62, entre Prats de Lluçanès i Gironella, prenem la BV-4346 en direcció a Sant Maurici de la Quar on hi arribem en cinc quilòmetres. Passem el poble i continuem per una carretera local enquitranada uns vuit quilòmetres més en direcció a Sant Pere de la Portella. Abans d’arribar-hi trobarem el coll de la Creu de Jovell, punt de pas de l’itinerari, on també podríem iniciar-lo. No ho recomanem per no acabar-lo en pujada.

Sant Pere de la Portella (802m)
Ruïnes d’una antiga abadia benedictina de la que solament es conserva en bon estat l’església originària del segle XI, refeta el XII. Inicialment fou coneguda com Sant Pere de Frontanyà. Guifré I i la seva mare Doda de la nissaga «Saportella», precursors de la Baronia de la Portella, n’haurien sigut els impulsors sota la protecció d’Oliva llavors comte de Berga i més tard abat. La primera notícia documental es troba en una donació efectuada per aquest l’any 997. L’època de bonança econòmica es va allargar fins la segona meitat del segle XIII. A partir d’aquí diverses vicissituds com la pesta negra, atacs de bandolers, delmaren i dispersaren la comunitat.
Seguim la carretera per on hem arribat i la deixem pocs metres més amunt baixant per una pista a mà dreta. L’abandonem en un revolt per una altra més precària a mà esquerra que es bifurca en creuar el Torrent de Cal Moliner. No prenem ni un ramal ni l’altre: seguim un poc definit corriol pel marge esquerre (hidrogràfic) del torrent. Hi ha antics senyals de pintura grocs.
El camí, a trams més o menys definit, segueix tothora (E) pel mateix marge i localitzem alguns gorgs del torrent. Els escassos senyals desapareixen totalment al peu de Cal Moliner. Creuem el torrent i pugem sense camí definit fins al camí d’accés al mas que seguim a mà esquerra (N).

Cal Moliner (859m)
Passat el mas deixem el camí d’accés creuant una torrentera i sortim a una pista que seguim a mà dreta (E) fins a un pronunciat revolt on la deixem per un corriol poc definit inicialment, pel que pugem (SE) fins al coll.

Coll de la Creu de Jovell (946m)
Hi passa la carretera d’accés a la Portella. Podem albirar sobre nostre la mola on s’alça el santuari de la Quar. Pugem per una pista pavimentada que deixem per un camí a la dreta flanquejant la mola pel vessant ponentí. A la bifurcació (rètols indicadors) pugem a mà dreta i assolim el planell cimer. De fet haguéssim pogut seguir pel camí pavimentat fins poc abans d’aquesta bifurcació, però els senyals, que fa una estona han «reaparegut», van per on hem descrit.

Santa Maria de la Quar (1060m)
Encinglerat dalt d’una mola rocallosa, des del Santuari de la Quar es domina una bona panoràmica de la vall de Merlès, el Berguedà i alguns cims pirinencs.
Documentat d’ençà el segle IX en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom «d’Illa Corre», tot i que la datació d’aquest document és objecte de controvèrsia entre els entesos. A partir del segle XI passà a dependre de Sant Pere de la Portella. Del primitiu edifici reedificat en època baix-romànica solament en resta algun vestigi.
Baixem del santuari pel camí habitual d’accés (NW). Al Collet de la Sorra, just abans d’un revolt, el deixem per un corriol, senyalitzat amb una fita, que baixa a mà dreta. El darrer tram fem drecera (fites) fins al coll (NNW).

Coll de Gavatx (964m)
Hi conflueixen diversos camins. Pel de l’esquerra podríem retornar a la Portella. Continuem per la pista. A la primera bifurcació anem a la dreta i a la següent a l’esquerra, fins on s’acaba. Aquí emprenem un ben fressat camí que puja (N) a guanyar la carena de la Serra de Picancel.

Coll de la Creu de Salga (1013m)
Pel vessant obac hi arriba el camí de Borredà. Poca estona més enllà, a mà dreta, hi ha la font de Salga (que hem trobat seca). De retorn seguim carenejant (NE) i guanyant alçària passant per les ruïnes de la casa de Salga. Atenyem el Serrat dels Teixons, en fort pendent al darrer tram.
Atenció: En aquest punt el que cal és seguir carenejant. Nosaltres erràrem el camí i baixarem fins a trobar el de Vilada per la Font del Saltant, havent de recuperar.
Passat el collet de la Portelleta trobem un pas equipat amb una sirga i seguim guanyant alçària per enfilar-nos al llom de les Pedrisses, que es despenja vers el NW des del cim. Girem 90º en fort pendent fins a un segon pas de grimpada que ens deixa sobre el cim.

Salga Aguda (1172m)
Sostre de la Serra de Picancel. La panoràmica vers el nord i migdia es veu limitada pels cims del Catllaràs i el Serrat de les Tombes, respectivament. Però podem albirar bona part de l’alt i baix Berguedà i alguns cims pirinencs, també del Ripollès.
Davallem en sentit oposat al que hi hem accedit (SW) seguint l’ample fil de la carena, amb bones cingleres a banda i banda, especialment pel nord. Deixem a mà dreta un camí que baixa al de Vilada pel pont del Climent i continuem carenejant per seguir poc més enllà per una estreta lleixa fins al coll.

Coll del Tell (988m)
Pel nord hi arriba el camí de Vilada pel pont del Climent. També en surt el que s’enfila al pic dels Gira-sols. Per migdia hi acaba una pista que seguim (S) una estona fins a deixar-la per un camí a mà esquerra. Hi ha senyals de pintura grocs molt sovintejats. Davallem (SE) bona estona per sobre de llargues codines fins a sortir a una altra pista que seguim a mà dreta (S). Prou més avall sortim a la cruïlla amb una altra pista on hi ha rètols indicadors. Seguim en direcció a la Portella, baixant per un camí i creuem el Pontet de Campdou. Pocs metres més enllà sortim a una altra pista i anem a la dreta. La seguim pocs metres: un cop hem creuat la riera de la Portella, la deixem per un camí a mà esquerra, que fa drecera. La retrobem més amunt, la seguim i la tornem a deixar per una altra drecera indicada amb la que acabem de pujar fins a Sant Pere de la Portella.

Powered by Wikiloc

Salga Aguda, la Portella i Sant Miquel de les Canals 

Distància 15,15 km
Desnivell acumulat 1218 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 4 de març de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Lluçanès (1:30000)

Itinerari més llarg que l’anterior i amb fort desnivell on accedim al cim des de prop de Vilada, pel vessant obac. Partim del pont del Climent, fem cim, baixem pel coll del Tell a la Portella i per Corrúbies pugem a Sant Miquel, retornant pel pont del Doro.

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Descripció
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
A la bifurcació (indicada) anem a l’esquerra. Per la dreta surt el camí del Trencacames, al coll dels Pins i el Serrat de Migdia.
Abans del coll del Tell anem a l’esquerra i enfilem la carena del Salga Aguda (NE) fins al cim. En baixem desfent el camí però seguint la carena fins al coll del Tell on prenem una pista (S). Hi ha senyals grocs. La deixem per un camí a l’esquerra pel que baixem a una altra pista que fins sortir al camí ral de Berga a la Portella.
Un cop hem visitat l’antiga abadia benedictina seguim el camí ral en direcció a Pedret i Berga.
A l’alçada de les ruïnes del mas de Corrúbies deixem el camí ral i ens enfilem a Sant Miquel de les Canals. Baixem per una de les Canals de Sant Miquel, la que segueix el Rec dels Colletons fins al Pont del Doro.
Continuem pel marge esquerre camí amunt i encara ens ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Powered by Wikiloc

Salga Aguda i Gira-sols

Distància 4,5 km (anada)
Desnivell acumulat +742 -395 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 15 d’abril de 2008
Cartografia Ed. Alpina. Lluçanès (1:30000)

Idèntic a l’anterior fins al cim i el coll del Tell des de on visitem al veí cim dels Gira-sols i retornem pel mateix camí.

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Salga Aguda

Sender de Vilada (PR C-147)

Creu de Roset-Font de l’Arç-Castell de Roset-carretera de la Nou-Molí del Cavaller 

Distància 14,5 km
Desnivell acumulat 530 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 29 de desembre de 2018
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs-Picancel (1:25000)

Circular de contrast, amb una primera part per paratges bellíssims i una segona de tràmit on l’únic al·licient el trobarem en recórrer per les magnífiques pinedes de la zona. Es pot escurçar molt retornant pel Camí Ral de Vilada a la Nou, seguint el GR 241, des del peu de la Gotzera al Pla de les Collades, estalviant-nos la monotonia de la segona part.
Tot l’itinerari és ben senyalitzat, amb senyalització vertical a les principals cruïlles i de continuïtat (senyals grocs i blancs de PR) i els camins són ben fressats. A la segona part però, coincideixen força camins, pistes i fins i tot trams de carretera. Tot i la bona senyalització i que estan ben representats al mapa, cal anar amb l’ull viu per estalviar-nos alguna marrada.

Accés
Partim de l’aparcament de la plaça dels Gronxadors de Vilada, al costat mateix de la C-26. A mà dreta venint des de Berga.

Vilada (730m)
Seguint les indicacions al castell de Roset, creuem la carretera, enfilem unes escales i pugem fins a l’església de Sant Joan. Continuem per sota el cementiri i sortim del poble pel costat del dipòsit d’aigües on, poc més amunt, s’acaba el paviment. Seguim recte (N) per la pista rebutjant els ramals a mà dreta. Hi ha senyals del PR C-147 (Sender de Vilada).

Pla de les Collades (806m)
Bifurcació senyalitzada. Per l’esquerra surt el Camí Ral de Vilada a la Nou i pel que discorre el GR 241. Deixem la pista i seguim recte per un ample camí en direcció al Castell de Roset (NW). Sortim a una intersecció de pistes on continuem recte per la del mig. Després d’uns cinquanta metres la deixem per un camí a mà dreta, ben indicat pels senyals del PR. El camí s’eixampla abans de la Creu de Roset.

Creu de Roset (903m)
Lloc o fita referent del poble on hi ha una creu de ferro i un pedró amb registre de visites. Antigament s’hi celebrava un aplec després de Pasqua. Continuem (N) per la pista que hi arriba on podem contemplar algun bon exemplar de boix grèvol. Quan fa un revol a l’esquerra per baixar a la casa de Roset, continuem recte.

Collada de Roset (904m)
Bifurcació de camins. Uns rètols en un pi ens indiquen que el de la dreta, per on retornarem, mena al Sobrepuny i el de l’esquerra al Castell de Roset. Anem a l’esquerra (NW), creuem una pista on trobem més indicacions i continuem per un ample camí (W) fins a un dipòsit.

Camí de l’Aigua (926m)
Hi ha un dipòsit i una font d’aixeta. El 1927 es va canalitzar l’aigua de la Font de l’Arç per, juntament amb la de les Fontanelles, abastir el poble. Aquí comença un bonic i planer camí a trams enlairat sobre contraforts de pedra seca i altres guanyat a la roca, com a la Mina de l’Aigua, foradada per travessar l’esperó rocallós. El camí ens mena a la font.

Font de l’Arç (965m)
Es nodreix de les torrenteres que s’escolen del Serrat de Picamill i el Sobrepuny. Tot i els seus tres brolladors, no sempre raja. El cabal és canalitzat i solament en èpoques de pluges sobreïx per la font. El nom li deu venir dels nombrosos exemplars de d’aurons i blades que hem pogut anar trobant pel camí.
Continuem (S) i, després d’una curta pujada, atenyem el Pla del Castell.

Pla del Castell de Roset (982m)
Situat en una ampla collada ocupada per una espessa pineda. Hi ha senyalització vertical. A pocs metres hi ha les ruïnes de la casa del Castell de Roset, una masoveria del segle XVIII.
A l’esquerra s’enfila el camí al castell que en algun tram encara conserva l’empedrat. Una obertura a la roca dóna accés a les ruïnes del castell.

Castell de Roset (1023m)
Ruïnes notables d’un veritable castell roquer on resten construccions d’uns 20 m de llarg per 7 d’ample i uns 6 d’alt. De planta irregular degut segurament a successives ampliacions que va caldre adaptar a la forma del penyal.
El lloc de Roset «Valle Roseto» és esmentat des de primeries del segle X, associat a Vilada «Villa Lata» o «Villa Lada» i també «Vila Lada».Però no es referia als llocs que encara conserven aquest topònim actualment sinó a la conca del Merdançol, aproximadament des del terme de Borredà a la Baells. És el 1026 quan s’esmenta pròpiament el castell en un document on apareix un tal Sunifred com a senyor del mateix.
Es tracta d’un castell termenat, això és: amb jurisdicció sobre un terme. En el decurs dels anys la titularitat canvià de mans diverses vegades. En foren amos famílies prou significades com els Berga, Portella, Fenollet, Pinós, Meca-Caçador, i Boatella, entre altres. En algun període també havia pertangut a la corona.
Retornem al Pla del Castell i baixem per una pista que abandonem aviat, després d’una font, pel bonic camí de les Lleixes de Viladomat que surt a mà dreta. Al peu de la Roca de la Gotzera sortim sobre el Camí Ral de Vilada a la Nou i el GR 241.

Camí Ral de Vilada a la Nou (910m)
Flaquejant al peu de la Roca de la Gotzera anem a creuar la carretera de Vilada a la Nou per fer drecera. La retrobem més avall i la seguim fins prop del Molí de la Sala on la deixem per una pista a mà esquerra. Anem a passar pel mas de la Sala i prop del de Bertrana fins a sortir a la C-26 que seguim uns metres per baixar al Molí del Cavaller.

Molí del Cavaller (630m)
Les aigües del pantà han engolit una bella raconada del riu Mergançol on hi havia un dels diversos molins fariners de Vilada i el pont del camí de les Canals de Sant Miquel per accedir a la ermita homònima encimbellada a la Serra de Picancel.
El molí fariner del Cavaller és una construcció del segle XVII o començaments del XVIII que es troba totalment derruïda degut a l’abandonament —des de la dècada de 1940— i al fet que les aigües de l’embassament de la Baells el van negar en part.
Les Canals de Sant Miquel eren un dels punts de pas dels resistents maquis que dalt de la serra, a la Covil, hi tenien un dels seus refugis. A la segona meitat de la dècada dels 40 els moliners feien algunes accions de suport i proveïment dels maquis que hi passaven. (1)
Durant anys hi va funcionar una casa de colònies. Actualment hi ha una àrea recreativa i un restaurant.
Retornem a Vilada pels Camps de Vila-rasa.

  • (1) «Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans». Mª Teresa Martínez de Sas. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

    Powered by Wikiloc

    Sender de Vilada (PR C-147)
    Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca de la Gotzera i Cap de Tastanós

Des de Vilada pel Castell de Roset i retorn per Espinagais

Distància 11,56 Km
Desnivell acumulat +768 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 3 de novembre de 2018
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs-Picancel (1:25000)

A mestral de Vilada i a migdia del Sobrepuny, uns cingles criden l’atenció del visitant. Són la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós, magnífiques talaies sobre el Berguedà. Al peu, dalt d’un penyal, resisteixen el pas dels segles les ruïnes del castell de Roset que visitarem, així com la Font de l’Arç, pel bonic Camí de l’Aigua. Bona part del camí el farem a l’ombra d’ufanoses pinedes de rojalet.
És un itinerari en general fàcil. Solament a tenir en compte un curt tram físicament exigent pel considerable pendent. I l’accés al Cap de Tastanós, per una estreta lleixa. Punt desaconsellable per a aquelles persones que pateixin fòbia a l’alçada. Per això l’hem qualificat de moderada dificultat. L’ascens a aquest cim és però opcional, sense que l’excursió perdi un bri del seu interès.

Accés
Partim de l’aparcament de la plaça dels Gronxadors de Vilada, al costat mateix de la C-26. A mà dreta venint des de Berga.

Vilada (730m)
Seguint les indicacions al castell de Roset, creuem la carretera, enfilem unes escales i pugem fins a l’església de Sant Joan. Continuem per sota el cementiri i sortim del poble pel costat del dipòsit d’aigües on, poc més amunt, s’acaba el paviment. Seguim recte (N) per la pista rebutjant els ramals a mà dreta. Hi ha senyals del PR C-147 (Sender de Vilada).

Pla de les Collades (806m)
Bifurcació senyalitzada. Deixem la pista per un ample camí a mà esquerra en direcció al Castell de Roset (NW). Sortim a una intersecció de pistes on continuem recte per la del mig. Després d’uns cinquanta metres la deixem per un camí a mà dreta, ben indicat pels senyals del PR. El camí s’eixampla abans de la Creu de Roset.

Creu de Roset (903m)
Lloc o fita referent del poble on hi ha una creu de ferro i un pedró amb registre de visites. Antigament s’hi celebrava un aplec després de Pasqua. Continuem (N) per la pista que hi arriba on podem contemplar algun bon exemplar de boix grèvol. Quan fa un revol a l’esquerra per baixar a la casa de Roset, continuem recte.

Collada de Roset (904m)
Bifurcació de camins. Uns rètols en un pi ens indiquen que el de la dreta, per on retornarem, mena al Sobrepuny i el de l’esquerra al Castell de Roset. Anem a l’esquerra (NW), creuem una pista on trobem més indicacions i continuem per un ample camí (W) fins a un dipòsit.

Camí de l’Aigua (926m)
Hi ha un dipòsit i una font d’aixeta. El 1927 es va canalitzar l’aigua de la Font de l’Arç per, juntament amb la de les Fontanelles, abastir el poble. Aquí comença un bonic i planer camí a trams enlairat sobre contraforts de pedra seca i altres guanyat a la roca, com a la Mina de l’Aigua, foradada per travessar l’esperó rocallós. El camí ens mena a la font.

Font de l’Arç (965m)
Es nodreix de les torrenteres que s’escolen del Serrat de Picamill i el Sobrepuny. Tot i els seus tres brolladors, no sempre raja. El cabal és canalitzat i solament en èpoques de pluges sobreïx per la font. El nom li deu venir dels nombrosos exemplars de d’aurons i blades que hem pogut anar trobant pel camí.
Continuem (S) i, després d’una curta pujada, atenyem el Pla del Castell.

Pla del Castell de Roset (981m)
Situat en una ampla collada ocupada per una espessa pineda. Hi ha senyalització vertical.
A l’esquerra s’enfila el camí al castell que en algun tram encara conserva l’empedrat. Una obertura a la roca dóna accés a les ruïnes del castell.

Castell de Roset (1023m)
Ruïnes notables d’un veritable castell roquer on resten construccions d’uns 20 m de llarg per 7 d’ample i uns 6 d’alt. De planta irregular degut segurament a successives ampliacions que va caldre adaptar a la forma del penyal.
El lloc de Roset «Valle Roseto» és esmentat des de primeries del segle X, associat a Vilada «Villa Lata» o «Villa Lada» i també «Vila Lada».Però no es referia als llocs que encara conserven aquest topònim actualment sinó a la conca del Merdançol, aproximadament des del terme de Borredà a la Baells. És el 1026 quan s’esmenta pròpiament el castell en un document on apareix un tal Sunifred com a senyor del mateix.
Es tracta d’un castell termenat, això és: amb jurisdicció sobre un terme. En el decurs dels anys la titularitat canvià de mans diverses vegades. En foren amos famílies prou significades com els Berga, Portella, Fenollet, Pinós, Meca-Caçador, i Boatella, entre altres. En algun període també havia pertangut a la corona.
Retornem al Pla del Castell, però no continuem pel PR, sinó que anem poc més enllà fins la Casa del Castell.

Casa del Castell de Roset (987m)
Ruïnes d’una masoveria del segle XVIII. Pel costat ponentí de la casa surt un corriol, poc definit que seguim (W). A la primera bifurcació anem a la dreta (W) encarant-nos al cingle de Tastanós, per desprès començar a pujar en fortíssim pendent però separats del peu de la paret (SW). El camí és fressat i fitat.
Prou més amunt, quan sembla continuar recte, ens cal anar a la dreta. Quan ens apropem a la paret, fent una marrada per salvant una graonada, ja hem guanyat pràcticament el coll.

Plana del Castell (1234m)
Així surt anomenada tant al mapa topogràfic com a l’excursionista, tot i quedar prou allunyat del castell, aquesta collada entre la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós. Una fita ens senyala un corriol que seguim (S), primer per l’obaga per enfilar-nos ben aviat al llom rocallós fins al fil del cingle.

Roca de la Gotzera (1280m)
És una balconada sobre el Berguedà i molt més enllà; bon mirador del Catllaràs, la Serra de Picancel, la vall del Merdançol i amb l’embassament de la Baells als peus, la Serra de Queralt, els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Vers el nord la panoràmica queda retallada pel Tastanós i el Sobrepuny. Però podem atalaiar fins als cingles d’Aiats, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Als cingles que ens envolten hi nien rapinyaires i és fàcil observar-ne estols.
Tornem a la Plana i continuem (W) fins a un collet.

Collet de la Plana del Castell (1259m)
Sortim a un camí senyalitzat per on discorre el PR C-199, Sender de la Nou, que s’adreça al Sobrepuny. El seguim a mà dreta fent un gir de 90º (N). Clavats al terra hi veiem alguns caps de biga. Són fites de terme. Aquest tram i fins la collada de Pasquals és termenal entre Vilada i la Nou de Berguedà. Poc més amunt trobem un camí a mà dreta. El seguim en fort pendent per enfilar-nos al Cap de Tatasnós, per una estreta lleixa, protegida a la part més delicada per una cadena. El pas no és difícil, però força exposat i ens cal mirar bé on posem els peus.

Cap de Tastanós (1347m)
Tot i ser més alt no guanyem perspectiva respecte a la que gaudíem des de la Roca de la Gotzera, excepte cap a la Nou. Si continuéssim progressant per l’allargassada carena vers el N, trobaríem l’Esquena de l’Ase, on el crestall ja és més afilat. Ens caldria grimpar i desgrimpar-lo per accedir al punt més alt: el Cap de la Canal Closa.
Retornem al camí principal i el seguim (N) al peu dels cingles ponentins de l’Esquena de l’Ase i el Cap de la Canal Closa, per la baga de Casadesús.

Collada de Pasquals (1215m)
Entre el Serrat de Picamill i el Cap de la Canal Closa. Hi arriba una pista que travessa les Collades, sota el Sobrepuny i baixa fins prop del pas de l’Escalell, a Sant Romà de la Clusa. El PR segueix aquesta pista, a l’esquerra. Però nosaltres la prenem de baixada, a mà dreta (ENE).
Creuem una torrentera. És una de les que nodreixen la font de l’Arç. Baixem (SE) a passar pel Grau de Dalt i continuem (E), deixant a mà esquerra el Camí de la Garriga, que s’enfila a les Collades de Picamill, un del itineraris habituals al Sobrepuny. Poc més enllà atenyem una ampla feixa a mà dreta, amb una cleda i una bassa. És el Camp Gran d’Espinagais que creuem (S). A l’altre cap surt un antic camí, poc fressat però fàcil de seguir, pel que baixem fins al que resta del mas d’Espinagais.

Espinagais (1041m)
O Espinagalls. Ruïnes d’un gran mas amb un edifici principal, coberts i era a la part de ponent. Baixem (NE) pel que deuria ser l’antic camí d’accés al mas, fins a sortir a la continuació del Camí de la Garriga que prenem a mà dreta. Seguim senyals de pintura blanca.
Bona estona més avall sortim sobre una pista que prenem a mà dreta, deixant-la al cap d’uns seixanta metres per reprendre el camí a l’esquerra. Aviat retrobem la collada de Roset on desfem el camí de l’anada.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Roca de la Gotzera i Cap de Tastanós

Volta pel Catllaràs

De la Pobla de Lillet al Roc del Catllaràs pel Joc de la Pilota retornant per Falgars

Distància 16,6 km
Desnivell acumulat 1090 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs/Picancel ó Ruta de l’Ermità (1:25000)

Itinerari circular que, partint de la Pobla de Lillet, ens permet recórrer una bona part del Catllaràs i visitar alguns dels seus indrets més interessants: el Xalet, la Roca de la Lluna, el Joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs i el Santuari de Falgars.
Tot el recorregut és per camins i pistes ben fressats i senyalitzats. A les principals cruïlles hi trobarem indicadors, tot i que n’hi concorren molts i canviarem sovint d’un camí a l’altre, els sovintejats senyals del PR i del GR ens trauran de qualsevol dubte.
L’únic punt que ofereix certa dificultat és l’accés (opcional) al cim de la Roca del Joc. Cal dir que, si no s’hi vol pujar, les vistes des del mirador de la Roca de la Lluna són molt semblants.
Tot el camí és en general ombrívol pel que es pot fer en qualsevol època de l’any. Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.

Pobla de Lillet (842m)
Creuem el riu pel costat de la Plaça de l’Ajuntament. Hi ha rètols indicadors del GR 4 i del Camí Ral de la Pobla a Falgars, pel carrer de la dreta, per on retornarem. Anem a l’esquerra, pels carrers del Regatell i de la Font, en direcció al Barri de Coromines, seguint les indicacions del Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà i el PR-C 52.

Les Coromines (876m)
Al cap de munt de les Coromines, davant la Capella de Sant Antoni, deixem el PR que, per l’esquerra, marxa cap a Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. Anem a la dreta. Hi ha un rètol indicador. Pel costat d’un plànol de camins forestals prenem el Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà, senyalitzat amb doble ratlla groga. Aquesta senyalització ens acompanyarà fins al Xalet del Catllaràs.
Passem pel costat de la casa del Prat. Sortim sobre una pista, la creuem i continuem per una altra fins a un dipòsit. Nou rètol indicador on continuem pel camí a Sant Jaume de Frontanyà, ara per un corriol que s’enfila fort pel l’obaga de la Costa de l’Agoit.

Serra Pigota (1157m)
Bifurcació de camins indicada. Sortim al camí que puja del Castell, Sant Miquel i Santa Maria de Lillet (PR-C 52, malgrat que el rètol té la numeració equivocada). El seguim a mà dreta (SW). És un camí més ample que el que hem pujat.
Els senyals grocs i blancs del PR-C 52 seran els que ens guiaran bona part de l’itinerari fins al Collet Llobató.
Deixem a mà esquerra el camí que baixa al Grog de la Lleona (fita i pintura blau-grana). El nostre s’eixampla encara més. Deixem a mà dreta una pista que retorna a la Pobla per la Collada Cerdana.

Terra Negra (1317m)
Bifurcació de camins indicada. Deixem el de Sant Jaume de Frontanyà. Continuem pel PR en direcció a Falgars i Sant Romà per una pista precària que deixem més endavant per un camí.
Sortim a la pista que puja de Falgars on hi trobem un altre indicador, però no la seguim, la creuem en direcció a Falgars i Sant Romà. Passem pel costat d’un refugi forestal i atenyem el Xalet.

Xalet del Catllaràs (1372m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’hi ha reconstruït l’escala original.
Per sota de l’edifici prenem una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. Continuem (SW) per un camí en fort pendent, que ens deixa de nou sobre la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem a mà dreta el camí que puja al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà i la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una ampla panoràmica que ens permet albirar des de la Serra d’Ensija al Taga, Sant Amanç i els Rasos de Tubau. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem a mà dreta (SSW).

Font de la Devesa Jussana (1470m)
El PR abandona la pista per l’esquerra en un revolt sota les verticals parets de la Roca del Joc. Poc més enllà prenem un altre corriol que ens pocs metres ens porta a la font.
No ens cal recuperar el PR: del costat mateix de la font surt un corriol que s’enfila fort fins el peu mateix de la Roca on el retrobem i el seguim a mà dreta.
Sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom quan els tècnics anglesos de les mines hi jugaven a futbol. Al peu de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen un costerut camí per enfilar-nos-hi per entremig de la fageda.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb una grapa, dóna accés a una estreta i curta bretxa on hi trobarem una sirga nuada, per accedir al cim. Grimpada fàcil.
Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta. La panoràmica és encara millor que la de la Roca de la Lluna dons podem albirar fins al Montseny. Retornem al Joc de la Pilota on, seguint el PR anem a la dreta.

Joc de la Pilota (1559m)
Bifurcació indicada, al bell mig de la clariana. Senyalada als rètols com a “Coll d’Ardericó” malgrat que no és en cap collada. La d’Arderiu o, més pròpiament com assenyalen altres mapes, Coll d’Ardericó, és situat més a llevant.
Hi arriba el camí que puja des del refugi d’Ardericó, que deixem a mà esquerra per continuar recte (WSW) seguint el PR vers Falgars i Sant Romà. Coincidim des d’aquest punt i fins a retornar a la Pobla amb la Ruta de l’Ermità. Però els senyals vermells d’aquest itinerari són molt més escadussers que els del PR o els del GR que ens aniran guiant posteriorment.

Prat Gespador (1535m)
O Gespedor i també Xispedor. Sortim de nou a la pista i la seguim uns pocs metres.
Bifurcació en T indicada. Travessant el prat a mà dreta podríem escurçar força l’itinerari baixant a Falgars per Vallfogona, tot seguint el PR-C 11.
Hi ha una font amb un cóm. Deixem la pista per un camí a l’esquerra i continuem pel PR-C 52, ara en direcció a Sant Romà (SW). Poc més enllà trobem la font Assedegosa, també amb un cóm, i encara més enllà passem al peu de la Roca del Cortal. Sortim al bell mig d’un pla.

Roca del Catllaràs (1670m)
Un gran penyal al bell mig del Pla del Catllaràs, termenal entre la Pobla de Lillet i Castell de l’Areny, partió d’aigües entre el vessant del Llobregat i el del Merdançol.
Hi ha un pal indicador al costat de la pista que prenem a mà dreta (W), en pujada, vers Falgars i Sant Romà. En un revolt, al punt més alt de l’itinerari (1694m), la deixem baixant a mà esquerra fent drecera fins al collet Llobató.

Collet Llobató (1628m)
On la pista fa un tancat revolt. Termenal entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola. Hi passen el PR-C 129 (Olla de Sant Julià) i el GR 4. A partir d’ara ens guiarem pels senyals blancs i vermells del GR. Hi ha un pal indicador. Anem a la dreta, vers Falgars i la Pobla, baixant pel rec del Forat (N).

Camp de l’Ermità (1467m)
Cruïlla de camins amb nombrosos rètols indicadors. Continuem recte seguint el GR en direcció a Falgars i la Pobla (N i després NE).

Clot de la Fou (1455m)
Bifurcació en Y, indicada. Deixem el PR-C 129 que marxa per l’esquerra i seguim el GR  a mà dreta vers Falgars i la Pobla.
Per un llarg tram de pedregosa pista forestal alternada amb camí, anem baixant (NE) a la Colla de Falgars, on trobem la carretera que hi puja des de la Pobla i la seguim fins al santuari.

Santuari de Falgars (1280m)
Santuari marià construït en un lloc anomenat Falgars —lloc de moltes falgueres— documentat d’ençà el 984. La primitiva ermita data de 1049 i l’edifici actual de 1646. Al costat de l’església i ha una hostatgeria.
S’hi conserva una imatge gòtica d’alabastre del segle XV, de la Verge de Falgars alletant el seu fill. Tradicionalment ha estat lloc de pelegrinatge i aplecs tant per part dels poblatans com d’altres indrets: Sant Julià de Cerdanyola hi celebra el Vot del Poble. El dilluns de la segona Pasqua s’hi balla la dansa de Falgars, d’origen antiquíssim.
Hi ha una àmplia zona d’esbarjo habilitada amb taules i fogons on tornem a trobar-hi un pal indicador a la bifurcació de dos camins que menen a la Pobla. El de l’esquerra, per on marxa el PR-C 11, passa per la Cova de la Verge. La de Falgars és una de les tantes “mares de déu trobades”. El de la dreta és el camí ral, o dels Graus, per on marxa el GR 4. Es tracta de dos camins paral·lels que baixen a diferent cota. Seguim el GR pel de la dreta.

Tercer Grau (1211m)
Després d’un pas obert a la roca, el camí segueix per la carena. Poc més avall deixem un corriol a mà esquerra que baixa a buscar el camí de la Cova.

Segon Grau (1060m)
Un tram delicat a la capçalera del Torrent Salat, és reforçat amb murs a banda i banda.

Primer Grau (1005)
Un altre pas guanyat a la roca, amb un tram empedrat. Hi ha un rètol indicador. Deixem un camí que baixa a mà dreta.

El Tinar (911m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí a Falgars per la Cova (PR-C 11). Més avall creuem el camí d’accés a la casa del Tinar. Passem pel costat de l’heliport i del Parc d’Aventures del Catllaràs i sortim sobre un camí pavimentat que seguim uns metres a mà esquerra. El deixem tot baixant per unes escales a mà dreta i entrem al poble pel camí de l’Escorxador.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Volta pel Catllaràs

Picancel. Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel (Pic-en-cel). De roca conglomerada, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos. I visitar racons com Pedret, la Portella, la Quar, Sant Miquel i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent al caminant. Un dels cimals de la serra és el Serrat de Migdia.
Les ressenyes que segueixen corresponent a dos itineraris circulars semblants on hi trobareu tots els ingredients que abans comentàvem. També us pot interessar aquest itinerari relacionat: De Sant Quirze de Pedret a Vilada

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pel Coll del Reposador.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 837 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 23 de febrer de 2016
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Pla de la Fusta (667m)
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, a la capçalera de les canals, la fageda fa acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.
Perdem alçària i baixem a trobar el Torrent del Coll del Tell, que seguim pel mateix marge. A la bifurcació (indicada) anem a la dreta, creuem el torrent i encetem el camí del Trencacames, però no cal amoïnar-nos pel nom. Pel de l’esquerra pujaríem el coll del Tell (Salga Aguda, la Portella,…).
Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar (SW), en moderat pendent. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc. Des d’aquest punt anem a buscar la canal veïna. Davallem lleugerament, passem per un llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.
Un cop al torrent, a la falda ponentina del Pic de Perris, ja no deixem d’enfilar-nos, en fort pendent, fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns.
Per l’esquerra surt el camí al Pic de Perris. Esquivem el cingle fent un gir de 90º i seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins

Collet dels Pins (995m)
Entre el Cingle de la Por i el Serrat de Migdia. Prenem un camí (indicat) a mà dreta i ens enfilem (N) pel llom a solell del pic tot salvant curtes codines de fort pendent per sobre el conglomerat. Atenyem l’avant-cim, al que ens hi enfilem desviant-nos uns pocs metres a l’esquerra del camí.
Al collet entre avant-cim i cim, una sirga protegeix un pas fàcil, delicat en cas de mullena. Darrer i curt esforç per fer cim.

Serrat de Migdia (1082m)
Envoltat de veïns més alts, és una bona talaia de la contrada, però no pas més enllà. L’entorn és formidable: albirem els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, els cingles de la Gotzera i del Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, el Cap del Roig i els Rocs de Castell, així bona part del Catllaràs. Sota els peus la vall del Merdançol, amb la cua de l’embassament de la Baells, Vilada i, al fons, Borredà. Per l’altre vessant la Quar i la vall de la Portella, al peu del Serrat de les Tombes.
Retornem al collet i baixem (WSW) tot passant a prop de la font dels Cóms. Poc més enllà, una bifurcació indicada «Camins de la Portella» on anem a l’esquerra.
El ramal de la dreta ens permet escurçar l’itinerari dons, el de la dreta és el Camí dels Colletons, per on podem baixar al Pont del Doro (mireu-vos la ressenya de més avall). O continuar fins al Collet de les Corts i, fins i tot, anar a Sant Miquel per la Collada Alta. Però farem una marrada innecessària pendent cota, que caldrà recuperar.
Cent metres més enllà de la bifurcació, deixem el camí per un rastre o tirany poc evident a mà esquerra i ens enfilem al Cingle de la Por.

Cingle de la Por (1040m)
Hi gaudim d’un entorn semblant al Serrat de Migdia, millor vers el sud.
Baixem del cim però desviant-nos a l’esquerra, on hi ha camí més definit. Anem a passar sobre una gran llesca de pedra ignorant uns senyals blaus que indiquen, a mà esquerra, el camí de les Canals Males. Més avall el corriol que seguim es desdibuixa, però continuem (SW) fins a retrobar el camí que havíem deixat per enfilar-nos al cingle, poc abans del Collet de les Corts.
Al Collet ignorem a mà dreta el camí als Colletons, que hem rebutjat abans. Fem un flanqueig sobre una llesca de pedra, una colzada de 90º (W) i, per les Feixetes, sortim al Pla de Sant Miquel. Una estaca indicadora ens senyala, a mà dreta, l’antic camí de Vilada per la Collada Alta. Anem a l’esquerra i passem per sota una línia d’alta tensió.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi puja una pista des de la riera de la Portella pel les ruïnes de Corrubies. I l’antic camí de Vilada pel Rec de les Canals, per on retornarem. Hi ha diverses pistes per treure fusta. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal és un dels recursos importants d’aquesta zona i el veí Catllaràs.
Marxem per una pista (W). A la bifurcació en Y prenem el ramal de la dreta. A pocs metres del de l’esquerra comença el camí que puja de la Creu de Mascaró per on podríem anar a Pedret.
Més amunt, en una clariana, continuem pista a mà dreta. Per l’esquerra hi arriba el camí de Pedret pel Collet de les Fustes i la Covil. De nou al bosc, poc més enllà, deixem a mà dreta l’antic de Vilada, paral·lel a la pista, que també mena a la Collada Alta.
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

Coll del Reposador (947m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Vilada, pel marge dret de la torrentera.
Més avall, en una bifurcació (1), anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (2).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger i, a l’altra riba, del Molí del Cavaller, on anem a la dreta (3).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, amb tendència a pujar.
Trobem un pont tibetà sobre el Rec dels Colletons. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar el torrent més o menys amunt. Per la dreta s’ajunten un parell de camins que provenen de Sant Miquel pels Colletons.

  • (1) Al mapa apareix dibuixat més amunt del que en realitat és.
  • (2) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (3) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol i el camí continuava fins al Molí del Cavaller.

Pont del Doro (635m)
Un camí a mà esquerra baixa al Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
Camí amunt ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pels Colletons

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de juny de 2008
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Fins a la bifurcació indicada com a «Camins de la Portella» tot baixant del Serrat de Migdia, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Camí dels Colletons (950m)
Bifurcació indicada a l’esquerra com a «Camins de la Portella» que mena al Collet de les Corts. És la millor opció si pretenguéssim anar a Sant Miquel de les Canals.
Però nosaltres anem a la dreta. En poca estona de camí planer i ben fressat, arribem a una nova bifurcació. Pel ramal de l’esquerra tornem a tenim l’opció d’anar a Sant Miquel, be pel Collet de les Corts, be per la Collada Alta.
Anem a la dreta, vers el nord, davallant fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del Rec dels Colletons, ara per un marge, ara per l’altre. Més avall ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, als peus del Serrat de Migdia.
De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font.

Font dels Colletons (662m)
És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, ara per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro.

A partir del Pont del Doro, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

En verd l’opció pel camí dels Colletons
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sobrepuny

El Sobrepuny, a llevant de la Nou de Berguedà i al nord de Vilada, és fàcilment identificable vers el nord circulant per l’Eix del Llobregat i sobretot el NE, entre Gironella i Berga.
La pujada acostuma a fer-se des de la Nou o des de Vilada. El desnivell i llargària son menors en el primer cas, però amb més pendent que per Vilada. Son els itineraris que ressenyem tot seguit.
Una tercera alternativa és des de Sant Romà de la Clusa, probablement l’opció més curta i amb menys desnivell. I encara podem fer-ho més còmode pujant per pista des de la Nou i començant a caminar al Coll de la Plana.
No son rutes dificultoses pel que fa a passos exposats i els camins, en general, son ben fressats i, en bona part, senyalitzats.
El Sobrepuny de Baix és una bona talaia sobre el Bergadà i el Prepirineu. Al de dalt, tot i ser més alt, la vegetació li escatima bona part de la vista, especialment vers el nord. En dies clars hom diu que s’albira fins al mar.

Circular des de la Nou pel Santuari de Lourdes i Caselles. Retorn per les Agudes.

Distància 9,5 km (anada i tornada)
Desnivell acumulat 894 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Guardiola, passada la tèrmica, prenem a mà dreta la BV-4022 i en 5 quilòmetres ens plantem a la Nou de Berguedà.

La Nou de Berguedà (870m)
De davant del Centre Cívic baixem fins al santuari de Lourdes. És un edifici d’estil neogòtic, construït a les darreries del segle XIX. Té annexa una hostatgeria.
Baixem unes escales, anem a creuar el torrent i sortim a la carretera de Vilada, on anem a l’esquerra (estaca indicadora, font del Sàlic). 85 metres més enllà prenem una pista a mà dreta, fent un gir de 180º, en pujada. A la bifurcació anem pel ramal de la dreta.
Més amunt creuem una altra pista on, una pintada vermella en una llosa amb la indicació “Sobrepuny”, assenyala un camí ben fressat que continua recte. A la bifurcació rebutgem el ramal de la dreta, que baixa en direcció al torrent. Anem a l’esquerra una vintena de metres i deixem el camí per un rastre poc precís a mà dreta, fins a sortir a una clariana sota les antigues feixes del mas de Caselles (ruïnes) que creuem (E) fins a una pista precària, a l’alçada d’una colzada. La seguim en pujada uns trenta-cinc metres.
A mà dreta una fita assenyala un corriol que s’enfila seguint la torrentera. És fressat, una mica embardissat i costerut. Retrobem la pista que hem deixat en una altra colzada, on prenem un camí ben fressat i senyalitzat (ratlles grogues) (1).
Fort i constant pendent que no dóna respir (NE). A la bifurcació, tant fa prendre un ramal com l’altre dons s’ajunten. Albirem el cingle del Sobrepuny de Baix i entrem a la fageda, deixant enrere pineda i alzinar.
Passat un faig monumental (on hi ha la font del Faig) atenyem el camí que puja des d’Espades per la balma del Teixidor, per on discorre el PC-C 199 (Sender de la Nou), que seguim a mà dreta (S), encara en fort pendent, entremig de la baga d’Espades, on s’alcen altres exemplars de faig considerables. Fins al cim.

Sobrepuny de Baix (1563m)
Seguint els senyals del PR, retornem al collet sobre el cingle previ al cim, on anem a la dreta, altre cop en fort pendent (E).
Deixem un corriol a mà esquerra pel que podríem baixar al collet de Faig, sense passar pel Sobrepuny, i continuem propers al cingle fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Coronat per un vèrtex geodèsic, senyera, pessebre i llibre de registre. És una bona talaia vers el sud, però la vegetació li escatima altres angles, cap a on si que és obert el de baix.
Guiats encara pels senyals del PR, en fort pendent, baixem (N) per la baga fins al collet del Faig on anem a l’esquerra (NO, indicadors) per una pista en direcció a St. Romà de la Clusa, deixant el PR que marxa a la dreta pel camí de Vilada. Seguim senyals grocs.
Acaba la pista i continuem per un camí ample (2) pel que baixem (NE) fins al coll de la Plana on atenyem el camí ral de la Nou a la Clusa (pista), per on transita el GR 241, que ja no abandonarem fins a retornar al punt d’inici i també un altre tram del PR-C 199.
Anem a la dreta (NO, rètols indicadors) en direcció a la Nou. Deixem la pista per una altra a mà esquerra (gir indicat) fent un gir de quasi 180º. A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (O) pel ramal més precari, seguint el GR. Deixem el de l’esquerra, per on marxa el PR, que puja al Sobrepuny per la balma del Teixidor.
La pista, cada cop més precària, esdevé corriol i inicia una fortíssima davallada(SO).
Passem ben a prop de les Agudes, un parell d’esveltes agulles que s’alcen isolades desafiant la gravetat. Després de la segona trobem una boca de mina.

Mina de les Agudes (1105m)
Boca de mina restaurada i tapiada. Fou explotada entre 1918 i 1933. N’hi ha d’escampades arreu del Catllaràs. Se n’extreia el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro.
Al tram que resta hi concorren el camí ral, el de l’antiga mina, corriols, pistes de desembosc,… i el nostre camí canvia de l’un a l’altre. Però com que el GR es ben senyalitzat, solament ens cal estar atents.
Després d’un altre tram de fort pendent, guanyem alçària per travessar el grau d’Ínsula, des de on podem albirar el poble de la Nou.
A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (1). Entre llaçades baixem a passar per darrere la casa de cal Patzí i, poc més enllà, la font i el gorg. Una corda (deteriorada) ajuda a grimpar fins al salt.
Per camí pavimentat retornem a la Nou.

  • (1) D’aquí parteix el camí al Sobrepuny que, pel mas de Caselles, mena fins a la colzada de la pista.
  • (2) A mig camí hi ha una drecera a l’esquerra, poc visible, que surt a la pista poc més avall del Coll de la Plana.


Sobrepuny de Baix. Plseu la imatge per accedir a l’àlbum

Des de Vilada per la Creu de Roset, Espinagalls i el collet del Faig

Distància 6,8 km (anada)
Desnivell acumulat 1066 m
Nivell de dificultat moderat
Data 22 d’abril de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Cercs, just passat el túnel de Berga, prenem a mà dreta la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Creuem l’embassament de la Baells per un llarg viaducte i en 8 quilòmetres ens plantem a Vilada.

Vilada (730m)
De l’Hotel Picancel anem fins a l’església de Sant Joan on prenem direcció nord, per una pista asfaltada que guanya alçària ràpidament. Deixem el cementiri a mà esquerra i més endavant, quan s’acaba l’asfalt, els dipòsits de l’aigua mà dreta. Seguim els senyals grocs i blancs del PR C-147 per pista, encara vers el nord. A partir del Coll de Sant Joan el camí planeja i baixa per dins de la pineda.

Pla de les Collades (827m)
Atenyem una cruïlla senyalitzada per on creuem el GR-241 (Sender Circular de Borredà). Deixem la pista mà dreta i, seguint els senyals del PR, emprenem un corriol que comença a enfilar-se vers mestral amb moderat pendent. Creuem una pista de desemboscar i més amunt, quan el bosc clareja, el corriol mor en una altra pista que seguim a la dreta, poc abans del coll conegut com Creu de Roset (gran fita). Seguim per la pista, altra cop vers el nord i en lleugera baixada. A ponent, entre els arbres, podem albirar la Casa de Roset i més amunt, en la mateixa direcció, el puig coronat per les restes de les defenses del Castell de Roset.

Collada de Roset (912m)
La pista gira 90º a ponent per anar fins aquell mas. El PR marxa a mestral per un corriol. Seguint-lo, ens menaria a la font de l’Arç pel Camí de l’Aigua i al castell.
Nosaltres emprenem, vers el nord, un corriol poc definit inicialment, que en poca estona ens deixa sobre una pista que passa més amunt i que va de la Casa de Roset a Can Llebre. La seguim a mà dreta un centenar de metres i, just abans d’una tanca pel bestiar, l’abandonem per un corriol paral·lel a mà esquerra (fita). El camí, ben fressat, s’enfila fort vers mestral. Als escadussers senyals de pintura grocs, s’afegeixen ara altres de blancs, més ben definits.

Camp Gran d’Espinagalls (1058m)
Avui és un prat que creuem vers ponent i a l’altre cap recuperem els senyals, enfilant-nos per un corriolet que dóna a una pista que passa per sobre el camp. Rebutgem el ramal més baix de la pista que ens menaria a la Collada de Pasquals, punt de pas del camí de la Nou al Sobrepuny. Prenem el ramal més alt a mà esquerra que s’enfila vers ponent. Al cap de poc hem de deixar-la per un corriol ben evident que surt a mà dreta.

Camí de la Garriga (1.108 m)
Ara ens guiaran solament els senyals grocs. És un corriol ben fressat que s’enfila en fort, llarg i continuat pendent. Primer vers mestral i un cop superat el Grau de Dalt, vers el nord, lleugerament a gregal, per la baga als peus dels espadats i contraforts del Puig Cubell. Densa vegetació de pi, boix i roure.
Si fins ara havíem pujat per l’esquerra de la torrentera, passem a l’altre marge passant per sobre d’unes mulleres. Al nostre s’afegeix per l’esquerra un altre corriol: és el que ve de la Collada de Pasquals, per les ruïnes i la font de Picamill. Hi transita el PR-C 199 (Sender de la Nou). A partir d’ara ens guiarem també pels senyals del PR.
Ben aviat abastem la Collada de Baix de Picamill.

Collada de Baix de Picamill (1449m)
D’aquí podríem baixar a Sant Romà de la Clusa.
A mestral s’alça la gran timba del Roc de les Collades, de verticals parets i roca blanquinosa. És just darrera seu on hem d’adreçar-nos per anar a buscar la Collada Alta, anant a voltar el Roc per migdia i continuant en direcció a mestral, en fort pendent.

Collada de Dalt de Picamill (1526m)
El Sobrepuny ens queda just a ponent, sobre nostre, malgrat que els bosc no ens el deixi veure. Ara ens cal davallar lleugerament decantant-nos a l’esquerra, vers mestral i el peu de la paret rocallosa. Un corriol que aviat es fa ben visible i fressat comença a enfilar-se en aquella direcció i fort pendent, entremig d’una fageda.

Collet del Faig (1.566 m.)
Bifurcació indicada on hi van a raure tres corriols a banda del que ens hi ha menat. Pel nord el que puja del Coll de la Plana (el camí més curt per pujar al Sobrepuny si anem amb vehicle per la pista de la Nou fins allà). Per garbí un que mena prop del coll entre els dos cims del Sobrepuny (pel que retornarem). Nosaltres prenem el que marxa a migdia i s’enfila decidit per dins el bosc, seguint la línia de la carena, fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Vèrtex geodèsic, senyera, llibre de registre i pessebre. Bona talaia vers el sud i ponent. Cap a altres vessants l’hi priva la vegetació. Hem llegit que en dies clars hom pot albirar fins al mar. Cim planer i herbat, però que acaba abruptament a migdia amb una monumental cinglera sobre el torrent de Banyacorba.
Si volem gaudir de millor perspectiva, ens cal anar al Sobrepuny de Baix. És la punta més llunyana de la carena que podem albirar a ponent, sobre la cinglera. Seguim els senyals del PR per un corriolet ben definit, que va davallant una mica per sota la carena en aquella direcció, fins abastar un collet (1.550 m) on tornem a enfilar-nos per, en poca estona, abastar el Sobrepuny de Baix.

Sobrepuny de Baix (1567m)
La vista aquí és encara millor que al de dalt, excepte a sol ixent. Tenim tota la vall del Llobregat als nostres peus. Començant per la Nou de Berguedà, al fons de la clotada, Fígols, Cercs, Berga… fins a Montserrat. A garbí albirem Queralt, el Cim d’Estela, la Roca d’Auró, la Torreta i els Rasos de Peguera sobre la clotada de la Baga de les Nou Comes. A ponent la Serra d’Ensija. Entre ella i el Pedraforca, a mestral, treu el nas la Serra del Verd. I per baix, les llargues cingleres meridionals de Vallcebre. També a mestral la Serra del Cadí, on hi podem distingir perfectament la Torre de Cadí, Vulturó, Costa Cabirolera i Comabona. Ja vers el nord el Moixerò i Penyes Altes, la Tosa, Coll de Pal i el Puigllançada. Entre Cadí i Moixeró hem pogut albirar les muntanyes cerdanes de la Serra de Sirvent, la Tosa Plana de Lles i la Muga. A gregal el Roc de la Clusa, el Pedró i el Catllaràs, més alts, no ens deixa abastar les muntanyes de l’olla de Núria, de les que en treuen el nas un parell que no podem identificar.
Retornem el collet on, entremig d’alguns faigs considerables, marxa un corriol que davalla vers el nord, senyalitzat com a PR. Baixa a la Font del Faig on es bifurca cap al Coll de la Plana (pel PR) o cap a la Nou per Caselles. Rebutgem aquest camí i retornem sobre els nostres passos. Poc més enllà, a un centenar de metres del collet, surt un altre corriol a mà esquerra i direcció a gregal. Poc evident al començament, ben fressat desprès. En poca estona ens retorna al Collet del Faig.
El retorn el fem pel mateix camí de l’anada.

Sobrepuny. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Vall de la Clusa

De Castell de l’Areny al la Roca del Catllaràs per Sant Romà de la Clusa

Distància 16 km
Desnivell acumulat 1157m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 de novembre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000) i ICC
Polseu a l’enllaç per accedir a l’àlbum

La Vall de la Clusa, orientada a migdia, és com un embut envoltat d’alts serrats dels que s’escolen les torrenteres que conflueixen al Clot, on la Ribera de Castell s’ha d’obrir pas a l’engorjat de l’Escalell. Geogràficament es localitza al nord de Vilada i el Castell de l’Areny i al sud del Catllaràs, al Berguedà.
La ruta que us proposem ressegueix les carenes que l’envolten, però no us espereu grans perspectives dons és una zona molt arbrada. El punt més interessant és el llogaret de Sant Romà de la Clusa, al bell mig de la coma.
L’engorjat de l’Escalell és conegut pels afeccionats al descens de barrancs. Un altre punt d’interès és la Cresta de la Clusa, equipada fa poc.

Nota: hi ha abundants discrepàncies toponímiques entre els mapes consultats.

Castell de l’Areny (953m)
Pel costat de l’Ajuntament i la carretera de Vilada, prenem vers el NE el Camí ral de Castell de l’Areny a la Clusa (escales, rètols indicadors i mapa de senders del Berguedà). És un dels trams del tram del GR 4 (Montserrat-Puigcerdà).
Pugem en moderat pendent i camí molt fressat, per una baga fins al coll. Pi roig i boixeda.

Coll Jovell (1039m)
Abastem la pista que ve del Coll de la Coma. Tenim davant nostre la cinglera dels Rocs de Castell, per on haurem de pujar.
Rètols indicadors. Marxem a l’esquerra, vers el NW, seguint uns metres una pista precària deixant un xalet a mà dreta. Deixem la pista per un camí ben fressat i senyalitzat (GR).
El camí puja la cinglera esbiaixant-la de llevant a ponent. Salva el desnivell amb curtes llaçades, alguns trams esglaonats i un grau al cap de munt. El pendent és considerable però, com tots els camins antics que encara es conserven acceptablement, de bon fer. Roureda sobre terreny conglomerat.

Les Pilones (1360m)
Antic baixador de fusta a l’extrem occidental dels Rocs de Castell. Gaudim d’una bona panoràmica de la conca del Merdançol amb la Serra de Picancel i el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. A ponent dominen el Cap del Roig i el Sobrepuny.
Girem ben be 360º tot revoltant el Cap dels Rocs. Passem del solell a la baga. Marxem vers el NE. El camí, ben fressat i senyalitzat, no ofereix dubtes per entremig de la baga de Sant Romà. Primer entre pineda i boixeda però aviat el pi dóna pas al faig. En algun tram on el bosc s’esclarissa podem albirar els masos del Clot, el Rossinyol i Sant Romà.
Primer pugem, desprès baixem, sempre moderadament. Creuem un camí transversal i aviat comencem a baixar fins la llera del Rec de Clarent que travessem ja a tocar de Sant Romà.

Sant Romà de la Clusa (1360m)
Gran mas, ben conservat, amb casa, pallissa i corrals. Envoltat d’antigues feixes de conreu i prats de dall. A la vora del Rec de Sant Romà, pel que s’hi escorre un bon cabal malgrat la secada. Al costat hi ha l’ermita romànica i la rectoria.
És també punt d’encreuament dels GR 4 i 241 (de la Nou a Borredà). Rebutgem el GR 241 que puja per pista al Ras de Clarent. Nosaltres també hi anirem, però per camí diferent.
Prenem un corriol indicat per un rètol de fusta. Fites i senyals sovintejats de pintura blanca ens guien. Primer pel marge dret del Rec de Clarent, desprès per l’esquerra i algun tram per la llera. El camí, que discorre paral·lel a la pista per on passa el GR, és net de malesa. Però, si no fos pels senyals, la catifa de fulles de la fageda el farien fonedís.
Pugem moderadament vers l’E., més fort al darrer tram.

Ras de Clarent (1585m)
Sortim del bosc a una zona de prats, al caire de la cinglera del conglomerat dels Rocs de Castell. Tenim als nostres peus els masos de Camp-rubí, Soldevila, la Rota, Canal i el Solà. Podem albirar vers l’E. les muntanyes del Ripollès des del Puigmal i el Taga fins a les d’Osona i la Garrotxa com Cabrera i Aiats o Puigsacalm.
Aquest serà el darrer punt on podrem gaudir de perspectives àmplies i obertes.
Travessem la pista que puja de Sant Romà, per on transita el GR i ens enfilem per l’esquenall del Serrat dels Llamps.
El camí no és gens definit ni senyalitzat, seguim indicis de corriol o tal vegada tiranys del bestiar. Però la direcció és evident: sempre vers el N apartant-nos el mínim possible del llom carener. El bosc, poc espès, facilita el pas i trobem clarianes sovintejades.
Desprès d’enfilar-nos al Serrat del Llamp, baixem a Coll Pan on creuem el camí que careneja cap a Puig Lluent. Ens enfilem, amb les mateixes condicions que ho hem fet al Serrat dels Llamps, fins al Cap de la Baga Alta.

Cap de la Baga Alta (1755m)
L’espessa pineda no ens deixa albirar el paisatge. Girem 90º al NW. I baixem, també sense camí definit, seguin el cordal carener en direcció a la Collada d’Ardericó. A la baixada podem albirar el Pedraforca i el Cadí.
Ens podem estalviar perfectament pujar al Cap de la Baga si, un cop al Coll Pan, prenem el camí a l’esquerra fins a la Collada d’Ardericó.
En aquest coll trobem ja camí definit, fresat i senyalitzat (senyals grocs) que seguim vers el NW per enfilar-nos al Pedró.

El Pedró (o Serrat del Corró) (1765m)
Vèrtex geodèsic. Amb poques vistes però millors que les del seu veí. Seguint el fil carener i els senyals de pintura baixem a la Collada del Pla de l’Orri (rètols indicadors) on abastem una precària pista que seguim a mà dreta. És el camí ral de la Clusa a Falgars pel Pla de l’Orri.

Roca del Catllaràs (1675m)
Aïllada formació rocallosa entremig del Pla del Catllaràs. Cruïlla de camins (rètol indicador). Seguim per pista vers W. Rebutgem la que, provinent de Falgars (dreta) baixa al Pla de l’Orri (esquerra).
La deixem poc abans que s’acabi la pujada per una altra més precària a mà esquerra. Aquesta pista és més planera i  ens estalvia baixar al Collet Llebató i tornar a remuntar fins a la Collada de Sant Miquel.
Passem als peus del Serrat Negre que deixem a l’esquerra. És el punt més alt de la Clusa i el Catllaràs. Però no ens aportaria cap perspectiva de tant arbrat com és. Retornem sobre la pista que havíem deixat i la prenem a l’esquerra fins a la collada.

Collada de Sant Miquel (1693m)
Rètols indicadors. Deixem la pista en un revolt on fa un gir de 90º a l’esquerra i baixa cap a Sant Romà. La reprendrem més endavant. Prenem el corriol senyalitzat a la dreta en direcció a Malanyeu i la Nou (senyals grocs) enfilant-nos vers el W. cap al Roc de la Clusa.
Mentre pugem, algunes clarianes ens permeten albirar cap el nord: Tossa d’Alp, Puigllançada, Serra de Montgrony, Puigmal,… Sobre el Roc del Catllaràs solament tenim vistes vers migdia. Al nord cau a plom sobre la Vall de Malanyeu, però els arbres no ens deixen veure la formidable timba.
Davallem per camí fresat i senyalitzat vers el SW seguint per la carena del Serrat de Sant Miquel.

Collet de Can Serra o de la Font del Tudó (1645m)
Rètols indicadors. Deixem el camí que continua, carena enllà, cap al Cap de la Baga de Cabanelles. Tampoc prenem el camí que pel Grapissot baixa a la Collada del Tosquer.
Sense camí definit, baixem saltant marges i travessant feixes fins al mas de Can Serra. No prenem el camí carreter d’accés al mas sinó que continuem baixant entre les antigues feixes de conreu, avui ermes, fins a retrobar la pista del Coll de Sant Miquel, per on hi transita també el GR 4.
La prenem a mà dreta en baixada. A l’esquerra del camí hi ha la font de Cabanelles, mas enrunat que queda sobre nostre en aquella direcció.
Just abans de creuar el Rec de Cabanelles al Pas de l’Euga (rètols indicadors) rebutgem un ramal de la pista que a mà dreta marxa cap al coll de la Plana.
Força més endavant, a la dreta de la pista, trobem un mirador.

Mirador de Sant Romà (1395m)
Als peus del Serrat dels Ous, amb una glorieta i un mirador suspès sobre el rocam. Bancs, taules, diversos panells informatius i taula d’orientació completen el lloc.
Pista avall retornem a Sant Romà de la Clusa on desfem al camí de l’anada fins a  Castell de l’Areny.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roques del Joc i Forcada

Des de Santa Maria de Lillet pel Xalet del Catllaràs

Distància 13 km
Desnivell acumulat 978 m
Nivell de dificultat moderat
Data 7 de juny de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000) i Ruta de l’Ermità
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Clàssic itinerari per la Serra del Catllaràs visitant alguns dels indrets més interessants de la contrada. El consideraríem fàcil si no fos per les grimpades obligades per accedir al cim de les roques del Joc i Forcada.
Gaudirem de bones panoràmiques sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony i el Pirineu Oriental i transitarem per fagedes i pinedes encatifades de gespa.
Trobarem diversos vestigis de l’antiga activitat minera. Arreu del Catllaràs s’extreia carbó. Solament al vessant nord, sobre la Pobla de Lillet, hi havia catorze mines. Varen funcionar el primer quart del segle XX per abastir la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.
Un bon grapat d’al·licients per a una matinal que ens resultarà ben plaent.

Accés
A la B-402 sortint de la Pobla de Lillet en direcció a Campdevànol, passat el punt quilomètric 11, prenem una pista a mà dreta que ens porta fins al monestir.

Santa Maria de Lillet (920m)
Monestir documentat d’ençà el segle X. El que es conserva és un edifici d’estil romànic i planta de creu llatina, amb moltes reformes posteriors. Té una masia al costat i, a cent metres de distància, la rotonda de Sant Miquel, esglesiola d’estil romànic i planta circular, datat de primeries del segle XI.
Comencem a caminar seguint el PR-C 52 (rètol indicador). Passem pel costat de la rotonda i continuem per un sender ben fressat (SSW). Sortim a un camí més ample entre el mas del Castell de la Vila (esquerra) i la Roca del Castell (dreta) on ens enfilem, separant-nos del camí.

Roca del Castell (1077m)
Coronada per una creu. Es conserven restes d’una paret amb un finestral del que fou el Castell de Lillet.
Recuperem el PR i continuem pujant per la Serra Pigota, entremig d’un agradable bosc de pi roig i boix. A la bifurcació continuem recte en la mateixa direcció (SSW). Poc més enllà, per la dreta s’ajunta el camí ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà (rètols indicadors).
Passada una fageda el camí es fa més ample, tal vegada una antiga pista de treure llenya.
Deixem un ramal a mà dreta i un altre a mà esquerra i, tot seguit en una colzada, abandonem la pista per un corriol que continua en la mateixa direcció que portàvem (SSW).
Sortim a la pista que puja des de Falgars i la seguim a mà esquerra fins a xalet que ja tenim a tocar.

Xalet del Catllaràs (1370m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’ha refet l’escala tal com havia estat concebuda originalment.
Marxem pel costat del Xalet per una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. A partir d’aquí continuem (SSW) per un sender i anem a retrobar la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem un camí esglaonat que s’enfila (dreta) al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una panoràmica des de la Serra d’Ensija al Taga i Sant Amanç. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem (dreta, SSW) pujant en suau pendent.

Font de la Devesa Jussana (1470m)
A l’esquerra de la pista en un revolt.
Deixem la pista per un corriol a mà esquerra, en pujada. A la bifurcació anem a la dreta. Travessem un collet i sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom arran de que els tècnics anglesos de les mines hi juguessin a futbol. Al peu de la Roc de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen el camí per enfilar-nos-hi.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb algunes grapes, dóna accés a una estreta i curta canal per accedir al cim. Grimpada fàcil. Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta.
Reculem fins a la bifurcació on continuem recte, abandonant el PR i seguim senyals grocs, pel peu de les Roques d’Arderiu. Comencem a baixar i passem pel costat de la boca de la Mina d’Arderiu. Poc més enllà sortim sobre la pista d’Ardericó que seguim a mà dreta, fins al Coll d’Arderiu (d’Ardericó en alguns mapes), on l’abandonem per un tirany poc definit a mà esquerra (fites), pel que ens anem acostant a la Roca Forcada, que ja hem pogut albirar pel camí.
Guanyem la carena per migdia. Una grimpada dóna pas a un avant-cim des del que, per cresta ampla però aèria, accedim al pollegó occidental.

Roca Forcada (1544m)
Pollegó occidental (l’oriental és més baix). Ens hi enfilem amb una altra grimpada. A diferència de les veïnes, aquí la roca és conglomerat.
Retornem al coll i baixem per la pista fins al Xalet on desfem el camí per la Serra Pigota (PR-C 52).

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF