Arxiu de la categoria: Montgrony-Catllaràs-Picancel

Roques del Joc i Forcada

Des de Santa Maria de Lillet pel Xalet del Catllaràs

Distància 13 km
Desnivell acumulat 978 m
Nivell de dificultat moderat
Data 7 de juny de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000) i Ruta de l’Ermità
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Clàssic itinerari per la Serra del Catllaràs visitant alguns dels indrets més interessants de la contrada. El consideraríem fàcil si no fos per les grimpades obligades per accedir al cim de les roques del Joc i Forcada.
Gaudirem de bones panoràmiques sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony i el Pirineu Oriental i transitarem per fagedes i pinedes encatifades de gespa.
Trobarem diversos vestigis de l’antiga activitat minera. Arreu del Catllaràs s’extreia carbó. Solament al vessant nord, sobre la Pobla de Lillet, hi havia catorze mines. Varen funcionar el primer quart del segle XX per abastir la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.
Un bon grapat d’al·licients per a una matinal que ens resultarà ben plaent.

Accés
A la B-402 sortint de la Pobla de Lillet en direcció a Campdevànol, passat el punt quilomètric 11, prenem una pista a mà dreta que ens porta fins al monestir.

Santa Maria de Lillet (920m)
Monestir documentat d’ençà el segle X. El que es conserva és un edifici d’estil romànic i planta de creu llatina, amb moltes reformes posteriors. Té una masia al costat i, a cent metres de distància, la rotonda de Sant Miquel, esglesiola d’estil romànic i planta circular, datat de primeries del segle XI.
Comencem a caminar seguint el PR-C 52 (rètol indicador). Passem pel costat de la rotonda i continuem per un sender ben fressat (SSW). Sortim a un camí més ample entre el mas del Castell de la Vila (esquerra) i la Roca del Castell (dreta) on ens enfilem, separant-nos del camí.

Roca del Castell (1077m)
Coronada per una creu. Es conserven restes d’una paret amb un finestral del que fou el Castell de Lillet.
Recuperem el PR i continuem pujant per la Serra Pigota, entremig d’un agradable bosc de pi roig i boix. A la bifurcació continuem recte en la mateixa direcció (SSW). Poc més enllà, per la dreta s’ajunta el camí ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà (rètols indicadors).
Passada una fageda el camí es fa més ample, tal vegada una antiga pista de treure llenya.
Deixem un ramal a mà dreta i un altre a mà esquerra i, tot seguit en una colzada, abandonem la pista per un corriol que continua en la mateixa direcció que portàvem (SSW).
Sortim a la pista que puja des de Falgars i la seguim a mà esquerra fins a xalet que ja tenim a tocar.

Xalet del Catllaràs (1370m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’ha refet l’escala tal com havia estat concebuda originalment.
Marxem pel costat del Xalet per una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. A partir d’aquí continuem (SSW) per un sender i anem a retrobar la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem un camí esglaonat que s’enfila (dreta) al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una panoràmica des de la Serra d’Ensija al Taga i Sant Amanç. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem (dreta, SSW) pujant en suau pendent.

Font de la Devesa Jussana (1470m)
A l’esquerra de la pista en un revolt.
Deixem la pista per un corriol a mà esquerra, en pujada. A la bifurcació anem a la dreta. Travessem un collet i sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom arran de que els tècnics anglesos de les mines hi juguessin a futbol. Al peu de la Roc de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen el camí per enfilar-nos-hi.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb algunes grapes, dóna accés a una estreta i curta canal per accedir al cim. Grimpada fàcil. Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta.
Reculem fins a la bifurcació on continuem recte, abandonant el PR i seguim senyals grocs, pel peu de les Roques d’Arderiu. Comencem a baixar i passem pel costat de la boca de la Mina d’Arderiu. Poc més enllà sortim sobre la pista d’Ardericó que seguim a mà dreta, fins al Coll d’Arderiu (d’Ardericó en alguns mapes), on l’abandonem per un tirany poc definit a mà esquerra (fites), pel que ens anem acostant a la Roca Forcada, que ja hem pogut albirar pel camí.
Guanyem la carena per migdia. Una grimpada dóna pas a un avant-cim des del que, per cresta ampla però aèria, accedim al pollegó occidental.

Roca Forcada (1544m)
Pollegó occidental (l’oriental és més baix). Ens hi enfilem amb una altra grimpada. A diferència de les veïnes, aquí la roca és conglomerat.
Retornem al coll i baixem per la pista fins al Xalet on desfem el camí per la Serra Pigota (PR-C 52).

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cingles de Malanyeu

LES TRES FORADADES

Sant Sadurní de Malanyeu, Graell de Cal Pigot, la Foradada, Cap de la Baga de Cabanelles, Serra de Mill, el Grau, Sant Sadurní.

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 940 m
Nivell de dificultat moderat
Data 25 de novembre de 2009 i 1 de desembre 2011
Cartografia Catllaràs i Picancel. Mapa (1:25.000) i Guia Excursionista. Ed. Alpina/Geo-Estel
Recursos consultats L’Alt Berguedà en 27 itineraris. Xavier Losantos, Pere Robert i Raimon Rovira. Cossetània Edicions. Col·lecció Azimut (76). Itinerari 22. ISBN 84-9791-142-3

Itinerari circular pels cingles que circumdem la vall de Malanyeu (La Nou de Berguedà, Alt Berguedà). Paisatgísticament molt atractiu i variat: pinedes, fagedes, torrents, salts d’aigua, graus, cingleres i carenes. No assolirem cap cim notable, però gaudirem d’excel·lents perspectives i paisatges amb molts contrastos.

L’hem subtitulat com Les tres foradades: passa per dos graus que travessen d’aquesta forma el roquissar i per la Foradada, una singularitat natural que obre pas a una balconada sobre la cinglera.

Tot i ésser un recorregut fàcil cal tenir present un parell de passos amb certa exposició, però equipats amb sirgues i escala. Sense neu o glaç, no han de representar cap obstacle per a gent feta a trescar per muntanya. Atenció al pas del Graell després d’episodis de pluja abundosa.

Ben senyalitzat, permet diverses variants per escurçar-lo o allargar-lo segons ens interessi o convingui.

Malanyeu (1011m)

Cruïlla abans de l’església de Sant Sadurní (1.007 m) (Rètols indicadors de rutes). Prenem una pista que marxa vers llevant indicada com Camí de Malanyeu a Guardiola per la Font de les Travesses. L’abandonem aviat, abans d’un revolt a l’esquerra (on hi ha una font) per un corriol ben fressat a mà dreta (pal indicador del Camí al Graell de Pujals)

Camí al Graell de Pujals (1035m)

Senyalitzat per un pal (Camí al Graell de Pujals) i senyals de pintura grocs. S’enfila molt fort, entaforant-nos a la clotada del Graell de Cal Pigot pel marge hidrogràfic esquerre del torrent. El camí s’estreny, baixem lleugerament i travessem el torrent a gual. Som al Graell.

Graell de Cal Pigot (1.110m)

Graell o griell, grau al cap i a la fi. El Rec del Graell salva un considerable desnivell escolant-se en diversos salts entremig de formacions de tosca. Segons l’època, pot portar força cabal. Emprenem el primer tram del grau on hi ha uns esglaons excavats a la tosca. Una corda ens hi ajuda. Al replà superior hi ha una escala metàl·lica que ens deixa al costat d’un esvoranc practicat a la roca. A l’altre cantó hi ha un toll produït per un dels salts del torrent. Desprès hem d’emprendre el tercer tram del grau, més aeri, però amb bons agafadors.

Un cop sobre el grau deixem a mà esquerra el corriol que mena al mas (ruïnes) de Cal Pigot. Seguint els senyals emprenem una forta pujada pel un llom que ens deixa sobre una lleixa a mitja cinglera, entremig d’una pineda esponerosa. Amb pendent més moderat continuem pujant vers el S.

Cal estar atent als senyals per no saltar-nos us desviament a l’esquerra dons el camí continua recte i és fàcil saltar-nos aquesta cruïlla.

En poques llaçades abastem la carena i marxem a l’esquerra. Ben aviat el camí ens deixa sobre una balconada sobre la cinglera i, poc més enllà abastem la Foradada.

La Foradada (1325 m)

Unes escletxes a la timba rocallosa serveixen de pas a un balcó natural, abocat a la cinglera. És un mirador privilegiat de l’Alt Berguedà; des del Serrat de la Figuerassa, a migdia, fins al Puigllançada al nord (Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Tossa d’Alp,…).

Reprenem el camí vers el S que, per un corriol no massa fressat però ben evident, que ressegueix el fil de la cinglera vers el S. Pendent entre moderat i fort per entremig d’un espès bosc de pi, faig i boix. Senyals grocs. A mesura que guanyem alçària, ens anem separant de la cinglera. Fins que el camí descriu un gir de 90º i ens encamina, vers ENE, pel fil del Cingle de la Tor (o de la To). L’anem seguint, despenjant-se a mà dreta. És un bon mirador del Sobrepuny i la vall de la Nou.

Canviem el fil del cingle per l’obaga fins a la propera Collada de la Batllia, tram pelat de la carena que ja no deixarem en bona estona. Seguint-la encara vers l’ENE ens enfilem al Serrat de Fulleracs.

Serrat de Fulleracs (1.643m).

És un altre pelat on la carena fa un morro sortit, des de on gaudim d’una altra magnífica perspectiva. Ara podem albirar fins al Montseny.

Carenegem encara vers ENE per enfilar-nos al Cap dels Emprius que, boscós com és, no gaudeix de bona vista. Un cop l’hem passat, davallem lleugerament fins al Portell del Porc. Aquí hi arriba un camí carreter que puja del Coll de la Plana. Per aquí marxen els senyals grocs que ens han guiat fins ara i hi trobem els del PR-C 199 (Sender de la Nou de Beruedà). Carena enllà, seguim aquest ampli i pedregós camí, fins que acaba. Llavors, pel costat d’una filferrada i guiats pels senyals del PR, girem al nord i abastem la cota més alta del recorregut.

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m).

Cota més alta del recorregut. Continuem carena vers el NE, pel Serrat de Sant Miquel i camí entre planer i suau baixada, pel costat de la tanca filferrada fins a un poc evident coll.

Coll de Can Serra (o de la Font del Tudó) (1.645m).

Pal indicador. Deixem el camí pel que veníem i els senyals del PR que s’enfilen al Roc de la Clusa, i prenem la direcció Malanyeu i St. Julià de Cerdanyola, per un corriol que, per l’esquerra, s’esmuny entre la fageda, vers el N. Baixada en fort pendent. És senyalitzat amb punts de pintura grogs.

A la cota 1560 rebutgem un corriol que surt a mà esquerra. Baixa a Espinedes i és una bona drecera en cas de convenir o voler escurçar la ruta. Al Grapissot, als peus del Roc de la Clusa, ens cal travessar una lleixa rocallosa lleugerament aérea. Un passamà de cable oportunament instal·lat ens hi ajuda. Desprès d’aquest pas, en poca estona abastem el proper coll.

Collada del Tosquer o de la Taleia (1.475m).

Ben evident perquè, a més, passem de la fageda a la pineda. Ens incorporem al camí que puja de Sant Julià de Cerdanyola (PR C-129, l’Olla de Sant Julià) i s’adreça a la Collada de Sant Miquel, per sota el Roc de la Clusa. Nosaltres el prenem a mà esquerra fent un gir de 90º vers NW. Rebutgem aviat un corriol que baixa per l’esquerra.

Per camí ben fressat i senyalitzat, seguim els alts i baixos de la carena de la Serra de Mill, durant bona estona vers W.

Pas de Malanyeu (1382m)

Abandonem el PR C-129 (1) per prendre a l’esquerra el Camí del Falgars (pal indicador). Sense senyals de pintura, però ben fressat. Baixem fort fent una llaçada en sentit antihorari. Abastem una pista secundària que ens aboca a la que puja de Malanyeu a les Espinedes, que seguim vers W.

  1. Una opció interessant és continuar pel PR fins al Mal Pas i baixar fins prop de la casa de Monnell, passant pels cingles i balmes de la Rota i el mirador de la Creueta. Gaudirem d’unes boniques vistes però allargarem l’itinerari i passarem per una cresta força afilada on ens caldrà fer alguna grimpada i desgrimpada.

Font de les Travesses (1.142m).

Raja minsament. És just als peus de la impressionant cinglera de l’Estimbador. Hi ha uns quans exemplars considerables de faig. Poc més enllà trobem una cruïlla i rètols indicadors. Prenent la pista de l’esquerra (Camí de Guardiola a Malanyeu 1,8km) podem fer drecera. Nosaltres però marxem per la de la dreta vers W (Camí de Guardiola a Malanyeu pel Devesó 3,1km PR-C 199). Travessem la torrentera i anem a passar per La Solaneta.

La Solaneta (1140m)

Mas restaurat amb un estil gens adient a l’entorn. Just passada la casa per la pista que hi mena, se’ns ajunta a mà dreta el corriol que baixa del Mal Pas i retrobem el PR-C 199. Continuem pista avall, amb algunes llaçades.

Solana de Dalt (1000m)

A l’alçada de la Solana de Dalt (ruïnes), deixem la pista per un corriol ben fressat a mà esquerra que, vers el S, ens encara al Cingle del Devesó. Al punt més baix, entre grans blocs de pedra, hi ha el pas del Grau.

El Grau (970m)

És una fissura a la carena coberta per una gran roca encastada. A l’altre cantó un vell camí empedrat baixa fent llaçades i ens deixa en  un pla on hi ha una pista que prenem a l’esquerra. Creuem el Torrent de Malanyeu i, fent un gir de 90º  a la dreta, deixem el PR i anem fins al  moli.

Molí de Baix (945m)

En estat ruïnós. Atenyem un rierol que no és altre que el Rec del Graell i continuem per un corriol que marxa pel marge. Seguim el torrent que saltant, fa petits gorgs. Per palanques de fusta passem d’un marge a l’altre diversos cops. És un indret verd, humit i bonic. Passada la darrera palanca, el corriol ens deixa al camí que, per davant de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu, ens retrona al punt de sortida.



Desembre de 2011

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Novembre de 2009

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pedró de Tubau

Des del Coll del Bac del Portell, a la conca de l’Arija (La Pobla de Lillet-Gombrèn) i des de Sant Jaume de Frontanyà.

Estratègicament situat, malgrat la seva modesta alçària, des del seu cim s’albiren unes perspectives formidables.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Del Coll del Bac del Portell al Pedró de Tubau pel Grau de Llet i retorn pel Grau Boixader i les Baumes.

No hi ha senyalització de cap mena, excepte un curt tram entre el Grau Boixader i la Collada de Palomera. El camí entre aquest punt i el Grau de Llet, als peus de la cinglera del Morro d’Ulà, tot i que la direcció resulta evident, te trams poc o gens fressats(1). Hi ha un parell de rutes semblants a Wikiloc. La diferència és que, partint de Palomera, fan el camí en sentit contrari i baixen pel Collet de Fatjaneral. Si el dia ens acompanya, gaudirem d’un paisatge i unes perspectives supèrbies en una excursió que pot ocupar-nos una matinal. Si anem sobrats de temps paga la pena arribar-nos al llogaret d’Aranyonet (l’Aionet). Cal tenir-ho en compte: Bon terreny pels bolets! (1) Aquest camí abans era molt freqüentat, sobretot per boletaires. Però des que hi ha la pista als Rasos de Tubau, ha entrat en desús i s’està perdent.


Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Des de Sant Jaume de Frontanyà

Excepte un curt tram a l’anada, tampoc espereu camins senyalitzats en aquest itinerari. Però la major part transcorre per pistes i corriols fressats. Dues excepcions: a la pujada entre la Creu de Soler i el Ras de l’Estimbador el camí no és fàcil de seguir. A la baixada un curt tram sense camí quan abandonem la pista al Pla de l’Avet. Una alternativa és anar a buscar una pista que arriba just a sota de la Bassa de Corrubí.

Pujarem pel Collet de Sant Jaume i la Creu de Soler i baixarem pel mas de Rubau (ermita de Sant Esteve de Montner).


La Pobla de Lillet-Sant Jaume de Frontanyà

Recorregut: La Pobla-Xalet del Catllaràs-Mirador del Roc de la Lluna-El Pedró- Coll Pan-Puig Lluent-Serra de Faig i Branca-Creu Malosa-Pla del Cingle o de les Forques-Sant Jaume de Frontanyà.

Itinerari lineal (cal disposar de transport a l’arribada) que enllaça trams del PR-C 52, el GR 241 i el PR-C 51, sense cap dificultat tècnica i senyalitzat però d’una considerable llargària i desnivell. Paga la pena de fer l’esforç perquè es gaudeix d’unes perspectives i un paisatge excel·lents.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum



Powered by Wikiloc

Picancel. De Sant Quirze de Pedret a Vilada.

De Pedret al Pont del Doro per la Covil. Retorn per Sant Miquel de les Canals i Santaeugènia.

Distància 15 km
Desnivell acumulat 1572 m
Nivell de dificultat difícil
Data 7 de maig de 2009
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Itinerari exigent per la seva llargària i desnivell acumulat, que travessa dues vegades la Serra de Picancel per les feréstegues Canals de Sant Miquel. A banda d’això, no té altres dificultats i transita per corriols ben fressats, amb un bon tram de pista a la tornada.
Començarem i acabarem la ruta en un bell paratge: el pont medieval de Pedret. Passarem per indrets que, a l’empara de l’abruptesa del terreny, foren amagatall habitual d’escamots de resistents antifeixistes (maquis). Travessarem belles pinedes i fagedes i, si encertem l’època apropiada, recorrerem raconades on la boscúria, l’aigua cristallina de les torrenteres i la solitud, creen un ambient molt especial.
Podem escurçar molt l’itinerari renunciant a les canals si, al Pla de Sant Miquel, baixem directament a Corrubies. O allargar-lo: per comptes de pujar pel Rec dels Colletons continuem fins al Pont del Climent.

Itinerari relacionat: Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals

Accés
Al Pont de Pedret s’hi pot accedir en vehicle des de Berga, per una pista asfaltada que surt de davant del Institut Guillem de Berguedà. Cartells indicadors.

Pont de Pedret (525m)
Iniciem la caminada creuant el Llobregat. A l’altra riba anem a l’esquerra seguint el camí a l’església preromànica de Sant Quirze de Pedret, que deixem a l’esquerra.
A llevant del temple seguim per la mateixa mà esquerra (SE) la pista que també ve del pont. Girem aviat a l’esquerra (NE), ignorem un ramal que marxa per aquest cantó i entrem a la vall de Guimbàs. Quan som al fons del torrent de Guimbàs, vall i camí s’estrenyen. Ignorem un corriol que s’enfila a mà esquerra i pugem a mà dreta fins a la carena per un sinuós senderol.

Font Bona o de la Covil (832m)
De déu irregular. Continuem pel camí que remunta per una esplèndida pineda de pi roig. En una clariana podem observar a l’esquerra les ruïnes del que fou un refugi dels maquis, incendiat per la guàrdia civil allà per l’any 1.950: la Covil.
Sortim a un camí més ample on anem a la dreta i ens enfilem al Collet de les Fustes.

Collet de les Fustes (900m)
Deixem un camí a mà esquerra pel que baixaríem a l’embassament. Poc més enllà atenyem una bifurcació. Per la dreta surt una antiga pista de treure fusta. Nosaltres però continuem enfilant-nos a l’esquerra (E). Fem una ziga-zaga i comencem a davallar fins a una clariana on atenyem una pista que seguim a mà esquerra (1).
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

  • (1) Si volem escurçar l’itinerari, seguirem la pista a mà dreta i, en poca estona, ens portarà a Sant Miquel de les Canals.

Coll del Reposador (956m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Sant Miquel de les Canals a Vilada, pel marge dret del torrent.
Més avall, en una bifurcació, anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (1).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger, on anem a la dreta. A la riba oposada hi ha el Molí del Cavaller (2).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, guanyant cota progressivament.
Trobem Rec dels Colletons, on hi ha instal·lat un pont tibetà. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar-lo més o menys amunt.

  • (1) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (2) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol en aquest punt.

Rec dels Colletons (656m)
A la riba dreta sortim a un camí (1) (2) i anem a la dreta (S), en moderat pendent. Anem creuant la llera fins a la font dels Colletons, un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. A partir d’aquí el pendent augmenta considerablement, entremig d’una vegetació exuberant.
Ja ben amunt de la canal, quan el camí fa un gir de 90º a mà esquerra, sortim a un altre que ve del Collet dels Pins. Anem a la dreta.
Poc més enllà nova bifurcació: tant per un cantó com per l’altre arribarem a Sant Miquel. Per l’esquerra pel Collet de les Corts, per la dreta per la Collada Alta. Anem a la dreta i, quan sortim a la carena, ja podem albirar Sant Miquel.

  • (1) Si el seguim a mà esquerra, podem baixar al proper Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
  • (2) Si volem allargar l’itinerari podem continuar fins al Pont del Climent i pujar al Collet dels Pins.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi conflueixen diverses pistes, com la que hi puja des de la riera de la Portella per les ruïnes del mas de Corrubies. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal fou un dels recursos importants d’aquesta zona i la veïna del Catllaràs.
Marxem per una altra pista (W) fins a una bifurcació en Y. El ramal de la dreta mena al Coll del Reposador i el de l’esquerra al de les Fustes, llocs per on hem passat a l’anada.
Seguim pocs metres pel ramal de l’esquerra fins que un senyal ens indica un camí que surt, també a l’esquerra, en direcció a Mascaró. Poc després atenyem la font dels Noguers, molt abundosa. Després d’una collada on ja s’albira al fons la pista i les ruïnes de Mascaró, el camí tomba a l’esquerra i s’endinsa al bosc en fort pendent de baixada fins a sortir a la pista que havíem vist, on anem a la dreta.

Creu de Mascaró (848m)
Cruïlla de camins on hi conflueixen també el de la Riera de la Portella i el d’accés a l’antic mas de Mascaró.
Prenem el ramal de la dreta, en baixada. Esquivem un revolt de la pista, fent drecera. La creuem i continuem fent drecera per un camí, encara en baixada, per estalviar-nos una llarga marrada.
Quan hi sortim de nou anem a la dreta, fent una bona llaçada per creuar el torrent de Bossoms. Deixem, també a la dreta, el camí d’accés al mas homònim i continuem pista pel marge dret del torrent.
Atenyem la font de Bossoms on seguim recte (W) ignorant camins a dreta i esquerra. Passada la font dels Rucs, ignorem una pista a mà esquerra, però a la següent bifurcació, prenem el ramal que puja a mà dreta.
Arribem al Pla de Santaeugènia, on hi ha la casa del mateix nom. Baixem per una pista en direcció a Berga i, 250 metres més endavant, apareixen dos camins a la dreta que s’endinsen al bosc. Prenem el de l’esquerra, de baixada més pronunciada, que ens mena fins a una codina vora el torrent de Gimbàs.
Deixem un corriol a mà dreta, que mena a la pista que hem pres a l’anada, prop de Sant Quirze de Pedret, i continuem per un camí a mà esquerra (SW) seguint el torrent.
Albirem el Llobregat que seguim contracorrent, aigües amunt. Passades les ruïnes de l’antic molí de Pedret, sortim a un camí més ample que prenem a mà esquerra fins al Pont de Pedret.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFPolseu la imatge per accedir a l’àlbum