Arxiu de la categoria: Prades-Montsant-Llaberia-Mestral

De l’Ampolla a l’Ametlla de Mar

L’Ampolla, el Perelló i l’Ametlla de Mar pels camins de ronda (GR-92)

Distància 16 km
Desnivell acumulat 275 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 1 de novembre de 2013
Cartografia ICC (1:50.000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Fàcil i llarga passejada seguint un dels trams del GR-92. El desnivell acumulat és difícil de calcular. Malgrat que no hi ha grans ni sobtats pendents i en conjunt resulta suau, tot l’itinerari és un pujar i baixar constant per la dent de serra de l’orografia del Golf de Sant Jordi.
Cal comptar amb l’avantatge afegit de començar i acabar en poblacions amb estació de tren i disposar d’una freqüència horària acceptable.
Bona part de l’itinerari va ran de mar i mai s’allunya gaire de la línia costanera. Passareu per una munió de platges, cales i caletes: rocalloses, de còdols o sorrenques. Per això no és gens recomanable realitzar-lo en ple estiu. O en dies de maror. O quan bufa el vent de dalt, mestral o cerç, tant habitualment fort en aquestes contrades.
Algunes raconades conserven encara cert encís, però no espereu paratges idíl·lics: bona part d’aquest litoral és densament urbanitzada i també aquí hi trobareu bons exemples del producte d’aliar cobdícia i política.
Pel que fa al camí també hi trobareu diversitat de situacions. Trams absolutament urbanitzats, alternats amb corriols i senderes i altres on el camí de ronda ha sigut curosament arranjat. Però també indrets on no n’hi ha o, si n’hi havia hagut, se l’ha emportat alguna llevantada.
La senyalització és en general deficient. Especialment la vertical. En travessar zones tant concorregudes fa que hi hagi nombroses cruïlles i ramals, no sempre ben senyalitzats. Cal estar atents i, si passades unes desenes de metres no recupereu els senyals del GR, aneu per mal camí, torneu enrere.
Per aquesta mateixa raó és difícil fer una ressenya acurada de l’itinerari que no resulti carregosa.

Nota: la durada total del recorregut cal escurçar-lo en poc menys d’una hora, temps que vàrem perdre errant el camí entre Cala Garretes i Cala Moros i retornant per a localitzar el correcte. Es van ajuntar una senyalització enganyosa amb el fet que el GR te un nou traçat, diferent del que vàrem obtenir de la pàgina de la FECC. El temps efectiu de marxa, descomptant parades, està sobre les 4h 30’.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Capafonts-Vilaplana-Capafonts

Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara.
“Mare, si marit em dau
no me’l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i és terra que no m’agrada…”

Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana.

Cova de les Gralles

Accés
Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades.

CAPAFONTS-VILAPLANA

Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles

Distància 14,3 Km
Desnivell acumulat +646 -973m
Nivell de dificultat moderat
Data 13 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles.

 Capafonts (739m)
Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel.
A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts.
Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.

Picorandan (991m)
Vistosa mola de parets verticals a la cara nord que contrasten amb el suau llom meridional.
Com un balcó abocat a la capçalera del riu Brugent, hi gaudim d’una vista a vol d’ocell sobre Capafonts. Albirem bona part de les muntanyes de Prades, especialment vers el nord: des dels rogencs cingles de l’Abellera i el Tossal de la Baltasana fins a la Mola d’Estat. L’altiplà dels Motllats, la Serra Plana, el Serret del Malesporgat fins al cim de la Mussara.
Davallem als plans de l’Ermitanet creuant el GR. Anem a passar vora un dipòsit d’aigua per incendis, i sortim a una pista que prenem a l’esquerra.

La Creu de Ferro (933m)
Deixem la pista per un camí, indicat a mà dreta en direcció a la Febró, que baixa al Barranc de la Cova del Corral, una balma que podem albirar des de la capçalera.
En una raconada ben ombrívola hi ha la font del Bassi i, poc més enllà, podem prendre un corriol paral·lel a mà dreta que mena a la balma obrada coneguda com la Cova del Corral.
Continuem per camí ben definit pel marge dret del barranc, fins a sortir a la carretera de Prades a la Febró, que prenem a mà esquerra i seguim fins a la font.

Font del Pubill (740m)
Ben condicionada i de generosa déu a la capçalera del riu Siurana.
Ara seguim el PR-C 87 (d’Arbolí a la Mussara) prenent la pista de la Foradada (SE) que deixem, a l’alçada d’un viver, per una altra a mà dreta (SW).
Abandonem la pista per un ombrívol camí a mà esquerra que, pel Grau del Avencs, ens mena fins als Avencs de la Febró, d’obligada visita.
Per camí ben definit anem fins al Pla de l’Agustenc, on creuem el GR 7 i, per pista, baixem a travessar la carretera de la Mussara, passant pel costat de la Font del Prat (viver).

Refugi de la Mussara (965m)
Partim fins a les ruïnes del poble de la Mussara, on enfilem a la Punta de les Airasses, privilegiat pedestal que ens ofereix una dilatada panoràmica. Al peu un rètol senyala el camí de Vilaplana pel camí de les Campanilles. Tal com feien els antics camins, venç el cingle i en salva el desnivell buscant les raconades menys costerudes.
Baixem a creuar la pista que recorre l’ample lleixa al peu del Cingle Blanc, salvem el Cingle de Campanilles, creuem el camí de la Cingla i anem deixant enrere el Cingle Roig fins a les Sorts on abastem un camí carreter que, entremig de feixes d’ametllers i avellaners i pel costat de la Font de les Creus, ens deixa al dipòsit vell de Vilaplana.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

VILAPLANA-CAPAFONTS

Pel camí de les Tosques, el grau de Racons, la font Nova i el barranc de l’Horta

Distància 13,4 Km
Desnivell acumulat +924 -592m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Aquest segon tram ens permetrà passar per molts indrets interessants com el camí i torrent de les Tosques, l’Hospital dels Carlins, els Motllats, el Pont de Goi, la Cova de les Gralles, la font de la Llúdriga i el barranc de l’Horta.

 Vilaplana (376m)
Des del dipòsit vell sortim del poble vers el nord. Passem pel costat de la font de les Creus, creuem el torrent de les Tosques i seguim una pista entre feixes d’avellaners, ametllers i oliveres. A la bifurcació indicada, anem a la dreta, (camí de les Tosques), buscant i resseguint el marge dret del torrent.
Quan la pista acaba, continua (dreta, N) per dins la pineda un camí de bast, que conserva en bon estat trams empedrats, guardat de tant en tant per parets de pedra seca, encara pel marge dret del torrent e les Tosques.
Creuem a l’altra riba, trobem un bonic salt i el corresponent gorg. Després un curt tram d’esglaons tallats a la roca i, poc més amunt, una bifurcació indicada que prenem a l’esquerra (W), en direcció a la Mussara, tornant a creuar el torrent.

Mas de l’Adrià (790m)
Bifurcació indicada. Les ruïnes d’aquest mas son a poc menys de cent metres a l’esquerra, en direcció a la Mussara. Anem a la dreta (NE) cap al mas de Morenet.
Nova bifurcació indicada. Deixem el camí del mas de Morenet i anem a l’esquerra (NE) cap al Grau de Racons i el mas d’en Joan Pau, passant per les ruïnes del maset de les Tosques.
Creuem el Barranc de l’Encens (1) i enfilem el Grau de Racons.
A mitja pujada, una bifurcació a mà dreta en pocs metres ens porta a l’Hospital dels Carlins i final de la ferrada de la Trona.
Sortim del grau (rètol indicador) i anem a buscar (N) una pista que puja a la carretera. Continuem pujant per l’altre marge per un sender aixaragallat. Obviem una bifurcació a l’esquerra i aviat atenyem una pista que prenem a mà dreta (E, bifurcació indicada), en direcció a Mont-ral. Mig quilòmetre més enllà, nova bifurcació.

Coll de la Creu del Pastor Nogués (1017m)
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (N) direcció a Prades, en baixada.
Encetem el tram dels Motllats, vast altiplà on hi conflueixen nombrosos camins. Com que en seguim diversos i fem dreceres, resulta exhaustiu fer-ne una descripció acurada, pel que és millor guiar-se pel mapa o pel GPS en direcció a la Font Nova.

Font Nova (984m)
De déu irregular que sovint s’estronca.
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra cap al Pont de Goi (2).
Trobem més bifurcacions, totes ben indicades al Pont de Goi, un arc natural que passem per sobre i continuem camí per sota l’ull, baixant en direcció al barranc de la Font Nova.
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (3) amb el barranc a baix a la dreta on, al fons, hi podem albirar la gran volta de la Cova de les Gralles.
Nova bifurcació indicada: tenim l’opció de baixar a la llera (dreta) per visitar la cova o continuar camí (esquerra). Després de la cova retornem a aquest punt.
Dos-cents cinquanta metres més avall, nova bifurcació. Tiraríem de dret si no volguéssim anar a la Font de la Llúdriga. Baixem a mà dreta.
Camí de la Llúdriga. Nova bifurcació indicada. De nou a mà dreta fins a la font.

Font de la Llúdriga (760m)
Generosa surgència a la confluència dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova, que a partir d’aquest punt rep del nom de l’Horta. Es considerada com el naixement del Riu Brugent.
Podem continuar per pista (camí de la Llúdriga) o per un corriol ben fressat que ressegueix el barranc pel marge esquerre. Optem per la segona que, més avall, ens deixa sobre el camí que abans hem descartat. El seguim fins a la carretera i ens enfilem a Capafonts pel vessant llevantí.

  • (1) Si continuem pel llit del barranc seguint unes fites trobarem l’inici de la ferrada de la Trona.
  • (2) Una ruta alternativa prou interessant és anar a la dreta, per la Cova del Grèvol i la Foradada, fins a Capafonts.
  • (3) Si ens apartem una mica del camí i baixem en direcció al torrent podrem situar-nos sobre la Cova de les Gralles.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum
Itinerari complet sobre mapa de l’ICGC


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tossal de la Baltasana

Des de Prades pel Coll del Bosc. Retorn per la Mare de Déu de l’Abellera i la Foradada.

Distància 11,25 km
Desnivell acumulat 438 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 28 de març 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)
Tossal de la Baltasana
Polseu a l’enllaç per accedir a l’àlbum

Itinerari circular per la falda de migdia del Tossal de la Baltasana (1200m), sostre comarcal de Baix Camp i la Conca de Barberà, partint de la Vila de Prades pel Camí dels Colomers i retornant per les Coves d’en Pere, la Roca del Grínjol, el Coll Serafí, la Mare de Déu de l’Abellera, Sant Roc,  el llac de Prades, la Foradada i Sant Antoni.

Als voltants del Tossal de la Baltasana hi subsisteix la única comunitat de Roure Reboll de Catalunya. Tanmateix nosaltres en vàrem poder contemplar pocs exemplars, malalts i en franca regressió front el pi roig. Tal vegada al barranc del Titllar (que pensem visitar properament) la població d’aquesta espècie sigui més nombrosa.

És una ruta fàcil que transita bona part per pistes forestals i que podria fer-se en una matinal.

Prades. Carrer dels Colomers (949m).

Ampli espai d’aparcament a l’esquerra de l’entrada del poble per la T-700. Comencem a caminal carrer amunt (NE).

GR 171

Deixem el Carrer dels Colomers per seguir a l’esquerra el GR 171 (senyals).

Seguint els senyals del GR deixem a mà dreta el carrer d’Enric Morera i pugem pel d’en Pep Ventura.

Camí dels Colomers (991m)

Prenem a mà esquerra el Camí dels Colomers per un corriol ben fressat (senyals GR). El camí s’enfila en moderat pendent (NE) fins abastar un camí carreter que ve de la Bassa de la Font de la Salut pel que continuem en la mateixa direcció (NE) fins a pocs metres del coll.

Coll del Bosc (1096m)

Poc abans d’abastar-lo ens desviem (rètol indicador i senyals de GR) a mà dreta per un corriol en fort pendent amorosit per curtes llaçades fins al cim del Tossal.

Tossal de la Baltasana (1200m).

Coneguda localment com la Torre. Sostre comarcal i partió del Baix Camp (Prades) i la Conca de Barberà (Vimbodí i Poblet). Vèrtex geodèsic, taula d’orientació (instal·lada pel Centre de Lectura de Reus)  i instal·lacions de telecomunicacions. En dies clars s’hi gaudeix d’una bona panoràmica.

Seguint el GR baixem per una pista ben arranjada vers el ENE. Deixem a mà esquerra la que per la Font dels Obis baixa al Coll del Bosc.

Deixem el GR 171 (1151m)

Ben aviat deixem el GR i la pista per la que venim per prendre’n una a mà dreta vers en SE.

Abans que la pista descrigui un ampli revolt en sentit contrari a les busques la deixem a mà esquerra per enfilar-nos per un camí a les Coves d’en Pere.

Coves d’en Pere (1170m)

Gran masia troglodítica abandonada amb diverses dependències independents per habitatge,  cleda u altres usos. S’observen, a la llinda de la balma més gran, els forats on deurien reposar les bigues que eixamplaven l’espai habitable fins als murs de la façana principal. A la part de migdia disposava d’una àmplia era enllosada.

Retornem a la pista marxant vers el NE fins a un pronunciat revolt a mà dreta.

Cruïlla (1160m)

En un pronunciat revolt a  mà dreta deixem la pista per un camí a l’esquerra vers el N. Cal estar molt atent dons, 80 metres més enllà surt un poc definit corriol que mena a la Roca del Grínjol que visitarem a tornada.

Tornem a sortir a una pista que prenem a mà esquerra fins a la propera font.

Font del Mas d’en Pagès (1145m)

Restaurada el 2002. Raja amb deu minsa. Tornem sobre els nostres passos atents a la cruïlla cap a la Roca del Grinjol.

Roca del Grinjol (o del Gríngol) (1160m)

Moleta rocallosa isolada de parets verticals que recorda un Cavall Bernat. Sembla que serveix com a partió de terme. Una escatològica llegenda n’atribueix l’origen al temps dels carlins. A prop hi ha les restes de diversos pous de glaç com el del Gringol o el del Celestino.

Retornem a la pista i comencem a baixar resseguint el Barranc dels Bassots.

Cruïlla (1134m)

Passat el Mas del Violinista que ens queda a mà dreta, rebutgem un ramal de pista que s’enfila per l’esquerra.

Deixem la pista (1047m)

Quan la pista creua el barranc, la deixem per un camí a ma esquerra que ens deixa al proper Coll del Serafí.

Coll del Serafí (1154m)

Cruïlla de camins i bassa d’aigua per als incendis. Prenem la pista a mà dreta, vers el S. Més avall rebutgem un ramal a mà dreta que, per la Bassa de la Font de la Salut i el camí Vall de Montblanc ens retornaria a Prades fent drecera.

Força més avall trobem a mà dreta la Caseta del Pocurull (ruïnes). Desprès la pista va girant a la dreta als peus del primers contraforts del Cingles de l’Abellera. Vers el SE podem albirar la Vall del Riu Brugent amb Capafonts, la Mola del Picorandan, el Barranc de l’Horta i els Motllats.

Roca dels Corbs.

Als peus de la Roca dels Corbs s’acaba la pista i, baixant unes escales, continuem per un antic i ben definit camí, a mitja alçada de la cinglera.

Quan atenyem una llarga balma vermellosa, ja tenim a sobre l’ermita de l’Abellera.

Mare de Déu de l’Abellera (997m).

Situada en un bell indret, una balma a mitja alçada de la cinglera i amb una magnífica vista sobre la vall del Riu Brugent. Hem llegit que cap el 1484 hi visqué fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. L’ermita actual sembla però que data de 1570 amb diverses reformes posteriors que han conservat però la seva senzillesa i harmonia.

Habitualment és tancada. Per a visitar-la cal demanar-ne la clau a Prades.

Ben a la vora hi ha un berenador. Continuem per la carretera asfaltada que ens mena fins a l’ermita de Sant Roc.

Sant Roc (1018m) Petita ermita en mig del pla, al coll del mateix nom. Vers el NE, del costat de la carretera surt un poc perceptible al començament. Els seguim una metres fins que una fita a mà esquerra ens indica una drecera.

Drecera (1105m). Un embardissat corriol baixa fort en direcció a la capçalera del Llac de la Foradada (o de Prades). Aquesta drecera ens estalvia una marrada per la capçalera de la torrentera.

Per la riba nord de l’estanyol recuperem  el camí i seguint-lo ens mena fins a la roca Foradada.

Roca Foradada (980m).

La Roca Foradada es situa sobre un aflorament de materials anomenats roques vermelles formades per gresos i conglomerats amb matriu sorrenca vermella. Aquestes roques van originar-se per sedimentació fluvial en un ambient torrencial. Aquests tipus d’aflorament és força freqüent, tant a les Muntanyes de Prades i del Montsant com a d’altres contrades. Sovint per damunt de les roques vermelles n’hi podem veure altres d’aspecte ben diferent de color gris clar i aspecte massís, que sovint donen lloc a cingleres. Son calcària originades per sedimentació marina.

Bona part de les edificacions de Prades com l’Església de Santa Maria la Major s’han bastit amb aquesta roca rogenca. Per això a Prades també se la coneix com la Vila Vermella.

Retornem a Prades per un ampli i ben arranjat camí tot visitant de passada l’ermita de Sant Antoni.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Els Motllats, cingles i coves

De Mont-ral a la Foradada de Capafonts

Distància 15 km
Desnivell acumulat 719 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de gener 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25.000)
Foradada de Capafonts
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular al peu dels cingles entre Mont-ral i Capafons basat, amb algunes variacions, en el publicat a la segona edició de la guia Les Muntanyes de Prades d’Ignasi Planas de Martí (Cossetània, col·lecció Azimut, nº 22, recorregut nº 8).

Els Motllats son un altiplà al bell mig de les Muntanyes de Prades, entre els rius Brugent i Glorieta i les comarques del Baix i l’Alt Camp. Conformen una superfície considerablement plana de cinc quilòmetres quadrats a més del mil metres sobre el nivell del mar, envoltada de cingleres on la l’erosió càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs.

Juntament amb les foradades de Mont-ral i de Capafonts a cada extrem de la ruta, recorrerem bona part dels cingles i visitarem l’accés d’algunes de les coves i raconades més característiques de la zona.

Malgrat transitar proper a cingles, amb terreny sec i sense boira, la ruta és fàcil. No hi ha passos difícils i tots els camins son ben fressats. Però cal estar molt atent a les indicacions o al mapa dons hi conflueixen molts camins que poden procurar-nos marrades innecessàries. Per això l’hem qualificat moderada dificultat. Eviteu el pic de l’estiu i porteu força aigua. No us refieu de les fons, la natura calcària del terreny fa que sovint no ragin.

Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de que difereixi el mínim possible de la realitat.

Està realitzada i descrita en el sentit de les busques del rellotge, però podeu fer-la perfectament en sentit contrari. Ho varem escollir així per estalviar-nos la ventada prevista per aquell dia. L’horari total pot escurçar-se considerablement. Varem dedicar força estona a la visita a les coves i varem encigalar-nos de valent localitzant la de la Moneda. Podeu escurçar renunciant a la Punta del Barrina i, solament si ja la coneixeu, a la Foradada de Capafonts. En canvi podeu allargar-ho visitant el Racó i avenc del Teix.

Si en teniu ocasió val la pena visitar les tres coves íntegrament, però això ja exigeix dedicar-hi una jornada i equip adequat. Per escurçar l’itinerari cal pujar per la ferrada de la Cova. Al final de la ressenya hi trobareu un àlbum d’aquesta activitat.

Mont-ral (850 m)

Pugem al poble encimellat de Mont-ral des d’Alcover per la TV-7041. Aparquem a la Plaça de l’Ajuntament, just acabada la carretera a l’entrada del nucli. Comencem a caminar vers el NW pel carrer Arrabal Baixa.

A mà esquerra marxa el GR 7 que baixa al Clot de l’Aixàviga. Continuem per la pista vers el NW. Rètols indicadors: Farena/La Riba.

Deixem la pista per la que veníem, per on marxa el PR C-20 i que baixa a Farena per pujar per una mal pavimentada a l’esquerra. Rètols indicadors: Cova de la Moneda, la Foradada, els Motllats. L’abandonem al cap de pocs metres per un corriol a mà dreta un camí ben fressat. Senyals grocs i blaus. Marxem per l’obaga, entre alzines i boixos, vers l’W en pendent entre moderat i suau.

Punta Coroneta (918m)

Ens desviem lleugerament del camí per enfilar-nos per l’esquerra a un roquissar.

Bon mirador on podem albirar-hi a l’E el turó de Mont-ral, al S la clotada de l’Aixàviga, l’àmplia olla que conforma la capçalera del riu Glorieta i a l’W els cingles meridionals dels Motllats que recorrerem íntegrament pel seus peus.

Som a l’extrem llevantí del Serret dels Avencs.

Continuem vers l’W per l’esquenall del Serret, entre la pineda. Unes fites indiquen a mà dreta un corriol ben fressat que baixa al Recó del Teix. Seguim recte.

Cruïlla en Y. Per diversificar l’itinerari prenem el ramal de l’esquerra. També podríem marxar pel de la dreta (seguint els senyals grocs i blaus) que és el camí de retorn i mena igualment a la Foradada de Mont-ral passant per la Font del Moro.

Ben aviat rebutgem a l’esquerra el camí que baixa al Bosquet. Anem a la dreta.

Veiem al davant un esperó rocallós del que se’n separa, ben vistosa, una agullola. A sota mateix hi ha la Foradada. Deixem a l’esquerra el sender que hi puja pel solell i ens hi enfilem pel de la dreta, per l’obaga. Aviat albirem el ullal del pont de pedra.

Foradada de Mont-ral (970 m)

Bonic pont de pedra a l’esperó més llevantí dels Motllats que aquí formen una mena de punta de llança encarada a sol ixent.

Recuperem els senyals grocs i blaus i continuem pel peu del cingles (anomenats en aquest tram los Cinglets), pel cantó solell i camí fressat i planer vers el SW.

Ben aviat travessem un nou pont de pedra conegut com la Foradada Petita o Foradadeta. A mà dreta en una cavitat del rocam hi ha un petit aixopluc.

Coves de Mont-ral, del Cudó i ferrada del Grau de la Cova (960 m)

Abandonem provisionalment el camí enfilar-nos a mà dreta (fites) per un llom rocallós (curta i fàcil grimpada) i ens atansem a la base del cinglot. Per terreny descompost i fort pendent anem a la dreta, cap allà on el cingle retrocedeix, a buscar el la base de la canal.

Boca superior de la Cova de Mont-ral. Una cadena en facilita l’accés. Petita boca d’accés taponada per un bloc que obliga a fer contorsionisme. Després s’eixampla per un passadís alt i estret que acaba en un primer ressalt d’uns 3 metres equipat per rapelar.

Cap a la dreta (mirant de cara al cingle), a pocs metres de la boca de la cova hi ha el començament de la ferrada de la Cova. Fou equipada el 2009 per Skapat (J. Vallvé). És curta i fàcil i puja al fil del cingle. Per aquí podem escurçar l’itinerari dons un cop dalt podem anar a buscar un corriol que prenent-lo a mà dreta ens menaria al proper Portell del Bosquetà per on retornar a Mont-ral o anar a la Cova de la Moneda.

Retrocedim sobre els nostres passos però seguim a peu del cingle cap a l’W. A uns cinquanta metres de la boca superior de la cova hi localitzem fàcilment la boca inferior. És un esvoranc considerable a la part superior del qual hi ha la sortida pròpiament. Si ens hi fixem hi albirarem una instal·lació per rapelar.

A 25 metres de la boca inferior de la Cova de Mont-ral hi ha la gran boca de la del Cudó que s’endinsa lineal i planerament tot estrenyent-se alhora fins a un punt on s’obre un pou d’uns 15 metres equipat per rapelar.

Aquesta cavitat, coneguda també com a cova de l’Aixàviga, és ressenyada en alguns mapes com a del Codó.

Retornem al camí i prosseguim vers el SW perdent alçària, força separats del peu del cingle on hi albirem la gran boca d’una cova o balma. Després d’un replec, sota el cingle de l’Abellera comencem a pujar fort. Passem una llesca de pedra protegida per un passamà i abastem per entremig d’una agullola el Portell de l’Abellera.

Portell de l’Abellera (965 m)

Davant nostre s’obre el Racó de Sant Pere, a la capçalera del Barranc de la Fou, i al seu darrera s’alça el tossal on hi ha la punta del Barrina.

Deixem a la dreta el camí que marxa cap a la planúria dels Motllats i travessem, sense traç definit ni fites, el llit del barranc de la Fou fins abastar un corriol transversal ben fressat (on recuperem els senyals grocs i blaus) que prenem a mà esquerra, tot encerclant el barranc de la Fou en sentit contrari a les busques.

Portell de la Cova de la Bruixa (985m)

Gaudim d’una bona perspectiva de tot el camí recorregut, albirem Mont-ral, la Foradada, la cova del Cudó i els cingles.

Deixem a mà esquerra diversos ramals del mateix camí que, pel marge dret del barranc, baixen al Bosquet.

Abandonem el camí principal per atansar-nos a la Punta del Barrina. Unes fites ens assenyalen un corriol que marxa a l’esquerra vers el SW. Ben definit i fitat al començament, va desdibuixant-se entre l’espessa bosquina. Fites escadusseres ens ajuden a no perdre’l.

Punta del Barrina (1014m)

És considerat el sostre comarcal de l’Alt Camp. Des d’aquí eixamplem l’horitzó del que albiràvem fins ara fins a la Mediterrània, els cims de la Mussara i del Puig Pelat i el barranc de la Font Fresca.

Retornem al camí principal a l’alçada del Portell de la Bruixa i prosseguim vers l’W primer i el SW desprès.

Altiplà dels Motllats (> 1000m)

Malgrat que en aquest punt el bosc no ens ho deixa veure, som a l’altiplà dels Motllats que anirem travessant des del vessant del Glorieta, del que venim, al del Brugent.

Diverses pistes i camins creuen aquesta gran planúria de prop de 5 km2 turmentada pel vent. El seu sòl esponjós, engoleix l’aigua que brolla, torrenteres avall, cap a les fonts del Glorieta i del Brogent. En aquest paratge on s’hi arrapen pins i alzines, encara hi podrem albirar feixes, marges i estances, avui ermes o enrunades, d’antics conreus de subsistència.

Travessarem en direcció NW i ens caldrà tenir el mapa ben a mà o estar atents al GPS per no fer marrades innecessàries dons, en aquest altiplà no disposem de referències clares que orientin el nostre rumb.

En una clariana (ruïnes d’un antic mas o estança) abandonem el camí  (i amb ell els senyals els senyals de pintura) que marxa cap a la Font Nova (sovint no brolla) per fer un gir de 90º vers el NW i prendre una pista a mà dreta.

Abastem una pista més ampla que prenem a mà dreta fent un gir de 90º vers el N. Més endavant l’abandonem per una altra a mà esquerra fent un gir de 90º vers l’W.

Tornem a canviar de pista per una menys trepitjada a mà dreta que marxa vers el NW.

Atenyem la pista que ve de la Font Nova i la prenem a mà dreta vers el N.

Comellar de l’Abeurada (975m).

Rètol indicador. Continuem per la pista principal que descriu un pronunciat gir a mà esquerra en direcció a la Cova del Grèvol i Capafonts.

Aquí podem escurçar l’itinerari prenent la pista que surt a la dreta vers el N on podem optar per anar a buscar la capçalera del Barranc de la Tarascona o, escurçant encara més, directament al Portell de la Mariàngela.

Passem vora una petita cabana-refugi metàl·lica i la pista esdevé corriol que, vers el NW, ens va menant per una àmplia lleixa a mitja alçada de la cinglera, pel marge dret del Barranc de la Pixera.

Durant aquest tram força planer, gaudim de belles vistes ‘a vol d’ocell’ del Barrancs de la Pixera, l’entreforc d’aquest amb el de la Font Nova que conformen el de l’Horta i el poble aturonat de Capafonts.

Cova del Grèvol

La part superior del cingle, anomenat de l’Escudelleta, és ben corcat de balmes i coves. La primera que trobem i que sembla la més gran i profunda és la del Grèvol (rètol), amb profusió de boix, però no pas grèvol. Més endavant les Balmes de l’Escudelleta, on hi ha la font del mateix nom (que no encertem a trobar).

Deixem la lleixa baixant per un grau on, en un replà, trobem la cruïlla al Portell de la Mariàngela (rètol).

Retornarem a aquest punt per prendre al camí que s’enfila a la dreta en direcció al Portell de la Mariàngela, però ara continuem per l’esquerra, camí avall amb trams empedrats, en direcció a Capafonts per visitar la seva Foradada.

Foradada de Capafonts (885m)

És una gran obertura en un dels contraforts del Puntal del Colomer a través de la qual ens apareix Capafonts. La imatge és de postal.

Vers el N, a l’altra banda del barranc de la Tarascona, podem albirar l’espadat del cingle de Pena-roja que haurem de guanyar. Retornem pel mateix camí fins a la cruïlla, on ara marxem cap a l’esquerra en fort pendent i camí ben fressat. Revoltem un esperó i, ja més planerament, ens entaforem al l’obaga del barranc de la Tarascona, entremig de densa vegetació.

Perdem alçària en direcció al llit del barranc al Racó de los Morterets. Abans de travessar-lo deixem a mà dreta un corriol ben evident que s’enfila fins a la planúria dels Motllats. Creuem el llit i tornem a enfilar-nos fort pel solell fins a guanyar el peu del llarg cingle de Pena-roja que anem resseguint en el sentit de les busques del rellotge.

Unes fites a mà dreta indiquen un pujador per entremig d’una esllavissada. Sembla que menen a un pas, un punt feble de la cinglera per enfilar-se a Pena-roja. Continuem per l’obaga dels Motllats, envoltats de vegetació densa però amb bones vistes sobre la vall del riu Brugent: Capafonts, la mola del Picorandan, els cingles rogencs de l’Abellera, la serra del Bosc de Poblet amb el Tossal de la Baltasana, la Moleta i els masos escampats arreu com el de Fortet.

Per camí, en general planer però amanit amb els alts i baixos dels replecs, abastem el portell de la Mariàngela.

Portell de la Mariàngela (948 m)

Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera de Capafonts (TV-7041) entre els punts quilomètrics 19~20 i continuem recte. El llarg esquenall de la Serra de l’Embestida es despenja cap a la vall vers el NE.

Poc més enllà deixem a mà dreta el camí que s’enfila a l’altiplà dels Motllats i continuem recte.

Desprès trobem a la dreta la Font del Rei, amb un brollador nou.

En tot aquest tram de camí, sempre a peu del cingle, resseguim una successió de llargues colzades i racons per salvar els barrancs que van despenjant-se cap al fons de la vall. Al racó del Ruques rebutgem a mà dreta un altre pujador al pla dels Motllats. I en entrar al racó del Gallarí ja podem albirar de nou Mont-ral.

El darrer replec important del cingle, és el racó del Bosquetà. En un primer tram el camí passa embalmat, passat el qual, al bell mig de la raconada unes fites indiquen un corriol poc fressat a mà esquerra que, pel Portell del Cremalló, baixa fins al Mas d’en Marc. Pugem suaument deixant un ben definit sender que s’enfila per la dreta cap al pla. Amb aquest canvi de rasant passada la raconada, si fins ara havíem transitat al peu de la cinglera, amb l’espadat a mà dreta sobre els nostres caps, a partir d’aquí ho fem pel fil del cingle de forma que tenim l’espadat a l’esquerra, sota els nostres peus i caminem quasi al mateix nivell que la planúria dels Motllats.

Cinc-cents metres més enllà tornem a deixar a mà dreta un altre camí que s’endinsa a la plana. I desprès de cent cinquanta metres més unes fites vora el camí i una inscripció a la pedra assenyalen la baixada a la Cova de la Moneda.

Cova de la Moneda (1003m)

Coneguda també com a cova de l’Àngel o dels Motllats. Desgrimpem uns metres cap a una lleixa per sota del camí al vessant nord del cingle. A mà esquerra localitzem una cavitat que forma petita foradada. Uns metres més a mà dreta ens deixen sota la còmoda entrada a la cova.

Recuperem el camí continuant vers el SE fins al proper portell del Bosquetà.

Portell del Bosquetà (1000m)

En aquest ampli portell, a l’extrem oriental dels Motllats on s’ajunten com una falca o punta de llança els cingles nord i sud, hi conflueixen diversos camins. A penes un centenar de metres separen un cingle de l’altre.

Anem a l’esquerra rebutjant a mà dreta el camí a la ferrada i la Cova de Mont-ral. Aquest camí, desprès d’un parell de colzades, mena al Pla del Bosquetà (o d’en Bruno). A la segona colzada un corriol poc definit a l’esquerra deixa sobre la ferrada del Grau de la Cova per on es pot baixar a la boca superior de la Cova de Mont-ral.

Perdem una mica d’alçària i a uns 25m trobem una segona cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra on un corriol, paral·lel al que hem vingut però més proper al cingle ens retornaria prop de la Cova de la Moneda. I també el de la dreta, que baixa a la Foradada de Mont-ral. Continuem pel del mig, per un llom, propers al cingle, en direcció a Mont-ral. Passats uns 80m abandonem el llom i, per bon camí, ens decantem cap al solell, baixant fort a la dreta. Aquí la cinglera ja no presenta els alts espadats i ens permet transitar-hi.

Nova cruïlla on anem a l’esquerra. Per la dreta, pocs metres més enllà podem optar per retornar a la Foradada de Mont-ral (de la que ja en podem albirar el seu ullal) o al camí paral·lel del Serret dels Avencs que hem fet a l’anada. Recuperem els senyals grocs i blaus.

Un centenar de metres més enllà deixem a mà esquerra un corriol poc evident inicialment (desprès més definit) que marxa vers el NE cap a l’obac Racó del Teix. A mà esquerra trobem la Font del Moro (rètol) i ben aviat atenyem la cruïlla on a l’anada hem optat per desviar-nos pel camí que ara surt a mà dreta. Retornem per l’esquerra desfent el camí d’anada fins a Mont-ral.


 

 Coves dels Motllats 01-maig-2013

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Del Pantà de Margalef al Toll de l’Ou

Pel Barranc de la Taverna i la carena de la Serra Major. Retorn pel camí de la Pleta i el de servitud del pantà.

Distància 22,6 km
Desnivell acumulat 1311 m
Nivell de dificultat moderat
Data 12 de maig de 2012
Cartografia Ed. Piolet. Montsant. (1:20000)
Polseu la foto per accedir a l’àlbum

Itinerari de contrastos entre l’abruptesa i ufana del vessant nord de la Serra Major i l’aridesa carenera. Visitarem indrets tant significats del Montsant com el Clot del Cirer, el Toll de l’Ou, el Racó del Teix, el pont natural del Barranc dels Pèlags i l’Engolidor.
Llarg itinerari de camins ben fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes de continuïtat, excepte un curt tram al Barranc del Vidalbar i de camí a l’Engolidor. Però on coincidirem amb molts altres que, si no estem atents al mapa o al GPS, ens poden procurar alguna marrada. A banda del que s’ha dit, no trobarem altres dificultats remarcables.

Accés
Poc més enllà del punt quilomètric 6 de la T-713 del Coll del Grau a Margalef i la Bisbal de Falset, prenem la carretera que porta a la presa de Margalef. La deixem en un revolt per una pista a mà dreta que baixa a creuar el riu per un pontarró i ens enfilem a una petita explanada que hi ha al costat de la presa, pel marge esquerre hidrogràfic.

Presa de Margalef (427m)
Construïda la darrera dècada del segle passat sobre el riu Montsant, destinada al regadiu dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i Margalef. Va generar molta polèmica perquè afectà greument un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats.
Marxem pel camí de servitud del pantà. A l’altre cap del pont penjant prenem un camí a mà dreta que s’enfila pel Barranc de la Taverna, en mantingut pendent fins la capçalera, on trobem un pal indicador al Racó del Teix.

Racó del Teix (950m)
A la capçalera del barranc, davant d’una balma, hi ha un teix monumental que dóna nom a l’indret. Un cóm recull l’aigua que s’escola d’un degotall.
Continuem pujant fins atènyer el camí carener (Cabacés-Albarca) que prenem a mà esquerra. Deixem un camí a mà esquerra. A la cruïlla amb el de la Morera pel Grau de Salfores (PR-C 14) abandonem la carena per seguir-lo, també a l’esquerra, en baixada.

Clot del Cirer (975m)
Un oasi de verdor en una clotada enmig de l’aridesa de l’entorn. Ja no hi ha el cirer que li deuria donar el nom, però sí un parell de bons exemplars de noguer. Un joc de cóms recullen l’aigua que s’escola de la paret.
No continuem pel PR, que retrobarem més endavant. Pel costat d’un gran bloc desprès, pugem a recuperar el camí carener pel cantó contrari al que hem arribat. Salvem la balma que encercla el clot amb una fàcil grimpada.

Pi del Cugat (1075m)
A manca d’altres elements més destacables a la carena, un pi solitari vinclat pel vent, serveix de referència al caminant. Pal d’orientació. Continuem (E) en direcció a Albarca i el Piló dels Senyalets que podem albirar des d’aquí.
El Piló és un vèrtex geodèsic en una cruïlla de camins (pal d’orientació). Continuem recte (Albarca, E) rebutjant camins a dreta i esquerra fins a una bifurcació, senyalada amb fites, on localitzem senyals del GR 171 i el seguim a mà esquerra (N)(1).
Ens cal estar atents quan sortim sobre el barranc. Allí on el GR s’ajunta amb el PR-C 14, hem de prendre un camí a mà dreta i començar a baixar entre llaçades. Rebutgem un camí a mà dreta i encara un altre a mà esquerra. Aquest darrer el prendrem un cop haguem visitat el Toll.

  • (1) Si ens passem la bifurcació, dos-cents metres més enllà n’hi ha una altra amb un pal indicador que ens en farà adonar.

Toll de l’Ou (850m)
Bella raconada, molt concorreguda, a la capçalera del Barranc dels Pèlags (1) on el torrent salta i s’entolla.
Retornem al camí que hem deixat a mà esquerra tot baixant al Toll i el seguim fins a sortir al Camí de la Pleta, per on passa el PR-C 14, on anem a la dreta.
Bona estona més enllà (2) el camí ens mena passar per una lleixa embalmada, on hi trobem la font de la Pleta. Desprès ens cal salvar el Barranc del Vidalbar remuntant-lo marge dret amunt. Al peu de la Roca del Colom, un enorme bloc al bell mig del torrent, deixem el PR, passem a l’altre marge i baixem al Pont Natural.

  • (1) Pèligs al mapa de l’Editorial Piolet, Pèlics segons l’ICGC. Ens decantem per la segona accepció de l’Alcover-Moll segons el qual, al Camp de Tarragona i al Penedès, s’anomena pèlag a un “toll, massa d’aigua embassada”.
  • (2) Bona alternativa, i més curta, al camí de la Pleta és us camí paral·lel per una lleixa inferior que, passant per la Llibreria, mena al Pont Natural. Surt a mà dreta, poc més enllà de la bifurcació. La Llibreria és una diàclasi que ha format estretes i altes fissures. De lluny recorda uns llibres en una lleixa.

Pont Natural de l’Obaga (675m)
Gran arcada que forada una llesca rocallosa entre els barrancs dels Pèlags i del Vidalbar.
En fort pendent baixem a creuar el Barranc del Vidalbar. El tram de camí vora la llera és confós, però poc més enllà ja es defineix. Creuem el Barranc dels Pèlags just on s’ajunta amb el del Vidalbar i el remuntem pel marge dret hidrogràfic, seguint un camí poc definit (fites) fins a l’Engolidor.

L’Engolidor (475m)
És una afrau curta, estreta i pregona al Barranc dels Pèlags. No hi ha forma de travessar-la sense mullar-se perquè el torrent s’hi entolla.
Retornem pel mateix camí i anem fins l’aiguabarreig del Barranc del Pèlags amb el riu Montsant. En aquest punt hi ha dos camins que segueixen el riu, un per cada marge. Escollim el de l’esquerre hidrogràfic i passem pel costat del mas de Soleràs.
Ens resta encara una llarga caminada pel camí de servitud de l’embassament, salvant els replecs del terreny i els barrancs que hi davallen.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Fraguerau i els Ventadors

De Sant Antoni als Pins Carrassers passant pel Racó de la Pastera, Fraguerau i pujant pels Ventadors. Retorn pel grau del Llop o pel Pi de la Carbasseta.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular número 2 (Ulldemolins) dels editats pel Parc Natural de la Serra del Montsant, que transcorre pel seu sector de mestral. Parteix de l’ermita de Sant Antoni, prop d’Ulldemolins, seguint l’antic camí a Margalef pel congost que forma el Riu Montsant, conegut com de Fraguerau, on podem vititar l’ermita de Sant Bartomeu. El nom prové de l’eremita fra Guerau Miquel a qui se n’atribueix la construcció a les darreries del segle XII. Desprès la ruta abandona el camí de Margalef per enfilar-se pels Ventadors fins a la Punta dels Pins Carrassers i el Pi de la Carabasseta per davallar a Santa Magdalena. A mig camí entre les Cadolles Fondes i el pont per accedir a l’ermita de Sant Bartomeu podem optar per visitar el Racó de la Pastera, un bell indret solitari i feréstec. Recorregut de contrastos: El congost és una zona de densa vegetació de ribera que el fa especialment vistós a la tardor i primavera. L’erosió del conglomerat ha donat formes capricioses al rocam que reben noms tant curiosos com La Roca Balladora, els Tres Juradets, els Tres Jurats, el Cap del Mort, la Sella, la Cadireta, el Bisbe, el Formatge, etc. malgrat que la vegetació i el camí quan transcorre per la part més pregona, no ens les deixaran contemplar totes. Després, a l’enfilar-nos pels inclinats estrats de conglomerat dels Ventadors, al cantó de solell, el paisatge canvia radicalment i podem gaudir d’una bona perspectiva del vessant nord de la serralada. Especialment interessant la vista sobre el Barranc dels Pèligs (o Pèlags) Per davallar tenim diverses opcions:

  • Abans atènyer la Punta dels Pins Carrassers un corriol surt a mà esquerra (rètol indicador) i ens retorna al Riu Montsant pel Grau de la Cornaleda. No hem seguit aquest itinerari.
  • Poc desprès de la Punta dels Pins Carrassers podem baixar per l’ombrívol i costerut Grau del Llop. Fou aquí on a les darreries del segle XIX s’hi van veure els darrers llops del Montsant. Tram inclòs al track.
  • Al Pi de la Carabassera baixar per un camí força més còmode que el del Grau del Llop fins a Santa Magdalena. Excepte al Grau del Llop (darrera visita desembre 2007) els corriols son nets de brancatge i ben fressats i allà on no, hi ha fites. Trobarem rètols indicadors a totes les cruïlles.

Cavall Bernat de Llaberia

Des de Pratdip (Baix Camp) per les Crestes de la Seda i el Mont-redon. Retorn pel Collet de la Terra Blanca i la Carabassa (PR-C 96)

Distància 12 km
Desnivell acumulat 790 m
Nivell de dificultat difícil
Data 24 de novembre de 2011
Cartografia Editorial Piolet. Llaberia (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Interessant ruta circular que ens permet endinsar-nos al moll de l’os del massís calcari de la Serra de Llaberia. Admet diverses variants: al Palau Robert podeu consultar-ne una de molt semblant: De Pratdip al Mont-redon.
De dificultat mitjana~alta, és desaconsellable a persones no fetes a muntanya, amb vertigen o fòbia a l’alçada. Els punts on cal parar més atenció son les Crestes de la Seda amb diversos passos de grimpada i a l’accés al cim del Cavall Bernat (II+ i III). Aquest darrers els podem esquivar, dons fixant-nos-hi be trobarem passos alternatius tècnicament menys difícils.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.
Pratdip (229 m)
Sortim de Pradip pel Carrer Nou per anar a creuar el torrent de la Dòvia i la carretera T-310/311. A la cruïlla (pal indicador) prenem una pista pavimentada (Camí del Canal) que aviat gira a la dreta. Poc més enllà l’abandonem a per una altra a mà esquerra, també pavimentada, deixant els senyals del GR 192 i seguim els blanc i groc del PR-C 96 Pratdip-Colldejou.
Just abans d’un mas on acaba la pista, prenem un camí a mà esquerra (antic camí a Falset pel coll de Guix) que ens deixarà a la pista del Camí de la Carabassa, que prenem a mà dreta.
Dos-cents metres més enllà abandonem la pista i el PR (a la tornada vindrem per aquest camí) per prendre un corriol a mà esquerra (pals indicadors i senyals de pintura blaus i groc-vermells) ens direcció a les Crestes de la Seda (pas aquipat) i el Mont-redon.
Crestes de la Seda (413 m)
Ben fressat, el corriol ens va encaminant vers el nord entre llaçades i vegetació arbustiva (fruit de diversos incendis a la zona) a les Crestes de la Seda, formació rocallosa que es despenja vers el SE des del Mont-redon. Aviat ens situem al fil de la cresta per on progressem amb molta cura, ajudant-nos sovint amb les mans.
Trobem un pas equipat amb sirga, deixem a l’esquerra un trencall que va a l’avenc de l’Estel i continuem vers el N passant pel costat del Pi de la Seda. Una altra grimpada ens situa en un mirador (taula d’orientació).
Per traçat més planer i fàcil continuem vers el N passant per un altre mirador (taula d’orientació). Podem albirar en aquella direcció el nostre destí: el Cavall Bernat.
El Morral de la Seda i el contrafort que la sustenta, semblen barrar el camí. Som al Pas dels Siscus (690 m)
Franqueja la cinglera per una escletxa equipada amb cadena. Podem evitar-lo seguint un corriol a l’esquerra que ens retorna al camí principal en un collet als peus del Morral.
En aquest collet podem fer una variant prenent un corriol a mà esquerra que mena al Portell de les Canals (grimpada, pas equipat amb cadenes i sirga), entre el Morral de la Seda i el barranc de la Dòvia, passant per la Font de Mont-redon i flanquejant el cim per ponent fins al Portell de Madrocs.
Sobre el collet amb una curta grimpada i una escletxa al rocam (Pas del Porc Senglar) deixem a mà dreta el Morral. Altre cop per camí més planer ens encaminem al cim ja molt proper, deixant a mà esquerra el camí a la font de Montredon (pal indicador).
Mont-redon (859 m)
Punt culminant de l’itinerari (859 m). Gaudim d’una bella perspectiva de la contrada, especialment de la Serra de Llaberia on el radar del Servei Meteorològic de Catalunya destaca sobre el pic de la Miranda. Albirem el Barranc de la Dòvia, la Mola de Colldejou, el Parc Eòlic de l’Argentera, la piràmide del Castell d’Escornalbou i l’airosa agulla del Cavall Bernat.
Continuem camí vers el N, davallant fins al Coll de Mont-redon on deixem momentàniament el camí per arribar-nos al proper Portell de Madrocs (creu de ferro) on gaudim d’una vista superba sobre el racó de la Dòvia i les verticals cingleres que l’envolten.
Continuant per aquest camí podríem, fent una mica de marrada per revoltar en el sentit de les busques del rellotge la Punta de Fornells, abastar el Cavall Bernat pel Portell de la Roca Mitjanera.
De nou al coll marxem vers el NE en baixada en direcció al Cavall Bernat. Una evident canal pel cantó ponentí separa l’agulla principal de la resta de la mola.
Enfilem aquesta canal dreta i descomposta fins a un collet. Una pas curt però aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament entre les lleixes de la dreta de la canal.
Desprès un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer ens deixa al planell del cim.
Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base de l’agulla. Tenim dues opcions: Retrocedir pel camí que hem vingut vers el Coll de Mont-redon i prendre a mà esquerra un camí senyalitzat amb pintura blava i fites que baixa ran de la cinglera llevantina del Mont-redon i passa prop de la Cova del Tabac.
Nosaltres però marxem en sentit contrari, vers sol ixent, resseguint en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits on comencem a davallar fins al Collet de la Terra Blanca. En aquest punt enllacem de nou amb el PR-C 96 que prenem a mà dreta. Encetem un tram de pineda amb abundants exemplars de margalló.
Pla dels Aladerns (442 m)
Cruïlla de camins i pal indicador. Per la dreta marxa el camí de la Cova del Tabac.
Per l’esquerra la pista del camí de la Massones. Continuem recte en direcció a Pratdip, seguint els senyals de PR. Poc més enllà de la Font de la Carabassa, trobem un altre mirador i taula d’orientació. El camí esdevé una precària pista que anem seguint fins que ens deixa a una altra més ample que prenem a mà dreta (pal indicador). Desprès de bona estona abastem l’inici del corriol on a l’anada hem pres el corriol cap a les Crestes de la Seda. Desfem el camí d’anada fins al poble.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pratdip, el seu castell i el nucli antic.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

El Riu Glorieta

Del Molí de Tarrés al clot de l’Aixàviga pel Grau del Malpàs retronant pel Mas de Muster i les Fonts del Glorieta.

Distància 14,3 km
Desnivell acumulat 847 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 1 de maig de 2011
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)
Niu de l'Àliga
Niu de l’Àliga. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum.

Itinerari circular de baixa dificultat que ens aproparà a uns indrets deliciosos a la vora del riu Glorieta a l’Alt Camp amb un doble interès: naturalistic i d’arqueologia industrial.

És extret del molt recomanable llibre Les Muntanyes de Pardes d’Ignasi Planas de Martí, editat per Cossetània.

Us ocuparà una mica més d’una matinal i podeu anar-hi qualsevol època de l’any. Si ho feu amb calor, no us deixeu el vestit de bany per capbussar-vos a qualsevol dels nombrosos tolls que trobareu pel camí.
Accés. A Alcover (rètols indicadors cap a Ermita del Remei i mas de Forès) prenem una pista pavimentada que marxa vers ponent i en tres quilòmetres, passant per davant de l’Ermita del Remei, ens deixa a l’ampli aparcament dels Molins de Tarrés, a la finca del Mas de Forés[1].

Molins de Tarrés (345 m). Comencem a caminar seguint la pista que continua vers mestral (NO), amb tràfec restringit. Seguim els senyals del PR-C 20 (de l’Albiol als Cogullons). Camí entre planer i de moderat pendent pel marge dret del riu Glorieta[2]. Deixem diversos ramals a mà esquerra seguint els rètols indicadors del «Niu de l’Àliga» i els senyals del PR fins que la pista ens apropa a la llera, on s’acaba.

Creuem a gual. Al corriol de l’altra riba hi trobem una cruïlla. Tots dos ramals menen als Molins Nous. El de la dreta el seguirem de baixada. Prenem el de l’esquerra per atansar-nos al Niu de l’Àliga.

Molins Nous (470 m 42’) Seguint el ramal de l’esquerra, poc més enllà atenyem una clariana on baixem per un corriol fins al costat del riu que seguim breument per marge esquerre fins al Niu de l’Àliga, un bell racó on fa diversos salts i gorgs. Retornem a la clariana i continuem una estona més per un corriol paral·lel al riu, lleugerament alçat respecte la llera, per admirar de nou l’indret des del cap d’un roquer elevat que ens en dóna una magnífica perspectiva.

El corriol continua el curs del riu però nosaltres retornem a la clariana on prenem un sender que, vers sol ixent, ens mena passar entre els arcs de la Canaleta i les parets dels Molins Nous[3], on retrobem el sender que hem deixat abans a mà dreta i els senyals del PR.

Esbufeguem de valent per les llaçades d’un costerut camí que, vers mestral, per entremig d’un bosc on hi afloren notables formacions de travertí, ens apropa als peus del Cingle de la Canaleta. Aquest tram coincideix amb l’antic camí d’Alcover a Mont-ral.

Bassa de la Canaleta (633 m, 1h 05’). Als peus de la cinglera a la que dóna nom. Emmagatzemava l’aigua abans de conduir-la avall fins a l’antiga fàbrica d’electricitat. El camí principal segueix per la dreta de la bassa (en el sentit de la marxa), hi passarem de tornada. Ara però en prenem un a l’esquerra, vers migdia, que ens mena fins a un esperó prominent (633 m) on gaudim d’una bona perspectiva de la vall, el Cingle Serè o del Joan Bo i els riu que salta i s’entolla als nostres peus a l’indret anomenat Escales de la Glòria. Llavors, vers mestral, baixem prop de la llera i la seguim pel marge dret, tot admirant de prop els salts i gorgs fins que, al costat mateix del riu, trobem per la dreta un corriol que baixa i va a creuar-lo a gual (senyals de pintura grocs i blaus).

En aquest punt tenim dues opcions: creuar el riu o remuntar el corriol fins retrobar el PR que segueix camí vell de Mont-ral i que hem deixat a l’alçada de la bassa. Prenem la darrera opció per a visitar les Fonts del Glorieta. Creuant el riu podem ajornar aquesta visita obligada per a la tornada.

Continuem dons pel camí vell de Mont-ral. Deixem un corriol a mà dreta que mena a aquest poble tot resseguint el peu del Cingle de la Canaleta. Poc més enllà baixem per un a l’esquerra fins a la llera. El riu salta fent una bonica cua sobre un ampli gorg. Som a les Fonts del Glorieta, on unes surgències sobre el salt retornen a la llum les aigües engolides més amunt, al Toll del Drac. Desprès desfem el camí per anar a creuar a gual el riu, guiats pels senyals grocs i blaus.

Un corriol ben fressat ens mena vers migdia per sota el cingle del Serè o del Joan Bo. Aviat abastem les restes del mas del Joan Bo del que a penes en resten dretes algunes parets i pilars. El pendent augmenta. L’exuberant vegetació d’alzines, pins, moixeres i un dens sotabosc de grèvols, boixeres i bardisses no ens deixa veure la cinglera que s’alça sobre els nostres caps. El camí però, és ben fressat i net. Abastem una cruïlla (rètol, 730 m) on el camí continua cap al Mas del Tinet. Nosaltres prenem el ramal de la dreta que, en fort pendent i vers ponent, ens mena al grau del Malpàs.

Grau del Malpàs (790 m, 2h). El grau encara conserva trams empedrats. Un cop superat el camí marxa vers garbí (SO) i acaba a en una cruïlla de la pista que de l’Aixàviga mena al Bosc de l’Estelada i la carena de la Serra del Pou. Nosaltres la prenem a la dreta, vers el nord. Desprès d’un gir de 90º va baixant entre llaçades fins a creuar el Riu Sec just abans de l’Aixàviga[4].

L’Aixàviga (753 m, 2h 40’) o Aixàvega és un petit nucli del terme municipal de Mont-ral amb les casses arrenglerades a banda i banda d’un únic carrer empedrat. Escaientment arranjades formen un harmoniós conjunt que confereix un aire d’autenticitat. Solament dues estan habitades de forma permanent. A l’entrada hi ha una font on podem assedegar-nos.

Retornem sobre els nostres passos per la pista que hem baixat de la Serra del Pou. Un cop creuat de nou el Riu Sec[5] i per entremig d’unes feixes d’avellaners surt a mà esquerra un ramal barrat per una tanca que mena a un mas isolat. La prenem i, just abans de la portalada d’accés, ens enfilem a la dreta per una obertura a la paret de pedra d’un marge que ens deixa sobre l’era del mas. A l’altre cap de l’era surt un corriol ben definit que marxa vers gregal (NE) pel marge dret del Glorieta.

El camí baixa suaument. A l’altre marge podem albirar el llogaret del Bosquet, sota la prominent Punta del Barrina i les cingleres del Serret dels Avencs. També a l’altre marge queda el Mas de Muster. Quan som a la seva alçada i passem per sobre una codina, podem albirar Mont-ral, encimellat a la carena de gregal. Ben aviat atenyem la Nevera del Mas Muster, construïda aprofitant un espadat sobre el riu. Aquest pou de neu conserva les parets en forma d’arc i la volta de la coberta. Per la seves mides podem intuir que fou construïda en una època amb una climatologia ben diferent de l’actual. L’estructura i els finestrals del mas ens fan pensar que havia estat un dels importants de la contrada. Hem llegit que també disposava de molí fariner.

Poca estona més enllà el nostre camí ens acosta a la llera del riu que passem a gual. Just abans hem deixat a mà dreta la confluència amb el camí que hem rebutjat a la pista tot baixant de la Serra del Pou. A l’altra riba continuem per un costerut camí carreter pavimentat que mena a Mont-ral però que deixem ben aviat per un corriol a mà dreta. Tot seguit un sender s’ajunta al nostre camí per l’esquerra. Prové del camí que acabem de deixar. En aquest punt recuperem els senyals del PR C-20.

El riu, a mà dreta, s’enfonsa en un pregon congost custodiat per agulles tortuoses entremig d’un roquer erosionat mentre descriu una colzada de 90º. Seguint el seu curs el nostre camí gira a xaloc (SE) canviant el sentit de gregal que havíem mantingut des de l’Aixàviga. Deixem a mà esquerra un altre camí que puja a Mont-ral. Si ens acostem ran de la lleixa pedregosa que sustenta el camí podem observar la salvatgia del congost: és l’indret anomenat el Toll del Drac on el Glorieta queda engolit per ressorgir més avall a les seves fonts.

Arrapat a les parets del cingle de la Canaleta, el sender salva el desnivell per giragonses empedrades i trams esglaonats. Més avall el brogit de l’aigua ens farà adonar que som altre cop prop de les Fonts del Glorieta. Des d’un penyal que sobresurt a l’estimball ens serà fàcil albirar el salt i el gorg des d’una altra perspectiva.

Poc més endavant retrobarem el camí a l’anada que seguirem fins als Molins de Tarrés. Hi haurem esmerçat dues hores de de l’Aixàviga


[1] Aquesta finca de titularitat municipal disposa d’un mas equipat on s’hi conserva un antic molí d’oli i un celler. Just a l’entrada hi ha els Molins de Tarrés, tres construccions esglaonades a la riba esquerra del Glorieta. Reben l’aigua des d’una sèquia a través de vuit arcs de pedra seca.

La disponibilitat de cabals regulars dels rius Glorieta, Brugent i Francolí va permetre la localització de diverses indústries hidràuliques al llarg de les seves ribes. La indústria del paper va ser la gran font econòmica de la zona durant els segles XVIII i XIX.

Els molins paperers tenen una estructura semblant i consten de diverses plantes. A les inferiors era on es desenvolupava l’activitat paperera. Les últimes plantes, envoltades de petites finestres, es destinaven a l’assecament del paper.

L’any 1775 s’enumeren 109 molins paperers a tot Catalunya. L’eix Francolí-Brugent, amb vint-i-cinc molins, era la segona zona manufacturera de paper de tot Catalunya després de l’Anoia. A l’any 1897 hi havia un total de deu fàbriques de paper mogudes pel cabal del riu Glorieta. En el primer terç del segle XIX aquestes indústries van desaparèixer totalment i es va iniciar un abandonament progressiu dels molins. Actualment cap d’ells funciona, alguns estan abandonats i amenacen ruïna.

[2] El riu Glorieta neix a l’Aixàviga i, tot passant per Alcover, és tributari del marge dret del Francolí al terme municipal del Morell.

[3] Solament en resten les parets dels dos edificis entremig de la malesa que tot ho envaeix. Primer foren molins fariners, desprès paperers. L’any 1903 s’hi va instal·lar la Central Hidroelèctrica del Glorieta que subministrava electricitat a Alcover i la Selva del Camp. El 1940 encara funcionaven. L’aigua, per una resclosa i canal, es conduïa des de les fonts del Glorieta a una gran bassa als peus del cingle. Llavors es menava avall per una canaleta amb uns 150 metres de desnivell. Pel camí dels Molins a la bassa, entremig del bosc, encara podem veure alguns del pilars que la sustentaven. Abans de saltar als molins, passava per uns grans arcs de pedra al costat dels edificis que estan superposats esglaonadament.

[4] Per un corriol senyalitzat amb fites a mà dreta podem escurçar el trajecte baixant fins al Riu Glorieta, més enllà de la Nevera del Mas de Muster. Però no ho recomanem dons ens perdríem la visita a l’Aixàviga.

[5] Aquest és un del diversos torrents que conflueixen al Clot de l’Aixàviga formant la capçalera del Riu Glorieta.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF