Arxiu de la categoria: Principat d’Andorra

Vall del Riu

Des dels Plans de Ransol

Distància 7 Km (anada)
Desnivell acumulat 990 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 15 d’agost de 2014
Cartografia Mapa Muntanyes d’Andorra (1:25000) MUOT
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari que ens mena a una bonica coma lacustre per una vall molt solitària, a la falda del Pic de l’Estanyó.
Per a completar-lo és recomanable pujar fins al Pic de la Cabaneta o el de l’Estanyó on gaudirem d’una àmplia i dilatada panoràmica (1)

Accés. Per la CG 2, en direcció al Port d’Envalira, passat el Km 16, poc abans del Tarter, prenem a mà esquerra la carretera de Ransol (CS 260). Travessem el poble, creuem el riu i pugem al nucli dels Plans. Un cop allí prenem un camí asfaltat a mà dreta que ens deixa al costat dels darrers habitatges, al punt més alt del nucli.

Els Plans de Ransol (1816m)
Rètols indicadors de la Vall del Riu, refugi, estanys i Pic de l’Estanyó.
Guiats per senyals de pintura grocs, seguim vers ponent el camí carreter de la Vall del Riu que aviat abandonem per un corriol ben fressat a mà dreta (Camí dels Plans) que, en moderat pendent, va enfilant-se pel solà fins a entrar al bosc.
A la bifurcació (2) continuem per la dreta mentre el camí va girant vers el N, introduint-nos a la vall.
Sortim del bosc i continuem pujant entremig de pastures.
Bifurcació amb el camí a l’Aldosa, l’Armiana i Canillo, que deixem a l’esquerra. Ben a prop atenyem el refugi.

Refugi (2128m)
Lliure i en bon estat. Com és habitual als refugis andorrans consta de dues habitacions. En aquest cas una amb llar de foc i l’altra amb lliteres.
Continuem pujant ara en fort pendent per superar una graonada. Qual el pendent es modera travessem el torrent de la Comarqueta d’Incles, deixem a mà dreta el camí que puja a la Collada de la Coma i tornem a enfilar-nos fort vers el NW.
Virem vers W i atenyem el primer estany que deixem a mà dreta, enfilant-nos a l’esquerra. Aviat trobem el segon també deixem a mà dreta fins a l’Estany Gran.

Estany Gran (2550m)
Aquí acaben els senyals de pintura.
Per camí fressat que va difuminant-se i guiats per fites marxem vers el N per la riba llevantina de l’estany, sense arribar a tocar l’aigua, guanyant alçària.
Continuem pel marge esquerre (hidrològic) del Riu dels Estanys, a mitja alçada entre la llera i la carena que tenim a mà dreta. Aquest és el tram més difús per entremig d’una tartera. Fins a l’alçada d’un altre estany (més petit) que deixem al fons a l’esquerra.
Per terreny més franc abastem un estanyol on girem 90º vers l’E i, seguint camí fressat, anem pujant vers l’evident llom del Pic de les Fonts que s’alça en aquesta direcció.
Un cop al llom, progressem per terreny rocallós fins a l’evident cim.
Retornem pel mateix camí.

  • (1)  Nosaltres preteníem anar al primer dons ja coneixíem el de l’Estanyó, però vàrem retirar-nos un cop assolit el Pic de les Fonts per temor a les inclemències meteorològiques.
  • (2)  No està indicat però molt probablement enllaça amb el camí de l’Aldosa.¡ al Coll de la Cauba.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Bony de Salòria

Per la Borda de la Plana

Distància 4,5 (anada)
Desnivell acumulat 1130 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 5 d’octubre de 2009/28 de març de 2014
Cartografia ICC. Alt Urgell (1:50000)
Polseu a la imatge per accedir a l’àlbum

El Bony de Salòria termeneja entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell (cim comarcal). Hidrològicament és al partió d’aigües entre la conca de la Noguera de Tor (al nord), la vall de Conflent, o de Santa Magdalena (a garbí) tributària de la del Noguera Pallaresa i la vall de Salòria (a xaloc), de la del Valira i, per tant, del Segre.
Avançat al sud i separat de l’eix pirinenc, el seu principal atractiu és la formidable panoràmica que es divisa des del cim.
La ruta proposada parteix de prop d’Os de Civís que, malgrat la seva adscripció a l’Alt Urgell, solament té accés per carretera a través del Principat d’Andorra.
No és un itinerari difícil i –sense neu– l’únic obstacle a tenir en consideració és el desnivell superior als mil metres.
Amb neu les raquetes ens poden servir fins al Coll de Conflent. Però no pas entre aquest  punt i la carena, per terreny molt inclinat i trams de roquissar on, segons l’estat de la neu, ens caldran grampons i piolet. Tot i que, en tractar-se d’un punt ventat i exposat a migdia, és on es fon més aviat.
El risc d’allaus és baix si no ens apartem de l’itinerari, però cal tenir molta cura amb les habituals cornises del tram carener.

Accés.
Al Principat d’Andorra, per la CG 1, passat Sant Julià de Lòria, a la cruïlla d’Aixovall, prenem a mà esquerra la CG 6 en direcció a Bixessarri i Os de Civís, on arribem desprès de 8 quilòmetres. Continuem un parell de quilòmetres més i fins a la Borda de la Plana, on hi ha un hotel. En aquest punt acaba la carretera i continua una pista apte solament per a vehicles tot-terreny.
Seguim encara uns sis-cents metres per la pista fins al punt on fa un marcat revolt a l’esquerra, de on surt una altra pista en direcció a ponent. Hi ha espai suficient per a deixar-hi alguns vehicles.

Revolt sobre la Borda de la Plana (1.680 m)
Rètols indicadors. A peu, des de la Borda de la Plana fins aquí cal comptar 10’. Seguim, per la pista de trànsit restringit que marxa vers ponent, l’itinerari 4 ‘Riu de Salòria’, ‘Borda Gavatxó’, pel marge dret del riu de Salòria en moderat pendent. Senyals de pintura grocs, molt escadussers. Deixem un ramal de la pista a mà dreta que baixa en direcció al riu (rètol indicador). A l’altra riba veiem la borda Gavatxó i poc més enllà l’escombrera d’una antiga mina de ferro.

Final de la pista (1803 m)
Prenem un ramal a la dreta en direcció al riu on trobem un nou rètol indicador. Seguim ara l’itinerari 5 ‘Pla de la Cabana’ ‘Colla de Conflent’. Els senyals de pintura groga, són ara més nombrosos. Ens enfilem fins atènyer el Pla de la Cabana, àmplia zona de pastura que travessem vers garbí (OSO) guiats per estaques senyalitzades i algunes fites. Al l’altre cap cal superar un relleix rocallós per un grau. En pendent entre moderat i suau, sempre vers garbí abastem el coll.

Coll de Conflent (2.177 m).
Àmplia collada. De llevant (per l’esquerra en el sentit de la marxa) hi arriba la pista de la Borda de la Plana i que vers ponent, baixa a les Bordes de Conflent. És l’única –i precària– via de comunicació entre Os de Civís i l’Alt Urgell (1). Tanques pel bestiar i dos búnquers de la postguerra. Un d’ells s’ha habilitat com a mirador.
El Bony de Salòria queda a mestral (NO) però encara no podem beure’l. Ens ho priva la gran pala que s’alça sobre el coll vers el nord. Guiats per fites i una estaca, emprenem un corriol que s’enfila pel caire més oriental de la pala. A l’estiu és poc visible, entre l’herbei i les mates de bàlec.
Amb poques concessions, el corriol empren el fort pendent en direcció a un parell d’esperons rocallosos i ens deixa a la carena. En aquest punt podem albirar als nostres peus els Plans de la Regina i el naixement del riu de Salòria i a sobre, vers el nord, el Baciets i la Torre de Cabús. També el Bony de Salòria, vers mestral.
Continuem per la carena, ja per camí menys costerut, en aquella direcció (fites i indicis de corriol) salvant els diversos bonys ara per un vessant, ara per l’altre, fins al cim.

Bony de Salòria (2.789 m)
Vèrtex geodèsic. Cim esquistós d’àmplia perspectiva sobre els Pirineus orientals.
Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2 hores i escaig.

  • (1)  Sense neu (generalment a partir del mes de maig) començant aquí s’escurça moltíssim l’itinerari. Però l’estat de la pista requereix un vehicle tot terreny.



Àlbum d’imatges a: https://photos.app.goo.gl/YV5LJMvKmSw6Y6Zy5

també a: https://photos.app.goo.gl/1Z5RSkz4GCqHC2Vs9
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alt del Griu

Des dels Cortals d’Encamp pel bosc de Campeà i les Pedrusques

Distància 4,22 (anada)
Desnivell acumulat 988 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 19 de març de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-guia d’hivern (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ascensió al sisè cim més alt d’Andorra i excel·lent talaia. Ruta molt apte per a raquetes de neu, tot i que els grampons ens seran útils al tram final.
De ressenyes a l’Alt del Griu des dels Cortals n’hi ha una bona colla i, en general, l’itinerari és molt evident. La diferències entre unes i altres rauen en com afrontar el serrat de les Pedrusques. En aquest tram nosaltres vàrem provar camins diferents d’anada i de tornada. Aquesta ressenya i el track que adjuntem és una barreja dels dos: és l’itinerari que, vista l’experiència, ens resulta més lògic.
Sense poder-lo qualificar de difícil (no hi ha grimpades ni cap pas exposat) cal tenir en compte el seu considerable desnivell.

Accés. A Encamp, per la CG-2 en direcció a Canillo, al costat de l’estació del Funicamp, prenem a mà dreta la CS-220 als Cortals d’Encamp. Deixem el vehicle al quilòmetre 6, a l’alçada de l’àrea de lleure dels Prats de l’Obac i del camí a les Bordes de Rigoder, que veiem a l’altra banda del riu, sota la línia del Funicamp (1).

Els Cortals (1888m)
Estaca i rètol indicador a Ensagents, collada d’Entinyola, l’Alt del Griu i Pessons. Senyals de pintura grocs.
Anem vers el S en suau pendent que augmenta considerablement quan entrem a la pineda.

Camí del Bosc de Campeà (2004m)
Rètol indicador. Anem a la dreta seguint els senyals de pintura. Continuem per dins el bosc, ara planerament, mentre el camí va virant a SE. Deixem a mà dreta un prat amb marge de pedra seca.

Camí d’Ensagents (2055 m)
Rètol indicador. Deixem a mà dreta el camí a la Coma dels Llops. Anem a l’esquerra i, vers el SE, tornem a enfilar-nos per dins del bosc. En sortim a la Pleta de Baix.

Pleta de Baix (2200m)
A l’altre cap (E) cruïlla i rètol indicador. A la dreta aniríem al refugi d’Ensagents. A l’esquerra cap a les Pedrusques, la Collada d’Entinyola i l’Alt del Griu.
El cap ponentí del serrat de les Pedrusques queda ben evident davant nostre vers l’E.
Sense camí definit ni senyals que ens guiïn, ens enfilem en fort pendent pel bosc, cercant el millor pas, pel l’ample contrafort ponentí del serrat.
Les Pedrusques és un llarg serrat quina carena presenta pel seu cantó ponentí un esquenall rocallós, entremig un planell herbat i a l’extrem llevantí un turó punxent.
Superada la pineda continuem pujant pel llom, encara en fort pendent, i anem a cercar la carena esbiaixant decantats lleugerament pel vessant S (Ensagents) a fi d’esquivar per la dreta (sentit de la marxa) l’esquenall rocallós fins atènyer el planell herbat.

Cim de les Pedrusques (2693m)
El turó llevantí el superem pel vessant N (esquerra en el sentit de la marxa) cercant els millors passos entremig d’un inevitable pedregar granític, fins a baixar a la collada (2).

Collada d’Entinyola (2661m) (3)
Continuem vers l’E, lleugerament separats del fil de la carena per evitar les freqüents cornises. Un cop superades dues graonades,  ja podem albirar el cim al final d’una llarga pala de pendent més moderat.

Alt del Griu (2876m)
Cim bicèfal, sobirà de la contrada i sisena alçada del Principat. Hi gaudim d’una magnífica perspectiva: s’hi albiren bona part dels cims andorrans.
Retornem pel mateix camí.

  • (1)  En cas de que la carretera fos impracticable (glaç, neu…) l’alternativa és pujar amb el Funicamp fins a l’estació intermija distant a 3 km del punt de sortida, en baixada. Resultaran feixucs a la tornada.
  • (2)  En aquest tram ens caldrà canviar raquetes per grampons. Si no hi ha molta neu pot ser bona opció deixar-les just abans del turó.
  • (3)  Sense neu, baixar o pujar per aquest coll, cap a o des dels estanys i refugi d’Ensagents, és una bona alternativa. Amb neu resulta un passatge molt delicat: fort pendent, cornisa i orientat a migdia.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Vall d’Ensagents

Des dels Cortals d’Encamp

Distància 8,5 km
Desnivell acumulat 738 m.
Nivell de dificultat Fàcil
Data 19 de març de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-guia d’hivern (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

A Ensagents s’hi pot anar tot l’any. Però amb neu té un encant especial.
La vall i especialment la seva capçalera amb el circ i els estanys fan d’aquest un itinerari molt recomanable. I no és gaire concorreguda.

Accés
A Encamp, per la CG-2 en direcció a Canillo, al costat de l’estació del Funicamp, prenem a mà dreta la CS-220 als Cortals d’Encamp. Deixem el vehicle al quilòmetre 6, a l’alçada de l’àrea de lleure dels Prats de l’Obac i del camí a les Bordes de Rigoder, que veiem a l’altra banda del riu, sota la línia del Funicamp (1).

Els Cortals (1888m)
Estaca i rètol indicador a Ensagents, collada d’Entinyola, l’Alt del Griu i Pessons. Senyals de pintura grocs.
Anem vers el S en suau pendent que augmenta considerablement quan entrem a la pineda.

Camí del Bosc de Campeà (2004m)
Rètol indicador. Anem a la dreta seguint els senyals de pintura. Continuem per dins el bosc, ara planerament, mentre el camí va virant a SE. Deixem a mà dreta un prat amb marge de pedra seca.

Camí d’Ensagents (2055 m)
Rètol indicador. Deixem a mà dreta el camí a la Coma dels Llops. Anem a l’esquerra i, vers el SE, tornem a enfilar-nos per dins del bosc. En sortim a la Pleta de Baix.

Pleta de Baix (2200m)
A l’altre cap (E) cruïlla i rètol indicador. A la dreta el camí al refugi d’Ensagents, per on tornarem. A l’esquerra per pujar a les Pedrusques, la Collada d’Entinyola i l’Alt del Griu. El rocallós cap ponentí de les Pedrusques queda ben evident davant nostre vers l’E.
Ni l’un ni l’altre: pel mig. Sense camí definit ni senyals que ens guiïn, per la Solana d’Ensagents, anem flanquejant el serrat de les Pedrusques. Alguns trams costeruts al començament, però a mesura que avancem el pendent es modera i la falda s’eixampla.

Replà sota la collada d’Entinyola (2600m)
Al nord, sobre els nostres caps, la collada. Som a una balconada sobre els estanys d’Ensagents envoltats de cims: l’Alt del Griu, Ensagents i el més abrupte i prominent: el dels Llops.
Sense neu per aquí hi passa un dels itineraris habituals a l’Alt del Griu per la collada d’Entinyola. Però amb neu, el fort pendent, la cornisa i l’orientació a migdia fan que pugui resultar un passatge delicat.
Baixem vers el S fins a tocar els estanys i girem a NW pel fons de la vall fins al refugi.

Refugi d’Ensagents (2425m)
Lliure i en bon estat. Com altres refugis andorrans té una part reservada als pastors i una altra, més gran, per als excursionistes, amb dues taules, bancs, lliteres metàl·liques i estufa de llenya.
Amb algun tram prou costerut, anem baixant pel marge dret del riu d’Ensagents, propers a la llera, guiats per senyals de pintura grocs. Seguim més o menys el camí d’estiu fins a la Pleta de Baix on, sobre els nostres passos, retornem als Cortals.

  • (1)  En cas de que la carretera fos impracticable (glaç, neu…) l’alternativa és pujar amb el Funicamp fins a l’estació intermitja distant a 3 km del punt de sortida, en baixada. Resultaran feixucs a la tornada.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic d’Escobes

Itinerari normal des del Pont de la Baladosa pels estanys i Collada de Juclar

Distància 6,8 km (anada)
Desnivell acumulat 960 m
Nivell de dificultat difícil
Data 19 de setembre de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Andorra (1:40000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Al bell mig d’un rosari d’estanys, un refugi proper, un cim altiu, envoltat d’altres tant o més impressionants. Aquest és el Pic d’Escobes. Un dels cims més característics del Principat d’Andorra.
El seu itinerari normal, amb una grimpada contundent abans del cim, fa que no es pugui qualificar de fàcil. Però és d’aquelles muntanyes que, quan es coronen, un té realment la sensació d’haver fet cim. I si el que hom albira des d’allí dalt no és més que la continuació d’una seqüencia d’admirables paratges que la retina ha començat a captar just en penjar-se la motxilla… la joia és completa.

Accés
Entre Soldeu i el Tarter, quan la CG-2 fa una llarga marrada per travessar el torrent, just al costat del pont, prenem una estreta pista enquitranada que s’endinsa a la Vall d’Incles. En tres quilòmetres ens plantem a l’aparcament del Pont de la Baladosa, al final de la vall.
Cal tenir en compte: Durant els mesos d’estiu, la carretera roman tancada de les 10.00 h a les 18.00 h a l’accés de vehicles rodats particulars. El Comú té disponible un servei de vehicle llançadora (3€ per persona).

Pont de la Badalosa (1845m)
Rètols indicadors. Prenem una pista forestal en direcció (E) als estanys i refugis de Juclar i del Siscaró fins a l’encreuament de camins, on deixem a mà dreta el que mena a Siscaró i comencem a guanyar alçada pel costat del riu de Juclar. El camí, molt fressat i ben senyalitzat, és una variant del GR 10 i del GRP. Pendent entre moderat i fort.
A la Pleta de Juclar ens desviem lleugerament a l’esquerra (rètol) fins a un mirador. Passem pel costat de la presa de l’Estany Primer i, anant a la dreta, poc més enllà trobem el refugi.

Refugi de Juclar (2310m)
Guardat els mesos d’estiu, de l’1 de juny al 30 de setembre, amb capacitat per a 43 places. Quan és tancat hi ha una part lliure amb 6 places de capacitat. Més informació a www.refugidejuclar.com.
Del refugi baixem a creuar els estanys per una llenca el Primer i el Segon. Trobem un pas molt fàcil, protegit amb una sirga. Podem albirar la impressionant silueta del Pic d’Escobes i, a la seva esquerra, el coll al que accedim remuntant des de l’altre riba.

Collada de Juclar (2442m)
Ample coll termenal entre l’Arièja i el Principat. Deixem el camí que, pel vessant occità, baixa a l’estany Negre de Juclar. I ens enfilem a mà dreta, per un camí senyalitzat com a GR. Passem pel costat d’uns estanyols.

Coll de l’Alba (2545m)
Evident però, per si en tenim dubtes, està escrit en una pedra. El corriol continua i per baixar als estany de l’Alba.
Al coll, en el sentit d’arribada, el llom que tenim sobre nostre a la dreta, és el Pic de Noé. Més a la dreta i damunt d’una bretxa, despunta el Pic d’Escobes. Encara més a la dreta, baix i separat, el Cilindre d’Escobes. A la carena, entre el pic de Noé i la bretxa, a penes destaca una punxa vertical isolada. És una columna granítica inclinada, situada al punt per on hem de guanyar la carena.
A partir d’aquí seguim sense camí, per indicis o rastres de pas, guiar-nos per la intuïció i fixant-nos en les escadusseres fites que ens van confirmant la correcta direcció.
El més factible és flanquejar esbiaixadament per sota el Pic de Noé fins a situar-nos més o menys sota la vertical de la columna, on tirem de dret fins a la carena, per un tram de fort pendent.
Un cop a la carena seguim un corriol que, pel vessant llevantí, ens deixa als peus del con cimer del pic.
L’ascens al cim és una llarga grimpada amb passos de II i un d’aïllat de III, més atlètic que exposat.

Pic d’Escobes (2779m)
És una magnífica talaia sobre aquesta banda del Pirineu. Destaquem els cims i indrets més propers: el Rulhe, amb el seu crestall impressionant i el refugi, el veí Pic de Noé, el de l’Alba amb els seus estanys, el Pic de Nérassol, l’estany del Siscar, el Roc Meler, el de la Cabaneta, els pics del Siscaró; els de Juclar: Tossa, l’Alt i el Negre, sobre els seus estanys.
Si el dia és clar, podem albirar molt més enllà: el Puigpedrós de Lanós i el Coma d’Or, el Coll de Pimorent, els pics de Fontfreda, de Casamanya, de l’Estanyó, de la Serrera, el de la Font Blanca. I encara, entremig d’aquests darrers, la Pica d’Estats. Per albirar tot aquest panorama, cal estar de sort: e més habitual és que la boira plani pel vessant occità i s’arrapi als cims, colls i cordals.
Panoràmiques a PirineusS i J. Rafel Alsina
Retornem pel mateix camí.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de les Planes

Des de la Pleta de Castellar, per la del Bruix, Estany Esbalçat, llom SE i retorn pel Port de l’Estany Esbalçat i el Comís Vell

Distància 7,0 km
Desnivell acumulat 950 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 9 d’agost 2012
Cartografia Editorial Alpina Andorra (1:40000) i MUOT (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Cim del cordal Tristaina-Font Blanca. Hem qualificat de difícil aquesta ruta per aquestes raons: no hi ha camí fitat ni fressat (tot i que resulta força evident) per al cim i el pendent és molt fort. Si decidiu baixar pel mateix camí de pujada, atenció a la baixada. Si ho feu pel Port de l’Estany Esbalçat un cordino us pot resultar útil.
Si no esteu avesats a grimpar i el “pati” us fa basarda, oblideu-vos de fer cim i quedeu-vos a l’Estany Esbalçat. L’excursió fins aquí (que qualificaríem de fàcil) ja val la pena per sí sola.

Pleta de Castellar (1860m)
A la carretera General 2 del Serrat a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, poc abans del punt quilomètric 21 i del túnel, just abans d’un pont que creua el Riu de Tristaina, abandonem la carretera per una pista a mà dreta i al cap de pocs metres deixem el vehicle en un revolt on hi ha un ampli espai. Poc més amunt hi ha la cabana de Castellar i un penell amb un mapa de l’itinerari Estany Esbalçat-Font Blanca. Aquesta pista que ben aviat recupera l’asfalt és l’antiga carretera a l’estació d’esquí abans de la construcció del túnel. Comencem a caminar vers W per un poc definit corriol pel marge esquerre del Riu de Tristaina fins abastar de nou l’antiga carretera.

Carretera (1975m)
Antiga carretera a l’estació d’esquí abans de la construcció del túnel. Retrocedim per ella un centenar de metres (de fet haguéssim pogut començar a caminar seguint-la, aquest tram és per estalviar-nos-la) fins a localitzar uns rètols indicadors cap a la Coma (del Forat) i els estanys de Tristaina. Senyals de pintura grocs i de GR. En fort pendent marxem vers NW per les Marrades del Bruig. Camí ben fressat. Abastem una presa sobre el Riu de Tristaina per al servei de l’estació d’esquí.

Pleta del Bruig (2070m)
Passada la presa trobem un desviament indicat per rètols. Abandonem el camí pel que veníem que per la Coma del Forat ens menaria als estanys de Tristaina i prenem un corriol a mà dreta vers l’estany Esbalçat. Marxem per corriol ben fressat vers el NE seguint senyals de pintura grocs. Pendent entre moderat i fort per la Pleta de les Planes a la falda a solell del cordal que uneix els pics de l’Arbella i de les Planes que albirem sobre nostre vers el N (mà esquerra en el sentit de la marxa). A mesura que guanyem alçària podem albirar vers el NNW la Collada de les Planes (on hi ha un pluviòmetre i instal·lacions per desfermar allaus controlats) i vers el NNE l’esquenall o llom pel que ens enfilarem al cim. Quan passem per la vora d’un estanyol que deixem a l’esquerra, no albirem encara l’estany Esbalçat tot i que és ben a prop perquè ens queda amagat pel llom esmentat.

Estany Esbalçat (2283m)
Rètols indicadors. Des d’aquest punt, per migdia de l’estany i senyalitzat amb pintura groga, marxa el corriol que mena al veí pic de Font Blanca per la Coma del Mig. Igualment senyalitzat i per un altre corriol ben fressat podem retornar a la Pleta del Castellar pel Comís Vell. És un itinerari més curt que el de la pleta del Bruig i que seguirem a la tornada. Vers el N destaca evident el Port de l’Estany Esbalçat. A la seva dreta el Pic de les Fangasses i a l’esquerra el Pic de les Planes. El millor itinerari per enfilar-se al cim de les Planes és pel fil de l’esquenall o llom SE que es despenja des del cim fins a l’estany. És força evident sobretot si l’albirem des de sol ixent de l’estany. Algunes edicions de mapes indiquen aquest itinerari, altres més recents pel Port (no aconsellem pas aquesta alternativa). No hi ha camí senyalitzat ni fitat, el pendent fins al cim és fort i sostingut. Cal anar cercant els millors passos desviant-nos del llom únicament per esquivar alguns esperons.

Pic de les Planes (2788m)
Te dos cims. Entre l’oriental o l’occidental hi ha un curt pas de grimpada (IIº). Hi gaudim d’una àmplia perspectiva. Domina vers el NW el veí Pic de Tristaina, desprès en el sentit de les busques, els estany de l’Arbella i Forcat, la Vall de Vic-de-Sòç, pic de l’Aspre, de Font Blanca, el Serrat al fons de la vall del Valira d’Ordino als peus del Pic de Besalí, els cims de la Serrera, la Cabaneta, de l’Estanyó, Casamanya, de l’Hortell, d’Arcalís, Cataperdís, Pla de l’Estany, Comapedrosa, Roca Entravessada, Medacorba, Port de Medacorba, Monteixo, Pica Roja i tot el massís de la Pica d’Estats. Retornem pel mateix camí. Alternativament i tal com indica el trac podem seguir carena en direcció al Port de l’Estany Esbalçat, abandonant-la aviat per baixar a mitja alçària entre el llom SE i el fons de la clotada que baixa del Port de l’Estany Esbalçat. En cas de voler baixar pel Port de l’Estany Esbalçat (opció no recomanada) ens cal seguir pel fil de la carena on sovintegen els passos fàcils però exposats fins a unes plaques rocalloses que franquejarem desgrimpant-les cap a l’esquerra (II+ o III). Podem esquivar-les per la dreta on localitzarem un roca entravessada sobre una curta i estreta canaleta. Entaforant-nos-hi trobarem millor pas (II). Desprès caldrà seguir per sobre un tarter de grans blocs fins a un parell d’estanyons passat els quals franquejarem un llom herbat de fort pendent i anirem a buscar el camí del Comís Vell pel marge E de l’Estany Esbalçat.

Itinerari recomanat (vermell) i opcional (blau) sobre mapa del MOT andorrà

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de la Serrera

Des de la Coma de Ransol pel riu i collada dels Meners.

Distància 4,44km (anada)
Desnivell acumulat 950 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 15 de juliol de 2012
Cartografia Editorial Alpina Andorra (1:40000) i MUOT (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari a un dels cims més alts del Principat d’Andorra (cinquè) i que supera els 2900 metres. El camí vora el Riu de Meners passa per raconades bellíssimes on el riu salta i s’entolla acompanyats tothora pel brogit de l’aigua. Desprès el pas pels estanys de Ransol i l’àmplia panoràmica que s’albira des del cim arrodoneixen una excursió molt recomanable.           

Àrea recreativa

Accés: Travessem el poble de Ransol i prenem vers el nord la CS260 que s’endinsa a la Coma de Ransol fins a una àrea recreativa amb ampli espai per aparcament. Rètols indicadors. Inici de ruta: Comencem a caminar vers ponent per camí ben fressat i senyalitzat (punts de pintura grocs) pel marge hidrogràfic dret del Riu dels Meners, en moderat pendent.

Clots de la Llosa

Ampli planell als peus dels pics de la Pala i de la Cabaneta. Pel NW baixa el desguàs dels estanys de Ransol. Creuem el torrent i ens enfilem fort en aquella direcció, pel marge hidrogràfic esquerre. Camí ben fressat i senyalitzat.

Estanys de Ransol

Trobem el primer dels estanys de Ransol i al cap de poc (8’) el segon. A l’alçada d’aquest darrer atenyem el GRP (senyals grocs i vermells) que, provinent de la Vall de Sorteny, baixa de la Collada dels Meners i marxa per la dreta cap al refugi dels Cóms de Jan. Continuem enfilant-nos en fort pendent revoltant un contrafort per l’esquerra, en el sentit de les busques del rellotge. A mesura que guanyem alçària ja podem albirar la Collada dels Meners (on hi destaquen unes grans estaques) i més a la dreta, vers el NW el cim de la Serrera. Vers el N atenyem una collada herbosa des de la que podem albirar l’Estany dels Meners de la Coma a la falda del Pic de la Coma de Senyac. Desprès, de nou vers el W seguim pel llom fins a la cabana.

Cabana

Àmplia i ben apariada. Pot servir de bivac i aixopluc. Pels voltants restes ben evidents de l’antiga explotació minera. Uns pocs metres més amunt abandonem el GRP: no cal anar fins a la collada. Un corriolet ben fressat flanqueja el pendent fins a la carena entre el coll i el cim. Un cop a la carena seguim el camí que, entre llaçades per salvar el desnivell, va enfilant-nos per l’ampli llom carener fins al cim.

Pic de la Serrera

És un dels sis cims andorrans que superen els 2900 m. (cinquè més alt del Principat) i excel·lent observatori. Retornem pel mateix camí.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Turó de Port Vell

Des de Sorteny

Polseu la imatge per accedir a l’Àlbum

Un recorregut per la bonica vall de Rialb als peus d’alterosos cims com el de la Font Blanca, el de Bourbonne o el Thoumasset. L’ideal és allargar una mica més el recorregut fins al veí Pic de Rialb (o d’Arial).

Itinerari sense especial dificultat. Amb mala neu, precaució a la primera rampa de pujada al port de Siguer.

A la imatge el Turó del Port Vell amb el Pic de Rialb al fons.

Distància 4,64km (anada)
Desnivell acumulat 748m
Nivell de dificultat moderada
Dates 09/03/2011
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40.000)

Accés. Al Principat d’Andorra, passat el Serrat, per la carretera General 3 en direcció a l’estació d’Ordino-Arcalís, poc més enllà del quilòmetre 18, prenem a mà dreta la CS370 que mena a Sorteny. Deixem el vehicle a la zona d’aparcament, al costat del punt d’informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Àrea d’informació de la Vall de Sorteny (1.771 m). Seguim un camí que marxa pel marge esquerre del Riu de Rialb senyalitzat amb pintura (punt grocs). Travessem una zona de lleure amb taules i fogons. Poc més enllà passem pel costat d’una casa i un mur. En suau pendent vers gregal primer i el nord desprès, anem endinsant-nos a la vall. El pendent no passa mai de moderat. Abastem la font Freda (rètol) a la dreta del camí i ben aviat el refugi.

Refugi de Rialb (1.987 m, 50’). Lliure i en bon estat, disposa de sis lliteres, taula i llar de foc. El camí passa a l’altre riba per un pont, però nosaltres continuem pel marge esquerre, a la falda del Pic del Port. Quan la vall s’obre a ponent atenyem els Planells de Rialb on hi ha un parell de cabanes. Continuem amunt deixant a l’esquerra la primera d’elles.

Un rètol ens indica que som a la cruïlla dels senders que menen per la dreta a l’estany de Solanet pel port de Banyell, i per l’esquerra a l’estany Blau pel port de Siguer, que queda ben evident sobre nostre vers gregal (NE). Seguint la línea de la carena, vers el nord destaquen clarament l’arrodonida cresta del Turó de Port Vell i, més punxent i alt, el Pic de Rialb. Vers ponent, al fons de la vall domina alterós el Pic de Font Blanca.

Amb fort pendent que ens obliga a fer alguna llaçada, emprenem la pujada al port. Aquest primer és el tram més costerut. Desprès, quan tenim ja a la vista la gran fita del coll, el pendent s’amoroseix.

Port de Siguer (2.395 m, 2h) anomenat així pel poblet occità assentat aigües avall de la vall del Peiragran, que és la clotada que albirem en guanyar el coll. Vers el nord domina la piràmide del Pic de Bourbonne. Se’ns fa difícil, tot i la seva grandària i tenir-lo ben proper, distingir entre la neu el llac Blau, guardat pel pic del mateix nom i, a sol, ixent pel de Thoumasset.

Seguint el fil de la carena marxem vers ponent per enfilar-nos al Turó del Port Vell que guanyem sense dificultat.

Turó del Port Vell (2.486m 2h 25’). Als peus del Pic de Rialb del que ens en separen dos-cents metres i escaig de desnivell i el coll del Port Vell [1]. Des del seu cim tenim una bona perspectiva de tota la vall de Rialb i del cordal entre el Pic de la Serrera i el Casamanya.

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 1h 50’ de temps efectiu.

[1] L’ideal és seguir la carena davallant fins al Port vell i enfilar-nos per un llom fàcil al Pic de Rialb.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de Casamanya

Des del Coll d’Ordino

Distància 3,75 (anada)
Desnivell acumulat 767 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 6 de març de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000)
POlseu la imatge per accedir a l’àlbum

Malgrat la seva modesta alçària, per la seva ubicació,  el Pic de Casamanya gaudeix d’una de les millors perspectives de les muntanyes andorranes. Te tres cims, el més alt és el nord i el més baix el del mig.

Una ruta molt habitual i fàcil, és la que us presentem que puja al cim sud des del Coll d’Ordino. Quan el risc d’allaus és alt, el seu recorregut carener ens estalvia ensurts.

A la imatge la gran fita cimera del pic.
Accés. Accedim al Port d’Ordino des d’Ordino per la CS340, o des de Canillo per la CS240, amb una distància semblant des de cada punt.

Port d’Ordino (1.980 m). [1] Hi ha força espai per aparcar el vehicles. Emprenem un corriol ben senyalitzat (rètol i punts grocs) en fort pendent i vers el nord, introduint-nos al bosc d’Airola. Aviat el pendent es modera mentre transitem per la pineda sota carena, pel cantó de sol ixent.

Collada de les Vaques (2.104 m, 30’) Abastem la carena que ja no deixarem fins al cim. Poc més amunt, a partir del Cap de l’Astrell (2.163 m) el bosc desapareix totalment. La carena és un llom franc i obert. Anem superant un seguit de contraforts[2] amb llargues pales on el pendent augmenta considerablement fins abastar el cim.

Pic de Casamanya (2.740 m, 3h 10’). Vers gregal (NE) segueix la carena cap als cims del mig i nord. Gaudim d’una vasta perspectiva de 360º que ens permet albirar els principals cims andorrans: De la Pica d’Estats al Pas de la Casa, del Thoumasset al Monturull.

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi dues hores.

[1]  Els darrers anys durant l’hivern la CS340 i la CS240 acostumen a tenir restriccions de trànsit. Informeu-vos-en al Servei de Mobilitat andorrà.

[2] Amb neu dura o glaçada, grampons aconsellables.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pics de Cataperdís, de l’Angonella i d’Arcalís

Per la cresta del Port de Rat

Distància 5,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat alta
Data 7 de juliol de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Sobre la coma del Forat, entremig del cordal que separa les Valls d’Andorra de l’occitana de Solcem hi ha un parell de cims, els de Cataperdís i de l’Angonella (a la imatge), separats entre si per un petit coll. Vers sol ixent, més allunyat, hi ha el d’Arcalís.
La ruta normal per pujar al pic de Cataperdís hi mena des de les Basses del Port de Rat pel coll entre aquest i el d’Arcalís. L’itinerari que us presento però, ho fa des del Port de Rat seguint la cresta vers migdia. A mi em sembla encara més bonic que el normal.
Transcorre íntegrament per cresta i no cal considerar-lo fàcil: us caldrà fer diverses grimpades tot salvant passos exposats (II/III). Els més complicats els podreu esquivar però, tot i així, no és recomanable per a persones poc avesades a trescar, amb vertigen o fòbia a les alçades.
D’altra banda, sense neu, és un recorregut molt elegant en un ambient d’alta muntanya i unes perspectives formidables sobre aquest cantó del Pirineu. I no us ocuparà més que una agradable matinal. Amb neu, ja és un repte bastant més agosarat.

Accés
Des d’Ordino i passant pel Serrat accedim per la CG3 a l’estació d’Ordino-Arcalís. Continuem fins on acaba l’asfalt i desprès per l’àmplia pista de terra batuda que puja per la Coma del Forat i acaba a les Basses de Port de Rat, on hi ha la boca de l’abandonat projecte de túnel que havia de travessar cap a la Vall de Solcem.

Basses del Port de Rat (2.361 m)
Emprenem vers ponent el camí del Port de Rat (ARP, rètol) en fort pendent, entre llaçades i guiats per senyals de pintura grocs. Al coll (2.537) podem albirar la bonica vall de Solcem. Deixem el camí que hi baixa i comencem a enfilar-nos, vers migdia, per la carena.
Trobem algunes fites, i superem un parell de ressalts rocallosos que ens obliguen a grimpar i desgrimpar (passos de II/III, sovint força aeris). Els punts més delicats estan equipats amb parabolts. Podrem esquivar, si ens convé, els ressalts més complicats, generalment decantant-nos a la dreta, pel cantó de Solcem. Trobem trams de rocam (pissarra i esquist) força descompostos alternats d’altres amb bons agafadors.

Pic de Cataperdís (2.805 m, 2h)
Coronat per una gran fita. Fantàstica panoràmica que abasta des del massís de la Maladeta al del Carlit. De ponent a llevant destaquem el Coma Pedrosa, Pla de l’Estany, Medacorba, Roca Entravessada, Lavans, Monteixo, Pica Roja, Rumaset, Mont-roig, el massís de la Pica d’Estats, Estany Forcat, Tristaina, Arbella i de les Planes, Font Blanca, Thoumasset,  Serrera, Cabaneta, Estanyó, Casamanya… Vers migdia arribem a albirar els pics de Fontfreda, Fontnegra, Negra d’Envalira, Tossa Plana, Perafita i Munturull, Salòria…
La piràmide del Pic de l’Angonella s’alça desafiadora davant nostre, vers garbí (SO). Ens en separa un collet i una cresta on hi predomina l’esquist. Baixem per terreny fàcil fins al collet i pugem esbiaixadament per una lleixa pel cantó de Solcem (dreta en el sentit de la marxa), deixant la carena a l’esquerra. Emprenem desprès una curta però aèria i afilada cresta, amb bons agafadors. Podem –si ens convé- esquivar-la per la dreta. Abastem el cim desprès d’una grimpada entre grans blocs.

Pic de l’Angonella (2.820 m, 2h 40’)
Amb una perspectiva similar al seu veí. Ens cal retornar al collet i continuar carena enllà vers sol ixent, per camí fresat i evident, en direcció al cim del Pic d’Arcalís que s’alça en aquella direcció.
Recorrem la Serra del Cap de la Coma. Trobem per l’esquerra un primer corriol que puja de les Basses de Port de Rat i a partim d’aquí ens podem guiar per senyals de pintura grocs. Pendent moderat per terreny fàcil. A la Collada d’Arcalís hi ha instal·lada una magnífica taula d’orientació. Per la dreta, vers migdia, tenim els estanys i la Pleta d’Angonella. En podem albirar tota la coma fins a Llorts. Poc més enllà, un altre corriol, senyalitzat amb pintura, puja des del cap del darrer remuntador de l’estació d’esquí (serà el que farem servir per baixar).
A partir d’aquí el terreny es complica i ens caldrà fer servir les mans més d’un cop. Especialment en un pas força exposat, però curt i amb ferms agafadors.

Pic d’Arcalís (2.777 m, 4h 10’)
En quedar més separat del cordal que els altres, la vista és encara millor.
Retornem fins a la cruïlla abans esmentada i baixem per camí fresat i senyalitzat fins a l’estació del remuntador. Sense camí definit (solament algunes fites) però direcció evident, retornem al punt d’inici que abastem a les 5h 10’ de marxa efectiva.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF