Arxiu de la categoria: Puigsacalm-Collsacabra

Bufadors de Beví

Des de Montesquiu pel coll de Beví i retorn per Sant Moí

Distància 15,4 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 19 de juny de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Lluçanès o Puigsacalm (1:25000)

A cavall entre l’Osona i el Ripollès, a la comarca natural del Bisaura, s’alça la Serra dels Bufadors. Li ve el nom d’un fenomen geològic ben interessant: els Bufadors de Beví. Es tracta d’una gran esquerda principal al crestall, flanquejada per dues de laterals més petites. N’és l’origen l’alternança d’estrats de margues (roques més toves) i gresos (més consistents). La forta inclinació ha produït que els gresos s’esberlessin i llisquessin sobre les margues. En espeleologia s’anomenen aquest tipus de cavitats  «gravitacionals» en considerar la gravetat el factor clau de la seva formació. Tanmateix no es descarta que els terratrèmols de 1427 i 1428 en fossin l’origen o hi contribuïssin.
L’interior de les esquerdes està corcat de cavitats i fissures, bona part connectades entre sí, el que produeix el fenomen dels «bufadors». L’aire que circula per l’interior manté una temperatura constant al voltant dels 14ºc.  La diferència amb l’ambiental fa que a l’estiu l’aire fred —més pesant— surti per les cavitats inferiors. En canvi a l’hivern, aquest aire més calent i humit de l’interior, i menys dens que l’ambiental, surt pels de les cotes més altes, provocant l’aparició de gebre en tota la contrada. No sempre totes les boques dels bufadors estan actives i, en determinades condicions, aquesta eixida d’aire s’acompanya de xiulets. Dins dels Bufadors hi regeix un microclima especial diferent al de l’entorn. Així hi trobarem grans blocs coberts de molsa i alguns tipus de falguera. En bona part perquè estan situats a l’obaga de la serra.
Els espeleòlegs han topografiat totes les cavitats, algunes de poca entitat. Altres, com la nº 8 té una profunditat de 52 metres i un recorregut de 400, amb sis boques.
L’itinerari que proposem parteix del Castell de Montesquiu, transcorre bona part per pistes seguint el PR-C 214. Podem escurçar-lo recorrent únicament el tram més interessant paisatgísticament, partint del Coll de Beví, vegeu-ho en aquesta pàgina. Tot i partir de Montesquiu, la major part de l’itinerari és dins del terme de Santa Maria de Besora.
No té cap dificultat especial, excepte un curt tram a la carena de la serra on puntualment ens haurem d’ajudar amb les mans i transitarem amb un bon «pati» als nostres peus que requerirà extremar la precaució. Les bifurcacions estan ben indicades amb senyalització vertical.

Accés
Partim de l’aparcament del Castell de Montesquiu, perfectament indicat pel que no calen explicacions addicionals.

Castell de Montesquiu (652m)
Documentat d’ençà darreries del segle XIII, fou palau-residència dels senyors de Besora. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona per desig del seu darrer propietari, Emili Juncadella, muntanyenc, viatger, caçador i fotògraf, pertanyent a l’alta burgesia barcelonina, assassinat el juliol de 1936.
Prenem les indicacions del PR vers la Serra de Bufadors fins la Riera de la Solana.

Riera de la Solana (626m)
El PR marxa per la dreta, nosaltres ho fem per una pista paral·lela a l’esquerra i el retrobem al Coll dels Tres Pals. A l’alçada de les ruïnes del mas del Beví Gros (pal indicador) fem drecera deixant la pista per un camí poc definit a mà esquerra, fins a la Collada de Beví Gros on gaudim d’una bona vista del cingle meridional de la serra. El PR marxa a l’esquerra per accedir als Bufadors per ponent. Nosaltres anem a la dreta (E) en direcció al «camí rural» que atenyem bona estona més enllà.
Es tracta del camí rural —pavimentat— entre Santa Maria de Besora i Vallfogona per Llaés. El seguim uns metres en direcció a Ripoll (esquerra) fins al coll.

Coll de Beví (917m)
Aquest és el punt indicat per iniciar l’itinerari que fèiem referència a la introducció.
En parteixen dos camins. El de l’esquerra va per la carena. Nosaltres anem pel de la dreta (W), per l’obaga, i retrobarem el carener més endavant. Poc més enllà anem a l’esquerra, pel solell, per superar un turó. Hi ha un pas estret força exposat. És preferible i més fàcil fer-ho per la dreta, per l’obaga.
Abans i després del Turó dels Bufadors, punt més prominent (1006m) de la serra, trobarem bons miradors sobre la contrada, especialment de Santa Maria de Besora i el turó del seu castell. Davallem fins al collet on per l’esquerra puja un corriol que parteix de prop de la Collada de Beví Gros. Continuem davallant fins a l’entrada dels Bufadors.

Bufadors de Beví (925m)
El recorregut per la gran esquerda no té pèrdua. Flanquejada per altes parets verticals, té un parell de ramificacions a dreta i esquerra. Una d’elles torna a comunicar-se amb la principal per una estreta fissura.
A l’interior podrem anar trobant fissures, balmes i boques en les que copsarem fàcilment la sortida de l’aire. Fem tot el recorregut de llevant a ponent. En acabar sortim sobre un camí on anem a l’esquerra fins a l’encreuament amb una pista que prenem a mà dreta, seguint de nou el PR en direcció a Sant Moí.

Sant Moí (675m)
Ermita veïna del mas homònim, coneguda també com Esglesiola de Sant Moí (o Sant Mus). Petita construcció preromànica —tal vegada un romànic primitiu—probablement edificada a finals del segle X, composta d’una nau rectangular, coberta amb cabirons de fusta i teula àrab. Al mur on s’obre l’absis, de forma semicircular, s’alça el campanar d’espadanya d’un sol ull. Es troba restaurada i en bon estat de conservació.
Sant Moí és un personatge llegendari a qui la tradició atorga el paper d’ermità que es dedicava a fer esclops i envolta la seva mort de fets sobrenaturals.
Al costat de l’ermita hi ha col·locada una placa en record de quatre membres dels GRAPO, morts el juny de 1981 en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. Tanmateix les cròniques més fiables de l’època senyalen la mort de dos d’ells al quarter de la Farga Bevié i dels altres dos una mica més al nord, a la Fogonella, on hauria acampat el grup.
De Sant Moí, seguint el PR prenem direcció al castell i, per una boixeda desforestada per l’arna Cydalima Perspectalis, baixem a creuar el torrent de les Dous on prenem el camí de les Planeses passant davant del mas homònim.

Collada de les Planeses (700m)
Seguint el PR anem a la dreta, però a la següent bifurcació el deixem per fer drecera pel ramal de l’esquerra. Més avall deixem la pista per un corriol a mà dreta per sortir de nou sobre la pista i el PR, poc abans del pont sobre la Riera de la Solana on prenem el camí de retorn al castell.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Bufadors de Beví

Sant Miquel de Solterra

Per la font de la Formiga i el Borrell. Retorn per can Pla 

Distància 10,25 km
Desnivell acumulat 490 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 3 de març de 2019
Cartografia Editorial Piolet: les Guilleries (1:25000)

Interessant itinerari del que en destaquem la varietat vegetal i l’excel·lent panoràmica que s’albira des del cim. Al llarg del camí trobarem alzines, roures, faigs, castanyers, avets, aurons,… I a la part baixa diverses fonts i dos torrents amb sengles salts d’aigua. Senyalitzat parcialment, tot i que els camins són ben fressats, en algun punt haurem de refiar-nos del GPS per no fer marrada.
Tant podem fer-lo en un sentit com en l’altre, però aconsellem en el de les busques del rellotge, per estalviar-nos el fort pendent del tram entre el cim i el Borrell que, de baixada, pot resultar delicat si està cobert de fullaraca.
En general el camí és ombrívol, el que permet realitzar-lo en qualsevol època de l’any, però és a la tardor quan la varietat cromàtica li donarà un plus d’atractiu.
El tram de baixada, especialment la part coincident amb l’itinerari des de la font dels Abeuradors, és força concorregut.

 Accés
A l’entrada sud de Sant Hilari Sacalm, per la carretera d’Arbúcies des de la C-25 (la Pedra Llarga), seguim la d’Osor (GI-542) en direcció a la Font Picant, creuant la vila pel centre de sud a nord. Passat el tanatori municipal anem a la dreta i pel polígon industrial Mas Garriga pugem a Cal Sastre. Un cop allí, prenem la pista forestal del Sobirà (hi ha un planell) en direcció a les Clotas, can Pla, Taverna del Sobirà i la Casica. És la que mena a Osor. Aviat s’acaba l’asfaltat i continuem per pista de terra apta per a tota mena de vehicles. Seguim els indicadors a Osor. Al trencall de les Clotas, malgrat la indicació a les fonts del Vern, del Gavatx i de la Formiga (que visitarem), seguim recte. Més enllà, a 4,5 km des de l’entrada a Sant Hilari, abans d’arribar al mas de cal Calabrès, al costat d’un pal amb indicadors de senderisme, a mà esquerra, trobem una zona d’aparcament amb capacitat per a uns quants vehicles.
El punt és indicat a Google Maps com a «Sant Miquel de Solterra excursión» pel que podeu accedir-hi guiats per aquesta popular aplicació tot i que us hi menarà per fora vila.
Continuant bona estona més per la pista arribaríem a la font dels Abeuradors, un altre punt habitual d’accés a Sant Miquel de Solterra.

Can Calabrès (889m)
Baixem (NNE) seguint les indicacions vers Osor del GR 83 (Camí del Nord o del Canigó) i les fonts del Vern, del Gavatx i de la Formiga. Hi ha senyalització vertical (pals i estaques) i de continuïtat (blanc/vermell i lila). Aviat deixem a mà esquerra l’itinerari de la font de la Formiga (senyals liles) que retrobarem més endavant.
Un tram esglaonat ens deixa a la llera del Sot del Gavatx (1) que creuem per una passarel·la. Poc més enllà sortim a una cruïlla. El GR continua recte, és per on retornarem. Nosaltres anem a l’esquerra davallant suaument (NW,N) per una pista de mol bon fer, pel marge dret del torrent. Trobem les fonts del Vern i del Gavatx. Hi ha pals indicadors i recuperem els senyals liles.

  • (1) Al mapes Torrent de la font del Gavatx, però en aquestes contrades les torrenteres s’anomenen sots.

Font de la Formiga (761m)
Els rètols ens anuncien el final de l’itinerari. Deixem la pista i baixem a mà esquerra per un sender fins a la font. Sender enllà localitzem un bonic salt i el corresponent gorg que fa el Sot del Gavatx (2). Som al punt més baix de l’itinerari.
Retornem a la penúltima bifurcació on anem a l’esquerra i fent una ziga-zaga emprenem una pista (E). Iniciem l’ascensió per un primer tram, tot per pista, que ens menarà a les ruïnes del Borrell. No hi ha senyalització de cap mena, hi conflueixen altres pistes i en surten ramals. Per aquest fet, tot i que sempre anem a buscar l’itinerari més lògic, és fàcil errar. Així que el GPS ens resulta ben útil. El pendent no passa de moderat.

  • (2) Senyalat al mapa topogràfic com a salt de Sant Martí.

El Borrell (975m)
Ruïnes d’un mas que anys ha deuria tenir certa importància a jutjar pel volum edificat. L’heura amaga la data gravada a la llinda d’un finestral de la façana de migdia. A la del portal posterior hi ha la de 1852.
Continuant per la pista per la que hem arribat aniríem a sortir planerament al camí de tornada. Però en prenem una de més precària a mà esquerra, en pujada, que deixem al cap de pocs metres per un corriol a mà dreta, ben fressat i fitat. Si està molt cobert de fullaraca ens caldrà estar atents a les fites.
El pendent és entre fort i molt fort fins atènyer la carena. Un cop guanyada sortim al camí que puja d’Osor i al que ho fa pel vessant llevantí. Pocs metres ens separen del cim.

Sant Miquel de Solterra (1203m)
O de les Formigues. Aquest nom li ve dels estols de formigues alades que apareixen al cim entre darreries d’agost i primeries de setembre. És un fenomen que es dóna en altres indrets i té a veure amb el cicle vital d’aquests insectes i el seu aparellament. Un cop aparellats, els mascles moren i les femelles es desfan de les ales i creen un nou formiguer. Sol ocórrer generalment abans d’episodis plujosos perquè el terra humitejat és més fàcil de foradar.
És coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja, se l’anomena Creu de les Guilleries, situada al sostre d’aquesta comarca natural.
Encimbellat hi havia el castell de Solterra i una ermita, que com sol ser habitual, era dedicada a Sant Miquel. Del castell se’n té constància documental d’ençà l’any 929 però l’únic vestigi és el basament d’una torre a on actualment s’hi alça la creu. Hem llegit que l’ermita, de la que en resta solament un pany del mur, es va conservar fins a primeries del segle XX.
Malgrat la seva modesta alçària el cim ens ofereix una excel·lent panoràmica. Hi albirem: el Montnegre darrere el Turó de Montsoriu coronat pel seu castell, Sant Hilari amb les Agudes i el Turó de l’Home al fons, el Matagalls, a l’extrem del qual treu el cap Montserrat, el Port del Comte, la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Moixeró, la Tosa d’Alp, els cingles de Tavertet i d’Aiats, el Puigsacalm i el Puigmal, el cingle del Far i el Canigó. Hem llegit que en un dia prou clar podem atalaiar fins a l’Albera, el golf de Roses i les Medes.
La baixada la fem pel vessant llevantí, per un camí molt menys costerut, senyalitzat amb pintura verda.

Font sa Guarda (1087m)
S’hi pot accedir amb un vehicle tot-terreny. A partir d’aquí i durant bona estona caminem per pista i hi trobem pals indicadors (en el sentit de pujada) i els senyals verds que ens treuen de dubte a les diverses bifurcacions. En una d’elles, poc més enllà d’un monumental auró, retrobem el GR 83 que seguirem fins al punt de partida. I una mica més avall deixem els senyals verds que menen a la font de l’Abeurador i continuem pel GR.
Passem pel mas de can Pla i la font de les Fontiques de can Pla, per entrar al Sot de Bertran on albirem un petit i bonic salt, poc abans de retrobar el Sot del Gavatx on desfem el camí d’anada.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Sant Miquel de Solterra

Santuari de Cabrera i Pla d’Aiats

La Serra de Cabrera i el Pla d’Aiats, envoltats de cingles especialment alts als vessants ponentí i meridional, separats entre sí pel pregon coll del Bram i coronats amb allargassats altiplans, formen un perfil característic fàcilment recognoscible des de la llunyania.
Són el sostre de la comarca natural a la que Cabrera dóna nom: el Collsacabra o Cabrerès, de morfologia caracteritzada per aquest tipus de relleus tabulars, coronats per planells —calms— tallats abruptament per cingles. Fan de termenal entre la Vall d’en Bas (Garrotxa) i Cantonigròs (Osona).
A les obagues hi predomina la fageda i al solell la roureda de roure martinenc. Per això és molt recomanable visitar-los a la tardor, per la vistositat amb que s’engalanen els boscos. Camí d’Aiats també hi trobarem una bona boixeda amb alguns bons exemplars de grèvol.
Malgrat l’abruptesa de la contrada, diversos camins hi pugen des de tots els vessants, superant curts però sobtats pendents. Segueixen dos itineraris que recorren alguns d’aquests camins.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Des de Falgars d’en Bas per la Faja i retorn pel coll Sabastida

Distància 11 km
Desnivell acumulat 654 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 de gener de 2019
Cartografia Ed. Alpina. La Vall d’en Bas i les Preses (1:15000)

Aquest itinerari circular hi accedeix pel vessant llevantí. A banda de la dificultat foel fort pendent, cal tenir en compte que bona part de l’itinerari no és senyalitzat, especialment a la baixada. Els camins estan perfectament representats al mapa, però a la zona n’hi conflueixen diversos i algunes entrades no són prou evidents.

Accés
A Falgars d’en Bas s’hi accedeix per una estreta carretera enquitranada de 9 quilòmetres que parteix just del punt quilomètric 34 de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Hi ha una pista que parteix de prop dels Hostalets d’en Bas però és privada i tancada.

Falgars d’en Bas (945m)
Nucli del terme de la Vall d’en Bas, situat al caire d’un altiplà, envoltat de cingles que s’alcen sobre els Hostalets d’en Bas, amb un desnivell de prop de cinc-cents metres.
Hi ha una església romànica dedicada a Sant Pere que, tot i les posteriors modificacions, conserva la seva estructura original. Consta com a parròquia al segle XI. Es diu que va patir els efectes del terratrèmol de la Candelera de 1428, però bé podria haver-se vist afectat pels de l’any abans, amb epicentres a Olot i Amer.
Al costat de l’església hi ha el mas de la Coromina, dedicat a la ramaderia i l’agroturisme.
Prenem un camí poc definit per davant de l’església vers ponent (W) on hi ha un indicador vers «Cabrera». Més endavant ja resulta més evident, hi ha un parell d’indicadors més i sobretot fites que ens acompanyaran fins als Plans de la Faja.

Plans de la Faja (1102m)
Creuem la pista entre la Freixeneda i el Coll del Bram i enfilem per un camí ben fressat i senyalitzat amb puntura groga, serpentejant per entremig de la Baga de la Faja. Fortíssim pendent que ens obligarà a ajudar-nos amb les mans per salva alguna graonada. Ja ben amunt creuem dos camins travessers i atenyem el carener que prenem a l’esquerra per enfilar-nos al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Documentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.
Magnífica talaia que forneix una panoràmica de 360º. En dies clars s’hi pot albirar des de l’Albera al Port del Comte i des del Pirineu a Montserrat.

Santuari de Cabrera (1296m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posteriorment. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana. Per sota el santuari prenem el camí que s’adreça (S) al cairell del cingle meridional i baixem per les escales que salven un desnivell d’un centenar de metres.

Coll del Bram (1170m)
Cruïlla de camins amb diversos indicadors. Al mapa excursionista s’anomena Collet de Cabrera. Prenem direcció al Pla d’Aiats, per l’obaga. Travessem un pas protegit amb una sirga i atenyem el coll d’Aiats (coll de Bram al mapa excursionista). Hi ha un petit rètol en un arbre. Prenem el camí de l’esquerra deixant el de Cantonigròs i comencem a enfilar-nos en moderat pendent per un antic i bell camí entremig d’una magnífica boixeda que ens mena a la carena.

Pla d’Aiats (1270m)
Altiplà més gran que el seu veí de Cabrera (amida 920m per 250 al punt més ample). Envoltat de pineda i recobert de falgueres. El travessem (SE) fins al Pla Xic, al caire del cingle meridional que és on podem gaudir d’una bona perspectiva.
Continuem camí resseguint el cairell del cingle (NE i N) fins que comencem a davallar (NNW) en fort pendent fins al coll Sabastida, al peu del puig homònim, on continuem baixant a mà dreta, en fortíssim pendent, fins atènyer una pista sobre la cabana de Santcrist, a la que ens adrecem fent drecera, fora de camí.
Per una pista baixem (NE) al Pla de les Soques. Per corriol, continuem en la mateixa direcció fins al torrent de la Codina, on sortim sobre una pista que ens mena a la carretera d’accés a Falgars, que prenem a mà esquerra prop d’un espectacular salt d’aigua.

Mirador del Sallent de la Coromina (925m)
Espectacular salt per on salva el cingle, amb un desnivell de 130 metres, el torrent de la Faja, una de les fonts que nodreixen la capçalera del Fluvià.

Powered by Wikiloc

Cabrera i Aiats

Des de Sant Julià de Cabrera per la Serrica i retorn pel Collet de cal Vidrier

Distància 7,2 km
Desnivell acumulat 428 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 15 de novembre de 2012
Cartografia Ed. Alpina. La Vall d’en Bas i les Preses (1:15000)

Aquest altre itinerari circular, més curt que l’anterior, solament puja a Cabrera. Ho fa pel vessant ponentí amb alguns passos equipats que, malgrat això i el fort pendent, no és pas dificultós. Davalla pel vessant llevantí i és senyalitzat en bona part.

Accés
A Sant Julià de Cabrera s’hi accedeix des de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Poc més enllà del punt quilomètric 21 (abans de Cantonigròs, en direcció a la Vall d’en Bas) i just després d’un revolt i un pont, es pren un camí (indicat) pavimentat a mà esquerra, durant tres quilòmetres.

Sant Julià de Cabrera (945m)
Nucli central d’un veïnat disseminat, situat al peu de la Serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que havia sigut la seva parròquia.
Hi ha un rètol “A Cabrera—pel Coll de Bram—per la Serrica, arriscat” (1). Prenem aquest darrer camí que, vers el nord, aviat s’encara al cingle. És rost i té passos equipats amb grapes que ens ajuden a superar-los. Però no el considerem pas difícil. Hi ha senyals de pintura.
Sobre un esquenall atenyem una bifurcació (rètol). Per l’esquerra surt el camí que, pel Mal Pas i la Baga de la Faja, revolta la serra a mitja alçada. Anem a la dreta pujant encara fort fins al Pla del Prat on el pendent s’acaba i baixem a buscar el pas de l’Osca.

  • (1) Per la dreta aniríem al coll de Bram (collet de Cabrera al mapa excursionista) on el camí de les Escales, protegit amb baranes, mena al santuari guanyant el cingle meridional. És el pas més habitual per accedir-hi.

L’Osca (1296m)
Osca, en una de les accepcions del mot, és un pas estret i acinglerat en una serra. I l’indret és talment així: un grau protegit amb passamans, a l’estret pas que uneix l’esperó a la resta de la serra.
Un camí a mà esquerra puja al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Dcumentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.

Santuari de Cabrera (1300m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posteriorment. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana.
Baixem pel camí de les Marrades, empedrat i esglaonat, que davalla pel vessant llevantí. Creuem el que circumval·la el cingle a mitja alçada, entre el Mal Pas i les Escales.
A partir d’aquí el pendent és molt fort per entremig de la Baga de la Faja. Està senyalitzat amb pintura groga.

Plans de la Faja (1093m)
Sortim sobre uns plans dedicats al pasturatge, on hi passa una pista que prenem a mà esquerra, per revoltar la serra en sentit contrari a les busques.
Al coll de Freixeneda entrem a la baga i caminem bona estona per dins la fageda, fins al coll de can Vidrier (rètols indicadors i panell) des de on, ben aviat, retornem al punt de sortida.

Cabrera i la Foradada

Escletxes de Freixeneda i Salt de Sallent

Del Pla d’en Xurri pel camí del Salt de Bot i retorn pel dels Matxos

Distància 12 km
Desnivell acumulat 858 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 14 de setembre 2018
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)
Recursos consultats Espeleoindex. www.espeleoindex.com Les Correjades
  Les Correjades. Ferran Cardona (Exploracions 16, 1993)
  ICHN (Notícies 177, 2015)

Les Escletxes de Freixeneda són un conjunt de grans esquerdes al bell mig d’una esponerosa fageda, a l’obaga del Serrat de les Bores de la Serra de Freixeneda. Entre el Vidranès a ponent, la Vall d’en Bas a llevant, el Puigsacalm a migdia i la Serra de Santa Magdalena al nord.
Conegudes també com a clapisses, bores, cavorques o correjades de Freixeneda, pel mas proper a quin voral s’hi localitzen freixes de fulla gran, amb algun exemplar monumental. O de l’Euga pel fet, segons la tradició, d’haver-se’n-hi esbalçat una.
Situades a l’anticlinal de Sant Privat, tallat sobtadament per la falla d’Amer o del Brugent, són formades per capes de gresos marins fracturats, esberlats pel lliscament (diàclasi) sobre altres de margues. Roques sedimentàries alçades pels plegaments tectònics de l’Eocè (40~50 milions d’anys). El lliscament tant pot produir-se de forma lenta i progressiva com brusca, per fenòmens com l’erosió o moviments tel·lúrics. En aquest darrer cas els terratrèmols de 1427 i 1428, els més importants enregistrats a Catalunya i originats per la falla d’Amer, podrien estar-hi relacionats.
D’altra banda, el Salt de Sallent, per on es precipita la riera homònima, és una altra mostra prou eloqüent de la falla d’Amer, amb un desnivell sobtat de cinc-cents metres sobre la plana.
La forma més fàcil i ràpida per accedir-hi és per ponent, des de Collfred. Però l’itinerari que us proposem ho fa per llevant i té els al·licients afegits de visitar algunes gorgues de la riera de Gorners, salvar el cingle i visitar el Salt de Sallent.
No és un itinerari difícil, a excepció de la zona de les Escletxes, on cal dedicar-hi especial atenció: la irregular distribució i la ubicació entremig d’una densa fageda, ens obliga a esmerçar-hi bones dosis d’orientació. Així com a realitzar curtes grimpades si pretenem visitar-les íntegrament. Especial atenció quan transitem per la part superior on les esquerdes poden tenir una profunditat de deu o més metres. D’altra banda, la confluència de multitud de camins —no tots ressenyats als mapes ni senyalitzats— ens farà estar pendents del GPS per estalviar marrades.
Com a nota complementària destacar la presència massiva, fins aproximadament la cota 1200, de l’arna Cydalima perspectalis, una espècie invasora que afecta greument el boix, que d’ençà el 2014 s’ha detectat a la Garrotxa.

Accés
Des de les Preses, per la GIP-5226 en adrecem a Sant Privat d’en Bas i seguim les indicacions a Puigsacalm i Salt del Sallent, entre altres. A l’alçada d’un transformador anem a l’esquerra fins a la zona de lleure del Pla d’en Xurri o dels Pins. Deixem a mà dreta l’accés a l’àrea i continuem uns tres-cents metres per la pista on, abans d’una barrera, hi ha una zona prou àmplia d’aparcament.

Els Pins o Pla d’en Xurri (640m)
Continuem per la pista que discorre pel marge dret hidrogràfic del Gurn i, a uns cinquanta metres, deixem a mà esquerra el camí al Salt de Sallent pel dels Matxos (rètol indicador), per on retornarem, tot creuant el Torrent de les Olletes. Més enllà deixem a la mateixa mà la pista forestal de les Olletes i, tot seguit a l’altre cantó, un camí a ca l’Amat (tot i que podríem fer drecera prenent-lo).
Just abans de creuar a gual la riera de Sallent, deixem a mà esquerra el camí de les Escales, que baixa directament del Salt i tot seguit baixem a creuar, també a gual, la de Gorners (o de Collfred). L’aiguabarreig d’ambdues rieres dóna pas al riu Gurn, tributari del Fluvià.

Gorgues de ca l’Amat (690m)
La pista creua la riera al punt on forma un bonic gorg. Aigües amunt en trobarem més, que val la pena visitar camí enllà. El una colzada poc més amunt retrobem el camí que hem obviat abans. A la següent colzada deixem la pista, que mena a l’Amat, per un camí ben fressat, pel marge esquerre hidrogràfic (NNE) i un paratge ombrívol on predomina el roure. Trobem un camí a mà dreta que també va a la casa i, prou més enllà, atenyem la Gorga Blava on creuem al marge dret.

Serrat del Pont (755m)
Dos-cents quaranta metres més amunt de la gorga (N) el camí es bifurca. Per l’esquerra s’enfila el del Salt de Bot, que haurem de prendre. Però val la pena continuar recte uns quants metres per l’altre, anomenat dels Pescadors, per albirar de ben a prop una altra bonica gorga.
Si fins ara hem fet una plàcida passejada de suau o, com a molt, moderat pendent, ara ens toca guanyar el cingle de la falla d’Amer pel punt més dèbil del Salt de Bot, seguint el curs d’una torrentera seca. Aviat deixem a mà esquerra un camí paral·lel al nostre i continuem enfilant-nos (ENE) entre llaçades que ens ajuden a superar el pendent. A mesura que guanyem alçària la fageda va prenent presència a la roureda. Per fi sortim a un camí carreter que, seguint-lo a mà esquerra, ens mena al mas Freixeneda.

Freixeneda (1175m)
Mas compost de dos edificis. El principal amb coberta a dues aigües, mig esfondrada, i un altre dedicat a estable, també en estat precari.
Al voltant de la casa hi albirem diversos exemplars de freixe de fulla gran. Un d’ells, a la part de darrera, de considerables proporcions.
Continuem (W) pel camí carreter deixant a mà esquerra el principal d’accés al mas, que prové de la Creu de Freixeneda. Transitem per entremig d’antigues feixes de conreu o prats de dall, fins a punt on, després de creuar una rasa, el camí fa una doble colzada dins d’un clap boscós, abans d’obrir-se a uns plans.

Plans de la Correjada (1232m)
En aquest punt podem prendre una pista a mà esquerra que puja als Rasos de Freixeneda i ens apropa a les Escletxes pel cantó més oriental. En acabar-hi la visita en seguirem un tram d’aquest camí.
Continuem dons i creuem els Plans pel bell mig. Just a l’altre cap, quan entrem a la fageda, surt esbiaixadament a l’esquerra un corriol prou evident, marcat amb senyals vermells. Un gran i vetust faig pot servir-nos de referència. Però a l’igual que l’anterior, mena a sector oriental. Continuem dons per la pista.

Cabana forestal (1255m)
Una gran i precària cabana de fusta, és el punt on abandonem la pista per un camí a mà esquerra senyalitzat amb pintura groga. No és gaire fressat, però solament ens cal pujar seguint els senyals per accedir a les Escletxes.

Escletxes, Clapisses o Bores de Freixeneda o de l’Euga (1275m)
El que segueix és un resum extret de www.espeleoindex.com, per saber-ne més visiteu el lloc i cerqueu Correjades.
Es poden distingir tres conjunts d’esquerdes, segons la cota que estan situats. El superior és el més llarg i continu, però també ample i obert.
El central és el més espectacular i de configuració més complexa, sobretot a la part del mig, formant un conjunt d’esquerdes de diferents direccions i fondàries, comunicades entre si. N’hi ha d’estretes i ombrívoles, altres amb tram soterrat i algun pou entremig. A l’extrem oriental hi ha esquerdes separades de la resta.
El conjunt inferior té el tram occidental molt obert i la resta més tancat.
A banda d’aquests conjunts hi ha alguna esquerda aïllada a més baixa cota.
Sortim de les Escletxes pel sector oriental on hi ha el camí que puja dels Plans de la Correjada i el seguim a mà dreta (S). Sortim a una pista que acaba als Rasos de Freixeneda. Els creuem (ESE) sense camí fressat fins on comença de nou el bosc. Poc més amunt una fita senyala un camí a mà esquerra pel que davallem en fort pendent.

Creu de Freixeneda (1280m)
Hi arriba la pista que, provinent de Ciuret, s’adreça al mas Freixeneda. Però no la seguim: prenem un camí (S) senyalitzat amb pintura groga i aviat comencem a davallar decididament en direcció al cingle. Deixem els senyals grocs que segueixen un camí a mà dreta vers el mas de Sallent i continuem pel fil del cingle de la Balma Roja.

Camí de les Escales (1047m)
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Per l’esquerra, passant una tanca, surt el camí de les Escales que davalla el cingle en fortíssim pendent. Per la dreta el que pel mas de Sallent i el coll de Ciuret mena a Vidrà. Nosaltres continuem recte en direcció a Sant Privat pel dels Matxos.

Salt de Sallent (1015m)
Impressionant salt de 125 metres, distància entre el caire del cingle i el Grog del Diable, per on s’escola la riera homònima. Poc més enllà, hi ha una bona balconada per albirar-lo a pleret.
Tan podem continuar per un corriol ran de cingle com per la pista paral·lela, que és el camí de Sallent a Santa Magdalena. Pel corriol sortim a la pista, anem a l’esquerra i la deixem pocs metres més enllà.

Camí dels Matxos (1039m)
Bifurcació indicada. Prenem a l’esquerra el que, a jutjar pel nom, era un antic camí de bast. Encara conserva algun tram empedrat i altres de prou malmesos. Trobarem a banda i banda diverses bifurcacions així com corriols del Vertikalm (quilòmetre vertical). Cal seguir sempre pel més fressat i ample. Especial atenció però quan atenyem el Torrent de les Olletes, on cal baixar propers al torrent, altrament aniríem a parar, prou més enllà, al camí homònim. El camí ens deixa a pocs metres del punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Escletxes de Freixeneda

La Salut

De Sant Feliu de Pallerols al Santuari de la Salut pel Coll d’Úria

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 598 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 de setembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Garrotxa. Zona Volcànica (1:25000)

Fàcil circular a la vall d’Hostoles, a la zona volcànica de la Garrotxa, que transcorre la major part per l’extrem oriental del PEIN Guilleries i Collsacabra. Variada i entretinguda, visitarem la riera, molins, fonts, un estany, un arbre monumental i el santuari tot creuant fagedes, castanyedes i prats de pastura.
Llevat del tram carener l’itinerari és molt ombrívol, el que ens permet realitzar-lo en qualsevol època de l’any.
Els camins són fressats i fàcils de fer. Per la pujada seguirem bàsicament l’itinerari 28 dels que tenen editats l’ajuntament i el parc natural (pàgina web i plànol d’itineraris), desviant-nos-en un curt tram pel 23, per visitar la Font Grossa i la castanyeda de Sant Miquel. Pel retorn utilitzarem l’itinerari 20.
Tot i que hi concorren molts altres camins, no tots representats al mapa, resultaria farragós identificar-los exhaustivament i endebades atesa la bona senyalització. Ens limitarem a ressenyar aquells que poden merèixer interès excursionista. Val a dir que d’aquests camins, si bé no els coneixem de primera mà, n’hem localitzat informació prou fiable.
Trobarem rètols indicadors a la majoria de les cruïlles i senyals grocs de continuïtat.

Accés
A Sant Feliu anem a creuar el riu pel costat de l’Estació (oficina de turisme) i el carrer del Riu Brugent. Circumval·lem els Arbres d’en Casals pujant fins a la Carretera de la Fàbrega on podem aparcar.

Carretera de la Fàbrega (477m)
Comencem a caminar (NW). Aviat travessem el torrent Saverneda que, fent honor al seu nom, és vorejat de verns. Atenyem la Creu de la Fàbrega on la llegenda diu que els santfeliuencs guanyaren la batalla als moros, feta que es representa per la Festa Major en el ball dels Cavallets, Gegants i la Mulassa.
Amb la gran pagesia de la Fàbrega davant nostre, trobem els primers indicadors al Santuari de la Salut pel Coll d’Úria (itinerari 28).
Pel bell mig de de les fileres de xiprers i, pel costat del mas, atenyem la font de la Fàbrega, a mà esquerra. Poc més enllà creuen la riera homònima per un pontarró. A l’altre marge anem a la dreta.

Molí de Can Campaneta (503m)
Des de l’edat mitjana a Sant Feliu de Pallerols van funcionar-hi diversos molins fariners i drapers al costat del riu Brugent i de la riera de Sant Iscle. Però és aquí al veïnat de la Fàbrega i la seva riera on van establir-s’hi la majoria.
Anem a l’esquerra (rètol indicador i senyals grocs). Deixem a l’esquerra l’accés al Molí Nou, on hi ha una font, i prenem un antic camí carreter, deteriorat i pedregós que puja al mas Rebrugent. El deixem aviat, i amb ell els senyals grocs, per baixar a mà esquerra a retrobar la riera de la Fàbrega (1) a l’alçada del molí de can Mates.
Unes passeres ens ajuden a creuar la riera. A l’altre marge trobem les ruïnes del molí de can Saderra.
Continuem pel marge dret, entremig d’una clotada ombrívola, d’esponerosa vegetació, on la riera hi fa alguns salts i tolls ben bonics, fins a la surgència de la Font Grossa.
Torrent amunt l’aigua corre soterrada i solament aflora en època de pluges. Part del cabal es canalitza per abastir el poble.
Després de superar una graonada, ajudats per un tram esglaonat, atenyem la mina.

  • (1) Segons altres fonts (com el mapa de l’Alpina) rep el nom de clot o torrent de Rebrugent.

Mina de la Font Grossa (650m)
Podem escoltar la remor de l’aigua escolant-se pel seu interior.
És també una cruïlla de camins i hi ha un rètol indicador. Per l’esquerra surt el camí del Bac de la Fàbrega que, pels antics masos de la Rovirola i el Ballac (o Vallac), mena al cingle de Rocalba tot creuant el camí de Sant Feliu a la Salut. Ben aviat aquest camí es bifurca i, per la dreta, en surt un viarany mig perdut que creua la carretera i mena directament a la Salut.
Nosaltres però anem a la dreta creuant la llera. En un planell hi ha la castanyeda de Sant Miquel amb un exemplar centenari (1).
Davallem ara pel marge esquerre fins a sortir a la pista de Rebrugent que seguim per la mateixa mà fins al coll.

  • (1) Rep aquest nom perquè donava el fruït als voltants del dia d’aquest sant, a finals de setembre.

Coll d’Úria (675m)
És termenal entre Sant Feliu i la Vall d’en Bas. Hi passa la carretera C-153 de Sant Esteve a Vic pel coll de Condreu, i un parell de camins a Sant Esteve i els Hostalets d’en Bas. Hi ha rètols indicadors.
Creuem la carretera. A l’altre marge prenem al camí de la dreta. Pel de l’esquerra faríem drecera per la Feixassa i Roca-roja.
Guanyem alçada (E) entremig de la Castanyeda del Carbonell. Virem 90º (S) i sortim sobre Pla de Gratallops. A la bifurcació (indicada) anem a mà dreta. En tot aquest tram el camí és molt aixaragallat.

Camí del Rei (846m)
Per la dreta atenyem el Camí del Rei (o de Trafa, de Tarafa i també de Tràfec, segons quina font es consulti). Aquest antic camí, que puja de la Vall d’en Bas pel marge dret del Clot o Torrent de la Teuleria, fou construït per explotar la fusta del Vescomtat de Bas. Poc abans de la bifurcació, s’ajunta amb el que prové de la Pixanera dels Matxos, al Camí Ral d’Olot a Vic.
Per l’esquerra continua la pista per la que veníem que, revoltant per sol ixent la Serra del Bruc, ens menaria a l’Estany del Coll.
Seguint el Camí del Rei, continuem recte (S) i anem a creuar el Clot de la Teuleria per la Bauma dels Murris. Després d’unes marrades per salvar el pendent, atenyem la carena de la Serra del Bruc.

Serra del Bruc (1000m)
En sortir a la carena, passem de l’obaga al solell, del bosc als prats. Prenem una pista a mà dreta (rètol indicador).
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (E) deixant el ramal que s’atansa als masos del Torrent i del Coll. Les Roques Estretes delimiten els termes de Sant Feliu de Pallerols i de Rupit i Pruit.
Seguim la pista vers sol ixent pel Serrat de l’Estany, envoltats de prats de pastura.

Estany del Coll (1020m)
Antigament era el punt d’aigua més important pel bestiar dels masos de la contrada, però s’havia anat enrubinant fins que es va restaurar.
Continuem vers son ixent fins al Collet de l’Arç, el punt més alt de l’itinerari. Termenal entre el municipis de Rupit i Pruit, Susqueda, les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Hi arriben també els camins de la Salut i el del Coll de Condreu per les roques encantades.
Anem a l’esquerra. Entre llaçades comencem a perdre alçària i ben aviat atenyem el santuari.

Santuari de la Salut (1028m)
Santuari marià del segle XVII, erigit al costat d’una font de propietats curatives. El temple actual, d’estil neoclàssic data de 1862. Des de la terrassa de l’hostatgeria annexa, on hi ha una taula d’orientació, es pot albirar tota la Vall d’Hostoles i es gaudeix d’una bona panoràmica: el Canigó, l’Alta Garrotxa i les serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba.
Davallem per la frondosa costa de la Salut, per camí còmode d’amples llaçades, seguint l’itinerari 20. Just abans de travessar la carretera hi ha la font del Vern. A partir d’aquí el camí és més costerut.
A mà esquerra trobem una bifurcació indicada a la font Grossa i el coll d’Úria (1). Poc més avall, passada la font de Ram Berga, que ens queda a la dreta, surt també a mà esquerra el camí que pel Ballac (o Vallac) i la Rovirola mena al mateix lloc (1).
Encara més avall, a l’alçada del Turó de l’Omverd, trobem a mà dreta el camí a la font de Rocalba, indicat amb un rètol.
Fem marrada girant a mà dreta a l’alçada del dipòsit d’aigua de l’Omverd, tot i que podem fer drecera (2). Més avall deixem a mà dreta el camí dels Estadats que mena al coll de Condreu i els volcans de Sant Marc i Puig Roig. Tot seguit per l’esquerra prenem el carrer de la Terrablanca i, creuant el torrent de l’Omverd que passa soterrat, retornem al punt d’inici.

  • (1) Sense haver-ho pogut constatar, creiem que aquests dos camins s’ajunten.
  • (2) Continuant per la pista i passant per la casa de l’Omverd.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

La Salut

Serra de Finestres

El Puigsallança és el sostre de la Serra de Finestres que separa la conca del Ter (Llémena) de la del Fluvià (Ser).
El punt més emblemàtic de la serra, és el santuari marià de Finestres, encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. Ben a prop, sobre uns espadats infranquejables hi ha les restes del castell que ens ofereixen una magnífica panoràmica.
Hi ha tres itineraris clàssics: el que hi puja per migdia des de Sant Aniol, el que ho fa per vessant nord, des de Santa Pau i per llevant des de Mieres. Ressenyem els dos primers que, al tenir un tram compartit, permeten fer-ne combinacions entre sí.

Santuari i castell de Finestres des de Sant Aniol per Raspats i retorn per la Lleixa del Favar

Distància 9,2 km
Desnivell acumulat 697 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 d’octubre de 2015
Cartografia Ed. Alpina: Garrotxa, zona volcànica (1:25000)

L’anada la fem pel camí més habitual pel torrent del clot de la font de la Becada i el mas de Raspats. Un cop al santuari aprofitem per enfilar-nos al puig del castell, on gaudim d’una magnífica panoràmica.
Retornem per un camí menys concorregut: el de la lleixa del Favar i els cingles de Costabella. Abans de baixar per la lleixa, ens desviem lleugerament per seguir breument el camí del mas de can Barretina, que és una altra opció de retorn, i visitem un mirador al fil del cingle sobre la lleixa.
Els camins estan ben indicats i en bona part senyalitzats. La única dificultat rau en que el de baixada, poc transitat, té curts trams envaïts per la malesa. Però és fàcil de seguir.

Accés
Des de la C-63, a les Planes d’Hostoles, prenem la GI-531 en direcció a Sant Aniol de Finestres i, entre altres, Sant Esteve de Llémena. Després de vuit quilòmetres ens en desviem a mà esquerra per la GI-530 fins a Sant Aniol.
Deixem can Tura a mà dreta i continuem de recte pel pla fins a creuar la riera de Llémena per un pont on, just després, surt una pista a mà esquerra i hi ha un petit espai per aparcament.

Pont de Llémena (380m)
La pista on deixem el vehicle, per on retornarem, la retrobarem en un parell d’ocasions al camí d’anada. Hi ha un pal amb indicadors d’Itinerànnia. Però com és habitual en aquestes senyalitzacions, no es fa referència a un punt tant destacable com el santuari tot i que el camí hi passa.
Al costat mateix uns esglaons senyalen l’inici d’un camí ben fressat, esporgat i senyalitzat (groc) que marxa vers el N, pel marge dret del torrent de la Font de la Bacada, en moderat pendent, sovint sobre llargs trams de codines.
Als Quintans de Raspats passem a tocar la pista i poc més amunt, ja als peus del santuari, la seguim breument i la deixem (continua fins a Mieres pel coll de la Palomera) per un camí carreter a mà esquerra que surt a l’era del mas de Raspats.
Un rètol de fusta ens indica el camí, enllosat al començament, al santuari i el Puigsallança. El pendent augmenta considerablement.
Més amunt una bifurcació també indicada: per l’esquerra al Puigsallança, per la dreta, més fressat, al santuari. Es tracta de dos camins paral·lels, el de l’esquerra a més baixa cota, que s’ajunten al Portell o Forat de l’Ovella.
Per la dreta i en fort pendent, en poca estona més ens plantem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem al santuari i continuem camí. Deixem a mà esquerra un corriol que enllaça amb el camí paral·lel i seguim fins a l’oratori on deixem a mà dreta el que ho fa amb els de Santa Pau i Mieres. Anem l’esquerra pel llom d’un esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell.

El Portell o Forat de l’Ovella (m)
Rètols indicadors. Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, el camí paral·lel al nostre, que hem deixat més amunt de Raspats.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Continuem guiant-nos per senyals grocs. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Deixem a mà esquerra el camí del Pujant dels Bous (indicat) i continuem recte en direcció al Puigsallança. Setanta-cinc metres més enllà trobem indicat a mà esquerra el camí de Costabella per la lleixa del Favar, per on retornarem.
Ara però seguim recte, pujant una estona més fins a una bifurcació poc perceptible si no fos indicada. Des d’aquest punt, per completar un itinerari circular, tenim dues opcions: Continuar per la dreta en direcció al Puigsallança i el Faig Rodó, on podrem optar de nou a baixar pel mas de can Barretina (ruïnes) i Costabella o bé per les Medes. Anar per l’esquerra que ens dóna les mateixes opcions fent drecera, sense pujar ni al Puigsallança ni al Faig Rodó.
Com que la nostra intenció és visitar un mirador sobre la lleixa del Favar, prenem el camí de l’esquerra, indicat com a “Sant Aniol de Finestres per les Medes”. Les fites ens ajuden a seguir un corriol desdibuixat per la fullaraca, que es defineix millor quan som a la carena, on el deixem per seguir a l’esquerra (indicador) fins al mirador al fil de la cinglera, on gaudim d’una perspectiva ponentina del santuari i el castell.
Sobre els nostres passos, retornem a l’encreuament amb el camí de la lleixa.

Camí de la lleixa del Favar (888m)
El camí, no gaire fressat i envaït per la fullaraca, seria difícil de seguir si no fos pels senyals de pintura vermells i fites sovintejades.
Un cop al solell baixem propers al fil del cingle, amb considerable timba a la nostra esquerra, revoltant en el sentit de les busques pel peu del puig de can Barretina. L’espessa vegetació ens estalvia la sensació de buit.
Poc abans d’abastar la llera del torrent, trobem a mà dreta i indicat per una fita i pintura vermella, el camí al mas de can Barretina, continuació del que hem seguit breument per accedir al mirador.
Creuem el torrent i, fent una colzada de 90º, continuem baixant (S) a mitja alçada del cingles de Costabella.
De la cruïlla de can Barretina fins a Costabella, hi ha curts trams envaïts per la malesa però, tot i que ja no hi ha senyals de pintura, el camí és molt evident i fàcil de seguir.
Sortim darrera el mas de Costabella, passem pel costat del pou i el viver, fins a la façana principal. Per la dreta d’un cobert anem a buscar un camí que, vorejant les feixes fins fa poc encara conreades i propers al marge dret del torrent, ens deixa sobre la pista d’accés al mas, al costat de la riera de Llémena, on a l’altra riba hi ha la planta embotelladora i poc més enllà la gorga de Monar.
Aquest tram de camí des del mas està molt perdut, però si ens oferís dubtes, sempre podem fer marrada retornant per la pista d’accés.
Ara, per retornar al pont on hem iniciat l’itinerari, solament ens cal continuar pista enllà.



Santuari, castell de Finestres i Puigsallança des de Santa Pau pel Sot de la Salgueda i retorn pel Coll de Maria

Distància 13 km
Desnivell acumulat 826 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 22 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Garrotxa, zona volcànica (1:25000)

Camins ben definits, en bona part senyalitzats, que no ofereixen dubtes d’orientació.
Una bona època per a aquest itinerari és la primavera i, especialment, la tardor (generalment a partir de la primera desena de novembre).

Accés
A Santa Pau s’hi arriba per la GI-524 entre Banyoles i Olot. Travessem el nucli i deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha just després del pont.

Santa Pau (483 m)
Pel carrer del Pont pugem a la Plaça de Baix i, vers l’E, sortim del nucli. Baixem per les escales de sota el cementiri i anem a buscar una pista que marxa vers el S.
Ens guiem per senyals grocs, que seguirem tothora fins al Pla del Grau.
Deixem a l’esquerra can Polier i a la dreta Malitrau.

Collet de Can Gordi (515 m)
La pista es bifurca i l’abandonem per un corriol entremig que ens mena passar pel costat de la Ginebreda. Encetem un tram de camí empedrat, pel costat de la tanca d’una finca. Passem vora la casa del Cargol i atenyem un camí pavimentat que seguim fins a la Coma on hi ha un cobert i corral amb era enllosada.
Ens enfilem per un corriol que ens deixa sobre un camí de bast. Seguint-lo vers el S ens anem encarant al Sot de la Salgueda.

Sot de la Salgueda (610 m)
Bifurcació de camins i font (1). El camí de bast marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem per un corriol que s’enfila en fort pendent pel marge esquerre del torrent, entremig d’una frondosa fageda.
Creuem el torrent i, al coll de Puigsafont, atenyem la pista que puja del de la Palomera. La seguim uns pocs metres i la deixem per un bon camí de bast a mà esquerra que ens enfila al collet on hi ha el pedró-oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni (2). Per camí planer arribem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem a l’oratori on anem a l’esquerra (3) seguint pel llom de l’esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell o Forat de l’Ovella (rètols indicadors, cruïlla de camins).
Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, un camí que mena a prop del mas de Raspats, sense passar pel santuari.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Rebutjarem a mà esquerra tres camins, tots indicats, que baixen a Sant Aniol de Finestres: el del Pujant dels Bous, el de la lleixa del Favar i el de les Medes.
Fort pendent per una clotada on domina la fageda fins atènyer la carena que resseguim fins al cim.

Puigsallança (1026 m)
Sostre de la Serra de Finestres i vèrtex geodèsic al fil d’un un cingle altíssim sobre el Sot de la Salgueda. De tant arbrat que és, no gaudeix de visibilitat excepte vers el N i l’E.
Baixem del cim fins atènyer una pista que seguim 130 m a l’esquerra (W), en pujada.

Faig Rodó (1021 m)
Un turó a penes destacaria si no fos per un parell d’exemplars monumentals. Retornem a la cruïlla i anem a l’esquerra (N) baixant en direcció a la Collada del Grau (rètol indicador).
Virem a NW carenejant fins al Pla del Grau.

Pla del Grau (867 m)
Antigues feixes de conreu a l’entorn de les ruïnes del mas homònim. Deixem el camí senyalitzat (i amb ell les marques de color groc) que baixa a Santa Pau fent marrada per la Font Pobra. Prenem un corriol senyalitzat per una fita. Ben fressat descriu una bona marrada i baixa fent llaçades entre la fageda pel paratge anomenat, com no podia ser altrament, de les Marrades (4).

Pista (727 m)
Transversal que creuem reprenent el camí poc més avall. Carenejant entremig de l’alzinar baixem (N) fins al coll de Maria on creuem un altre camí transversal i ens enfilem, tot carenejant encara, vers el N.
Davallem de nou i sortim del bosc sobre unes antigues feixes de conreu.

Can Barraca (560 m)
Ruïnes que deixem a mà dreta. Creuem les feixes i quan atenyem una filera d’arbres fruiters (castanyers, noguers,…) anem a la dreta seguin un rastre de camí fins a l’alçada de la casa d’Escolls. La passem pel costat fins al seu camí d’accés, a la façana nord.
A mà dreta baixem a la pista pavimentada i la seguim, revoltant en sentit contrari a les busques, per la falda del Volcà d’en Simón.
Entrem a Santa Pau per la Plaça de Baix.

  • (1) Malgrat estar indicada als mapes no l’hem pogut localitzar.
  • (2) Poc abans rètols indicadors d’Itinerannia amb profusió de destins, sense esmentar els més destacables i propers.
  • (3) Si no desitgem pujar al Puigsallança, podem retornar per la dreta al coll de Puigsafont on prendrem la pista a mà esquerra i resseguirem la capçalera del Clot de Salgueda, paral·lels a la carena però a més baixa cota, fins al Pla del Grau.
  • (4) Continuant pel camí, uns 275 metres més a ponent, hi ha la Collada del Grau on comença una pista. El mapa indica un corriol que, baixant per l’Escaler, s’ajunta amb el de les Marrades. També està ressenyat al llibre “A peu per la Garrotxa” d’en Josep Mauri (Cossetània). No n’hem trobat cap altra referència i la resta de ressenyes consultades baixen per les Marrades.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Bellmunt, l’ermita al cel suspesa

De Vidrà a Bellmunt pel coll de Vidrà i retorn pel camí de Salgueda

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 590 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de setembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

La serra de Bellmunt, al bell mig del Bisaura, partió de les conques del Fluvià i del Ter, és la més occidental d’una cadena que s’allargassa vers gregal fins al Puigsacalm.
Al punt més alt és coronada per un antic santuari marià, encimbellat sobre un penyal, que li confereix un perfil característic que inspirà a mossèn Cinto Verdaguer a anomenar-la ‘ermita al cel suspesa’ als seus versos de l’Emigrant.
Diversos son els camins que hi menen des de tots els punts cardinals. El d’aquesta ressenya ho fa pel nord, des de Vidrà. El retorn és per la vall del riu Ges, que la separa de la veïna serra de Curull.
L’itinerari transcorre per rouredes i fagedes pel que és molt indicat realitzar-lo a la tardor. I en èpoques humides i prou fredes, el pas per la Tosca de Degollats i el Salt del Molí ens aportarà imatges espectaculars.
Recorregut curt, de poc desnivell, per camins molts fressats que podem realitzar en una agradable matinal.

Accés
Vidrà és a 13 quilòmetres de Sant Quirze de Besora (al costat de la C-17) per la BV-5227.

Vidrà (973m)
De la Plaça Marià Vila d’Abadal reculem uns 750 metres per la carretera d’accés fins al coll de Vidrà on, a mà esquerra, prenem la pista del camí de Bellmunt (rètol indicador).
Rebutgem els ramals secundaris a banda i banda, continuant pel més trepitjat. Per si ens queda algun dubte, els senyals de GR ens guien.
Al coll d’Hi-era-de-massa (rètols indicadors), deixem la pista per on continua el GR, i prenem un curt ramal a l’esquerra, en baixada, fins a una nova bifurcació (més rètols indicadors) on un fressat camí ens enfila, serpentejant per la fageda del bosc de la Mare de Déu, fins al santuari.

Santuari de Bellmunt (1244m)
Hi ha documentat un castell d’ençà el segle XI i el santuari ja s’esmenta el 1240.
En sobresurten dos cims. El més alt, coronat per una gran creu de ferro i un pedró dedicat a la Mare de Déu de les Alades, és també vèrtex geodèsic. A l’altre s’hi assenta sobre roca viva, un edifici d’un sol cos que allotja el santuari, l’hostatgeria i un mirador.
Malgrat la seva modesta alçària, en dies clars, s’atalaia del Pirineu a Montserrat. Diversos plafons ceràmics identifiquen indrets i cims que s’hi albiren.
Retornem al coll d’Hi-era-de-massa i prenem una pista a mà dreta en direcció a la Tosca de Degollats (rètol indicador) que baixa per la Baga de Canemàs. Cada cop més precària, acaba en el que deuria ser l’antic camí original.
Deixem a l’esquerra un corriol que ens permetria fer drecera i, sortint al solell, revoltem en sentit antihorari el turó del Turu.

Tosca de Degollats (811m)
Cruïlla de camins indicada en la que conflueixen, al marge dret del Ges, el de Sant Pere de Torelló a Vidrà amb el de Bellmunt.
A pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló, hi ha una formació de tosca que rep el nom del proper mas Degollats (ruïnes). En èpoques humides s’hi poden observar els degotalls que han anat formant la tosca i, a l’hivern, és habitual veure-hi caramells.
Seguim camí a l’esquerra, en direcció a Vidrà (PR C-47), riu Ges amunt però a força alçària respecte del curs de l’aigua. Atenyem la pista de Salgueda i continuem en la mateixa direcció fins que, en una colzada, la deixem per un corriol indicat a mà dreta que ens mena baixar sobtadament a la llera.

Salt del Molí (815m)
Conegut també com a salt de Salgueda, és un bell racó on el riu Ges, tributari del marge esquerre del Ter, salta una graonada d’uns quinze metres.
Creuem el riu i ens desviem a l’esquerra del camí senyalitzat, pujant per entremig de les restes de l’antic molí que dóna nom al lloc, fins la part superior del salt.
Encara més amunt confluïm amb el camí de Salgueda que seguim a l’esquerra i ben aviat atenyem el pont romànic pel que tornem a canviar de riba.
A l’altre marge continuem per camí ben fressat, anant a l’esquerra en totes les bifurcacions, fins poc abans de la depuradora d’aigües, on sortim a la mateixa pista que hem deixat per baixar al Salt del Molí, i la seguim a la dreta, en pujada.
Passem per entremig del mas del Cavaller de Baix, on també anem a la dreta fins al camí de Ciuret i, ja sobre asfalt, anem a l’esquerra passant per davant del bonic casal del Cavaller, fins al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sant Pere de Casserres

Des de Fussimanya pel PR C-40

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 d’abril de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Paisatges del Ter (1:40000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Fàcil i curt itinerari per visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, alçat en un enclavament privilegiat, a l’extrem de la carena sobre el meandre que dibuixa el Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se a les Guilleries.
Camí ben fressat, senyalitzat i evident.

Accés
Sortida 183 de la C-25 en direcció a Roda de Ter per la C-153. Al cap de poc la deixem per la BV-5213 en direcció a Tavèrnoles. Al km 7 prenem a mà esquerra la carretera de Fussimanya. Deixem al vehicle just abans de la bifurcació d’accés al restaurant.

Fussimanya nord (528m)
A la bifurcació anem a l’esquerra, en baixada, per un carrer pavimentat de la urbanització, seguint senyals dels PR C-40 i GR 210. Al cap de pocs metres rètol indicador en direcció (entre altres) al parador de Sau.
Continuem fins que s’acaba l’asfalt i prenem un corriol a mà esquerra (estaca indicadora) ben fressat, en fort pendent de baixada.
Travessem el Torrent de l’Infern i remuntem per l’altre marge fins a sortir a una pista.

Solell de Casserres (472m)
Nombrosos rètols indicadors. Tornarem per l’esquerra, però ara anem a la dreta en direcció al Coll de Terrades per una àmplia pista.

Coll de Terrades (532m)
Amplia collada a la carretera d’accés al parador de turisme. Bona perspectiva del Pantà de Sau i el Puig de la Força. Panells informatius de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del monestir de Sant Pere de Casserres. Rètols indicadors.
Anem a l’esquerra en direcció al parador, guiats pels senyals del PR C-40. Poc abans d’arribar-hi prenem a mà esquerra la carretera de Sant Pere i la deixem ben aviat per un camí a mà dreta (rètol indicador sobre una llosa).
Seguim el ben definit camí, paral·lel a la carretera, amb bones vistes i sovintejats miradors sobre el Ter i la Serra de Santa Cília, a l’altre riba.

Puig dels Moros (568m)
El camí continua per la dreta. Per l’esquerra un corriol, que seguirem de tornada, baixa a creuar la carretera. Prenem un evident camí esglaonat entre l’un i l’altre i ens enfilem al Puig dels Moros passant pels paraments dels murs de l’antic Castell de Casserres (1).
Seguim la carena del turó per camí poc definit, revoltem a l’esquerra per baixar a la carretera pel costat d’un altre tram de mur del castell.
Continuem 100 metres per la carretera i anem a l’esquerra a recuperar el camí que hem deixat per pujar al puig.
A partir d’aquest punt ja podem anar albirant el monestir, al fons de la carena de Casserres.
Passem pel costat de l’aparcament, travessem el centre d’acollida i atenyem el portal d’accés del monestir.

Sant Pere de Casserres (484m)
Fundat l’any 1005 és l’únic de l’orde benedictí a Osona. Va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau. S’interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, però després inicià un llarg periple de decadència.
El conjunt és d’estil romànic, amb alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV, l’abandonament de la vida monàstica i posterior ús per a feines agrícoles.
Fou restaurat el 1994.
Retornem pel mateix camí fins al Puig dels Moros on anem a la dreta. Travessem la carretera (rètols indicadors) i baixem per un camí costerut fins a una pista que seguim fins Solell de Casserres, on desfem el camí de l’anada.

  • (1) Documentat d’ençà el 898, fou destruït el segle XV arran de la primera Guerra dels Remences. Se’n conserven dos trams de murs. També s’hi poden apreciar les restes d’un cos d’edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d’entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d’opus spicatum.


Cingles de Rupit

Salt de Sallent i cingles de Pujolràs, Castellet i Casadevall, pels graus de la Donada i de Casadevall. Retorn per Sant Joan de Fàbregues i els Bassis

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 650 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 26 de març de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ruta circular que podem escurçar renunciant al tram dels cingles i seguirà sent un itinerari molt interessant.
La riera de Rupit és de cabal irregular. La millor època per realitzar-la és després d’un episodi de pluges, malgrat que això ens obligui a descalçar-nos per travessar-la. Segons al cabal, també podem tenir alguna dificultat en creuar, tant per dalt com per baix, el torrent del Gravet.
Tot l’itinerari és senyalitzat excepte el tram a peu de cingle, entre els graus de la Donada i de Casadevall.

Accés
A la C-153 entre Roda de Ter i Sant Esteve d’en Bas, entre el punts quilomètrics 31 i 32, prenem la carretera d’accés a Rupit. Ampli espai d’aparcament a l’entrada del poble.

Plaça de l’Era Nova (842m)
Travessem la riera de Rupit pel pont, anem a l’esquerra, baixem unes escales i la tornem a creuar pel Pont Penjat. Pugem les escales i anem a la dreta. Passem per carrer de l’Església i, abans de la Plaça Major, anem a l’esquerra (rètols indicadors Salt de Sallent i Ermita).

Escales sota la Plaça Major (820m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent. Baixem unes escales i prenem un sender que ressegueix el peu del cingle, amb la riera a mà dreta. Baixem més esglaons i travessem la riera a gual per unes passeres. Continuem pel marge esquerre per un camí ben condicionat.
Desviant-nos lleugerament del camí trobarem el saltant del Rodor, la font de la Pomareda i el saltant de Sabaters.
Riera avall el camí s’eixampla i sortim a una pista.

Salt de Sallent (745m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al sender ran de cinglera. Ens separem de la pista per acostar-nos al ben condicionat mirador del salt.
Tornem enrere però no seguim la pista (per on retornarem) sinó que prenem un camí a mà dreta (estaca indicadora) que ens mena al grau de la Donada.
Baixem pel grau que salva el cingle de Pujolràs per una estreta canal. Obviem a mà dreta (fita) el corriol que baixa al gorg del peu del salt de Sallent. Poc més enllà deixem, també a mà dreta, el camí que continua fins a l’antic mas de la Donada. Anem a l’esquerra, enfilant-nos fins al peu del cingle, per camí ben fressat.
Resseguim el peu del cingle (E) i travessem a gual el Torrent del Gravet.
A l’altre marge el camí es desdibuixa. Aviat localitzem una antiga pista (probablement de treure fusta) ampla però molt deteriorada i pedregosa. Obviem un ramal que baixa a mà dreta i continuem (E) sempre propers al peu del cingle.
Travessem el Torrent del Ripol que salta la cinglera per sobre dels nostres caps.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra, en pujada, fins que unes fites per la mateixa mà ens indiquen el camí del grau.
Si continuem pocs metres més enllà sortirem sobre una codina de roca rogenca, bon mirador de l’entorn.

Grau de Casadevall (729m)
Camí poc definit entre l’alzinar que fa de mal seguir i obliga a fixar-nos-hi be. Senyals de pintura i fites escadussers. Fort pendent.
Just abans d’entaforar-nos a la canal atenyem un camí empedrat que puja per la nostra dreta des la Vall de Fornils. El seguim i, en amables llaçades per marge dret, ens deixa al fil de cingle.

Camí del Far a Cabrera (928m)
Rètol indicador. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent, per una ampla pista que ressegueix la cinglera per dalt.
Albirem a mà dreta el mas de Casadevall, travessem de nou el torrent de Ripol i, a l’alçada de can Miquel, anem a l’esquerra (rètol indicador) en direcció al Salt de Sallent.
Al Pla de Castellet el camí esdevé corriol i fem una gran marrada per salvar el torrent del Gravet que travessem a gual.
Continuem a l’altre marge per pista fins que retrobem el camí de l’anada.
Travessem a gual la Riera de Rupit i continuem per l’altre marge (rètols indicadors) en direcció a Sant Joan de Fàbregues. Podem fer-ho per la pista (molt aixaragallada) però és aconsellable seguir un corriol paral·lel, més proper al fil del cingle, que ens proporcionarà noves vistes del salt.

Grau de Sant Joan (797m)
Anem a la dreta en direcció a Sant Joan. La pista ara és pavimentada. A la propera cruïlla (indicada) anem a l’esquerra i, en tres-cents metres, ens plantem a Sant Joan de Fàbregues.

Sant Joan de Fàbregues (823m)
Església romànica d’una sola nau i tres absis disposats en trèvol, damunt dels quals s’eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Tot i que és documentada d’ençà l’any 961, per les característiques arquitectòniques correspon al romànic llombard (segle XI). Molt afectada pels terratrèmols del 1427 i la guerra civil, fou reconstruïda el 1976.
A la façana ponentina hi ha adossada la rectoria i a la llevantina, al peu de l’absis, hi ha taules i bancs ben disposats.
Retornem al camí de Rupit a Sant Joan i, poc més enllà, trobem un corriol a mà esquerra.

Camí dels Bassis (822m)
Rètol indicador. Ens enfilem per l’obaga per un corriol ben fressat. Travessem la torrentera i sortim sobre una codina (rètol) on localitzem un parell de tombes antropomòrfiques datades possiblement el segle X.
Continuem camí (senyal de pintura blava) per enfilar-nos al mirador.

Mirador dels Bassis (935m)
Cota màxima de l’itinerari al fil d’un cingle on gaudim d’una magnífica perspectiva de tot l’entorn i on podem resseguir bona part del camí que hem fet.
Continuem camí i, a la propera bifurcació (rètols), anem a la dreta, malgrat que les indicacions en guiïn a Rupit per l’esquerra.
Davallem fins a atènyer la carretera de Rupit a Sant Joan que prenem a mà esquerra bona estona, fins que l’abandonem per un ampli camí a mà dreta que en pocs metres ens deixa a Santa Magdalena.

Santa Magdalena (853m)
Senzilla església barroca del segle XVII, d’una sola nau coronada per campanar d’espadanya.
Situada sobre un promontori en una colzada de la riera, ens dóna una vista panoràmica de Rupit.
Baixem a creuar la riera pel pont de can Badaire i retornem al poble per un camí empedrat.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra de Milany

Santa Magdalena de Cambrils i Castell de Milany des de Vallfogona

Distància 16,5 Km
Desnivell acumulat 1000 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 18 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Taga (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Itinerari circular pel vessant nord de la serres de Santa Magdalena i Milany. Dividit en tres trams de semblant llargària ben diferenciats: pujada, carener i retorn. El de pujada és el més costerut, especialment els trams entre la Bauma i Puigvassall i l’accés final a Santa Magdalena. El carener és planer i el de baixada va bona estona per pista.
Sempre per camins i pistes, no té altra dificultat que el fort pendent. Fins al castell seguirem el PR-C 59 i a partir de Plana Vidala el GR 3. La senyalització, força deficient, obliga a dedicar-hi atenció.
No és recomanable realitzar-lo amb mullena. Hi ha trams, especialment entre la Creu de l’Espinau i el castell, que son un autèntic fangar. També part de la baixada entre el castell a la pista.
En un dia clar des de la miranda del castell pot albirar-se una vasta panoràmica.

Accés. A Vallfogona de Ripollès s’hi va per la N-260 entre Olot i Ripoll. Accedim al nucli urbà pel carrer del Prat de l’Om, girem a l’esquerra pel de Puig Estela i aparquem a la Plaça de la Salut, prop de l’església i l’Ajuntament.

Vallfogona de Ripollès (940 m)
Marxem en direcció a Santa Magdalena i el Castell de Milany (indicador vertical) seguint senyals del PR-C 59.2 per un camí pavimentat (E), deixant a mà esquerra el cementiri i l’església de Sant Julià.

Pas llis del Trull (904 m)
Quan el camí creua la riera de Vallfogona l’abandonem per un corriol a mà esquerra en direcció a Santa Magdalena (senyalització vertical) pel marge dret hidrogràfic.
Més enllà creuem la llera a gual, anem a passar pel costat del mas Ciutadia i sortim a una pista que prenem a mà dreta fins a una zona d’esbarjo (esquerra) on, a l’altre cap, el Torrent de la Bauma salta i s’entolla.
Creuem un pontarró, seguim per un camí ben fressat i ens enfilem fins atènyer la pista pavimentada al mas de la Bauma, a l’alçada d’una font.

Font dels Burros (965 m)
Anem a la dreta pel camí de la Bauma.

Càmping-masia la Bauma (985 m)
No cal arribar-hi (1). Pocs metres abans fem un gir de 90º a l’esquerra per un corriol que s’enfila i va a passar pel costat del tancat de les parcel·les del càmping. A la propera bifurcació (camins paral·lels), prenem el de l’esquerra.
Desprès ens enfilem en fort pendent dins d’una esponerosa fageda, per camí ben definit, vers el SE. Antigues feixes i prats de dall ens indiquen la presència d’un mas. A l’altra banda del torrent podem albirar el de Llastanosa.

Puigvassall (1250 m)
Antiga pagesia avui deshabitada. Seguim (SE) pel camí carreter d’accés.

Pla de Puigvassall (1274 m)
Cruïlla de camins. Anem a la dreta per una pista que deixem ben aviat per un corriol a mà esquerra.
Sortim de nou a la pista, la creuem i, quan la retrobem, la seguim a mà dreta durant 300 metres, per deixar-la a l’alçada d’una bifurcació, altre cop pel corriol.
De nou creuem la pista i continuem a l’altre marge pujant en fortíssim pendent.

Santa Magdalena de Cambrils (1547 m)
Senzilla ermita de petita nau única i rectangular, amb volta de canó. Hi havia un atri a la part davantera que es va esfondrar fa uns anys.
N’hi ha referències des del segle XVI. S’hi celebra anualment un aplec, el primer diumenge d’agost.
Punt més alt de l’itinerari i cruïlla de camins (senyalització vertical).

Marxem (SW) en direcció al Castell de Milany seguint el PR-C 59.1 pel camí que, ara per un vessant, ara per l’altre o pel bell mig, va resseguin la carena de la serra, termenal entre Vidrà i Vallfogona i, per tant, entre l’Osona i el Ripollès.
Tot i ser carener, el camí ens ofereix poques vistes per l’abundant vegetació que l’envolta.

Creu de l’Espinau (1414 m)
Punt més baix de la carena i cruïlla de camins (rètol). Per la dreta podríem escurçar l’itinerari retronant a Vallfogona per la pista que baixa a Llastanosa.
Creuem la pista i a l’altre cap continuem pel corriol. Ara per una banda, ara pel l’altra anem vorejant una llarga filferrada. El camí descriu un ampli gir de 90º a la dreta (NW)

Plana Vidala (1506 m)
Cruïlla de camins indicada on coincidim amb el GR 3/GR 151. Seguim recte.
Atenyem un ampli planell que revoltem a l’esquerra, propers a l’arbrat (esquerra de la tanca filferrada).

Pla de la Bronza (1512 m)
Quan tornem a entrar al bosc, amb el castell de Milany a la vista, a la cruïlla deixem momentàniament el GR i anem a la dreta pel que, de fet, és una drecera. Sortim a la pista que puja de la casa de Milany.

Coll de Milany (1480 m)
Cruïlla de camins indicada. En tornar del castell, baixarem pel camí de la dreta.

Castell de Milany (1529 m)
Ruïnes d’un castell roquer documentat d’ençà l’any 962. S’han afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda. Vèrtex geodèsic i taules d’orientació.
En un dia clar es pot albirar fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat vers migdia. Per l’altra banda la Serra d’Ensija, Cadí, Puigmal, Bastiments i el Canigó.
Retornem al coll i, seguint el GR 3, baixem a l’esquerra per un camí molt dret pel marge esquerre del Torrent de Can Cucut. Quatre cops creuem la pista fins que, quan la retrobem per cinquena vegada, la prenem a mà dreta, travessem el torrent i la seguim bona estona, en baixada, fins a les envistes de Vallfogona.

Camí de Vallfogona (1082 m)
Rètols indicadors. Deixem la pista per un corriol a mà esquerra que baixa en direcció al poble per entremig de prats, antigues feixes i claps boscosos, perdent alçària fins atènyer la riera de Vallfogona que creuem pel pont.

Pont medieval (889 m)
Ben conservat, data del segle XIV. Continuem a l’altre marge per un camí empedrat que ens enfila fins a les primeres cases. Entrem al nucli medieval per la Plaça de la Vila i, per unes escales, anem a passar pel costat del campanar de l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpul.

Castell o la Sala (954 m)
De planta rectangular amb una torre de set pisos d’alçada.
Pel carrer de Puig d’Estela retronem al punt de sortida.

  • (1) Cal estar atents dons la precària senyalització indueix a seguir fins a l’edifici del mas, situat al peu d’una balma.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF