Arxiu de la categoria: Puigsacalm-Collsacabra

Fageda de la Grevolosa i Serra dels Llancers

De Sant Nazari al Coll dels Llancers per la Collada de Bracons

Distància 9,1 km
Desnivell acumulat 621 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Puigsacalm i Bellmunt (1:25000)
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

A la finca de la Grevolosa, propietat de la Generalitat de Catalunya, hi ha una de les fagedes més majestuoses de Catalunya. També exemplars centenaris de roure.
Seguim, fent una variant a la tornada, l’itinerari llarg proposat als plafons de la finca, que ens mena recórrer bona part de la Serra dels Llancers, a l’extrem nord-oriental de la comarca d’Osona, termenejant amb la Garrotxa.
Itinerari molt ombrívol que pot fer-se en qualsevol època de l’any. Òbviament, molt millor a la tardor. Els camins son fressats, esporgats i, en bona part, senyalitzats. Diversos plafons informatius ens il·lustraran el primer tram del recorregut.

Accés
Per la C-37 entre Torelló i Joanetes (1), passat el túnel de la Rierola i abans d’entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola, en direcció a la BV-5224 (Collada de Bracons) i al Veïnat de Dalt.
Deixem la carretera per una pista a mà dreta, indicada com Camí de Cabrera. És apta per a tota mena de vehicles, amb curts trams pavimentats.
Després de 2,3 quilòmetres, l’abandonem per una altra a mà esquerra en direcció a Sant Nazari (plafó informatiu).
Quatre-cents cinquanta metres de pista pavimentada ens deixen al segon aparcament. Just abans surt a mà dreta una pista, barrada al pas, per on acabarem la caminada.

Segon Aparcament (862 m)
Plafó informatiu de la finca i l’itinerari. Marxem per un camí en direcció a Sant Nazari (N) passant pel costat de la recreació d’una carbonera. Bosc mixt amb predomini del roure.
Creuem el torrent per un pontarró i, poc més enllà, deixem a mà dreta un corriol que mena a la pista per la que volem retornar.

Sant Nazari (933 m)
Ermita datada del segle XIV i restaurada recentment. En parteixen un parell de camins al Collet de la Paia.
De la part posterior (bancs i taules) surt una pista que seguim en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.

Collet dels Gamarussos (970 m)
Rètol indicador. Deixem la pista que gira a la dreta. És la mateixa que, 250 m més enllà, prendrem a la tornada i que mena al segon aparcament. Continuem per un sender vers el N en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.
El faig ha anat guanyant terreny al roure.
Obviem a mà esquerra un camí (estaca) al Coll de la Paia i entrem a la part més interessant de la fageda on s’hi localitzen tres fajos monumentals. De fet, hi trobem nombrosos exemplars de proporcions considerables.

Font de la Grevolosa (1050 m)
Rètol indicador. El sentit recomanat per accedir al Coll dels Llancers va per la dreta, seguint una pista (2). Però nosaltres pensem que és millor anar a l’esquerra, en direcció a la Collada de Bracons.
Creuem una tanca i seguim un corriol mig dissimulat entre la fullaraca, encara vers el N, fins que atenyem una pista.

Collet de la Grevolosa (1140 m)
Estaca indicadora. Seguim la pista a mà dreta (NE) fins poc abans de la Collada de Bracons.

Collada de Bracons (1148 m)
Cent metres abans de la carretera, deixem la pista per un corriol ben fressat a mà dreta (estaca) senyalitzat amb pintura groga (Itinerànnia) i ens enfilem en sentit contrari (S). Sobre el cim de la Pastera virem a SE.

Collet dels Rabadans (1188 m)
Estaca indicadora. En aquest punt ens separem uns metres del camí principal per enfilar-nos a un petit promontori, des d’on podem albirar bona part de la comarca. Amb la Serra de Curull a una banda i la de Cabrera a l’altra, abastem fins al Montseny i Montserrat.
Gir de 90º a l’esquerra (E). El camí, ben definit i senyalitzat, ens mena resseguir les suaus ondulacions de la Costa Llisa, per una clara fageda d’escàs sotabosc. Caminem pel solell de la Serra dels Llancers, propers a la carena.

Mirador de la Vall d’en Bas (1210 m)
Arbrat com és, no resulta un bon mirador. Però val la pena pujar-hi per albirar els cingles meridionals de la serralada del Puigsacalm.
Perdem alçària travessant algun clap de roure i pi.

Coll dels Llancers (1167 m)
Estaca indicadora. Deixem el camí senyalitzat en groc, que continua en direcció (E) a Sant Miquel de Castelló i fem un gir de 90º (S), baixant en fortíssim pendent. Sembla que es tracta d’un tram nou que s’ha obert per enllaçar amb un camí més antic.
Quan el pendent es modera, fem un gir de 90º a la dreta i, planerament, marxem vers ponent. Als possibles desviaments, la direcció principal està senyalitzada per estaques.
El camí de retorn que seguim és pràcticament paral·lel al d’anada, uns 175 metres per sota. A aquesta cota la vegetació ha canviat: bosc mixt de faig i roure, amb un sotabosc atapeït de boix. Hi ha molts exemplars de roure parasitats per l’heura.

Mirador del Collsacabra (1034 m)
Rètol indicador. Ens separem a mà esquerra 50 metres del camí, per enfilar-nos sobre una codina on gaudim de bona vista. Semblant però més escapçada que la que hem tingut al Collet dels Rabadans. (3)
Retornem al camí principal que més enllà s’eixampla, talment com una antiga pista de treure llenya i, perdent alçària, desprès d’un parell de marrades sota el Serrat de la Punxa, atenyem una altra pista.

Bifurcació (980 m)
El ramal de la dreta ens retornaria a la Font de la Grevolosa. Anem a l’esquerra.

Pla de Reposades (950 m)
Just abans del Pla de Reposades surt, sense senyalitzar, un corriol esbiaixat vers el NW. És fressat però una mica embardissat.
El prenem fins a travessar la torrentera on, a l’altre marge, passa la pista que, pel Collet dels Gamarussos, mena a Sant Nazari.
Anem a l’esquerra i la seguim fins al punt de partida (4).

  • (1) En sentit contrari no hi ha accés.
  • (2) Si volem escurçar l’excursió podem retornar per aquesta pista, ara que ja hem visitat la part més interessant de la fageda.
  • (3) D’aquest punt parteix un camí ben definit vers el SW. Segons algun mapa s’adreça al Prat de la Vola per sota del Turó de l’Alzina i la Roca Llarga.
  • (4) A mig camí trobem a mà esquerra el corriol del Collet de la Cometa. És una alternativa de distància semblant al que hem pres al Pla de Reposades.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puigsacalm i Puig dels Llops

Des de Joanetes per Sa Carena i el Camí Nou (també conegut com del Barret, dels Ganxos Nous o de la Canal Fosca) amb retorn pel Pas dels Burros, els Ganxos Vells i el Mas Poc.

Distància 11,00 km
Desnivell acumulat 1075 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacaml-Bellmunt (1:25000)
Puigsacalm i Puig dels Llops.
Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

 El Puigsacalm o Puigsacau és l’elevació més prominent del conjunt que forma amb el Puig dels Llops, el Puig Corneli, les Agulles i els Castellets. Aquest grup presenta una abrupta i encinglerada cara meridional, produïda per una falla geològica, que la fa especialment vistosa des de la Vall d’en Bas.

Des de tots els punts cardinals, diversos camins hi menen. Però en aquesta ocasió volíem enfilar-nos-hi resseguint l’alterosa cinglera que, aparentment inexpugnable, també te els seus punts dèbils on hom hi ha instal·lat ganxos (camins equipats, vies ferrades) per fer-la accessible a peu.

Si be els camins, ben fressats i senyalitzats, no son perdedors, el desnivell en una distància més aviat curta, amb passos on sovint cal ajudar-se de les mans, malgrat que l’exposició no sigui molt alta, no fan que sigui una ruta fàcil. Gens indicada amb el terreny moll i per aquells que tinguin fòbia a l’alçada.

Joanetes (610m) Accedim al punt de partida entre els punts quilomètrics 3 i 4 de la GIV-5273 (de la Vall d’en Bas al Coll de Bracons) desviant-nos a la dreta per l’accés W de Joanetes (terme municipal de la Vall d’en Bas). Al cap de pocs metres en direcció al nucli urbà, prenem un camí a mà esquerra (senyals grocs i rètols indicadors a Santa Magdalena i les Olletes pel Barret).

En aquest primer tram, que com la resta de la ruta és ben fressat i senyalitzat, seguirem els senyals de pintura grocs i a quasi totes les cruïlles hi trobarem estaques i rètols.

El nostre destí queda ben palès vers el NW on s’alcen les verticals i abruptes parets de la falla meridional del Puigsacalm. D’esquerra a dreta destaquem el Puigsacalm, el punxent Puig dels Llops,  el Coll de Joanetes on, amagada en un replec, hi ha la canal dels Ganxos Vells per on retronarem, l’allargassat Puig Corneli, coronat per una antena de telecomunicacions, on just per sota s’enfila la Canal Fosca o dels Ganxos nous per on pujarem, el Coll d’Agulles, les Agulles, els Castellets i ben a llevant el Coll del Forn.

Aviat deixem enrere les cases dels afores de Joanetes, travessem una tanca (rètol) i emprenem un corriol. Rebutgem a mà dreta l’opció (rètol) de Santa Magdalena pel Mas Poc, que serà el nostre camí de retorn. Anem a l’esquerra per Sa Carena.

Fort i mantingut pendent per entremig d’un bosc mixt on predomina el roure i l’alzina. Les graonades rocalloses ens obliguen a superar-les ajudant-nos-hi amb les mans. Curtes i fàcils grimpades, però sovintejades.

Desprès de superar en poc tros més de 400 metres de desnivell, accedim a la carena on el pendent es modera.

Puig del Soi (1023m) És un turó a penes destacat del llom que baixa des de la falda del Puig Corneli vers els SE, però gaudeix d’una bona vista sobre la Vall d’en Bas. Seguim camí, ara menys costerut, per la carena d’aquest llom.

Una fita senyala a mà dreta un corriol que baixa per aquesta banda cap al N. Serà el nostre camí de retorn i que ens estalviarà desfer de baixada el fort pendent i les graonades.

El camí pel carener del llom torna a enfilar-se de valent mentre ens anem apropant a peu de cingle. Un enorme pintada (tan gran com baldera) a la pedra ens indica el camí “El Barret”.

Camí Nou o dels Ganxos Nous (1125m)               Pocs metres més amunt de la roca amb la indicació del Barret, sorprenentment sense senyalitzar, surt a mà esquerra un corriol vers l’W resseguint el peu de la cinglera del Puig Corneli. És el camí als Ganxos Vells, per on retornarem. Continuem recte, per la dreta i tot seguit trobem els primer pas ferrat: una passarel·la, passada la qual trobem una placa en record dels primers equipadors.

Revoltem un esperó i ens anem entaforant a la canal Fosca on, una successió de passarel·les, passamans i esglaons fixats a la roca, ens ajuden allà on no hi a prou cantells per superar-la. També escarpes i planxes formant esglaons per afermar el terreny i ajudar-nos a progressar-hi.

A la dreta, sobre una estreta cornisa als peus del Barret hi ha una campaneta. Amb una bona timba als nostres peus, el lloc resulta un bonic balcó obert a la vall.

Continuem ajudats per un llarg passamà per la part més estreta i pregona de la canal fins a un collet des de on podem enfilar-nos sobre el Barret. A l’altre costat el darrer tram equipat ens deixa sobre el corriol que mena a Santa Magdalena del Mont. Si ens desviem momentàniament a l’esquerra podem sortir directament a la carena des de on gaudirem d’una magnífica perspectiva.

Seguint camí travessem una tanca (rètol indicador).

Puig Corneli (1300m) El camí baixa a mà dreta a la propera ermita de Santa Magdalena del Mont on també hi ha el refugi Emili Triadú. L’ermita, d’origen romànic, és documentada d’ençà el segle X. Primitivament havia estat dedicada a Sant Corneli. Per a utilitzar el refugi cal demanar-ho a l’ajuntament de la Vall d’en Bas. Des de Santa Magdalena podem baixar a Sant Privat pel santuari de la Verge de les Olletes o continuar camí cap al coll de Joanetes.

Nosaltres però, optem per enfilar-nos a la carena prop del repetidor de telecomunicacions. Desprès, per sota l’enorme estel nadalenc, anem a buscar el camí del cingle, protegit inicialment per una barana, que seguim vers el SW ran de la timba. Podríem haver passat més amunt, per la carena, però les vistes no serien pas millors que les que gaudim des de prop de la cinglera.

Quan el camí vira a la dreta, el Puig dels Llops ens mostra el seu vessant més rost i altiu. Perdem alçària mentre revoltem la fondalada a la capçalera de la canal dels Ganxos Vells on un corriol, senyalitzat per una fita, surt esbiaixat a mà esquerra. El prendrem de tornada. Ara però continuem recte fins al proper coll.

Coll de Joanetes (1290m) Rètol indicador. S’hi ajunten quatre camins: el que hem vingut des del cingle de Puig Corneli (SE), el provinent de Santa Magdalena del Mont (NE), el que pel solell ve del Pas dels Burros (SW, tornarem per aquí) i el que per l’obaga puja al Puig dels Llops i al Puigsacalm (NW). Prenem aquest darrer entrant a la fageda. Una cadena protegeix el pas d’una torrentera. Anem guanyant alçària gradualment, amb pendent entre moderat i fort. Els fajos a penes ens deixen veure Santa Magdalena i, darrera seu, la vall i la ciutat d’Olot.

Atenyem de nou la carena (1467m) al punt on, a mà esquerra, un suau llom ens permet enfilar-nos al Puig dels Llops. Quin contrast amb el seu vessant oposat!

Puig dels Llops (1485m) Senyera i llibre de registre. Magnífica perspectiva vers el N, l’E i el S. No pas vers l’W on el Puigsacalm ens ho priva. Balcó panoràmic del Pirineu, la Garrotxa, les Guilleries i el Collsacabra.

Retornem a recuperar el camí que seguim, propers a la cinglera, vers el SW en suau pendent que solament s’accentua els darrers metres abans del cim del Puigsacalm.

Puigsacalm o Puigsacau (1514m) Vèrtex geodèsic, creu i llibre de registre. Fent honor al seu nom és planer (-calm, altiplanicie, plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya, el que en altres contrades s’anomena tossa o tossal). Encara que be podria referir-se als extensos rasos propers, com el de Manter.

L’aglutinació  de l’article salat sa(ça) dins del nom és força corrent a la toponímia catalana, especialment en aquestes contrades (Sacomella, Puigsacreu, Puisallança, Collsacabra, etc.) així com la terminació amb el mot –calm (Sant Martí i Sant Hilari Sacalm) alhora propi de la llengua occitana.

També coneixem prou toponímia on és freqüent la vocalització de la “ela” en “u” (baumes-balmes, aubereda-albereda, baucells-balcells, aubert-albert, cau-calm,…). Tal vegada per això la muntanya era anomenada localment com Puigsacau. I és així com la trobem ressenyada a diferents publicacions de finals del XIX (Diccionari Aguiló, butlletins excursionistes, Jocs Florals,…). Però no pas de forma generalitzada: autors contemporanis prou arrelats i coneixedors de la comarca com Marià Vayreda l’anomenaven Puigsacalm.

La panoràmica des del cim en un dia clar millora la del Puig dels Llops, ampliant-la pel cantó ponentí. Així, seguint el sentit de les busques del rellotge,  albirem ben propera la Serra de Curull i el Santuari de Bellmunt i tenim a l’horitzó Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Taga, Puigmal i tota l’olla de Núria, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra, Bassegoda, Mont, Plana d’Olot, Sant Julià del Mont, volcans Croscat i Santa Margarida, Puigsallança. Del Collsacabra hi destaquem l’Agullola de Rupit i, més propers, Aiats i Cabrera. Seguint albirem Agudes, Matagalls i, per acabar-ho d’arrodonir, darrera la Collada de Bracons, la Plana de Vic amb Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. És tan cert que les muntanyes no es mesuren solament per la seva alçària com que al pot petit hi ha la bona confitura.

Mirant el veí Puig dels Llops distingim clarament al seu vessant meridional tres faixes. Per la més inferior de les quals s’hi endevina el camí de retorn al Coll de Joanetes pel Pas dels Burros. Davallem del cim pel suau llom carener vers ponent fins al coll amb els Rasos de Manter.

Coll (1430m) Rètol indicador. Hi conflueixen els camins de pugen de Santa Magdalena pel Puig dels Llops, el que segueix cap als Rasos de Manter on es trifurca cap a la Collada de Bracons, Vidrà o el Pla Taver i el que prenem nosaltres cap al Pas dels Burros que, amb un gir de 90º baixa decidit vers el S.

El camí és fressat i senyalitzat com a PR (senyals grocs i blancs). En poca estona ens fa perdre força alçària amb passos on sovint cal ajudar-nos amb les mans, un d’ells equipat amb una sirga. Tenim a la vista, la carretera que puja al Coll de Bracons. Sembla propera i abastable. Falsa observació dons el pati que ens trobaríem és molt considerable. Desprès, ja més suau, anem revoltant en sentit contrari a les busques el Puigsacalm Xic.

Seguim per successives sifonades salvant replecs i torrenteres de l’abrupta cara meridional del cim fins que, passat el Clot de Sacomella, encarem la faixa a la falda del Puig dels Llops que havíem albirat des del cim i que ens deixa al Pas del Burros.

Pas dels Burros (1313m) Sobre un ampli contrafort del Puig dels Llops. Perdem alçària, trobem un pas de roca protegit amb una sirga que ens deixa encarats al coll de Joanetes, on retornem sobre els nostres passos fins al camí de baixada als Ganxos Vells.

Ganxos Vells (1300m) Una fita assenyala el corriol que baixa esbiaixat a mà dreta. No és senyalitzat, però no ofereix cap dubte: entaforant-nos a la pregona i pedregosa llera de la canal que conforma la capçalera del Torrent de la Roqueta. Aviat trobem un primer pas equipat amb tres esglaons metàl·lics. Desprès, bona estona de pendent amb algunes desgrimpades fàcils fins a trobar el segon tram equipat amb esglaons i una sirga.

Els tercer és el més llarg: un sòlid passamà metàl·lic amb esglaons a banda i banda ens ajuda a baixar un llis de bona adherència. Encara poc més avall un parell de trams amb cadenes ens auxilien per terreny menys sòlid. Finalment, un sisè i darrer tram amb passamà i esglaons ens deixa sobre el corriol que gira decididament a l’E, allunyant-nos del torrent per anar a resseguir el peu de la cinglera sota el Puig Corneli, fins a retrobar el camí de la carena que desfem fins al Puig del Soi.

Camí al Mas Poc (1021m) Una fita assenyala un corriol que, a mà esquerra, baixa vers el N en moderat pendent pel bosc del Mas Poc. Desprès d’una colzada el corriol esdevé una antiga pista de desemboscar, força malmesa. Abastem una cruïlla (rètols indicadors) on recuperem els senyals de pintura grocs.

Mas Poc (820m) Rètol indicador. El ramal que marxa amunt a l’esquerra mena ala Mare de Déu de les Olletes per Fontanilles. Nosaltres baixem per la dreta seguint un camí carreter fins al proper Mas Poc, abandonat però que encara conserva les parets ben dretes i que deixem a mà dreta. Passat el mas continuem davallant pel mateix camí resseguint el marge dret del Torrent de Boïcs. Bona estona més enllà deixem a mà dreta un altre mas, el de Sant-romà i, poc més enllà, un parell de cases de les Feixes.

Ben aviat albirem les primeres cases del nucli de Joanetes i retornem al punt de sortida.


Variant per la Baga de les Olletes i el Serrat de Fontanills

Aquesta és una alternativa si, a l’anada o a la tornada, volem esquivar els ganxos. A base però de fer una considerable marrada de 4,5km. Senyals de pintura grocs i rètol indicadors a les cruïlles.

Coll de Joanetes (1290m) Rètol indicador. Marxem vers el NE en direcció a Santa Magdalena del Mont fins a la propera cruïlla a l’esquerra.

Cruïlla (1280m). Rètol indicador (Joanetes per Fontanills 2h 10’). Deixem el camí a Santa Magdalena i prenem un corriol ben fresat a l’esquerra i baixem fort per la fageda.

Mare de Déu de les Olletes (1072m) Gran capella construïda dins d’una balma a finals del segle XIX, protegida per una reixa de forja. Continuem pel sender baixant fort per la baga fins a la propera cruïlla.

Baga de les Olletes (990m). Cruïlla. Rètol indicador (Sant Privat 1h 10’, Joanetes 1h 40’). Deixem el camí pel que veníem i que continua cap a Sant Privat d’en Bas, per un altre a mà esquerra, ben definit. Aviat acaba al final d’una pista sota el Coll del Forn.

Pista (990m) La seguim revoltant en el sentit de les busques del rellotge la falda del Pla Safalguera.

Fontanills (915m) Mas rònec que trobem a mà esquerra. Deixem la pista per la que veníem i que baixa cap a Puigpardines per una altra més precària vers el S. fins que acaba derivant en un corriol.

Serrat de Fontanills (915m). Cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra i continuem pel corriol, ben fressat, vers el W. Desprès de revoltar la capçalera del Clot de Mas Roure (o Torrent dels Boïcs) el corriol en aboca a la pista que baixa del Puig del Soi. La prenem a mà esquerra fins al proper Mas Poc.

Mas Poc (820m). Continuem pista avall fins a Joanetes.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sot de Balà i Puig de la Força

De la Riba a Tavertet pel Sot de Balà i retorn pel Puig de la Força

Distància 12,1 km
Desnivell   acumulat 820 m
Nivell   de dificultat moderat
Data 22 de desembre   2012
Cartografia Editorial   Piolet. El Collsacabra (1:25.000)

Sot de BalàRuta pel feréstec Sot de Balà, el Pla del Castell i el Puig de la Força a garbí (SW) de Tavertet. Els cingles del Collsacabra (o Cabrerès), entre Sau i El Far, mereixen moltes visites. I aquests no son pas una excepció perquè la contrada amb impressionants cingleres, balmes i vegetació densa i variada, no deixa indiferent al visitant.

Bona part transita pel fil de l’estimball o per lleixes a mitja cinglera, entre dues formacions ben diferenciades de roques sedimentàries. Te diversos passos exposats on una caiguda pot resultar fatal. Totalment desaconsellable per a persones amb vertigen o fòbia a les alçades i per a tothom en cas de pluja o terreny mullat. El camí, en general fressat, te trams perdedors: be perquè hi concorren altres corriols, resulta poc evident, mal senyalitzat o envaït per la malesa. Per això el mapa és imprescindible. Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta nul·la i pot induir a l’error. (1) La senyalització actual correspon a un antic camí equipat que recorria bona part dels cingles. Si sou gent avesada a trescar, tots aquests advertiments no seran obstacle per visitar una contrada que us deixarà gratament impressionats.

  1. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic de l’ICC (1:5000)

Aparcament prop del Club Nàutic (425m)

Per la N-141d que mena a l’embassament de Sau, creuem la presa fins a la Riba i el Club Nàutic. Seguim per pista vers ponent, uns centenars de metres, fins a una àmplia zona d’aparcament vora el pantà.

Prenem una pista que, per la riba de l’embassament, marxa vers el NW. Tot just començar cruïlla en Y on rebutgem el ramal de la dreta per on retornarem.  Revoltem en el sentit de les busques del rellotge el Puig de la Força, alterós a la dreta del camí, endinsant-nos pel marge esquerre del Sot de Balà. Deixem a mà dreta un corriol, senyalitzat quasi imperceptiblement en una pedra amb pintura vermella. Aquest camí marxa durant una estona paral·lel al nostre però a més alçària i, enfilant-se per l’obaga, més endavant esdevé pista que mena fins al peus del cingle de la Miradora on es bifurca.

Poc més enllà, quan la nostra pista s’acaba, continuem per un corriol ben fressat que va guanyant alçària progressivament, separant-se de la riba, entremig d’una densa vegetació d’alzines, roure i boix fins abastar una torrentera.

Un camí poc definit s’enfila a mà dreta per anar a buscar aquell que hem rebutjat abans i que passa pocs metres sobre nostre. Però nosaltres fem un gir de 90º a l’esquerra, en fort pendent, torrentera avall. Camí poc fressat amb alguna fita de tan en quan. Travessem la llera del sot entre els desguassos de les rieres del Noguer i de Balà. Ens cal localitzar un corriol ben fressat i fitat que s’enfila vers el NE en fort pendent.

Llera del sot de Balà (425m)

Entre alzines i pineda un corriol ben fressat i fitat s’enfila vers el NE, en fort pendent amorosit per llaçades, fins als peus del Morro de l’Abella. En una codina fa un gir a l’esquerra, vers el N, enfilant-se pel Baixant de l’Abella fins abastar-ne un altre de transversal que prenem a mà esquerra. Senyals de pintura grocs. Continuem enfilant-nos per un grau. Deixem un corriol a mà esquerra (senyals de pintura) que ens menaria al peu de l’espadat i ja dalt la carena, rebutgem un ramal a mà dreta que mena al Pla de la Perereda per seguir a l’esquerra per sobre l’estret i pedregós llom del Morro de l’Abella.

Morro de l’Abella (670m)

Impressionant i estret esperó que sobresurt de la cinglera, amb una timba considerable per totes bandes excepte pel N. Magnífiques vistes sobre el Sot i cingle de Balà, el de Santa Cília, l’embassament de Sau, el Puig de la Força, però especialment sobre el Salt de Tirabous i la riera del Noguer. Al fil més meridional del cingle hi veurem uns parabolts on acaben un parell de vies d’escalada.

Retornem sobre els nostres passos baixant fins a la cruïlla on a la pujada hem enllaçat amb el camí transversal per seguir-lo a l’esquerra vers l’E.

Camí dels cingles (610m)

Un corriol ben fressat i senyalitzat amb punts de pintura grocs, recorre tota la lleixa oberta entre les dues formacions de roques sedimentàries ben diferenciades. Blanquinosa i calcària a sobre, vermellosa i argilosa a la base.

Som al cingle anomenat de la Perereda. Seguim el camí horitzontal, amb pocs desnivells, sovint enbalmat, vers l’E. Aviat criden la nostra atenció un parell de grans cavitats que foraden la cinglera. A la primera hi ha crescut una olivera. L’altre, aparentment més profunda, és protegida amb una reixa. És la cova de les Pixerelles. Prospeccions arqueològiques han determinat que va ésser habitada entre el Neolític i el Baix Imperi Romà.

Anem trobant esplugues amb evidències d’haver estat utilitzades (parets de pedra seca, alguna pica,…). A les Balmes del Colom hi ha un paradolmen que passa desapercebut als visitants pel desconeixement d’aquestes estructures megalítiques.

Més enllà un altre esperó sobresurt de la cinglera: els Escalars de les Baumes que dona pas al cingle del mateix nom. Per la canal que les separa (molt costeruda) és possible abandonar la cinglera vers la carretera BV-5207. És a partir d’aquest punt on cal prendre més precaucions amb algun pas compromès.

Desprès, quan la lleixa s’aprima considerablement, ens cal davallar per un parell d’escales metàl·liques per continuar per una lleixa a cota inferior. Sòlidament ancorades a la roca, no ofereixen cap altre problema que llur verticalitat. Aquest punt marca un gir en el perfil del cingle. Si fins ara s’orientava a migdia, a partir d’aquí ho fa vers xaloc. Pel això el camí ens mena vers el NE.

Quan abastem un altre dels passos delicats, el Morral Gros (que podem esquivar per un camí un metres per sota), ja podem albirar el Salt del Molí-bernat, on la riera s’escola per sobre d’una gran balma.

Ens anem entaforant cap al Racó de la Cleda, una clotada cada cop més pregona i de densa vegetació. Remuntem uns metres i abastem una cruïlla. Per l’esquerra un grau ens menaria al camí vell de Tavertet a l’Esquirol i a la carretera. Nosaltres prenem el ramal que baixa per la dreta (Baixant de la Cleda), fins a la vista del Molí-bernat.

Molí-bernat (723m).

No cal pujar-hi si no volem. Sense coberta, conserva dretes les parets i dues rodes o moles de molí. Per darrere, a sobre, hi ha la bassa que l’alimentava i una caseta per al bombeig d’aigua. Pel costat s’enfila un camí de bast esglaonat i empedrat que mena al camí Vell entre Tavertet i la Plana de Vic per l’Esquirol i al Pont Vell que travessa la riera.

Prenem un camí esglaonat protegit per una rústica barana que ens baixa fins a la Balma de los Corts. És gran i el camí la travessa de cap a cap, per darrera i per sota el salt de Molí-bernat, al cap més septentrional del Sot de Balà.

A l’altre costat un camí ben fressat i esporgat s’enfila, amb alguna llaçada, vers el SE als peus del cingle de la Fontanella fins al baixant de les Tunes. Continuem en la mateixa direcció i anem a passar per sota el camp de futbol fins a una explanada a l’extrem més meridional del nucli urbà de Tavertet, on fem un gir de 90º i marxem vers el S per una pista fins al proper Coll de Malla.

Coll de Malla (856m)

Al coll hi arriba el GR 2 que s’hi enfila des de la Riba pel grau o Baixant de les Gotes, superant el cingle Moltorer. Podríem escurçar l’itinerari (no en distància però si en temps), baixant per aquest punt.

Continuem uns metres per la pista que mena al Pla del Castell i l’abandonem aviat marxant a l’esquerra fins a trobar el fil del cingle del Pla de Dalt que seguim vers el SW. No hi ha camí perfectament definit, indicis de corriol com a molt, però la bosquina és franca i permet el pas còmode, quan més propers a la cinglera millor per poder gaudir del paisatge, amb un considerable estimball als nostres peus.

Vers el NE albirem com s’allargassa la cinglera fins al la punta del Far. Vers migdia la Riba amb la presa de l’embassament de Sau i la cua del de Susqueda, tancant  l’horitzó el massís del Montseny.

El Pla del Castell és un gran tossal envoltat de cingleres per totes bandes i obert als quatre punts cardinals, per això mentre caminem ens permet també albirar fins als Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Cadí vers ponent o, més propers, Serra de Curull i Puigsacalm vers el nord.

Sempre ran de cingle atenyem de nou la pista, que hem abandonat al coll de Malla, vora el mas i el turó del Castell. Aquí un corriol baixa a mà esquerra (rètols indicadors) pel grau i canal homònims. Un altre punt per on podem escurçar la nostra ruta.

Grau o Baixant del Castell (810m)

Prenem la pista i marxem vers el S, sempre propers el cingle. Desprès d’un gir de 90º virem a W. Al costat del camí una sòlida taula d’orientació amb els relleus de migdia perfilats sobre planxa de ferro ens assenyala els punts geogràfics més interessants en aquella direcció.

Un nou rètol ens indica el camí del Castell i el Puig de la Força. Abandonem la pista baixant per un grau esglaonat cap a una lleixa que, encara vers l’W, passant per sota la llarga Balma del Castell ens acosta al collet entre el tossal del Pla del Castell i el Puig de la Força.

Collet del Puig de la Força (695m)

Rètol indicador. Son ben visibles les restes d’uns murs arrapades a l’espadat i mig cobertes per la vegetació. També hi ha indicis d’un fossat. S’atribueixen al Castell Cornil del que se’n te constància documental d’ençà el s. X. El Puig de la Força és, com el Morro de l’Abella, un esperó separat de la cinglera, envoltat d’una considerable timba per totes bandes, excepte pel collet. Però de major superfície que aquell. Per un corriolet podem enfilar-nos sense dificultat al seu cim i gaudir d’una perspectiva superba sobre l’embassament de Sau.

També podem circumval·lar-lo, retornant al collet, per un altre corriol que segueix una lleixa a mitja alçada de la cinglera, ajudats en algun punt delicat per un passamà de cadena. Tal com adverteix el rètol, cal transitar-hi amb molta cura car és el tram més exposat de la ruta.

Un corriol ben fressat però trencacames, baixa decididament des del collet revoltat el Puig de la Força en sentit contrari a les busques fins a atènyer una pista de desemboscar que prenem a mà esquerra i que ens retorna planerament al punt d’inici.

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Ruta semblant per la mateixa zona (desembre de 2009) sense pujar al Morro de l’Abella, entrant a Tavertet i baixant per la riba hidrogràfica esquerra del Sot de Balà

Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cingle del Far

Pel grau de Santa Anna, Sant Martí Sacalm, el castell de Fornils i el grau del Goleró

Distància 14,8 km
Desnivell acumulat 694 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de febrer de 2011
Cartografia Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)
Talaia del Far des del Collet de Sant Martí
Talaia del Far des del Collet de Sant Martí. Polseu la imatge per accedir a l’àlbum

A diferència de l’imaginari popular i l’ús en que ha quedat relegat modernament el mot, la talaia del Santuari de la Mare de Déu del Far, poc té a veure amb les torres costaneres de guia marítima. La geografia catalana és curulla de topònims semblants, i tanmateix, ben allunyats de la costa: el Far d’Empordà, el de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, el de la Nou de Berguedà, el d’Estamariu a l’Alt Urgell, el de Pradell de la Teixeta al Priorat, el Pui de Far a Sarroca de Bellera del Pallars,… quina característica comuna és la d’enclavaments enlairats i amb visibilitat, emprats probablement per a la comunicació amb senyals per a finalitats defensives. Altres autors (A. Pladevall) consideren que far pot provenir d’un vocable cèltic que significaria muntanya limítrofa.

Ambdues accepcions encaixen amb la morfologia i situació d’aquest Far: un calm o sigui altiplanície o plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya (J. Coromines, DECLC). És així com s’alça aquest promontori envoltat de cingleres, llevat de tramuntana. Talment com un buc amb proa a xaloc. I amb una perspectiva que en dies clars permet albirar des de les Medes a Tossa de Mar, el Gironès, el Montseny i fins les agulles de Montserrat. Altrament és partió de quatre termes i tres comarques: Rupit i Pruit d’Osona, Susqueda de la Selva i el garrotxins Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles.

Situat a sol ixent de la subcomarca del Collsacabra, el santuari pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm del terme de Susqueda. Una contrada on l’article salat es conserva ben viu a la toponímia: Collsacabra, Sacosta, Sacalm,… On, com la del Far, proliferen les estructures d’altiplà retallades per abruptes cingleres verticals: Aiats, Cabrera, el Pla del Castell, el de Fàbregues,… Poc poblada és, en definitiva, una contrada imprescindible per a qualsevol muntanyenc.

L’itinerari circular que proposem, fàcil i força conegut, no és senyalitzat. No és habitual però començar-lo des de la cota més alta, al Santuari del Far. Generalment hom ho fa des de Sant Martí Sacalm. Però a nosaltres ens resulta més proper així, comptant a més que ens ocupa una matinal que podem arrodonir amb un bon àpat a l’hostatgeria del santuari.

Accés. Per arribar al Far podem fer-ho des de la C-153 i, un cop al Coll de Condreu, prendre una carretera que ens deixa a l’ampli aparcament al costat del santuari. La C-153 la podem prendre tant des de Sant Esteve d’en Bas con des de Vic o l’Eix Transversal (C-25)[1].

Santuari del Far (1.123 m). Erigit a l’extrem llevantí dels cingles de Tavertet, pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm, terme de Susqueda. Documentat d’ençà el segle XIII tot i que hom creu que ja existia força abans. L’església actual data del segle XVII ja que la primitiva va quedar destruïda pels terratrèmols del 1427[2]. S’hi venera la Mare de Déu del Far, una imatge gòtica d’alabastre policromat que representa una Verge de la Llet. Disposa d’hostal i hostatgeria.

Erigit prop del fil de la cinglera, gaudeix d’una perspectiva excel·lent. Hom pot albirar vers el nord el massís del Canigó. Vers gregal el Bassegoda i la Mare de Déu del Mont. Vers sol ixent els golf de l’Estartit, les Medes, el Montgrí, les Gavarres i la Vall d’Aro des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. També Rocacorba, Girona i la vall del Brugent. Vers migdia domina la plana de la Selva, la vall del Ter amb el pantà de Susqueda, les Guilleries i el massís del Montseny. En dies clars poden albirar-se fins i tot les agulles de Montserrat. Vers ponent s’estén la cinglera que s’allargassa fins a Tavertet, amb l’Agullola de Rupit a mig camí.

Partim del santuari seguint la carretera per la que hem vingut fins a una petita capella a mà dreta.

Ermita i grau de Santa Anna (1.080 m, 10’). Petita capella situada al peu del camí. Consagrada el 1498 com Santa Anna del Munt. Amb una atri d’entrada i reposador de peregrins for refeta el 1640. Del costat mateix surt el corriol que salva la cinglera llevantina pel grau de Santa Anna. Aquest històric grau comunica el Far amb la Vall d’Hostoles i forma part del camí ral de Sant Benet (terme de Susqueda) al Far. Conserva encara trams empedrats. Desprès del grau el camí planeja. Rebutgem un corriol que surt a mà esquerra i ens enfilem lleugerament per tornar a davallar fins abocar-nos a un camí carreter, deixem ramals a dreta i esquerra per continuar pel camí principal fins a la cruïlla de camins del Collet de Sant Martí (rètols indicadors). Vers migdia albirem la silueta encimellada de l’església de Sant Martí que abastem pel camí carreter que continua en aquella direcció.

Església de Sant Martí (832 m, 1h) El poble de Sant Martí Sacalm o Cantallops centra el pla de Sant Martí, als peus de la gran talaia del Far. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la que en resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII. Al costat hi ha el cementiri. El nom de Cantallops, és citat al segle X, i el de Sacalm, al segle XII. Ambdós han conviscut al llarg del temps i són vius encara. Escampades pel pla o calm de Sant Martí hi ha una colla d’antigues masies existents ja el 1197. A banda del cementiri, les edificacions i l’entorn de l’església presenten un lamentable estat de deixadesa.

Retornem sobre els nostres passos fins al collet (rètol indicador cap al castell de Fornils) on anem a ponent seguint el camí carreter de Sant Martí Sacalm a Fornils, que descriu moltes giragonses. Passem prop del mas rònec de Puig Alí, que deixem sobre nostre, a mà dreta en sentit de la marxa, fins al mas de Can Santpau.

Can Santpau o Sant Pau (647 m 2h). Aquest antic mas, ara deshabitat, documentat ja el 1269 i conegut també com a Sant Pau de la Coma. Te una petita capella annexa dedicada al seu patró. Hi gaudim d’una bona perspectiva amb el Pla de Fàbregues i l’Agullola, els cingles de Pujolràs i de la Casadavall, el Grau del Goleró per on haurem d’enfilar-nos desprès, al fons de la vall i tota la cinglera ponentina del Far que també resseguirem.

Continuem per camí carreter vers el nord, endinsant-nos a la Vall de Fornils, solcada per la Riera de l’Om. Podem albirar al vessant esquerre sota la cinglera del Far, el mas de la Triola per on passarem aviat. El camí vira a ponent. Més enllà l’abandonem per un altre més precari que baixa a mà esquerra, senyalitzat per una fita. Des d’aquest punt a penes destaquen entre la boscúria les ruïnes del castell que abastem en poca estona.

Castell de Fornils (582 m, 2h 20’). Anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. No és encimellat, sinó al fons de la clotada sobre un petit puig al vessant esquerre de la vall, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. En lamentable estat ruïnós, conserva encara una torre circular escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional feudal que comprenia les parròquies de Susqueda i Sant Martí. Pertanyé al casal dels vescomtes d’Ausona que ho esdevindrien de Cardona. El 1310, per matrimoni, fou llegat al comptes de Pallars i posteriorment passà als Cruïlles. Actualment és de propietat particular.

Retornem al camí i pugem, sense camí marcat, per entremig de l’alzinar i d’antigues feixes de conreu fins al mas de la Triola.

La Triola (662m 2h 40’). Bonica masia en bon estat de conservació, habitada a la data de la nostra visita. Un corriol amb fort pendent puja vers el nord cap al grau de Cabrafiga. Prenent-lo podem escurçar l’itinerari. Però nosaltres marxem pel partió entre les feixes i el bosc en direcció nord-oest, mirant de dret cap al saltant que albirem al fons de la clotada. Les fites ens menen per un camí de bast que ens endinsa a l’alzinar, passant pel costat d’antigues carboneres. Amb moderat pendent de molt bon fer, ens anem acostant a la part més rosta del camí on comença el grau del Goleró[3]. Superem al grau entre llaçades suportades per contraforts i protegides de l’erosió per empedrat. El camí es fa més planer desprès de passar una tanca. Per entremig d’una boixeda abastem el pla.

Pla de l’Om (900m 3h 30’). Extensa zona de prats destinats al pasturatge. Vers el nord, al fons del pla hi ha un nucli rural amb el mas de l’Om de Vallissana al bell mig. Hi arriben un parell de camins: des del Coll de Condreu i el que ressegueix el cingle des del Pla de Fàbregues. Per entremig dels prats, sense camí definit, marxem amb pendent suau vers xaloc (SE), desprès de creuar una torrentera ens acostem al fil del cingle.

Grau de Cabrafiga (980 m, 3h 55’). Mig amagat per la boscúria, al cap d’un prat, trobem un ben fressat corriol. Puja de la Triola pel grau de Cabrafiga i marxa vers xaloc seguint la cinglera ponentina del Far. Encetem un tram de la ruta molt bonic caminant per una lleixa amb l’estimball a mà dreta i la resta de la cinglera sobre els nostres caps. Passem per algunes balmes i gaudim de magnífiques vistes sobre la vall de Fornils i els cingles de Rupit amb la figura omnipresent de l’Agullola. Als nostres peus hi veiem la Triola, de on hem pujat. El camí és entre planer i de suau pendent. Més endavant ens en fa allunyar alguns metres del cingle. Apareixen senyals de pintura blanca que ens guiaran fins al santuari. Abans però seguint el corriol, ens tornem a abocar a la cinglera en una mena de balcó natural (1.081 m) que és el millor mirador d’aquesta part del recorregut.

Retornem al punt de partida a les 4h 45’ de marxa efectiva, havent-hi esmerçat un total de 5h 40’ per fer tot el recorregut.


[1] Aquest itinerari és circular i tant podem fer-lo en el sentit de les busques del rellotge com al revés. És força habitual començar-lo des de Sant Martí Sacalm. En aquest cas hi anirem per la C-63 desviant-nos-en a l’alçada d’Amer.
[2] Per un error (crec que a l’Enciclopèdia Catalana) en diversos escrits es parla del terratrèmol de l’any 1425. En realitat es tracta dels terratrèmols del 19 de març i 15 de maig de 1427, el primer dels quals tingué l’epicentre a les Guilleries. L’any sobre va haver-hi el fatídic Terratrèmol de la Candelera (2 de febrer de 1428) amb l’epicentre al Ripollès i de molt més abast.
[3] Sembla que al començament del grau surt un corriol en direcció al salt tot passant per la cova d’en Salvi. No l’hem vist. Tampoc hem tingut interès en acostar-nos al salt perquè el torrent baixava sec en aquesta època. La Cova d’en Salvi (o del Carnús) encara activa i amb un estanyol al fons, actualment té restringida l’entrada, perquè hostatja una colònia important de ratpenats.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de l’Àliga

Serra de Curull

Distància 13 Km
Desnivell acumulat 750 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 31 d’octubre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

Fàcil itinerari circular que partint de Vidrà recorre l’espectacular fageda de la baga de Curull i retorna per la Vall de Salgueda on passarem vora el Ges, pel Salt del Molí i un pont romànic.
Podem anar-hi a qualsevol època de l’any, fins i tot a l’estiu dons bona part del recorregut és molt ombrívol. En aquesta època podem endur-nos el banyador i donar-nos una remullada al gorg del Salt del Molí. Però és a la tardor quan el recorregut més ens plaurà.

Vidrà (978 m)
De la plaça de Marià Vila d’Abadal, marxem vers llevant passant pel costat del roure de la Creu de l’Arç. Continuem en aquella direcció per la pista que mena al càmping i, al costat d’una serradora, prenem un corriol ben fressat que baixa. És senyalitzat amb marques blanques i verdes de sender local (vers el Puigsacalm) i grogues i blanques del PR C-47 Camí vora el Ges. Al capdavall arribem a una pista.

Camí de la Vila Vella o de St Bartomeu (932 m)
Rètol indicador. És una pista amb alguns trams pavimentats. La seguim a mà dreta, vers migjorn. Deixem els senyals del SL i seguim els del PR. Anem pel marge dret del riu Ges. Aviat però la pista gira a l’esquerra, vers llevant, seguint la Riera de Sant Bartomeu, tributària del Ges. En aquest punt deixem el PR C-47 que continua vora el Ges. Camí entre planer i de suau pendent, pel marge dret de la riera.
Bona estona més endavant passem a l’altre marge fins al punt on travessem el torrent que baixa de la baga.

Baga de Curull (946 m)
Un corriol ben fressat i senyalitzat per un rètol s’endinsa al bosc vers migdia. En moderada i llarga pujada anem seguint la rasa per dins la fageda, adés per un marge, ara per l’altre, fins al coll.

Coll de la Coma (1.257 m)
Rètol indicador. Un corriol continua vers migdia. Nosaltres en seguim un altre per la carena en direcció a llevant. Desprès vira a gregal (NE) i a nord. Fort pendent als darrers metres abans del cim. En un punt cal ajudar-nos amb les mans.

Pic de l’Àliga o Puig de les Àligues (1.342 m)
Senyera, pessebre i bústia. Bona vista de tota la contrada fins als cingles de Collsacabra i sobretot del Santuari de Bellmunt. No tant del Puigsacalm, a sol ixent.
Tornem al coll i seguim per la banda obaga de la carena en direcció a ponent per un ben fressat corriol. Desprès saltem al solell i al cap de poc podem optar per enfilar-nos en poca estona al Puig de Curull o per prendre el camí que baixa. Cal estar atent i no refiar-se massa dels senyals de pintura. Arribats al primer trencall agafarem el camí de l’esquerra i al cap de poc en trobem un altre en el que marxem cap a la dreta. El camí baixa amb pendent entre moderat i fort fent algunes llaçades fins a un mas.

Casa de la Salgueda (991 m)
Mas compost de tres edificis, dos dels quals en estat ruïnós. El tercer ben conservat. Pel cantó de llevant surt una pista en estat precari que marxa pel marge esquerre del torrent de Salgueda, vers mestral (ONO) i que seguim. Bon tros enllà canviem de marge creuant el torrent a gual. Ben aviat abandonem la pista per un corriol, fressat i evident, que s’enfila a mà dreta (840 m).
El corriol va virant a nord, endinsant-se pel marge esquerre del Riu Ges. A mesura que ens enfilem veiem a l’esquerra el Santuari de Bellmunt. Quan comencem a baixar per entre la fageda som al Clot del Pollastre.

Salt del Molí del Salt.
Quan per l’esquerra se’ns ajunta un camí i recuperem els senyals grocs i blancs del PR C-47, un rètol ens indica que som a l’alçada del Salt el Molí del Salt. Una curta i forta baixada ens menarà al toll. Cal no perdre’s aquest l’espectacle que ens ofereix el riu.
Recuperem el camí en direcció nord i al cap de poc atenyem el pont.

Pont de Salgueda (868 m)
Pont romànic d’àmplia arcada. A l’altre marge, prenem el camí de l’esquerra, en fort pendent fins a una torre de la xarxa elèctrica. Desprès, ja més planerament, vers mestral (NO) i per camí ben fressat, abastem l’estació depuradora (931 m). D’aquí continuem per pista anat a passar pel costat de la casa Cavaller de Vidrà i finalment retrobem la plaça de Marià Vila d’Abadal.

Powered by Wikiloc

Àlbum. Polseu la imatge per accedir-hi

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF