Torreta, Roca d’Uró i Cogulló d’Estela

Des del Santuari de Corbera

Distància 8,9 km
Desnivell acumulat 670 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 1 d’octubre de 2021
Cartografia Editorial Alpina: Rasos de Peguera i Serra d’Ensija (1:25000)

Els darrers anys he pujat en quatre ocasions al Cogulló d’Estela i en tres a la Roca d’Uró i la Torreta. Són indrets que em plau de visitar de tan en quan. Sempre, indefectiblement, passant prop de Berga la mirada se me’n va cap aquelles prominències que s’alcen rere Queralt a migdia dels Rasos. Talaies que, en un dia clar i manllevant els mots de mossèn Cinto, em permeten albirar bona part de «tota la terra que el meu cor estima». I quan la boira s’ensenyorejx  de la plana, resulta una delícia contemplar els cimals esquinçant-ne el mantell.
Així que no desaprofito l’ocasió que em brinden els companys de Cordada www.cordada.org, club del que en sóc soci des de fa anys, i del Centre Alpí de Gironella, per commemorar l’1 d’octubre pujant al Cogulló d’Estela.
És un itinerari fàcil en conjunt tot i que té dos punts a l’accés a la Roca d’Uró i al Cogulló amb el puntet just de «sal i pebre». D’aquí la qualificació de dificultat moderada. Tota la resta, camins ben fressats, senyalitzats i de bon fer.

Accés
Des de la C-16 (E-9) prenem la sortida Berga-nord en direcció −entre altres− a Sant Llorenç de Morunys, Santuari de Queralt i els Rasos de Peguera. Deixem la carretera a Sant Llorenç i continuem per la dreta. A l’alçada de la Font Negre deixem el ramal que s’enfila a Queralt i anem a la dreta per la BV-4243 en direcció als Rasos de Peguera. Passat el restaurant «els Noguers» al punt quilomètric 4, a l’alçada del càmping Fontfreda, girem a mà dreta en direcció a Espinalbet. Deixem a mà dreta l’accés a aquest nucli i continuem per l’esquerra per pista estreta i enquitranada. Passem pel costat d’una construcció neomedieval on hi ha un refugi de fauna salvatge i seguim fins al Santuari de Corbera.

Santuari de Corbera (1418m)
Santuari marià alçat el s. XVII amb ampliacions posteriors. Funciona ocasionalment com a casa de colònies. Seguim el PR-C 73 que, per darrera de l’edifici, s’enfila (NW) per camí ben fressat i senyalitzat fins a sortir a una pista que prenem a mà esquerra fins a les ruïnes de cal Déu. Deixem la pista i continuem camí per darrera la casa. Prou més amunt trobem una bifurcació amb rètols indicadors. Retornarem per l’esquerra, però ara deixem el PR que s’adreça als plans, font, i coll de Tagast i anem a la dreta en direcció al Pla de la Cresta. Poc més enllà una altra bifurcació d’idèntiques destinacions que l’anterior on continuem per la dreta (E). Passem per la font i el pla de la Cresta i girem (NW) seguint camí per la Costa de l’Hospital, flaquejant per sota del Serrat del mateix nom, fins atènyer el coll de Tagast.

Coll de Tagast (o Bassa dels Rasets) (1878m)
Hi ha una bassa per abeurar el bestiar. Cruïlla de camins. Hi arriba el PR que hem deixat abans i pel que hauríem pogut fer drecera. Per la dreta s’enfila el que segueix el carener entre els serrats de les Estrelles i de les Arades. Continuem recte pujant al Pla de l’Orri on abandonem de nou el PR per anar a l’esquerra (SSE). Passem pel costat de l’avenc de les Pedres i seguim una pista de servei dels repetidors de telecomunicacions que prové de la Creu del Cabrer i mena a la Torreta.

La Torreta (1988m)
També coneguda com la Torrota i Torreta dels Enginyers segons el mapa topogràfic. Coronada per un vèrtex geodèsic. Hi ha una torre amb antenes i caseta per equips de telecomunicacions. No té l’aspecte de cim, és el punt culminant del tossal que formen els Rasets, encinglerat per llevant i migdia però planer pels altres vessants.
De natura calcària, està clivellat de bòfies, esquerdes i avencs. És una excel·lent talaia sobre el Baix i Alt Berguedà, però hi podem albirar molt més enllà: Montseny. Montserrat,…
Revoltant en el sentit de les busques, per una lleixa del cingle llevantí, podríem davallar per un rost senderol (S) senyalitzat amb pintura groga al collet entre la Torreta i la Roca d’Auró. Però, per camí més fàcil i propers a la carena de migdia, anem a buscar (W) el Pas de Puigventós on anem a l’esquerra davallant fort. De nou girem a l’esquerra deixant el camí que mena al Coll d’Estela, dons la nostra propera fita és la Roca d’Uró. Flaquegem (ESE) per la falda de migdia de la Torreta i ens enfilem al collet entre aquesta i la Roca d’Uró. Poc abans d’atènyer-lo trobem un sender que, per la dreta, baixa al Coll d’Estela. Poc més amunt un altre que seguirem de baixada. I per l’esquerra el que mena directament a la Torreta.
Al collet un pas equipat amb cadena ens ajuda a accedir al cim de la Roca.

Roca d’Uró (1948m)
També anomenada Roc d’Uró o d’Oró. És un esperó rocallós aïllat i estètic, coronat per una obra al·legòrica de l’excursionisme i una senyera. Prop del cim hi ha un cable que ajuda a baixar al Forat d’Estela, un avenc conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. Malgrat que té la visibilitat minvada pels tossals dels Rasos vers el N i el NW, és una bona talaia que −en un dia clar− ens obre la perspectiva vers ponent: Busa, Bastets, Canalda, Turp, Aubenç,… fins al Montsec.
Retornem al collet amb la Torreta i davallem, en fort pendent, pel primer dels dos camins que menen al coll d’Estela, tot passant per la font de la Constança de Puigventós.

Coll d’Estela (1784m)
Marcada collada entre els Rasos de Peguera i el Cogulló d’Estela a l’extrem meridional dels tossals. Per llevant hi arriba una pista que puja des de la que va del càmping de la Font Freda a Corbera. Per ponent el camí a Puigventós. També hi ha la font d’Estela.
Seguim un corriol carener (S), ben fressat i senyalitzat amb pintura verda. Al peu del cogulló ens caldrà grimpar per superar unes lloses. Una sirga ens hi pot ajudar tot i que la roca és molt polida i resulta més pràctic grimpar per la dreta, amb bones lleixes per peus i mans. Més amunt, tot revoltant el cim en sentit contrari a les busques, superem una esquerda. Encara més amunt una cadena protegeix un flanqueig. El camí és costerut i aeri, i ens caldrà ajudar-nos amb les mans en més d’un punt.

Cogulló d’Estela (1862m)
Coronat per una creu i una senyera. Hi ha bústia amb llibre de registre. Té unes vistes semblants a les de la Roca d’Uró i és un punt emblemàtic de l’excursionisme berguedà. Retornem al coll on baixem a mà dreta seguint uns metres la pista. La deixem per un camí a mà esquerra que, per sota la Roca d’Uró i seguint fites sovintejades, ens retorna als Plans de Tagast. Poc abans de la font retrobem el PR que prenem a mà dreta desfent el camí d’anada fins al Santuari.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Itineraris relacionats: