Les Moles i el Morral de Cabrafeixet

Des de la Bassa de les Collades per la Foradada del Pradet

Distància 10,9 km
Desnivell acumulat 594 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 29 de desembre de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Serra de Cardó (1:20000)
Recursos consultats A peu per la Serra de Cardó. Rafael López-Monné. Arola Editors. Col·lecció de ferradura, 18.

En l’itinerari que ressenyem hi conflueixen elements que el fan doblement interessant. D’una banda el factor humà, amb una balma habitada des del Paleolític, les pintures rupestres datades al Neolític i, molt més proper però no menys interessant, el passat ramader de la zona del que en són testimoni les diverses basses i bona part dels camins «lligallos» que recorrerem. I de l’altra el factor paisatgístic: paratges trencats i abruptes amb foradades, coves i morrals.
Les senderes són en general ben fressades i fàcils i, excepte en un curt tram, no presenten cap dificultat especial.

 Accés
Per la TV-3022 del Perelló a Rasquera. Entre els punts quilomètrics 7 i 8 prenem a mà esquerra la pista de la Fullola, enquitranada i senyalitzada per a l’Abric de Cabrafeixet. Deixem a mà dreta l’accés a l’aparcament de les pintures rupestres i seguim vers la Bassa de les Collades, en una bifurcació ben senyalitzada. Just abans de la Bassa deixem a mà esquerra l’accés al parc eòlic de les Calobres. Davant la Bassa disposem d’un bon espai per aparcament.

Bassa de les Collades (400m)
Comencem a caminar (W) prosseguint per la pista que hem arribat en direcció a la Torre de la Fullola i el Coll de la Mola. Deixem un parell de trencalls a mà dreta per prendre el tercer. Aviat trobem a mà dreta, i una mica apartada, la Bassa del Coscoll. Més enllà passem a tocar del maset del Fartall fins que la pista s’acaba i emprenem una sendera ben fressada que puja fort a la Collada de la Bassa d’Audí. Anem a l’esquerra per visitar la bassa, també coneguda com del Cacouero. Queda apartada tant de la vista com del camí: ens cal deixar-lo i anar una mica a la dreta. Reprenem la sendera principal i prosseguim, ara pujant (NW) per l’ample llom carener.
Davant nostre la Punta d’Audí, que esquivem per l’esquerra. Poc més enllà trobem la foradada.

Foradada del Pradet (638m)
Considerable pont natural a l’esperó ponentí de la Punta d’Audí. Continuem (NW) per l’ample llom carener en direcció al Morral de les Nines, alterós davant nostre. Deixem la carena davallant a l’esquerra i fent un gir de 90º (SW) per flaquejar el morral, a la capçalera del Barranc de la Xirimia. Recuperem alçària enfilant pel grau de l’Escaleta i prosseguim vers ponent.

Punta de les Moles (757m)
La flanquegem pel vessant nord per un tram de camí poc definit, força descompost i exposat on ens cal extremar la precaució. Som al punt més alt de l’itinerari. Aviat trobem senyals del GR 192 i continuem revoltant, en el sentit de les busques (N), la capçalera del Barranc de les Nines, ara de nou pel tram carener que el separa del de la Buinaca. Aviat ens cal abandonar la carena per baixar a l’esquerra, al vessant ponentí, per una canal pedregosa i rosta. En sortim flaquejant fins a recuperar el carener.
Passem per la Portella de la Buinaca i per sota la Punta homònima, termenal entre El Perelló, Tivenys i Tortosa. Davallem de nou vers el vessant ponentí i, per entremig d’un tram amb exemplars de pinassa, supervivents de l’incendi que el 2012 devorà bona part de la Serra de Cardó i del Boix, anem a guanyar un collet que ens retornarà a l’altre, vorejant la Roca de Migdia. A l’esquerra hem deixat les verticals cingleres que envolten el morral on hi ha una altra foradada ben coneguda de la contrada.
Passem prop de l’Avenc de la Punta de les Moles i poc més enllà, arran de camí, per una boca tal vegada secundària del mateix sistema (1).
Amb el Morral de Cabrafeixet ben a la vista sortim a una collada on a mà dreta marxa el camí que baixa al Barranc de les Nines i que prendrem després de visitar el cim. Seguim recte (NE) i en poca estona l’atenyem.

  • (1) Per desconeixença de la situació exacte ens vàrem perdre l’accés a la boca principal. No hem localitzat cap ressenya espeleològica d’aquesta cavitat de la que n’hi ha escasses referències.

Morral de Cabrafeixet (754m)
En dia clar resulta una magnífica talaia de 360º sobre la serralada, la vall de l’Ebre, el Delta i el mar.
Retornem a la collada i davallem (SE) pel camí (GR) que mena al Barranc de les Nines. Deixem a mà esquerra el camí a la Bassa de Falcó. Quan atenyem la llera del barranc, poc més enllà de les runes de la Caseta del Xocolato que queda a l’altre marge, deixem el GR per un altre camí a mà esquerra, seguint (NW) pel marge dret d’un barranc, que ens mena a la Cova de la Mallada.

Cova de la Mallada (416m)
És una balma. Rep aquest nom perquè s’havia utilitzat secularment per arreplegar el bestiar. Les excavacions dutes a terme els anys 1953-54, amb troballa de nombroses peces de sílex, determinaren que havia estat habitada durant el Paleolític Superior, amb una antiguitat d’uns 14000 anys.
Continuem camí revoltant la capçalera del barranc on localitzem curioses formacions geològiques i altres balmes amb pintures d’injustificable intenció. Ens desviem per tal de pujar a visitar-ne una que atreu la nostra atenció des que hem entrat a la contrada. Poc més enllà trobem l’Abric de Cabrafeixet.

Abric de Cabrafeixet (426m)
Protegit per una reixa, la balma acull pintures rupestres representant escenes de caça, catalogades dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, datades al Neolític, i per tant posteriors a les troballes de la Mallada.
Un ben apariat camí ens retorna al GR i poc més enllà atenyem l’aparcament de l’abric. Però no seguim la pista d’accés, sinó que en prenem una altra, més precària, a mà dreta. Passem pel costat de les runes de la Caseta del Gos i prou més enllà sortim a la pista de la Fullola. Ens cal seguir-la un bon tram per retornar a la Bassa de les Collades.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Les Moles i el Morral de Cabrafeixet