Fageda de les Molleres

A l’ombra del Pedraforca

Distància 11,7 km
Desnivell acumulat 817 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 24 d’octubre de 2021
Cartografia Editorial Alpina: Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Tomb per un dels boscos més interessants del Berguedà, a la falda nord del Pedraforca, dins la vall i bosc de Gresolet, on visitarem diversos exemplars monumentals de faigs i un d’avet.
La varietat vegetal de l’indret, amb avetosa, pineda, roureda, fageda i arbres de ribera, sovint formant boscos mixtes, adquireix a la tardor aquell vistós cromatisme característic que és pura delícia pels sentits.
Fins a primeries del s. XX aquest bosc s’havia conservat pràcticament íntegre com a propietat comunal. Als anys 20 d’aquell segle hi hagué un fort moviment conservacionista front a l’explotació pretesa pel comte de Fígols que va acabar aconseguint el seu propòsit amb l’adveniment de la dictadura. L’espoliació es va perllongar fins a la dècada dels 60, desapareixent els millors exemplars. El 1982 va ser inclòs al PNIN del Massís del Pedraforca i l’any sobre al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La major part de l’itinerari és ben senyalitzat per camins i corriols fressats a excepció d’un curt tram costerut on no hi ha camí (1)  i cal anar cercant el millor pas per dins del bosc.
Un altre tram no apareix a la cartografia de referència −al menys en de l’edició de 2016− però la senyalització és tant clara que no ofereix cap mena de dubte.

  • (1) Després de veure que alguns itineraris optaven per aquesta alternativa, vaig decidir de provar-la, esmerçant força estona a la recerca d’un corriol inexistent. N’hi ha un, però s’allunya de la idea prevista i, en no disposar de cap indici de cap on mena, després de seguir-lo una estona, vaig recular.
    Malgrat que és un fet habitual, encara em resulta sorprenent que es publiquin itineraris sense cap mena d’apunt o ressenya, oimés quan tenen trams d’aquestes característiques.
    L’alternativa és, després de visitar l’avet de les Molleres, retornar al camí del Collell i prendre allí la pista al mirador de Gresolet.

Accés
A la carretera de Guardiola de Berguedà a Saldes i Gósol (B-400) a cent-trenta metres de la benzinera i poc més enllà del punt quilomètric 15, prenem a mà dreta una pista de terra indicada com «Gresolet». És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. La seguim durant set quilòmetres per un i altre marge del riu de Saldes i després pel de Gresolet, passant entre els estrets de Gresolet i Moronta, fins al santuari on, al costat de l’àrea de lleure, hi ha espai per aparcar.

Àrea recreativa de Gresolet (1273m)
El lloc de Gresolet −que prové de grèvol− és citat ja al 1165. L’àrea de lleure, ben condicionada amb taules, bancs, fogons i fonts és al costat mateix del santuari marià de Gresolet, on s’hi venerava una talla gòtica −actualment conservada a Saldes− que, com no podia ser altrament, també té la seva llegenda de Marededéu trobada.
El 1499 un terratrèmol va esfondrar poble i església, que fou reedificada. L’edifici actual és un gran casal de finals del s. XVI amb església i hostatgeria. Durant anys va restar en un lamentable estat d’abandó i, quan el 2014 amenaçava ruïna, fou tancat fins al 2020, després de fer-hi obres de consolidació.
Comencem a caminar reculant per la pista d’accés, deixant-la aviat per una altra a mà dreta indicada com «les Molleres» i camí del Collell. Passat el torrent de Paller deixem la pista per un camí a mà esquerra −hi ha senyalització amb estaques pintades de verd− i creuem el torrent per visitar els Faigs del Clot de l’Om.

Faigs del Clot de l’Om (1375m)
Són quatre però dos de morts. La grandària d’aquests venerables avis del bosc és testimoni de l’antiga monumentalitat del de Gresolet. Continuem camí en direcció al faig Gros i l’avet de les Molleres quan ens trobem amb un altre gran exemplar de faig −aquest no catalogat com a monumental− amb bona part del tronc i la soca buits, però encara viu. Creuem el torrent de la Gerdera i sortim de nou a la pista que havíem deixat. Pocs metres més enllà, un altre rètol ens mena abandonar-la per un camí a l’esquerra.
Si fins ara el camí havia sigut planer o de moderat pendent, ara es redreça. Visitem el Faig Gros de les Molleres, encara dret però havent perdut el seu brancam. Una mica més amunt trobem l’Avet de les Molleres.

Avet de les Molleres (1620m)
Amb una alçada de 35 metres i una volta de canó de 4 té com a curiositat que del tronc en surt una gruixuda branca que agafa verticalitat creixent en paral·lel.
Reculem uns metres i comencem a pujar −sense camí definit− pel bell mig del llom entre els torrents de la Canal Llarga i de la Gerdera, defugint d’acostar-nos-hi, cercant el millor pas dins del bosc, en fort pendent −ens cal superar uns 150 m de desnivell− però terreny fàcil, fins a sortir a la pista que va del Collell al mirador de Gresolet que seguim a mà esquerra.

Pista del Collell (1774m)
Per on discorren els PR-C 124 i 127. Anem creuant les canals que es despengen per la dreta de la Paret Nord del Pedraforca amb una breu escapada per enfilar-nos al Turó del Pi Ajagut. La deixem per enfilar-nos pel camí al refugi Lluís Estasen i d’allí davallem pel un dels d’accés des de la pista de Saldes per atènyer el mirador.

Mirador de Gresolet (1567m)
Excel·lent talaia alçada sobre els cingles de Moronta, des de la que podem albirar els cims i carenes de l’entorn, el camí que hem recorregut i el que ens manca. Prosseguim per la pista al Collell −ara en sentit contrari− i l’abandonem per una de precària a mà dreta fins prop de la canal del Riambau on baixem per un camí a mà dreta. Al bell mig haurem trobat els senyals carbassa de l’itinerari «Cavalls del Vent» que ens guiaran a partir d’aquí.
Fort pendent per la Baga Fosca que s’amoroseix quan creuem el torrent de la Jaça i sortim al camí de Saldes que prenem a l’esquerra. Creuem els torrents de cal Castellana i de les Arquedes, remuntant per revoltar el Roger i davallar de nou per la Foranca al riu de Gresolet i la pista per on hi hem arribat, al punt més baix de l’itinerari.
Solament ens resta pujar a la Casa-refugi i retronar a l’àrea recreativa.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF